Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55561-55584 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
19'
Dimissió i balanç de Rafael Tatay a la FUB
Rafael Tatay deixa la presidència del comerç tarragoní El president de la Federació d'Unions de Botiguers (FUB) de Tarragona, Rafael Tatay, ha anunciat la seva renúncia al càrrec després d'un any de gestió. Aquesta decisió, motivada per qüestions de salut i pel compromís previ de romandre només dotze mesos a l'entitat, obre un procés electoral que culminarà la segona quinzena de gener. Crítiques i suports en el sector L'anunci ha generat reaccions contraposades dins del teixit comercial: * Juli Martínez (Via T): Acusa Tatay d'haver provocat la divisió del sector i d'haver actuat en contra de l'arribada d'El Corte Inglés. * Alfons Muñiz (Sant Pere i Sant Pau): Defensa la gestió de Tatay, destacant el seu prestigi aportat a la federació i el seu caràcter emprenedor. Reivindicacions i reptes de futur Durant l'entrevista, Tatay ha abordat els temes més polèmics que afecten el comerç local: 1. El Corte Inglés: Tot i les crítiques, Tatay aclareix que el seu posicionament buscava protegir el petit comerç i negociar 27 punts de millora amb l'Ajuntament. 2. La unitat comercial: Ha fet una crida a la cohesió per evitar la fragmentació del sector, advertint sobre el risc de crear noves federacions paral·leles. 3. Competència externa: Ha criticat durament les campanyes de grans superfícies a Les Gavarres, considerant-les un perill que resta clientela al centre de la ciutat. Balanç d'un any de gestió Tatay ha volgut desmentir que hagi estat un "any sabàtic" enumerant assoliments concrets: "Hem aconseguit que els llums de Nadal siguin gratuïts per al comerç i hem gairebé doblat el nombre d'associacions integrades a la federació." Altres fites inclouen la publicació regular de la revista El Botiguer, acords per reduir les comissions de les targetes de crèdit en un 60% i el disseny d'una futura targeta de fidelització per als clients del teixit associatiu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
6'
Nova seu per a l'EOI de Tarragona a l'antiga Chertré
Trasllat de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) a la Chertré La Generalitat de Catalunya ha anunciat oficialment la rehabilitació de l'antiga fàbrica Chertré per acollir la nova seu de l'Escola Oficial d'Idiomes de Tarragona. La consellera d'Educació, Marta Cid, ha confirmat que el projecte pretén iniciar les obres l'any 2006 i que el servei estigui plenament operatiu l'any 2008. Detalls de l'emplaçament i ús de l'edifici La decisió d'ubicar l'escola al nucli urbà respon a una demanda històrica per facilitar l'accés dels alumnes. L'edifici es distribuirà de la següent manera: * Planta baixa i primera planta: Destinades exclusivament a l'escola. * Edifici annex: També per a ús educatiu de l'EOI. * Segona planta: Es reservarà per a usos culturals sota gestió de l'Ajuntament. Situació actual i volum d'alumnat La directora del centre, Jolanda Escot, destaca la necessitat urgent d'aquest canvi a causa de la precarietat de les instal·lacions actuals, que s'han quedat petites per gestionar un volum considerable de persones: * Prop de 3.000 alumnes actius (2.700 presencials i 200 a distància). * Un increment d'unes 1.000 persones addicionals durant el període d'exàmens al juny. Reacció de la comunitat educativa Malgrat l'optimisme general, existeix un cert escepticisme moderat a causa de promeses anteriors no complertes durant els darrers 20 anys. "Esperem i creiem realment que aquesta vegada és la bona, perquè la situació és molt precària i Tarragona es mereix un edifici com Déu mana." L'anunci posa fi a anys d'especulacions sobre altres ubicacions com els Quatre Garrofers o Joan XXIII, consolidant la Xertres com l'opció definitiva.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Exposició sobre Superconductivitat i el Tren Magnètic a Tarragona
Introducció a la Superconductivitat a Tarragona L'exposició, situada al Col·legi Saavedra i organitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV), forma part del projecte europeu LIFE. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal la divulgació de la física i la tecnologia d'avantguarda entre els estudiants de secundària i la ciutadania en general. Principis Fonamentals i Experiments En Francesc Díez, responsable de física a la URV, explica els dos pilars que sustenten l'exposició: Absència de resistència elèctrica: Es demostra com un superconductor pot transportar energia sense generar calor ni pèrdues, a diferència del coure convencional. Levitació magnètica: Gràcies a la capacitat dels materials superconductors de rebuig del camp magnètic (efecte de memorització), es poden fer surar objectes sense cap tipus de fregament mecànic. "Els superconductors tenen la resposta a no tenir pèrdues d'energia en el transport; farem un món més sostenible." Aplicacions de Futur: El Tren Magnètic i la Medicina L'exposició destaca diverses aplicacions pràctiques que revolucionaran el nostre dia a dia: Transport d'Alta Velocitat: Es presenta una maqueta d'un tren magnètic (Maglev) que pot arribar als 600 km/h sense risc de descarrilament, ja que no toca la via. Sostenibilitat: L'ús de superconductors en motors industrials eliminaria el 40% de les pèrdues actuals per fregament. Medicina de Precisió: La tecnologia de la magnetoencefalografia permet escanejar el cervell de forma totalment innòcua detectant camps magnètics diminuts. Energia Neta: Es menciona la rellevància dels superconductors en projectes com l'ITER per al control del plasma en la fusió nuclear.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
