Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55609-55632 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
10'
La Nit del Turisme a PortAventura: L'esforç de tota una escola
La Nit del Turisme a PortAventura La setzena edició de la Nit del Turisme, promoguda pel Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, se celebra aquest dijous a PortAventura. L'esdeveniment no només és un punt de trobada per als agents del sector i un espai per lliurar els premis Costa Daurada i Jordi Cartanyà, sinó que destaca per l'organització integral a càrrec de l'Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils. El protagonisme dels alumnes Bona part de l'èxit de la vetllada recau en el treball realitzat per uns 325 alumnes i 40 professors. Aquest projecte és especialment rellevant per diversos motius: Crèdit de síntesi: Els estudiants de segon de restauració gestionen el sopar com un cas real, des de la compra de mercaderies fins al servei final. Formació pràctica: Representa una oportunitat única per enfrontar-se a un banquet per a 625 convidats, un repte logístic que inclou el desplaçament d'instal·lacions i material. Coordinació interdepartamental: Implica les àrees de cuina, serveis, pastisseria, turisme, allotjament i animació. Gastronomia i maridatge: El Vi com a fil conductor Enguany, el tema central és el vi, fruit de la col·laboració amb la ruta de denominacions d'origen de la província. A diferència d'altres anys, el menú s'ha dissenyat a partir dels vins seleccionats: "Hem intentat, amb els vins que volen proposar, meridar uns plats que siguin adients, quan normalment és al revés." El Menú de la vetllada: Entrant: Timbal de llamàntol enfilat de daikon. Primer plat: Amanida de rap i carxofa amb vinagreta de caviar i mostassa. Segon plat: Cuixa d’ànec farcida amb pera al vi del Priorat. Postres: Pa, vi i sucre amb gelat de vainilla. L'acte es tancarà amb un brindis amb cava Brut Nature de la DO Conca de Barberà, tancant una setmana de gran motivació i treball intens per als futurs professionals del sector.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Maria Barbal: Memòria, Literatura Catalana i 'País Íntim'
L'evolució del panorama literari català Maria Barbal reflexiona sobre els canvis en el món editorial durant les darreres dues dècades. Segons l'autora, s'ha passat d'un moment d'entusiasme i receptivitat cap a la literatura en català a una etapa marcada per la concentració editorial en grans grups, cosa que dificulta la visibilitat de molts creadors. Globalització del lector: El públic actual té accés a múltiples llengües i literatures, fet que ha diluït l'interès específic per la producció pròpia. Fenòmens puntuals: L'autora adverteix que l'èxit massiu d'uns pocs títols pot crear una falsa sensació de bonança que no reflecteix la realitat de tot el col·lectiu. 'Pedra de Tartera' i el vincle amb els joves Trenta anys després de la seva publicació, la seva òpera prima continua vigent gràcies a la tasca dels educadors. L'obra serveix com a pont per explicar la història recent a les noves generacions. "És una novel·la que els ajudava a introduir-se a la història, que és memòria, i ens importa moltíssim que els joves la conservin." Anàlisi de 'País Íntim' La nova novel·la de Barbal aprofundeix en la memòria col·lectiva i individual a través de la complexa relació entre una mare i una filla. L'obra explora com els conflictes històrics, com la Guerra Civil, marquen no només qui els viu, sinó també les generacions posteriors. Temes clau de la novel·la: La reconciliació: L'autora aposta per la necessitat de demanar i acceptar el perdó per tancar ferides obertes. El Pallars com a escenari: El retorn al territori d'origen com a eix de la identitat de l'individu. Vida quotidiana: La integració d'elements com la música, les modes i l'escola per donar versemblança al relat. Coherència i maduresa creativa Barbal confessa que País Íntim és una obra que desitjava escriure fa temps, però que ha requerit un procés de maduresa personal per poder afrontar-la amb el rigor necessari. La decisió de presentar-la a un premi literari respon a la voluntat de garantir una difusió digna en un mercat cada cop més complicat per als autors en català.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Jordi Pujol sobre l'Estatut, el boicot i l'alcaldia de Tarragona
Reflexions sobre el paper actiu i l'actualitat política L'expresident Jordi Pujol analitza la seva nova etapa vital i la situació política a Catalunya i Espanya. Afirma que ha assumit amb naturalitat el fet de no ser a la primera línia de govern, subratllant que la seva transició va ser meditada i que se sent satisfet amb el relleu generacional a Convergència i Unió, especialment amb la figura d'Artur Mas. L'Estatut de Catalunya i la reacció de l'Estat Respecte a la tramitació del nou Estatut, Pujol es mostra prudent però esperançat: Reconeix que el procés ha estat complex, marcat inicialment per temes tàctics i condicions polítiques atípiques. Destaca que l'Estatut finalment aprovat al Parlament representa una millora substancial respecte al de 1979. Adverteix sobre la dificultat de la negociació a Madrid, citant la possibilitat de retirar-lo si el text acaba sent massa "prim" o claudicant. El boicot als productes catalans i la crispació política Pujol analitza amb preocupació la virulència de la reacció a la resta de l'Estat espanyol, atribuint-la en gran part a la situació de crispació del Partit Popular després de perdre el govern el 2004: "L'Estatut de Catalunya, des del