Tots els episodis

62530 episodis disponibles

episodis

55777-55800 de 62530

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Bloqueig del Port de Tarragona per la vaga de pescadors
Protesta del sector pesquer pel preu del combustible El sector pesquer de Tarragona manté un bloqueig total de l'entrada i sortida de vaixells al port des de fa més de 24 hores. Aquesta mesura de pressió és la culminació d'una setmana de mobilitzacions provocades per l'increment insostenible del preu del gasoil. Punts clau del conflicte Negociacions trencades: Els pescadors demanen un preu màxim de 30 cèntims d'euro per litre, mentre que el Ministeri d'Agricultura ofereix una xifra al voltant dels 40 cèntims. Afectació al port: Una trentena de barques bloquegen la dàrsena, impedint el pas a 12 vaixells mercants que esperen a l'exterior i a d'altres que s'han quedat atrapats a l'interior. Solidaritat interportuària: Altres ports com el de Barcelona i Castelló s'estan sumant al tancament per fer front comú davant el Govern. La situació límit de les famílies La Rosa Maria, representant de les dones dels pescadors, ha intervingut per denunciar la precarietat econòmica que pateixen. Segons explica, els ingressos de les darreres setmanes han estat d'entre 146 i 170 euros, una quantitat insuficient per cobrir hipoteques i necessitats bàsiques. "No compreu peix si no és de la costa; s'han de solidaritzar amb nosaltres perquè ens estem morint de gana." Les dones del sector han organitzat reunions per decidir noves accions de suport, que podrien incloure mobilitzacions amb els fills per visibilitzar que la crisi afecta tota la unitat familiar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
VIII Trobada de Dones Emprenedores a Tarragona
VIII Trobada de Dones Emprenedores: Gastronomia i Empresa Tarragona acull la vuitena edició d'una jornada dedicada a l'emprenedoria femenina, que enguany té la gastronomia com a eix vertebrador. L'esdeveniment, celebrat a l'Auditori de Caixa Tarragona, ha comptat amb la participació destacada de la xef Carme Ruscalleda. Punts clau de la jornada Carme Ruscalleda i el Sant Pau: La cuinera ha compartit la seva trajectòria, des dels seus inicis en una xarcuteria familiar fins a gestionar restaurants d'alta cuina a Sant Pol de Mar i Tòquio. Ha destacat la complexitat de l'alta gastronomia, on compta amb 23 treballadors per a només 35 comensals. Debats sobre el sector vinícola: S'ha generat una polèmica constructiva sobre la falta de presència de vins de les Denominacions d'Origen (D.O.) locals a les cartes dels restaurants de la zona. El paper de la dona i l'obertura a tothom: Tot i ser una trobada d'emprenedores, l'organització (l'Associació d'Empresàries i Emprenedores de les Comarques de Tarragona) subratlla que la participació és mixta i que la gastronomia ha atret molt de públic masculí. Activitats complementàries "Ens ha explicat tota la seva trajectòria d'emprenedora... les seves lluites i les seves vivències com a mare, esposa i treballadora." Tast de vins i dinar de degustació: Una sessió sense protocols per potenciar el networking entre els assistents. Sessions de tarda: Destaca la iniciativa "El meu plat", on homes coneguts de la demarcació de Tarragona, com Joan Aregio o Josep Fèlix Ballesteros, cuinaran les seves receptes preferides en directe.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Impacte del Ral·li Catalunya i balanç turístic a la Costa Daurada
L'arribada del Ral·li Catalunya a la Costa Daurada L'entrevista amb Salvador Pellisset, president de l'Associació Hotelera de Salou-Cambrils-La Pineda, analitza el trasllat del Ral·li Catalunya (prova puntuable pel campionat del món) des de la Costa Brava a la Costa Daurada. Per primera vegada, les comarques tarragonines acullen íntegrament l'esdeveniment, amb epicentre a Salou i Port Aventura. Expectatives d'ocupació i impacte econòmic L'esdeveniment coincideix amb el pont de Tots Sants, fet que genera unes previsions molt optimistes per al sector: Es preveu una ocupació mitjana del 83%, cosa que representa un increment de 3 punts respecte a l'any anterior. L'oferta de places obertes ha crescut un 11% (unes 1.200 places més) gràcies a l'impuls del ral·li. L'impacte no es limita a l'hoteleria, sinó que es preveu una gran repercussió en la restauració, el comerç i el transport. "És una notícia molt positiva per la continuïtat que pot significar; no és un esdeveniment d'un sol any." Balanç de la temporada turística 2005 Pellisset qualifica la temporada de positiva, destacant un canvi de tendència després d'anys amb dades negatives. S'ha recuperat el volum d'ocupació del 2003, tot i que encara resta pendent la recuperació dels preus, que no han crescut al mateix ritme que els costos. Crisi de les companyies de baix cost a Reus L'entrevista també aborda la notícia negativa de la marxa de dues companyies aèries (Transavia i Air Berlin) de l'Aeroport de Reus: Risc per a la inversió: Es tem que la pèrdua de vols freni les inversions previstes per AENA. Necessitat de gestió territorial: Es reclama un organisme especialitzat per negociar contractes més estables (mínim 2-3 anys) que ajudin a desestacionalitzar el turisme. Competència amb Barcelona: La proximitat amb el Prat dificulta el manteniment de certes rutes si no s'ofereixen condicions estratègiques diferenciades.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
26'
Nit dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació
