Tots els episodis

62539 episodis disponibles

episodis

54745-54768 de 62539

Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
30'
Havaneres i Amor: Una Vetllada Musical a Deepwood
Recital d'Havaneres i Lírica a Deepwood Aquest episodi presenta una experiència musical immersiva gravada a Deepwood, Tiumalle, durant el mes de juny de 2006. El contingut gira al voltant de la tradició de les havaneres i l'exploració de l'amor a través del cant. L'Essència de l'Havanera El programa destaca la importància cultural d'aquest gènere musical, descrivint com les cançons sorgeixen de l'horitzó i es canten des del balcó, connectant amb la vida i la fe. • Es subratlla el paper de la música com a element lliure de patiment. • Es fa referència a la puresa de la vida i el retorn de la paraula a través de la cançó. L'Exploració Lingüística de l'Amor La segona part de l'enregistrament se centra en una repetició gairebé ritual de la paraula l'amor, evolucionant cap a frases cèlebres en francès que adverteixen sobre la naturalesa de l'afecte: "Si tu n'aimes pas, je t'aime... Si je t'aime, prends garde à toi." Atmosfera i Context L'esdeveniment es defineix per: Una ambientació estiuenca marcada per la data de juny del 2006. L'ús de la melodia com a vehicle per a la introspecció emocional. Una transició cap a un espai de silenci o instrumentació pausada que tanca la sessió.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
28'
Havaneres des del Balcó: Flors, Mar i El Meu Avi
Havaneres des del Balcó Aquest programa de ràdio dedicat al gènere de l'havanera ens ofereix una selecció musical que combina la tradició catalana amb arrels cubanes. L'episodi, emès originalment l'11 de juny de 2006, viatja a través de cançons emblemàtiques que narren històries d'amor, pèrdua i la vida marinera. Històries i Llegendes L’espai no només presenta música, sinó que s'enriqueix amb narracions literàries. Es destaca la història de l'escriptora Bárbara Wood sobre el simbolisme de la rosa roja, vinculant-la amb la passió i la puresa. També s'explora el tema de la nostàlgia amb la cançó Antigua Flor, on una nina cubana i un espanyol han de separar-se pel destí. Grups i Interpretacions Destacades • Grup Alba: Recordem la seva fita de 1973 en ser els primers a registrar la mítica havanera El meu avi. • Boramar: Ofereixen el tema Rossinyolet, una peça trista que parla de la pèrdua de l'amor estimada. • Roses: Interpreten La Coloma, una adaptació al català de la famosa La Paloma de Sebastián Iradier. • Cant de Taverna: Des de Palamós, aquest grup més recent interpreta 20 anys. • Nati Mistral: Amb la seva carismàtica veu, tanca el programa amb Amor Marinero. El Sentiment de l'Havanera "L'amor no necessita claror, ni llum ni llum ni claror." Les peces seleccionades subratllen la connexió entre la península i les Antilles, utilitzant la metàfora del mar com a via d'unió i, alhora, de separació definitiva. El presentador Javier Perdina acomiada l'espai convidant als oients a retrobar-se el següent diumenge a Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
29'
Havaneres i Cançons de Taverna: Un Recorregut Musical
Exploració del Gènere de l'Havanera Aquest episodi del programa emès el diumenge 4 de juny de 2006 realitza un viatge sonor a través de les diferents formes i estils d'interpretar l'havanera, des de les influències cubanes fins a les composicions catalanes més arrelades. Peces i Autors Destacats • L'herència zarzuelística: S'obre l'espai amb l'havanera de la zarzuela Los sobrinos del capitán Grant, amb música de Fernández Caballero i llibret de Ramos Carrión, una peça que va marcar època des de la seva estrena a Barcelona l'any 1877. • Connexió Cuba-Catalunya: Es destaca la figura de la pianista Zenaida Romeu, descendent de catalans, dirigint la Camerata Romeu. Interpreten La bella cubana de José White, posant de manifest els llaços transatlàntics d'aquest gènere musical. • Composicions Clàssiques: Es fa menció a Leonardo Sánchez de Fuentes, autor fonamental del segle XIX a Cuba, i a la interpretació de la Coral Manuel Iradier de Vitoria-Gasteiz, que aporta una visió coral del gènere. El Grup Cavall Bernat i la Balada del Lucas L'any 1962, José Luis Ortega Monasterio va compondre la Balada del Lucas, una peça carregada de nostàlgia que descriu la pèrdua de la pau vora el mar davant l'arribada de canvis externs. "Jo tenia una caseta vora al mar... jo vaig perdre l'alegria i la pau de cada dia." Actualitat i Cantades El programa també serveix com a agenda cultural, recordant que els divendres els diaris catalans publiquen les programacions de les futures cantades d'havaneres. Per tancar la selecció musical, el grup Bergantí interpreta la peça de Carles Casanovas dedicada al pirata Joan Torrelles.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
