Els Xiquets de Tarragona carreguen el seu primer 3 de 9 amb folre

Fita Històrica per als Xiquets de Tarragona El 4 d'octubre de 1998 marca un abans i un després per als Xiquets de Tarragona. En una jornada carregada d'emoció, la colla matalassera ha aconseguit carregar el seu primer 3 de 9 amb folre, convertint-se oficialment en una colla de nou. Desenvolupament del Castell Estabilitat inicial: El castell ha pujat molt ben parat i clavat fins al pis de sisens. Moments de tensió: Malgrat unes fortes batzegades quan la canalla entrava a la part superior, els terços i quarts han fet un esforç titànic per mantenir l'estructura. L'aleta: Amb una gran determinació dels més petits, l'acotxador i l'enxaneta han coronat la construcció sota el clam de la plaça. "Avui és el dia... l'han carregat! La colla de gana ja és colla de nou." Entrevista amb el Cap de Colla En Ramon, cap de colla dels Xiquets, ha expressat la seva felicitat després de tants intents fallits en diades anteriors com Sant Magí o Santa Tecla: Destaca que la clau ha estat la seguretat de la canalla, que no ha dubtat en cap moment. Reconeix que la confiança guanyada avui permetrà afrontar el repte de descarregar-lo en el futur. Dedica l'èxit a tota la colla i l'afició que ha persistit després de 28 anys d'història.

Repsol IPIF i el seu suport a la cultura tarragonina

Col·laboració amb la Cultura Popular El contingut destaca de manera directa el compromís ferm de Repsol IPIF amb el teixit cultural i social de la ciutat de Tarragona. L'entitat es posiciona com un agent actiu en la preservació de les tradicions locals. Eixos Principals del Suport Patrocini cultural: Suport explícit a les manifestacions de la cultura popular i tradicional. Món casteller: Una col·laboració estretament lligada als castells, element identitari clau de la regió. Presència als mitjans: Difusió d'aquestes activitats a través de plataformes com Tarragona Ràdio. "Repsol IPIF amb la cultura popular i tradicional de Tarragona." Aquesta aliança busca enfortir el vincle entre la indústria i la societat civil, assegurant que les festes i els costums tarragonins tinguin el suport necessari per a la seva continuïtat i promoció.

VEU LLENYA

Anàlisi del Castell Descarregat i la Tècnica Castellera

Introducció al Concepte de Castell Descarregat L'anàlisi se centra en un dels moments àlgids de la pràctica castellera: la culminació d'una torre humana amb èxit, coneguda tècnicament com a descarregar el castell. Aquest procés no només implica la pujada i l'anomenada aleta, sinó també el descens controlat de tots els seus membres. Aspectes Clau de l'Execució Estabilitat Dinàmica: La importància de mantenir el bloc compacte durant el descens. Sincronia Tècnica: La coordinació vital entre la pinya, el tronc i el pom de dalt. L'Aleta: El punt d'inflexió on el castell passa de carregar-se a descarregar-se. "El castell descarregat és la màxima expressió de l'equilibri, el valor i el seny d'una colla." Valoració de l'Èxit Un castell es considera completament assolit quan l'estructura es desmunta de manera ordenada i cap casteller cau de la seva posició. Això diferencia un castell carregat (que cau després de l'aleta) d'un de descarregat, sent aquest últim el que atorga la màxima puntuació i prestigi en l'àmbit casteller.

Exploració del Castell Carregat

Introducció al Castell Carregat Aquest segment se centra en la descripció i el context del Castell Carregat, una localització que destaca per la seva estructura i la càrrega històrica o narrativa que representa en el seu entorn. Punts Clau de la Sessió Ubicació estratègica: El castell es presenta com un punt de referència visualment imponent. Atmosfera i context: La menció al fet de ser un element carregat suggereix un passat ric o una funcionalitat específica dins del relat. "El castell carregat." La brevetat de la intervenció inicial estableix l'escenari per a una anàlisi més profunda dels elements que componen aquesta fortificació.