Balanç de la Nit dels Premis de Comunicació L'episodi d'avui se centra a repassar els moments més destacats i les declaracions dels guardonats a la gala dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació. A través d'entrevistes realitzades per Anna Plassa i Jordi Sorinyac, es fa un recorregut pels professionals i mitjans que han excel·lit en la divulgació del patrimoni, la societat i els riscos al territori. Els Premiats en Patrimoni • Joaquim Miquel Pujals: Guanyador pel reportatge Tarragona, 2.000 anys d'història. Tot i no poder assistir per trobar-se a Irlanda, es va destacar la seva tasca de divulgació rural. • Núria Bea: Periodista del Diari de Tarragona, va rebre una menció pel seu article sobre el Teatre Metropol. Bea posa en relleu la recuperació del patrimoni i la necessitat de nous espais culturals per a la ciutat. • Iñaki Olano: Periodista de la televisió basca (ETB), premiat en la categoria general per una sèrie de reportatges sobre la Catedral de Vitòria. Olano defensa un periodisme allunyat de la rutina: "No us apoltroneu, busqueu sempre coses noves i estigueu en contacte amb el carrer." Societat i Riscos • Revista Cambrils: Guardonada pel documental sobre el desè aniversari de les rierades del 1994. Es va discutir l'impacte de la tecnologia audiovisual en la premsa local i la creixent pressió urbanística en zones inundables. • Ola Galán: Premiada per l'article ¿Quién teme al apagón? a El País. L'autora analitza la fragilitat del sistema elèctric i la dependència social de l'energia. Homenatges a la Trajectòria Reconeixements Especials L'acte va cloure amb dos homenatges emotius a figures clau de la comunicació: • Andreu Buenafuente: El comunicador reusenc va reivindicar el seu impuls gràcies al treball en equip i el seu originari caràcter de la "Catalunya del Sud". Va aprofitar per fer una crida a l'autocrítica dins la professió periodística. • Josep Sabaté: Periodista tarragoní jubilat després de 40 anys de carrera, 20 dels quals a Catalunya Ràdio. Sabaté va recordar les dificultats històriques per fer sentir la veu de Tarragona davant el "centralisme barceloní" i va evocar debats clàssics com la convivència entre la indústria química i el turisme.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Memòria i riscos de les rierades a Cambrils
El reportatge sobre la rierada de Cambrils El projecte va néixer com una iniciativa de la revista Cambrils per documentar els fets ocorreguts fa deu anys. Gràcies a l'evolució de la tecnologia audiovisual, una publicació mensual ha pogut produir un documental que abans hauria estat impensable. Producció i contingut de l'arxiu El reportatge inclou una hora i mitja d'imatges d'arxiu enregistrades per aficionats des de balcons i terrats, resumides en 15 minuts de gran intensitat visual. Destaca l'impactant testimoni del senyor Massaquer, qui va ser arrossegat per la força de l'aigua i va sobreviure miraculosament. "Vostè va tornar a néixer, no? I el senyor es va emocionar... es veu com va tenir un peu a l'altre món." Difusió i impacte mediàtic La distribució del documental va ser un èxit rotund a nivell local i comarcal: 1. Es van realitzar 2.000 còpies que es van regalar als subscriptors de la revista. 2. Canal Reus es va interessar pel material i el va emetre íntegrament en diverses ocasions, donant-li una dimensió regional. 3. Actualment, el reportatge encara es pot trobar a les llibreries del municipi. L'augment del risc a l'actualitat L'entrevista conclou amb una reflexió preocupant sobre la seguretat a Cambrils. Malgrat que la rierada de fa una dècada va ser històrica, els riscos actuals s'han multiplicat per diversos factors: * Pressió urbanística: Les construccions estan cada vegada més a prop dels llits de les set rieres que travessen el municipi. * Factor humà: Una major presència humana en zones inundables augmenta la probabilitat de tragèdies. * Rècord de víctimes: En els darrers 10 anys s'han comptabilitzat quatre víctimes mortals, una xifra alarmant en comparació amb els segles anteriors.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1'
El Teatre Metropol i el Patrimoni Històric de Tarragona
L'Herència de Jujol i el Metropol El diàleg se centra en la figura de l'arquitecte Josep Maria Jujol i la seva vinculació emocional amb el Teatre Metropol. Segons els interlocutors, a Jujol li agradaria l'estat actual de l'edifici no només per la seva arquitectura, sinó per la vitalitat i el gaudi que aporta a la ciutat de Tarragona. Reconeixement al Periodisme de Patrimoni La periodista Núria Rius reflexiona sobre el seu premi i la seva trajectòria al Diari de Tarragona, destacant els següents punts: El seu compromís amb la defensa del patrimoni local. El vincle personal amb el teatre, recordant les visites a les obres durant la seva joventut amb el seu pare. L'evolució de la consciència ciutadana: d'una visió passiva del patrimoni a una participació activa i orgull propi. "El Metropol el tenim com el teatre de casa... és una cosa nostra, una cosa de la nostra història." Necessitats Culturals de la Ciutat Finalment, es tracta la mancança d'infraestructures culturals a Tarragona: Es reivindica la necessitat d'un segon espai, com el Teatre de Tarragona. Es critica l'escepticisme generat pels retards i les promeses incomplertes sobre les obres d'aquest futur equipament. Es manté l'esperança que, igual que es va recuperar el Metropol, la ciutat pugui assolir nous reptes patrimonials.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2'
Crisi elèctrica i la fragilitat del subministrament
