Tots els episodis

62529 episodis disponibles

episodis

56161-56184 de 62529

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
26'
Projectes i Reptes de Sant Salvador i Sant Ramon
Transformació i Creixement del Barri El barri de Sant Salvador i Sant Ramon a Tarragona ha viscut una transformació demogràfica sense precedents, doblant la seva població en poc de temps. Aquesta realitat ha portat l'Associació de Veïns a dissenyar un pla d'actuacions global per fer front a la manca de serveis i fomentar la cohesió social en un entorn cada cop més multiètnic. Eixos Principals d'Actuació • Millora de la Sanitat: Després d'anys de reivindicacions, s'anuncia la construcció d'un nou Centre d'Assistència Primària (CAP) d'uns 3.000 metres quadrats, amb especialistes i servei 24 hores, que es preveu que comenci el 2006. • Formació i Ocupació: Es posarà en marxa una escola taller per a 24 joves del barri, centrada en el manteniment d'edificis i espais públics, a més d'un telecentre d'informàtica impulsat per voluntaris. • Cohesió i Multiculturalitat: Amb un 30% d'immigració, s'ha creat la Taula Interdisciplinar, que aglutina entitats, serveis socials i associacions de nouvinguts per prevenir conflictes i facilitar la integració. Estratègia Futur: La Llei de Barris L'entitat treballa en una diagnosi comunitària realitzada per la Universitat Rovira i Virgili (URV) per avaluar les mancances urbanístiques i socials. Aquesta radiografia serà el pas previ per presentar la candidatura del barri a la Llei de Barris, amb l'objectiu d'obtenir finançament per a una transformació profunda. "Volem treballar per la cohesió social del barri per tal que visquem en harmonia i pau, i per això cal que ens coneguem." Integració a través de la Cultura S'han proposat activitats com tallers de cuina i música intercultural per destacar els punts en comú de la cultura mediterrània, trencant barreres entre els residents de tota la vida, els nous compradors de pisos i els veïns de les zones residencials com Sant Ramon.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Seguretat i prevenció al mar amb Salvament Marítim
Prevenció i Seguretat Marítima a l'Estiu Amb l'arribada del bon temps i l'augment d'activitats lúdiques a la costa, Salvament Marítim posa en marxa la seva campanya anual de prevenció per garantir la seguretat de tots els usuaris del mar. L'objectiu principal és reduir el nombre d'accidents mitjançant la informació i la conscienciació. Què és Salvament Marítim? La Societat de Salvament i Seguretat Marítima és una entitat pública empresarial adscrita al Ministeri de Foment. Les seves funcions principals són: * Salvaguardar les vides humanes al mar. * Protegir el medi ambient marí. * Potenciar la seguretat en la navegació i el trànsit marítim. Dades d'Accidentalitat i Causes L'any 2004, Catalunya va ser la comunitat amb més incidències de tota Espanya, representant un 23,4% del total. A la província de Tarragona, el 62,8% de les assistències van ser a embarcacions de recreo. Les causes més habituals són: * Falles mecànics o estructurals (50%): Molts vaixells pateixen avaries en ser posats a l'aigua després de mesos d'inactivitat sense una revisió prèvia. * Embarrancaments: Sovint causats pel desconeixement de la zona, especialment en llocs crítics com el Delta de l'Ebre. Consells de Seguretat Clau La majoria dels incidents es podrien evitar seguint unes pautes senzilles: 1. Revisió Obligatòria: Comprovar motors i cascs abans de sortir a navegar. 2. Coneixement del medi: Estudiar la cartografia o consultar professionals locals sobre els fons marins. 3. No anar sol: Especialment en esports com el windsurf o el kitesurf, on no es disposa d'equips de ràdio communication. 4. Sentit Comú: El consell més important segons els experts. "El mar és molt bonic, però cal tenir-li molt de respecte perquè és canviant i pot donar disgustos."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
Actualitat i Pretemporada del Nàstic a la Cerdanya