punt de vista de la flamarada espanyola, crema molt i això s'ha avivat amb molta força." Sobre el boicot comercial, l'expresident demana calma i resistència: * Recorda que situacions similars ja es van viure l'any 1932. * Afirma que, tot i que el boicot pot tenir efectes puntuals a llocs com Madrid, en zones com Mallorca l'impacte és pràcticament inexistent. * Insta els empresaris i la societat a no espantar-se per no permetre que aquesta pressió condicioni les aspiracions del país. Política municipal a Tarragona En referència a l'anunci de renúncia de l'alcalde Joan Miquel Nadal, Pujol lloa la seva trajectòria i la transformació de la ciutat sota el seu mandat. Tot i no voler interferir directament, destaca Joan Aregio com una persona "sòlida, seriosa i de fiar" per a la successió, criticant els partits que intenten demonitzar els pactes municipals amb el PP per interès partidista.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
6'
2005-11-17 UM RELAJATE
L'Equilibri entre Ment i Cos amb el Monjo Wang Chen En el marc de la fira Relàjate a Tarragona, un saló pioner dedicat a la qualitat de vida, el monjo budista tibetà Wang Chen comparteix la seva visió sobre la pau interior i la salut integral. El missatge central se centra en la necessitat de trobar un equilibri entre el món exterior (físic) i el món interior (espiritual) per combatre l'estrès de la vida moderna. El Mandala com a Eina Espiritual El monjo explica que participarà en la fira mitjançant la creació d'un mandala, definit com: "Un art espiritual on els monjos treballen la meditació i la concentració amb sorra de colors." Aquesta pràctica busca aportar serenitat i ajudar els assistents a comprendre millor com assolir una vida més digna i amb menys pressió externa. Dues Vies per a un Mateix Objectiu Wang Chen reflexiona sobre la convivència entre les empreses comercials de benestar i la meditació pura: Diversitat: La meditació no és l'única via; el ioga, els massatges i els productes naturals també són vàlids. Complementarietat: Tenir cura només del físic per ser "guapo o jove" deixa un buit si l'interior està trist. Interconnexió: Una ment sana requereix un cos sa, i viceversa. L'Espiritualitat més enllà de la Religió Davant l'alt percentatge de la població afectada per l'estrès, el monjo proposa recuperar els valors humans universals. Defensa que l'espiritualitat no s'ha de confondre necessàriament amb la religió, ja que l'objectiu comú de qualsevol persona —independentment de la seva ideologia o creença— és ser feliç i no patir.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
19'
Les cinc visites de Franco a Tarragona i el context del 1975
Memòria històrica: El pas del dictador per Tarragona En motiu del 30è aniversari de la mort de Francisco Franco, l'historiador i arxiver municipal Jordi Piqué analitza l'impacte i el context de les cinc visites oficials que el dictador va realitzar a la ciutat entre 1949 i 1967. L'episodi bascula entre la descripció del protocol oficial i la transformació d'una ciutat que va créixer ràpidament sota el jou de la dictadura. Cronologia de les visites El règim va utilitzar aquestes estades com a exercicis de propaganda i culte a la personalitat, sovint coincidint amb la inauguració de grans infraestructures: 1949: Una visita llampec de pas cap a Barcelona després de visitar les Terres de l'Ebre. 1952: Primera recepció de la medalla d'or de la ciutat i celebració de l'arribada dels trens directes Madrid-Barcelona. 1957: Inauguració de la Ciutat Residencial i la Universitat Laboral. 1963: Visita de caràcter religiós i personal a bord del iot Azor pels actes de Sant Pau. 1967: L'última visita, centrada en el polígon petroquímic (factories Dow i IQA) i el nou aeroport civil de Reus. Control social i litúrgia del règim Les visites estaven marcades per un dispositiu de seguretat obsessiu. Piqué recorda la imatge de la Policia Armada (els "grisos") vigilant des de cada terrat de la Part Alta. L'objectiu era doble: projectar un poder absolut i neutralitzar qualsevol dissidència, arrestant preventivament persones sospitoses d'ideologia d'esquerres abans de l'arribada de la comitiva. "El que hi hagi fotografies, cartells i retrats del dictador per arreu és un dels elements més d'aquest culte." La Tarragona del novembre de 1975 En el moment de la mort de Franco, Tarragona ja no era la petita capital de província dels anys 40. Havia superat els 100.000 habitants degut a les onades migratòries, presentant una forta dualitat: Barris perifèrics: Amb greus mancances de salubritat i serveis, on començava a bategar un teixit veïnal reivindicatiu. Administració local: Un Ajuntament franquista deslegitimat i superat pels problemes que no es renovaria democràticament fins al 1979. El 20 de novembre de 1975 es va viure a la ciutat amb una barreja de dol oficial profund per part dels guanyadors de la guerra i una joia íntima i prudent per part del sector antifranquista.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Consells per a la pràctica d'esports de neu