Comiat i Tancament de la Sessió
Resum del Comiat Aquest fragment recull una sèrie de comiats i expressions de tancament que es repeteixen de manera constant al llarg de la gravació. El contingut és purament ritual i marca la fi de l'activitat o comunicació del dia. Punts Destacats: Reitiració del comiat: L'ús de la fórmula "Fins demà!" subratlla la intenció de reprendre el contacte en la jornada següent. Expressivitat final: Les intervencions passen de frases completes a exclamacions curtes, indicant un tancament progressiu de la sessió. "Fins demà!" L'estructura del text mostra una clara seqüència de finalització, on els interlocutors asseguren la continuïtat de la relació amb una cita per al dia posterior.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
24'
Comerç i actualitat política a Tarragona
Campanya de Nadal i Enllumenat L'Ajuntament de Tarragona posa en marxa la campanya de Nadal amb l'encesa oficial de l'enllumenat a la Rambla Nova. Com a novetat destacada, aquest any el consistori assumeix el 100% del cost de les llums, alliberant els botiguers d'aquesta càrrega econòmica per a que puguin invertir en activitats de dinamització al carrer. Detalls de la il·luminació • S'han instal·lat prop de 700 figures, de les quals 300 són completament noves. • S'aposta per la tecnologia de baix consum i baix impacte lumínic. • Zones clau com la Rambla i la Plaça Imperial Tàrraco tindran una ambientació especial com a benvinguda. Reptes del Teixit Comercial L'entrevista aborda el relleu a la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona (FUB) i la necessitat d'un teixit associatiu fort davant l'arribada d'operadors com El Corte Inglés. "El teixit comercial tradicional ha d'estar organitzat per saber fer seus els fluxos d'atracció que generarà la gran superfície." Polèmica amb MediaMarkt Francesc Ricomà critica la campanya publicitària d'aquesta multinacional que utilitza l'eslògan 'Tarragona és cara'. Considera que és una estratègia egoista i irresponsable que distorsiona la realitat i perjudica la imatge global de la ciutat. Dinamització als Barris i Política Municipal Es detallen els plans per a Torreforta i el Serrallo, supeditats a la creació d'associacions estables de botiguers que gestionin les eines que ofereix l'Ajuntament. En l'àmbit polític, Ricomà expressa la seva preocupació per la crisi interna de CiU: • El Partit Popular demana estabilitat per no paralitzar l'Ajuntament. • No descarta que l'alcalde Nadal hagi de continuar fins al final de la legislatura per responsabilitat. • Recorda que el govern se sosté gràcies als 4 regidors del PP.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
2'
Nova estratègia d'enllumenat i comerç per Nadal a Tarragona
Nova col·laboració entre l'Ajuntament i el sector comercial L'Ajuntament de Tarragona i les associacions de botiguers han arribat a un acord estratègic per optimitzar els recursos durant les festes nadalenques. El canvi principal és que el consistori assumirà el 100% del cost de l'enllumenat públic (en lloc del 90% habitual), permetent que els comerciants destinin la seva part del pressupost a altres activitats. Dinamització del carrer i activitats Gràcies a aquest estalvi per als botiguers, s'ha adquirit el compromís de potenciar l'ambientació de la ciutat amb accions directes: - Presència de personatges tradicionals com Pares Noels i patges reials. - Instal·lació de zones musicalitzades per acompanyar les compres. - Creació de campanyes promocionals i sortejos de Nadal per fomentar el consum local. Renovació i eficiència de l'enllumenat L'enllumenat d'enguany aposta per la sostenibilitat i la innovació visual: - Ús de tecnologia de baix consum i sistemes de no-neon per evitar la contaminació lumínica. - Es desplegaran gairebé 700 figures, de les quals unes 300 seran totalment noves. - Destaca la renovació total de la Rambla Nova i la nova benvinguda visual a la Plaça Imperial Tàrraco. "Volem que Tarragona visqui el Nadal, que la gent surti al carrer i que se senti acollida en aquestes festes tan entranyables."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Avenços al CIM el Camp: la segona logistica de Catalunya
Detalls de la infraestructura i estat actual L'entrevista amb Ignasi Regas, director de Cimalsa, revela que el Centre Integral de Mercaderies (CIM) el Camp es troba en una fase d'execució molt avançada. Situat estratègicament entre Tarragona i Reus, aquest complex esdevindrà la segona plataforma logística més gran de Catalunya, només superada per la del Port de Barcelona. Característiques de la construcció Extensió total: El projecte preveu una superfície de 87 hectàrees dividides en dues fases. Primera fase: Ocupa 42 hectàrees i la urbanització estarà enllestida el gener del 2006. Inversió: S'han destinat aproximadament 42 milions d'euros només per a la fase inicial. Segona fase: Contempla una ampliació de 45 hectàrees addicionals un cop es consolidi la primera. Impacte econòmic i empreses confirmades L'impacte al territori serà significatiu, tant per la modernització del sector del transport com per la creació d'ocupació. Ocupació Directa: S'estima la generació d'uns 2.000 llocs de treball al Camp de Tarragona. Ocupació d'espais: Tot i no haver acabat les obres, ja s'ha reservat prop del 50% del sòl logístic. Clients clau: S'ha tancat un acord amb Seur i hi ha negociacions avançades amb vuit empreses més. Objectiu comercial: Es pretén que durant el 2006 tot l'espai estigui ocupat o compromès. Serveis i accessibilitat del centre La plataforma ha estat dissenyada amb una visió integral per oferir serveis que cobreixin tres àmbits: Persones i transportistes: Restauració, hostaleria i atenció mèdica. Vehicles: Tallers de reparació i serveis de pneumàtics. Empreses: Gestories, consultories i un parc de negocis amb 100.000 m² de sostre per a activitats terciàries. Respecte a la connectivitat, s'han resolt els accessos amb la T-11 i l'A-7, garantint que el trànsit pesat connecti directament amb les vies de gran capacitat sense afectar la xarxa secundària.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