27'
Havaneres des del Balcó: Tradició i Variants Internacionals
Visió General del Programa L'edició del 28 de maig de 2006 del programa Havaneres des del Balcó a Tarragona Ràdio ofereix un recorregut musical per la diversitat del gènere de l'havanera, des de les arrels mallorquines i castellanes fins a interpretacions sorprenents del Japó i Xile. Peces Musicals i Context Històric • L'havanera popular a les Illes i Castella: El programa s'obre amb l'emblemàtica peça Ven a mí, interpretada pel grup d'havaneres masculí de Campos (Mallorca). Tot seguit, s'explora la influència a la península amb María Salgado, que aporta una visió des de Castella i Lleó amb Las altas torres de la capilla. • Tresors d'Arxiu a Tamariu: Es presenta una joia històrica recuperada d'una cinta magnetofònica de finals dels anys 50 a Tamariu. Es tracta d'una interpretació tavernera ligada al director de corals del segle XIX Ramon Bartomeu Simola, titulada La Barqueta. • L'Havanera al Món: El gènere demostra la seva universalitat amb dues peces destacades: - La Tokyo Kosei Wind Orchestra interpreten The Girl in Satin, portant el ritme de l'havanera al terreny instrumental japonès. - La xilena Margot Loyola canta Tu nombre, un registre de l'any 1966 que captura l'essència anònima de l'havanera a Sud-amèrica. Vínculs amb la Sarsuela Catalana El programa dedica un espai a l'obra de Joan Sarriols, compositor reusenc clau en els inicis de la sarsuela catalana. S'emet una Americana de l'obra L'esquella de la torratxa (amb lletra de Pitarra), interpretada pel grup Cant de Taberna. "Cada vegada que passo i miro, se me'n trena el cor." Tancament i Agenda El programa recorda als oients que poden consultar la programació de les cantades d'havaneres als diaris cada divendres i tanca la sessió amb l'equip tècnic i la veu de la presentadora des de Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
30'
Havaneres des de el balcó: Bella Esperanza i Xile
L'Havanera i la seva expansió a Amèrica Aquest episodi del programa Havaneres des de el balcó, emès originalment el 21 de maig de 2006, ens submergeix en el gènere clàssic de l'havanera, explorant la seva riquesa cultural i la seva pervivència en diversos països del continent americà. L'Havanera a Xile El programa destaca que l'havanera no només es va limitar a Cuba o les costes catalanes, sinó que va arrelar profundament a Xile. Es fa un especial èmfasi en la interpretació de peces anònimes que han passat a formar part del folklore local: • La cantant Sònia Pinto, acompanyada del grup Ecos de Antaño, és la protagonista d'aquesta secció. • Interpreten l'havanera titulada Bella Esperanza, una peça que destaca per la seva temàtica amorosa i melancòlica. Interpretació Musical El contingut inclou fragments lírics que capturen l'essència del gènere: "Bella esperanza del alma mía, mi luz, mi guía, mi porvenir." Es discuteixen elements com la mirada tendra, els sentiments de pèrdua i la devoció amorosa, que són eixos centrals de les lletres presentades. El programa conclou amb els comiats habituals del presentador, tot mantenint el to nostàlgic de l'emissió.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
29'
Havaneres i Cants de Mar: Tradició de l'Atlàntic
Viatge Musical per la Tradició Marinera Aquest episodi ens submergeix en l'univers de les havaneres i els cants de taverna, fent un recorregut per peces emblemàtiques que narren el vincle històric entre la costa catalana i les terres d'ultramar, especialment Cuba. Clàssics de la Música de Taverna El programa destaca la importància de les tavernes portuàries com a centres culturals on els pescadors compartien històries i cançons en un ambient familiar de vi i fum. S'interpreten peces fonamentals com: • La Gavina: L'emblemàtica composició de Frederic Sirés que parla de melangia i amor a la platja. • Rosina d'Humbert de Palmar: Una història d'amor perdut entre una jove i un oficial de marina. • Allà en la Habana: Cançó que descriu anècdotes entre cubanes, mariners i la vida quotidiana a l'illa. Història i Patriotisme en el Mar Un dels punts centrals és l'homenatge als mariners que van viatjar a l'Atlàntic durant els segles XVIII i XIX. Es dedica un espai especial a: • El meu avi: La cèlebre havanera d'Ortega Monasterio que relata la tragèdia del vaixell El Català i la memòria dels mariners de Calella morts en combat. • Identitat Catalana: La presència del sentiment de terra en les lletres, amb visques a Catalunya i al català en terres llunyanes. Compilacions i Recopilacions Històriques Es fa menció del cançoner de Javier Montsalvatge del 1948, posant en valor la preservació d'aquestes lletres que han passat de generació en generació sota diversos títols. "Varen morir a coberta, varen morir al peu del canó."
