Tots els episodis

62547 episodis disponibles

episodis

54505-54528 de 62547

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Exposició Fotogràfica de la Mitja Marató de Tarragona
El Certamen Fotogràfic i l'Exposició Des del passat 10 de gener, el Pati del Rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona acull la mostra fotogràfica de la Mitja Marató Ciutat de Tarragona. Aquesta iniciativa del Patronat Municipal d'Esports va néixer fa cinc anys amb l'objectiu de crear un vincle entre l'esport i la cultura, oferint un recull visual de qualitat de la cursa. Participació i nivell d'autoexigència Roser Barberà destaca una curiositat: tot i que el dia de la cursa hi havia molts fotògrafs, el volum de participants al concurs ha baixat, però la qualitat i quantitat d'obres per autor ha augmentat. Això es deu principalment a: Un nivell d'autoexigència més alt entre els aficionats. La consolidació de fotògrafs que presenten la trilogia completa (tres obres). La por de no estar a l'altura dels professionals, tot i que el concurs és obert a tothom. "Tenim menys fotògrafs que presenten més obres... potser hi ha un nivell d'autoexigència més alt de pensar que hi ha gent molt bona, però precisament això no és per professionals, és per tothom." Premis i Novetats El certamen compta amb guardons rellevants per incentivar la creativitat: Premi d'Honor a la Trilogia: Dotat amb 600 euros i la nova escultura de plata "Maratònia", creada per l'artista Joan Blázquez. Premis Individuals: Cinc categories per a fotografies aïllades. Premi del Públic: Com a gran novetat, els assistents poden votar la seva obra preferida fins al mateix dia cloure l'exposició. Temàtica de les Obres Les 60 fotografies exposades se centren en l'essència de la prova atlètica. Tot i que algunes mostren paisatges urbans de Tarragona o vistes corals dels corredors, el jurat ha valorat especialment aquelles que capturen les sensacions humanes: l'esforç, el cansament extrem, els massatges post-cursa i el triomf personal.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Visita a Nou Look: Moda i talles grans a la Via T
En aquest episodi de l'espai Via T, la unitat mòbil es desplaça al carrer Prat de la Riba de Tarragona per descobrir un establiment emblemàtic del centre comercial a cel obert de la ciutat. A través d'un joc de pistes amb els oients, s'identifica la botiga protagonista d'avui. Dinàmica del concurs i localització Els reporters situen l'establiment prop de la Plaça Imperial Tarracó, en una zona de gran activitat comercial. Després d'un intent fallit d'una oient que no ha dit el nom complet, la Dora aconsegueix el premi en identificar correctament l'establiment: Nou Look. Característiques de l'establiment La Pilar, encarregada de la botiga, explica els detalls del seu negoci especialitzat: * Especialització en talles grans: Ofereixen peces que van des de la talla 46 fins a la 80, omplint un buit en el mercat de la moda convencional. * Estil i patrons: Se centren en roba moderna i amb patrons que s'adapten bé al cos, permetent que tothom pugui anar a la moda independentment de la seva talla. * Productes: Tot i que majoritàriament venen roba per a dona, disposen de pijames, complements (cinturons, bufandes) i algunes peces unisex. Rebaixes i tendències Actualment, la botiga es troba en ple període de rebaixes, amb descomptes que oscil·len entre el 20% i el 50%. La Pilar destaca la bona resposta del públic i ja prepara l'arribada de la nova temporada de primavera, on s'esperen colors pastel i teixits com el tencel. "Es tracta de poder oferir a tothom i poder triar realment el que t'agrada, no haver-se de posar sempre el que un troba."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Antoni Mas i la Torre dels Vents de Tarragona
Origen i Gènesi del Projecte L'escultor Antoni Mas explica com un somni de realitzar una obra de grans dimensions s'ha materialitzat en la Torre dels Vents (inicialment anomenada L'encís bellugadís). El projecte neix de relacions de llarga durada amb figures del món cultural de Tarragona, com Jordi Bertran i Jordi Avelló, culminant en un encàrrec directe de l'alcalde Joan Miquel Nadal durant l'exposició "Currículum" l'any 2003. Característiques de l'Obra L'escultura és una estructura imponent de 30 metres d'alçada dissenyada per ser un referent visual a la Rambla de Tarragona: Estructura: Compta amb una base en forma d'arcada ovalada de 15x15 metres que sosté un prisma vertical. Dinamisme: La part superior inclou una rodona que actua com a veleta per marcar la direcció del vent. A més, es planteja la incògnita de si el vent tindrà força suficient per generar un lleuger moviment de balanceig en tota la torre. Estètica Industrial: Està pintada de color gris mat, evocant les calderes i el paisatge industrial del polígon tarragoní. Il·luminació: Durant la nit, la torre s'il·luminarà a través de perforacions que simbolitzen la vida i les vivències individuals dels ciutadans. Significat i Simbolisme Per a l'autor, un monument no té una utilitat pràctica directa, sinó una funció espiritual i representativa. L'obra vol ser un homenatge a: La capacitat de treball i fabricació de la gent de Tarragona i la seva indústria. La identitat col·lectiva, comparant l'acte d'aixecar aquest monument amb la construcció dels antics menhirs. "Un monument no serveix per a res si no té una representació espiritual o del caràcter de la gent que hi és." Procés de Construcció i Recepció Actualment, les peces es fabriquen als tallers de Schwarz-Houtemont a Vila-seca. El procés ha passat de la poesia de la idea original a la pràctica industrial, requerint transport especial amb tràilers de grans dimensions. Mas destaca que, tot i ser el dissenyador, l'obra és fruit de l'esforç de molts i ja ha estat adoptada amb entusiasme pels veïns de la zona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