19'
Unió reclama l'alcaldia de Tarragona amb Albert Vallbé
Pugna política a Tarragona: Unió proclama el seu candidat L'entrevista a Xavier Franquet, cap local d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) a Tarragona, revela la tensió existent dins de la federació de Convergència i Unió (CiU) de cara a les eleccions municipals de 2007. El punt central és l'assemblea local per proclamar Albert Vallbé com a aspirant a l'alcaldia. Arguments a favor d'Albert Vallbé Franquet defensa aferrissadament la figura de Vallbé davant els intents de Convergència de minimitzar-lo: * Trajectòria professional: Es destaca que és un advocat d'èxit amb un despatx de prestigi, defensant que cal tenir una carrera professional abans d'entrar en política. * Experiència política: Ha estat senador, vicepresident de la Diputació i número dos a l'Ajuntament. * Connexió popular: Critica les mofes sobre el seu paper com a Magí de les Timbales, afirmant que és un orgull tarragoní i una mostra de la seva gran capacitat de connectar amb la ciutadania. Conflicte amb Convergència i Joan Aregio La relació entre els socis de federació passa per un moment delicat a causa de la successió de Joan Miquel Nadal: * Unió considera que Joan Aregio (proposat per CDC) és un "bon gestor" però que li manca la simpatia i el caliu popular de Vallbé. * Franquet denuncia la "política de fets consumats" de Convergència i la manca d'un relleu clar i planificat. * > "Havíem frenat la campanya per responsabilitat durant un any, però la situació no és seriosa i no podíem esperar més." Diferències en el model de ciutat Més enllà dels noms, Unió planteja discrepàncies en la gestió municipal: * Urbanisme: Crítiques al projecte de La Móra 2, que Franquet defineix com un model aïllat i poc sostenible que recorda als polígons dels anys 60. * Visualització: Lamenten que les grans operacions (Corte Inglés, Tabacalera) siguin capitalitzades exclusivament per l'alcalde Nadal, deixant poc marge als socis d'Unió. Perspectives de futur Tot i la picabaralla, Unió manté la porta oberta a la negociació, però amb fermesa: * Afirmen que els pactes de federació permeten que Unió encapçali la llista a Tarragona (com a excepció a la norma general). * No descarten cap escenari si no s'arriba a un acord satisfactori sobre el candidat i el programa de govern.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
2005-12-01 ST.ELOI. JOIERS I RELLOT. DE
Crisi de seguretat al sector de la joieria L'entrevista amb Jordi Borràs, membre de la Junta del Col·legi de Joiers de Catalunya, aborda el profund malestar i la commoció del sector arran de l'atracament brutal a Castelldefels que va acabar amb la vida de tres joiers. Aquest incident ha posat en relleu una problemàtica històrica d'inseguretat que afecta tant a botiguers com a artesans de tallers. Mesures de protesta i acció judicial El sector ha decidit emprendre accions davant la gravetat dels fets: * Aturada simbòlica: Es convoca un tancament de bitlles de 10 minuts a les 12 del migdia com a mostra de dol i solidaritat. * Via judicial: El Col·legi ha presentat una querella contra el govern espanyol per l'incompliment del deure constitucional de garantir la seguretat ciutadana. Crítica a la reincidència i al sistema Borràs reflexiona sobre el fet que les mesures de protecció física (vidres antibales, alarmes) resulten insuficients davant la violència inaudita dels assaltants: "Alguna cosa no funciona quan una persona que va matar un joier fa 12 anys surt de la presó i en mata tres més." L'entrevistat subratlla la preocupació per la reincidència i la sensació de desemparament malgrat l'esforç policial, demanant una reflexió profunda sobre el sistema penal i la protecció efectiva dels professionals que viuen amb la por constant de patir atracaments salvatges.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Patrimoni oral a les comarques de Tarragona
Exploració del Patrimoni Oral i Material Aquesta conversa entre l’entrevistador i la Carme Oriol gira al voltant de la publicació del llibre El patrimoni oral a les comarques de Tarragona, editat per la Diputació. L'obra proposa un viatge pel territori que connecta el patrimoni tangible (pedres, roques, monuments) amb el patrimoni intangible (històries, llegendes i creences). Tipologies de relats segons la tradició El llibre no és només una recull de contes, sinó que inclou un estudi introductori per categoritzar la riquesa de l'oralitat: Contarelles: Relats breus de caràcter humorístic o còmic. Solen destacar l'enginy del protagonista (sovint un noi espavilat) per vèncer figures com el diable o les bruixes. Llegendes: A diferència de les contarelles, estan lligades al sistema de creences i solen tenir una funció moralitzant o un càstig diví per qui incompleix les normes. Tradicions explicatives: Històries creades per donar sentit a elements físics del paisatge, com el Pont del Diable o la Roca de la Bruixeta. Etimologies populars: Explicacions imaginatives i simpàtiques sobre l'origen dels noms dels pobles, com el cas d'Arnes i la seva defensa amb abelles. Metodologia i recerca L'autora explica que s'ha seguit un criteri de distribució comarcal equitativa, incloent-hi una quarantena de municipis. Els materials provenen de tres fonts principals: 1. Treball de camp: Entrevistes directes transscrites respectant l'espontaneïtat de l'oralitat. 