Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55585-55608 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
13'
L'Escola de Consum itinerant arriba a Tarragona
L'Escola de Consum de Catalunya a Tarragona L'Escola de Consum de Catalunya, vinculada a l'Agència Catalana de Consum, ha instal·lat una seu itinerant al complex educatiu de Tarragona. Aquest projecte busca apropar l'educació en matèria de consum a tot el territori català, oferint tallers gratuïts especialment dissenyats per a adolescents. Objectius de l'Escola L'eix principal és transformar els joves en consumidors responsables. Entre els propòsits destaquen: Formar en drets i deures: Ensenyar als joves quines eines tenen per reclamar (mediació, arbitratge i oficines d'informació). Fomentar el pensament crític: Analitzar la pressió publicitària, especialment en èpoques de gran consum com el Nadal. Criteris de compra: Reflexionar sobre què comprem, per què ho fem i la procedència dels productes. Metodologia i Tallers L'aprenentatge es basa en el joc i l'experimentació a través de diverses temàtiques: Publicitat i Serveis: Tallers adaptats fins i tot per a alumnat amb necessitats educatives especials, on s'aprèn a interpretar anuncis o l'ús del transport públic. "Què em poso aquest matí?": Una activitat que utilitza roba de veritat per analitzar aspectes com les marques, la identitat personal i la sostenibilitat. Resolució de conflictes: Simulacions de situacions quotidianes per aprendre a gestionar problemes amb les compres. "És perfectament lògic i necessari que se'ls eduqui en el consum... en les pautes de comprar correctament i pensar el que es compra." Impacte i valors Els tallers no només miren el preu o la marca, sinó que conviden a preguntar-se sobre l'ètica de la producció: 1. Qui ha fabricat la roba? 2. Han rebut un sou digne? 3. Quin és l'impacte mediambiental de la fabricació? El servei romandrà a Tarragona fins al 20 de gener, amb l'objectiu d'omplir el 100% de les places disponibles mitjançant reserves a consumcat.net.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
Noves perspectives sobre la Batalla de l'Ebre
Contribucions de la Nova Guia de la Batalla de l'Ebre L'autor destaca que, tot i la dificultat de definir la pròpia originalitat, aquest nou treball aporta elements diferenciadors clau respecte a la bibliografia existent sobre la Guerra Civil Espanyola. Una cartografia inèdita i estratègica Un dels pilars del llibre és l'elaboració d'una cartografia personal i inèdita. A diferència d'altres obres, no es limita a descriure els fets succeïts, sinó que: * Analitza els objectius no assolits pel comandament franquista. * Especula sobre escenaris hipotètics en cas d'una victòria ràpida de Franco. * Situa amb precisió totes les unitats militars sobre el terreny. El valor del coneixement del territori L'autor subratlla la importància de ser originari de la zona, concretament de Corbera. Aquesta vinculació geogràfica permet una anàlisi molt més humana i precisa: "Quan parlo de les divisions i de les brigades, les veig córrer pel territori. No és el mateix que escriure en l'abstracte." Síntesi i estratègia política L'obra es defineix com la guia oficial de la batalla, amb una voluntat clarament divulgativa: * Es tracta d'una abstracció esquemàtica de 50 pàgines, ideal per al públic no expert. * Reivindica la batalla com una estratègia de negociació política del govern de Negrín. * Connecta el conflicte amb el context europeu de la Crisi dels Sudets i el Pacte de Múnic, situant l'Ebre com una aposta de la República per alinear-se amb les democràcies contra el feixisme.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Crisi laboral a la Residència de les Germanetes dels Pobres
Conflicte laboral i incertesa a Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio aborda el tancament imminent de la residència de les Germanetes dels Pobres, situada a l'Avinguda Catalunya. El centre deixarà de donar servei el 31 de desembre, deixant en una situació de gran vulnerabilitat a les 33 treballadores i als avis residents. Punts clau del conflicte: Venda a una immobiliària: L'edifici ha estat adquirit per una important immobiliària estatal. Les treballadores sospiten que l'immoble no es rehabilitarà com a centre sociosanitari, sinó que podria ser enderrocat o convertit en una residència de luxe. Futur laboral incert: Després de presentar una denúncia a la Inspecció de Treball, l'ordre religiosa ha passat de plantejar l'acomiadament directe a proposar una regularització d'ocupació (ERE). Algunes empleades podrien ser traslladades a Reus, mentre que d'altres anirien a l'atur. Falta de transparència: Les representants de Comissions Obreres, Josefina Baquero i Benedicta Arevalo, denuncien la manca d'informació directa per part de les religioses: > "Som les últimes que ens hem assabentat de tot, quan com a delegades hauríem de ser les primeres." Impacte en els residents i la ciutat: Actualment queden uns 65 residents que seran traslladats majoritàriament a un nou centre a Reus. Es critica la falta de sensibilitat social de l'ordre, tenint en compte que la residència s'havia mantingut durant anys gràcies a donacions i campanyes benèfiques de la ciutat de Tarragona. S'ha revelat que es va rebutjar una oferta de la Xarxa de Santa Tecla que hauria garantit la continuïtat de les places i els llocs de treball.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
20'
Jornades de participació ciutadana a Tarragona