2006-01-11 UM FUM FACULTAT JURÍDIQUES
Implementació de la Normativa Antitabac al Bar de la Facultat El reportatge analitza com s'està aplicant la nova llei antitabac a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. S'observen clarament dos ambients diferenciats: L'interior de l'establiment: Un espai completament lliure de fum on es compleix estrictament la prohibició. L'exterior: Zones a l'aire lliure on els estudiants encara poden fumar, especialment per gestionar el nerviosisme de l'època d'exàmens. Opinions dels Estudiants Fumadors La majoria dels estudiants fumadors mostren una barreja d'acceptació i resignació, tot i que critiquen alguns aspectes de la mesura: Incomoditat logística: Es queixen d'haver de baixar de pisos alts (com el cinquè) per fumar en només cinc minuts entre classes. Manca d'espais habilitats: Proposen la creació de sales amb ventilació o zones específiques dins dels bars grans (de més de 100 m²). Percepció social: Alguns senten que se'ls comença a tractar com a "delinqüents" o que el tabac ha passat de ser socialment acceptat a ser una "taca social". "Qualsevol prohibició és un plantejament incorrecte a l'hora d'aconseguir un fi. Si vols que la gent deixi de fumar, busca altres vies." Perspectiva dels No Fumadors Els estudiants no fumadors celebren la mesura, destacant la millora en la qualitat de l'aire i la comoditat a l'hora de menjar sense la molèstia del fum. Tot i això, fins i tot alguns no fumadors consideren que la llei pot arribar a ser una mica "radical" per no permetre cap zona de fumadors en absolut. Economia i Hàbits S'esmenten canvis en el consum, com el pas a marques de tabac més econòmiques per part dels estudiants o l'augment del consum de xicles per pal·liar l'ansietat durant les hores de classe.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Entrevista a Rosa Rossell sobre l'actualitat de Tarragona
Anàlisi política de Tarragona amb Esquerra Republicana En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la portaveu municipal d'Esquerra Republicana (ERC), Rosa Maria Rossell, analitza els reptes polítics de la ciutat a l'inici del 2006. Els temes centrals giren al voltant de la gestió econòmica, el model urbanístic i la inestabilitat a l'alcaldia. Pressupostos municipals i gestió de la ciutat Rossell mostra una actitud constructiva davant la negociació dels pressupostos del 2006, tot i que encara no ha rebut l'avantprojecte per part del govern. Els punts clau destacats són: Neteja i manteniment: ERC coincideix en la necessitat de millorar la neteja, tot i que Rossell es mostra crítica per haver d'augmentar partides en un contracte de concessió vigent que hauria de ser més eficient. Prioritat pel consens: L'objectiu del grup és arribar a una abstenció o acord sempre que es tinguin en compte les necessitats dels ciutadans. Inversions pendents: Es reclamen millores a la Via Augusta, el Teatre Tarragona i les voreres de la carretera N-340. El Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) La portaveu expressa el seu malestar per la manca de transparència de l'alcaldia en la revisió del Pla General. Tot i haver presentat més de 40 propostes normatives que han estat acceptades, ERC denuncia que: No han rebut els informes mediambientals i econòmics sol·licitats. Existeixen dubtes sobre el creixement previst a la zona de Llevant i la duplicació de la Móra. Es valora positivament la unió dels barris de Ponent i el trasllat de la CLH. "Tarragona està paralitzada perquè hi ha dos partits que no es posen d'acord en repartir-se el poder." Crisi de successió a l'alcaldia Un dels temes més polèmics és el relleu de Joan Miquel Nadal. Rossell critica durament la paràlisi institucional provocada per les desavinences entre Convergència i Unió (CiU). Segons ERC, la disputa interna pels noms i el poder està afectant directament el funcionament de l'Ajuntament i l'aprovació de temes estratègics. Balanç de la tasca municipal Rossell fa un balanç positiu del seu primer any com a portaveu després de la marxa de Javier Almagro. Defineix l'oposició d'ERC com a responsable i assembleària, centrada en la ciutat per sobre dels interessos de partit, mantenint el rumb de cara a les eleccions municipals del 2007.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
28'
2006-01-11 R.PREMSA NADAL CONTINUA
Tancament del procés de relleu municipal El regidor Joan Aregio ha anunciat oficialment la paralització definitiva de les negociacions per al seu relleu immediat com a alcalde de Tarragona. Aquesta decisió arriba després de mesos de diàleg amb Unió Democràtica de Catalunya, un procés que Aregio considera que ha arribat al seu límit legítim sense assolir un acord satisfactori entre els socis de la federació. Principis i prioritats polítiques Durant la roda de premsa s'han destacat diversos punts clau sobre la decisió: • La prioritat absoluta és la ciutat de Tarragona per sobre dels interessos de partit o personals. • Es reconeix la legitimitat de les postures tant de Convergència com d'Unió, tot i la manca d'entesa. • L'objectiu de tancar el debat és evitar la polarització de l'opinió pública i centrar-se en la gestió municipal. Continuïtat de Joan Miquel Nadal Com a conseqüència directa, l'alcalde Joan Miquel Nadal ha confirmat que es mantindrà en el càrrec fins al final de la legislatura el maig del 2007. Nadal ha expressat el seu suport total a Aregio, destacant el seu gest d'estima a la ciutat: "Un no pot ser alcalde d'aquesta ciutat si té al seu cap el partit abans que la ciutat; ell ha demostrat que Tarragona va primer." Futur electoral i candidatura de 2007 Tot i que el relleu prematur s'ha aturat, el projecte de futur de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) se centra ara en les properes eleccions: Joan Aregio manté la seva disponibilitat per ser el candidat a les eleccions municipals de 2007. El partit preveu ratificar el seu candidat abans de Setmana Santa. Es manté la voluntat de concórrer amb la coalició Convergència i Unió per donar continuïtat al projecte transformador de la ciutat iniciado fa 16 anys.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Entrevista a Mempo: Art i Reconeixement a Florència
