Tots els episodis

62564 episodis disponibles

episodis

53641-53664 de 62564

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
31'
Final del 21è Concurs de Castells de Tarragona
Resum de la Jornada Castellera L'episodi recull els moments finals i més tensos de la 21a edició del Concurs de Castells de Tarragona, marcats per la victòria dels Castellers de Vilafranca i una forta polèmica arbitral que ha afectat els Xiquets de Tarragona. El Duel per la Quarta Posició L'atenció s'ha centrat en la lluita entre la Colla Jove i els Xiquets de Tarragona. Finalment, els Xiquets han superat la Jove, un fet que no passava des dels anys 80. Malgrat això, la jornada ha estat agredolça per als matalassers: • Han assolit el segon 4 de 8 amb l'agulla de la temporada. • Han patit la invalidesa del seu 5 de 8 en l'última ronda. La Polèmica del Jurat El moment clau ha estat la deliberació sobre el 5 de 8 dels Xiquets. El jurat ha determinat que el castell no s'ha carregat correctament, provocant la indignació de la plaça. "Jo el dono per carregat. L'enxaneta ha passat de la banda del 3 a la del 2 i ha aixafat peu a l'altre costat." — Joan Sala, cap de colla dels Xiquets de Tarragona. Resultats i Valoracions Finals La classificació final ha quedat de la següent manera: 1. Castellers de Vilafranca: Guanyadors indiscutibles amb el 4 de 9 amb l'agulla, el 5 de 9 amb folre i la torre de 9 (carregada). 2. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Segons, tancant la seva actuació amb un prestigiós 3 de 9 amb folre. 3. Colla Jove Xiquets de Valls: Tercera posició consolidada pels punts acumulats. Els comentaristes destaquen que, malgrat les situacions surrealistes i el ritme lent de les deliberacions, s'ha imposat la lògica de la regularitat de tota la temporada.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
57'
Vilafranca guanya el Concurs de Castells 2006
Desenllaç del XXI Concurs de Castells de Tarragona L'episodi radiofònic recull la fase final i més decisiva del concurs, centrada en la rivalitat històrica entre els Castellers de Vilafranca i la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Finalment, els de la camisa verda s'han imposat gràcies a la seva efectivitat en les construccions de gamma extra. Els moments clau de la jornada • Castellers de Vilafranca: Han certificat la victòria carregant la Torre de 8 neta (2 de 8 sense folre). Tot i no descarregar el 3 de 10 amb folre i manilles, la seva trajectòria en les rondes anteriors els ha permès mantenir l'avantatge. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han intentat el 4 de 9 net per intentar capgirar la classificació, però el castell ha caigut massa d'hora quan pujaven sisens. Finalment, han hagut de conformar-se amb la segona posició. • Colla Jove de Valls: Ha viscut una jornada agredolça amb dos intents fallits de 5 de 9 amb folre, tot i mostrar una millora notable en el treball de la pinya i el folre respecte a anteriors actuacions. • Colles tarragonines: Els Xiquets de Tarragona han superat la Colla Jove de Tarragona en la classificació, un fet destacable en la competència local. Valoracions dels protagonistes "Ens ho hem jugat bastant, però sabíem que la torre de 8 neta, com a mínim carregada, tenia moltes possibilitats." — Lluís Esclassans, cap de colla dels Castellers de Vilafranca. "És una situació agredolça; el 5 de 9 amb folre era el nostre gran objectiu i l'hem treballat molt a l'assaig." — Òscar Peris, segon cap de colla de la Colla Jove de Valls. Innovacions i context social L'episodi també reflexiona sobre la seguretat en el món casteller, destacant la implantació generalitzada del casc en la canalla després de l'accident de Mataró. Els comentaristes subratllen com aquest element s'està integrant amb normalitat en la indumentària tradicional.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
58'
Vibrant Concurs de Castells: Lluita pel Lideratge i Altesbaixes a Tarragona
El 5 de 9 amb Folre de la Vella de Valls La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha protagonitzat un dels moments més tensos de la jornada en carregar un 5 de 9 amb folre després d'una defensa titànica. El castell s'ha mostrat un pèl tancat des de l'inici, requerint un esforç extraordinari dels terços i quarts. • Aleta de ràbia: L'enxaneta ha celebrat el carregament amb gestos de molta intensitat, reflectint la pressió d'un concurs molt disputat. • Caiguda final: Malgrat l'èxit de carregar-lo, l'estructura s'ha enfonsat durant el descens quan sortien els sisens. "L'Avella ferida en el seu orgull intenta adjudicar-se el seu segon castell de gama extra per demostrar als Vilafranca que encara no tenen perdut el concurs." L'Estratègia dels Castellers de Vilafranca Els Verds han decidit anar pel 3 de 10 amb folre i manilles per intentar sentenciar la competició en la tercera ronda. Tot i el risc que implicava, la colla buscava descarregar un castell que se'ls resisteix històricament. • Intent fallit: El castell s'ha obert pel folre i s'ha enfonsat abans de l'ascens dels dosos. • Conseqüències: Malgrat l'intent fallit, Vilafranca manté el lideratge provisional, però la competició queda totalment oberta per a les últimes rondes. Polèmica amb el Jurat i Revisions de Vídeo S'han viscut moments de confusió sobre si el jurat pot revisar construccions ja validades en rondes anteriors, com el 4 de 8 amb l'agulla dels Xiquets de Tarragona. • Alguns membres han demanat el visionat de les imatges per aplicar el reglament estrictament. • Els comentaristes han criticat la demora d'aquestes decisions per no adulterar el funcionament natural de les rondes següents. La Quarta Ronda Conjunta En aquesta fase del concurs, diverses colles han actuat simultàniament per agilitzar el timing (ja molt retardat per la calor i els intents fallits): Resultats destacats • Xiquets de Reus: Han descarregat un magnífic 3 de 8, confirmant-se com un dels grans triomfadors de la seva categoria. • Colla Jove de Tarragona: Ha completat el 3 de 8 amb molta solvència. • Incidències: Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han tingut una llenya amb el 2 de 7 per dubtes de la canalla a l'últim instant.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