Recull de comiat repetitiu: Fins demà

Resum del Contingut Aquest document presenta una seqüència altament repetitiva i estructurada d'una expressió de comiat específica. El text es basa íntegrament en la reiteració de la fórmula de cortesia utilitzada habitualment per tancar una interacció diària. Punts Clau de la Transmissió Expressió central: L'ús constant de la frase "Fins demà!" com a únic element comunicatiu. Estructura temporal: Les intervencions estan marcades per intervals de temps regulars, començant cada 30 segons i accelerant-se cap al final. Transició final: S'observa una degradació o simplificació del missatge cap al final de la seqüència, on només apareix el signe d'exclamació (!). "Fins demà!" Aquesta repetició suggereix un escenari de finalització de jornada o una prova de continuïtat sonora on el missatge d'acomiadament és el protagonista absolut.

Resum sobre el comiat: "Fins demà!"

Anàlisi de la Interacció El contingut d'aquest document es caracteritza per una repetició constant i rítmica de la frase de comiat. No es detecta un intercanvi complex d'informació, sinó un patró de tancament iterat en intervals regulars. Punts Clau Consistència temporal: L'expressió es repeteix cada 30 segons exactes. Focus lingüístic: Es centra exclusivament en l'ús de la fórmula de cortesia "Fins demà!". Absència de conflicte: La interacció és purament cordial i predictible. "Fins demà!" Aquesta cita representa la totalitat del corpus lingüístic analitzat, subratllant una voluntat de continuïtat en la comunicació per a una data posterior.

El Concurs de Castells a Tarragona Ràdio

L'Esdeveniment Casteller a Tarragona Aquesta sessió se centra en la cobertura i el seguiment del prestigiós Concurs de Castells, celebrat a la ciutat de Tarragona. L'emissió, a càrrec de Tarragona Ràdio, posa l'accent en la importància cultural i competitiva d'aquesta diada única al món casteller. Punts Clau de la Jornada La centralitat de Tarragona com a seu històrica del certamen. El paper fonamental dels mitjans de comunicació locals, especialment el de la ràdio pública, en la difusió de la cultura popular. L'anàlisi de les colles participants i el rendiment de les estructures a l'arena. "El concurs de Castells a Tarragona Ràdio" Aquest espai serveix de crònica per a un esdeveniment que reuneix les millors colles del país, destacant la tècnica, la força i el seny necessaris per assolir els objectius fixats en el concurs de castells més gran de l'any.

Acomiadaments Reiterats i Programats

Resum de l'Encontre Aquest document recull una sèrie d'interaccions breus i repetitives basades en la fórmula de cortesia de comiat. Al llarg de la seqüència, s'observa una insistència en la finalització de la sessió actual amb una projecció cap al futur immediat. Punts Destacats Repetició constant: L'expressió principal es manté invariable durant tot el temps registrat. Marc temporal: L'acció es posposa fins a la jornada següent (demà). Continuïtat: Tot i els intervals de temps, el missatge no canvia, mantenint una estructura cíclica. "Fins demà!" L'anàlisi de les dades mostra que no hi ha un intercanvi d'informació nova, sinó una confirmació del tancament de la comunicació.

Havaneres des del Balcó: Homenatge a Ortega Monasterio

Havaneres i Homenatges Musicals L'episodi del programa Havaneres des del balcó, emès originalment el setembre de 2006, se centra en la difusió de la música marinera i, especialment, en la figura del Mestre Ortega Monasterio. A través de diverses gravacions d'un concert d'homenatge celebrat a Terrassa l'any 2001, s'explora el sentiment i la malenconia propis d'aquest gènere musical. Interpretacions destacades El programa presenta peces clau del repertori d'havaneres interpretades per formacions de gran prestigi: • Coral Polifònica de Trigueros: Arribats des de Huelva, interpreten No lo esperes, una obra de Tomás Aragüés que reflexiona sobre la inconstància dels mariners i la solitud de les dones que es queden a terra. • Vait Paradís: Ofereixen una versió de la coneguda peça Plora guitarra, on s'expressa el dolor amorós i la nostàlgia a través de la metàfora de l'instrument musical. • Grup Bergantí: Tanquen el bloc d'homenatge amb La rosa del port, una composició d'Ortega Monasterio que evoca l'ambient portuari i les promeses de retorn. Conceptes Clau "Que los marinos son como el viento, cuyo destino es navegar." • L'episodi destaca el lirisime de les lletres, que sovint barregen el català i el castellà, reflectint l'origen de les havaneres entre Cuba i la costa catalana. • La figura de José Luis Ortega Monasterio s'alça com l'eix central del programa, sent un dels compositors més prolífics i estimats del gènere.

