Tots els episodis

62547 episodis disponibles

episodis

54457-54480 de 62547

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre la Rambla i l'urbanisme
La culminació de la Rambla de Tarragona L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre la inauguració de l'últim tram de la Rambla (Francesc Macià), un projecte que connecta el centre amb la zona del riu i que ha trigat més de 150 anys a completar-se. • La inauguració oficial prevista pel diumenge podria ajornar-se a causa de les previsions de pluja. • L'alcalde destaca que en els darrers 16 anys s'ha construït i remodelat més espai de Rambla que en el segle anterior. Noves centralitats i futur urbanístic Nadal planteja un canvi en el concepte de centralitat, passant de punts concrets a espais amplis que inclouen el riu Francolí i les noves àrees de serveis. • Es proposa la futura creació d'una gran Rambla que uneixi Tarragona amb Vilaseca, transformant l'actual autovia en un eix urbà. • Discussió sobre l'ús dels terrenys alliberats on originalment s'havia d'ubicar la ciutat judicial. Debat Polític i POUM L'alcalde critica durament l'oposició, especialment el candidat socialista Josep Fèlix Ballesteros, respecte a la revisió del Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM). "El senyor Ballesteros ha de substituir el 'bla, bla, bla' pel treball i el rigor; la millor arma política és anar al debat pur i simple." Altres temes d'agenda • Façana Marítima: Pròxima reunió amb la Generalitat de Catalunya per fixar objectius comuns. • Terrescavades: Crítica a la Conselleria de Política Territorial per les contradiccions comparades amb el cas de la Roca del Vallès. • Successió política: Confirmació de Joan Aregio com a candidat de Convergència per al 2007 i el compromís de Nadal de seguir exercint d'alcalde fins a l'últim dia.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Valls i la Història de la Calçotada: De la Tradició a la Festa
Origen i Evolució de la Calçotada La tradició del calçot es remunta a finals del segle XIX, quan un pagès de Valls conegut com el Xat de Benaiges va descobrir per casualitat el mètode de conrear cebes blanques tornades a plantar. Tot i que durant dècades va ser un aliment local, la calçotada moderna es va consolidar a finals dels anys 40 a llocs com Masia Bou, estenent-se gràcies a la xarxa d'amics i artistes que visitaven la ciutat. La Gran Festa de la Calçotada de Valls L'any 1982 es va instaurar la Gran Festa de la Calçotada, que se celebra anualment l'últim diumenge de gener. En el seu 25è aniversari, l'esdeveniment preveu: * Concentrar prop de 30.000 visitants. * Consumir aproximadament 300.000 calçots en un sol dia. * Organitzar activitats com l'Exposició Nacional Canina, mercats i cercaviles de percussió. El Repte de Menjar Calçots Un dels moments més esperats és el concurs de menjar calçots. Es destaquen fites històriques com: * Jordi Orra: Guanyador de la primera edició amb 15 anys, menjant 140 calçots. * Ramon Forés: Rècord absolut amb 3,185 kg de calçots devorats en 45 minuts. "El secret? Tenir gana i un bon estómac. Has de ser una mica bastiota menjant." Impacte Econòmic i Innovació Gastronòmica La calçotada s'ha convertit en la segona temporada turística del Camp de Tarragona, generant un impacte de 9 milions d'euros. La innovació ha portat a productes sorprenents com: * Licor de calçot: Una novetat creada pels germans Bellbé. * Innovacions dolces: Gelats, bombons i torrons amb gust de calçot. * Cuina creativa: Plats que incorporen el calçot en peixos, carns i postres. Claus de l'Èxit Segons els experts de la IGP Calçot de Valls, l'experiència es defineix per la qualitat de la ceba blanca tardana, la cocció amb flama viva de redolta i una bona salsa rica en nyores, ametlles i avellanes. A més, el ritual d'embrutar-se les mans es considera un factor clau de gaudi i desconnexió.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Les aventures d'en Massagran al Teatre Metropol
El retorn d'un clàssic al Teatre Metropol L'entrevista se centra en l'estrena al Teatre Metropol de Tarragona de l'adaptació teatral de les aventures d'en Massagran, una producció del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) sota la direcció de Joan Castells. L'obra recupera el mític personatge creat per Josep Maria Folch i Torres el 1910, que ha passat per la literatura, el còmic i la televisió. Un personatge intergeneracional El director destaca que en Massagran és un antiheroi atemporal que connecta amb diverses generacions: Origen literari: Publicat originalment en fascicles a la revista En Patufet. Llegat visual: Molts el recorden gràcies als còmics dibuixats per Madorell a la revista Cavall Fort. Evolució: L'obra s'ha adaptat per incloure personatges femenins com la Coca Seca i tractar temes com la mort de forma natural. Màgia teatral vs. Tecnologia L'adaptació busca allunyar-se de l'estètica de les pantalles i la PlayStation per apostar per un teatre artesanal i visual: L'escenografia utilitza mètodes tradicionals per recrear naufragis, països exòtics i animals salvatges. L'espectacle és molt dinàmic, amb la sortida de més de 100 objectes a escena en poc més d'una hora. Es posa en valor el paper de l'actor en viu i el contacte directe amb el públic com un producte cultural essencial segle XXI. "L'espectacle crea una màgia molt semblant a la lectura de la novel·la... volíem que agradés a la gent menuda com més s'allunyés de la PlayStation." Edat i públic objectiu L'obra està recomanada principalment per a nens i nenes d'entre 6 i 12 anys, tot i que la seva potència visual la fa apta per a infants més petits, que queden fascinats per la plàstica de les escenes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Tarragona a FITUR: Patrimoni Mundial i novetats de Tàrraco Viva