Mempo i el seu èxit a la Biennal de Florència L'artista tarragoní Josep Lluís Méndez Pumés, conegut artísticament com Mempo, ha estat guardonat per segona vegada amb el premi Lorenzo il Magnifico a la Biennal Internacional d'Art Contemporani de Florència. Aquest reconeixement destaca la seva capacitat d'evolució i l'exploració de nous llenguatges artístics. L'obra guardonada: "Tarragona Mira'm" L'obra presentada és una proposta multidisciplinària que combina diversos elements: * Audiovisual i Performance: Per primera vegada, l'artista utilitza el format de vídeo i acció per captar l'atenció de l'espectador. * Simbolisme: Basada en la mirada de la seva dona, l'obra és un joc visual sobre la ciutat de Tarragona i la recepció de l'art. * Materials: Mempo manté l'ús de materials "durs" i tècniques mixtes que ja l'havien caracteritzat en edicions anteriors. Filosofia de l'Art i Crítica al Sector Durant l'entrevista, Mempo reflexiona sobre l'estat actual de la creació: "L'art actualment és de sensacions... l'artista no s'ha de tancar en un 'isme'." L'artista critica el concepte del "tot s'hi val" (todo vale) si no hi ha una ètica o un bagatge al darrere. Així mateix, expressa la seva visió crítica sobre: 1. Arco i el mercat comercial: Diferencia les biennals, de caràcter més prestigiós i artístic, de les fires comercials on prevalen els interessos econòmics. 2. Gestió cultural local: Mempo lamenta la falta de suport o promoció dels artistes locals per part de les institucions i galeries de Tarragona, assenyalant una certa visió "provinciana" que prioritza l'obra ja consolidada comercialment sobre el talent propi.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Situació i futur del sector immobiliari a Tarragona
Anàlisi del sector immobiliari a Tarragona L'entrevista amb Josep Maria Grandes, vocal del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) a Tarragona, revela que el sector de la construcció manté una tendència optimista i de recuperació. Malgrat els rumors de frenada, les dades de visat de projectes l'any 2005 confirmen que l'activitat econòmica està assegurada per a tot el 2006. Punts clau de la construcció a la ciutat Estabilitat en les xifres: El 2005 es van projectar 1.264 habitatges, una xifra superior als 1.072 del 2004 i similar als nivells del 2003. Indicadors avançats: Les dades del COAC es basen en els projectes visats, la qual cosa permet preveure l'activitat constructora amb un any d'antelació. El problema del sòl: La manca de sòl disponible és el principal factor que genera un encariment del preu final i un cert alentiment, però no atura la producció mentre hi hagi demanda. Expansió cap a l'àrea metropolitana i el Camp de Tarragona La dificultat per trobar preus assequibles al centre de la capital ha provocat un desplaçament de l'activitat cap a municipis propers com Perafort, la Secuita, el Morell o Constantí. "L'activitat constructora s'ha traslladat a municipis propers perquè el sòl és més barat i el preu final de l'habitatge és més assequible." Factors d'influència externa Impacte de l'AVE: L'arribada de l'alta velocitat a l'estació de Perafort està atraient compradors de l'àrea de Barcelona, que busquen preus fins a un 40% més barats a canvi de 45 minuts de trajecte. Costos de producció: L'augment del preu de l'habitatge no es considera purament especulatiu, sinó que respon a l'increment de costos reals com els materials i el petroli. Optimisme moderat: No es preveu que la bombolla immobiliària exploti a curt termini, especialment si s'aproven noves revisions del Pla General d'Ordenació Urbana per alliberar més sòl.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Consells per recuperar el pes saludable després de festes
La tornada a la normalitat nutricional En el període post-festes, és habitual experimentar un increment de pes d'entre dos i tres quilos. Tot i que l'impuls inicial és buscar dietes hipocalòriques dràstiques o dejunis, els experts recomanen fugir d'aquestes mesures extremes i optar per un retorn gradual a la normalitat. Estratègies per a una pèrdua de pes racional Evitar les dietes restrictives: L'organisme respon a la falta sobtada de recursos emmagatzemant més greix i augmentant l'ansietat i el mal humor. L'efecte jo-jo: Les dietes miracle funcionen a curt termini, però provoquen una recuperació immediata del pes quan es torna als hàbits habituals. Volum amb baixa densitat: La clau no és menjar poc, sinó menjar plats abundants que siguin hipocalòrics, com ara grans amanides i verdures. L'estructura de les 5-6 menjades És fonamental mantenir el metabolisme actiu i l'ansietat sota control realitzant menjades cada tres hores: 1. Esmorzar: Lactis desnatats i cereals integrals. 2. Mig matí: Peça de fruita o iogurt. 3. Dinar: Dos plats (verdura de primer i proteïna magra amb una mica de fècula de segon). 4. Berenar: Un petit entrepà o cafè amb llet. 5. Sopar: Estructura similar al dinar, però més lleugera. 6. Ressupor: Un got de llet si se sopa molt aviat. "No recomanem una dieta molt estricta després de festes perquè el cos no ens admet una restricció tan forta després de setmanes d'excessos." Factors complementaris Tabac: Deixar de fumar pot augmentar el pes entre 4 i 10 quilos per canvis metabòlics, però això no ha de ser un impediment, ja que amb ordre alimentari es pot gestionar. Exercici físic: Especialment en nens i adolescents, on no es recomanen dietes, l'esport és l'eina principal per evitar el sedentarisme i regular el pes. Sentit comú: Fixar-se en l'etiquetatge (greix sobre extracte sec) i substituir greixos innecessaris per condiments saludables com el vinagre o el tomàquet ratllat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Retorn a la normalitat a la Rambla Nova de Tarragona