Havaneres des del balcó: Tradició i Música Catalana

Introducció al Programa L'edició del 27 d'agost de 2006 del programa Havaneres des del balcó ofereix un recorregut musical dedicat a l'estil nostàlgic i mariner per excel·lència. L'episodi combina la lletra poètica amb melodies tradicionals que transporten l'oient a les costes caribenyes i catalanes. Temàtiques Musicals • La nostàlgia de l'illa: Es descriuen escenes a la badia i el naixement del dia a l'horitzó. • El romanticisme mariner: L'ús de metàfores sobre la llum, el mar i les trobades amoroses en llocs llunyans. • La tradició oral: Cançons que narren històries d'indrets on van néixer els protagonistes. "Ella em va parlar a la badia de l'illa on va néixer mentre l'alba naixent va sorgir per l'horitzó." Estructura i Contingut L'episodi es caracteritza per una presència predominant de peces instrumentals i corals, on la música serveix de fil conductor per a la reflexió i el gaudi del gènere de l'havanera. El ritme pausat del programa permet apreciar la riquesa sonora dels instruments tradicionals i la calidesa de les veus que interpreten aquests temes clàssics del cançoner popular.

Havaneres i Sones d'Anada i Tornada a Tarragona Ràdio

Exploració Musical de l'Havanera Aquest episodi del programa Humange, emès originalment a Tarragona Ràdio l'any 2006, ofereix un viatge sonor a través de l'havanera i la música popular d'arrel hispana. El programa destaca la connexió emocional i històrica entre la península i l'Amèrica Llatina a través de melodies que parlen de ports, enyorança i natura. Peces Musicals i Intèrprets Destacats L'episodi presenta una selecció acurada de cançons que exemplifiquen la riquesa del gènere: • Los Sabandeños: El grup canari interpreta Si te viera, una composició de la mítica Eladia Blázquez que evoca la nostàlgia dels orígens i la transformació dels pobles. • Isa Pereira: Es recupera la cançó Yo te diré, de la pel·lícula de 1970 Canciones para después de una guerra, dirigida per Basilio Martín Patino. Aquesta peça és un clàssic de la postguerra espanyola. • Pablo Milanés: El cantautor cubà interpreta Mariposita de primavera, una de les poques havaneres escrites pel mestre Miguel Matamoros. La lletra utilitza la metàfora d'una papallona per parlar d'amors fugaços i desenganys. Visions Internacionals i Espirituals El programa també explora com la música popular traspassa fronteres: • Joan Baez: La cantant nord-americana aporta la seva veu a la popular cançó De Colores, un himne a la natura i a l'optimisme. • Miguel Castillo: El programa tanca amb Era una tarde, definida com un arrimo de habanera, una variant utilitzada tradicionalment en contextos religiosos o de comunió. "¿Quién te fundó sabía que en la mistura acaso encontraría por alegría que tenga más color?"

Havaneres des del Balcó: Tradició Cubana i Napolitana

Retorn a les Arrels de l'Havanera Aquest episodi de Havaneres des del Balcó a Tarragona Ràdio, emès el 13 d'agost de 2006, ens submergeix en la riquesa musical de principis del segle XX. El programa ret homenatge a les composicions que connecten la península amb Cuba, explorant la nostàlgia dels mariners i els ritmes caribenys. Peces Clau i Interpretacions Destacades El recorregut musical inclou una selecció curosament escollida per la seva rellevància històrica i qualitat artística: • L'Agrupación Virgen del Camino i el grup andalús La Caleta, oferint versions de temes clàssics que descriuen la relació entre Espanya i Cuba. • La interpretació de la xaranga navarresa Sangósaco Gaiteroac, que aporta una sonoritat diferent amb la seva peça titulada senzillament Habanera. • Una menció especial a la música cubana del segle XIX amb José Guit i la versió magistral al piano de Bebo Valdés. L'Havanera Internacional El programa no es limita a l'àmbit català o espanyol, sinó que explora les variants de gènere a altres regions: • Es destaca la influència de l'havanera a Itàlia amb la famosa peça O sole mio, escrita el 1898 per Eduardo Di Capua i interpretada pel baríton Piero Capuchilli. "Que un ventall serveix per ocultar el rostre d'una dona i, amb dissimul, mirar entre les varetes per trobar la pau." Cloenda amb l'Agrupació Coral Mediterrània El programa finalitza recuperant la tradició coral amb la peça Ven a mí, una cançó que recull l'essència amorosa i romàntica típica de les composicions de l'època. L'espai tanca recordant la seva cita setmanal amb els oients de Tarragona Ràdio sota la conducció de Javier Pardina.