Presència de Tarragona a FITUR Maria Mercè Martorell, tinenta d'alcalde de Patrimoni, destaca la importància de participar a FITUR, la segona fira de turisme més rellevant del món. L'estratègia es basa en la sintonia total entre les àrees de Patrimoni i Turisme per projectar internacionalment la riquesa històrica de la ciutat. L'Estand i la Identitat Mediterrània L'espai de Tarragona a la fira es caracteritza per: - Un disseny molt mediterrani basat en els colors blanc i blau. - Fotografies espectaculars de punts emblemàtics: l'Amfiteatre, el Balcó del Mediterrani i la Torre de l'Arcabisbe. - Una ubicació estratègica prop de les millors ciutats espanyoles amb patrimoni de la humanitat. Incorporació al Grup de Ciutats Patrimoni Es detallen les passes per a la integració definitiva de Tarragona al Grup de Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat: - Març: Aprovació definitiva de la incorporació de Tarragona i Mèrida en una assemblea a Càceres. - Promoció Internacional: Participació en campanyes a Toronto, Nova York, Berlín i Sevilla. - Acte Oficial: Signatura protocol·lària amb tots els alcaldes a Tarragona abans de l'estiu. Avenços de Tàrraco Viva i Novetats L'edició d'aquest any presenta fites destacades: - La presentació de la Tarragona Card per a descomptes en museus i restauració. - El retorn del grup d'amics de Sant Fructuós amb la representació d'un enterrament paleocristià amb vestuari renovat del segle III. - Els clàssics de sempre: gladiadors, música romana i comèdies de l'aula de teatre de la URV. "Veni, vidi, vixi: veniu, veieu i visiteu-nos."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Viatge per Llatinoamèrica: Cultura i Turisme a la Fitur
Exploració de la Diversitat Llatinoamericana Aquest recorregut per la fira de turisme ens apropa a la riquesa cultural, natural i humana de diversos països de l'Amèrica Central i del Sud. Mitjançant entrevistes amb representants i ministres, es destaca la identitat única de cada regió i la seva obertura al turisme internacional. Destins i Tradicions Destacades L'Amazones i el Brasil: Es ressalta la bellesa dels hotels de selva i la possibilitat de recórrer els rius en plena natura, on la amabilitat de la gent és el tret principal. Panamà i la Pollera: Es presenta la pollera, el vestit nacional de luxe, valorat entre 40.000 i 50.000 dòlars, adornat amb joies d'or i tembleques. Xile i l'Illa de Pasqua: Coneguda com Rapanui o l'emblic del món, destaca pels seus misteris, les estàtues de pedra volcànica (moais) i la seva gran diversitat climàtica al llarg de 4.500 km. Nicaragua i Ecuador: Ambdós països es defineixen per l'hospitalitat. Nicaragua es promociona com un "país amb cor", mentre que l'Ecuador destaca pels seus quatre mundos (Galápagos, costa, Andes i Amazònia) i la seva riquesa gastronòmica com el ceviche. Colòmbia i Mèxic: La presència de la figura icònica de Juan Valdés representa l'excel·lència del cafè colombià, mentre que la música dels mariachis tanca el recorregut amb el folklore mexicà. Cites Rellevants "En Nicaragua las casas, en todo el país, siempre están con las puertas abiertas. Y no es una expresión, es la verdad." "Ecuador es un paraíso en pocas palabras... tenemos cuatro mundos en un país que es el segundo país más pequeño de América del Sur."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Noves llars d'infants i planificació escolar a Tarragona
Expansió de la xarxa de llars d'infants L'Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa recentment dues noves llars d'infants: Sant Pere i Sant Pau i la de la Vall de l'Arrabassada. Carme Duc, tinent d'alcalde d'Ensenyament, destaca l'excel·lent acollida i la qualitat de les instal·lacions: Sant Pere i Sant Pau: Disposa de 94 places i s'ubica en un edifici rehabilitat de dos pisos. Ha tingut una forta demanda, especialment a l'aula de nadons, que ha superat l'oferta inicial. La Vall de l'Arrabassada: Compta amb 74 places. Inicialment dissenyada amb 5 aules, s'ha hagut de reestructurar per donar cabuda a dues aules de nadons a causa de l'alta demanda d'aquest servei. Previsions i nous centres educatius L'equip de govern manté un pla actiu per cobrir la demanda creixent a tota la ciutat: Bonavista: Es preveu l'obertura d'una nova llar d'infants municipal per al curs vinent. Centre de la ciutat: Es reconeixen dificultats per trobar terrenys, però es treballa en una ubicació propera al col·legi César August i a la zona de Joan XXIII. Zona de Llevant: Es planifica a llarg termini la construcció d'un nou CEIP i un institut per absorbir el creixement urbanístic. Col·laboració amb la Generalitat i altres projectes La relació amb la Generalitat és clau per al desenvolupament d'infraestructures com el canvi de l'Institut de Bonavista cap al nou edifici del Coll Blanc. Aquest trasllat permetrà a l'Ajuntament reaprofitar l'antic edifici per a l'escola d'adults i plans de transició al treball (PTT). Pel que fa a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), Duc afirma que estan a l'espera del projecte definitiu per part de la Generalitat per concedir la llicència d'obres de manera immediata. "Quan les famílies veuen les instal·lacions i els serveis de les noves llars d'infants, s'animen encara més a utilitzar el servei per les bones condicions en què estan les criatures."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
L'Abadía i els Horacios y Curiacios: Teatre i Clown