Segona Edició de les Jornades de Participació Ciutadana L'entrevista se centra en la presentació de les II Jornades de Participació Ciutadana, organitzades per la Confederació Veïnal del Camp de Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc al Palau de Fires i Congressos de Tarragona amb l'objectiu de debatre el paper dels veïns en la presa de decisions polítiques. Eixos Principals de la Discussió Reivindicació del paper veïnal: Els representants, Elena Regidor i Toni Peco, critiquen que els polítics sovint veuen els veïns com un element "molest" i reclamen que la participació no sigui només reactiva (mobilitzacions) sinó proactiva i prèvia a l'execució de projectes. Relació amb l'Administració: Es denuncia la falta de diàleg amb l'Ajuntament de Tarragona, mencionant que la Federació fa tres anys que no es reuneix amb l'alcalde per tractar temes clau com el Pla General de l'Ordenació Urbana. Programa de la Jornada: Comptarà amb la presència de ponents com Joaquim Brugué (Director General de Participació Ciutadana) i experts acadèmics com Santiago Roquer, per analitzar la democràcia participativa. Problemàtiques Territorials "Moltes vegades els veïns s'ho troben directament i l'única manera de canviar-la és a base de mobilitzacions i protestes. Reclamem que aquest procés es faci a la inversa." Fragmentació veïnal: Es reconeix la dificultat que suposa l'existència de dues federacions de veïns a Tarragona i el fracàs dels intents de reunificació per motius que atribueixen a interessos polítics. Expectatives sobre el Govern: Tot i la creació de consells puntuals (com el de Transport), la Confederació considera que el govern tripartit no ha complert encara totes les expectatives generades en matèria de participació directa i efectiva.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
4'
Manifest contra la Violència de Gènere a Tarragona
Commemoració del Dia Internacional contra la Violència de Gènere Amb motiu de la jornada reivindicativa, l'Ajuntament de Tarragona i el Consell Comarcal han organitzat diversos actes a la Plaça de la Font. El punt central ha estat la lectura d'un manifest de rebuig a la violència masclista, destacant els següents punts: Reconeixement de les víctimes: S'ha iniciat l'acte amb la lectura dels noms de les dones assassinades a Catalunya durant l'any 2005. Compromís institucional: Les administracions públiques catalanes han apel·lat a la unitat per fomentar un canvi de mentalitat i garantir el ple estatus de ciutadania de les dones. Marc legislatiu: S'ha destacat l'avantprojecte de llei per a l'eradicació de la violència masclista com un nou instrument clau. "Volem avançar cap a escenaris que ens ajudin a configurar una Catalunya lliure de violència masclista." Balanç de dades a Tarragona Després de la lectura a càrrec de l'atleta Natàlia Rodríguez, s'ha informat sobre l'augment de l'ús dels serveis de l'Institut Català de la Dona a la demarcació: Atenció jurídica: S'ha incrementat un 30% fins al mes d'octubre (124 dones). Atenció psicològica: Ha experimentat un augment significatiu del 117% (158 dones). Víctimes mortals: S'ha recordat la tràgica xifra de tres dones mortes al Camp de Tarragona durant l'any actual.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Molière arriba a Tarragona amb 'De banyes i trecamanyes'
L'univers de Molière en un sol escenari L'obra De banyes i trecamanyes (Jugant a Molière) s'estrena mundialment a Tarragona abans de fer temporada al Mercat de les Flors de Barcelona. El director Esteve Polls, als seus 83 anys, presenta una proposta insòlita on els personatges més emblemàtics de l'autor francès cobren vida pròpia. Punts clau del muntatge Interacció de personatges: L'obra planteja una nit màgica on els protagonistes de diverses comèdies de Molière surten dels seus llibres per interactuar entre ells. Un repartiment coral: S'ha reunit un equip de primeres espases del teatre i la televisió catalana, incloent noms com Jaume Comas, Jaume Plà, Miquel Sitjar i Mariona Ribes. Gènere i estil: Se centra exclusivament en la vertent humorística i satírica, allunyant-se del drama per oferir dues hores de diversió i reflexió. El llegat de Molière Segons Polls, Molière —juntament amb Goldoni a Itàlia— marca la transició definitiva cap al teatre escrit d'idees. Tot i que han passat més de 350 anys, els arquetips humans que va retratar segueixen sent vigents avui dia: "Són els mateixos i diuen les mateixes coses, i procedeixen de la mateixa manera." Vincle amb Tarragona El director destaca la seva forta connexió emocional amb la ciutat de Tarragona, on va conèixer la seva dona, l'actriu Montserrat Salvador, i on la seva companyia, el Teatre Popular de Barcelona, ja és considerada pràcticament de la casa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Cinquena Edició de la Festa de l'Oli a Tarragona