Anàlisi del Sistema Elèctric i els Riscos Moderns El text exposa una reflexió sobre la gestió de les crisis energètiques i la percepció del risc en la societat actual, prenent com a referència l'experiència dels apagaments recents. Gestió de la xarxa i consum Després d'un període crític marcat per nombrosos apagaments, la situació s'ha aconseguit estabilitzar gràcies a diverses mesures preventives: Importació d'energia: L'estratègia clau ha estat la importació de corrent des de França per cobrir els pics de demanda. El problema de l'emmagatzematge: Es subratlla la dificultat tècnica que l'electricitat no es pot emmagatzemar, fet que obliga a mantenir un equilibri constant entre generació i consum. Punts crítics: Els mesos de juny han esdevingut moments d'alerta màxima per a les empreses del sector a causa del fort augment del consum. El reportatge periodístic com a eina educativa Es destaca la qualitat d'un reportatge extens d'El País, que aposta per la profunditat en lloc de la lleugeresa: "És un reportatge extremadament bé elaborat, amb moltíssimes fonts, amb moltíssims dades." L'autor lamenta que el periodisme actual tendeixi més cap a l'entreteniment i la distracció que no pas cap a la funció educativa o l'exposició de fets inquietants però necessaris per a la consciència ciutadana. La fragilitat de la vida quotidiana Finalment, es fa una reflexió filosòfica sobre la percepció del risc: Invisibilitat del perill: Accions quotidianes com prémer un interruptor amaguen processos de gran complexitat i fragilitat. Falsa seguretat: La societat tendeix a menysprear els riscos continus amb els quals conviu. Vulnerabilitat: El sistema podria fallar en qualsevol moment, tot i que porti anys funcionant correctament.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Trajectòria i reptes periodístics a Tarragona
Memòria d'una vida dedicada al periodisme a Tarragona L'entrevistat repassa la seva llarga trajectòria professional, marcada especialment pels seus 20 anys a Catalunya Ràdio, on va exercir com a corresponsal i delegat a Tarragona des de la fundació de l'emissora l'any 1983. La lluita contra el centralisme informatiu Un dels punts clau de la conversa és la dificultat de fer sentir la veu de les comarques tarragonines a la capital catalana. L'exdelegat destaca diversos aspectes d'aquesta realitat: Barcelona és centralista per naturalesa informativa, fet que obliga els periodistes locals a fer un esforç constant de "venda" de l'actualitat regional. Cal un exercici de calibratge de les notícies per fer entendre a Barcelona què és realment rellevant per al Camp de Tarragona. La figura del periodista local és essencial per actuar com a pont i defensar la visibilitat del territori. Experiència en diversos mitjans Abans de la seva etapa radiofònica, el periodista va treballar en premsa escrita (El Correo Catalán, Diari de Barcelona, Tele/eXpres) i va ser pioner en la televisió: "Vaig col·laborar a Televisió Espanyola quan feia la primera desconnexió en català amb reportatges de les comarques de Tarragona." Temes pendents i conflictes històrics L'entrevistat confessa que li ha quedat l'assignatura pendent d'informar sobre la inauguració definitiva de la façana marítima de la ciutat. Així mateix, recorda debats històrics que encara ressonen: La confrontació entre indústria i turisme: un debat que sembla actual però que va tenir el seu punt àlgid fa dècades amb personatges com Lluís Pascual Estevill (defensor de la indústria) i Antoni Pedro Rius (defensor del turisme). La implantació de la refineria i el temor del sector turístic de Salou pels possibles efectes negatius de la química.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
2005-10-24 PREMIS.IÑAKI OLANO
Reconeixement al Periodisme de Patrimoni El periodista Iñaki Olano ha estat guardonat amb el Premio de Patrimonio en la categoria general per una sèrie d'informacions emeses a Euskal Telebista (ETB). El guardó destaca la seva tasca de divulgació sobre la riquesa històrica i arquitectònica del País Basc, especialment a través de formats que trenquen amb la rigidesa dels informatius convencionals. Projectes Destacats i Patrimoni Basc Olano detalla quatre peces clau que han format part de la seva proposta periodística: La Catedral de Santa María de Vitòria: Està en un procés de restauració innovador que permet visites públiques durant les obres. Destaca el projecte tecnològic per projectar la policromia original del pòrtic mitjançant sistemes d'última generació. La Casa del Cordón: Un antic palau de comerciants tèxtils jueus a Vitòria. El reportatge inclou una recreació històrica amb la col·laboració de l'autora Toti Martínez de Lecea, mostrant la vida quotidiana de l'època. El Santuari d'Arantzazu: Un centre espiritual i natural situat a Guipúscoa. Davant l'envelliment de la comunitat franciscana, el centre s'ha obert a la societat civil per enfocar-se en la cultura i la història. La Carta de Privilegi de Salvatierra: La recuperació d'un document històric de Carles V que anava a ser subhastat a Londres i que va ser adquirit per retornar-lo al poble. Filosofia del Periodisme Modern L'autor reflexiona sobre la importància de fugir de la rutina i del conformisme en la professió. Citant el degà Mariano Ferrer, Olano subratlla la necessitat de: "No us acomodeu, busqueu sempre coses noves, estigueu en contactte amb el carrer i no accepteu les coses masegades d'antuvi." L'objectiu és oferir temes que, tot i estar ocults a simple vista, aconsegueixin enganxar l'audiència per la seva qualitat i profunditat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Andreu Buenafuente: Trajectòria, Identitat del Sud i Crítica Periodística