Resum de l'entrevista sobre l'espectacle Horacios y Curiacios L'entrevista se centra en l'arribada al teatre Metropol de l'espectacle Horacios y Curiacios, produït per la companyia Teatro de la Abadía. L'actor David Luque explica com aquest muntatge ha aconseguit el reconeixement de la crítica i el públic, culminant amb el Premi Max 2005 al Millor Espectacle Teatral. Una proposta innovadora sobre Bertolt Brecht L'obra es basa en un text de Bertolt Brecht i destaca per la seva aposta formal: Estètica de clown: L'espectacle utilitza la tècnica del pallasso per reinterpretar el concepte de distanciament brechtian. Temàtica bèl·lica: Tot i el format divertit, el rerefons és una reflexió profunda sobre l'absurd de la guerra i els conflictes bèl·lics. Elements escènics: Sis actors-clown que toquen instruments en directe, amb música de Kurt Weill i una escenografia que recorda una pista de circ degradada o un cabaret antic. El valor del treball actoral Luque destaca que l'èxit de la funció no recau en grans escenografies ni en actors mediàtics de la televisió, sinó en: "Un espectacle on el treball dels actors és el principal, recolzat per un gran equip tècnic i artístic." L'espectacle tanca la seva exitosa gira, que ha passat per països com Mèxic i Itàlia, amb parades a Catalunya abans de finalitzar definitivament a Colòmbia.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Presentació de la Tarragona Card a Fitur Madrid
Desenvolupament de l'acte a Fitur Des de la fira Fitur a Madrid, s'ha realitzat la presentació oficial de la Tarragona Card, un nou producte turístic destinat a potenciar la marca de la ciutat. Francesc Ricomà, president del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, destaca l'èxit de públic assistent malgrat les dificultats tècniques, com una alarma que ha sonat durant l'acte. Beneficis i modalitats de la Tarragona Card La targeta busca oferir un valor real al visitant mitjançant avantatges econòmics tangibles i una oferta aglutinadora: Estalvi significatiu: Permet l'entrada gratuïta a tots els museus públics i privats, serveis de transport (trenet turístic) i descomptes en hotels i restaurants. Modalitats: S'han establert tres opcions segons la durada de l'estada: 24 hores (10 euros) 48 hores (15 euros) 72 hores (20 euros) Sinergies regionals: Inclou referents externs a la ciutat com PortAventura, l'Aquòpolis o l'Aquapark, entenent que el benefici de la zona és un benefici compartit. Estratègia de desestacionalització La targeta serà operativa a partir de l'1 d'abril, coincidint amb la Setmana Santa i l'esdeveniment Tarraco Viva al maig. L'objectiu és: Atraure el turisme familiar i de cap de setmana. Trencar l'estacionalitat típicament estival de la ciutat. Projectar una imatge de ciutat preparada i acollidora per al visitant. "El turista cada vegada coneix més tots els recursos... no se li pot vendre fum; cal oferir quelcom realment interessant." Fitur: El motor professional Ricomà descriu Fitur com una fira colossal, essencial no només per l'exhibició de materials, sinó pel treball de xarxa professional que permet establir contactes amb agents internacionals, oficines de turisme a l'estranger i revistes especialitzades.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Tarragona i la Costa Daurada a Fitur 2006: Turisme i Aliances
Presència de Tarragona a la Fira Internacional de Turisme (Fitur) L'episodi d'avui se centra en la inauguració de Fitur 2006 a Madrid, un dels certàmens turístics més rellevants del món. La ciutat de Tarragona i la Costa Daurada hi tenen una presència destacada per promocionar la seva oferta cultural i d'oci. Detalls de la Fira i Protagonistes Ambient professional: La fira obre amb una gran afluència de públic especialitzat i mitjans de comunicació d'arreu del món. Inauguració oficial: Es destaca la presència dels Reis, Joan Carles i Sofia, que realitzen el recorregut inaugural pels pavellons. Infraestructura: El recinte d'IFEMA disposa d'uns 87.000 metres quadrats on participen prop de 12.000 empreses. Estratègies de Promoció: El Conveni Corner Un dels pilars de la jornada és la signatura del Conveni Corner, un acord de col·laboració entre el Patronat de Turisme de la Diputació i diversos municipis. "Aquest conveni permet als municipis petits estar presents en fires internacionals que, per separat, no podrien assumir." Segons el president de la Diputació, Joan Areggio, aquest model de treball conjunt és vital per captar el mercat interior i internacional (Berlín, Londres, Dublín, etc.) sota el paraigua de la marca Costa Daurada. Novetats Turístiques a la Ciutat El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, encapçalat per Francesc Enric Humà, presenta eines per dinamitzar les visites: * Tarragona Card: Una targeta que oferirà descomptes en museus, transport públic, botigues i restaurants a partir de l'1 d'abril. * Nova imatge corporativa: S'utilitza el lema "Veni, Vidi, Visites" i imatges icòniques de l'amfiteatre i les muralles per atreure els visitants. Diversificació de l'Oferta Joan Areggio insisteix que el sector no es pot estancar només en el "sol i platja". L'aposta actual passa per la especialització, sumant el patrimoni de la humanitat, la gastronomia i parcs com PortAventura per crear un producte de valor afegit.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3'
Nou Projecte d'Escola Taller per a la Inserció de Joves
