Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55729-55752 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Els Pastorets de Tarragona: Tradició i Sàtira Local
Els Pastorets de Tarragona: Un Clàssic Renovada Jordi Gómez, l'actor que interpreta en Lluquet, presenta la nova edició dels Pastorets de Tarragona, una versió adaptada del text clàssic de Josep Maria Folch i Torres realitzada per Josep Bargalló. L'obra destaca per ser una producció coral que mobilitza unes 60 persones entre actors i personal tècnic. Una Proposta de Dualitat: Tradició i Actualitat L'espectacle manté l'essència nadalenca per al públic infantil, però incorpora elements de sàtira política i social per als adults: Elements tradicionals: Aparicions de dimonis, el naixement i les peripècies dels pastors que busquen l'emoció del públic. Sàtira local: Referències constants a la política de Tarragona i temes d'actualitat com l'Estatut o el casino. Les Cobles: Versos satírics que es renoven cada any per connectar amb el present. Col·laboracions i Cameos Destacats Aquesta edició compta amb participacions especials que reforcen el seu caràcter mediàtic: Albert Vallbé: El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona realitza un cameo interpretant a Sant Josep. Oriol Grau: Apareix de forma virtual com a "presidenta de la Generalitat" explicant la història des d'un context actual. Toni Albà: Participa enguany com una de les grans sorpreses de l'espectacle amb un dels seus personatges icònics. Professionalitat i Detalls de la Representació Tot i ser teatre amateur, la direcció recau en Miquel Àngel Fernández, un director professional que assegura un nivell de qualitat elevat després de tres mesos d'assaigs intensos. "No estem fent una costellada, és una obra de teatre amb un treball darrere importantíssim." Les representacions tindran lloc al Teatre Metropol els dies 26 i 27 de desembre a les 18:30h, amb preus populars per facilitar l'accés a totes les famílies.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2'
Amposta reparteix 3 milions d'euros en un cinquè premi
Amposta celebra el sorteig de Nadal amb fortuna El programa de Tarragona Ràdio ha connectat en directe amb l'administració de loteria número 2 d'Amposta, coneguda com la Bruixeta del Riu, després d'haver venut part del número 53.863, un dels cinquens premis del sorteig. Detalls del premi repartit L'administrador, Agustí Centelles, ha confirmat la distribució d'una quantitat considerable de diners que ha omplert de joia la localitat: Total repartit: Aproximadament 3 milions d'euros. Volum de vendes: S'han venut un total de 60 sèries del número premiat. Distribució: El premi ha estat molt repartit entre diversos col·lectius i punts de venda: 37 sèries venudes directament per finestreta. 10 sèries repartides entre els treballadors o clients d'un supermercat Mercadona. 13 sèries a través de participacions de l'Associació Musical Verge dels Prats de l'Aldea. Tradició i sort a l'administració "No s'ho pot arribar a imaginar l'ambientàs que hi ha... som molt afortunats." L'administració de la Bruixeta del Riu ja té un historial de fortuna, recordant que fa uns anys van repartir un segon premi de 3.500 milions de pessetes. En aquesta ocasió, la celebració s'ha viscut amb cava i una gran afluència de clients emocionats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
28'
Entrevista a Joan Aregio sobre projectes de la Diputació
Projectes Urbanístics i Patrimonials a Tarragona El president de la Diputació, Joan Aregio, aclareix la situació actual del projecte de cobriment de la Plaça de Braus. Les al·legacions presentades per Patrimoni no responen a l'impacte visual, sinó a la necessitat de mantenir i refer una teuladeta històrica. Es preveu que les obres comencin abans de la Setmana Santa de 2006 amb un pressupost total proper als 10 milions d'euros. Futur de la Sabinosa i Relacions amb la Generalitat Pel que fa a la Sabinosa, es manté el projecte d'un centre d'estudis mediterranis en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). El finançament i la gestió estan pendents de futures reunions amb la Generalitat de Catalunya per concretar la fórmula del consorci. Infraestructures i Turisme • Pla de Carreteres: S'ha actuat en més de 800 quilòmetres de la xarxa viària de la demarcació per millorar el ferm i la seguretat. • Turisme: Es destaca l'impacte econòmic del Ral·li Costa Daurada i l'augment del pressupost per promocionar conjuntament la marca Costa Daurada i les Terres de l'Ebre. • Vols de baix cost: S'analitza com han canviat el perfil del turista, especialment el britànic, cap a un model de viatge lliure. Gestió Municipal i Actualitat Política "La feina de la Diputació és una feina que no vol soroll; els protagonistes han de ser els ajuntaments." Gestió de tributs i relleu a l'Alcaldia • El programa de gestió de multes de trànsit ja dóna servei a 16 municipis, inclosa la ciutat de Tarragona. • Aregio respon a les crítiques de paràlisi municipal defensant projectes com el Corte Inglés i la Tabacalera. • Sobre la seva possible successió a l'alcaldia, insta als partits de la federació (CiU) a arribar a un acord després de festes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
La Via T visita Sastreria Plovinet a Tarragona