La Rambla Nova dos mesos després de l'explosió Aquest reportatge de Tarragona Ràdio recull el testimoni dels afectats per l'explosió de gas que va tenir lloc a la Rambla Nova de Tarragona a finals de 2005, provocant la pèrdua de cinc vides humanes. Dos mesos després de la tragèdia, els establiments comercials de la zona comencen a recuperar la seva activitat. El Cafè Bar Regina i el camí cap a la recuperació La responsable de l'establiment, la Regina, explica com va ser el procés després del tancament forçat: * El bar va estar tancat durant un mes i quatre dies, obrint finalment el 14 de desembre. * La part més afectada va ser la terrassa exterior, que va quedar sepultada per la runa i s'està reconstruint totalment. * Malgrat les pèrdues materials, la Regina destaca que la prioritat és la part humana: "Els danys materials al costat de les pèrdues humanes no són res. Realment esperem que aquest any 2006 comencem amb bon peu." La nova etapa de General Òptica Daniel Francino, gerent de General Òptica, detalla la situació del seu negoci: * L'antiga botiga va quedar totalment destruïda i s'està habilitant un nou local al número 75 de la mateixa Rambla (antiga botiga Txinxilla). * Es preveu la inauguració d'aquest nou espai per al dia 26 de gener. * Fins aleshores, continuen oferint serveis mínims i reparacions urgents en un local provisional cedit per la Confederació Empresarial de Tarragona carrer d'Ixart. El sentiment de la ciutat L'edifici del número 72 resta parcialment dempeus com a testimoni de l'accident. Els ciutadans de Tarragona continuen mostrant el seu condol i consternació mitjançant objectes de record i espelmes davant del lloc dels fets, mantenint viva la memòria de les víctimes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Anàlisi del comerç a Tarragona i relleu a la FUB
Balanç d'un any de gestió al capdavant del comerç tarragoní El president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB), Rafael Tatai, fa un repàs positiu de l'actualitat comercial de la ciutat, marcada per l'inici de les rebaixes d'hivern i el seu futur relleu en el càrrec. Expectatives de les rebaixes i balanç de Nadal Inici amb força: Malgrat les inclemències meteorològiques del primer cap de setmana, la temporada de rebaixes ha començat amb un gran volum de vendes i l'objectiu de "fer net" amb els estocs. Consonància amb el Nadal: La campanya nadalenca ha superat les expectatives, demostrant que la maduresa del consumidor s'ha imposat per sobre de les incerteses polítiques. Els sectors de la roba, el regal i les joguines han estat els més beneficiats. Reflexió sobre el calendari: Tatai suggereix que les campanyes de rebaixes actuals són massa llargues i proposa reduir-les a un mes a l'hivern i quinze dies a l'estiu. El relleu a la Federació (FUB) Rafael Tatai confirma la seva intenció d'avançar les eleccions per complir el seu compromís d'un sol any de mandat. La situació interna és la següent: * Candidatura de consens: Es perfila una única llista encapçalada per la farmacèutica Esther Fernández, buscant un canvi d'imatge i la incorporació d'una dona a la presidència per primera vegada. * Calendari electoral: Es preveu que les eleccions se celebrin oficialment a principis de febrer de 2006. Assoliments i reptes futurs "La fita més important d'aquest any ha estat l'acord per a la rebaixa de les comissions de les targetes de crèdit, una lluita de més de 20 anys." Entre els punts destacats de la seva gestió i els reptes que queden, Tatai assenyala: 1. Creixement de la FUB: S'ha passat d'integrar 8 associacions a prop de 20, doblant la representativitat. 2. Fidelització: L'anunci imminent de la creació d'una targeta de fidelització pròpia per al comerç local. 3. Competència externa: La preocupació per l'ampliació de Les Gavarres i la futura arribada d'El Corte Inglés, motiu pel qual s'organitzen viatges a Pamplona i Castelló per estudiar estratègies de contenció.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Festa Major de Sant Antoni a Vila-seca i Curses de Cavalls
La tradició de Sant Antoni a Vila-seca En aquesta conversa amb Josep Grasset, regidor de festes de l'Ajuntament de Vila-seca, s'explica la rellevància de la Festa Major d'hivern en honor a Sant Antoni, el patró dels animals. La celebració destaca pel seu caràcter comunitari i per mantenir vives tradicions arrelades al territori. L'acte central: Les curses de cavalls El tret diferencial de la festa són, sens dubte, les tradicionals curses de cavalls que se celebren al circuit municipal del Raval de la Mar. Els punts clau d'aquest esdeveniment són: Gran afluència: Es preveu una assistència d'entre 12.000 i 15.000 persones, consolidant-se com un acte de referència a tota Catalunya. Internacionalitat i professionalitat: Hi participen cavalls de pura sang anglesos provinents de Madrid, Sant Sebastià i Andalusia, a més de les curses de trotons. Infraestructura: L'ajuntament fa un gran esforç econòmic per oferir premis i allotjament adequat per als animals que vénen de fora. Un programa d'actes per a tothom La festa no es limita només als cavalls, sinó que busca ser un espai d'integració social per als habitants de Vila-seca, que provenen de més de 60 nacionalitats diferents: Música i ball: Actuacions d'orquestres de prestigi com la Maravella i la Principal de la Bisbal. Oci juvenil: Nit de gresca amb l'Hotel Cochambre que enllaça amb la batucada matinal. Cultura popular: Recuperació dels Tres Toms, correfocs i espectacles de màgia amb el Màgic Andreu. "El que intenta ser aquest programa de festes és la festa de tots, que tothom vingui a gaudir-la, ens trobem i fem el poble una mica seu."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Entrevista a Albert Ballbé: La política local a Tarragona