Evolució i Trajectòria Professional Andreu Buenafuente reflexiona sobre el seu recorregut des dels inicis a Ràdio Reus fins a l'actualitat. Tot i que els anys li han aportat experiència i saber fer, afirma que manté el mateix esperit i les ganes d'explicar històries que tenia al principi. Defineix la seva carrera com un camí que no es pot planificar, marcat per la improvisació de la vida mateixa. La Identitat de la Catalunya del Sud Un dels pilars de la seva personalitat és la reivindicació constant dels seus orígens. Buenafuente destaca diversos punts clau sobre la seva terra: Sentit de pertinença: Reivindica no només Reus, sinó tota la Catalunya del Sud com una unitat geogràfica i cultural. Caràcter especial: Defineix la gent del sud com a persones amb empenta, esperit crític i capacitat d'imaginació davant els problemes. Equip de proximitat: El seu equip, incloent-hi el director de El Terrat (Xavi Pons), està format majoritàriament per persones de les comarques de Tarragona. Crítica al Periodisme Actual L'entrevistat es mostra crític amb l'estat actual de la professió periodística, assenyalant que necessita una bona "sacsada". "És una professió que a vegades no té capacitat autocrítica i jo la veig una miqueta fotuda últimament." Denuncia la falta d'independència i rigorositat en certs sectors i lamenta que sovint es barregin diferents tipus de periodisme que desvirtuen l'essència de l'ofici. El Valor de l'Equip i el Talent Regional Buenafuente posa en relleu que el seu èxit és un viatge col·lectiu. Considera els seus companys com el seu gran patrimoni i destaca que estan "envellint i aprenent junts". A més, envia un missatge d'optimisme a les noves generacions de comarques, defensant que no cal néixer en grans centres com Barcelona o Madrid per desenvolupar una carrera d'èxit.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Anàlisi dels Pressupostos de l'Estat 2006 a Tarragona
Anàlisi del Projecte de Pressupostos per a les Comarques de Tarragona El diputat d'Esquerra Republicana al Congrés, Josep Andreu, analitza la proposta dels Pressupostos Generals de l'Estat per al 2006. Tot i que considera que és una "base de partida acceptable", subratlla la necessitat d'introduir millores mitjançant esmenes abans que finalitzi el termini. Inversions en Infraestructures i Transport Tren de Gran Velocitat (TGV): S'atribueix la baixada global de la inversió a la finalització d'aquesta obra. Es preveu que l'estació de la Secuita (Estació del Camp) estigui operativa entre setembre i octubre de 2006. Corredor Mediterrani: ERC proposa augmentar la partida en 15 milions d'euros per licitar nous trams que enllacin amb l'estació del Camp i permetin el soterrament de les vies a Tarragona. Aeroport de Reus: Es destaca una inversió històrica de 14,4 milions d'euros per respondre al creixement extraordinari de la instal·lació. Carreteres: Es preveu l'inici del tram Tarragona-El Morell i es treballa en l'autovia de la Plana i la connexió cap a Montblanc. Punts en Polèmica i Negociacions "Qui després decideix és l'alt funcionariat del Ministeri de Foment; cal anar empenyent constantment els projectes." Segons Andreu, el diàleg amb el govern socialista és bo, però critica l'herència de l'anterior govern del PP, que hauria bloquejat els estudis d'impacte ambiental. També es tracten dos aspectes polítics clau: Crisi del sector pesquer: ERC reclama un gasoil professional que no superi els 23 cèntims per evitar la ruïna del sector. L'Estatut de Catalunya: El diputat lamenta l'actitud "furibunda" del Partit Popular, la qual, segons ell, només aconseguirà radicalitzar el nacionalisme català i augmentar el nombre d'independentistes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Reforma del Mercat Central i Trobada de Mercats a Tarragona
Tarragona, Epicentre dels Mercats Municipals La ciutat de Tarragona acollirà dilluns i dimarts una trobada estatal de mercats municipals detallistes, organitzada conjuntament per l'empresa municipal Espimsa i l'empresa nacional Mercasa. Aquest esdeveniment reuneix regidors, venedors i tècnics per debatre sobre el futur del sector sota el lema "Ciutat i Comerç". Eixos de la Modernització El tinent d'alcalde i president d'Espimsa, Raül Font, destaca que la reforma del Mercat Central és vital per a la supervivència del comerç de proximitat. El projecte es basa en diversos pilars: Adaptació als nous hàbits: Implementació de mitjanes superfícies dins del mercat per permetre una compra completa (producte fresc i alimentació seca). Millora de les instal·lacions: Espais més amplis, il·luminació natural, climatització i nous horaris comercials de tarda. Infraestructura logística: Creació d'una planta subterrània per a càrrega i descàrrega i ampliació de l'aparcament fins a les 1.000 places. Peatonalització: Transformació de l'entorn de la Plaça Corsini per dinamitzar el teixit comercial urbà. El Repte de la Gestió Humana Font subratlla que la reforma no es farà de forma unilateral, sinó mitjançant el consens amb els venedors. Es tracta d'una obra de gran envergadura econòmica que ha de respectar les situacions personals dels prop d'un centenar d'operadors actuals, especialment d'aquells propers a la jubilació. "Aquesta serà, probablement, l'obra pública més important i costosa de la història recent de la ciutat de Tarragona."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Premis Ciutat de Tarragona i Trajectòria de Josep Sabater