Guia per a la pràctica d'esports de neu En aquesta cita mensual amb el Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, s'analitza l'inici de la temporada de neu i les pautes essencials per gaudir de la muntanya amb seguretat i confort. El debat compta amb la presència de Rosa Vallonrat, gerent del patronat, i els experts Rafa Olivier i Joan Carles Castellví. Preparació i Inidació Per als qui s'inicien en l'esquí o l'snowboard, els experts destaquen punts clau: * Preparació física: Tot i no ser atletes d'elit, cal un manteniment mínim. El cos nota el canvi d'alçada (del nivell del mar de Tarragona als 1.500 metres) i el fred, per la qual cosa la hidratació és fonamental. * La figura del monitor: Es recomana encaridament contractar un professional per evitar agafar vicis i reduir el desgast psicològic que pot suposar una mala primera experiència. * Progressió: Un curset de tres hores durant un cap de setmana sol ser suficient per començar a fer els primers descensos amb autonomia. Material i Equipament La qualitat de l'equip influeix directament en la seguretat i el gaudi: * Roba per capes: El secret és el teixit que toca la pell, que ha de ser capaç d'evacuar la suor ràpidament per evitar que el cos es refredi. * Protecció: L'ús del casc és altament recomanable tant per a nens com per a adults per protegir-se de col·lisions pròpies o amb tercers. * Lloguer vs. Compra: Per als principiants o esquiadors ocasionals, el lloguer és la millor opció, ja que permet disposar de material d'alta gamma revisat, encerat i afilat. Manteniment Tècnic Per als qui ja posseeixen material propi, és vital passar pel taller abans de començar la temporada: "Si no tens els cantos afilats i la sola encerada, l'esquí perd consistència i no podràs girar on tu vulguis, afectant la seguretat." Noves tendències a la neu Més enllà de l'esquí tradicional, el sector s'ha diversificat amb novetats com les raquetes de neu, snowbikes (bicicletes amb esquís) i zones de lleure familiar com els parcs de neu amb trineus o activitats més lúdiques.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Atenció i terminologia sobre les persones sense llar
Resum de l'entrevista sobre l'exclusió social L'entrevista se centra en la tasca de la Casa dels Transeünts de Tarragona i Càritas, abordant la realitat de les persones que viuen en situació d'extrema precarietat. Es fa un èmfasi especial en la necessitat de dignificar aquest col·lectiu i diferenciar clarament els conceptes per no estigmatitzar-los. Conceptes clau i terminologia És fonamental distingir entre els diferents perfils per oferir una atenció adequada: Sense sostre: Persones que viuen i pernocten literalment al carrer o en espais públics. Sense llar: Persones que, tot i no estar al carrer, viuen en centres d'acollida, albergs, hospitals o presons de forma temporal sense una alternativa estable. Realitat social i dades Segons estudis de Càritas i l'INE, s'estima que a l'estat espanyol hi ha entre 27.000 i 30.000 persones sense sostre. Tanmateix, si es comptabilitzen les persones en infrahabitatges o assentaments, la xifra podria pujar fins als 3 milions. Els perfils estan canviant i s'observa: * Un increment de dones soles al carrer. * Una mitjana d'edat més jove entre la població immigrant (al voltant dels 30 anys). * Problemàtiques greus de salut mental i addiccions, sovint derivades de la mateixa vida al carrer. * Situacions de pobresa hereditària i manca de suport familiar. Projectes de reinserció A la Casa dels Transeünts no només s'ofereix assistència puntual, sinó que es treballen projectes com Hèrcules, enfocat a la reinserció social, la formació laboral i la recuperació de l'autostima. "No podem valorar la nostra feina pel percentatge d'èxits; val la pena pels pocs que aconsegueixen recuperar-se." Reivindicació i sensibilització S'insta a les administracions a garantir els drets socials i a la societat civil a deixar de veure aquestes persones com a "mobiliari urbà". La jornada del diumenge a la plaça de les Peixateries Velles pretén visualitzar la persona que hi ha rere l'etiqueta, tot trencant la invisibilitat del col·lectiu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
4'
Enderroc de l'edifici sinistrat a la Rambla Nova
Situació actual de l'immoble afectat Ens trobem al número 72 de la Rambla Nova, a la confluència amb el carrer Fortuny, davant d'un edifici que serà enderrocat totalment per ordre de l'Ajuntament de Tarragona en un termini màxim d'una setmana. Actualment, l'immoble presenta les següents característiques: Està pràcticament cobert per una xarxa de protecció per evitar la caiguda de fragments. L'activitat és inexistent en aquest moment, a l'espera que les màquines comencin les tasques de demolició. S'ha autoritzat el desmontatge peça a peça dels arcs de pedra de la planta baixa i l'entresol per a la seva futura conservació i reconstrucció. Detalls de l'operatiu d'enderroc L'Ajuntament ha traspassat la responsabilitat de les obres als propietaris de l'immoble, la família Jaques. Tot i que el cost va a càrrec de la propietat, és probable que l'empresa Ferrocer s'encarregui de l'execució, donat que ja ha realitzat les tasques de desenrunament prèvies. "L'Ajuntament ha donat un termini de 15 dies als propietaris per tal que s'acabi d'enderrocar totalment l'edifici." Impacte en la via pública i mostres de condol El sinistre, que va tenir lloc el passat dijous a les 23:00 h, ha generat diverses afectacions: Homenatge a les víctimes: S'ha instal·lat un altar improvisat amb ciris i flors a la coca central de la Rambla com a mostra de condol per les persones mortes. Seguretat viària: Es demana màxima prudència als vianants. El pas per la vorera de l'edifici està tallat i moltes persones estan envaint la calçada imprudentment en lloc d'utilitzar la zona central. Activitat comercial: La normalitat és la tònica general a la zona, excepte pel restaurant Regina, que roman tancat des del dia de l'accident.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