El debat intern a Convergència i Unió L'any 2006 comença a l'Ajuntament de Tarragona marcat per les discrepàncies entre Convergència i Unió (CiU) respecte al relleu a l'alcaldia. Albert Ballbé, líder local d'Unió, defensa que aquest procés és una mostra de democràcia interna i no pas un símptoma de paràlisi institucional. Segons Ballbé, l'objectiu és presentar la millor llista possible per a les eleccions del 2007. La successió de Joan Miquel Nadal L'alcalde Nadal va anunciar la seva voluntat de plegar abans d'hora, el que ha generat un escenari de negociació complex: • Unió Democràtica reclama el seu dret a proposar un candidat, trencant la designació directa de Joan Aregio (feta per Nadal sense consens). • Ballbé no descarta reclamar compensacions (com una llista paritària) si finalment Unió renuncia a l'alcaldia en favor de Convergència. • Sobre la possibilitat d'una llista d'independents, Ballbé afirma que és una opció que no es desitja però que tampoc es pot descartar si la negociació es radicalitza. "No volem donar la sensació que estem fent un canvi de cromos, però en política una renúncia ha d'anar acompanyada de compensacions." Actualitat Cultural a Tarragona Com a tinent d'alcalde de Cultura, Ballbé repassa els projectes clau per a la ciutat, subratllant que la cultura és un motor electoral i de capitalitat. • El Teatre Tarragona: Es preveu que el 2006 sigui l'any definitiu per a la seva reconstrucció, amb el suport econòmic de la Generalitat de Catalunya. • Projecte de la Tabacalera (M3): Crítica a la decisió de convertir l'edifici en Escola d'Idiomes en lloc d'un centre de creació contemporània, un projecte que Ballbé considerava estratègic comercialment i culturalment. • Gestió de recursos: Reivindicació de la feina vocacional del personal de cultura i la necessitat d'invertir per mantenir la competitivitat cultural enfront de ciutats com Reus o Barcelona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Impacte de la llei antitabac a benzineres i quioscos
Conseqüències de la nova normativa a Tarragona Una setmana després de l'entrada en vigor de la llei que prohibeix la venda de tabac a certs establiments, el sector comercial de Tarragona presenta un panorama de pèrdues econòmiques i confusió entre els clients. El reportatge recull el testimoni directe de responsables de benzineres i quioscos que han vist alterada la seva activitat diària. Els punts clau de la situació: Reacció de la clientela: Molts clients encara s'apropen als punts de venda habituals amb l'esperança de trobar tabac. Segons els encarregats, la reacció sol ser d'enfadament i incomprensió davant la impossibilitat de comprar el producte. Impacte econòmic directe: Les benzineres estimen pèrdues de marge d'entre 400 i 500 euros mensuals. Alguns quioscos admeten que venien més tabac que diaris, sent aquest el seu principal motor d'ingressos. Canvis en el consum: S'ha detectat un increment notable en la venda de productes substitutius com xiclets i caramels, utilitzats pels fumadors per gestionar l'ansietat en llocs on no es pot fumar. Crítiques a la normativa: Els responsables es queixen de la rigidesa de la llei en zones aïllades (com urbanitzacions) on no hi ha estancs a prop. Els quiosquers lamenten haver pagat llicències que ara no poden amortitzar. Cites destacades: "Molta gent s'enfada, és com un hàbit que tenien, com algú que s'acostuma a un cercle i se'l trenquen de moment." "Veníem massa tabac, més que diaris. La gent fuma més del que llegeix." Els sectors més afectats: Benzineres 24 hores: Pateixen especialment durant la nit i els caps de setmana, quan els estancs estan tancats. Quioscos premsa: Es troben en una situació crítica, ja que el tabac era l'ajuda econòmica necessària per compensar la baixa venda de diaris degut a Internet. Estanquers: Indirectament afectats al perdre les comandes fixes i gruixudes que servien als quioscos.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Campanya de recollida d'arbres de Nadal a Tarragona
Gestió sostenible dels arbres de Nadal L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa la campanya anual de recollida d'arbres de Nadal, habilitant un total de 16 punts de recollida repartits per tota la ciutat, inclosos els barris perifèrics com Ferran, Sant Pere i Sant Pau, o Torreforta. Destins i tractament dels exemplars El procés de gestió es divideix segons l'estat de salut de cada avet: Replantació: Aquells arbres que conserven les arrels i un aspecte saludable (fulles verdes i hidratades) seran replantats el proper 12 de gener al Mur Verd de la ciutat. Compostatge: Els exemplars que no poden sobreviure (secs o sense arrels) es traslladen a la planta de Botarell. Allà són triturats per convertir-los en adob orgànic (compost) per a jardins i espais públics. Detalls del servei El regidor de Medi Ambient, Agustí Mallol, destaca que la campanya estarà activa durant tota la setmana. A més dels punts fixos, s'ha reforçat el servei amb un vehicle petit que patrulla la ciutat per recollir els arbres abandonats vora els contenidors. "Volem fer una recollida selectiva dels arbres de Nadal correcta i, sobretot, pedagògica." S'estima que el volum de recollida es manté estable al voltant dels 350-380 exemplars, ja que molts ciutadans opten actualment per arbres artificials o de materials reciclats per a futures temporades.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Balanç rècord de Port Aventura i novetats per al 2006