Havaneres des del Balcó: Antologia de Cant Mariner

Recull d'Havaneres Tradicionals L'episodi realitza un recorregut musical pel gènere de l'havanera, combinant peces clàssiques en català i castellà que narren històries de mar, guerra i nostàlgia. Peces Emblemàtiques i Històriques L'audició inclou algunes de les cançons més representatives del cançoner popular: • El meu avi: La història de la fragata El Català i la resistència dels mariners de Calella de Palafrugell durant la guerra d'Ultramar. • La Paloma: Una de les peces més universals de Sebastián Iradier, vinculada històricament a la inauguració del ferrocarril Tarragona-Barcelona. • Tamariu: Una composició contemporània amb lletra de Narcisa Oliver que descriu la bellesa de la Costa Brava durant la matinada. Formacions i Intèrprets Es presenten diversos estils interpretatius, des de formacions corals fins a duets: • Duet Argeu: Interpreten amb delicadesa la peça Tamariu. • Grup Alba: Recuperació d'enregistraments de 1986 amb Las lágrimas de la vida. • Mariners de Riera: Aporten el seu estil al clàssic En un rico cafetal. "Visca Catalunya, visca el català... varem morir a cobertes al peu del canó." Temàtica de l'Havanera Les lletres exploren sovint el contrast entre la duresa de la vida al mar i l'amor que espera a la platja, amb referències constants a Cuba, Vilanova i la Geltrú i les petites cales de l'Empordà. L'episodi subratlla que l'havanera és, per sobre de tot, un vehicle d'emocions que manté viva la connexió entre els pobles costaners.

Havaneres des del balcó: Roses, Besalú i Vitòria

Recull d'Havaneres i Cants Corals Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó de Tarragona Ràdio presenta una selecció musical que uneix la tradició marinera catalana amb la música coral basca. El programa destaca per la seva varietat de versions i enregistraments històrics. Interpretacions Destacades • L'Empordà i Itàlia: El grup Roses canta ofereix una adaptació singular de la famosa cançó napolitana de Di Capua. "Ens han oferit l'havanera napolitana coneguda com 'O sole mio', però amb lletra en català sota el títol 'O vell sol meu'." • Memòria Històrica: Es recupera un enregistrament del grup Veus de Besalú de l'any 1984, interpretant una obra de Josep Serra i Benet Culesia que evoca la nostàlgia del mar i la separació forçada dels soldats. • Connexió Basca: El Coro Club de Muntanya de Vitòria-Gasteiz aporta un toc primaveral amb una composició de l'autor Alfredo Donay. Temes Musicals i Compositors Roses canta: O vell sol meu (enregistrat el 1995). Veus de Besalú: Cartes al mar de Cuba. Alfredo Donay: La primavera, interpretada pel cor de Vitòria.

Havaneres des del balcó: Selecció de Clàssics i Directes

Havaneres des del balcó Programa dedicat a la difusió del gènere de l'havanera i el cant de taberna, emès des de Tarragona Ràdio. L'episodi presenta una selecció acurada de peces interpretades per diverses formacions, combinant enregistraments d'estudi amb interpretacions en directe de gran valor històric. Temes i Interpretacions Principals • Peces d'amor i enyorança: S'inicien les emissions amb composicions que exploren la nostàlgia marina i el romanticisme, destacant la interpretació de Pepe i Nina amb la peça malalt d'amor. • Repertori Clàssic i Tradicional: Es ret homenatge a figures clau com Josep Bastons i Carles Casanovas, amb peces que narren històries quotidianes de la costa i de les antigues colònies. • Enregistraments en Directe: El programa recupera moments memorables de grups com Orfeó de Bermeo o Barca de Mitjana, oferint una experiència sonora autèntica que capta l'essència de la música popular. Relats de Mar i Vida "I mentre li canta una havanera amb la guitarra, ella mou el cul, balanceja els pits, giscla una rialla." • Lola la Tabernera: Una rumba havanera que descriu l'ambient festiu i seductor de la taberna. • Negre Abelardo: Una composició de Els Pirates que narra la història d'un personatge d'aire colonial. • El Cantàbric i la Tragèdia: L'episodi clou amb peces més dramàtiques sobre la duresa del mar i la pèrdua de mariners en la galerna. Equip Tècnic L'espai compta amb Núria Cartanyà al control tècnic i la conducció de Xavier Perdina, qui guia l'oient a través dels detalls històrics de cada enregistrament.