Celebració de la Cinquena Festa de l'Oli Verge Extra a Tarragona L'episodi detalla la inauguració de la cinquena edició d'aquest esdeveniment a la plaça Corsini i la plaça del Mercat. Amb la participació de Joan Oliver (Gremi de Pagesos) i Josep Bages (D.O. Ciurana), s'explica com aquesta fira s'ha convertit en un referent per potenciar el producte estrella de les comarques tarragonines. Activitats Principals i Estructura La fira combina la part comercial amb la divulgació cultural: - Esmorzar Popular: L'acte central (dissabte a les 10h) que inclou pa amb tomàquet, embotit i l'oli nou de la collita. - Tasts Comentats: Sessions dirigides per professionals del panell de tast oficial per ensenyar a distingir les qualitats de l'oli. - Activitats Infantils: Concurs de dibuix per sensibilitzar les noves generacions sobre el cultiu de l'olivera. - Sortejos: Premis de lots d'oli de 50, 30 i 20 litres per als compradors. La Qualitat de l'Oli de la DO Ciurana En Josep Bages destaca la importància de consumir oli de qualitat superior. Es fa una distinció clara entre categories: * Oli Verge Extra: El de màxima qualitat, obtingut només per procediments mecànics d'olives collides directament de l'arbre. * Oli Refinat: Producte de baixa condició que requereix processos químics per ser apte per al consum i al qual s'afegeix un petit percentatge de verge per donar-li color i sabor. "L'oli de Ciurana ha guanyat tres primers premis del Ministeri d'Agricultura en els últims vuit anys, demostrant que el nostre producte és dels millors d'Espanya." Col·laboració Local L'èxit de la fira resideix en el suport d'entitats com el Gremi de Pagesos de Sant Isidre, l'Ajuntament de Tarragona i els paradistes del Mercat Central, que regalen tiquets per a l'esmorzar als seus clients fidels.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
12'
Homenatge a Ritort i Faus: Concert a la Catedral
L'Any Ritort i Faus a Tarragona Amb motiu del 50è aniversari de la mort de mossèn Ritort i Faus, la ciutat de Tarragona organitza un concert d'homenatge a la Catedral. Aquest esdeveniment, que tindrà lloc a les 21:00h, forma part d'un projecte més ampli per recuperar la figura i l'obra d'un dels músics més estimats de la ciutat. Detalls del Concert i la Música El programa del concert és una mostra de la versatilitat del compositor: Obres Religioses: Destaca la Missa Estela Maris, guanyadora d'un premi a Mallorca el 1926, que serà interpretada pel Cor d'Antics Escolans de Montserrat i l'Orquestra Simfònica del Conservatori. Vessant Popular: S'interpretaran peces com el Chano Chano Chim, que mostra el caràcter festiu, humorístic i popular de l'autor. Interpretacions d'Orgue: L'organista Jordi Vergés oferirà peces virtuoses que reflecteixen el mestratge de Ritort, qui fou durant molts anys l'organista de la seu tarragonina. La tasca de recuperació del llegat La figura de Ritort i Faus havia quedat parcialment en l'oblit institucional a causa de la pèrdua de partitures manuscrites i del context polític de l'època. Montserrat Icard, impulsora de l'acte, destaca la feina de recerca realitzada: "L'obra d'ell és tota feta a mà, hologràfica, i això ha dificultat molt poder-la interpretar... ara el grup de recerca de la URB s'ha compromès a fer-ne les transcripcions." Gràcies a aquesta col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), s'està digitalitzant i transcrivint el seu llegat per facilitar-ne la interpretació futura.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Centenari de l'Estanc Martínez a la Baixada de Misericòrdia
Passejada per la Via T: Descobrim l'Estanc Martínez En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, l'equip de la unitat mòbil, format per Joan Maria Bertran i Josep Soñé, ens proposa un joc de pistes per identificar un establiment emblemàtic adherit a la Via T, el centre comercial a cel obert de la ciutat. Les pistes del concurs Per localitzar l'establiment d'avui, s'han donat diversos detalls clau que han posat a prova els oients: Ubicació estratègica: Situat prop del casc antic, en un carrer amb un fort desnivell que connecta amb una de les rambles. Entorn monumental: Es troba a tocar de la Plaça de la Font (la plaça que acull l'Ajuntament), un espai obert que és escenari de festes majors. Història viva: Es tracta d'un establiment centenari, fundat l'any 1903, que ha passat de generació en generació (avis, pares i fills). L'establiment guanyador: Estanc Martínez Finalment, l'oient Roser Santamaria, des de Bonavista, ha encertat la resposta: l'Estanc número 9 (Estanc Martínez) a la Baixada de Misericòrdia. Com a premi, s'ha emportat una ampolla de cava exclusiu de Can Francasset, editat especialment per commemorar els 100 anys de servei a la ciutadania. Més que un estanc Durant l'entrevista amb Xavier Martínez, s'ha destacat que el negoci no només ven articles de fumador (pipes, catximbes o pataques), sinó que s'ha especialitzat en: Articles de regal i records de Tarragona: Reproduccions del Pont del Diable, la capçalera del circ romà i àmfores. Peces de col·leccionista: Com imitacions de monedes celtibero-romanes. "Des del 1903 hem estat aquí; ja han passat avis, pares i fills i sempre hem estat al peu del canó."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
31'
La rehabilitació de la Part Alta i la successió a Tarragona
La rehabilitació de la Part Alta de Tarragona El podcast comença analitzant la signatura del conveni de la Part Alta, un projecte clau per revitalitzar el casc antic de la ciutat. Els participants coincideixen que aquesta zona és la joia de la corona, però admeten que necessita una intervenció urgent en diversos àmbits: • Urbanisme i neteja: Es destaca la degradació de la banda esquerra del carrer Major i la necessitat de millorar la pulcritud dels carrers històrics. • Gestió del trànsit: Es debat la necessitat de prioritzar els veïns i avançar cap a una peatonalització progressiva, facilitant aparcaments a les entrades del barri. • Habitatge: Es proposen polítiques imaginatives per evitar l'abandonament d'edificis i fomentar que la gent torni a viure al centre històric. "La millor neteja que podríem fer és que estigués poc brut; la implicació de la gent és la clau." El paper de l'administració El tinent d'alcalde, Joan Aregio, explica que ja s'han implementat bonificacions fiscals per a obres i millores