Projecte de Formació i Inserció Laboral S'ha posat en marxa una nova iniciativa d'escola taller a Tarragona, concretament al barri de Sant Salvador, gràcies a la col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i el Departament de Treball. Aquest projecte neix d'una petició veïnal i té com a objectiu principal oferir una sortida a joves en situació de vulnerabilitat. Perfil dels Participants i Selecció El programa acull 24 joves seleccionats sota criteris específics per combatre l'exclusió social: * Joves sense titulació acadèmica (sense el graduat escolar). * Persones amb baixes possibilitats d'inserció per falta de qualificació. * Perfils que es troben en situacions de precarietat laboral. Estructura de l'Escola Taller L'escola té una durada total de dos anys i es divideix en dues etapes clares: 1. Fase inicial (6 mesos): Formació teòrica bàsica, tècniques d'estudi i orientació laboral (elaboració de currículums i habilitats en l'entorn de treball). 2. Fase pràctica (18 mesos): Els joves signen un contracte laboral de formació i aprenen l'especialitat escollida a través de la pràctica real. Especialitats i Impacte Comunitari El projecte no només beneficia els alumnes, sinó que té un doble objectiu: la formació individual i la millora de l'espai públic. Les especialitats que s'imparteixen són: * Manteniment d'espais urbans: 16 alumnes encarregats de tasques de pintura, fontaneria, fusteria i reparacions en centres cívics. * Microinformàtica: 8 alumnes enfocats en l'àmbit tecnològic. "Tenim un doble objectiu: la formació i inserció d'aquests joves, i a la vegada mantenir un espai públic amb diner públic." Tot i que la base operativa es troba a Sant Salvador, el radi d'acció es podrà estendre a d'altres centres cívics de la ciutat durant els dos anys de vigència del projecte.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
La Rambla de Tarragona: 150 anys d'història i expansió
Evolució i Significat de la Rambla Nova de Tarragona Amb motiu de la inauguració de l'últim tram de la Rambla (entre la plaça de la Generalitat i la plaça de les Corts Catalanes), els historiadors Helena Virgili i Joan Gisbert analitzen el segle i mig d'existència d'aquest eix vital de la ciutat. Orígens i Creixement Urbanístic La Rambla neix cap al 1854 amb l'enderroc de la muralla de Sant Joan. El procés va ser extremadament lent a causa de les dificultats tècniques i econòmiques: La primera casa no es va construir fins a finals del segle XIX. Originalment es coneixia com l'Esplanada, un espai molt ample que buscava comunicar la Part Alta amb el barri de la Marina. L'expansió cap a Ponent ha seguit el creixement de la ciutat, transformant antics bulevards en l'actual configuració de Rambla amb passeig central. Memòria Històrica i Social La Rambla ha estat l'escenari principal de la Tarragona contemporània, actuant com a centre social, comercial i polític: Ha acollit esdeveniments clau com la proclamació de la República o l'entrada de les tropes franquistes. És el punt de trobada de les celebracions lúdiques i festives de la ciutat. El Patrimoni Monumental El passeig s'ha anat "vestint" amb escultures que reflecteixen l'evolució del gust i la història local: Roger de Llúria (1889): El primer gran monument, que va causar un gran impacte en una zona llavors gairebé buida. Altres fites: El monument als Herois de 1811 (els "Despullats"), la Font del Centenari, el monument als Castells i el de Lluís Companys. Torre dels Vents: La nova incorporació de l'artista Antoni Mas, que simbolitza la Tarragona del segle XXI a la zona de Joan XXIII. "La Rambla ha estat l'eix de vertebració de la ciutat i el seu autèntic cor; tota la història contemporània de Tarragona ha tingut aquest escenari." Perspectives de Futur L'arribada de la Rambla fins a la zona del Francolí compleix un somni urbanístic projectat a principis del segle XX. Tot i que els nous trams tenen un caràcter més administratiu o de serveis, s'espera que amb el temps guanyin el pols ciutadà que caracteritza els trams històrics del centre.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Nou pla de sanejament d'aigües al Camp de Tarragona
Inversió de 130 milions d'euros per als propers 10 anys L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha presentat un ambiciós programa per millorar el sanejament d'aigües residuals urbanes a les comarques del Camp de Tarragona. Aquest pla, aprovat el desembre de 2005, preveu una inversió superior als 130 milions d'euros en un territori caracteritzat pel seu elevat dinamisme i creixement constant. Objectius i prioritats del programa El director de l'ACA, Jaume Solà, ha destacat que la finalitat principal és adaptar el sistema a les noves exigències de la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea. Els punts clau inclouen: Millora qualitativa: Garantir un tractament adequat davant les noves promocions urbanístiques i necessitats industrials. Criteris de prioritat: Les actuacions es divideixen en dues etapes: 2005 - 2008: Projectes urgents, obligatoris i aquells que afecten l'abastament de població. 2009 - 2014: Desenvolupament de la resta d'actuacions previstes. Responsabilitat dels promotors: Els nous desenvolupaments urbanístics hauran d'assumir el cost del seu propi sanejament, ja sigui ampliant depuradores existents o creant-ne de noves. Delimitació de competències i futur del recurs El pla clarifica la separació entre el sanejament en baixa (clavegueram municipal, responsabilitat dels ajuntaments) i el sanejament en alta (col·lectors principals i depuradores, a càrrec de l'ACA). Finalment, es posa un èmfasi especial en la reutilització de l'aigua. Segons Solà, l'objectiu és que en el futur l'enviament directe d'aigua depurada al mar sigui una excepció: "D'aquí 10 anys, totes les aigües d'una depuradora seran reutilitzades... ens estranyarem si hi ha alguna aigua que directament enviem al mar i no s'utilitzi per a una cosa útil." Es promourà l'ús d'aigua regenerada per a reg i finalitats industrials, reservant l'aigua de "primera" exclusivament per al consum humà.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Prova de sirenes i plans d'emergència a Tarragona