Havaneres des del Balcó: Tradició i Melodies Marineres

Retorn a la Tradició de l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó a Tarragona Ràdio, emès originalment el 24 de setembre de 2006, ens convida a un viatge musical a través del gènere de l'havanera. El programa destaca per la seva selecció de peces clàssiques i gravacions històriques que evoquen la vida a prop del mar, l'amor i la melancolia. Peces Musicals Destacades • Ven conmigo: Una havanera antiga interpretada pel grup Valparadís, que transporta l'oient a una nit serena a la sorra de la platja. • Ven a mí: Interpretada per un duet en una gravació en directe poc abans de la seva dissolució com a formació. • Mare, vull ser pescador: El grup Mar Brava ens ofereix aquesta coneguda composició d'Antònia Vilàs, que narra el desig d'un jove per seguir la tradició marinera familiar malgrat el patiment de la mare. • El sueño del esclavo: Interpretada pel grup Cavall Bernat (fundat el 1965 per Ortega Monasterio). Aquesta peça destaca per la seva temàtica social i la seva lletra poètica: "No le despertéis porque quién sabe si ese esclavo infeliz sueña que es libre" Connexions Internacionals i Històriques El programa també explora la influència de l'havanera a l'altra banda de l'Atlàntic: • Lucero de la mañana: Una interpretació de l'Agrupació Coral Mediterrània que recupera l'estil de principis del segle XX. • El Suspiro: Una peça procedent d'una col·lecció de partitures de Xile, arranjada pel reconegut músic de Reus Antonio Alba, qui va desenvolupar gran part de la seva carrera a Copiapó.

Havaneres des del Balcó: Música, Mar i Nostàlgia

Havaneres des del Balcó L'episodi d'avui del programa Habaneras desde el Balcó, emès el setembre de 2006 a Tarragona Ràdio, ofereix un viatge musical i sentimental a través del gènere de l'havanera i la rumba son. Conduït per Núria Cartañá i Javier Pardina, el programa ret homenatge als llaços culturals entre Catalunya i l'altre costat de l'Atlàntic. L'Herència de l'Emigració El programa destaca la importància històrica de regions com el Baix Penedès, una de les zones amb més emigració cap a Amèrica durant el segle XIX i principis del XX. Aquests moviments migratoris van ser el caldo de cultiu per al naixement d'estils musicals que avui considerem propis. Peces Musicals Destacades • Vente conmigo a vivir: Una peça que evoca l'amor i el mar en silenci. • L'Empordanet: El grup ofereix una rumba son dedicada a aquells que van marxar a fer fortuna. • Com l'esclop d'un pescador: Interpretada per Núria Berengueres i Francesc Miralles, una cançó que narra la construcció imaginària d'una barca minúscula amb objectes quotidians. • Tres Amors: Una reflexió sobre la dualitat entre la pesca, la barca i la nit. • El Llop de Mar: La clàssica composició de Ramon Carreras, interpretada pel Grup Xarxa, que tanca el programa amb la imatge d'un vell mariner enyorant els seus temps de glòria. "I cridava ben fort: el mar és per a mi." Cloenda Els locutors s'acomiaden recordant la seva cita setmanal cada diumenge a dos quarts de deu del matí, mantenint viva la tradició de la música marinera.

Havaneres des del balcó: Tradició i Diada

La Tradició Marinera i l'Havanera L'episodi d'avui d'Havaneres des del balcó, emès el 10 de setembre de 2006, ens submergeix en la riquesa del gènere de l'havanera i la sardana, tot just a les portes de la celebració de la Diada Nacional de Catalunya. El programa destaca la importància de la transmissió oral i la música com a mitjà per recordar les arrels i la història compartida. Peces Destacades i Composicions L'espai musical recull diverses obres emblemàtiques que reflecteixen el sentiment empordanès i les connexions amb ultramar: • Una sardana de Joaquim Gai i Rafael Cabrises, interpretada per Porvó, obre la sessió amb un aire festiu i nostàlgic. • Es recupera La reina del placer, una peça recopilada per Xavier Montsalvatge el 1948, interpretada en aquesta ocasió per l'agrupació asturiana Siero-Musical. • La connexió amb xile es fa patent a través del grup Trehuaco, que aporta una havanera recopilada per tradició familiar. El Sentiment de l'Emigrant El programa tanca amb peces que toquen la fibra dels pescadors i els emigrants, destacant: • La barca i la mar, interpretada per La Garota d'Empordà, dedicada a Quim Txena. • Una cançó de comiat on apareix el sentiment de la fortuna ultramar i la identitat catalana amb la cita final: "Amb una senyera, yo soy catalán." Equip Tècnic L'edició d'avui ha comptat amb Núria Cartañà al control tècnic i la locució de Javier Pardina, els quals ens acomiaden amb un desig de bona setmana a les portes de la festa nacional.