Cloenda de la Setmana de la Comunicació de Tarragona L'episodi se centra en el tancament de la Setmana de la Comunicació, un esdeveniment que ha explorat la relació entre la societat i les sèries de televisió sota el títol de "nissaga de ficcions". La culminació d'aquestes jornades té lloc amb el lliurament dels Premis Ciutat de Tarragona de Comunicació, que enguany presenten noves categories i reconeixements especials a figures destacades del sector. Reconeixement a la trajectòria professional Un dels punts centrals és l'homenatge a dos comunicadors de referència vinculats a la demarcació: Andreu Buenafuente: Per la seva consolidada carrera i el seu èxit actual en l'àmbit estatal. Josep Sabater: Periodista que es jubila després de 40 anys de professió, 20 dels quals com a delegat de Catalunya Ràdio a Tarragona. Entrevista amb Josep Sabater Sabater repassa la seva evolució des dels inicis a l'escola de periodisme de l'Església fins a l'actualitat. Destaca el canvi radical en la metodologia de treball: Abans calia "trepitjar el carrer" i els passadissos de l'ajuntament per buscar la informació. Actualment, la tecnologia i el telèfon mòbil permeten una immediatesa que ha transformat l'ofici. "El periodista és un missatger del que està passant." Història i Patrimoni amb Josep Maria Solé i Sabaté L'acte institucional compta amb la participació de l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, qui ofereix una conferència titulada "Un fil de la història". L'objectiu és connectar el passat bimilenari de Tarragona amb el present, defensant la popularització de la cultura a través dels mitjans de comunicació d'una manera rigorosa però accessible per a tothom.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
51'
5ns Premis de Comunicació Ciutat de Tarragona
Acte de Lliurament dels Premis de Comunicació 2005 L'esdeveniment, celebrat al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona, ha servit per reconèixer la tasca de periodistes i comunicadors en categories centrades en el patrimoni i la societat i riscos. L'acte ha estat presidit per l'alcalde Joan Miquel Nadal i la regidora Mercè Martorell. Conferència d'Obertura: Tarragona, un fil d'història El doctor Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d'Història Contemporània, ha ofert una lliçó magistral sobre la identitat tarragonina: • Ha destacat l'autoestima i orgull singular dels tarragonins, un fenomen que considera únic a Catalunya. • Ha explicat com la geoestratègia ha marcat el destí de la ciutat des de l'època romana, quan fou capital de l'imperi amb August. • Ha ressaltat que la ciutat actual s'assenta directament sobre els fonaments romas, creant una connexió espiritual i física ininterrompuda de 2.000 anys. "Tarragona fa 2.000 anys que les pedres amarren els esperits de tots vostès, i per això tenen aquesta mena d'autorgull inestimable." Guardonats i Categories Els premis d'aquesta edició s'han dividit en dos grans blocs: Patrimoni: Reconeixement a Joaquim Miquel Pujals (àmbit local) pel seu reportatge sobre la història viva de la ciutat, i a Iñaki Olano d'Euskal Telebista (àmbit general) pel seu treball sobre la Catedral de Vitoria. Societat i Riscos: Guardó per a la Revista Cambrils pel reportatge audiovisual sobre les rierades, i per a Lola Galán del diari El País per un treball sobre el risc d'apagada elèctrica. Reconeixements a la Trajectòria L'acte ha culminat amb dues distincions especials per a figures clau de la comunicació: • Josep Sabater: Periodista tarragoní amb 40 anys de professió, destacant la seva etapa com a delegat de Catalunya Ràdio. • Andreu Buenafuente: El comunicador reusenc ha estat premiat per la seva exitosa trajectòria nacional amb El Terrat, reivindicant el seu origen al "sud de Catalunya" i l'estil gamberro i crític que el caracteritza.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
20'
Josep Maldonado critica els pressupostos de l'Estat 2006
Anàlisi de l'Entrevista a Josep Maldonado El diputat de Convergència i Unió (CiU) al Congrés, Josep Maldonado, expressa un rebuig frontal al projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2006, qualificant-los de "patètics" i altament perjudicials per a Catalunya i la demarcació de Tarragona. Crítica a la Inversió a Catalunya i Tarragona Maldonado destaca una davallada sistemàtica en les inversions reals: Reducció percentual: Denuncia que la inversió a Catalunya ha baixat del 15,6% al 14,4% del total de l'Estat en només un any. Situació a Tarragona: L'entrevistat afirma que la inversió a les comarques tarragonines cau un 24% respecte l'any anterior, passant de 297 a 225 milions d'euros. Dèficit d'infraestructures: Critica que només es construeixen 36 km d'autovia a Catalunya mentre en altres regions se'n fan 200, i alerta que la Nacional 340 no serà autovia fins d'aquí a cinc anys. Posicionament Polític i Estratègia CiU anuncia que presentarà una esmena a la totalitat per diversos motius: Manca de negociació: Maldonado acusa el govern de Zapatero de no voler parlar amb CiU, segons ell, a causa d'un "xantatge" del tripartit català. Continuisme sense ambició: Defineix els comptes com a poc imaginatius i que es limiten a continuar obres ja previstes sense cap projecte nou de rellevància. "Els pressupostos generals de l'Estat a Tarragona i a Catalunya són patètics; qui em coneix entendrà que alguna cosa greu està passant per segon any consecutiu." Emergències Sectorials i Projectes Oblidats El diputat posa l'accent en sectors i projectes concrets que queden desemparats: Sector Pesquer: Reclama ajudes per pal·liar l'augment del preu del carburant. Delta de l'Ebre: Denuncia la desaparició de partides per a la protecció integral del Delta i l'absència d'inversions de l'empresa pública Aguas de la Cuenca de l'Ebre (ACESA) a la zona. Equipaments Clau: Lamenta la falta d'aposta real per l'aeroport de Reus i el boicoteig a la remodelació de la façana marítima de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
La producció de ficció a TV3: darrere els guions