Balanç de la Temporada del 10è Aniversari Port Aventura ha tancat la seva desena temporada amb unes xifres que han superat totes les expectatives inicials. La portaveu, Almudena Mazuelos, destaca que el centre ha assolit els 3,8 milions de visitants, cosa que representa un creixement del 9% respecte a l'any anterior. Factors Clau de l'Èxit Celebració del 10è aniversari: Una oferta constant d'activitats i esdeveniments especials durant tot l'any. Inauguració de l'Hurakan Condor: L'atracció s'ha convertit en la preferida del públic amb més de 900.000 visites. Consolidació de la campanya de Nadal: L'estratègia de trencar l'estacionalitat ha funcionat, amb un augment del 40% de visitants durant el període nadalenc. Allotjament i Mercat Internacional L'ocupació hotelera ha mantingut una mitjana del 70% gràcies a l'aposta per: Turisme estranger: Especialment de Gran Bretanya i França, que ja representen el 36% del total. Turisme de negocis: Més de 30.000 persones han visitat el parc per congressos i viatges d'incentius, omplint el resort en dies feiners de temporada baixa. "Hem trobat la forma de créixer oferint coses noves i mantenint la qualitat en tot el que el visitant troba al parc." Perspectives i Novetats per al 2006 El parc romandrà tancat durant dos mesos per a tasques intensives de manteniment i millora. La nova temporada s'iniciarà el 24 de març amb diversos projectes destacats: Inauguració del Beach Club: Un nou centre d'oci familiar situat a la platja llarga de Salou amb vuit piscines i restaurants. Renovació d'espectacles: S'incorpora permanentment l'espectacle de bombolles de Pep Bou. Rally Catalunya: L'obertura coincidirà amb la celebració d'aquest esdeveniment logísticament complex. Futur Acelerador (2007): Mazuelos avança la construcció d'una nova muntanya russa tipus accelerador (Furius Baco) que superarà la potència d'un Fórmula 1 de cara a l'any vinent.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
2006-01-09 PILAR SADA.FAÇANA MUSEU
Incident a la Plaça del Rei La directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), Pilar Sada, ha informat sobre el recent desprendiment d'un fragment de la cornisa superior de l'edifici. L'incident ha tingut lloc a la façana que dona a la plaça del Rei, concretament sobre la rampa d'accés. Detalls del succés El fragment afectat és d'aproximadament un metre lineal. S'han desprès trossos petits d'una pedra molt porosa, aproximadament de la mida d'un pam. Les causes es deuen principalment a l'erosió i les filtracions d'aigua causades per les pluges recents. "Afortunadament, no va causar cap dany a cap persona ni danys materials tampoc per a l'edifici." Mesures de seguretat i manteniment Intervenció immediata: S'ha acordonat la zona per tancar l'accés al públic de manera preventiva. Inspecció dels bombers: Es va realitzar una revisió sobre el terreny per eliminar fragments inestables i descartar perills imminents. Restauració: L'empresa de manteniment actuarà per substituir el material deteriorat per un de característiques idèntiques al seu origen. La directora subratlla que es tracta d'una feina habitual de restauració de façanes i que ja s'estan gestionant els tràmits per a l'actuació ràpida.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Entrevista a Lluís Valar sobre l'actualitat de Tarragona
Anàlisi de l'actualitat política a Tarragona (2006) El portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) a l'Ajuntament de Tarragona, Lluís Valar, analitza els reptes de la ciutat a l'inici de l'any 2006, marcats per la manca de transparència de l'equip de govern i els grans projectes urbanístics pendents. Pressupostos Municipals i Gestió Econòmica Manca d'informació: Valar denuncia que l'oposició encara no disposa de la documentació oficial dels pressupostos, cosa que dificulta el control de l'executiu i genera una situació de paràlisi a l'Ajuntament. Prioritats socials: Tot i que el govern destaca l'augment en neteja i jardineria, ICV reclama un increment real en l'atenció social, que consideren el punt feble de la ciutat. Baixa execució: Es critica que projectes emblemàtics com el Teatre Tarragona o l'Agenda 21 apareixen cada any al pressupost però mai s'arriben a materialitzar. Crítica al Pla General (POUM) Marginació de l'oposició: El portaveu acusa l'alcaldia de fer un pla "de part", proporcionant informació detallada a uns grups i excloent-ne ICV. Model de ciutat: Valar critica que el govern prioritza on edificar cases abans de resoldre els problemes de vialitat i comunicació, posant com a exemple la dificultat d'accés a peu a la zona universitària. Posicionament sobre projectes concrets Escola Oficial d'Idiomes: Es veu com una solució pragmàtica i acceptable ubicar-la a la Chartreuse (Xar 3), sempre que es respecti l'arqueologia industrial. Ciutat Judicial: Es valora positivament la concentració de serveis judicials i penitenciaris (règim obert) a la zona de Joan XXIII per racionalitat administrativa. Successió a l'alcaldia: Valar expressa preocupació per la inestabilitat interna de CiU i el debat successori, que està induint una paràlisi negativa per a la gestió diària de la ciutat. "No volem fer una oposició apriorística, volem veure què proposen, però amb la trajectòria actual del govern serà difícil que els aprovem." Estratègia Electoral 2007 Unió de l'esquerra: S'anuncia la voluntat d'integrar Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) en una llista conjunta. Alternativa de govern: L'objectiu és formar un tripartit d'esquerres amb el PSC i ERC per canviar l'aritmètica municipal en el proper mandat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