2. Bibliografia prèvia: Resums de relats ja publicats però integrats en el nou context. 3. Arxiu de Folclore: Fons de la Universitat Rovira i Virgili (URV). "Hem volgut relacionar aquests llocs concrets amb relats que expliquen el per què d'aquella roca o d'aquell nom, d'acord amb la creativitat popular." L'objectiu final és una obra divulgativa i visualment atractiva gràcies a les fotografies de Ramon Cornadona, que busca animar la gent a valorar la memòria oral que encara perdura en les generacions actuals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Campanya de Donació de Sang al Tarragonès
Crida urgent per a la donació de sang a Tarragona El programa aborda la situació crítica de les reserves de sang davant l'arribada de les festes de Nadal. Malgrat que l'activitat hospitalària es manté, el nombre de donants disminueix dràsticament durant aquestes dates. Actualment, es reben unes 1.500 unitats mensuals, xifra que representa només una quarta part de l'objectiu òptim de 200 unitats diàries. Reptes i desinformació La doctora Virgínia Callau (hematòloga de l'Hospital Joan XXIII) i Jesús Carbó (president de l'Associació de Donants de Sang del Tarragonès) identifiquen diversos obstacles: * Desinformació: Molts ciutadans eviten donar per por al dolor, falta de temps o creences errònies sobre el contagi de malalties. * Manca d'hàbit: Es busca passar del donant puntual (que respon només a crides d'emergència) al donant habitual. * Logística de l'emergència: La sang utilitzada en catàstrofes no és la que s'acaba de donar, sinó la que ja està en stock, ja que el processament tarda unes 24 hores. El procés de donació i requisits El procés és ràpid (entre 7 i 9 minuts l'extracció) i inclou: 1. Explicació i qüestionari de consentiment. 2. Petita exploració mèdica i fixació del grup sanguini. 3. Extracció i posterior refrigeri per a la recuperació. Pel que fa a la freqüència, els homes poden donar 4 cops l'any i les dones 3, amb un interval mínim de dos mesos entre donacions. L'Associació de Donants del Tarragonès L'entitat busca voluntaris i delegats per dinamitzar les donacions als barris i pobles. S'ha constatat que la presència d'un delegat local pot arribar a duplicar les donacions, com passa a la Terra Alta, la comarca amb l'índex més alt de Catalunya gràcies a la proximitat de la xarxa social. "Donar sang és un mínim esforç amb una gran recompensa: pots salvar fins a tres vides amb una sola unitat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
La Botiga del Cafè: Tradició i flaire a la Via T
Visita a un establiment emblemàtic de Tarragona En aquesta edició de l'espai dedicat a la VIA-T, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça fins a un dels comerços més veterans i estimats de la ciutat. Després d'uns moments d'incertesa tècnica, en Josep Sonyer revela la ubicació des d'on s'emet: la Botiga del Cafè, situada a la Rambla Nova (cantonada amb el carrer Canyelles). Concurs i participació de l'audiència L'episodi segueix la dinàmica habitual de participació ciutadana, on els oients han d'endevinar el nom exacte de l'establiment per guanyar un premi. Cal destacar: Una primera oient, la Montse, identifica el lloc correctament pel seu nom antic, Brasilia, però no s'emporta el premi per no utilitzar la denominació actual. El guanyador final és en Gabriel Molina, qui identifica ràpidament la Botiga del Cafè i rep com a obsequi un lot de productes i un esmorzar per a dues persones. Història i oferta de l'establiment La Rosa Borràs, responsable de màrqueting del negoci, explica els detalls que fan especial aquest comerç: Trajectòria: El local original es va obrir l'any 1970 (fa 35 anys en el moment de l'emissió), consolidant-se com un referent del comerç de proximitat. Varietat i qualitat: Ofereixen entre 15 i 20 varietats de cafè d'orígens diversos com el Brasil, Centreamèrica i Àfrica, a més de moldre el gra al moment segons el tipus de cafetera del client. Productes complementaris: A banda del cafè, destaquen els fruits secs acabats de torrar, els bombons, les infusions a granel i les tradicionals galetes del Maginet. "Prendre un bon cafè és un cafè recent torrat i, evidentment, recent molt especialment pel tipus de cafetera que cadascú tingui a casa seva." Finalment, es recorda la promoció actual de la VIA-T per aquestes festes de Nadal, que ofereix invitacions al Casino de Tarragona per compres superiors a 50 euros als establiments adherits.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
24'
5è Aniversari de Tarraco: Patrimoni de la Humanitat