Simulacre de seguretat química a Tarragona L'Ajuntament de Tarragona, representat pel tinent d'alcalde Agustí Mallol i el coordinador de Protecció Civil Manel Montesinos, detalla la prova de sirenes que es durà a terme per avaluar la resposta davant possibles accidents a la indústria química. Objectius i abast de la prova L'exercici, coordinat amb la Generalitat de Catalunya, busca que la ciutadania s'habituï als senyals acústics de confinament. Els punts clau són: Data i hora: Dissabte a les 11:00 del matí. Zones afectades: Residencial Palau, El Serrallo, Verge del Carme i el Barri del Port. Infraestructura: Es faran sonar 4 de les 19 sirenes instal·lades al municipi. Instruccions per a la població Tot i que és una prova i no cal actuar, el protocol real davant d'aquest so es basa en dues premisses fonamentals: Confinament: Tancar-se a casa o a l'edifici més proper, assegurant que no entri aire de l'exterior. Informació: Sintonitzar les emissores de ràdio oficials (Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, Ràdio Nacional o Tarragona Ràdio) per rebre instruccions de les autoritats. Avaluació i conscienciació L'administració realitzarà una auditoria post-simulacre amb voluntaris de Protecció Civil per detectar "zones fosques" on el so no arribi correctament. "Els plans d'emergència són campanyes que duren tota la vida per tal que els ciutadans sàpiguen que vivim en una ciutat amb un risc important però amb administracions coordinades." Finalment, es destaca que el nivell de conscienciació ha augmentat en els darrers 15 anys, tot i que encara és un repte assolir una assistència massiva a les xerrades informatives per la sensació de seguretat existent.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Càstings d'artistes per a la temporada 2006 de Port Aventura
Resum de l'Entrevista als Càstings de Port Aventura En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, es parla amb Pep Berger, responsable creatiu i director dels càstings de Port Aventura, sobre el procés de selecció d'artistes per a la temporada 2006. Després de realitzar proves a Madrid i Tarragona, el parc es prepara per a una temporada plena de novetats en l'àmbit de l'entreteniment. Detalls del Procés de Selecció Participació massiva: S'han presentat uns 650 candidats en total (250 a Madrid i prop de 400 a Tarragona). Places disponibles: El parc compta amb una plantilla de 250 artistes per cobrir tota la temporada, incloent-hi esdeveniments especials com Halloween i Nadal. Estat actual: Ja s'ha fet una preselecció de 120-125 persones, que s'uniran als artistes veterans que repeteixen per configurar el repartiment final. Perfils Buscats i Especialitats L'oferta és molt àmplia i abasta diverses disciplines artístiques: 1. Interpretació: Des d'especialistes en acció fins a actors d'animació de carrer, titellaires i actors de text. 2. Música: Músics per a diversos instruments (vent, percussió, corda, piano, etc.). 3. Dansa: Ballarins de diversos estils (clàssic, jazz, contemporani). Es busquen perfils amb gran flexibilitat per al can-can i nois amb experiència en manipulació i llum negra. Novetats de la Temporada 2006 Berger destaca que els espectacles són el fet diferencial del parc. Per a aquest any es preparen entre 55 i 60 espectacles diferents, amb col·laboracions destacades: "Tenim un espectacle que ens ve de la mà de la companyia de Pep Bou... i un nou espectacle amb acròbates xinesos." També s'ha mencionat la dificultat de trobar perfils físics molt específics per a rols concrets, com el del personatge Soldalito per al xou d'especialistes de Fort Frenzy, que requereix unes característiques físiques i una resistència mot determinades. Properes Passes Els assajos oficials començaran a principis de març per tal de tenir-ho tot a punt per a la reobertura del parc el dia 25 de març de 2006.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Caminada Popular de Tarragona: Detalls i Canvis
La Primera Caminada de l'Any a Tarragona En aquesta entrevista, Roser Barberà, cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports, detalla la celebració de la 11a Caminada Popular, que tindrà lloc aquest diumenge 29 de gener. Com a novetat, l'esdeveniment s'ha adaptat per coincidir amb la inauguració del nou tram de la Rambla Nova. Adaptacions de l'Itinerari Per permetre que els participants puguin assistir a la passejada inaugural de la Rambla a les 12:00h, s'han realitzat els següents canvis: Retallada del recorregut: S'ha eliminat un tram de mitja hora prop de Sant Pere i Sant Pau. Canvi d'arribada: El punt final ja no serà el Camp de Mart, sinó el Passeig de les Palmeres. Sincronització: Els primers caminadors arribaran a les 11:30h, facilitant la transició cap a l'acte de la Rambla. Inscripcions i Logística L'organització recorda la importància vital de la inscripció prèvia (gratuïta però limitada a 1.000 persones): Assegurança: Només els inscrits estan coberts davant qualsevol accident. Avituallament: Garanteix que tothom tingui el seu esmorzar i coca a l'arribada. Punts d'inscripció: Patronat de Turisme (Rambla Nova) i Centre Comercial Carrefour. Consells per als Participants La Roser barberà ofereix recomanacions clau per gaudir de l'activitat de manera segura: Calçat: Ha de ser adequat per a camins de bosc (sabatilla esportiva o bota de muntanya), evitant soles massa fines. Roba: Vestir de forma abrigada però lleugera, ja que es preveu fred. Hidratació: Tot i que l'organització en dóna, és aconsellable portar una ampolla d'aigua. Criança: Es desaconsella l'ús de cotxets de nadó degut a l'estretor de certs corriols; es recomana l'ús de motxilles portanadons. "És millor apuntar-se i després no vindre, que a l'inversa, per un tema de previsió i assegurança."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Urbanisme i habitatge: Repàs al futur de Tarragona