en la seguretat. L'objectiu és crear un marc que faciliti la iniciativa privada per rehabilitar solars i edificis antics. La crisi successòria a l'Ajuntament Un dels temes més polèmics és la successió de Joan Miquel Nadal a l'alcaldia. La discussió se centra en les tensions entre Convergència i Unió Democràtica: • El sentiment de paràlisi institucional que percep la ciutadania a causa de la incertesa política. • La disputa entre els possibles "hereus", principalment Albert Vallvé i Joan Aregio. • La crítica a l'exposició pública de les desavences internes, que alguns tertulians qualifiquen de poc edificant. Projectes de futur: Ciutat Judicial i El Corte Inglés Finalment, es comenta l'acord per a la nova Ciutat Judicial i l'arribada d'El Corte Inglés. Tot i que l'emplaçament final genera cert debat sobre la vertebració dels barris, es veu com un motor econòmic imprescindible per a la zona de President Companys.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Remodelació i funcions del Laboratori Municipal de Tarragona
Renovació de les instal·lacions del laboratori El laboratori microbiològic de l'Ajuntament de Tarragona s'ha sotmès a una remodelació integral amb una inversió aproximada de 50.000 euros. Les millores principals inclouen: Adequació normativa: S'han complert els requisits de la llei de sanitat alimentària i les normes ISO de qualitat. Millores estructurals: Canvi de terres (més fàcils de netejar), noves finestres, portes de seguretat i pintura. Compartimentació: Separació física entre la zona d'incubació de bacteris i les zones de treball amb mostres/sistemes informàtics per evitar contaminacions. Gestió digital: Implementació del sistema informàtic LIMS amb lector de barres per a la traçabilitat de les mostres. Tasques i competències del laboratori El laboratori realitza una funció vital de salut pública dividida en dos grans blocs: 1. Sanitat Alimentària Inspecció de menjadors escolars, escoles bressol, forns de pa i gelateries. Control del comerç minorista i mercats municipals. Recollida de mostres i anàlisis microbiològiques per detectar manipulacions incorrectes. 2. Sanitat Ambiental Control analític de l'aigua de les platges durant tot l'any. Inspecció de piscines i poliesportius (vestuaris i aigües). Control de les zones de joc infantils (sorrals). Gestió del control de plagues i centres de recollida d'animals. "L'analítica ajuda molt... hi ha coses que quan vas d'inspecció se t'escapen, però les dades són molt fiables i estadísticament fàcils de treballar." Equip humà i servei al ciutadà El centre compta amb un equip multidisciplinari format per veterinaris, biòlegs, químics, tècnics analistes i inspectors. És un dels pocs laboratoris exclusivament municipals que queden a Catalunya, juntament amb el de Barcelona. El servei recorda la disponibilitat del telèfon blanc (977-20071) per a consultes o denúncies ciutadanes sobre temes sanitaris.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
8'
Gerard Quintana i Joel Joan: Secrets Compartits
L'espectacle: Un cor viu i en constant renovació En aquesta conversa, Gerard Quintana ens endinsa en la naturalesa del seu projecte artístic amb Joel Joan. Tot i que ja s'ha presentat en diverses localitats, l'artista insisteix que cada funció manté un esperit d'estrena. L'espectacle es basa en una estructura sòlida, però deixa un ampli marge per a la improvisació i la incorporació de temes d'actualitat que aporten frescor i vigència a cada sessió. La dualitat entre Quintana i Joel Joan Quintana descriu la relació artística amb Joel Joan com una unió de polos oposats que es complementen perfectament: Joel Joan: Aporta un tarannà explosiu, enèrgic i un punt histriònic, molt marcat per la seva trajectòria televisiva. Gerard Quintana: Defineix la seva etapa actual com a més calmada i serena, exercint de contrapunt reflexiu. "No hi ha res prou important com per fer-nos perdre la calma." Contingut i referents literaris L'espectacle és una amalgama de textos i músiques triats personalment per Quintana i polits conjuntament. Entre els autors que conformen l'esquelet de l'obra destaquen: Poetes catalans: Com Joan Margarit i Enric Casasses. Autors internacionals: Robert Frost, Randall Jarrell o la premi Nobel Wislawa Szymborska. Narrativa llatinoamericana: Com l'uruguaià Eduardo Galeano. La recepció d'un públic divers L'obra aconsegueix atraure tres tipus d'espectadors: els seguidors musicals de Quintana, els fans de l'etapa televisiva de Joel Joan i un tercer grup que arriba per acompanyament. La reacció general és de sorpresa, ja que l'espectacle trenca els esquemes habituals de concert o obra de teatre convencional per oferir una experiència íntima i propera.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Dansa iraquiana i resistència cultural a Tarragona