La Via T a Tarragona Ràdio L'espai de la Via T ens convida a recórrer el centre comercial a cel obert de Tarragona. En aquesta edició, marcada pel sorteig de la loteria, es destaquen les campanyes comercials i es visita un dels comerços amb més història de la ciutat. Les Campanyes de Nadal S'han destacat diverses iniciatives per part dels comerciants de la Via T per incentivar les compres i dinamitzar el centre: - El Patge Reial: Instal·lat al mercat d'artesania per recollir les cartes dels nens. - Campanya Estapa: Per compres superiors a 50 euros, es regala una guardiola serigrafiada de les 8.000 disponibles. Algunes contenen premis directes. - Sorteig de viatges: Aquells que col·leccionin monedes d'euro de diferents països a la guardiola poden guanyar viatges a ciutats europees o estades a balnearis. - Entrades al Casino: Promoció vàlida fins a l'octubre del 2006 per a compres mínimes de 50 euros. La Sastreria Plovinet: Un referent emblemàtic L'emissora visita l'establiment Plovinet, situat a la Rambla, un negoci familiar amb més de 40 anys de trajectòria. El propietari, Sebastià Plovinet, explica l'evolució de l'empresa: - Trajectòria familiar: El negoci va néixer a Valls amb l'avi, es va consolidar a Tarragona amb el pare i actualment el regenten els tres germans. - Evolució comercial: El que va començar com una sastreria a mida s'ha expandit amb botigues de moda per a dona i una línia juvenil. - Estil i elegància: Es prioritza el tracte personalitzat i les marques de qualitat, mantenint serveis tradicionals com la sastreria a mida i vestits de cerimònia per a nuvis. "Les últimes tendències són barrejar molt el formal amb el informal: per exemple, una americana de smoking amb un texat estripat." Interacció amb l'audiència Un oient del polígon ha encertat el nom de l'establiment a través de les pistes del programa i ha guanyat un obsequi directe de la botiga, mentre els locutors comenten l'actualitat de la loteria de Nadal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
El Nàstic de Tarragona s'enfronta al fred de Sòria
Crònica de la prèvia: Numància vs. Nàstic de Tarragona L'enviat especial de Tarragona Ràdio, Quim Pons, informa des de Sòria sobre l'última hora del Nàstic abans de l'últim partit de l'any 2005. El context meteorològic és extrem, amb temperatures que ja freguen els 3 graus sota zero al migdia i que podrien baixar fins als -7 graus durant el partit a l'estadi de Los Pajaritos. Preparació de l'equip i logística L'expedició grana va arribar ahir a la ciutat castellana i segueix un pla de treball adaptat a les condicions: * Sense entrenament matinal: Els jugadors han fet un passeig per la ciutat. * Planning: Dinar a l'hotel de concentració, xerrades tècniques a la tarda i sortida cap a l'estadi a les 19:00h. * Inici de vacances: Molts jugadors disposen ja dels seus vehicles particulars a Sòria per marxar directament cap a les seves destinacions nadalenques en acabar l'encontre. L'onze i les claus esportives L'entrenador Luis César Sampedro ha de gestionar baixes sensibles per intentar tancar l'any amb una victòria que situï l'equip en una zona còmoda de la classificació: * Baixes confirmades: Lluís Codina i Àngel Morales. * Dubtes: La presència d'Ismael a la defensa central és incerta per molèsties físiques; podria entrar Vicente o Abel Buades. * Objectiu: Sumar els 3 punts per consolidar la bona imatge que l'equip està oferint fora de casa. "El camp, més que un camp de futbol, pot ser una autèntica pista de patinatge pel gel."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
El mosquit tigre: característiques i prevenció
El Mosquit Tigre: Un invasor domèstic Raül Escosa, tècnic del CODE, explica les particularitats de l'Aedes albopictus, conegut com a mosquit tigre. Aquest insecte, originari del sud-est asiàtic, s'ha estès globalment a causa del transport de mercaderies com els pneumàtics usats i la mobilitat humana. Diferències amb el mosquit comú Agressivitat: És molt més voraç i actiu durant el dia que el mosquit autòcton. Mida i aspecte: És petit, de color negre i amb unes taques blanques molt característiques. Hàbitat: A diferència d'altres espècies, s'adapta a zones urbanes i espais molt reduïts. Cicle de vida i reproducció L'expert insisteix que sense aigua no hi ha mosquits. El cicle de vida d'aquest insecte necessita obligatòriament una fase aquàtica. "L'aigua que no aprofitem nosaltres, l'aprofita el mosquit." És capaç de reproduir-se en volums mínims (entre 50 i 100 centímetres cúbics), com ara: * Plats de maces i torretes regades en excés. * Peques joguines oblidades al jardí. * Embornals, galledes o petits tolls. Mesures de prevenció i control La lluita contra el mosquit tigre ha de ser comunitària. No serveix de res netejar una parcel·la si el veí no ho fa, ja que el mosquit té un radi d'acció d'uns 100 metres i saltarà la tanca fàcilment. Es proposa un joc d'investigació per als nens durant l'estiu: identificar i eliminar qualsevol recipient amb aigua estancada a la llar. Tot i que els repel·lents i endolls són útils, la clau absoluta és tallar el cicle larvari eliminant els focus de cria.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Festa de la Revista Entitats i reconeixements a Tarragona