Gestió i producció del Departament de Dramàtics En Jordi Roure, cap de Dramàtics, i en Joan Sol, coordinador de guions, expliquen com s'articula la ficció a Televisió de Catalunya. El sistema ha passat d'una producció interna inicial a un model híbrid on conviuen projectes propis, encàrrecs i coproduccions externes. Els pilars de la ficció a TV3 Col·laboració amb la indústria: El creixement del volum de producció ha impulsat el sector audiovisual català, col·laborant amb productores com Diagonal, El Terrat o companyies de teatre (Dagoll Dagom, Tricicle, T de Teatre). Origen dels projectes: No hi ha una fórmula fixa. Sovint sorgeixen de propostes externes de productores, i d'altres vegades són encàrrecs directes a guionistes amb un estil determinat. El concepte de rendibilitat: Es busquen productes que puguin tenir una llarga durada (com El cor de la ciutat) mitjançant el disseny de trames obertes en entorns corals com un barri. Criteris de selecció i el "calaix" de projectes Es reben més de 100 guions anuals, però no tots veuen la llum. Els principals motius pels quals un projecte queda en reserva o es descarta són: Audiència massa específica: Es prioritzen les sèries generalistes que puguin atreure un públic ampli, ja que les sèries per a franges d'edat molt concretes no solen ser rendibles. Costos elevats: Algunes sèries considerades "de culte" es descarten si el pressupost és massa alt per a l'audiència potencial. Finançament: En les TV Movies, la productora ha de buscar socis externs per cobrir fins al 75-80% del cost; si no s'aconsegueix, el projecte s'atura. "A vegades tenim por que ens quedi una bona idea al calaix i que una altra cadena s'inspiri en una cosa semblant." Projectes imminents S'anuncia la realització d'una nova sèrie policial d'acció produïda per Francesc Bellmunt, que ja es troba en fase de postproducció, i es destaca l'èxit de recuperar projectes guardats, com va passar amb Ventdelplà.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Les cardiopaties infantils a Catalunya i la festa de l'AACIC
Les cardiopaties infantils: Una realitat invisible En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la Yolanda Scott, membre de l'AACIC (Associació d'Ajuda als Afectats de Cardiopaties Infantils de Catalunya), explica la complexitat de viure amb una malformació congènita al cor. Actualment, es calcula que a Catalunya hi ha entre 15.000 i 16.000 infants i joves afectats per alguna de les més de 180 tipologies de cardiopaties existents. Aspectes destacats de la malaltia Origen congènit: A diferència de les malalties d'adults, aquestes són malformacions de l'embrió durant l'embaràs. Graus de gravetat: L'espectre és molt ampli, des de bufs lleus que només requereixen control fins a casos greus que necessiten intervencions pal·liatives o cirurgies complexes. Detecció precoç: Gràcies a les ecografies d'alta definició, molts casos es diagnostiquen abans de néixer o immediatament després del part. El paper de l'associació i els reptes socials L'entitat no només se centra en la part mèdica, sinó en la qualitat de vida i la integració social: L'entorn i la por: Sovint existeix una sobreprotecció per part de mestres i pares per por al "motor de la vida", el cor. Adolescència i futur: Els joves pateixen dubtes sobre la seva autonomia, la capacitat de tenir fills o la inserció en el món laboral, on sovint troben barreres i discriminació per ser considerats "clients d'alt risc" per bancs i asseguradores. Invisibilitat: La Yolanda destaca que és una malaltia invisible, ja que físicament no es percep, però condiciona totalment la vida del nen. "És una mica fer la cara visible de tota aquesta canalla i jovent... una malaltia que no es veu, però que té un gran impacte físic i psicològic." La Gran Festa al Tibidabo Aquest dissabte 22 d'octubre se celebra l'onzena edició de la gran festa de l'AACIC al Parc del Tibidabo. L'objectiu és recaptar fons, fer difusió i permetre que els joves afectats es coneguin entre ells per compartir experiències.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Capta anual de la Lliga contra el Càncer a Tarragona
Capta anual per a la investigació i el suport als malalts La Lliga contra el Càncer de les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre, juntament amb la Fundació Lliga per la Investigació i Prevenció del Càncer (FUNCA), celebra la seva campanya de capta a la ciutat de Tarragona. L'objectiu principal és recaptar fons per mantenir els serveis d'ajuda directa als afectats i fomentar la prevenció. Infraestructura i voluntariat L'entitat compta amb una xarxa de prop de 100 voluntaris mobilitzats per tota la ciutat, distribuïts en set punts estratègics de recollida de donatius, com ara la Rambla Nova, la Plaça Imperial Tàrraco o l'Hospital Joan XXIII. Destí dels fons recaptats Els diners recollits es destinen íntegrament a millorar la qualitat de vida dels pacients i el seu entorn: Suport psicològic especialitzat per a malalts i familiars. Millora del confort hospitalari amb la compra d'equips mèdics, com llits articulats i cadires per a acompanyants. Grups d'autoajuda i acompanyament a infants amb càncer. La importància de la prevenció Lluïsa Ferraz, delegada de l'entitat, subratlla que la detecció precoç és la clau de la supervivència: "Hem de dir que el càncer detectat a temps es cura. I això ho ha de creure la gent." L'entitat gestiona programes específics de cribratge de càncer de mama per a dones d'entre 48 i 70 anys, facilitant l'accés a mamografies periòdiques d'una manera àgil i eficaç.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Anàlisi sobre l'assetjament escolar i la violència juvenil