L'espectacle de la companyia Akito al Teatre Metropol L'episodi tracta sobre l'arribada a Tarragona de la companyia de dansa iraquiana Akito, fruit de la col·laboració entre el Festival Entre Cultures de Tortosa i l'Ajuntament de Tarragona. L'obra, titulada originalment en àrab però referenciada com A dalt i a baix, a baix i a dalt, és una proposta de dansa contemporània que busca apropar la riquesa de la cultura àrab al públic català. Origen i context de la companyia La companyia va ser fundada per Talat Samawi, qui es va refugiar a Suècia però manté un compromís ferm amb la formació de joves artistes a Bagdad. El context de creació de l'espectacle és extremadament dur: * Es va produir durant els bombardejos de 2004. * Els assajos es fan en cases derruïdes i sense condicions bàsiques. * La companyia ha passat de tenir 39 membres a només vuit ballarins a causa de la guerra i la manca de documentació. Temàtica i llenguatge universal L'obra es basa en un clàssic de la literatura persa del segle VIII, concretament en les fàbules d'Ibn al-Muqaffa. A través del moviment, s'explora una crítica profunda sobre el poder i la condició humana: * Utilitza la figura dels animals com a tòtems per representar virtuts i defectes. * Planteja una reflexió política sobre qui exerceix el control i la injustícia social. * La música és una barreja de sons d'arreu del món, reforçant la idea que la dansa és un llenguatge universal que no necessita traducció. "Intentar fer un producte artístic en la quotidianitat de la guerra és un acte de resistència extraordinari." L'odisea de viatjar des de l'Iraq Els convidats expliquen les dificultats logístiques per arribar a Catalunya. Molts ballarins no tenen passaports perquè els arxius oficials han estat cremats. De fet, els membres de la companyia feia un any que no es veien personalment i només mantenien contacte per mitjans electrònics; el seu reretrobar-se a Tortosa ha estat un moment de gran càrrega emocional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Memòria històrica i social dels barris de Ponent
Una visió participativa dels barris de Ponent El Museu d'Història de Tarragona presenta un nou recurs digital centrat en la història i realitat social de la Floresta, Parc Riu Clar i l'Albada. A diferència d'estudis acadèmics convencionals, aquest projecte destaca per ser una construcció col·lectiva feta des de les associacions i els mateixos veïns. Els punts clau de la iniciativa inclouen: Metodologia participativa: El contingut s'elabora mitjançant converses amb la gent del barri, recollint fotografies personals i vivències quotidianes. Riquesa documental: El CD inclou més de 400 imatges i 70 pàgines de text que contrasten dades històriques amb la realitat actual. Sentiment de pertinença: Es destaca com les lluites veïnals dels anys 60 i 70 per aconseguir serveis bàsics han forjat una identitat molt forta. Evolució històrica i urbanística L'estudi fa un recorregut que comença al segle XIII amb la zona dels Mongons i arriba fins a l'actualitat, diferenciant clarament dos models de creixement: Barris de reivindicació (Anys 60-70): Com la Floresta i Parc Riu Clar, nascuts de la immigració industrial on els serveis van arribar després de la construcció dels habitatges. Barris de nova planta (Segle XXI): Com l'Albada, que ja neix amb una planificació urbanística moderna i serveis complets des de l'inici. "No es tracta d'un CD oficialista amb dates i fets històrics, sinó que recull els caràcters populars i fets quotidians de cada dia." Finalment, el projecte també incorpora la visió infantil mitjançant dibuixos de les escoles locals, oferint un retrat complet i humà de la perifèria tarragonina.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
21'
La successió de Joan Miquel Nadal a l'alcaldia de Tarragona
Polèmica per la successió a l'alcaldia de Tarragona El programa aborda la tensió política generada al voltant del relleu de Joan Miquel Nadal al capdavant de l'Ajuntament. La situació ha provocat un enfrontament públic entre els socis de la federació de Convergència i Unió (CiU), amb declaracions creuades entre dirigents de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Postures enfrontades Albert Vallbé (UDC): Crítica durament el que considera nepotisme, argumentant que l'alcalde no hauria de tenir el dret de designar directament el seu successor com si fos un "emperador romà". Joan Aregio (CDC): Tot i demanar disculpes a la ciutadania per l'espectacle poc edificant, defensa que l'alcalde mereix el respecte de decidir el com i el quan del seu relleu per la seva trajectòria. La resposta de Joan Miquel Nadal L'alcalde Nadal intervé per defensar la seva gestió i la seva planificació del relleu: Responsabilitat vs. Covardia: Nadal aclareix que el seu silenci no ha estat per por, sinó per responsabilitat institucional. Afirma que el límit de qualsevol picabaralla política és el benestar de Tarragona. Planificació del relleu: Reitera que la seva proposta de Joan Aregio com a successor es va fer fa més de dos anys i que no pensa canviar els seus plans ni accelerar el procés per pressions externes. Crítiques a l'oposició: Qualifica a Josep Fèlix Ballesteros com un "anestesista" i defensa que la ciutat no està paralitzada, citant èxits com l'arribada d'El Corte Inglés o els acords per la façana marítima. "Si jo veig que la meva responsabilitat com a alcalde m'obliga a fer alguna cosa, que no dubti ningú que la faré. El límit de tot és la ciutat de Tarragona."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Preparatius de Nadal a Tarragona: Arbres i Pessebres