Crònica del Tercer Dia d'Estada L'equip continua en la seva fase de preparació a la Cerdanya, amb un focus especial en la càrrega física i els primers retocs tàctics de Luis César. Tot i algunes dificultats logístiques amb la ubicació del camp d'entrenament, les sensacions generals són positives. Detalls de l'Entrenament Tàctic Durant les sessions a Puigcerdà, el tècnic ha començat a provar diferents combinacions a la zona ampla del camp: • S'ha vist un doble pivot experimental format per Abel Buades i Carlos Merino, buscant una major capacitat de creació. • En contrast, s'ha provat una parella més defensiva amb Manolo i Serrano. • Destaca el rendiment de Miguel Pérez a la banda, mostrant una gran connexió amb el davanter Bolo. Proves Físiques de Resistència La sessió de tarda, dirigida per Xavi Bartolo, ha estat marcada per la duresa: • S'ha realitzat la prova de la Curse-Navette per mesurar la resistència aeròbica de tota la plantilla. • Lluís Codina i Manolo Martínez han estat els jugadors amb millors registres, demostrant un estat de forma òptim. El Mercat de Fitxatges i el "Nou" La direcció esportiva, representada per José Sicart, segueix treballant per completar la plantilla: • La prioritat absoluta és el fitxatge d'un davant centre. • L'opció de Toché sembla gairebé descartada, ja que podria acabar cedit al Ciudad de Murcia. • Luis César ha confirmat que el mercat es decanta cap a una cessió d'algun jugador descartat de Primera Divisió. Entrevista amb Òscar Álvarez El nou fitxatge, provinent del Tenerife, comparteix les seves primeres impressions: • Destaca la serietat del projecte del Nàstic i la tranquil·litat de tornar a Catalunya. • Admet que li genera "ràbia" no poder entrenar al ritme dels companys a causa de la seva lesió. • > "Es tracta de fer una miqueta el que va fer el David García l'any passat, sobretot tenir regularitat." Secció d'Anècdotes: El "Salsa Grana" Com a nota curiosa de l'estada, s'han revelat detalls de la llista de la compra dels jugadors, que inclou des de piles per als aparells de música fins a productes de cura personal. També s'ha comentat l'incident d'un jugador que va haver de retirar el cotxe amb grua a Tarragona per l'inici de les obres d'enderroc del Gol de Mar al Nou Estadi.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Exposició de caricatures de NAPI a la Sala Omnibus
Entrevista a NAPI: Humor, Art i Caricatura El conegut ninotaire i humorista gràfic NAPI visita Tarragona Ràdio per presentar la seva nova exposició a la Sala Omnibus de Tarragona. La mostra recull una selecció de caricatures publicades originalment a la premsa, especialment al Punt i al Diari, on il·lustraven entrevistes a personatges rellevants de l'àmbit català. Tècnica i Procés Creatiu L'artista detalla l'evolució del seu mètode de treball, destacant l'ús de les noves tecnologies sense perdre l'essència del traç: Digitalització: Combina el dibuix tradicional a pincell amb el color digital mitjançant Photoshop. Adaptació cromàtica: Explica com el color de les seves obres sovint estava condicionat per la identitat visual del mitjà on es publicaven (com els tons taronja del Punt). Observació: Defineix la seva feina com una mena de formació professional que el porta a analitzar constantment les cares de la gent pel carrer. L'art de la caricatura Per a NAPI, una bona caricatura no és només una deformació física, sinó un exercici de síntesi psicològica: "La caricatura és captar una mica el tret psicològic... amb pocs trets treure aquella personalitat." L'exposició inclou retrats de figures com Josep Bargalló, Eudald Carbonell o Joan Miquel Nadal, entre d'altres. L'autor confessa que se sent especialment satisfet de les peces més esquemàtiques, on la simplicitat aconsegueix transmetre l'essència del personatge. Presència Digital i Nous Projectes L'entrevista també repassa la faceta més moderna de l'autor, que manté una pàgina web pròpia on actualitza diàriament acudits, fotos i curiositats urbanes. Finalment, s'anuncia un proper projecte editorial: un còmic titulat La boja història de l'aigua a Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
L'Orquestra Girasol: La vida rere les Festes Majors
La feina de les orquestres de Festa Major L'episodi d'avui del programa L'Embalat ens apropa a la realitat d'un dels gremis més fonamentals per a les celebracions estivals a Catalunya: les orquestres. A través de l'experiència de l'Orquestra Girasol, una formació emblemàtica de Canet de Mar amb més de 23 anys de trajectòria, coneixem com s'organitza una temporada de concerts i els sacrificis que comporta. El ritme frenètic de l'estiu Martí Coll, saxofonista i portaveu de la formació, explica que durant els mesos d'estiu la seva vida canvia radicalment. Horaris invertits: Els músics viuen a la inversa de la resta de la gent, anant a dormir quan surt el sol i llevant-se a mitja tarda. Volum de feina: Entre Sant Joan i finals de setembre realitzen unes 50 actuacions, el que suposa treballar un de cada dos dies. Logística complexa: El