Celebració i Sorteig del Viatge a Roma L'episodi comença amb el tancament del concurs organitzat per Tarragona Ràdio amb motiu del cinquè aniversari de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. S'extreu el número guanyador, el 84, que correspon a l'Enric Dalmau. El premi consisteix en: • Un viatge a Roma per a dues persones. • Tres nits d'hotel amb passatges d'avió inclosos. L'Enric, en connexió telefònica, explica que ha enviat més de nou missatges i tria la Catedral, el Pont del Diable i el Cinturó Romà com els monuments més representatius. Records de la Candidatura i Intrigues Diplomàtiques L'alcalde Joan Miquel Nadal i la tinent d'alcalde Maria Mercè Martorell rememoren els moments de tensió previs a la declaració d'Austràlia l'any 2000: • La necessitat de mantenir clandestinitat durant la visita dels tècnics de l'ICOMOS per evitar filtracions. • El suport clau de països com Malta i el Marroc. • Les dificultats i crítiques polítiques internes que van patir fins a l'últim moment. "Vam passar moments molt durs... però la història ens ha donat la raó i les coses es van fer bé." Gestió del Patrimoni i Futur de la Ciutat Es debat el model de gestió de Tarragona, defensant l'actuació directa sobre el terreny en lloc de la planificació excessiva: Prioritats de l'Ajuntament • Manteniment vs. Excavacions: L'alcalde aposta per dedicar el 90% de l'esforç a fer els monuments actuals visitables en lloc d'aixecar nous jaciments que generen despeses inassumibles. • Inversió local: Es destaca que l'Ajuntament ha invertit fons propis per alliberar espais com el Circ, sent un model de gestió local a nivell estatal. • Reivindicació de fons: Es critica el retard en l'arribada de subvencions promeses pel govern central per a la restauració del Pont del Diable. Projectes Immediats L'episodi finalitza amb la menció a la inauguració de la nova maqueta de la Tàrraco romana i la millora de la senyalítica a la Muralla, reafirmant que el patrimoni és el principal motor turístic i cultural de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
10'
Turisme i Patrimoni: L'impacte de Tàrraco a Tarragona
El Despertar Turístic de Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio posa de manifest com la declaració de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat ha estat el catalitzador d'un canvi profund en el model turístic de la ciutat. El focus ja no es troba només en el turisme de sol i platja, sinó en un turisme cultural de qualitat que busca la temporalitat del patrimoni. Punts clau de la col·laboració sectorial Creixement Hoteler: La ciutat ha passat de tenir un sol hotel de quatre estrelles a quatre en només set anys, reflectint un augment de la demanda de visitants amb un poder adquisitiu mitjà-alt. Nous atractius: La inauguració de la maqueta de l'antiga Audiència es presenta com una eina cabdal per als guies, permetent una millor comprensió del passat romà. Perfil del visitant: S'identifica un públic majoritàriament familiar provinent de Barcelona, però també un important segment de negocis i congressos. Modernització del Souvenir: El merchandising local s'està professionalitzant per oferir rèpliques i records d'alta qualitat que s'allunyin dels tòpics. El futur: Difusió i compromís col·lectiu "No coneixen a ningú que hagi vingut a Tarragona i hagi sortit defraudat de l'oferta lúdica i d'atractius que ofereix la ciutat." Els experts coincideixen que la difusió és l'assignatura pendent. Es proposa una tasca de proselitisme on tant hotelers com ciutadans actuin d'ambaixadors del ric patrimoni històric, destacant que molts turistes encara es mostren sorpresos en descobrir la magnitud del llegat romà quan visiten la ciutat per primer cop.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Visita escolar a la Tarragona Moderna
Un recorregut per la història viva de Tarragona Els alumnes de quart de primària de la Salle de Tarragona participen en una excursió organitzada pel Museu d'Història, on exploren els secrets de la ciutat moderna a través d'un itinerari teatralitzat que combina dades històriques i llegendes locals. Els secrets de la Muralla La visita comença al Portal del Roser, on els nens descobreixen curiositats sobre el sistema defensiu: La Falsa Braga: Un element de protecció el nom del qual genera rialles entre els assistents, tot i que té una funció purament militar. El Fortí Negre: Una torre vinculada al passat fosc de la ciutat, ja que s'hi hissava una bandera negra quan s'executaven presoners. La Plaça del Pallol: Antic centre de gestió del blat sota control municipal. L'esplendor i la decadència de Casa Castellarnau El grup visita la Casa Castellarnau, un edifici d'origen gòtic on el protagonista és el senyor Josep Antoni de Castellarnau, un personatge caracteritzat que guia els nens per la seva llar. Portes falses: La casa disposava de passadissos secrets per escapar de cobradors. Ludopatia i pèrdua: El guia explica amb humor com la família va perdre part del patrimoni (fins i tot les escales de la casa) jugant a cartes i daus. Vida noble: Es mostren sales com la de jocs, la biblioteca i la sala de festes amb mobiliari d'estil Isabel II. "Jo vaig pagar un títol que va costar molts diners, i des de llavors ja sóc el senyor de Castell d'Arnau." La jornada finalitza amb un recital de música en directe amb violí i flauta que aconsegueix captivar l'atenció i el silenci dels alumnes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
31'
5 anys de Tarraco com a Patrimoni de la Humanitat
Balanç i reptes del patrimoni tarragoní En commemoració del cinquè aniversari de la declaració de Tarraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, experts i responsables de les principals institucions culturals de la ciutat analitzen l'evolució, els èxits i els deures pendents en la gestió del conjunt arqueològic. L'impacte de la declaració i la resposta ciutadana Els interlocutors coincideixen que la fita de l'any 2000 no va ser un punt d'arribada, sinó un punt de partida que ha transformat la relació entre la ciutat i el seu passat: • Consciència social: S'ha passat d'una ciutat que vivia d'esquena als seus monuments a una societat que els coneix i els valora com un actiu identitari i econòmic. • Suport tècnic i científic: La declaració va ser fruit d'anys de treballs rigorosos i memòries científiques que van posicionar Tarragona en l'àmbit internacional. • Unitat institucional: Es recorda el dia de la declaració com un