Festa Anual al Teatre Metropol Aquest vespre, a les 20:00 h, el Teatre Metropol de Tarragona esdevé l'escenari de la festa anual de la revista Entitats. L'esdeveniment, d'accés lliure, té com a objectiu celebrar el teixit associatiu de la ciutat i presentar nous productes culturals per a l'any 2006. Guardons i Entitats Reconegudes En aquesta edició, la revista ha decidit atorgar distincions especials a dues institucions clau pel seu compromís i col·laboració informativa: Creu Roja Tarragona: Representada per Àgata Virgili, es destaca la seva tasca ingent en socors, emergències i projectes socials amb col·lectius vulnerables, sumant més de 1.000 voluntaris. Esplai Sant Magí: Representat per Josep Maria Morell, es reconeix la seva funció social com a punt de trobada per a la gent gran, fomentant la convivència humana i la recuperació de la memòria històrica de la ciutat. Presentacions i Cultura Durant l'acte es presentaran dos productes emblemàtics de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació: 1. L'Agenda de Tarragona: Una eina pràctica amb telèfons útils, calendaris esportius i informació ciutadana. 2. El Calendari de Tarragona 2006: Amb fotografies de Jordi Freixa que capten la llum mediterrània de la ciutat. Acompanyament Musical La vetllada estarà amenitzada pel grup Sac de Gemecs de la Germandat del Sant Ecce Homo. El seu director, Jordi Heredia, ha explicat que oferiran un repertori de música tradicional catalana, reivindicant aquest instrument medieval a cara descoberta, fora del context habitual de la Setmana Santa. "No és un premi a una tasca concreta, sinó un acte de reconeixement a la societat de Tarragona a través de les seves entitats."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Dow Química: Responsabilitat Social i Voluntariat
Compromís Social de Dow Química a Tarragona L'empresa Dow Química, mitjançant el seu responsable de comunicació Pitu Boronat, detalla la seva estratègia de Responsabilitat Social Corporativa centrada en el suport a col·lectius amb discapacitat i la col·laboració amb el territori. Eixos del Programa de Voluntariat Inserció i acompanyament: Des de fa sis anys, l'empresa fomenta el voluntariat entre empleats i estudiants en pràctiques per acompanyar persones de la residència de Sant Salvador. Continuitat anual: Les accions no es limiten a esdeveniments puntuals com Santa Tecla, sinó que busquen una relació constant durant tot l'any. Integració laboral: Col·laboració amb centres ocupacionals (com la Fundació de Lles de Catalunya) per a l'assemblatge de cistelles de Nadal, garantint un sou i autorealització per als treballadors amb discapacitat. Projectes Estratègics i Sostenibilitat "Un voluntari és una estrella; si en aconseguim 30, tenim una galàxia." L'empresa destaca dues fites recents: 1. Càtedra de Sostenibilitat Dow-URV: Una iniciativa pionera amb la Universitat Rovira i Virgili per integrar la cultura del progrés sostenible en la docència i la societat. 2. Expansió Industrial: Un any 2005 de rècord amb la construcció de noves plantes de plàstics i fibres, generant més de 135 noves contractacions de professionals qualificats. Balanç de l'Exercici Dow Química subratlla la importància de trobar l'equilibri entre el rendiment econòmic i el valor humà, posant èmfasi en la seguretat laboral i la implicació activa en la societat tarragonina.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Certificació EMAS i Qualitat Ambiental a les Platges
El Procés de Certificació Ambiental a les Platges L'entrevista amb Josep Velasco, tècnic de l'empresa Eurogesmet, detalla els passos necessaris perquè els municipis obtinguin el certificat de gestió ambiental de la Unió Europea, basat en el reglament EMAS. Fases de la implantació El procés de treball de camp i anàlisi consta de diverses etapes clau: * Diagnosi inicial: Es realitza una avaluació de l'estat actual de les platges, les instal·lacions i el consum de recursos. * Definició de la Política Ambiental: L'Ajuntament estableix la filosofia i els objectius de gestió. * Procediments i verificació: Aplicació de les millores i controls d'aspectes com el soroll, l'atmosfera i el consum elèctric. * Auditoria: Es preveu una auditoria interna cap a l'abril o maig de 2006, seguida d'una verificació externa per entitats acreditades. Aspectes que s'avaluen Per determinar si la gestió és òptima, es monitoritzen diversos vectors ambientals: 1. Consum d'aigua i energia. 2. Gestió d'aigües residuals. 3. Impacte acústic (soroll) i qualitat de l'atmosfera. 4. Identificació d'impactes ambientals derivats de l'activitat humana. Beneficis de la certificació L'obtenció d'aquest segell, sovint associat al reconeixement de qualitat europeu, suposa: "Una millora en la protecció de l'ambient de les platges i una millora en la imatge de cara al turisme internacional." L'objectiu final és que les platges estiguin completament certificades a l'inici de la temporada de bany d'estiu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
2005-12-20 UM MAFRE
Conscienciació i Seguretat per a la Tercera Edat L'Ajuntament de Tarragona i la Fundació MAPFRE han presentat una campanya pionera titulada "Quan circuli, cuidi la seva seguretat", orientada específicament a les persones grans. L'objectiu és reduir l'accidentalitat en un col·lectiu que, tot i tenir molta experiència, s'enfronta a la disminució progressiva dels reflexos i a un entorn urbà marcat per la rapidesa i l'estrès. Consells Pràctics i de Prevenció Francisco Guerrero, gerent de MAPFRE, detalla que la campanya es basa en 15 consells fonamentals que sovint s'obvien per la seva senzillesa: Salut sensorial: Revisar periòdicament la vista i l'oïda. Comportament com a passatger: Baixar sempre del vehicle pel costat de la vorera. Mobilitat segura: No creuar mai amb el semàfor en vermell i utilitzar el transport