1h
Polèmica i Gamestra al Concurs de Castells de Tarragona
Vibrància i Polèmica a la Plaça de Braus L'edició del Concurs de Castells de Tarragona ha estat marcada per una decisió controvertida del jurat respecte a un intent de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L'emissió recull la tensió a peu de plaça i l'anàlisi tècnica de les construccions de gamestra. La polèmica de la Colla Vella • El jurat ha determinat com a intent desmuntat (perdent la ronda) un 5 de 9 amb folre de la Colla Vella perquè un quint va iniciar l'ascens abans d'hora. • Ivan Rodon, president de la colla, ha expressat la seva indignació, titllant la decisió d'"injusta" i criticant que els membres del jurat siguin membres actius d'altres colles. • Tot i el desencís, la colla ha decidit mantenir-se a plaça per "senyoria" i continuar lluitant pel concurs. Domini dels Castellers de Vilafranca • Els verds han descarregat un impressionant 5 de 9 amb folre, consolidant el seu lideratge. • La construcció ha estat celebrada amb eufòria, tot i que s'han viscut moments de tensió i xiulets per part de sectors de la Colla Vella. • Amb dos castells de gamma extra descarregats, Vilafranca té el concurs pràcticament sentenciat, plantejant-se reptes com el 3 de 10. Actuacions de les colles locals i convidades • Els Xiquets de Tarragona han carregat un complicat 4 de 8 amb l'agulla, situant-se en una meritòria quarta posició. • La Colla Joves Xiquets de Valls ha exhibit un 4 de 9 amb folre d'una execució tècnica impecable. • Destaca la recuperació històrica dels Xiquets de Reus, que han carregat el 2 de 8 amb folre després de vuit anys sense assolir-lo. "Per nosaltres l'opinió del jurat ha estat injusta... sembla que tot és subjectiu segons el color de la camisa que es miri." Logística i Ambient L'ambient a la plaça és de gran excitació, amb els nervis a flor de pell entre les aficions de Valls i Vilafranca. El ritme del concurs s'ha vist afectat per les deliberacions del jurat, preveient-se una jornada més llarga de l'habitual.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
1h 2min
Polèmica al Concurs de Castells: Valls vs Vilafranca
Tensió i Polèmica Arbitral a la Plaça de Braus L'episodi se centra en el desenvolupament de la segona ronda del Concurs de Castells de Tarragona, marcada per una decisió històrica i polèmica del jurat respecte a la Colla Vella dels Xiquets de Valls. El Moment de la Discòrdia: El 5 de 9 de la Colla Vella Després d'un intent desmuntat de la Colla Joves, la Colla Vella ha provat el seu 5 de 9 amb folre. Tot i que han decidit desmuntar-lo abans de sonar gralles, el jurat ha aplicat amb rigor el reglament: • Segons l'article 2C, si un membre d'un pis superior (els quins) perd contacte amb el folre, el castell es considera intent vàlid. • Aquesta decisió ha generat una indignació absoluta entre els castellers vallencs, provocant crits de "dimissió" i la intervenció de la policia per protegir la zona del jurat. • > "Si el reglament diu això, el jurat té raó, però s'ha d'interpretar amb menys rigorositat", comenten els experts davant la frustració de Guillem Bartolí. Relacions Polítiques i Ambient a la Llotja Enmig de la diada, l'espai ha comptat amb entrevistes a personalitats destacades: • Artur Mas: Ha comentat la jornada com un reflex de l'esforç català i ha aprofitat per fer balanç polític a un mes de les eleccions, descartant acords amb el PP per la seva "hostilitat" cap a l'Estatut. • Francisco (Ex-enxaneta): Un moment emotiu amb un veterà de 80 anys que va guanyar el concurs l'any 1932, recordant com els castells d'abans no tenien ni l'assaig ni la complexitat dels actuals. Resultats de la Ronda Conjunta i Altres Colles • La Colla Jove de Tarragona ha patit amb un intent fallit de 3 de 9 amb folre, mostrant-se fràgil des del pis de quarts. • Els Xiquets de Tarragona han aconseguit carregar el 4 de 8 amb l'agulla, escalant fins a la quarta posició provisional. • Altres colles com Sabadell (2 de 7) i Barcelona (3 de 8) han completat les seves actuacions amb èxit, mentre Gràcia i Sant Pere i Sant Pau han sofert caigudes o intents desmuntats.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
55'
21è Concurs de Castells: Duelo entre la Vella i Vilafranca
Crònica de la primera i segona ronda del Concurs de Castells L'episodi narra amb gran intensitat el desenvolupament de les primeres rondes del 21è Concurs de Castells de Tarragona, centrant-se en la rivalitat històrica entre la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca. L'actuació de la Colla Vella • La Colla Vella inicia la seva participació amb un ambiciós 4 de 9 amb folre i l'agulla. • Tot i una execució tècnica meritòria, el castell només es pot carregar a causa d'una excessiva lentitud de la canalla en la sortida. • Els analistes destaquen el treball extraordinari del folre per salvar desnivells crítics durant l'ascens. Domini dels Castellers de Vilafranca • Els verds responen amb el mateix castell, el 4 de 9 amb folre i l'agulla, descarregant-lo amb una facilitat que els comentaristes descriuen com a "insultant". • La victòria sembla decantar-se cap a Vilafranca gràcies a la seva veterania, la rapidesa de la seva canalla i la solidesa del seu pilar. Incidències i altres colles • Castellers de Sants: Celebren amb eufòria el seu primer 2 de 8 amb folre de la temporada. • Marrecs de Salt: Panteixen un contratemps important quan la canalla es nega a pujar després d'un despenjament en la ronda anterior. • Colla Joves Xiquets de Valls: Generen una gran expectació i demora a la plaça intentant quadrar el 5 de 9 amb folre, un castell que els podria desplaçar a la lluita directa pel triomf. Protagonistes i context "Vilafranca ha marcat molt el concurs a partir d'aquestos moments i ha posat molta pressió a la plaça." L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i l'alcaldessa de Valls comenten la diada, destacant la calor extrema i l'ambient de competició total a la Plaça de Braus.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