L'estat dels preparatius nadalencs a Tarragona Amb l'arribada del 23 de novembre, la ciutat de Tarragona comença oficialment la seva transformació per a les festes. Aquest procés és liderat per la brigada municipal, encarregada dels elements més emblemàtics de l’espai públic: els arbres monumentals i els pessebres municipals. Els arbres de Nadal: Gestió i Logística La ciutat instal·la un total de vuit arbres, destacant el de la Rambla Nova que arriba gairebé als 20 metres d'alçada. Els aspectes clau de la seva gestió són: Origen sostenible: Procedeixen del massís del Montseny (Sant Hilari Sacalm) i formen part d'un cicle de conreu destinat a fusta o pasta de paper. Ubicacions estratègiques: Es reparteixen entre el centre (Rambla, Mercat, Fòrum) i barris com el Serrallo, Bonavista, la Granja, Boscos i Sant Pere i Sant Pau. Reciclatge: Un cop acabades les festes, el tronc s'aprofita per a tasques de fusteria de la pròpia brigada o per a estructures de futurs pessebres. Arbres urbans: També es decoren arbres ja plantats a la ciutat, com el de la plaça Mitjamlluna, per evitar tallar exemplars innecessàriament. Els Pessebres Municipals Un dels secrets més ben guardats de l'ajuntament és el disseny final dels pessebres. Enguany, s'ubicaran al Parc Saavedra i a Camp Clar. Treball col·lectiu: Hi participen entre 40 i 50 professionals de diversos oficis (jardiners, paletes, serrallers i pintors). Elements tradicionals: Inclouen animals vius cedits per proveïdors, horts, figures a mida natural i una arquitectura que busca la integració amb l'entorn. Calendari: El muntatge dura aproximadament tres setmanes i la inauguració sol ser al voltant del 20 de desembre. Il·luminació i inauguració La il·luminació oficial de la ciutat s'inaugurarà el 2 de desembre. Compta amb una potència de 450.000 watts amb tecnologia de sota consum per potenciar l'estalvi energètic, amb un pressupost de 180.000 euros assumit per l'Ajuntament. "No són arbres que es tallin perquè sí; nosaltres aprofitem un valor paisatgístic abans que vagin a la serradora."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
7è Congrés d'Infermeria Catalana a Tarragona
Inici del 7è Congrés d'Infermeria Catalana El Palau de Congressos de Tarragona acull la setena edició del congrés quadrenal organitzat per l'Associació Catalana d'Infermeria (ACI). Aquesta trobada, que s'allargarà durant tres dies, aplega uns 400 professionals del sector assistencial i acadèmic per debatre el present i el futur de la professió a Catalunya. Objectius i temàtiques principals La presidenta de l'ACI, Joaquima Ribot, destaca que el congrés se centra en la innovació i el paper de la infermera al segle XXI. Entre els punts clau destaquen: Continüitat assistencial: La implementació de la infermera d'enllaç per connectar els hospitals amb l'atenció primària. Identitat científica: L'enfocament de l'ACI com una entitat purament científica i autònoma, diferenciada dels col·legis professionals i els sindicats. Excel·lència professional: El reconeixement de l'alta preparació de les infermeres catalanes com a referents al conjunt de l'Estat. El paper de la infermera i la percepció social Ribot subratlla la gran complicitat que existeix entre els pacients i el personal d'infermeria, especialment en les àrees bàsiques de salut. Tot i que el col·lectiu segueix sent majoritàriament femení, es nota una lleugera tendència a l'alça en la incorporació d'homes a la professió. "Volem que es noti que les infermeres de Catalunya no sols estan preparades, que ho estan i molt, sinó que de veritat estem fent ressò a tot arreu."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
La Mitja Marató Ciutat de Tarragona i el seu certamen fotogràfic
Detalls de la Mitja Marató de Tarragona Rosa Vallonrat, gerent del Patronat Municipal d'Esports, destaca la Mitja Marató Ciutat de Tarragona com una de les proves millor posicionades a nivell estatal, especialment pel seu rigor en l'organització i l'escenari privilegiat que ofereix la ciutat. Inscripció i perfil del corredor Les inscripcions ja estan tancades a causa de l'èxit de convocatòria. Hi participen uns 1.500 corredors: 500 locals i 1.000 provinents de fora, principalment de Barcelona i rodalies. L'objectiu dels participants varia entre els experts que busquen marca i els debutants que només volen acabar la prova. Logística i afectacions a la ciutat La sortida serà diumenge a les 10:00 h des de la Rambla Vella i el circuit es manté idèntic al de l'any passat. L'organització fa una crida a la col·laboració de la ciutadania davant els talls de trànsit temporals que afectaran diverses zones i pàrquings de la ciutat. "Donada la demanda, ahir ja vam tancar les inscripcions. Tenim un clima privilegiat i la gent està molt motivada." El motor de la cursa: Voluntaris i Serveis L'esdeveniment mobilitza unes 300 persones vinculades a l'organització, que comencen a treballar a les 5 del matí i s'allarguen fins a la tarda per deixar-ho tot net i recollit. S'ofereixen serveis clau com: * Avituallaments complets. * Servei de massatges i podòlegs (unes 20 persones especialitzades). * Informació detallada per als acompanyants. Certamen Fotogràfic i participació artística Es destaca la consolidació de la cinquena edició del concurs de fotografia, obert a tothom (amateurs i professionals): 1. Trilogies: Conjunt de tres fotos que plasmin l'essència de la mitja. 2. Premis: 600 euros per a la millor trilogia i premis individuals. 3. Novetat: Enguany s'incorpora el Premi del Públic, que es decidirà durant l'exposició al pati de Jaume I al gener.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Antoni Pladevall i el drama rural a 'Terres de Lloguer'