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
26'
Havaneres des del Balcó: Maig del 2006
Un Recorregut Musical per la Tradició Marinera Aquest episodi de Havaneres des del balcó, emès el primer diumenge de maig de 2006, ens submergeix en una selecció musical que uneix la tradició cubana amb la peninsular i catalana. El programa, presentat per Javier Pardina, destaca per la seva varietat estilística, des de les habaneres més clàssiques fins a composicions contemporànies i peces per a piano de gran virtuosisme. Peces Destacades i Compositors • La Bella Lola: Una obertura clàssica interpretada per Iñaki Basabe i Jesús Mari Núñez, que marca l'esperit del programa. • Xavier Montsalvatge: Es presenta una de les seves Cinco canciones negras, concretament la segona, amb lletra de Rafael Alberti. Aquesta peça és especial perquè inclou cites melòdiques de la coneguda habanera El Abanico. • Arpejots Habaneres Van: El grup mallorquí ens ofereix Mare vull ser pescador, una obra d'Antònia Vilàs extreta del seu àlbum Més que Habaneres. Cròniques de Bilbao i l'Hospitalet de l'Infant El programa també explora la vessant territorial de la música: • La Fuente del Perro: Una bilbaínada en forma de marxa habanera interpretada per Los cinco bilbaínos, que narra la història d'un racó emblemàtic del casc vell de Bilbao. • Homenatge a l'Hospitalet de l'Infant: La cantautora Isabel Mitach dedica una habanera al seu poble, descrivint amb nostàlgia el port, el mestral i la història de la Costa Daurada. El Piano de l'Havana Per cloure l'espai, es ret homenatge a Ignacio Cervantes, figura clau de la música cubana del segle XIX. Es presenten dues contradanses que són l'embrió del ritme de l'habanera actual: "Cervantes va ser un virtuós del piano, contemporani de Chopin i Liszt, que va saber capturar l'essència rítmica de l'illa." Les peces interpretades per Fran Fernández porten per títol Siempre sí i Se fue y no vuelve más.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
27'
Havaneres i Sarsuela: Un viatge musical des del Balcó
L'Havanera i la seva Evolució Musical L'episodi d'avui de Des del Balcó (Ràdio Tarragona, 30 d'abril de 2006) explora la riquesa de l'havanera com a gènere musical d'anada i tornada, analitzant com ha influït en altres estils i el seu paper fonamental en la cultura popular i lírica. Fusions i Adaptacions Rítmiques El programa destaca que l'havanera no és un gènere estàtic, sinó que s'ha adaptat a diferents ritmes segon el context geogràfic i l'intèrpret: • Del Bolero al Tango: S'explica com el ritme original pot variar mitjançant la transmissió oral, citant el famós tema Aquellos Ojos Verdes interpretat per Nat King Cole a ritme de bolero. • La Connexió Argentina: Es menciona que a l'Argentina, l'havanera compartia orígens i ritmes amb la milonga i el tango, fins al punt de ser anomenats de la mateixa manera en determinades èpoques. Gato Pérez i la Rumba Catalana Es fa una menció especial a Gato Pérez (Javier Patricio Pérez Álvarez), qui va saber fusionar aquests llegats en la seva composició Veneno Blanco (subtitulada Afer Zona Franca), una peça que narra històries de contraban al port amb un rerefons de milonga havanera. La Sarsuela com a Motor de Popularitat A partir de la meitat del segle XIX, la sarsuela es va convertir en el principal vehicle de difusió de l'havanera a la península. Dins d'aquest gènere líric, s'integraven cançons populars que han perdurat fins avui: • Marina: L'obra d'Emilio Arrieta, on destaca l'havanera Dichoso aquel que tiene. • Los sobrinos del Capitán Grant: Obra de Fernández Caballero estrenada a Barcelona el 1877, destacant el Coro de fumadores o La mujer chilena. "A partir de la meitat del segle XIX, la sarsuela va protagonitzar una part molt important de la cançó popular."