públic si s'està sota els efectes de medicació o en estats d'alteració. Vianants responsables: No confiar exclusivament en la prioritat del vianant, ja que els vehicles són màquines amb una capacitat de frenada limitada. Educació a través de l'experiència L'acte inclou la projecció de la pel·lícula "El ritmo de la vida", que narra la història d'un advocat jove estressat que aprèn a analitzar la realitat de forma més pausada gràcies als consells d'una persona gran. "La gent gran no té els reflexos dels joves, però sí que té l'experiència i la capacitat per analitzar les coses més pausadament." Compromís Institucional L'Ajuntament, representat per regidors com Raúl Font, s'ha compromès a portar aquestes xerrades de la Guàrdia Urbana directament a les llars de jubilats i associacions de pensionistes per estendre el missatge de prevenció a tota la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
2005-12-20 RACC ESTUDI CARRETERES
Les carreteres de Tarragona al capdavant de la sinistralitat L'informe elaborat pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), basat en dades del període 2002-2004, revela una situació preocupant per a les comarques del sud de Catalunya. Les carreteres del Camp de Tarragona i les de les Terres de l'Ebre són les que presenten un major risc d'accidents de tot el país. Característiques de l'estudi Abast: S'ha analitzat el 50% de la xarxa viària catalana, xifra que representa el 94% de la mobilitat total. Metodologia: El risc es calcula mesurant la proporció d'accidents mortals i greus en relació amb el volum de vehicles que transiten per cada tram. Índex de risc: L'objectiu és determinar la probabilitat individual que té un conductor de patir un sinistre greu. Els punts negres de la demarcació L'estudi destaca que, tot i que la tendència general a Catalunya és a la baixa, a Tarragona un 43% de les carreteres encara mantenen un risc elevat o molt elevat. Els trams més crítics identificats són: C-12: Entre Tortosa i Xerta. N-340: Especialment al límit amb el País Valencià cap a Sant Carles de la Ràpita, i en el tram entre l'Hospitalet de l'Infant i Vila-seca. Connexió Vendrell i Valls: També assenyalada com una via amb dificultats. "A Tarragona hi ha una proporció de trams negres molt més alta que no passa a Barcelona, Girona o Lleida." Factors de risc i futur de l'estudi L'expert Lluís Puerto subratlla que la seguretat depèn d'un trinomi: infraestructura, conductor i vehicle. Tot i que sovint es responsabilitza el conductor, l'estat de la via (pavimentació, senyalització) és determinant en la provocació de l'accident. El RACC preveu actualitzar l'estudi anualment per oferir un mapa de seguretat dinàmic que ajudi les administracions a prioritzar les inversions públiques on es puguin salvar més vides.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2'
Anàlisi del Risc de Sinistralitat en Carreteres Catalanes
Anàlisi de la Seguretat Viària a Catalunya Aquest estudi analitza el 50% de la xarxa viària catalana, un percentatge que, tot i semblar parcial, concentra el 94% de la mobilitat total del país. L'objectiu principal és mesurar el risc individual de patir un accident mortal o greu en trams específics. Metodologia de Càlcul El risc no es mesura només pel nombre absolut d'accidents, sinó per una proporció directa: - Es calculen els accidents mortals i greus en un tram determinat. - Es posen en relació amb la intensitat del trànsit (vehicles que hi passen). - El resultat és un índex que indica la probabilitat que té un conductor de patir un sinistre. Punts Crítics i Vies de Risc L'informe identifica zones especialment perilloses: * Catalunya (General): La via més perillosa és la C-245 (entre Gavà i Cornellà), amb una alta incidència de motocicletes (83% dels accidents). * Província de Tarragona: Presenta la situació més preocupant del territori, amb un 43% de les seves carreteres amb un risc elevat o molt elevat. Trams Negres a Tarragona Els trams amb major proporció de sinistralitat a la demarcació són: 1. C-12: Entre Tortosa i Xerta. 2. N-340: Diversos trams incloent el límit amb el País Valencià fins a la Ràpita, Valls-El Vendrell i l'Hospitalet de l'Infant-Vila-seca. "Un 43% de les carreteres de Tarragona tenen un risc elevat o molt elevat d'accident mortal o greu, la dada més alta de tot Catalunya."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
L'obra 'Eva' de Juan Ugalde a la Fundació La Caixa
Anàlisi de l'exposició i l'obra de Juan Ugalde Ninfa Bisba presenta l'obra Eva de l'artista basc Juan Ugalde, una peça clau de la col·lecció d'art contemporani de la Fundació La Caixa que s'exhibeix actualment a Tarragona. La iniciativa busca fomentar una mirada calmada i sossegada, allunyada de les presses habituals de les galeries, permetent una connexió profunda amb l'art. L'estil i la sàtira social d'Ugalde L'obra d'Ugalde es caracteritza per una forta càrrega de retrat social i ironia, centrant-se sovint en les realitats més invisibles de la societat: Temàtica: Retrata l'Espanya profunda i marginal, els suburbis i els espais abandonats. Emotivitat: Segons Bisba, l'artista combina la cruesa de la misèria amb l'humor i la tendresa. L'obra 'Eva': Presenta una noia en un sofà dins d'un paisatge de xaboles, suggerint paral·lelismes amb mites bíblics o grecs (com el de Leda, per la presència d'un cigne blanc retallat). Tècnica i experiència educativa L'artista utilitza una barreja de tècniques que evoluciona amb el temps: 1. Base de fotografia ampliada i encolada sobre tela. 2. Intervenció amb pinzellades de pintura per ressaltar elements. 3. Addició d'objectes i elements físics sobre la superfície. "L'art està obert a tothom i els nens són els qui millor saben discutir sobre les obres." La Fundació també impulsa un programa educatiu actiu que inclou tallers per a escolars a partir del gener, amb l'objectiu d'ensenyar a veure i analitzar l'art des de la infància. Properes activitats A la primavera, la Fundació preveu inaugurar una exposició dedicada al retrat contemporani titulada Imatge i identitat, que aprofundirà en el vídeo i la fotografia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