L'estat de l'urbanisme a Tarragona El president del Gremi de la Construcció del Tarragonès, José Luis García, analitza la situació actual del sector després de les declaracions de l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre el Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) i el mercat immobiliari. Pisos buits i la polèmica de les xifres S'ha desmentit officialment la xifra de 10.000 pisos buits atribuïda a la Cambra de la Propietat Urbana. Segons García, no existeixen estudis rigorosos que avalin aquest número, tot i que reconeix que n'hi ha, especialment a la Part Alta. Es qüestiona la procedència d'aquestes dades, suggerint que només l'ajuntament podria calcular-ho mitjançant el padró o els consums d'aigua i llum. El Registre de Solars i l'edificabilitat S'estima que hi ha capacitat per construir entre 2.000 i 3.000 habitatges en solars buits dins la ciutat. García defensa que el Registre de Solars és una eina de disciplina urbanística (per evitar el deteriorament de la imatge urbana) però no la solució definitiva al problema de l'habitatge. "El registre de solars és adequat per resoldre els forats existents a la ciutat, però no per resoldre el problema general de l'habitatge." Manca de sòl i especulació El sector reclama més sòl disponible. S'afirma que amb el pla vigent es podrien haver desenvolupat fins a 10.000 nous habitatges si hagués existit prou consens polític i administratiu. Es diferencia clarament entre el constructor (que compra per edificar immediatament) i el propietari de sòl rústic, que és qui realment obté les plusvàlues quan el terreny esdevé urbanitzable. La especulació real, segons García, és mantenir sòl urbanitzable sense realitzar, ja que la urbanització genera beneficis públics com zones verdes i habitatge de protecció oficial (HPO). Previsions de futur Preus: No es preveu una baixada dels preus, però sí una frenada en el creixement, augmentant molt menys que en anys anteriors. Terminis: Qualsevol nou sector que s'iniciï ara trigarà uns 4 o 5 anys a ser una realitat edificable.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Futur de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona
Nou futur per a l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) El 2006 comença amb la confirmació que la futura Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona s'ubicarà a l'edifici de la Chartreuse. Després de períodes d'incertesa, la Generalitat de Catalunya ha decidit recuperar un projecte emblemàtic que ja s'havia plantejat anteriorment. Detalls del projecte a la Chartreuse Respecte a la distribució de l'espai i el disseny, s'han destacat els següents punts: * Repartiment de l'espai: L'EOI ocuparà dos terços de l'immoble, mentre que el terç restant es destinarà a usos culturals i associatius liderats per l'Ajuntament. * Capacitat: El centre estarà dimensionat per a un màxim de 3.000 alumnes per evitar la massificació i garantir la proximitat educativa. * Calendari d'obres: Es preveu encarregar el projecte durant el 2006, visualitzar les obres a finals d'aquest any o principis del 2007, i que el centre estigui operatiu pel curs 2008-2009. Noves infraestructures educatives a Tarragona El director territorial d'Educació ha repassat altres actuacions urgents a la ciutat: 1. CEIP Tarragona (Zona Joan XXIII): Davant la necessitat de noves places, al setembre de 2006 s'instal·laran mòduls prefabricats provisionals prop del CEIP César August per a P3 i P4, a l'espera de la construcció definitiva el 2007. 2. Barris de Ponent: S'ha finalitzat el nou institut a la Canonja-Bonavista i s'està potenciant l'oferta de Cicles Formatius a Camp Clar per millorar la inserció laboral. 3. Inversió global: Entre 2004 i 2005, el govern ha invertit 9 milions d'euros en diverses millores i ampliacions de centres com el Vidal i Barraquer o el Martí i Franquès. Reptes: Immigració i Autonomia de Centre En l'àmbit pedagògic i social, s'han tractat temes clau: * Aules d'acollida: Funcionen com a eina d'integració per a l'actual flux migratori, tot i que es reivindica que tot el centre (mestres i famílies) s'ha d'implicar en la cultura de l'acollida. * Pla pilot d'autonomia: Escoles com Camp Clar, Saavedra i l'Institut Bonavista participen en una prova per gestionar directament els seus recursos. "L'autonomia de centres consisteix a donar confiança als professionals perquè ells decideixin quins recursos necessiten segons el seu territori."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
El Gran Circ Nacional de la Xina arriba a Tarragona amb 'Yin Yang'
L'espectacle 'Yin Yang' a Tarragona El Gran Circ Nacional de la Xina farà parada a Tarragona del 23 de febrer al 5 de març, presentant la seva nova proposta titulada Yin Yang. Aquest esdeveniment destaca per ser l'única actuació de la companyia a Catalunya durant aquesta gira, apostant per una descentralització cultural que porta grans produccions fora de Barcelona. Un circ d'elit i tradició La companyia prové de l'escola de Wuhan, una de les cinc formacions d'elit que tenen el privilegi de portar el nom de "circ nacional" a la Xina. Les principals característiques d'aquest espectacle són: Art total: Una fusió de tècnica, música, vestuari i il·luminació que s'allunya del circ convencional i s'apropa a l'estètica del Cirque du Soleil. Excel·lència tècnica: Compta amb la directora artística Li Xining, coreògrafa dels Jocs Olímpics de Pequín 2008. Números destacats: Des de la clàssica bicicleta amb 18 acròbates fins a números aeris d'alta sensualitat com La Núvia Xinesa, on els artistes llisquen per seda vermella. Rècord Guinness: L'espectacle inclou un salt de 2,60 metres d'alçada, protagonitzat per un dels seus artistes principals. Logística i instal·lacions L'envergadura del muntatge és massiva i requereix una infraestructura complexa per oferir l'experiència completa: Muntatge: Arribaran 17 tràilers per instal·lar tres carpes diferents (carpa hall, carpa d'espectacle amb 1.400 localitats i carpa d'artistes). Ubicació: Se situarà al Parc Fluvial, entre el pont de Santa Tecla i el pont de la carretera de València. "El circ xinès és un art que interessa a un públic amplíssim on l'equilibri, la bellesa i la perfecció s'uneixen de forma gairebé impossible."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Oposició ciutadana al projecte de la Platja Llarga