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
29'
Havaneres des de el balcó: Especial Sant Jordi
Celebració de Sant Jordi amb Havaneres Aquest episodi especial commemora la diada de Sant Jordi del 23 d'abril de 2006, una festivitat marcada per la tradició dels llibres i les roses, però que en aquesta ocasió s'omple de la sonoritat de les havaneres. Peces musicals destacades • A la orilla de un palmar: Interpretada pel grup de Valladolid Guadalupe. Originàriament del compositor mexicà Manuel María Ponce, aquesta peça narra la trista història d'una jove òrfena. • La Zamacueca: Una interpretació del guitarrista xilè Jorge Rojas Zegers. Tot i el seu títol, que fa referència a un gènere musical xilè, l'obra es presenta com una havanera anònima de gran bellesa instrumental. Influències i Orígens "L'havanera va arribar a Castella i Lleó a principis del segle XIX gràcies al comerç d'ultramar." Es destaca la connexió històrica entre les terres de l'interior i el gènere mariner, facilitada pel Canal de Castilla, demostrant que l'havanera és un estil que traspassa fronteres geogràfiques. L'episodi conclou amb un llarg tancament de comiat que reflecteix l'esperit de pau de la jornada.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
30'
Havaneres i Cants de Mar: Un Viatge Musical
Exploració de la Tradició de l'Havanera Aquest episodi ens submergeix en el gènere de l'havanera, explorant la seva profunda connexió entre Cuba i les costes catalanes i espanyoles. A través de diverses interpretacions, es destaca la nostàlgia, l'amor i el paisatge mariner com a eixos centrals. Peces Destacades i Agrupacions • Torrevieja: Interpretada per l'Orquesta y Coros Salinas de Torrevieja, sota la direcció de Ricardo Lafuente. Una peça que descriu la ciutat com un mirall on Cuba es mira i se sent feliç. • Mi querida mamá: Una obra recuperada pel compositor Javier Montsalvatge i interpretada pel grup Lobos de Alta Mar, que transmet sentiments de melancolia i devoció familiar. • Mariner de terra endins: Una peça de Narcisa Oliver i Josep Bastons, cantada pel grup Peix Fregit, que narra la curiositat d'un pastor per descobrir la magnitud del mar. Cultura Popular i Transmissió Oral El programa ret homenatge a la conservació de la cultura popular a través de la transmissió oral, destacant peces anònimes de finals del segle XIX: "Quina cosa més meravellosa això per a la nostra cultura popular." Havaneres d'altres Regions Es tanca l'espai amb l'havanera basca Adiós, playas donde aspiré, mostrant la universalitat d'aquest ritme a tota la península.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
28'
Havaneres des del balcó: De Torrevella a Montblanc
Introducció Musical i Tradició L'episodi d'avui del programa Havaneres des del balcó, emès el diumenge 9 d'abril de 2006, s'obre amb una immersió profunda en el gènere de l'havanera. La transmissió destaca la connexió cultural entre les lletres cubanes i la tradició musical peninsular. L'Orquestra Salinas de Torrevella El programa comença amb la interpretació de la peça "Despierta Hermosa", a càrrec de l'Orquestra i Coros Salinas de Torrevella. Aquesta obra, dirigida pel mestre Ricardo Lafuente, exemplifica el romanticisme clàssic del gènere: • Es lloa la bellesa de la natura i la nostàlgia de les arrels caribenyes. • La lletra fa referència a la vida al Camagüey i la senzillesa de la fortuna personal. • S'utilitza la metàfora del "plàtan del Perú" per descriure la dolçor i el desig. Novetats de les Comarques Catalanes En la segona part del programa, el locutor presenta una novetat musical provinent de les comarques de Tarragona. Es tracta del grup Els Pescadors del Francolí, originari de Montblanc. "Alguns de vosaltres sentireu per primera vegada un nou grup de les nostres comarques... S'anomenen els pescadors del Francolí." • El grup destaca per parlar de realitats properes i conegudes pel públic local. • Es posa èmfasi en el riu Francolí com a element identitari de la seva música. • Representen la continuïtat de l'havanera a l'interior i en entorns fluvials, més enllà de la costa.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
29'
Havaneres des del balcó: Clàssics i fragments populars