El premi Pin i Soler i la veu d'Antoni Pladevall L'escriptor i doctor en filologia clàssica, Antoni Pladevall, reflexiona sobre la seva darrera obra, Terres de Lloguer, guardonada amb el prestigiós Premi Pin i Soler de Narrativa 2005. Pladevall, que compagina l'escriptura amb la docència de grec i llatí, explica que aquesta distinció a Tarragona li fa una il·lusió especial pel rigor del jurat i pel vincle acadèmic que manté amb la ciutat. Una elegia al món dels masovers La novel·la es defineix com una "antiepopeia" o una "elegia rural" que posa el focus en la desaparició d'un estil de vida. Els punts clau de la trama inclouen: El drama dels perdedors: La història se centra en els masovers, els qui treballen la terra sense ser-ne propietaris. El desnonament vital: El conflicte sorgeix quan, per motius com el turisme rural o la manca de relleu generacional, les famílies han d'abandonar el mas on han viscut durant generacions. L'escenari: Tot i no citar noms concrets, l'acció se situa a la Catalunya central (Osona, Bages o el Ripollès) a principis del segle XXI. Reflexió social i modernitat L'autor, que es defineix com un "producte rural 100%", utilitza la seva experiència personal en un mas familiar per dotar l'obra de realisme. Pladevall aclareix que la novel·la no és una crítica destructiva contra el progrés, sinó una advertència sobre el cost humà de la modernització: "No és una crítica a la modernitat ni al progrés... però potser alerta sobre el drama humà que sovint provoca l'aplicació d'aquesta modernitat." L'obra aborda com el sector primari s'està industrialitzant i terciaritzant, convertint antics paisatges agrícoles en camps de golf o complexos turístics, provocant la pèrdua d'un patrimoni cultural i sentimental irrepetible.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Albert Vallbé i la crisi de successió a Tarragona
Crisi a la Federació de CiU a Tarragona L'entrevista a Albert Vallbé, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona i dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), posa de manifest una profunda esquerda en la relació amb Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). El nucli del conflicte és la successió de l'alcalde Joan Miquel Nadal i la definició de la candidatura per a les eleccions municipals del 2007. Els punts clau del conflicte Candidatura d'Unió: Vallbé confirma que l'executiva local d'UDC el proposarà com a número 1 del partit i, per extensió, com a cap de llista de la federació CiU, desafiant el relleu natural que CDC vol fer amb Joan Aregio. Crítica al "Nepotisme": Vallbé lamenta que l'alcalde Nadal vulgui designar el seu successor "a mano militar", comparant-ho amb pràctiques dignes d'emperadors romans. Manca de Diàleg: Segons el líder d'Unió, les relacions estan sota mínims. Afirma haver enviat fins a tres cartes a l'alcalde sense rebre cap resposta, evidenciant una comunicació interna totalment trencada. Sentit Patrimonial: Es critica que CDC actua amb un sentit patrimonial de l'alcaldia, ignorant que Unió és un soci necessari i que té dret a postular els seus millors actius. Resposta a les desqualificacions personals Vallbé es mostra dolgut per les crítiques de figures com Jordi Pujol o Felip Puig, que han qüestionat la seva idoneïtat personal per al càrrec: "No soc ni andalús ni ocorrent. El fet que el meu caràcter sigui positiu, obert i simpàtic no hauria de ser un element negatiu per a la política." El futur de la governabilitat Malgrat la tensió política, Vallbé assegura que la feina a l'Ajuntament continua funcionant amb normalitat i que no hi ha voluntat de trencar la governabilitat actual ni presentar mocions de censura. No obstant això, recorda que per llei, si l'alcalde plega, el següent en la llista per succeir-lo és ell mateix (com a número 2), cosa que complica els plans de CDC per entronitzar Aregio abans de les eleccions.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Jornades sobre la Literatura de Postguerra a Tarragona
La Literatura de Postguerra a Tarragona El professor Magí Sunyer, representant del Departament de Filologia de la URV, presenta unes jornades dedicades a explorar la història literària de Tarragona compresa entre els anys 1939 i 1975. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de pal·liar el profund desconeixement sobre la producció local d'aquesta època. Els nuclis de resistència cultural En un context marcat pel tòpic de Tarragona com a "ciutat de capellans i militars" i sota la forta influència d'un arquebisbat obertament franquista, existien nuclis de resistència cultural: La producció literària es veia fortament limitada per la censura i el control ideològic. Fins als anys 60, l'obertura va ser molt minsa i sotmesa a la possibilitat de retirada de llibres. Es destaca el paper de l'Església, que tot i la repressió, a vegades permetia certs espais d'intel·lectualitat vinculats al seminari. Autors i programa de les jornades L'episodi repassa algunes de les figures clau que seran analitzades durant el cicle: Olga Xirinacs: Tot i que la seva narrativa és posterior, se n'estudia la seva poesia inicial per context. Josep Anton Baixeres i Ramon Comas i Maduell: Autors amb un notable ressò nacional en el seu moment. Joaquim Icart: Traductor de clàssics llatins i figura sovint oblidada. Joan Antoni Guàrdies: Conegut poeta i llibreter de la ciutat. "La història literària de Tarragona era terriblement desconeguda... hi ha alguns aspectes pràcticament inèdits." Reptes de la investigació local Sunyer subratlla la dificultat de reconstruir aquest passat per la manca de bibliografia de referència i la pèrdua de fonts d'informació, com col·leccions de diaris desaparegudes. Aquesta precarietat ha obligat a posposar estudis sobre el segle XIX per la complexitat de treballar sobre un buit documental gairebé absolut.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Projectes urbanístics i obres clau a Tarragona