1h 4min
21è Concurs de Castells de Tarragona: Crònica de la Primera Ronda
Inici de la 21a edició del Concurs de Castells La retransmissió des de la Plaça de Braus de Tarragona comença amb un ambient de grans ocasions per al que es considera el Mundial dels Castells. Amb 18 colles participants, els Castellers de Vilafranca parteixen com a favorits, seguits de prop per les colles vallenques. Homenatges i Novetats • Es realitza un emotiu minut de silenci en memòria de la Mariona Galindo, la castellera de 12 anys dels Capgrossos de Mataró que va morir a l'agost. • S'introdueixen millores en la dinàmica del concurs, com l'ús de videomarcadors gegants i la realització de rondes conjuntes per agilitzar el certamen i evitar temps morts. • L'organització estrena un sistema d'avisos per a les colles que es retardin, amb possibles penalitzacions econòmiques si no es compleixen els temps. Desenvolupament de la Primera Ronda L'activitat a plaça ha estat intensa i ràpida en aquest primer tram del concurs: • Ronda Conjunta: Fins a vuit colles han actuat simultàniament. Destaquen els Xicots de Vilafranca i els Castellers de Sants amb el 4 de 8 descarregat. Els Marrecs de Salt també han descarregat el 4 de 8, tot i que amb dificultats i despenjaments a la canalla. • Lluita per la quarta plaça: Els Capgrossos de Mataró han mostrat una gran seguretat amb el 2 de 8 amb folre, posicionant-se clarament per a les rondes següents. • Actuacions Terragonines: La Colla Jove i els Xiquets de Tarragona han complert les expectatives descarregant amb solvència el 2 de 8 amb folre. Les colles de Valls entren en escena "Ara estem davant d'una ronda clau: aquest 4 de 9 amb l'agulla de la Colla Vella pot determinar moltes coses." La Colla Joves Xiquets de Valls ha estat la primera a actuar en solitari, descarregant un treballat 3 de 9 amb folre, que els permet mantenir vives totes les aspiracions de victòria. Per la seva banda, la Colla Vella ha anunciat el 4 de 9 amb l'agulla, un castell de màxima dificultat que marcarà el rumb del concurs.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Quarta edició del Festival Gaia Folk al Baix Gaià
El creixement de la cultura popular al Baix Gaià L'entrevista amb en Pau Plana, membre de l'Associació Cultural Baix Gaià, detalla l'evolució del festival Gaia Folk, que enguany celebra la seva quarta edició. El que va començar com un projecte local a Torredembarra ha esdevingut una programació d'un mes sencer que abasta diverses poblacions. Objectius i territori L'eix principal del festival és fomentar l'intercanvi cultural i crear xarxa entre les entitats del territori. Els punts clau d'aquesta edició inclouen: Expansió territorial: El festival ja arriba a cinc pobles: Torredembarra, la Riera, Altafulla, la Nou i la nova incorporació d'enguany, el Catllà. Diversitat d'entitats: S'hi involucren des de grups de cultura popular fins a associacions de pares, promovent una dinàmica social activa. Referents: El festival pren com a model el Solc del Lluçanès pel que fa a la generació de territori a través de la cultura. Programació destacada El calendari d'actes combina tradició i música de qualitat: Cultura de foc: Destaca la trobada de diables al Catllà i la festa dels diables de la Riera. Música tradicional: Actuacions de grups potents com La Beniterrània (cantadors valencians), Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries i virtuosos com Marc Egea i Cati Plana. "Voldríem que la gent es passegi amb el programa sota el braç i conegui l'activitat que es fa al costat de casa seva." Reptes de futur Donat l'èxit i el volum que ha agafat el Gaia Folk, l'organització es planteja un replantejament estructural per poder gestionar el creixement futur de manera sostenible cap a noves poblacions de l'entorn del Baix Gaià.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Festa i Conscienciació: Tenença Responsable d'Animals
La Festa de l'Animal de Companyia a Tarragona El coordinador Pep Parés presenta la gran festa dels animals de companyia que arriba a Tarragona, una iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge. Tot i el caràcter lúdic, l'esdeveniment té com a objectiu principal la conscienciació sobre la tenença responsable arran de la llei de 2003 que prohibeix el sacrifici d'animals en centres públics. Punts Clau de la Campanya Adopció vs. Compra: Es fomenta l'adopció com a primera opció per donar una segona oportunitat als animals dels centres d'acollida. Es lliuren vacunats, xipats i sovint ja educats. Reflexió prèvia: Abans d'integrar un animal a la família, cal analitzar els pros i contres, l'estil de vida (esportista o casolà) i l'espai disponible. L'Esterilització: Es destaca com una responsabilitat fonamental per evitar la superpoblació i els futurs abandonaments, a més d'aportar beneficis de salut i comportament tant en mascles com en femelles. Compromís a llarg termini: Tenir un gos o un gat implica un deure d'uns 10 anys com a mínim. Activitats i Educació per a Tothom La jornada inclou una vessant pedagògica destinada especialment als infants a través del joc: Jocs de civisme: Concursos divertits per aprendre a recollir els excrements i mantenir la convivència. Tallers d'anatomia i empatia: Trencaclosques i dibuixos per entendre que els animals són éssers vius que senten dolor i felicitat. Desfilada d'adopció: Una passarel·la emocional on es prioritza la reflexió; s'evita la compra compulsiva obligant els interessats a esperar uns dies abans de formalitzar l'adopció. "Un animalet té dret a una segona oportunitat a la vida de ser feliç." Els Beneficis del Vincle Humà-Animal Pares subratlla el paper vital dels animals com a suport psicològic per a gent gran, persones amb discapacitat o en tasques de rescat. La relació aporta companyonia, responsabilitat i un equilibri emocional extraordinari.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Festes del Pilar a Tarragona: Tradició i Jotes