Recorregut per la tradició de l'havanera Aquest episodi del programa Habaneras, desde el balcón del 2 d'abril de 2006, ens submergeix en la riquesa musical i lírica de l'havanera, explorant tant composicions clàssiques com fragments populars que han marcat el gènere. Temes i Peces Destacades • L'exili i la nostàlgia: S'introdueix l'havanera El Espatriado, una peça anònima cubana del segle XIX. Aquesta cançó té una forta càrrega emocional, ja que era utilitzada com a comiat pels presos que eren enviats des de Cuba cap als presidis de l'Àfrica. • Mosaic popular: El programa presenta un recull de fragments breus de peces icòniques que inclouen: - La Paloma - Pregúntale a las estrellas - Marinero, marinero - Viajera (interpretada habitualment com a bolero però amb ritme d'havanera) • L'entorn mariner i local: Es destaca la cançó Des del Llagut, amb lletra del reconegut escriptor Josep Maria de Sagarra i música de Subirana. La lletra descriu amb tota cura la vista d'un poble blanc des de la mar, capturant l'essència de la costa catalana. • Cura del repertori cinematogràfic: Es fa menció de la pel·lícula La Ciutat Cremada (1976), per a la qual Manuel Valls Gorina va compondre una havanera específica que reflecteix l'època del desastre de Cuba. "Des del Llagut es veu el poble franc, ara que el sol hi bat de cara, es veu el poble tot pintat de blanc." Autors i Intèrprets A l'episodi s'esmenten i s'escolten diversos artistes i compositors clau per entendre el gènere: - Sebastián Iradier: Autor de l'havanera El Chin-chin-chan. - Grup Alba: Interpretant la peça de La Ciutat Cremada. - Grup Gallur: De Vitòria-Gasteiz, aportant la seva versió de clàssics d'Iradier. - Ànfora: Amb la interpretació de l'havanera popular Tengo una lancha en el mar.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
28'
Havaneres des del Balcó: El Grup Cavall Bernat i tradició
Havaneres des del Balcó: Edició del 26 de Març En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa musical de l'havanera, un gènere amb arrels profundes que connecten Catalunya amb Cuba i Mèxic. L'episodi destaca per la presentació de peces clàssiques i l'anàlisi de grups referents del panorama musical català. Peces Musicals i Autors Destacats El programa fa un recorregut per diverses interpretacions: • La Camagüeyana: Una cançó que evoca la nostàlgia de l'illa de Cuba i les relacions amoroses a la badia. • Grup Cavall Bernat: Es posa l'accent en la trajectòria d'aquesta formació i la seva capacitat per mantenir viva la tradició vocal. • La Barca de Oro: Una peça d'autor mexicà que demostra la influència de la música llatinoamericana en el repertori de les havaneres. Context i Tradició El locutor ens situa en l'últim diumenge de març, oferint un espai de calma i cultura musical. El programa no només reprodueix música, sinó que contextualitza les obres: "En un rico cafetal, que tiene la Habana entera..." Aquesta lletra serveix per introduir l'imaginari col·lectiu de les plantacions de cafè i la vida a l'Havana que tant ha influït en els compositors de la península. Agraïments i Tancament L'espai es caracteritza per una comunicació propera amb l'audiència, desitjant una bona nit de manera reiterada com a tancament de cada bloc, reforçant el caràcter nocturn i relaxat de l'emissió.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
26'
Havaneres des del Balcó: Francesc Tàrrega i l'Havanera Xilena
Exploració de l'Havanera i el seu Legat Musical Aquest episodi del programa musical Havaneres des del Balcó, emès el març de 2006, ens convida a un viatge sonor que connecta la península amb Amèrica Llatina a través del gènere de l'havanera. Peces Musicals Destacades L'espai s'obre amb una fusió única i poc convencional que demostra la versatilitat del gènere: • Francesc Tàrrega: El guitarrista i compositor de Vila-real és el protagonista de l'inici amb el seu tango havanera, interpretat magistralment per Narciso Yepes. • Vora de Cor: Una interpretació de l'orquestra de cambra Et Incarnatus, que recull l'essència de les xarangues de Tolosa barrejant ritmes de son i de balset. • Bella Esperanza: Des de Xile, el grup Ecos de Antaño interpreta aquesta peça clàssica que destaca pel seu lirisme i sentiment. Història i Mitologia de l'Havanera El programa també aprofundeix en la figura de Sebastián Iradier, personatge clau en la difusió d'aquest ritme: "Al voltant de la figura de Sebastián Iradier es va crear certa llegenda que el feia creador de l'havanera d'estil de saló." Es mencionen influències i estudis d'autors com Pío Baroja o el músic cubà Eduardo Sánchez de Fuentes, situant els orígens i l'evolució d'aquesta música que viatja d'anada i tornada entre ports i continents, incloent versions internacionals com les d'Hamburg.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
29'
Havaneres des del Balcó: Maria Salgado i Les Veus de Reus