muntatge d'un concert de nit comença a la tarda, amb el desplaçament de tècnics i material hores abans de l'actuació. Repertori i connexió amb el públic Una de les claus de l'èxit és la capacitat d'adaptar-se a l'audiència. Tot i portar unes 100 cançons preparades, la improvisació és vital: Dues parts diferenciades: Una primera part de ball de saló (pasdobles, boleros, salsa) i una segona part més festiva. El clàssic inesperat: L'orquestra ha convertit la cançó infantil Paf, el drac màgic en una versió ska inamovible per a públic adult. Renovació constant: Cada any assagen unes 40 peces noves per mantenir el repertori actualitzat, sense abusar de les típiques "cançons de l'estiu". "Sabem que a la que arriba Sant Joan, la vida ens canvia radicalment d'horaris. Vivim al revés del que viu la gent normal." Una anècdota curiosa Com a tancament, Coll recorda amb humor els seus inicis als Pirineus, on en un poble petit un ramat de xais va envair la pista de ball, desplaçant les parelles i convertint-se en l'únic públic de l'orquestra durant uns moments surrealistes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Impacte i futur del Palau de Congressos de Tarragona
Expansió i activitat del Palau de Congressos de Tarragona L'entrevista amb Francesc Ricomà, president del Palau de Fires i Congressos de Tarragona, destaca el creixement imparable d'aquesta institució. L'entitat s'ha consolidat gràcies a un model de fires especialitzades que fugen del format generalista per centrar-se en nínxols de mercat amb alta demanda social i professional. La Fira "Relàjate": Benestar i Salut Una de les grans novetats és la fira Relàjate, que se celebrarà al novembre. Aquest esdeveniment abordarà les patologies derivades de l'estrès, un problema que afecta el 80% de la població. Congrés científic: Coordinat amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), oferirà una vessant acadèmica i seriosa sobre la psicologia de l'estrès. Exposició comercial: Espais dedicats al turisme rural, la talassoteràpia i l'artteràpia. Impacte econòmic a la ciutat L'activitat del Palau genera una important injecció econòmica per a Tarragona, beneficiant comerços, hotels i restaurants. Les dades facilitades per l'Spain Convention Bureau permeten quantificar aquest impacte: 2003: 2,6 milions d'euros. 2004: 3 milions d'euros. 2005 (previsió): 3,5 milions d'euros. "La mitjana de despesa d'un congressista nacional o internacional és de 196 euros per dia." Noves infraestructures i reptes de futur El Palau preveu tancar el 2005 amb unes 90 activitats i l'ocupació de 180 dies. Els objectius per al 2006 i següents inclouen: Augmentar les fires pròpies: De quatre fires actuals (Movidec, Tot Nuvis, Tuning i Relàjate) es passarà a sis el 2006. Nova nau firal: Les obres començaran al setembre i es preveu la seva inauguració per al primer trimestre de 2006, aportant 2.000 m² de sostre i 4.000 m² exteriors. Posicionament competent: Competir amb grans referents com Madrid, Barcelona o València, aprofitant el valor de Tarragona com a Patrimoni Mundial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Segon dia de l'estatge del Nàstic a la Cerdanya
Segona jornada de treball de pretemporada L'expedició del Gimnàstic de Tarragona encara el seu primer dia complet de feina a Alp i Puigcerdà. Després de l'arribada ahir al migdia, els jugadors han iniciat les sessions d'entrenament sota la direcció de Luis César Sampedro i el preparador físic Javi Bartolo. Tot i les bones instal·lacions de l'hotel, alguns membres de la plantilla s'han queixat de la duresa de la gespa en el camp d'Alp. El conflicte dels dorsals El tema principal del dia ha estat el repartiment de dorsals, que ha deixat fora dos jugadors amb contracte: Pablo Lussarreta: Ha mostrat la seva sorpresa i decepció per no tenir número assignat, malgrat tenir un any més de contracte. El seu fitxatge per l'Sporting de Gijón està paralitzat per problemes judicials del club asturià. Sergio Francisco: L'altre descartat que tampoc ha rebut dorsal com a mesura de pressió per forçar la seva sortida. "Me sorprende bastante, porque una cosa es que el entrenador no cuente y otra cosa es no tener dorsal. Yo sigo perteneciendo al Nàstic porque tengo un año de contrato." — Pablo Lussarreta. Entrevista amb Carlos Merino S'ha presentat un dels últims fitxatges, el migcampista Carlos Merino, procedent del Numància. Amb només 25 anys, Merino aporta una experiència dilatada: Format al Nottingham Forest (Anglaterra). Pas pel Numància (ascens a Primera) i l'Athletic de Bilbao. Es defineix com un migcentre organitzador o mitjapunta, més creatiu que defensiu. Valora molt positivament el projecte del Nàstic i l'afinitat amb la gran quantitat de jugadors del nord a la plantilla. Dinàmiques de convivència L'entrenador ha optat per una estratègia d'integració a les habitacions, barrejant jugadors veterans amb les noves incorporacions. Per exemple, Carlos Merino comparteix habitació amb Abel Buades, amb qui teòricament competirà per la titularitat al centre del camp.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