20'
Debat sobre la nova Llei antitabac i el seu impacte laboral
Anàlisi de la nova Llei antitabac L'episodi presenta un debat sobre la imminent entrada en vigor de la nova Llei antitabac, analitzant-ne les conseqüències des de la perspectiva dels sectors afectats. El debat compta amb la participació de Josep Cervera, president del Gremi d'Estanquers de Tarragona, i Antonio López, representant del sindicat UGT. Impacte en el sector dels estancs Segons Josep Cervera, el sector viu un moment de molta incertesa i nerviosisme a causa de la manca d'informació oficial definitiva. Tot i això, preveu una repercussió mínima en el negoci a llarg termini: * La preocupació principal actual és el segon canal de venda. * Es preveu que les vendes puguin baixar lleugerament en punts on es prohibirà la venda, com quioscos o benzineres. * Es destaca que el tabac és un producte amb una comercialització extremadament controlada. La llei en l'àmbit laboral Antonio López (UGT) exposa que el sindicat no s'oposa a la llei, ja que ha estat consensuada, però posa l'accent en la necessitat de gestió interna a les empreses: * L'objectiu és arribar a acords satisfactoris entre treballadors i empresaris. * Existeix el risc de greuges comparatius entre fumadors i no fumadors (per exemple, pel temps que els fumadors dediquen a sortir al carrer). * Es proposa que les empreses incentivin els treballadors per ajudar-los a deixar de fumar. Civisme i convivència Ambdós convidats coincideixen que el més important és evitar el radicalisme. "No crec que existeixi un producte a la venda avui per avui que tingui més informació que aquest... la informació hi és, la gent ja sap el que fa." Es recorda que, històricament, la societat s'ha adaptat amb normalitat a prohibicions anteriors en avions o centres comercials, i s'espera que aquest cop torni a passar el mateix mitjançant l'educació i el civisme.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Homenatge al mestre Joan Juncà a la Catedral
Homenatge a la figura de Joan Juncà L'entrevista a Rafael Guinovar, tenora de la Cobla de Tarragona, desgrana els detalls del concert d'homenatge al mestre Joan Juncà que tindrà lloc a la Catedral de Tarragona. El programa vol reivindicar la vàlua d'un músic que va ser nomenat fill predilecte de la ciutat l'any 1992 i que va destacar per una personalitat humil i una música d'una gran complexitat harmònica. Trajectòria vital i artística Joan Juncà va viure una vida dividida entre la seva feina administrativa i la seva passió musical. La seva producció es divideix en tres etapes clares: Música de ball: Fins als 40 anys, va compondre prop d'un centenar de boleros i pasdobles sota el pseudònim de Manuel Arosa. Música per a cobla: Amb més de 30 sardanes, moltes d'elles premiades en certàmens de prestigi com el Pau Casals o el Conrad Saló. Música sacra i simfònica: En la seva etapa final, vinculat als Amics de la Catedral, va crear obres per a orquestra, cor i orgue. Detalls del concert i estrenes El concert serà un desplegament de més de cent persones a l'escenari i inclourà dues estrenes mundials destacades: "Mestre i amic": Una sardana dedicada per Rafael Guinovar a Juncà l'any de la seva mort (2003). "Ball de Nanos de Tarragona": Una peça inèdita amb la qual el mestre somiava veure ballar els nanos de la ciutat sota una coreografia de l'Esbart. "Era una persona d'una gran elegància, discreció i prudència, molt humil i de tracte afable, fins i tot quan portava peces complexes de difícil execució." Un llegat per descobrir Tot i el reconeixement institucional, Guinovar remarca que la música de Juncà mereix més difusió. És una música rica i exigent per als intèrprets, que fuig de la simplicitat comercial per oferir una experiència profunda tant per a l'oient com per al músic que accepta el repte de tocar-la.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Centenars d'infants canten nadales al Mercat de Tarragona
Moguda nadalenca a la Plaça del Mercat La plaça del Mercat de Tarragona (Plaça Corsini) ha acollit una gran celebració nadalenca amb la participació d'uns 550 nens i nenes de diversos centres educatius de la ciutat. L'acte, que s'ha convertit en una tradició des de fa cinc o sis anys, és fruit de la col·laboració entre l'empresa municipal Espimsa i l'Escola Municipal de Música. Objectius de la iniciativa Segons Raül Font, gerent d'Espimsa, l'esdeveniment té una doble finalitat: Convivència i tradició: Recuperar l'antic costum de cantar nadales al carrer i fer que els infants es sintonitzin amb l'esperit de la ciutat. Promoció comercial: Familiaritzar les noves generacions amb el Mercat Central, considerat la "catedral de l'alimentació fresca", i fomentar el comerç urbà. Desenvolupament de la jornada L'ambient ha estat