Havaneres des del balcó: Tradició, Cuba i Revindicació

Selecció Musical i Intèrprets Destacats Aquest episodi de Havaneres des del balcó presenta una acurada selecció de peces que uneixen la costa catalana amb Cuba i altres tradicions peninsulars. Noves generacions i treballs recents • Els Cremats: Presenten la cançó El pensament, una versió de Narcissa Oliver i Josep Bastons inclosa en el seu àlbum Roent. • Arjau: Aquest duet de Palafrugell celebra deu anys de trajectòria amb el seu primer disc, Cants de Cuba, Sons de Calella, destacant el tema Temps perdut. Havaneres amb missatge i fusió L'episodi explora diferents vessants del gènere: • La Ronda de Boltaña: Aporta un matís reivindicatiu amb Habanera triste, una peça de Manuel Domínguez que recorda els pobles inundats pels pantans. • Charlie Parker: S'inclou una curiosa versió en clau de jazz del clàssic La Paloma de Sebastián Iradier. • Fusions i clàssics: S'escolten peces com Veinte años, fruit de la col·laboració entre l'andalús Guillermín Aramburu i la cubana María Teresa Vera. Arquitectura i Paisatge Es fa una menció especial a les cases d'indià o d'americano de la costa tarragonina, destacant el seu estil arquitectònic i les seves galeries característiques, fruit de les fortunes fetes a ultramar. "Quien me iba a decir a mí que em un maldito pantano mi casa iba a naufragar." Aquest programa és una producció de Tarragona Ràdio sota el control de Núria Cartañá.

Havaneres i records a Tarragona Ràdio

L'essència de l'havanera: Música i Memòria Aquest episodi de Tarragona Ràdio, emès el 23 de juliol de 2006, ofereix un viatge emocional i musical a través del gènere de l'havanera. El programa combina interpretacions corals, cançons populars canàries i composicions per a piano de gran nivell artístic. Homenatges i Records Locals El programa destaca per la seva càrrega sentimental, especialment amb la participació dels Pescadors de Garbí. Aquest grup presenta una peça dedicada a un amic desaparegut: • Recordant en Pepo: Una lletra íntima que evoca la figura d'un amic de Vilassà de Mar vinculat a l'espigó de Garbí. • La cançó subratlla la idea que, malgrat la pèrdua, l'esperit de l'amic segueix compartint moments amb els navegants. Influències Canàries i Hechicería S'explora la connexió transatlàntica de l'havanera amb la interpretació del grup Mestissay i la col·laboració de Carlos Cano: • Es presenta l'Habanera embrujada, una peça amb lletra d'Olga Cerpa. • La narració descriu una història de desamor, viatges a Cuba i encanteris de bruixeria per recuperar l'amat. Música de Cambra: Leonora Milà L'espai dedica un apartat a la música culta inspirada en aquest gènere popular: • Es repassa la figura de Leonora Milà, filla de músic de l'orquestra Pau Casals. • S'interpreten les seves obres al piano: Habanera Opus 54, número 4 i Habanera Opus 55, número 5. "Un tros de cor hem perdut quan un amic s'ha tancat, però Pepo, sabem que amb tu tornarem a navegar."