Celebració de la Mare de Déu del Pilar a Tarragona L'entrevista presenta el programa d'actes organitzat pel Centre Cultural d'Aragó a Tarragona amb motiu de la festivitat del Pilar. Mari Carmen Gracia, responsable de relacions públiques de l'entitat, explica el sentiment de la comunitat aragonesa que viu lluny de la seva terra i com mantenen vives les seves arrels a través de la cultura i la convivència. Actes Destacats i Tradicions El calendari festiu inclou una gran varietat d'esdeveniments que combinen la devoció religiosa amb el folklore típic: Proclamació de la Reina i Dames: Un acte solemne que enguany arriba a la seva 56a edició, destacant la figura de María de los Ángeles Riol com a reina. Festivals de Jotes: Protagonisme absolut del ball i el cant tradicional al Palau de Congressos, amb la participació del grup San Jorge i professors vinguts directament de Saragossa. Trasllat de la Verge: Com a novetat, el dia 11 d'octubre la imatge de la Mare de Déu serà portada enandes pels socis fins a la Catedral. La Missa Baturra: L'acte central del 12 d'octubre a la Catedral de Tarragona, un moment de màxima emoció per als devots. Convivència i Gastronomia L'entitat també aposta per activitats lúdiques com el concurs de truites i dolços, on curiosament els homes preparen les postres i les dones les truites, i conferències culturals sobre la història de la Corona d'Aragó. "Encara que estiguem lluny, les nostres arrels no s'obliden i mirem d'inculcar-les als nostres fills i néts." Finalment, es fa una crida a tota la ciutadania de Tarragona, siguin d'origen aragonès o no, a participar de les festes i visitar el mesó del centre cultural.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Anàlisi i previsions de la 21a edició del Concurs de Castells
Perspectives i favorits per al Concurs de Castells En aquesta tertúlia prèvia a la 21a edició del Concurs de Castells de Tarragona, diversos experts analitzen l'estat de les colles i les novetats organitzatives. La conclusió principal és que la lògica verda impera, situant els Castellers de Vilafranca com els grans favorits per revalidar el títol. Favorits i rivalitat principal Castellers de Vilafranca: Arriben amb una temporada brillant i la pressió d'haver de guanyar. Els experts coincideixen que només poden perdre el concurs si cometen errors greus. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Es troben en un millor estat de forma que en edicions anteriors (2004). El seu èxit depèn de descarregar castells de gama extra com el 4 de 9 amb el pilar en primera ronda per traslladar la pressió a Vilafranca. La clau del duel: Es preveu que la segona ronda sigui decisiva, especialment amb l'intent de 3 de 10 amb folre i manilles per part dels de Vilafranca. Altres colles i punts d'interès La Colla Joves Xiquets de Valls és la candidata claríssima a la tercera posició, amb la intenció de provar el 5 de 9 amb folre. La pugna pel quart i cinquè lloc estarà molt oberta entre la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets de Tarragona i els Capgrossos de Mataró. Es destaca la il·lusió dels Xiquets de Reus per intentar el 2 de 8 amb folre. Modernització i canvis en el reglament L'organització ha implementat mesures dràstiques per evitar que el concurs sigui un calvari de vuit hores i esdevingui un veritable espectacle: Agilització: S'introdueixen penalitzacions econòmiques per a les colles que superin els temps de muntatge. Rondes conjuntes: Moltes colles actuaran simultàniament per reduir la durada total. Sistema de puntuació: Es dóna més valor als castells descarregats que als carregats (per exemple, el 4 de 9 amb folre descarregat valdrà més que el 3 de 9 amb folre carregat). Tecnologia: Pantalles gegants i l'ús de walkie-talkies per substituir mètodes obsolets de comunicació. "L'última vegada que Vilafranca no va guanyar el concurs, la lògica també estava al seu favor, però el reglament no estableix que hagi de guanyar una colla determinada."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
29'
Entrevista a l'Alcalde Joan Miquel Nadal sobre el Futur de Tarragona
Balanç dels Pressupostos Generals de l'Estat L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, mostra la seva disconformitat amb els projectes de l'Estat per al 2007. Denuncia que moltes partides són repeticions d'anys anteriors que no s'han executat i que les inversions reals han patit una rebaixa. • La variant de la N-340 i l'autovia a Montblanc es consideren insuficients o aplaçades. • Nadal acusa el PSOE de "castigar" Tarragona, especialment pel que fa a la falta d'inversió en la façana marítima. "Es tracta d'uns pressupostos on nominativament es repeteixen els mateixos conceptes i pressupostàriament s'han reduït les quantitats." Urbanisme: Pla General i Habitatge El futur del Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) L'alcalde explica que la revisió del pla està enllestida, tot i l'excés de paperassa i burocràcia imposada per la Generalitat. Demana un consens