Reformes i jornades de portes obertes a la Sala Trono
Millores en la infraestructura i accessibilitat La Sala Trono ha dut a terme una sèrie de reformes estratègiques amb l'objectiu de millorar l'experiència dels espectadors. El canvi més destacat és l'ampliació del vestíbul d'entrada, que anteriorment era només un passadís i ara permet al públic gaudir del tradicional té abans de la funció en un espai molt més confortable. Principals novetats a l'espai: Informació exposada: S'ha renovat el hall per posar la programació de l'escenari a l'abast de tothom, permetent consultar els espectacles previstos amb tres mesos d'antelació. Il·luminació: S'ha realitzat un rentat de cara amb retocs lumínics per fer l'accés més atractiu i s'ha modernitzat el sistema d'il·luminació tècnic de la sala i l'escenari. Ubicació: S'admet que la sala està una mica "amagada" a la zona del carrer de l'Abat, prop de la plaça de Dames i Vells, però es confia que la senyalització actual faciliti l'arribada del públic. Jornades de portes obertes i filosofia L'equip de gestió, el col·lectiu Trono Villegas, organitza jornades per apropar el teatre a la ciutadania. L'objectiu és oferir un recorregut pels interiors del teatre, mostrant elements que normalment no es veuen: "És com una mena de curiositat, mirar per dintre com funciona una sala petita de teatre: el vestuari, les perruques, el maquillatge, el taller i el camerí." Valoració del projecte i noves funcions Després de tres anys d'existència, la valoració és positiva però ambiciosa. En ser una sala de format petit amb només 50 cadires, l'objectiu és assolir sempre el 100% d'ocupació. Com a novetat, s'està implementant la funció golfa (a les 23:00h) per atraure públic jove i permetre que les companyies que venen de fora, com les del País Basc o Sevilla, puguin oferir més d'una representació per desplaçament.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
25'
Anàlisi i Evolució de la Ficció Televisiva a Catalunya
La construcció de la ficció i el reality L'episodi comença amb una reflexió profunda de la professora Rosa Álvarez sobre com la nostra realitat està impregnada de relats i ficcions. S'analitza com els reality shows no s'oposen a la ficció, sinó que en són el seu triomf narratiu més clar, sent bàsicament una construcció narrativa on els participants han interioritzat el seu paper com a personatges. La identitat de les sèries catalanes L'expert Enric Castelló destaca que les sèries són productes de consum eminentment local. A diferència de les produccions americanes o angleses, que han creat una cultura global, la ficció catalana té una denominació d'origen pròpia. • Es diferencia l'actuació catalana, més continguda, de la interpretació espanyola, descrita com a més "histèrica" o explícita. • El paper del teatre és fonamental com a base de formació per als actors, sent el lloc on realment s'aprèn l'ofici. El procés de creació: Guionatge i Direcció L'escriptura de guions es divideix entre la creació de personatges i la tècnica narrativa. Segons Lluís Arcarazzo, uns bons personatges poden salvar una història fluixa, però no a l'inrevés. "Si tu aconsegueixes construir bons personatges, la història et funcionarà." Tipus de Bíblies i tècniques de comèdia Es discuteixen els mètodes de treball d'especialistes com Sergi Pompermaier en l'àmbit de les sitcoms: • L'aprenentatge per imitació: Sèries com Plats Bruts van aprendre l'estructura i el ritme analitzant referents com Friends. • La Bíblia de la sèrie: Existeixen dos tipus, la de línies dramàtiques (tot l'any) i la setmanal. • La comèdia: Es defineix com el gènere més difícil, basat a col·locar els personatges en situacions d'incomoditat. La consolidació d'una indústria L'èxit de La Granja i Poble Nou va marcar un abans i un després en la indústria televisiva catalana. Josep Maria Benet i Jornet recorda com es va passar d'històries "impossibles" a relats realistes i quotidians que connectaven amb els conflictes de la societat. Amb el temps, Televisió de Catalunya s'ha convertit en una de les productores més potents d'Europa en nombre d'hores de producció dramàtica, mantenint el repte de competir amb pressupostos baixos però amb una identitat pròpia molt marcada.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Nou calendari de Tarragona per Jordi Freixas
Presentació del Calendari Municipal de Tarragona 2006 L'entrevista se centra en el llançament del nou calendari institucional de l'Ajuntament de Tarragona, una iniciativa de l'àrea de Relacions Ciutadanes que ja es pot recollir a les dependències municipals. L'autor de les imatges d'aquesta edició és el fotògraf i artista Jordi Freixas. Característiques de l'obra fotogràfica El calendari és el fruit d'una selecció a partir de l'exposició "Tarragona, llums i contrallums", presentada el novembre passat. Els punts clau de la proposta visual són: Temàtica doble: Se centra en els monuments de la Tarragona romana i en un laboriós joc de llums i colors naturals. Filosofia del realisme: Tot i ser fotografia digital, s'ha evitat l'ús de filtres o retocs informàtics excessius. S'ha buscat plasmar la realitat tal com la capta l'ull de l'artista, utilitzant el programari només per a ajustos bàsics de laboratori. Captació de la llum: Freixas destaca que les millors preses s'aconsegueixen durant les seves caminades matinals (entre les 7:30 h i les 8:30 h), aprofitant fenòmens com la refracció de la llum en els núvols gelats. Impacte i promoció de la ciutat L'obra no només té una funció utilitària per als tarragonins, sinó que actua com a eina de promoció turística i patrimonial. "Va ser un gran honor i una il·lusió enorme rebre l'encàrrec de mans de l'ajuntament en plena inauguració de la meva exposició." Segons l'autor, el calendari viatjarà més enllà de la ciutat, arribant a punts com Saragossa, Lleó o València, exportant la imatge de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat en el seu cinquè aniversari d'aquest reconeixement.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Concurs de la Via T a Informàtica Centelles