moment excepcional de germanor i oblit de les diferències polítiques pel bé comú. "Ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat és importantíssim, però és un punt de partida; ha de servir per tenir projectes més coherents i recursos fonalmentals." Reptes de gestió i infraestructures Tot i l'optimisme, els experts identifiquen mancances estructurals que dificulten la preservació i difusió òptima del patrimoni: • Manca d'un projecte global: Es reclama una planificació conjunta entre les tres administracions (Ajuntament, Generalitat i Estat) per evitar la duplicitat de recursos o la inacció per falta d'acords. • El Pla Especial de Protecció: Es recorda que el Pla Especial de Protecció Arqueològica, previst per la llei de 1994, encara és una assignatura pendent vital per fixar prioritats. • Inversions i infraestructures: Tot i l'anunci recent de prop de 8 milions d'euros en inversions, se subratlla la necessitat d'infraestructures útils i centres d'interpretació moderns per a la societat actual. El patrimoni com a motor econòmic L'episodi destaca que el patrimoni és el gran recurs de futur per a la ciutat, ja que, a diferència d'altres sectors com la indústria, és un bé immoble i permanent que pot diversificar l'economia local a través del turisme cultural i la recerca científica de primer nivell.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
27'
La Nova Maqueta de Tàrraco: Història i Didàctica
Inauguració de la Maqueta de Tàrraco L'episodi se centra en la presentació de la nova maqueta de la ciutat romana de Tàrraco, una obra de grans dimensions (22 metres quadrats) que reprodueix amb un rigor científic excepcional la ciutat i els seus accessos. Aquest projecte culmina les celebracions del 5è aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Procés de Creació i Detall Tècnic L'autor de l'obra, Elias Torres, i els tècnics del museu expliquen que la construcció ha estat un repte monumental: • S'han utilitzat materials com fusta, poliestirè i resines sintètiques. • El procés ha requerit una documentació històrica exhaustiva per part de l'arqueòleg Lluís Pinyol. • El disseny combina l'arqueologia urbana amb la representació de la vida quotidiana, incloent detalls com bugaderies i fonts. "El 50% de la nostra feina és pensar què volem explicar; la resta és aixecar volums." Vessant Didàctica i Educativa El Camp d'Aprenentatge, representat per Joana Virgili, destaca el potencial pedagògic de la maqueta: • Permet als escolars contextualitzar els monuments que visiten in situ. • S'organitzaran activitats on els nens hauran de posicionar personatges històrics en la maqueta segons el seu rol social. • Cada any passen uns 22.000 alumnes pels monuments de la ciutat, consolidant Tarragona com un referent educatiu a Catalunya i el País Valencià. Impacte en la Ciutadania i Futur Els interlocutors coincideixen que en els darrers cinc anys ha crescut l'autoestima i la consciència patrimonial dels tarragonins. S'esmenta l'èxit de les publicacions divulgatives, com les "Petites Històries" o el material del dibuixant Napi. Finalment, s'anuncien futurs projectes, com una possible maqueta sobre la indústria petroquímica per explicar la realitat actual de la zona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
14'
Conciliem: Projecte de conciliació laboral de la CEPTA
Conciliem: Una iniciativa per a la conciliació a Tarragona La Confederació d'Empresaris de la província de Tarragona (CEPTA) ha posat en marxa el projecte Conciliem, una iniciativa pionera que busca millorar l'equilibri entre la vida laboral i la vida personal. Íngrit Caral, directora de Formació i Desenvolupament de la CEPTA, explica que l'objectiu no és només familiar, sinó global per a totes les persones treballadores. Estructura i diagnosi del projecte El projecte se centra en una acció directa amb 10 empreses seleccionades de la província, a les quals se'ls finança el 100% d'una consultoria especialitzada. Els punts clau de la intervenció són: Diagnosi personalitzada: Anàlisi de les estructures de recursos humans i les necessitats reals de la plantilla. Implementació de mesures: Solucions concretes com ara flexibilitat horària, formació en horari laboral, xecs guarderia o reestructuracions organitzatives. Cofinançament: El programa compta amb el suport del Servei d'Ocupació de Catalunya, el Fons Social Europeu i el Pacte de Santes Creus. L'impacte en el teixit empresarial Tot i que el pressupost limita el projecte a 10 empreses, més de 25 companyies de diversos sectors (químic, construcció, sanitari, etc.) han mostrat interès. La selecció prioritza les PIMES, ja que solen tenir menys recursos propis per aplicar aquestes polítiques que les grans corporacions. "Només amb treballadors i treballadores motivats i compromesos farem que les empreses siguin competitives i tinguem un futur pròsper." Calendari i futur Inici: Desembre amb les primeres visites de la consultora Optimiza. Finalització: Febrer, amb la presentació de resultats. Continuïtat: Es preveu publicar les experiències per generar un efecte multiplicador en altres empreses del territori.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
16'
Projecte de comunicacions per ràdio al Sàhara Occidental