marcat per la il·lusió de les famílies i la qualitat de les cançons interpretades en directe: Els alumnes de primer i segon de primària de col·legis com el Carme, l'Aura o el Saavedra han pujat a l'escenari per cantar peces com "A Betlem m'en vull anar" i la "Cançó del Tió". Mentre un grup cantava, d'altres visitaven les instal·lacions del mercat, esmorzaven productes típics (coca de sucre) i rebien vals de descompte per a l'aparcament per als seus pares. Carme Ducma, responsable d'ensenyament de l'Ajuntament, ha destacat l'esforç dels mestres de música i la gran expectació d'avis i pares que no han parat de gravar i fotografiar les actuacions. "Aquí representa que canten per la ciutat... s'aturen els curiosos a veure què passa i ells se senten protagonistes." L'acte ha conclòs amb la participació d'escoles de barris com Sant Salvador, Bonavista i el Mediterrani, consolidant la jornada com un èxit de participació ciutadana i tradició local.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Entrevista a Horacio Altuna: Trajectòria i vinyetes social
Trajectòria i Evolució de l'Autor L'il'lustrador Horacio Altuna repassa quatre dècades de producció artística en una exposició a Caixa Tarragona. Tot i que se l'ha encasellat sovint en el gènere eròtic (especialment per la seva etapa a Playboy), ell confessa que és el registre que menys li agrada. Se sent molt més còmode amb les històries de contingut social i quotidià. Personatges i Compromís Polític Loco Chávez: Una de les seves obres més cèlebres al diari Clarín. Va servir per eludir la censura a l'Argentina durant la dictadura mitjançant l'humor a la contraportada. Familia Tipus: Actualment publicada a El Periódico de Catalunya. Destaca el personatge de Gus, una caricatura dels adolescents actuals, i el pare, que reflecteix el desconcert de la generació de més de 60 anys davant un món que no ha acabat sent tan just com esperaven. La Indústria de la Il'lustració a Catalunya Com a president de l'Associació d'Il'lustradors Catalans, Altuna denuncia la situació crítica del sector: "Hi ha seriosos problemes d'edició per al material produït aquí; els editors opten per material importat més barat a causa de la globalització." Reivindica el talent dels professionals locals i la necessitat de trobar vies de difusió institucionals. Futur i Optimisme Malgrat haver rebut el premi Yellow Kid a tota la seva trajectòria, Altuna rebutja la jubilació. Té projectes d'animació i nous àlbums en marxa. Respecte a l'Argentina, es mostra esperançat amb l'evolució del país des de l'arribada del govern de Kirchner, veient finalment una "llum al final del túnel".
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Dispositiu especial per la festivitat de Tots Sants a Tarragona
Organització i mesures pel dia de Tots Sants Amb l'arribada del 1 de novembre, el cementiri de Tarragona es prepara per a una gran afluència de visitants. Fede Dan, president de CERFUM (serveis funeraris de Tarragona), explica les mesures excepcionals que s’han pres per evitar col·lapses i facilitar l'accés. Accessibilitat i Transport El dispositiu especial, actiu des del 29 d'octubre fins al 2 de novembre, inclou: * Obertura de nous accessos: A més de la porta principal, es manté oberta la de la carretera Rovira i Virgili. * Restriccions de trànsit: El dia 1 de novembre, el tram d'accés tindrà sentit únic cap al cementiri per evitar embussos. * Foment de l'autobús urbà: S'han ampliat les franges horàries de la línia 6 de l'EMT per reduir l'ús del vehicle privat. * Zones d'aparcament: S'han habilitat esplanades properes per als qui optin pel cotxe. Millores i canvis en les tendències funeràries S'han destinat recursos a la modernització de les instal·lacions, destacant la reforma de l'església interna, la renovació del clavegueram i la construcció de rampes per a persones amb mobilitat reduïda. "L'amor és una realitat i, tot i les dificultats i els sentiments que dóna haver perdut un ésser estimat, visitar els difunts és una tradició que es manté viva i es viu molt familiarment." Un dels punts més rellevants és l'increment de les incineracions, que ja representen un 25-30% del total. Això ha obligat a l'empresa a construir noves illes de columbaris per dipositar cendres. Així mateix, s'ha destacat la liberalització del mercat funerari gràcies a la nova llei estatal, que permet a les famílies triar empreses de fora de la seva localitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Recuperació del Port de Tarragona i assemblea de pescadors
Restabliment de l'activitat al Port de Tarragona L'Autoritat Portuària de Tarragona preveu recuperar la plena normalitat el proper dimecres. Durant la nit ja s'han iniciat les primeres operacions de descàrrega per subministrar cru a empreses com Repsol i s'ha operat amb vaixells de vehicles. Els operadors privats treballaran intensament durant el cap de setmana, les 24 hores del dia, per agilitzar els processos pendents. Impacte econòmic i reputacional El bloqueig ha deixat seqüeles importants segons el president de l'entitat: Pèrdues econòmiques: Es quantifiquen en 4 milions d'euros irrecuperables (un milió per cada dia laboral de tancament). Manca de producte: Clients de l'Ebre i del País Basc s'han quedat sense subministrament. Dany a la imatge: Preocupació per la percepció internacional davant de l'Estat i com pot afectar futurs fletadors o viatgers. El sector pesquer: un acord insuficient Paral·lelament, la Confraria de Pescadors ha celebrat una assemblea per analitzar l'acord signat amb el Ministeri d'Agricultura. El sentiment general és de descontentament i frustració. "Ens vam sentir segrestats en la reunió de 18 hores a Madrid." Punts clau de la protesta Rebaixa insuficient: El descompte de 9,5 punts en el carburant es considera del tot insuficient per garantir el futur del sector. Aturada de solidaritat: No sortiran a feinejar fins a la matinada de dilluns com a mostra de suport als companys que han sostingut el bloqueig. Possibles sancions: Existeix el temor a represàlies administratives i reclamen que el Ministeri els defensi. Futures accions: Tot i que no ho volen plantejar com una amenaça, no descarten noves mobilitzacions si no se senten recolzats per l'administració.