Resum de l'episodi En aquesta edició del concurs de la Vieter (Via T) a Tarragona Ràdio, la unitat mòbil amb en Josep Sunyer es desplaça fins a un establiment del centre de la ciutat per a que els oients endevinin la seva ubicació. Després de diverses pistes geogràfiques i una curiosa referència a l'existència de molts "ratolins", l'oient Angelina Brunat aconsegueix identificar el local. Pistes clau del concurs Ubicació geogràfica: El local es troba a la part baixa de Tarragona, a prop del Teatre Romà i de la Plaça de Braus (referida com el "lloc circular"). Context del carrer: L'establiment està situat en un carrer que va ser asfaltat recentment després d'obres importants: el Carrer Caputxins. L'enigma dels ratolins: Es fa un joc de paraules amb els ratolins d'ordinador per indicar que es tracta d'una botiga d'informàtica. Història i serveis d'Informàtica Centelles El responsable de l'establiment, Jordi Centelles, explica l'evolució del negoci: Trajectòria: Van començar l'any 1980 com a servei tècnic i van obrir la botiga física el 1991. Especialització: Inicialment centrats en la reparació, actualment venen i mantenen ordinadors, fotocopiadores i faxos. L'anècdota del canari: Un dels elements distintius de la botiga és el Miguel, un canari que van adoptar fa anys després de trobar-se'l al carrer. "Amb les impressores de tinta, el preu de la reparació quasi s'equival a una de nova que és més ràpida i té més definició; no val la pena reparar-les." Finalment, es reflexiona sobre la rapidesa de l'evolució tecnològica, recordant els inicis amb sistemes MS-DOS i els antics disquets de 5 i quart, contrastant-ho amb l'obsolescència actual dels aparells.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Entrevista a Javier Almagro: Un any fora de la política municipal
Balanç d'un any de vida civil L’exregidor de Tarragona, Javier Almagro, reflexiona sobre el seu primer any després d’abandonar la política activa al consistori. Després d'haver estat vinculat a l'Ajuntament des del 1999, Almagro descriu aquest període com un retorn a la normalitat, prioritzant la seva feina a la fàbrica, la salut i la col·laboració amb col·lectius veïnals. Crítica a la situació política actual Almagro es mostra molt crític amb l’estat actual de la política tarragonina, definint-la com a "embolicada" i plena de discussions que no aborden els problemes reals. Entre els punts clau de la seva anàlisi destaquen: Decepció amb Esquerra Republicana: Ha deixat la militància perquè considera que el partit s'ha convertit en una formació més, perdent la seva essència diferenciadora i l'ètica que el caracteritzava. El paper del govern i l'oposició: Considera que el govern municipal ha perdut incidència i que l'oposició és pràcticament inexistent o invisible en els debats crucials. La successió de l'alcalde: Qualifica de debat absurd la discussió sobre qui substituirà Joan Miquel Nadal, afirmant que és un tema provocat pel mateix alcalde per alimentar el seu propi protagonisme. El futur de Tarragona i el Pla General L'exregidor expressa la seva preocupació pel full de ruta de la ciutat: "Si no espavilen els nostres representants, Tarragona ho té molt malament; està sitiada per governs socialistes a Madrid i Barcelona que no hi inverteixen." Sobre el Pla General d'Urbanisme, Almagro discrepa de les previsions de creixement de població (175.000 habitants) i critica l'excés de sòl urbanitzable previst, considerant que no s'ajusta a les necessitats reals del municipi.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Expectatives de la Loteria del Nen 2006 a Tarragona
Preparatius per al Sorteig del Nen a Tarragona Entrevista realitzada a Pere Sants, responsable de l'administració número 1 de la loteria a la Rambla Nova de Tarragona, sobre les expectatives del sorteig de Reis de 2006. Sants destaca que, tot i que el ritme de vendes és similar al de l'any anterior, el perfil del comprador i el marge de temps canvien respecte al sorteig de Nadal. Diferències en el consum de loteria Venda vinculada als premis de Nadal: La gent acostuma a comprar el número del Nen en el moment que va a l'administració a cobrar les devolucions o petits premis ("pedreres") de la Loteria de Nadal. Marge temporal reduït: Mentre que la loteria de Nadal es ven durant mig any, la del Nen només té un marge d'uns 15 dies reals de venda, ja que els bitllets arriben a mitjans de novembre però el gruix del consum es concentra entre les festes. Novetats i premis de l'edició 2006 Increment del primer premi: Enguany el primer premi augmenta d'1,6 milions a 2 milions d'euros per sèrie (uns 333 milions de les antigues pessetes). Terminacions més cercades: Per a aquest sorteig, la terminació més sol·licitada a Tarragona és el 3, a diferència del 5 que va ser el protagonista per Nadal. Procediments en cas de premi Sants recorda que les administracions no poden pagar els premis grans. Els guanyadors han d'adreçar-se a les entitats bancàries autoritzades: "Aquí els bancs que estan autoritzats a pagar són la Caixa, el BBV i el Central Hispano. Ells fan els tràmits i el certificat perquè són premis lliures d'impostos." L'historial de Tarragona Pere Sants es mostra optimista recordant el passat afortunat de la ciutat en aquest sorteig: * La Grossa del Nen ha caigut dues vegades a Tarragona. * L'administració número 1 porta pagats més de 400.000 euros en premis petits de Nadal, i espera repetir l'èxit amb el sorteig de Reis.