polític real (almenys del 70%) per aprovar-lo abans d'acabar el mandat. La crisi de Terres Cavades i la Budallera Nadal vincula directament l'aturada del projecte de Terres Cavades pel govern de la Generalitat amb l'augment del preu de l'habitatge a la ciutat. Segons l'alcalde, això obliga els tarragonins a marxar a pobles veïns per trobar preus assequibles. Gestió Municipal i Actualitat Esportiva • Pàrquing Jaume I: S'ha rescindit el contracte amb l'empresa gestora i l'Ajuntament decidirà si acaba l'obra en solitari. • Nàstic de Tarragona: Com a accionista principal, Nadal demana unitat i calma al Consell d'Administració. Anuncia que l'adjudicació del nou camp es farà el 10 de novembre. • Comunitat Musulmana: Es confirma el trasllat provisional de la mesquita per al Ramadà, destacant el diàleg positiu amb els representants islàmics. Comiat del Càrrec i Eleccions de Maig Nadal reconfirma que no es presentarà a la reelecció. Fa una crida als nous candidats (Aregio, Ballesteros, Ricomà) a presentar projectes propis i deixar d'atacar la seva figura, ja que ell ja no forma part de la contesa electoral.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Educació Ambiental amb l'entitat Mediterrània
Projectes d'Educació Ambiental a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Trini Muñoz, responsable de l'àrea d'educació de l'entitat Mediterrània, presenta les iniciatives per al nou curs escolar. Coincidint amb el 15è aniversari de les seves activitats educatives, l'entitat amplia la seva oferta amb propostes adaptades des de primària fins a batxillerat. Noves Activitats per al Curs Actual L'entitat ha dissenyat cinc noves propostes per fomentar la consciència ecològica: Exposició sobre el Canvi Climàtic: Una mostra itinerant que també s'ofereix a ajuntaments. Joc del Canvi Climàtic: Un taller dinàmic per a grups grans (fins a 30 persones) amb mecàniques similars al Pictionary per comprendre l'impacte humà. Visita a una Planta de Triatge: Enfocada a aprofundir en el procés de reciclatge d'envasos lleugers. Visita al Zoo de Valls: Una activitat per conèixer animals exòtics i de granja des d'una perspectiva de respecte i entorn natural. Metodologia i Participació "La nostra tasca ja ha arribat a moltes escoles en els últims 15 anys... l'any passat van participar gairebé 12.000 alumnes." L'oferta no es limita a la ciutat de Tarragona, sinó que s'estén a tota la província i fins i tot a zones de Barcelona i Andorra. L'entitat utilitza diversos formats educatius: 1. Tallers a l'aula: Activitats manuals i pràctiques. 2. Itineraris a la natura: Aprenentatge directe en el medi. 3. Exposicions prestades: Material que els centres poden treballar autònomament durant una setmana. Finalment, es destaca que les inscripcions resten obertes durant tot el curs a través del seu portal web i correu electrònic, tot i que es recomana la programació anticipada per a una millor organització del calendari escolar.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Entrevista a Joan Aregio sobre la transformació de Tarragona
Projecte de Remodelació de la Plaça de Toros El president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, detalla els plans per convertir el recinte en un espai polivalent. El proper Concurs de Castells serà l'últim que se celebrarà amb la plaça descoberta. Els punts clau de l'obra inclouen: Calendari i Fases: Una primera fase de 9 mesos centrada en l'edifici i la coberta retràctil, seguida d'una segona fase per a les graderies. Pressupost: La inversió inicial és d'11 milions d'euros, amb un cost total previst d'uns 17 milions. Gestió: Es busca un model de gestió unificada a través d'una empresa concessionària que programi des de concerts fins a esdeveniments esportius. "La plaça ho admetrà absolutament tot; serà com una sala d'actes enorme amb capacitat per a unes 10.000 persones." Infraestructures i Millora de la Xarxa Viària Aregio destaca un esforç sense precedents en la millora dels 1.000 quilòmetres de carreteres que gestiona la corporació. En acabar la legislatura, s'haurà intervingut en el 90% de la xarxa. S'han prioritzat el nou asfaltat i la construcció de variants, com la de Bonastre. S'aclareix el conveni amb la Generalitat de Catalunya: la titularitat de les vies és del Govern català, però la Diputació en manté la gestió i el manteniment. Turisme i Promoció Territorial La temporada turística de 2006 tanca amb resultats positius, superant les dades de l'any anterior. Creixement: S'ha registrat un augment global del 3,5% en pernoctacions. Especialització: Es destaca la creació d'una seu física per al Patronat de Turisme Terres de l'Ebre a Tortosa i l'aposta per nínxols com l'observació d'ocells al Delta. Projectes Pendents: La Sabinosa Sobre l'actual situació de l'antic preventori de La Sabinosa, el president reconeix que el projecte executiu està aturat per motius polítics, tot i que la Diputació treballa actualment en la descatalogació dels edificis per poder netejar la finca i facilitar futurs usos.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
9a Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona