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Preparatius de flors per Tots Sants a Tarragona
El mercat de flors davant el cementiri de Tarragona En la vigília de la festivitat de Tots Sants, la unitat mòbil es desplaça al cementiri de Tarragona per copsar l'ambient i els preparatius. Tot i que s'espera una gran afluència, s'observa que enguany la gent està esperant a l'última hora per fer les seves compres, aprofitant que el calendari ofereix un cap de setmana llarg que permet fer les visites de forma esglaonada. Tendències en la tria de flors La Montserrat Estivill, de la parada Flor i Art, explica les preferències actuals dels clients: Flors artificials (de roba): Molts clients opten per posar flors de roba durant tot l'any, ja que mantenen l'aspecte durant mesos, tot i que perden una mica de color. Flors naturals: Es reserven majoritàriament per al dia de Tots Sants. Les varietats més resistents són el gladiol, el clavell i les margarides. Noves tendències: Aquest any destaca la introducció de l'antúrium, una flor considerada de categoria que destaca per la seva durabilitat. Dinàmica de venda i preus El sistema de venda en aquestes parades és molt personalitzat i directe: Venda per peces: A diferència de les floristeries convencionals, aquí se sol vendre a peça (per unitat de flor) segons el pressupost del client. Preus assequibles: Es poden trobar poms de roses des de 6 euros fins a composicions més elaborades de 25 euros. Servei d'encàrrec: Molts clients deixen el seu ram encarregat prèviament per evitar els nervis i les cues dels dies forts. "El 90% de les persones posen flor artificial tot l'any i el dia de Tots Sants posen la natural." Una tradició amb clientela fidel Després de gairebé una dècada muntant la parada en aquest indret, la Montserrat destaca la relació de proximitat amb els visitants. Existeix una clientela fixa i coneguda, gent gran que aprofita el moment no només per comprar flors, sinó per compartir una estona de conversa, convertint el ritual en un acte social i comunitari.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
L'acompanyament en la mort i el procés de dol
Una visió humanitzada del final de la vida En aquesta conversa, les professionals d'infermeria Carme Vives i Maria Jesús Aguaran exploren la realitat de la mort en la nostra societat actual. Es destaca com hem passat d'una vivència natural i casolana del decés a una institucionalització que sovint amaga el patiment i dificulta el comiat real. Canvis culturals i la visibilitat de la mort • De la llar a l'hospital: Antigament, la mort es vivia a casa, de forma pausada i acompanyada per la comunitat. Avui dia, la rapidesa del tanatori i la gestió hospitalària han convertit el dol en un procés quasi invisible. • Negació social: Vivim en una societat que amaga tot allò que no és bonic o plaent (malaltia, vellesa, dolor), perdent l'oportunitat de realitzar comiats significatius. Les fases i la resolució del dol El dol no és un procés lineal ni igual per a tothom, però sí que presenta etapes clau segons el model d'Elisabeth Kübler-Ross: Negació i xoc: Mecanisme de defensa davant la pèrdua traumàtica o sobtada. Ràbia i ira: Sentiments de frustració, abandonament o recerca de culpables, de vegades dirigits cap al mateix difunt. Acceptació: El final del procés, on la persona pot recordar l'ésser estimat amb amor però sense el dolor agut que impedeix viure. "Resoldre el dol no vol dir deixar de sentir amor, sinó ser capaç de parlar de la persona sense plorar i acceptar que no hi haurà presència física." El paper de la infermeria i l'educació • L'acompanyament professional: El personal d'infermeria té la responsabilitat de detectar quan un dol s'encalla i esdevé patològic, oferint suport emocional tant al malalt com a la família. • La conspiració del silenci: Un concepte clau on ni la família ni el malalt parlen de la mort imminent per no fer-se mal, generant un aïllament comunicatiu perjudicial. • Tallers amb joves: S'ha detectat un interès creixent en els estudiants universitaris per aprendre sobre el dol, trencant el mite que les noves generacions són insensibles a aquest tema. La importància de morir en pau Es recomana fomentar els cures pal·liatives a domicili per garantir la intimitat i permetre que el malalt pugui expressar perdonis, agraïments i tancar assumptes pendents (com les herències), reduint així el sentiment de culpa futur dels supervivents.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Mancances del transport públic a la URV