Inici de la rehabilitació de la muralla de Tarragona
Treballs d'urgència al Palau Arquebisbal Després de l'ensulcida parcial de la muralla a la zona del Palau Arquebisbal a causa de les pluges, s'han iniciat les primeres tasques de supervisió i rehabilitació. La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha parlat amb els responsables per conèixer l'estat actual de l'estructura i les mesures de seguretat preses. Mesures immediates i protocol d'actuació L'arqueòleg Joan Manchón ha detallat el full de ruta per a la recuperació del tram afectat: Estintulament: Es realitzarà un apuntalament immediat per evitar nous desprendiments. Retirada controlada: S'eliminaran les terres que encara no han caigut per estabilitzar l'estructura. Tancament preventiu: El passeig arqueològic romandrà tancat al públic per precaució mentre es revisa tot el perímetre. Impacte i valor històric L'esfondrament s'ha produït de manera "tranquil·la" i sense causar danys personals, afectant principalment el jardí de l'arquebisbat. Els tècnics expliquen que el farciment de la muralla conté elements de diferents èpoques: Capa de toves d'època romana (farcit original sense coure). Farcits de terra i pedra d'època medieval o moderna. Crítica als mitjans de comunicació Dídac Bertran, delegat de comunicació, ha expressat el seu malestar per la cobertura d'alguns mitjans nacionals i estatals: "No siguem alarmistes ni catastrofistes. S'ha sobredimensionat l'incident per part de les grans televisions, creant un alarmisme que no existeix entre la gent del barri." Bertran ha lloat la tasca dels mitjans locals, que informen amb rigor sense caure en el sensacionalisme, destacant que la ciutat segueix sent segura i que les cases construïdes sobre la muralla són extremadament sòlides.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
20'
Dos guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona
Premis Literaris Ciutat de Tarragona L'episodi presenta una entrevista amb dos dels guardonats de la recent edició dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona. Es tracta d'una conversa que explora tant la creació literària com el pes de la memòria històrica en la literatura actual. Lluís Olivan: El format digital i la narrativa curta Lluís Olivan ha estat el guanyador del Premi Tinet de Narrativa Curta per Internet amb l'obra Dos germans asimètrics. Durant l'entrevista, exposa diversos punts sobre el gènere: El relat: L'obra guanyadora se centra en un joc d'asimetries narrat per algú que es mira al mirall i recorda un germà bessó mort. Facilitat d'accés: Olivan destaca que el format digital i l'enviament per internet faciliten la participació, especialment per a autors que no provenen del món periodístic o editorial. Gènere exigent: Tot i que la narrativa curta serveix sovint per iniciar-se, l'autor defensa que és un gènere de gran dificultat per la seva necessitat de concentració. Josep Gironès: Memòria rural de la postguerra Josep Gironès ha rebut el Premi Rovira i Virgili de Biografies, Memòries i Dietaris per l'obra Planys de Figuera Blanca. La seva intervenció aprofundeix en la voluntat de documentar una època viscuda: Visió de la postguerra: L'obra és una crònica autobiogràfica que recull els primers 25 anys de l'autor a la Fatarella (Terra Alta), posant èmfasi en la duresa de la vida rural i el clima de por de la postguerra. Memòria col·lectiva: L'autor destaca la importància d'explicar fets històrics, com els esdeveniments de la Batalla de l'Ebre i la repressió posterior, per tal que les generacions joves no els repeteixin. Anècdota vital: Com a dada curiosa, Gironès explica que oficialment consta que va néixer el 15 d'abril perquè la seva família va voler evitar registrar-lo el 14 d'abril, data de la proclamació de la República, per por a les represàlies. "Les persones a la vida som com els arbres: fem fruita, una se la menja el cuc... però finalment alguna arriba a bona fi, madura i gustosa."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
21'
Pla Educatiu d'Entorn al barri de Sant Salvador
Iniciativa pionera per a la convivència intercultural L'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya han posat en marxa el Pla Educatiu d'Entorn al barri de Sant Salvador. Es tracta d'una prova pilot pionera a la demarcació que busca estendre la tasca educativa més enllà de les aules, implicant tota la comunitat en un procés d'integració i coneixement mutu. Objectius i filosofia del projecte El projecte neix de la necessitat de gestionar la nova realitat demogràfica del barri, on aproximadament un 20% de l'alumnat és d'origen estranger. La filosofia del pla es basa en: Transversalitat: Coordinació entre centres educatius, serveis socials, sanitat (CAP) i entitats veïnals. Igualtat d'oportunitats: Recursos addicionals per a tot l'alumnat, tant nouvingut com autòcton. Interlaci barri-escola: Fer que l'aprenentatge de la llengua i la interculturalitat surti dels centres cap a les famílies i l'espai públic. Accions i aplicació pràctica El pla ja compta amb activitats concretes en funcionament o de futura implementació: Aules d'estudi assistit: Classes de reforç extraescolar amb monitors del mateix barri (estudiants universitaris) per afavorir el vincle i l'efectivitat. Tallers per a famílies: Espais de trobada per a pares i mares que fomenten la convivència. Activitats culturals: Exposicions com "Ni tu ni jo" de SOS Racisme, tallers de música intercultural i projeccions de cinema (pel·lícula Saïd). Formació professional: Xerrades per a mestres sobre el sistema escolar marroquí per entendre millor la procedència de l'alumnat. "L'educació no és només un tema del departament d'ensenyament; és un compromís de tot el barri per fer ciutat." Col·laboració institucional i futur L'èxit d'aquesta experiència recau en la xarxa social prèvia de Sant Salvador. La Generalitat aporta la major part del finançament (uns 21.000 €), mentre que l'Ajuntament posa a disposició les infraestructures i l'equip humà. Atesa la bona acollida, s'estudia exportar aquest model a altres barris de Tarragona durant el proper curs escolar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