9a Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona L'entitat de dones emprenedores de Tarragona arriba a la seva novena edició de la trobada anual, una cita consolidada que enguany presenta novetats significatives en el seu format i contingut. Laura Rogés, presidenta de l'associació, detalla l'evolució d'aquest esdeveniment que ha passat de ser una jornada estrictament empresarial a convertir-se en un espai de networking i esbarjo per a les sòcies. Convidada d'Honor: Carme Riera L'eix central de la trobada d'aquest any serà la presència de l'escriptora i catedràtica Carme Riera. La tria respon a una demanda directa de les sòcies i a la voluntat de centrar l'acte en el món de la literatura i el pensament. Conferència: Sota el títol "Trencar el sostre de vidre", Riera abordarà els reptes de la dona en la societat actual. Perfil de la ponent: Destaca per la seva gran capacitat de comunicació i la seva trajectòria com a acadèmica i referent literari. Canvis en el Format i Ubicació Per primera vegada, l'acte es trasllada a la tarda (19:30 h) per facilitar l'assistència de dones amb càrregues familiars o negocis comercials. A més, l'escenari triat és la Cambra de Comerç de Tarragona, un espai de gran càrrega simbòlica després que l'entitat hagi aconseguit representació en els òrgans de govern camerals. L'Evolució del Paper de la Dona Durant l'entrevista es reflexiona sobre el canvi de paradigma en el món de l'empresa: * Visibilitat: Rogés destaca que ara les dones empresàries caminen "trepitjant fort" i amb un orgull renovat, deixant enrere l'època d'anar de puntetes. * Diversitat: L'associació engloba des de joves que busquen l'autoocupació fins a directives de grans corporacions i professionals liberals. * Internacionalització: Es destaca la integració en la Business Professional Woman (BPW) i la preparació del futur congrés a València. "Ara ja ens prenen més en seriós. Hi ha un orgull de ser dona; abans anàvem pel món de puntetes i ara anem trepitjant fort."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Visita a Descamps: Moda i Confort per a la Llar
Descamps: Expertesa en Tèxtil a la Plaça Verdaguer En aquesta edició de la unitat mòbil per la Via T de Tarragona, visitem l'establiment Descamps, situat al número 1 de la coneguda Plaça Verdaguer. Aquesta botiga és un referent en la decoració i el confort de la llar, oferint productes que combinen disseny internacional i alta qualitat. Productes i Col·leccions L'Helena, responsable de l'establiment, ens detalla com es preparen per a les temporades d'hivern i estiu: Teixits Naturals: L'aposta principal de la marca és el cotó 100%, buscant la màxima comoditat per al descans. Coordinació Estètica: Les col·leccions permeten combinar tovalloles, llençols i barnussos sota una mateixa gamma cromàtica. Petit Descamps: Una línia específica de roba de llit i accessoris per a bebès que manté l'elegància de la marca. Innovació amb els Nòrdics: Les fundes nòrdiques permeten renovar l'estil de l'habitació de manera ràpida i senzilla. Qualitat que Perdura Un dels trets distintius de Descamps és la durabilitat de les seves peces. Tot i ser una marca amb més de 150 botigues arreu del món (com a la Xina, Japó o capitals europees), manté el tracte de proximitat a Tarragona. "L'únic problema que tenen les nostres peces és que duren massa; les clientes ens diuen que voldrien renovar-les però encara estan impecables." Finalment, l'establiment convida a tots els veïns a descobrir les novetats de la temporada per fer de la llar un espai més acollidor.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Dispositiu sanitari i seguretat al Concurs de Castells
L'entrevista amb el doctor Josep Marcader, director de l'Hospital de Santa Tecla, i el casteller Jordi Crespo, detalla l'complex operatiu mèdic necessari per a un esdeveniment de la magnitud del Concurs de Castells de Tarragona. L'operatiu mèdic a la plaça i a l'hospital El dispositiu s'organitza en dos escenaris coordinats per garantir una assistència ràpida: * A la plaça: Es mobilitzen vuit equips mèdics compostos per metge, infermera i tres voluntaris cada un. * A l'hospital: L'Hospital de Santa Tecla reforça les urgències i coordina els trasllats segons la gravetat i el volum de lesionats. * Logística de retorn: S'utilitza un microbús de la Creu Roja per retornar a la plaça aquells castellers que, després d'una revisió o radiografia a l'hospital, reben l'alta i volen seguir participant. Gestió del risc i sinistralitat Tot i l'espectacularitat de les caigudes, les dades mostren una realitat controlada: * En l'última edició es van realitzar unes 120 assistències, la gran majoria per contusions simples que no requereixen ingrés. * Es destaca la coordinació entre Protecció Civil, Creu Roja i el SEM (061). El debat sobre la seguretat Arran d'accidents greus en el món casteller, s'analitza la prevenció: "El risc existeix, com en qualsevol activitat esportiva, i el que cal fer és regular-lo i acotar-lo al màxim mitjançant criteris mèdics i tècnics." Es conclou que l'ús del casc ja és un element totalment assumit i que les colles han guanyat en responsabilitat, evitant intents descontrolats si no es disposa d'una pinya o preparació suficients.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
La reforma del procés de Bolònia a les universitats
La reforma universitària i el model europeu L'entrevista amb Josep Manel Ricard, vicerector de la Universitat Rovira i Virgili, detalla la transició cap a l'Espai Europeu d'Educació Superior, conegut com a procés de Bolònia. Aquesta reforma estructura els estudis en tres cicles definits: Grau: Estudis generalistes de quatre anys de durada. Màster: Especialització d'un o dos anys. Doctorat: Orientat a la recerca i la carrera universitària. Punts de fricció i l'autonomia universitària Un dels aspectes més debatuts és la durada del grau. Mentre que a la majoria d'Europa s'ha optat per un model de 3+2 (tres anys de grau i dos de màster), la proposta espanyola estableix quatre anys per al grau. "L'estructura que s'ha adoptat a molts països és de tres anys per un grau i dos anys per un màster. Justament aquí està la crítica de part de les universitats catalanes." Malgrat aquesta rigidesa, la reforma es valora positivament per diversos motius: Flexibilitat: S'abandona el catàleg tancat de titulacions, permetent a les universitats crear plans d'estudis segons la demanda social. Mobilitat: Es fomenta que els estudiants facin estades en altres centres mitjançant programes com Erasmus o Sicue. Transició: El primer any de grau tindrà una part comuna per facilitar el trànsit des del batxillerat i reduir l'abandonament escolar. Situacions especials i calendari Carreres com Medicina i Arquitectura mantindran directrius europees específiques i no seguiran el bloc estàndard. Així mateix, s'ha confirmat que titulacions polèmiques com Enologia quedaran ben integrades dins l'àrea de ciències. S'espera que la implementació real comenci el curs 2008-2009, tot i que amb certa prudència pel que fa als terminis administratius.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