Debat sobre la Violència i els Joves L'entrevista amb Enriqueta Meléndez, de l'associació Greg Chargiamont, se centra en la necessitat d'abordar la violència des de la infantesa per evitar que es reprodueixi en l'edat adulta. Les jornades de debat organitzades busquen conscienciar sobre la igualtat i els drets humans, posant el focus en dos àmbits connectats: L'assetjament escolar (bullying) a les aules. La violència en les parelles joves. Els Perfils de l'Assetjament Segons Meléndez, l'assetjador no sempre té un perfil evident i sovint actua des de la "rereguarda", utilitzant altres persones per executar l'assetjament. Els punts clau identificats són: Individualisme i competitivitat: La societat actual fomenta entorns on l'assetjador pot prosperar si no hi ha un suport social a la víctima. Goteig constant: Més enllà de la violència física, la més difícil d'aturar és la psicològica, que es produeix de manera silenciosa entre classes o fora de l'escola. Dificultat de detecció: El silenci de les víctimes per por a represàlies fa que molts casos passin desapercebuts per al professorat. El Paper de la Família i l'Educació L'experta destaca una crisi en la conciliació familiar. La manca de temps de qualitat dels pares amb els fills, sovint deguda a horaris laborals incompatibles, provoca que els joves busquin l'afectivitat o l'entreteniment en conductes inadequades. "No se lluita per conciliar la vida laboral amb la familiar... l'espai familiar està minvat i els nanos aprenen a sobreviure i a fer xantatge." Respostes i Recursos Es reclama una major dotació de recursos per a la reeducació dels assetjadors i no només mesures de mediació, que a vegades poden ser contraproduents si la víctima ja està "malalta" per l'assetjament patit. Es posa com a exemple la tasca del professional Iñaki Piñuel i el seu estudi sobre l'assetjament en l'àmbit laboral i escolar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Prevenció de la violència escolar i de parella en joves
Prevenció des de la Infantesa per a una Societat Igualitària L'entrevista descriu els objectius de l'associació nascuda del grup de recerca universitari Grec, la qual se centra en la prevenció de la violència i el foment de la igualtat basada en els drets humans. S'emfatitza que les conductes violentes en l'edat adulta (en el treball o en la parella) tenen l'origen en l'etapa escolar, per la qual cosa és vital actuar sobre la infantesa. Les Jornades de Conscienciació Les jornades estan dissenyades per facilitar l'assistència tant d'alumnat com de professorat, amb una estructura basada en el debat i l'anàlisi de casos reals: Anàlisi audiovisual: Es projecta un vídeo de l'IES Torreforta sobre la mediació escolar que qüestiona els perfils del professorat davant els conflictes. Perspectiva professional: Participació d'Iñaki Piñuel, expert en assetjament, qui exposa l'estudi Cisneros i la visió psicològica de l'assetjador. Violència de parella: Intervenció de l'associació Adara per tractar les relacions abusives entre joves. Idees Clau sobre l'Assetjament "L'assetjador o la persona violenta no neix, es forma; el seu entorn i la seva cultura li permeten ser-ho." L'objectiu principal és evitar l'assetjador i crear un entorn social que impedeixi la reproducció d'aquestes conductes violentas en el futur.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Pla d'intervenció a la Part Alta i ordenances fiscals a Tarragona
Pla Integral per a la Part Alta L'Ajuntament de Tarragona proposa un pla d'intervenció al casc antic que s'ha de ratificar en l'assemblea de l'Associació de Veïns el proper 28 d'octubre. Tot i l'espera de l'aprovació veïnal, el govern municipal ja ha anunciat que començarà a implementar mesures immediates, especialment en dos àmbits crítics: Seguretat: Presència permanent d'una dotació de la Guàrdia Urbana dins del perímetre de la muralla per generar una sensació de proximitat. Neteja: Reforç dels torns de cap de setmana i la planificació de contenidors soterrats de cara a l'any vinent, adaptant-se a la complexitat dels carrers estrets. Urbanisme i Mobilitat El pla preveu una transformació progressiva de l'espai públic durant els pròxims tres o quatre anys, seguint el model de rehabilitació del carrer de la Cosa del Bou. Els punts clau inclouen: Restricció del trànsit: Creació de circuits generals per a tothom i zones d'accés exclusiu per a residents degudament identificats. Targeta de resident: Implementació de sistemes de control tant per a la circulació com per a l'aparcament. Habitatge: Creació de l'Oficina Municipal de l'Habitatge i polítiques per incentivar la rehabilitació d'edificis degradats. Ordenances Fiscals i Taxa de la Grua Joan Aregio ha presentat les noves ordenances fiscals, destacant una voluntat de contenció general amb un increment de l'3,7% (equivalent a l'IPC), mantenint l'IBI congelat. No obstant això, hi ha canvis significatius: Plusvàlua progressiva: Es penalitzen les transmissions de béns immobles fetes en poc temps per combatre l'especulació. Taxa de la grua: Augment d'un 12% amb l'objectiu de sancionar conductes incíviques que dificulten el trànsit en una ciutat amb alta densitat de vehicles. "L'Ajuntament sap, però els veïns també ho han de saber, que res es pot fer en un clima d'enfrontament." Rehabilitació i l'incendi del carrer Comte Arran d'un incendi recent, s'ha debatut sobre l'estat dels immobles. L'Ajuntament exigeix responsabilitat als propietaris per al manteniment dels edificis, recordant que s'oferiran bonificacions fiscals específiques per a la gran rehabilitació a la Part Alta per evitar que la degradació continuï.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Consells i preparació per a la Mitja Marató de Tarragona