75 anys de l'Orfeó Canongí: Història i Cultura
Trajectòria Històrica i Cultural de l'Orfeó Canongí L'entitat, amb una gran solera a la Canonja, celebra el seu 75è aniversari consolidada com una referència cultural mestre al Camp de Tarragona. Després d'uns inicis brillants als anys 30 sota la direcció del mestre Gols, l'entitat va patir un tall brusc a causa de la Guerra Civil i la posterior dictadura, període en què era impossible promoure la cultura en català. El Rexir de la Democràcia Amb l'arribada de la democràcia a la dècada dels 80, l'Orfeó va experimentar una revitalització clau: * Recuperació de l'activitat cultural i l'emprenedoria local. * Edició de llibres i creació de premis d'assaig. * Consolidació dels Dimarts Culturals. Celebració del 75è Aniversari Actualment, una comissió específica ha treballat durant dos anys per organitzar una programació especial que serveixi de cloenda a l'any de celebracions. L'acte central o "cirereta del pastís" d'aquesta desena cultural inclou: * La participació de personalitats de relleu en l'àmbit polític i esportiu. * La conferència destacada d'un expresident de la Generalitat. "Nosaltres sempre fem una miqueta d'identitat i de poble sempre que podem."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
2005-11-16 ORFEÓ CANONGÍ.JOSEP TORRENTS
Celebració del 75è aniversari de l'Orfeó Canongí L'entitat cultural de la Canonja commemora tres quarts de segle amb una programació especial dins la seva Desena Cultural. Josep Torrents, membre de la comissió organitzadora, repassa la trajectòria de l'entitat i els actes més destacats d'enguany. Una història de resiliència cultural L'Orfeó va néixer als anys 30 de la mà del mestre Gols, però la seva activitat es va veure estroncada per la Guerra Civil. No va ser fins a la dècada dels 80 que l'entitat va tornar a reixir amb força, convertint-se en un referent cultural al Camp de Tarragona. "Som una entitat de solera que ha aconseguit un prestigi durant aquests anys i estem molt orgullosos de fer aquesta desena com a cirereta del pastís." Actes destacats de la Desena Cultural La programació d'enguany és especialment ambiciosa i inclou: Conferència de Jordi Pujol: L'expresident de la Generalitat parlarà sobre el nou Estatut de Catalunya i la identitat catalana. Música coral: Actuació del Cor Jove de l'Orfeó Català, mantenint el vincle amb la tradició musical original. Rafael Ribó: El Síndic de Greuges oferirà una ponència sobre la defensa dels drets de les persones. Memòria històrica: Projecció de filmacions recuperades de l'any 1981, corresponents a les noces d'or de l'entitat. Nit Literària: Sopar on es proclamarà el Canongí de l'Any mitjançant votació popular dels assistents. Innovació i futur L'entitat aprofita l'efemèride per actualitzar-se amb la creació d'una pàgina web pròpia per arribar a nous socis i simpatitzants, demostrant que la tradició no està renyida amb les noves tecnologies.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
Mozart i Arriaga: Genis Precoces i Somnis Simfònics
La Connexió Harmònica entre Mozart i Arriaga L'episodi explora les fascinants paral·lelismes entre Wolfgang Amadeus Mozart i el basc Juan Crisóstomo de Arriaga, conegut popularment com el "Mozart espanyol". Tots dos van compartir un talent precoç extraordinari i destins tràgicament similars: Morts Prematures: Arriaga va morir amb només 20 anys, mentre que Mozart ho va fer als 35. Coincidències Històriques: Curiosament, ambdós van néixer un 27 de gener (amb 50 anys de diferència) i van acabar enterrats en fosses comunes. El Classicisme com a Repte Tècnic El resum destaca que interpretar aquests autors requereix una tècnica molt depurada per part de l'orquestra. El classicisme es defineix com l'art de "fer fàcil el difícil", amb una senzillesa aparent que amaga una complexitat d'execució extrema, especialment en els instruments de corda. Camerata XXI i el Creixement Professional L'orquestra Camerata XXI es presenta com una formació en plena expansió musical: Evolució: Ha passat de ser una orquestra de cambra a una formació simfònica clàssica amb uns 40 músics. Qualitat: L'exigència del repertori (com la Simfonia Hafner de Mozart) busca consolidar la maduresa del grup. Compromís: Es fa una crida al públic perquè doni suport a l'orquestra local com si s'estigués lluitant per la primera divisió de la cultura. "Mozart t'estén les mans... és un bon exercici tancar els ulls i deixar-se emportar per aquests músics."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Esfondrament de la muralla de Tarragona per les pluges