El Circ Raluy a Tarragona: Tradició i Creu de Sant Jordi
El Reconeixement a una Trajectòria Centenària L'episodi comença destacant el lliurament de la Creu de Sant Jordi al Circ Raluy, un reconeixement de la Generalitat de Catalunya a la seva tasca de conservació i a la seva història de més de 75 anys. La Lluïsa Raluy expressa la seva sorpresa i orgull per aquest guardó, atribuint-lo a la seva condició d'únic circ tradicional català i a la seva funció com a circ-museu. L'Essència del Circ Museu El podcast es realitza des del Parc de la Ciutat de Tarragona, concretament des de l'interior del London Bar, un vagó cafeteria amb mobiliari d'època. • El recinte és una exhibició itinerant de carruatges antics restaurats. • Les parets estan plenes de fotografies de personalitats com Charlie Rivel, els germans Tonetti o fins i tot Mick Jagger. Tradició vs. Nou Circ Es produeix un debat interessant sobre l'evolució del sector. La Lluïsa defensa el circ on l'artista i la seva identitat individual són el centre, contraposant-ho al model de multinacional del Cirque du Soleil. "Per mi el Cirque du Soleil és un espectacle molt visual, però no és circ... ja no és l'artista, ja no és la individualitat." El Dia a Dia i la Vida Itinerant Es descriuen les interioritats de la vida nòmada, des de la complexitat de moure una caravana de 14 camions per carreteres secundàries fins a la rutina de les famílies: • Escolarització: Les filles de la Lluïsa canvien d'escola a cada ciutat (des de Noruega fins a l'Argentina), cosa que els permet parlar 4 o 5 idiomes. • Assajos: El matí es dedica a la preparació física i a les gestions administratives. • Convivència: Es descriu el circ com un veïnat on, com en qualsevol família, hi ha moments de gran harmonia i altres de fricció.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Tardor Literària a Tarragona: Premis i novetats
La Tardor Literària de Tarragona L'entrevista amb Rosa Comas, coordinadora de la Tardor Literària, ens detalla el tret de sortida d'aquest esdeveniment cultural a la ciutat, que s'estendrà del 26 d'octubre al 30 de novembre. Després del tancament del termini d'admissió d'obres el 31 d'agost, s'ha confirmat una gran participació en els diversos certàmens. Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona Amb un total de 333 originals rebuts, les xifres mantenen l'estabilitat i consolidació de l'esdeveniment: Premi Pin i Soler de novel·la: És el guardó més ben dotat amb 21.000 euros i ha rebut 24 obres. Premi Vidal Alcover de traducció: Una beca-premi de 12.000 euros que destaca per la seva singularitat al país. Premi Tinet de narrativa curta: Continua sent el més popular amb 218 relats gràcies a la facilitat de l'enviament digital. Premi Rovira i Virgili: Enguany s'ha consolidat el canvi de gènere cap a la biografia i memòries, amb un increment de participació. Eixos de la programació 2023 La programació d'aquest any destaca per la seva transversalitat i la voluntat d'arribar a nous públics: Any Puig i Ferreter: Se celebraran els 50 anys de la seva mort amb una ruta literària en autobús pel Camp de Tarragona i seminaris d'estudi. Lletres a taula: Una proposta que uneix gastronomia i literatura en diversos restaurants i que, com a novetat, s'estendrà a les escoles i a un circuit jove de bars. Innovació digital: S'impulsa un concurs de podcasts per explorar la poesia sonora i les possibilitats artístiques d'aquest format. Acció poètica: El col·lectiu La Pell del Llavi tindrà un paper actiu amb activitats basades en la poesia visual, prenent Joan Brossa com a referent. "Soc com soc i no vull ser model de res" Aquesta frase de Brossa serà un dels eixos de les activitats de carrer que busquen trencar amb la visió més clàssica de la literatura.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
L'ExpoTren d'Extremadura arriba a Tarragona per trencar tòpics
Una mostra itinerant sobre la identitat extremenya L'entrevista amb Álvaro Valverde ens apropa a la iniciativa ExpoTren d'Extremadura, patrocinada per la Marca Extremadura. Aquesta exposició itinerant, instal·lada en quatre vagons de tren, visita Tarragona amb l'objectiu de mostrar una realitat de la regió que s'allunya dels estereotips tradicionals de pobresa o endarreriment. Els eixos de la transformació L'exposició se centra a neutralitzar els clixés habituals mitjançant diversos contrastos: Modernitat vs. Atrasament: Es destaca l'aposta per la innovació tecnològica, el software lliure i la societat del coneixement. Llum i color vs. Gris: Una estètica vibrant per combatre la imatge de l'Extremadura "en blanc i negre". Riquesa natural: Es posa en valor el patrimoni monumental i mediambiental, amb exemples com el Parc Nacional de Monfragüe o el Valle del Jerte. Una experiència sensorial i emocional L'ExpoTren no és una mostra convencional, sinó que busca captivar el visitant a través dels sentits: Interactivitat: Ús de sons, imatges i dispositius per a l'olfacte que recreen olors de la terra (com el marge o l'estepa). La Fàbula de la Cigonya: Serveix de fil conductor narratiu, simbolitzant les migracions i la connexió entre generacions d'extremenys. Humanisme: Un recorregut que apel·la a la qualitat de vida i als espais oberts com a valors de futur. "Volem que el visitant surti transformat, canviant el 'xip' sobre el que creia que era Extremadura a través de l'emoció i els sentits."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Situació i reptes de l'EOI de Tarragona