Diagnosi sobre la mobilitat a la Universitat Rovira i Virgili L'estudi, coordinat per Jordi Andreu de la Unitat de Geografia de la URV, analitza les dificultats de temps i costos que afronten els estudiants i el personal per accedir als campus de Tarragona, Reus i Vila-seca. El document, entregat a la Generalitat de Catalunya, posa de manifest la manca de sincronització horària i l'elevat preu dels bitllets. Problemàtiques principals detectades Dificultat segons la distància: Mentre que els residents a Tarragona i Reus tenen facilitats, la situació es complica progressivament en allunyar-se cap a les comarques. Manca de sincronització: Els usuaris sovint han de realitzar transbords entre autobusos interurbans, urbans o trens d'una hora d'espera, dificultant la tornada diària al lloc de residència. Cost econòmic elevat: En moltes ocasions, el preu del transport fa que sigui més assequible estudiar a Barcelona que desplaçar-se des de zones com la Terra Alta o el Baix Ebre. Fuga d'alumnes: S'ha detectat que comarques com el Baix Penedès prefereixen Barcelona per la millor cobertura del transport públic. Propostes de millora Increment de freqüències: Especialment en hores punta i en moments clau com diumenges a la nit o divendres a la tarda. Dinamització del Consorci de Transport Públic: Ús de plans de mobilitat per millorar la cohesió del Camp de Tarragona. "A vegades és més senzill traslladar-te a Barcelona que vindre de la Terra Alta a Tarragona per estudiar."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Debat sobre l'Avantprojecte de Llei del Dret a l'Habitatge
Anàlisi del Nou Marc Normatiu de l'Habitatge a Catalunya El programa aborda la presentació de l'Avantprojecte de llei del dret a l'habitatge, impulsat pel conseller Salvador Milà. La sessió compta amb la participació de Lluís Jaques, cap del servei de l'habitatge a Tarragona, i José Luis García, promotor immobiliari, per contrastar la visió institucional amb la del sector privat. Punts Clau de l'Avantprojecte L'avantprojecte busca actualitzar la normativa de 1991, centrant-se no només en la regulació del sector, sinó en el concepte de l'habitatge com un dret fonamental. Els aspectes més destacats inclouen: Definició de competències: Clarificació de les esferes d'actuació entre ajuntaments i la Generalitat. Qualitat i Sostenibilitat: Aposta per una utilització racional del territori i la protecció del consumidor en el mercat immobiliari. Control de la Sobreocupació: Mesures per afrontar noves realitats socials i dotar l'administració d'eines de resposta. Expropiació Forçosa: Tot i que s'ha considerat un punt "anecdòtic" pel seu caràcter extrem, és el que ha generat més polèmica mediàtica. La Visió del Sector Immobiliari El sector privat, representat pel senyor García, mostra certes inquietuds respecte al que anomenen un "intervencionisme dur". Les principals crítiques se centren en: Complexitat Administrativa: Es considera que els 136 articles de la llei poden dificultar la gestió en lloc de simplificar-la. Disponibilitat de Sòl: Els promotors argumenten que la solució real passa per facilitar sòl assequible i suport econòmic, més que per un excés de regulació. Els Nous Registres: La creació de registres de demandants d'habitatge i el control públic en les adjudicacions es veu com un obstacle potencial per a la lliure iniciativa i les cooperatives. "La voluntat del govern no és la d'intervenir ni regular, sinó la d'actuar." Perspectives de Futur El debat conclou amb el reconeixement de la necessitat d'un diàleg profund entre tots els sectors (ajuntaments, promotors i societat). S'esmenta també la imminent aprovació del Codi Tècnic de l'Edificació a nivell estatal com un factor clau que garantirà la qualitat del parc immobiliari, tot i que podria encarir els costos de construcció.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Els pescadors de Tarragona valoren l'acord amb el Ministeri
Acord maratonià a Madrid i incertesa a Tarragona Després d'una reunió de 20 hores entre el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i els representants del sector pesquer, s'ha assolit un principi d'acord per intentar aturar el bloqueig dels ports. Tot i la signatura a nivell estatal, els pescadors de la Confraria de Tarragona es troben reunits en assemblea per decidir si aixequen la protesta. Punts clau de la negociació Rebaixa del carburant: El Ministeri ha ofert un descompte de 9,5 cèntims per litre de gasoil. Això suposa passar de pagar 50 cèntims a 40,5 cèntims. Descontentament del sector: Les pretensions inicials dels pescadors eren d'una rebaixa d'entre 12 i 20 cèntims. Es percep que l'acord s'ha firmat més per esgotament que per convenciment. Por a les represàlies: Un dels punts crítics és la por a sancions severes per part de les empreses consignatàries i estibadores a causa de les pèrdues econòmiques. L'estat actual del Port de Tarragona "S'ha firmat més per esgotament que no pas per convenciment." Actualment, el port continua bloquejat per una trentena d'embarcacions. Els pescadors tarragonins, que van ser els primers a iniciar la protesta, miren amb escepticisme el desbloqueig d'altres ports com el de València i esperen garanties que no hi haurà conseqüències jurídiques ni econòmiques personalitzades. Impacte econòmic S'estima que els cinc dies de bloqueig han tingut una repercussió econòmica de prop de 3 milions d'euros per a la comunitat portuària de Tarragona. L'Autoritat Portuària s'ha mostrat reticent a les sancions, però la decisió final de les empreses privades perjudicades continua sent una font de preocupació.