Esfondrament de la muralla de Tarragona S'ha produït un incident d'última hora a Tarragona on un tram de la muralla, monument declarat Patrimoni Mundial, s'ha esfondrat a causa de les intenses i continuades pluges dels darrers dies. L'esfondrament ha tingut lloc en el sector proper al Pla de Palau i el carrer de la Guitarra. Detalls de l'incident Dimensions del dany: S'ha vist afectat un tram d'uns 20 metres de llargada i fins a 8 metres d'alçada. Localització: El material ha caigut cap a l'interior, concretament a l'anomenat hort de l'Arcabisbe. Causa tècnica: L'excés d'aigua ha filtrat en les terres de farciment entre els murs, provocant un esbombament i la posterior ensolcida del full intern de la muralla. Mesures de seguretat i intervenció "S'han pres les mesures adequades per apuntalar les zones properes i assegurar la seguretat de les persones i del monument." L'Ajuntament i l'Arcabisbat han activat un protocol d'emergència que inclou: Tancament preventiu: S'ha tancat el Passeig Arqueològic i el jardí de l'Arcabisbat per seguretat. Absència de víctimes: Afortunadament, no s'han hagut de lamentar danys personals. Reconstrucció: Els tècnics ja treballen en projectes de xoc per retirar terres i consolidar l'estructura amb els carreus originals, que s'han recuperat en la seva totalitat. Finalment, l'episodi recorda que, històricament, la muralla ha patit incidents similars pel mateix motiu, sent un monument de més de 2.000 anys que requereix manteniment constant.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
La família de Josep Vienditxo nega les especulacions sobre l'explosió
Comunicat oficial de la família de Josep Vienditxo Vidal El lletrat i portaveu de la família, Jordi Pons, ha comparegut a la seu del Col·legi de Periodistes de Tarragona per llegir un comunicat oficial en resposta a les informacions aparegudes recentment sobre l'explosió a la Rambla Nova 72. Punts clau de la declaració Causa de la mort: L'informe del metge forense determina que la defunció va ser accidental i violenta, provocada directament per un esclafament arran de l'explosió. Absència d'altres indicis: En les diligències judicials actuals no consta cap altra circumstància que no sigui la mort accidental. Les fonts policials que lideren la investigació confirmen aquesta mateixa línia. Rebuig a les especulacions: La família denuncia que les informacions infundades només serveixen per augmentar el dolor dels familiars i confondre l'opinió pública. Accions legals: Es reserven el dret d'emprendre mesures legals per preservar la veritat i l'honor de la víctima. Peticions de la família "El desig de la família és que es respecti la tasca de la investigació que duen a terme la policia judicial i el jutge instructor i esperar els resultats definitius." L'objectiu principal d'aquesta intervenció ha estat desmentir rotundament les hipòtesis mediàtiques que suggerien un possible suïcidi o la implicació voluntària del difunt en el sinistre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
12'
Prejubilacions i tancament d'Altadis a Tarragona
L'adéu emocional d'una generació a la Tabacalera L'episodi recull el testimonis dels treballadors de l'empresa Altadis (l'antiga Tabacalera) de Tarragona en una jornada marcada per les prejubilacions de 144 empleats. Els protagonistes descriuen una combinació de sentiments contradictoris: la satisfacció per un bon acord laboral i la tristesa de deixar enrere tota una vida dedicada a la fàbrica. Punts clau de la situació laboral Acord de prejubilació: Es destaca com un pacte positiu davant la crisi del sector del tabac i la concentració de la producció de les multinacionals. Incertesa pel futur: Tot i l'acord, unes 30 persones encara no tenen un destí clar quan la fàbrica tanqui definitivament el 2007. Relocalització: Els treballadors més joves, com el Joan Gomis, s'enfronten a la possibilitat de ser traslladats a Logista a Barcelona, tot i que manifesten la seva voluntat de quedar-se a Tarragona. Sentiments i vida compartida Els entrevistats defineixen l'empresa com una gran família. Molts hi han entrat de joves (als 16 o 18 anys) i hi han passat prop de 40 anys, seguint els passos dels seus pares. "No saps com et sents... després de 29 anys aquí, és molt fort que et treguin del món laboral als 51 anys." El futur de l'edifici Els membres del comitè d'empresa fan una crida directa a l'Ajuntament de Tarragona i a l'alcalde perquè l'emblemàtic edifici de la Tabacalera es conservi com a patrimoni per la ciutat, proposant usos culturals o un museu per evitar-ne la degradació. Qualitat de vida: Els prejubilats enceten una nova etapa amb la intenció de mantenir-se actius, aprofitant que encara es consideren joves i amb força per emprendre nous projectes o gaudir de la família.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
Tancament d'Altadis: l'adéu dels 144 treballadors
Crònica del tancament de la fàbrica de Tabacalera a Tarragona Avui es viu una jornada clau i carregada de simbolisme a l'antiga fàbrica de Tabacalera (ara Altadis), on un total de 144 treballadors signen la seva liquidació i realitzen el seu darrer torn laboral. Aquest fet marca l'inici del procés de tancament definitiu de la planta tarragonina, resultat d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) negociat intensament durant l'últim any. Detalls de l'acord i l'impacte laboral El tancament, que inicialment s'havia de produir aquest estiu, es va aconseguir ajornar gràcies a la mediació de l'Ajuntament de Tarragona i la requalificació dels terrenys. Les condicions de sortida pactades per a la plantilla de 244 empleats inclouen: Prejubilacions per a majors de 50 anys: podran cobrar el 66% de la base reguladora. Prejubilacions per a majors de 54 anys: el percentatge s'incrementa fins al 70%. Calendari de sortides: 2005: Avui marxen 144 treballadors. 2006: Sortiran 52 treballadors més. 2007: Tancament definitiu amb la sortida dels últims 18 empleats i la recol·locació de 30 persones en altres plantes de Catalunya. Un procés de lluita sindical El corresponsal Josep Sunyer recorda que aquest acord ha estat fruit de mesos de mobilitzacions i protestes, especialment després que la Generalitat confirmés que no aportaria finançament directe al conveni. "Avui es fa efectiu aquest primer pas del conveni pel tancament de la fàbrica, d'aquest expedient de regulació que s'ha assolit després d'intenses negociacions." Es preveu que al llarg del matí es recullin els testimonis directes dels protagonistes d'aquesta darrera jornada laboral al Passeig de la Independència.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