Defensa de la Platja Llarga de Tarragona L'episodi aborda la creació d'una plataforma veïnal i ecologista que s'oposa al projecte de remodelació de la Platja Llarga, impulsat pel govern central i l'Ajuntament. Els integrants de la plataforma defensen que aquest espai és una de les darreres platges naturals de la zona i critiquen que el projecte actual la desvirtuaria. Arguments en contra del projecte Urbanització innecessària: La instal·lació d'elements com pedra d'Ulldecona aflamada, palmeres i fanals s'allunya de l'essència natural de la platja. Impacte mediambiental: Es tem que la millora de l'accessibilitat provoqui una massificació al Bosc de la Marquesa, un entorn fràgil que fins ara es conservava gràcies a la dificultat d'accés. Manca de transparència: Lola Paniagua denuncia el secretisme amb què s'ha portat el projecte, afirmant que la ciutadania n'ha tingut coneixement quan els terminis d'al·legacions ja havien vençut. Propostes alternatives Ramon Ferrer, del grup ecologista GPEC, proposa un canvi de model en la gestió del litoral: Model francès: Seguint l'exemple del Conservatoire du Littoral, proposen que l'Estat inverteixi en la compra de terrenys per preservar-los en lloc de construir passejos marítims. Renaturalització: Prioritzar la regeneració de les dunes i la conservació estricta de l'ecosistema. "Encara hi ha el xip de fer passeig marítim... és un diner malbaratat si no va a la regeneració d'unes i a la compra de terrenys per preservar-los." Mobilitzacions previstes La plataforma ha organitzat diverses activitats per donar visibilitat a la seva demanda: Diumenge: Una jornada lúdica a la Rambla Nova amb tallers de pintades de pancartes i música. Dissabte 28 de gener: Una concentració oficial a la una del migdia a la Plaça de la Font, davant de l'Ajuntament de Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Entrevista a Pere Godall: Música, Banca i la Lleva del Biberó
Pere Godall: Una vida entre els números i les tecles En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el mestre Pere Godall, tarragoní polifacètic i exdirector bancari, ens apropa a la seva trajectòria vital amb motiu de la concessió de la Medalla President Macià al mèrit del treball. Els horrors de la guerra i la Lleva del Biberó La vida d'en Pere va quedar marcada pel bombardeig de Tarragona el juliol del 1937, on va perdre el seu pare. Amb només 17 anys, va ser cridat a files amb la Lleva del Biberó per lluitar a la Batalla de l'Ebre. Descriu la guerra com una experiència de misèria, set i privacions, recordant la cruesa de veure morir els companys. Malgrat el perill, la seva passió per la música el va portar a ser corneta d'ordres durant el conflicte. Reflexiona sobre la manca de sentit de les guerres, on el poble acaba pagant les decisions polítiques: "Això és molt diferent veure les batalles des d'un televisor a trobar-t'hi. Tot és misèria... veus que els teus companys moren com si fossin una bèstia." La reconstrucció en la postguerra: Banca i Música Després de la guerra i de passar més de sis anys al servei militar, Godall va haver de refer la seva vida en una situació precària: Carrera Bancària: Gràcies a la seva habilitat amb els números i el piano (que li va facilitar la mecanografia), va aprovar les oposicions al Banc Espanyol de Crèdit, on va fer una carrera ascendent fins a la direcció. Passió Musical: Amb més de 200 composicions, ha estat director musical de Ràdio Tarragona i professor. Per a ell, la música ha estat el seu mètode de relax i una forma de sentir la vida. Reconeixement familiar: En Pere destaca el paper fonamental de la seva dona, la Filomena, com a col·laboradora indispensable en tots els seus èxits. L'honor de la Medalla President Macià El reconeixement de la Generalitat de Catalunya premia una vida d'esforç constant. Godall rep el guardó amb il·lusió, veient-ho com la culminació d'una trajectòria on mai va deixar d'estudiar i aprendre.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
La importància de la donació de sang i teixits a Catalunya
Necessitat crítica de donacions de sang El doctor Enric Contreras, director del Banc de Sang de les Comarques Tarragonines, explica que les primeres setmanes de l'any i l'estiu són els moments amb menys reserves de sang. Tot i que les necessitats hospitalàries es mantenen constants, les donacions baixen dràsticament durant els períodes de vacances. Dades i objectius a Catalunya Objectiu d'autosuficiència: Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), l'òptim és de 45 donacions per cada 1.000 habitants. Situació actual: Catalunya necessita unes 1.000 donacions diàries, però actualment se situa al voltant de les 800. Diferències territorials: Comarques com la Terra Alta i la Ribera d'Ebre són capdavanteres, mentre que Girona manté històricament la mitjana més alta amb 60 donacions per cada 1.000 habitants. El Banc de Sang i Teixits: Una xarxa única Actualment, Catalunya funciona amb un sistema de vasos comunicants. Totes les donacions es centralitzen a la planta de fraccionament de la Vall d'Hebron a Barcelona, on la sang s'analitza i es divideix en components abans de ser redistribuïda segons les necessitats de cada hospital. Components i caducitat La sang no es pot fabricar i té una vida limitada: 1. Glòbuls vermells: Es conserven 6 setmanes a 4 graus. 2. Plaquetes: Només duren 5 dies i requereixen moviment constant. 3. Plasma: Es pot congelar i dura fins a un any. "Amb una vegada no n'hi ha prou; cal integrar la donació com un hàbit: els homes poden donar quatre cops l'any i les dones, tres." Altres tipus de donació El doctor també destaca la importància de la sang de cordó umbilical, un material que abans es rebutjava i que avui és vital. És extremadament ric en cèl·lules mare, essencials per tractar leucèmies i per a la medicina regenerativa. Tarragona lidera una prova pilot per connectar totes les maternitats públiques en aquesta xarxa de donació. Com fer-se donant? Qualsevol persona d'entre 18 i 65 anys amb bona salut pot donar. El procés dura només 10 minuts i és totalment segur. A Tarragona, es pot acudir a l'Hospital Joan XXIII o a les unitats mòbils que recorren barris, facultats i empreses.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Festa Major de Ferran: 24 hores de pedalada solidària