Introducció al Programa Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó, emès originalment el març de 2006, ens submergeix en la cultura musical popular amb un enfocament especial en el gènere de l'havanera. Peces Musicals Destacades L'episodi presenta una selecció d'interpretacions que exploren diferents orígens d'aquest estil musical: • Maria Salgado: S'interpreta l'obra En una tierra donde no hay palmeras, una havanera originària de Castella i Lleó. La lletra evoca la nostàlgia per la muntanya i el camp, comparant l'horitzó del blat amb la immensitat del mar. • Les Veus de Reus: El grup tarragoní interpreta la peça titulada Mariu, una composició de Narcís Oliver amb música del reconegut mestre Josep Bastons. L'Essència de l'Havanera de Secà Un dels punts més interessants del programa és la presentació de l'havanera no només com un gènere purament costaner, sinó com un sentiment que viatja cap a l'interior: "En una tierra donde no hay palmeras y el horizonte parece un mar..." Aquesta cita reflecteix com el gènere s'adapta a territoris sense mar, transformant els paisatges de conreu en escenaris poètics de desig i amor. Conclusió El programa tanca amb una secció instrumental i el comiat habitual del locutor cap a l'audiència, convidant-los a la següent edició.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
29'
Havaneres i cançons marineres: Un viatge musical
Introducció al gènere mariner El programa emès el diumenge 5 de març de 2006 se centra en la tradició de l'havanera i la cançó marinera, explorant diverses peces interpretades per grups vocals i instrumentals vinculats a les comarques de Tarragona i Menorca. Peces destacades i autors • Llegendes de l'Empordà: S'interpreta el tema El pla de l'Empordà, amb lletra d'Antònia Vilàs, que narra l'idil·li amorós entre un pastor i una sirena sota la lluna plena. • Tradició tarragonina: El grup Les veus de Bot interpreta Noieta de Cambrils, amb lletra de Pere Elias i música de Joan Andreu. • Influència menorquina: Destaca la balada Et cercava (o Com una altra Menorca), amb lletra de Tòfol Mus i música de Deseado Mercadal. Vibracions d'altres terres "Cantinero de Cuba, solo bebe aguardiente para olvidar." El programa clou amb el popular son cubà Cantinero de Cuba de Manuel Pareja Obregón, interpretat pel grup Trumps, connectant així la tradició catalana amb les arrels caribenyes de l'havanera.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
30'
Havaneres i Records: Músiques de la Mar i Saló
Havaneres i Tradició Musical Aquest episodi de La Conaia de la Bàbia, emès originalment el febrer de 2006, ens submergeix en el món de la música popular, centrant-se especialment en el gènere de les havaneres. El programa recupera gravacions històriques que evoquen la vida a la costa i les connexions transatlàntiques. Peces i Autors Destacats • Menorca i Rosina: Dues peces interpretades per l'Abelardo, recordant l'ambient de les tavernes de la Costa Brava a finals dels anys 50. • L'estil xilè: Es destaca com l'havanera a Xile va adoptar un caràcter més elegant i de saló, diferenciant-se de la versió marineria que coneixem a les nostres costes. • Jorge Rojas Zeggers: L'estudiós del tema i el seu treball titulat Tertulias y guitarras, on explora la música de cambra i popular a través de la guitarra. Versions Històriques El programa ofereix una mirada a través del temps amb gravacions que tenen més de mig segle d'història: • Tristeza: Una peça de Felipe Ballester interpretada a la guitarra. • La Golondrina: Interpretada pel famós José Lito, conegut com el Nen Prodigi dels anys 50 i 60. Malgrat que la qualitat sonora del registre és precària a causa de l'antiguitat, conserva un gran valor documental. "Quien pierde su corazón no puede cantar. El mío se lo llevó un rubio oficial, de un barco de Nueva York que no volverá." La Poètica de la Mar El contingut líric se centra en l'amor, la nostàlgia del marit absent i la bellesa de les Illes. La cançó L'amor que passa la vora del mar exemplifica la fusió entre el sentiment humà i el paisatge marítim, descrivint un amor tranquil que es mou al ritme de les onades i les barques a la platja.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
29'
Havaneres i Cançons de Mar: Un Recorregut Sentimental
Introducció i Context Històric L'episodi, emès originalment el 19 de febrer de 2006, ofereix un viatge musical a través del gènere de l’havanera i la cançó marinera. El contingut destaca per la seva forta càrrega sentimental i patriòtica, explorant la relació entre la terra catalana i el mar. Peces Musicals i Autoria • Joan Lara: S'identifica com l'autor d'una de les peces inicials, caracteritzada pel seu to emotiu que narra la distància i l'enyorança del casal. • El Tema de la Identitat: Es subratlla la identitat catalana mitjançant lletres que fan referència explícita a la senyera i al sentiment de pertinença, fins i tot en la llunyania. • Estils i Variacions: El programa presenta des de cançons populars antigues fins a adaptacions clàssiques, incloent: - La coneguda cançó Ay, Lola, si tú me quieres. - Peçes instrumentals de Quiroga (Dansa espanyola número 7) interpretades amb piano i violí. - Fragment de la sarsuela de Chueca i Valverde, El año pasado por agua. Clàssics Universals L'episodi dedica una part final significativa a la interpretació de La Paloma, l'havanera més universal, mencionant una gravació històrica de l'any 1948. "Amb una senyera, jo sóc català; sento morir-me lluny del meu casal."