La transformació dels espais de poder a la societat
Els espais de poder en transformació El text explora la naturalesa dels espais de poder —com l'empresa, la medicina, la religió o l'educació— i com aquests estan experimentant una evolució paral·lela als canvis de la societat actual. Es planteja la tesi que, si bé el saber és immaterial, el poder ocupa un lloc físic i simbòlic que ara s'està redefinint. L'evolució de les institucions Es destaquen dos exemples clars de com ha canviat la fesomia d'aquests espais: La psiquiatria: S'ha passat del concepte de manicomi (llocs tancats per a l'aïllament) a institucions de caràcter completament diferent i més obert. L'empresa moderna: Ha deixat de ser un espai vinculat estrictament a un edifici físic. La desmaterialització del poder Un dels punts més rellevants és la reflexió sobre l'empresa en l'era de la globalització i Internet: Les grans multinacionals són ara entitats difuses i difícils de visualitzar geogràficament. La idea innovadora de Joan Roma suggereix que l'empresa és una construcció mental: "L'empresa és en el cap de la gent." Reptes i riscos per al ciutadà Aquesta transició cap a espais més virtuals o deslocalitzats presenta una dualitat per als ciutadans: Oportunitats: Una possibilitat immensa d'accés a la informació i connectivitat per a totes les edats. Rics: El perill de quedar engolit per la tecnologia, perdent el contacte amb la realitat o desenvolupant addiccions. La conclusió principal és la necessitat de dominar i controlar aquests nous espais de poder per evitar que sigui el ciutadà qui acabi sucumbint a ells.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
12'
Dia Sense Alcohol: Entrevista a l'Associació de Rehabilitats
L'Alcoholisme com a Malaltia Crònica Amb motiu del Dia Sense Alcohol, Francina Baquer, presidenta de l'Associació d'Alcohòlics Rehabilitats de Tarragona, subratlla la importància de reconèixer socialment l'alcoholisme no com un vici, sinó com una malaltia real i crònica. L'entitat, amb més de 25 anys de trajectòria, treballa per oferir suport i acompanyament en el difícil procés de rehabilitació. Funcionament i Suport de l'Entitat Grups d'autoajuda: L'associació realitza sessions setmanals on els membres comparteixen experiències. El contacte constant amb altres rehabilitats és el factor clau per evitar recaigudes. Col·laboració mèdica: Treballen estretament amb la unitat de drogodependències de l'hospital Joan XXIII. Ubicació: Actualment es troben a l'Hotel d'Entitats de Tarragona i compten amb uns 170 socis. Nous Perfils i Preocupacions L'entrevista destaca el canvi en el perfil de les persones que busquen ajuda: Joventut: Cada vegada arriben persones més joves (entre 20 i 30 anys). Policonsum: S'ha incrementat el nombre de politoxicòmans que combinen l'alcohol amb altres substàncies com la cocaïna. Estigma social: Encara existeix una barrera per acceptar la malaltia, i molts no demanen ajuda fins que han "tocat fons" professionalment o familiarment. "L'alcohol és una de les drogues més fortes que hi ha; el problema és que és una droga legal i costa molt de sortir-ne." Reivindicacions del Col·lectiu L'associació reclama més financiació i la necessitat d'incloure avisos de salut en les ampolles d'alcohol, de manera similar a com es fa amb el tabac, per conscienciar sobre els riscos d'un consum no moderat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
19'
Nou Centre d'Estudis del Mar al Fortí Sant Jordi
Presentació del Projecte L'Ajuntament de Tarragona proposa la creació d'un Centre d'Estudis del Mar ubicat a l'històric Fortí Sant Jordi. Aquesta iniciativa, que compta amb el suport d'entitats com DEPANA i la Societat d'Exploracions Submarines (SES), té com a pilars fonamentals l'educació ambiental i la recerca científica. Disseny Arquitectònic i Innovació L'arquitecte municipal, Rogelio Jiménez, detalla una proposta que respecta la preservació del fortí però aprofita el subsòl: * Tres nivells subterranis: El centre s'excavarà a la roca fins a 15 metres de profunditat. * Grand àtrium central: Una entrada de llum natural que connecta les plantes i facilita la climatització eficient. * Aquari vertical: En lloc de les peixeres tradicionals, s'instal·larà un gran tub de vidre que permet veure la fauna marina segons la profunditat, simulant una immersió real. Objectivius Estratègics i Reserva Marina El projecte no és només un edifici, sinó que forma part d'un pla més ampli per al litoral tarragoní: * Creació d'una reserva marina que cobreixi el 90% del front marí (incloent el bosc de la Marquesa). * Integració amb la futura façana marítima i el soterrament de les vies del tren. Finançament i Aliances El cost estimat és de 1.500 milions de pessetes (~9 milions d'euros) amb un calendari d'execució trianual (2006-2008). El tinent d'alcalde Agustí Mallol subratlla la necessitat de col·laboració: * Institucions Públiques: Generalitat, Govern Central, Diputació i la Unió Europea. * Sector Privat: Es fa una crida al "deure moral" de les grans químiques com Repsol, Dow Chemical o Bayer per col·laborar en el projecte. "Tarragona necessitava un vaixell insígnia perquè milers de turistes de tot el món vinguin aquí." L'objectiu final és inaugurar el centre coincidint amb el Congrés Mundial de Reserves Naturals l'any 2008.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Estat de la Casa Jaques i la Rambla Nova post-explosió