L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i la seva problemàtica actual L'entrevista a Yolanda Escut, directora de l'EOI de Tarragona, posa de manifest la situació crítica que viu el centre coincidint amb el seu 20è aniversari. Tot i ser un referent educatiu, l'escola s'enfronta a deficiències estructurals que dificulten la seva tasca diària. Principals reptes i mancances Manca de places i professorat: Malgrat l'augment de la demanda en idiomes com l'àrab, el rus o l'espanyol per a estrangers, molts alumnes es queden fora per la falta de plantilla. Enguany s'ha ampliat només "mig professor" per a àrab i rus. Infraestructures deficients: L'escola porta 15 anys en una ubicació "provisional". L'espai està totalment col·lapsat, utilitzant fins i tot la sala d'estudis per fer classes. Sistema de preinscripció obsolet: Tant la directora com els usuaris critiquen que el procés sigui presencial i generi cues de hores, qualificant la situació com a tercer mundista. Demanda lingüística creixent L'anglès continua sent l'idioma més sol·licitat. L'àrab ha experimentat un creixement exponencial, especialment per part de professionals del sector públic (metges, treballadors socials) que volen millorar l'acollida de nouvinguts. El català té molta demanda en els nivells superiors per a perfeccionament i obtenció de títols oficials. Projectes de futur i escepticisme "Portem 15 anys provisionals... permeteu-me aquest grau d'escepticisme sobre la nova seu." La directora expressa el seu desig que el projecte de la nova seu (possiblement a la Chartreuse) es materialitzi finalment, ja que la ciutat de Tarragona necessita una escola amb espais dignes per ampliar l'oferta d'idiomes, incloent-hi el demandat italià.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Tarragona Emprèn: La Jornada de l'Emprenedor 2007
Presentació del Dia de l'Emprenedor La Jove Cambra de Tarragona organitza per al proper 19 d'octubre una jornada dedicada exclusivament a l'emprenedoria sota el segell "Tarragona Emprèn". L'esdeveniment, que tindrà lloc al Palau Firal i de Congressos, neix de la voluntat d'oferir a la província un punt de trobada equivalent al que ja existeix a Barcelona, fomentant el networking entre empresaris i joves amb projectes. Estructura de la Jornada La jornada es divideix en dos grans blocs temàtics: Matí (Espai Empresa): Centrat en la formació tècnica amb dues línies paral·leles: Parlem de Crear: Enfocat a qui vol iniciar un negoci (CEO, motivació d'equips, Business Angels). Parlem de Desenvolupar i Consolidar: Temes legals, TIC i cooperació empresarial. Tarda (Espai Econòmic i Social): Taules rodones sobre el territori i el debat social. Reptes i Definició de l'Emprenedor Els ponents, Gerard Munguió i Òscar Hi Jossa, reflexionen sobre què significa ser emprenedor avui dia: Definició: No només és qui té una empresa, sinó qui té la capacitat de "tirar-se a la piscina" i liderar projectes. Obstacles: Es denuncia la falta de suport real en el finançament (necessitat d'avals) i l'excessiva burocràcia administrativa. Suport local: Es destaca la necessitat d'un impuls al viver d'empreses de Tarragona, prenent com a referència l'èxit de Redessa a Reus. Ponents Destacats L'acte comptarà amb figures de rellevància nacional: "Comptarem amb el senyor Agustí Sagarra, que farà la ponència estrella sobre emprenedoria i innovació." També participarà Sebastián Reina (secretari general d'UPTA) per explicar el nou marc legal de l'autònom, a més d'experts de la URV i el CIDEM.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Modernització i patrocini al Concurs de Castells
El Concurs de Castells: un salt cap a la professionalització En aquesta edició del certamen casteller, s'ha posat un èmfasi especial en la modernització de l'estructura organitzativa. Els convidats analitzen com el concurs ha passat d'una gestió familiar a un model basat en la promoció exterior i la captació activa de patrocinis. Noves figures i rols clau Enric Pujol (Speaker): El periodista assumeix el repte de ser la veu de l'organització. La seva funció és clau per mantenir el timing i coordinar el ritme de la plaça, amb l'objectiu d'acabar la jornada cap a les 15:30 h. Xavier Romeu (Patrocini): Com a responsable de relacions exteriors d'Insight, ha liderat la recerca d'esponsors a nivell estatal. Destaca que a l'Estat espanyol el concurs es coneix sovint com les "Torres Humanes". Innovacions tecnològiques i logístiques L'edició d'enguany introdueix canvis significatius per millorar l'experiència de l'espectador: Videomarcador gegant: Una eina que complementarà la feina de l'speaker per informar sobre puntuacions i estats dels castells. Nou reglament: Dissenyat per donar major ritme i evitar que el concurs s'allargui excessivament, incloent-hi rondes conjuntes i penalitzacions per retards. Trofeus moderns: S'ha substituït la copa tradicional per prismes d'acer inoxidable dissenyats per l'empresa Urbinox, buscant una imatge més contemporània. "El concurs és com la Champions del món casteller; s'havia de potenciar la seva imatge a l'exterior." Previsions i competició Pel que fa a la part purament castellera, es preveu un duel intens. Els experts situen Vilafranca com a favorita, seguida de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Jove de Valls. Es destaca el repte estratègic que suposa el nou reglament a l'hora d'escollir la gamma de castells per no repetir estructures similars.