Missió humanitària i tècnica al Sàhara Una nova expedició tarragonina parteix cap als territoris alliberats del Sàhara Occidental amb un objectiu doble: reforçar els vincles humans i, sobretot, implementar un ambiciós projecte de comunicacions per ràdio. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració directa de l'Agrupació Cultural i Recreativa de Bombers de la Generalitat a les comarques tarragonines i l'Associació d'Amics del Poble Saharaui. Detalls geomètrics i tècnics del projecte El projecte és vital donada la precarietat de la zona, on les distàncies són immenses i la infraestructura inexistent: Abast territorial: Es pretén cobrir una franja d'uns 1.500 quilòmetres per connectar set grans assentaments. Tecnologia utilitzada: S'instal·len equips d'ona curta i sistemes de ràdio (freqüències 80 i 400) per enllaçar els poblats amb el Ministeri de Comunicacions saharaui. Autonomia energètica: Davant la manca de xarxa elèctrica, els equips funcionen mitjançant plaques solars, acumuladors i convertidors. Població beneficiada: El sistema donarà servei a uns 70.000 habitants, facilitant la gestió d'emergències mèdiques i el seguiment de vehicles en rutes perilloses. Formació i sostenibilitat Els bombers no només instal·len el material, sinó que realitzen una tasca de transferència de coneixement: Capaciten tècnics locals per a la reparació i el manteniment autònom dels equips. Instruiran els operadors dels assentaments sobre com utilitzar els recursos de ràdio de manera eficient. "El no saber si un vehicle que ha sortit d'un punt a 280 quilòmetres ha arribat a la seva destinació podria comportar la mort de la gent; la ràdio és seguretat vital." Suport institucional i econòmic L'operació té un cost superior als 26.000 euros, finançats en gran part (18.000 euros) per la Universitat Rovira i Virgili (URV), demostrant el compromís acadèmic amb la cooperació internacional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Cinc anys de Patrimoni Mundial a Tarragona i Espanya
El Llegat de l'Any 2000: Un Reconeixement Compartit El 30 de novembre del 2000, la UNESCO va marcar un abans i un després per a la ciutat de Tarragona en declarar el conjunt monumental de l'antiga Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat. Aquesta distinció no va ser aïllada, ja que en la mateixa assemblea de Cairns (Austràlia), quatre indrets més de l'estat espanyol van rebre el mateix segell de qualitat: La Muralla romana de Lugo. El Palmerar d'Elx. Els jaciments de la Serra d'Atapuerca. Les esglésies romàniques de la Vall de Boí. Impacte i Transformació dels Territoris Cinc anys després de la declaració, els responsables d'aquests espais coincideixen en els beneficis obtinguts, destacant especialment tres eixos: Injecció moral i orgull local: Els ciutadans han pres consciència del valor del seu patrimoni, convertint-se en autèntics ambaixadors de les seves localitats. Explosió turística: S'ha produït un augment espectacular de visitants. Per exemple, a la Vall de Boí han passat de 50.000 a prop de 150.000 visitants anuals, facilitant la desestacionalització del turisme. Responsabilitat i conservació: La distinció obliga les administracions a mantenir nivells òptims d'investigació i preservació per a les generacions futures. Projectes i Celebracions Commemoratives "Aquesta declaració té una contrapartida que és la responsabilitat de mantenir el pavelló alt." Per celebrar el cinquè aniversari, cada indret ha organitzat activitats singulars: Elx: Ha creat el Museu del Palmerar i l'Estació Fènix, un laboratori d'investigació sobre la palmera in vitro. Lugo: Ha programat un concert internacional amb Bárbara Hendricks i visites guiades per als escolars. Atapuerca: Una marxa a peu multitudinària per apropar els jaciments a tota la societat. Vall de Boí: Consolidació de centres d'interpretació per garantir l'accés al romànic tot l'any. Finalment, el text destaca les curioses similituds entre les ciutats, com el fet que tant Lugo com Tarragona patissin petits ensorraments a les seves muralles poc després de la declaració, esdeveniments ja superats que no han tacat el prestigi d'aquest reconeixement universal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Margarida Aritzeta: Fantasia i política a 'El llegat dels filisteus'
Una cruïlla entre la realitat política i la ficció literària L'escriptora Margarida Aritzeta presenta la seva nova novel·la, El llegat dels filisteus, una obra que, malgrat basar-se en fets d'estricta actualitat com el cas Carot, es defineix essencialment com una fantasia lúdica. L'autora explora la frontera entre el que és real i el que és possible, oferint una visió amable i trepidant d'una crisi política que ha tornat a la primera línia informativa de manera casual en el moment de la publicació del llibre. Eixos principals de l'obra El punt de partida real: La trama arrenca amb la figura de Josep-Lluís Carot-Rovira en la seva etapa com a conseller primer i la polèmica reunió de Perpinyà. L'element fantàstic: L'aparició d'un misteriós personatge que reclama "el llegat dels filisteus", un objecte que suposadament Carot posseeix sense saber-ho. Escenaris i personatges: La novel·la combina l'ús de noms i llocs reals (Tarragona, la Rambla, personatges del món cultural) amb personatges de ficció, com un llibreter de vell que ajuda en la recerca. Un viatge geogràfic i històric L'acció no es limita a Catalunya, sinó que es converteix en una novel·la d'aventures que trasllada el lector a: El Sàhara Occidental: L'autora connecta la trama amb el poble saharaui i els campaments de refugiats de Tinduf, basant-se en la seva pròpia experiència física al desert per dotar el text de sensacions i imatges autèntiques. La Història Antiga: Es basteix un paral·lelisme entre el poble filisteu de fa 3.000 anys i la situació de Catalunya, evocant el mite de David contra Goliat. "Els periodistes expliquen el real; la literatura juga en l'àmbit del possible. Jo explico el que és possible d'una manera creïble." Un menú literari complet La novel·la es presenta com un "menú complet" que inclou relacions personals, crisis d'identitat (encarnades en el personatge de Manu Oriarta), intriga internacional i una crítica al políticament correcte. Aritzeta reivindica la ficció com una eina per divertir-se i contraposar-se a les interpretacions agressives dels mitjans de comunicació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