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
28'
Havaneres des del Balcó: Música i Tradició del Mar
Havaneres des del Balcó Aquest episodi presenta una selecció musical dedicada al gènere de l’havanera, un estil profundament arrelat a la cultura costanera catalana. El programa combina interpretacions musicals amb breus comentaris sobre les cançons i els seus autors. Temes Principals i Peces Musicals • L’idil·li transatlàntic: Es presenta la cançó Ella me habló en la bahía, que evoca imatges del mar, el vent i la llibertat, elements clàssics de la lírica d’aquest gènere. • Històries de desamor: S'inclou un relat cantat sobre un personatge descrit com un somietruites que s'enamora d'una "rosseta estrangera". La lletra narra amb un toc d'humor i ironia com aquest home acaba desgraciat pel seu amor cec: "Aquella mena d'arpia, amor etern li oferia... de seguida el va oblidar, el va deixar ben pelat." • Homenatge al grup Cavall Bernat: Es destaca una gravació de l'any 1986 del grup Cavall Bernat, amb lletra de Pol Girbal i música de Josep Bastons, figures clau de l'escena musical a Calella de Palafrugell. Connexió amb l'Havana El programa tanca amb una reflexió sobre la proximitat emocional amb Cuba, suggerint que no cal viatjar lluny per trobar l'esperit de l'Havana o del Dorado, ja que es porten dins a través de la música i la tradició local.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
30'
Havaneres des del Balcó: Música i Tradició de la Costa
Un Viatge Musical per la Costa Mediterrània L'episodi de Havaneres des del Balcó, emès el diumenge 5 de febrer de 2006, ofereix una selecció exhaustiva d'aquest gènere musical tan vinculat al mar i a la cultura catalana. Composicions i Intèrprets Destacats El programa fa un recorregut per diferents localitats i autors que han marcat la història de l'havanera: • La barqueta de l'Albert: Peça amb la qual s'obre el programa, evocant la imatges marineres clàssiques. • Ramon Carreras: Es ret homenatge a aquest compositor empordanès, considerat un dels músics catalans més prolífics. • Ben Ford i Gerard Figors: S'interpreta el tema Sobre l'arena a l'Hospitalet de l'Infant, amb lletra de Jaume Romaguera. • Costa Daurada: Una interpretació del grup de la Secuita amb lletra i música de Virgili i Joan Andreu. La Nostàlgia del Mariner i Càdis El programa també explora la temàtica de la vellesa i la nostàlgia del mar a través de lletres que parlen de vells bergantins i la tramuntana. A més, es dedica un espai a la influència mútua entre Andalusia i Cuba amb les conegudes Havaneres de Càdis d’Antonio Burgos i Carlos Cano. "El mar és per mi, i ara que ja és vell i el vespre no marxa, ja no va la pesca, ja no té companys." Agenda Cultural i Comarques Tarragonines Es clou l'espai amb informació d'actualitat per als aficionats al gènere: • Valls: Anunci de la Cinquena Trobada de Grups d'Havaneres de les comarques tarragonines. • Dades de l'esdeveniment: Tindrà lloc el diumenge 12 de febrer a les 6 de la tarda al Centre Cultural de la capital de l'Alt Camp. L’espai és conduït per Javier Pardina, amb el suport tècnic de Núria Cartañá des de Tarragona.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
30'
La llibertat municipal i tradició de l'havanera
La Governança i la Llibertat Municipal El programa enceta una profunda reflexió sobre el concepte de llibertat de l'Ajuntament, analitzant com l'autonomia local és fonamental per al desenvolupament de la democràcia i el benestar dels ciutadans. Es planteja la gestió municipal no només com una qüestió administrativa, sinó com un espai de sobirania participativa. Relació amb la Ciutadania • La importància de les decisions properes al territori. • El paper de les entitats locals en la preservació de la identitat. Cultura i Música: L'Havanera A la segona part del programa, s'explora la riquesa del patrimoni musical català, posant el focus en el grup Llops de Mar i el seu registre històric de l'any 1989. Recuperació d'Obres Històriques Es destaca la interpretació de la peça Cuba querida, una de les havaneres més antigues i fins fa poc temps desconeguda pel gran públic. Aquesta obra representa: • La tradició de les veus dels pescadors. • El vincle cultural històric entre Catalunya i Cuba. "Si tu no me das tu amor, jo me voy a morir." El programa tanca amb una llarga seqüència de comiat i interacció, sota el lema recurrent de bona nit, consolidant un espai de trobada comunitària.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
30'
Havaneres des del balcó: clàssics i joies històriques del gènere