Projectes i obres a la ciutat de Tarragona El tinent d'alcalde d'urbanisme, Jordi Sendra, desgrana l'actualitat de les actuacions territorials a la ciutat, començant per la gestió de l'edifici afectat per l'explosió de la Rambla Nova. L'Ajuntament ha traspassat la responsabilitat de l'enderroc a la propietat, tot i que vetllarà perquè es realitzi en un termini de 15 dies per recuperar la normalitat del trànsit. Principals actuacions al centre urbà Carrer Gasòmetre: Les obres avancen a bon ritme malgrat la meteorologia. S'espera que estiguin enllestides abans de Nadal, prioritzant l'ampliació de voreres per als vianants. Entorn del Mercat: Es preveu una licitació en bloc per als carrers Reding, Fortuny i Cervantes durant el 2006, amb l'objectiu de dignificar el patrimoni i guanyar espai per a les persones. Pere Martell i Francesc Bastos: Adjudicació imminent per a la pavimentació, soterrament de serveis i millora de l'enllumenat. Grans projectes de connexió i expansió Via Augusta: Una de les obres més ambicioses amb un pressupost de 5 milions d'euros. Inclourà la construcció de dues rotondes i el perllongament del carrer Joan Fuster per sota de la via per connectar directament amb la Ramballa de la Rabassada. Pla Parcial 2 (Joan XXIII): Aquesta zona es convertirà en la "nova centralitat" de Tarragona, amb la creació d'una façana fluvial, zones verdes paral·leles a les obres viàries i la instal·lació d'equipaments com la Ciutat Judicial i l'escola oficial d'idiomes. "Hem de treballar cada vegada més per la persona que va a peu, probablement en detriment del vehicle." L'entrevista conclou amb una defensa de la inversió municipal, xifrada en uns 73 milions d'euros en marxa o licitació, negant així les crítiques de paràlisi de l'oposició.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Festival Incurt: El Curtmetratge a Tarragona
Incurt: Una Ponent Finestra al Cinema Regional i Europeu El festival Incurt es consolida com una plataforma essencial per a la visibilitat del curtmetratge a Europa i la Mediterrània. Amb una selecció de gairebé 60 peces, l'esdeveniment ofereix obres de països com Armènia, Lituània, Estònia o Grècia, que difícilment arribarien a les sales comercials convencionals. Reivindicació del Gènere i Tendències L'organització destaca que la durada d'una obra no en determina la qualitat. El festival aposta per una tornada al realisme narratiu i íntim, allunyant-se de l'estètica de videoclip dels anys 90. Es posa un èmfasi especial en: El guió: Considerat la peça clau per impactar en poc temps. Democratització digital: L'ús de tecnologia digital facilita que joves realitzadors locals puguin produir obres de qualitat amb menys costos. Visibilitat: Compensar la falta de suport de les sales comercials i la televisió cap a aquest format. "El curtmetratge no és un gènere menor; és un tour de força on el cineasta ha de convèncer i explicar una gran història en pocs minuts." Activitats i Novetats de l'Edició El festival no només inclou curts, sinó que s'amplia a altres formats i disciplines: Documentals de Llargmetratge: Projecció d'obres inèdites i estrenes mundials, com Sirlot, amb la presència dels seus directors (Joaquim Jordà, Ricardo Íscar, entre d'altres). Marató d'Escriptura de Guions: Una competició intensiva de 24 hores on 50 guionistes creen històries a partir d'una imatge, amb un premi de 3.000 euros per a la producció del guanyador. Espectacle de Cloenda: Secrets Compartits, una proposta única i efímera de Gerard Quintana i Joel Joan. Jurat de Prestigi: Professionals com Mireia Ros, Albert Espinosa i Paco Poch avaluaran les obres, repartint més de 20.000 euros en premis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
La Facultat d'Enologia de la URV presenta el seu curs de sommelier
La Facultat d'Enologia inicia el curs amb noves propostes L'acte d'inauguració de la Facultat d'Enologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha servit per presentar la collita d'enguany i anunciar novetats acadèmiques rellevants. La Montse Nadal, vicedegana de la facultat i directora del celler Mas dels Frares, destaca el paper formatiu d'aquest centre experimental. Formació especialitzada: Nou curs de sommeliers Una de les grans novetats d'aquest any és el llançament d'un curs de sommeliers de dos anys de durada, organitzat conjuntament amb la Fundació URV i inspirat en el model de l'Escola de Montaner de Barcelona. Les claus d'aquesta formació són: Públic objectiu: Professionals de la restauració, l'hoteleria i la distribució de vins que volen evitar els desplaçaments a Barcelona. Demanda local: Respon a una manca de formació específica detectada en el sector turístic i gastronòmic de les comarques de Tarragona. Èxit d'inscripció: S'ha superat el límit inicial de 18 alumnes, arribant finalment a 22 matriculats. Els vins de la nova collita Tot i la forta sequera, que ha provocat una reducció de la producció d'entre el 30% i el 40%, la qualitat dels vins resultants és excel·lent: Es recuperen els vins blancs aromàtics (malvasia i mosquatell) que no es van poder elaborar l'any passat. S'han presentat vins joves negres, criances del 2003 i diversos vins escumosos elaborats pel mètode tradicionale. "Aquesta disminució de producció en el nostre cas a Constantí va comportar un increment de la qualitat molt important." Mas dels Frares: El laboratori d'aprenentatge El celler experimental de Mas dels Frares és un entorn idoni on els alumnes poden practicar tot el procés: Treball de camp: Gestió de les 5,5 hectàrees amb 17 varietats diferents. Vinificació: Ús de tines d'acer inoxidable amb diversos protocols d'elaboració. Pràctiques reals: Durant la verema, els estudiants passen un mes sencer integrats en les tasques de celler i laboratori.