Havaneres i Cants Mariners: Especial Verge del Carme

Celebració de la Música Marinera Aquest episodi, emès originalment en motiu de la festivitat de la Verge del Carme, ret homenatge a la tradició pesquera i marinera a través de l'havanera i el cant coral. El programa presenta una selecció de peces clàssiques que evoquen la nostàlgia del mar i la vida dels pescadors. Peces Destacades i Compositors L'espai musical inclou obres de gran rellevància cultural: • L'Escala: Interpretada pel grup barceloní Gavina, és una composició de Lluís Maria Nubiola extreta del seu treball de 1986. • Salió de Jamaica: Una havanera clàssica i popular que narra les desventures d'un bergantí i la seva tripulació, amb referències al tràgic destí de mariners i pilots. • El Año Pasado por Agua: S'inclou un fragment d'aquesta sarsuela de Federico Chueca, protagonitzada per la mezzosoprano Teresa Berganza. El títol fa referència a la pluviositat excepcional de Madrid l'any 1889. Tradició Popular Catalana El programa tanca amb una gravació històrica realitzada en directe l'estiu de 2004: "A la vora de la mar hi ha una donzella que brodava un mocador..." Es tracta del tema El Mariner, interpretat per La Garota d'Empordà, que recull l'essència de les cançons de la nostra costa, especialment la terraconense, mantenint viva la cultura oral i musical dels pescadors.

Havaneres des del balcó: Tradició, Mar i Cant Coral

Havaneres: Un Viatge entre Catalunya i Cuba Aquest episodi del programa habitual de diumenge ens convida a un recorregut musical pel gènere de l'havanera, explorant-ne les diferents sonoritats que van des del cant de taverna fins a les interpretacions corals. Peces musicals destacades • Lola la tabernera: El grup del Maresme Barca de Mitjana interpreta aquesta peça clau de Carles Casanovas i Josep Bastons. La lletra ens transporta a una taverna on la Lola balla al compàs de la música mentre el noi de Calella la mira captivat. • La Golondrina i altres clàssics: S'inclouen peces que evoquen la nostàlgia del mar, els viatges a Cuba i la figura de l'enamorat que canta sota la lluna. • L'estil coral: El programa subratlla la riquesa de l'havanera interpretada per agrupacions corals. En aquest cas, l'Orfeón de Bermeo ofereix una versió de la sarsuela Los sobrinos del Capitán Grant, destacant la melancolia del rumor del mar. Col·laboracions i autors de renom El programa ret homenatge a grans lletristes i músics de la cultura catalana, com: • Josep Maria de Sagarra: Es destaca la lletra de la peça Entre les barques, musicada per Salvador Dabau. • Aires del Vallès: El grup de Sabadell interpreta aquesta obra que descriu l'amor vora el mar com un sentiment blau verdós i flexible, lluny de les fúries i ple de calma. "L'amor que passa la vora del mar és un sospir que batega com l'aigua." Conclusió i tancament L'emissió, conduïda per Javier Pardina amb el suport tècnic de Núria Cartanyà des de Tarragona, acomiada els oients amb una darrera evocació als manglars, els guanajats i la llibertat del vent marí, emplaçant-los a la pròxima cita dominical.

Havaneres des del balcó: Homenatges i Tradició

Introducció a la nova temporada L'episodi d'avui, emès el primer diumenge de juliol de 2006, marca l'inici del programa Havaneres des del balcó. Aquesta sessió es dedica a explorar la riquesa del gènere de l’havanera a través de figures emblemàtiques i peces que formen part del patrimoni cultural. Grans intèrprets i peces clau El programa ret homenatge a diversos artistes i autors que han definit l'estil al llarg dels anys: Antoni El Niño i Olga Ramos • S'inicia amb el grup Los Abandeños interpretant una havanera argentina sobre un canari, titulada El Niño y El Canario. • Es recorda a Olga Ramos, la reina del cuplet, morta l'any anterior als 87 anys. S'escolta la peça Aquel Café, escrita per la seva filla Olga María, que evoca la nostàlgia del Madrid antic i la joventut perduda al voltant de la Puerta del Sol. Carlos Cano i la connexió amb Cuba • Es destaca la figura de Carlos Cano, qui va deixar un llegat d'una dotzena d'havaneres. S'emet Habaneras de la Habana, una cançó que destaca per la seva atmosfera tropical i referències al malecón i la vida cubana. "Habaneras de la Habana, madre, qué bonitas son, cuando bajan por la rampa, camino del malecón." Havaneres en llengua basca Un dels moments més especials del programa és la presentació d'una havanera escrita en Euskara, obra de Zendoya i Albert Roy, interpretada per Laja eta Mikkel. Aquest exemple demostra la transversalitat i l'arrelament del gènere en diferents cultures de la península. Conclusió i tancament El programa finalitza amb un comiat des dels controls de Radio Tarragona, recordant als oients l'horari habitual dels diumenges al matí per seguir gaudint d'aquest gènere musical.