Recuperació de tradicions i solidaritat a Ferran El nucli de Ferran celebra la seva Festa Major Petita en honor a Sant Sebastià, una festivitat recuperada fa tres anys que combina la tradició amb un fort component social. Enguany, l'acte central és una innovadora pedalada solidària de 24 hores. La pedalada de 24 hores: Repte i objectius L'activitat consisteix a mantenir almenys un ciclista pedalant pel poble de forma ininterrompuda des de divendres a les 19:00h fins dissabte a la mateixa hora. Els punts clau de la iniciativa inclouen: Objectiu benèfic: Recaptar fons per a l'apadrinament de nens a través de l'Associació de Veïns. Patrocini per volta: Una empresa local (Canteres Ferran) i altres col·laboradors donaran un euro per cada volta realitzada pels voluntaris. Logística festiva: S'ha organitzat una acampada infantil, sopar de germanor, xocolatada, i fins i tot un torn de voltes en silenci durant la nit. "L'objectiu és recaudar diners per poder apadrinar nens... sempre hi haurà algú pedalant, perquè el que coneix Ferran sap que és molt dur, és una pujada i una baixada." Altres actes de la Festa Major La celebració no es limita a la bicicleta, sinó que inclou una programació variada per a totes les edats durant el cap de setmana: Dissabte: Música al carrer amb un quartet de corda i tast de cuina marinera. Diumenge: Ofici religiós, espectacle de màgia, vermut popular i un dinar de germanor per a veïns i socis. Sostenibilitat: Els actes es financen mitjançant petites aportacions dels participants per garantir la continuïtat de les activitats culturals sense dependre exclusivament de subvencions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Actualitat viària i solidaritat a Tarragona Ràdio
Resum de la jornada informativa L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio es centra en l'actualitat local, destacant les obres del Ministeri de Foment a les entrades de la ciutat i una iniciativa benèfica al nucli de Ferran. Afectacions al trànsit i obres La unitat mòbil, amb Joan Maria Bertran i Josep Sunyer, ha detallat l'estat dels accessos a Tarragona. Tot i que es manté la fluïdesa, s'ha produït un canvi significatiu: Tall d'un vial clau: S'ha tancat la connexió directa des de la T-11 cap a la rotonda del segon pont (prolongació de l'Avinguda Roma). Rutes alternatives: Els conductors que vulguin anar cap a Reus des de l'Avinguda Roma hauran de baixar fins a la gasolinera de Torreforta per fer el canvi de sentit. Durada prevista: Les obres de reasfaltat s'allargaran entre dues i tres setmanes. "Partim de la base que tenim tres ponts i tres rotondes per explicar la circulació d'avui." Projecte Ferran: 24 hores per ells S'ha presentat una iniciativa solidària que tindrà lloc aquest divendres i dissabte a Ferran: Es tracta d'una pedalada de 24 hores per relleus. L'objectiu és l'apadrinament d'infants del Tercer Món. L'acte compta amb el suport de l'Associació de Veïns, presidida per Jordi Virgili, i s'emmarca en les festes de Sant Sebastià. Altres continguts de l'emissora El programa també celebra el 20è aniversari de Tarragona Ràdio amb una selecció musical de l'any 1986 i rep la visita de membres de la Comissió de la Dignitat per parlar sobre la devolució dels papers de Salamanca.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Retorn dels 'Papers de Salamanca' i passos futurs
El retorn dels documents a Catalunya L'entrevista analitza la sortida dels primers documents de la Generalitat de l'arxiu de Salamanca. Malgrat els intents de l'ajuntament local per bloquejar el trasllat mitjançant ordenances de trànsit, l'operació s'ha realitzat amb relativa normalitat gràcies a l'ús de carretons per carregar el material. "No es viu un clima d'excepció com semblava ahir... la gent és més sensata que els que ens dirigen." Punts clau de la situació a Salamanca: Normalitat social: José Luis de las Heras, professor de la Universitat de Salamanca, destaca que la ciutadania ha mantingut la seva rutina i que el conflicte és principalment polític. Estratègia política: S'atribueix la crispació a la mobilització de la base social del Partido Popular, que controla les institucions i la majoria de mitjans locals. Reparació històrica: El trasllat es veu com un acte de justícia per reparar l'espoli militar franquista de 1938 i dignificar les víctimes. Projectes i reclamacions pendents Julià García, de la Comissió de la Dignitat, subratlla que aquest trasllat és només el primer pas. Encara queda molta feina per fer: País Valencià i Illes Balears: El retorn d'aquests documents està actualment frenat per la manca de voluntat política dels seus governs autonòmics. Documents municipals: Es preveu que la nova Llei de Memòria Històrica faciliti el retorn dels papers pertanyents als ajuntaments. Particulars i entitats: El govern central haurà de gestionar la devolució a famílies d'objectes i documents personals, com ara part de la biblioteca de Rovira i Virgili. La Comissió de la Dignitat referma el seu compromís de continuar activa fins que la totalitat de la documentació espoliada torni als seus legítims propietaris.