Creació musical i literària sobre el Quixot
L'Adaptació del Quixot: Entre la Literatura i la Música El procés de creació d'aquesta obra musical es basa en una reinterpretació personal de l'obra de Cervantes. L'autor explica com ha hagut d'intervenir en el material original per oferir una continuïtat literària coherent a les escenes escollides. Estructura i Composició Literària L'obra s'organitza en sis temps ben diferenciats, on el text no sempre és literal del llibre: * Creació pròpia: L'autor ha escrit fragments nous per connectar les escenes, especialment a l'últim temps. * La cançó del Buen Escudero: Un exemple on tota la literatura és original, creada a partir de la recerca de paraules i frases durant la lectura per definir la relació entre Sancho Panza i Don Quixote. * Referents originals: El primer temps, En un lugar de la Mancha, sí que utilitza les frases cèlebres de l'inici del llibre com a introducció. L'Ús del Piano i la Veu L'obra destaca per la seva versatilitat interpretativa: * Cinc moviments per a veu i piano i un exclusivament instrumental. * Alternança entre el cant i el recitatiu, on el piano actua com a teló de fons mentre es narra el text. L'Humor i el Romanticisme Malgrat que la visió general és molt romàntica, l'autor destaca el contrast que aporta el segon temps: * Diàleg entre Rocinant i Babieca: Escrit totalment en clau d'humor. * Composició descriptiva: El piano executa un ostinato que recorda el caminar cansat del cavall de Don Quixote. "És la meva versió de lo que jo he llegit... una versió molt romàntica, però al cap i a la fi una versió."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
2'
Guia per a la inserció laboral de persones amb discapacitat
Guia pràctica per a la inserció laboral Aquesta intervenció presenta una nova guia dissenyada per facilitar la inserció laboral de persones amb discapacitat a les comarques de Tarragona. El document està estructurat com un recorregut informatiu que beneficiarà tant els perfils de treballadors com les empreses contractants. Conceptes clau i reconeixement La guia comença abordant qüestions fonamentals sobre la discapacitat, enfocant-se especialment en la discapacitat física i sobrevinguda: Definició i organismes: Identificació dels ens responsables de l'atorgament de la qualificació de disminució. Documentació: Tràmits i certificats necessaris per accedir als beneficis laborals i socials. Recursos territorials: Adreces, telèfons i punts de contacte directes a la zona de Tarragona. Marc legal i suport a l'empresariat Un aspecte crític de la guia és l'orientació al sector empresarial per fomentar la contractació inclusiva: Explicació detallada del marc legal vigent. Catàleg de tipus de contractes específics i les seves característiques tècniques. Beneficis i ajuts als quals poden acollir-se els empresaris. Accessibilitat de la informació La guia és un recull d'informació unificat, ja que anteriorment aquestes dades es trobaven molt disperses. "Es tracta d'un recull d'informació que aglutina el que ja existia però de forma diversificada." Actualment, la guia es pot consultar de forma totalment gratuïta a través del lloc web de la fundació (www.fundacio.urv.es) en un format accessible i senzill.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Estat de la sida i la grip al Camp de Tarragona
Situació de la sida al territori L'entrevista amb el Doctor Enric Rovira, epidemiòleg, revela una dualitat en l'estat de la sida a la regió sanitària de Tarragona. D'una banda, la malaltia ha retrocedit gràcies als tractaments antiretrovirals eficaços introduïts des del 1996; de l'altra, la infecció pel virus continua sent preocupant. Evolució i dades clau Estancament de casos: S'ha passat d'unes 50 infeccions anuals a una estabilització d'entre 10 i 15 casos anuals. Canvi de perfil: Si bé inicialment la transmissió estava lligada al consum de drogues via endovenosa, actualment el focus es desplaça cap a la transmissió heterosexual i el col·lectiu d'homes homosexuals. Noves demografies: Es detecta un increment en població jove i en persones immigrades que solen adquirir el virus un cop ja resideixen al territori. Relaxament i diagnòstic tardà El doctor alerta sobre una pèrdua de la percepció de risc a la societat occidental: "Hi ha un cert relaxament de la conducta sexual, bàsicament en l'utilització de preservatiu en parelles no estables." Aquest fenomen es confirma amb el repunt de la sífilis. A més, es destaca que entre un 30-40% dels casos es diagnostiquen tard, quan la malaltia ja s'ha manifestat, limitant les opcions preventives i terapèutiques. Final de la campanya de la grip Coincidint amb el tancament de la campanya el 30 de novembre, el Doctor Rovira valora positivament la resposta ciutadana al Camp de Tarragona. Èxit de vacunació: S'han superat les 100.000 vacunes inicialment previstes, assolint cobertures del 70-80% en grups de risc. Efecte de la grip aviar: L'alta demanda s'atribueix, en part, a la conscienciació generada per les notícies sobre la grip aviar, tot i que el virus estacional encara no ha començat a circular amb força. Recomanació: La vacunació es manté com la mesura més eficaç, gratuïta i inòcua per als col·lectius vulnerables davant l'arribada del fred.