Preparació Integral per a la Mitja Marató En aquesta sessió de Tarragona Ràdio, s'aborda la preparació per a la Mitja Marató de Tarragona (27 de novembre) des d'una perspectiva multidisciplinària. No es tracta només de la prova en si, sinó de com arribar-hi en condicions òptimes i segures. La importància de la cura dels peus La podòloga Anna Vidal destaca que el peu és l'eina fonamental del corredor i requereix atencions específiques: * Calçat: No s'ha d'estrenar mai sabatilles el dia de la cursa; cal haver-les rodat prèviament. * Hidratació: Mantenir la pell del peu hidratada per evitar clivelles i ferides. * Mitjons: Evitar el cotó (que absorbeix humitat i s'infla) i optar per fibres tècniques tipus coolmax. * Higene: Tallar correctament les ungles per evitar ampolles o ferides per fregament. Nutrició i descans previ El metge i atleta Pere Pau Mallafré emfatitza que la cursa es comença a guanyar dies abans: * Hidrats de carboni: Augmentar-ne el consum els dies previs per omplir les reserves d'energia. * Hidratació i descans: Beure molta aigua, eliminar l'alcohol i garantir un bon son reparador. * Prudència: Si s'està covant una malaltia o es té febre, és millor renunciar a la prova que patir conseqüències greus. Prevenció de lesions i estiraments Cinto López, massatgista i veterà, posa el focus en la mecànica corporal: * Zones crítiques: Més enllà dels bessons i quàdriceps, cal estirar la zona glútia i trocantèria (el maluc), que és on apareixen moltes sobrecàrregues limitants. * Rutina: Els estiraments han de ser una pràctica diària, feta amb calma, no només un tràmit ràpid abans de la cursa. "El corredor que no pateix, no disfruta; és un contrasentit, però és cert." Consells per a debutants La gerent del Patronat d'Esports, Rosa Vallonrat, i els experts coincideixen en tres punts clau per als que s'estrenen: 1. Objectius realistes: No obsessionar-se amb el cronòmetre i sortir a gaudir. 2. Ritme propi: No intentar seguir el ritme d'amics més preparats i gestionar les forces, especialment a partir del quilòmetre 15. 3. Tranquil·litat: Controlar els nervis inicials per evitar una sortida massa explosiva que es pagui al final.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Visita a Mapfre Tarragona amb la Via T
Concurs Via T T'Escolta: Localització de l'Establiment L'espai de la Via T a Tarragona Ràdio ha realitzat una nova edició del seu concurs per apropar els ciutadans als serveis de la ciutat. Des de la unitat mòbil, els locutors han anat oferint pistes sobre un establiment que no és un comerç convencional de taulell, sinó una oficina de serveis situada al carrer Higini Anglès, cantonada amb Pere Martell, prop de l'estació d'autobusos. Pistes Clau per a l'Endevinalla Les referències per identificar el lloc han estat: * La presència d'un pont nord-americà (el pont de San Francisco) a la seva imatge corporativa. * Un color corporatiu molt característic: el vermell. * Un servei d'obligat compliment per a tots els propietaris de vehicles: l'assegurança. * La identitat del responsable, Jesús Grau, conegut tertulià d'esports a l'emissora. Entrevista amb Jesús Grau, Director de Mapfre Un cop l'oient ha encertat que es tractava de l'oficina de Mapfre, s'ha mantingut una conversa amb el seu director sobre el sector de les assegurances: Tendències del mercat: Més enllà de l'assegurança obligatòria del vehicle, la demanda més alta actualment és l'assegurança de llar, considerada el patrimoni més important de les famílies. Rics i cobertures: S'ha destacat la importància de tenir cobertures davant riscos catastròfics, com els recents aiguats, per poder rebre ajudes del Consorci de Compensació d'Assegurances. Varietat de productes: L'entitat ofereix des de cobertures de salut i vida fins a assegurances industrials i de crèdit. "Pràcticament l'únic que no podem assegurar és el vent."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
2005-10-19 UM MERCAT PEIXATERIES
Aturada total a les peixeteries del Mercat Central El Mercat Central de Tarragona ha viscut una jornada insòlita amb totes les seves peixeteries tancades al públic. Tot i que els establiments no han obert per a la venda, els treballadors han aprofitat el dia per realitzar tasques de neteja a fons i manteniment que no poden fer habitualment durant el dia a dia comercial. Causes de la protesta La manca de peix als taulells es deu a una acció de solidaritat amb el sector pesquer, que es troba en peu de guerra per diversos factors crítics: Crisi dels carburants: L'increment desmesurat del preu del gasoil fa inviable la sortida de les barques. Baixada de preus: Els pescadors es queixen que el preu del producte a la llotja ha caigut mentre els costos d'explotació pugen. Descens de captures: Una disminució significativa en la quantitat de peix que arriba a port. Impacte en consumidors i venedors La situació ha generat desconcert entre els clients que s'han trobat amb els separadors buits. Alguns compradors han manifestat la seva perplexitat per la manca d'informació prèvia a la parada. Per la seva banda, els paradistes mostren una actitud dividida: "No es poden tenir les parades tancades molts dies perquè es perden vendes i afecten els salaris, però avui estem aquí per solidaritat." Perspectives de futur La protesta no s'atura aquí. S'ha anunciat que les confraries de Tarragona i de la resta de la demarcació s'uniran a una manifestació multitudinària a Madrid per exigir solucions que garanteixin la viabilitat del sector a curt termini.