El llegat de l'havanera a la ràdio Aquest episodi de Havaneres des del balcó de Tarragona Ràdio ofereix un recorregut històric per algunes de les peces més emblemàtiques del gènere, des de gravacions de principis del segle XX fins a interpretacions corals contemporànies. Figures històriques de Cuba i Espanya L'episodi destaca la influència de Miguel Matamoros, una figura cabdal de la música cubana, reconegut com a compositor, guitarrista i director del famós Trio Matamoros. S'explora la seva capacitat per fusionar ritmes i crear lletres que han perdurat en el temps. • Miguel Matamoros: autor de la cèlebre Lágrimas Negras. • Sebastian Iradier: creador de l'etern clàssic La Paloma, del qual s'escolta una gravació històrica de 1899. L'Havanera i la Sarsuela Un dels punts clau de la discussió és com la sarsuela va ser el vehicle principal per popularitzar el ritme de l'havanera a Espanya. Moltes obres d'aquest gènere líric incorporaven temes amb el compàs característic de les havaneres per atreure el públic de finals del segle XIX. "La sarsuela va servir com una de les formes de donar a conèixer les havaneres, ja que en moltes d'elles hi figurava aquest ritme musical." Diversitat d'intèrprets i estils El programa tanca amb una mostra de la riquesa geogràfica del gènere, presentant versions que van des de la cançó espanyola d'Antonio Molina fins a adaptacions basques: • Antonio Molina: amb la seva interpretació sentimental de Ciego Amor. • Grup Trehuaco: des de Xile, aportant la fusiò del tango-havanera. • Coral Ochote Danok Bat: una interpretació enèrgica en èuscar des de Portugalete.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
24'
Havaneres des del Balcó: Selecció de Peces Clàssiques
Havaneres des del Balcó: Emissió del 15 de Gener Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, transmès des de Tarragona Ràdio, ofereix una selecció musical d'havaneres clàssiques i peces d'inspiració llatinoamericana que exploren la nostàlgia, l'amor i el folklore. Seleccions Musicals Destacades • L'Havanera Argentina: Es presenta una interpretació de Los Sabandeños, centrada en la història melancòlica d'un nen i el seu canari. • Record d'un Cafè de Madrid: Història d'enyorança sobre un antic cafè de la Puerta del Sol, on la música d'una pianola recorda els amors de joventut. • L'Havanera en l'Òpera: Una peça clau de l'episodi és la interpretació de la soprano Montserrat Caballé. Cites i Referències Clau "L'amour est un oiseau rebelle que nul ne peut apprivoiser" Aquesta famosa línia de l'òpera Carmen subratlla la natura indomable de l'amor, un tema recurrent en el gènere de l'havanera. El programa també destaca la influència de Sebastián Iradier i la seva obra El Arreglito com a base de grans clàssics mundials. Temes Transversals • La convivència del tango, el chotis i el vals dins l'imaginari de la música popular. • El rescat de velles peces musicals per part d'autors i intèrprets contemporanis que mantenen viu el patrimoni cultural.
Arxiu Sonor Programes 2006
7 de gen. del 2006
30'
Havaneres des del Balcó: Tradició Musical i Marineria
Retorn a les Havaneres L'episodi de Havaneres des del Balcó, emès el 8 de gener de 2006, marca el retorn del programa després de les festes nadalenques. Sota la conducció característica del programa, s'explora un repertori ric que uneix la tradició marinera de Catalunya i els vincles històrics amb Cuba. Peces Destacades i Grups El programa ofereix una selecció variada que inclou des de formacions de Ponent fins a grups del Maresme: • Boira (Lleida): Interpreten la balada dels Menors XV. • Mestre d'Aixa: Des del Maresme, ens porten el record cinematogràfic de Los últimos de Filipinas amb la coneguda peça Yo te diré. • Vallparadís: Presenta una havanera antiga i popular plena de nostàlgia per la terra que es deixa enrere. Memòria Històrica i Poesia La música s'entrellaça amb la història i la literatura catalana: • Un dels moments clau és la interpretació per part de Peix Fregit de la peça Mare si fos mariner, amb lletra del reconegut poeta Miquel Martí i Pol i música de Josep Bastons. • Es recorda també l'època colonial amb Adiós mi península hermosa, que narra l'obligació de lluitar lluny de casa. L'Herència Cubana Es ret homenatge a la música cubana amb la peça Tu, una composició d'Eduardo Sánchez de Fuentes. Aquesta cançó és considerada una de les joies del gènere: "En Cuba, isla hermosa del ardiente sol, bajo su cielo azul, adorable trigueña de todas sus flores, la reina eres tú." L'episodi finalitza amb un retorn simbòlic a la terra ferma amb el grup Arrels de la Terra Ferma del Segrià.