Situació actual de l'immoble afectat Des de la Rambla Nova de Tarragona, s'informa sobre l'estat de l'edifici situat al número 72, conegut com la Casa Jaques, després de la greu explosió ocorreguda el passat dijous. Les tasques actuals se centren en el desenrunament i l'establiment de mesures de seguretat per als vianants. Gestió de la mobilitat i seguretat El trànsit de vehicles a la Rambla Nova s'ha restablert amb relativa normalitat, tot i que s'extrema la precaució a causa del vent. S'estan habilitat corredors segurs per a vianants tant al carrer Fortuny com a la façana principal de la Rambla per evitar que la gent hagi de creuar per la coca central. S'han instal·lat xarxes de protecció a la part superior per evitar la caiguda de cascots i runa. Informe tècnic i futur de l'estructura L'encarregat de l'empresa de construcció destaca que l'estructura està molt malmesa, especialment a les plantes superiors (tercer i quart pis), que pràcticament han desaparegut. "S'ha tret tot el que s'ha pogut manualment... ara estem parats fins que la Junta decideixi què s'ha de fer realment amb la façana." S'han col·locat testimonis a l'estructura per monitorar si l'edifici cedeix o es manté estable. Valor històric i arquitectònic de la Casa Jaques L'aparellador Josep Maria Buqueras analitza la rellevància d'aquest edifici dins del conjunt de la Rambla Nova: La Casa Jaques (finals del segle XIX) s'emmarca en el modernisme i destaca per la seva planta baixa i primera planta amb columnes de pedra i medallons. L'edifici formava part de la ruta d'edificis nobles de la ciutat. Buqueras suggereix que la resistència de les plantes inferiors indica una gran consistència dels fonaments i parets mestres, i defensa la conservació de la part que ha quedat dempeus com a testimoni de l'expansió de la burgesia tarragonina.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
8'
Normalitat progressiva a la Rambla Nova després de l'explosió
Retorn a la normalitat a la Rambla Nova de Tarragona Aquest dilluns, el tram central de la Rambla Nova, afectat per la greu explosió de gas del passat dijous, comença a recuperar el pols comercial i circulatori. Les autoritats han iniciat la obertura de diversos espais, tot i que es mantenen estrictes mesures de seguretat. Novetats en la circulació i l'espai públic Reobertura del trànsit: Els vehicles ja poden circular pel tram afectat en direcció al Balcó del Mediterrani. Carrer Fortuny: S'ha habilitat un pas lateral per a vianants, tot i que la calçada roman tancada per les tasques de desenrunament. Perímetre de seguretat: S'han instal·lat xarxes protectores (blaves a la part superior i verdes a la frontal) per evitar la caiguda de fragments de runa a la via pública. Situació dels comerços i veïns La majoria d'establiments han pogut obrir les seves portes després de rebre el vistiplau dels tècnics municipals, tot i trobar-se amb una gran quantitat de pols a l'interior. "Vam sentir una impotència total; jo he nascut a Tarragona i mai havíem vist coses així en una ciutat tan tranquil·la." Adolfo Domínguez: Obert amb normalitat després de la revisió de l'aparellador. Discos Arcis: Va mantenir l'activitat durant el cap de setmana amb menys afluència de públic. Restaurant Regina: Continua tancat per trobar-se dins del perímetre crític i tenir la terrassa malmesa. Pel que fa als veïns, encara no s'ha confirmat el seu retorn definitiu als habitatges, a l'espera de la Junta de Govern que tindrà lloc a l'Ajuntament.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
La Nit de l'Empresari de la CEPTA a Reus
Preparatius per a la Nit de l'Empresari El president de la Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona (CEPTA), Sebastià Cabré, detalla els preparatius de la propera Nit de l'Empresari. L'esdeveniment, que ja és un referent social i econòmic, té com a data prevista el 25 de novembre a Reus, tot i que resta pendent de la confirmació final segons l'agenda de la presidència del govern espanyol. Objectius i Presència Institucional L'edició d'enguany pretén comptar amb la presència del president José Luis Rodríguez Zapatero. L'objectiu principal és: Transmetre el pols econòmic real de la demarcació. Exposar la situació de sectors clau com la indústria química i el turisme. Demanar estabilitat política i "seny" davant les confrontacions territorials. Guardons i Reconeixements Durant la gala es lliuraran premis en diverses categories (emprenedoria, sostenibilitat, trajectòria). Enguany, el Guardó d'Honor és per a: "Rafael Lluís, primer president de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre (AECE), per la seva capacitat d'aglutinar l'empresariat del sud de la província." Context Polític i Econòmic Cabré expressa la preocupació pel boicot a productes catalans (especialment el cava) en algunes comunitats autònomes i defensa el nou Estatut de Catalunya com un marc d'estabilitat necessari, destacant el gran consens (90%) assolit al Parlament.