42'
Agenda i novetats del Festival d'Estiu de Tarragona
Repàs de les activitats recents del Festival L'espai comença amb un balanç de les actuacions del darrer cap de setmana dins el Festival d'Estiu de Tarragona. Jordi Giramé destaca l'èxit del concert de gospel africà al Camp de Mart i la clàssica Setmana Cantant, que va reunir 300 cantaires d'arreu del món amb la Barcelona Sinfonieta. També es recorda el comiat del cicle Musicals als Patis després de 14 edicions. Homenatge a Mossèn Ritor i Faus L'eix central de l'episodi és el concert que la Banda Unió Musical de Tarragona oferirà en honor a Mossèn Salvador Ritor i Faus, un organista i compositor clau de la ciutat però sovint oblidat. Joan Boada i Montse Icar expliquen el procés de recuperació de partitures inèdites i el format del concert: • Recuperació històrica: S'han rescatat obres religioses i profanes que estaven disperses en arxius de la Diputació i fons privats. • Col·laboració ciutadana: L'acte comptarà amb el Cor L'Al·leluia, la Coral Augusta, l'Esbart Santa Tecla i l'agrupació sardanista Tarragona Dansa. • Localització: El concert se celebrarà al fòs de l'auditori del Camp de Mart per millorar la proximitat amb el públic i l'acústica. Cicle "Dansa a Cel Obert" Es presenta la vuitena edició d'aquest cicle de dansa contemporània de carrer. Mercè Boronat detalla el cartell d'aquest any: Actuacions destacades • Companyia Membros (Brasil): Un projecte que barreja dansa i compromís social amb ballarins provinents de les faveles. • Dansa-teatre: Propostes de joves creadors catalans i de l'escola d'Amsterdam que busquen nous llenguatges corporals. "La dansa-teatre reivindica que darrere de cada moviment hi ha una persona amb una entitat i unes necessitats socialment compromeses." Teatre i Músiques del Món Finalment, es fa referència a l'obra d'en Darío Fo "Aquí no paga nadie", una sàtira sobre l'encariment de la vida que manté tota la vigència actual, i al concert de world music d'Eliseo Parra a la Plaça del Rei.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Festa Major de Vilaseca i la Pineda per Sant Jaume
Celebració de la Festa Major d'Estiu a Vilaseca En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, conversem amb Modesto Ferrer, tècnic de festes de l'Ajuntament de Vilaseca, sobre la celebració de la Festa Major d'estiu. L'esdeveniment té la particularitat d'unificar les festivitats de la Pineda i de Vilaseca en un calendari continuat que combina tradició i oci modern. Origen i Tradició: La Llegenda de Sant Esteve El cor de la festa d'estiu és la celebració de la Invenció del Cos de Sant Esteve (3 d'agost). La tradició es remunta al segle XII i està estretament lligada a la cultura popular del municipi: El Rescat de les 100 doncelles: Segons la llegenda, Sant Esteve va lliurar les noies d'anar-se'n amb els moros a la platja de la Pineda. Agermanament amb Bagà: Vilaseca comparteix aquesta llegenda amb el poble de Bagà, mantenint un vincle històric entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. Festa de "bon temps": Es va començar a celebrar a l'agost per contraposició a la festa d'hivern (Sant Antoni), aprofitant el clima estival. Eixos Principals del Programa La programació s'estructura en quatre blocs o espais fonamentals per atraure tant els vilasecans com els turistes: Auditori Josep Carreras: Concerts de música clàssica amb l'Orquestra de Chicago i nits de boleros i salsa cubana. Parc de la Riera: Es converteix en el centre social amb la Carpa Jove, espais per a famílies i activitats fins a la matinada. Barri Colomí: Protagonista d'enguany pel seu 25è aniversari, acollirà havaneres i espectacles infantils el dia central. Cultura i Esports: Tancament de festes amb el concert de Sona 40 (amb Efecto Mariposa), torneigs d'escacs i curses de ciclisme. "És una llegenda que s'ha conservat de la mateixa manera i explicada de la mateixa manera durant segles entre Bagà i Vilaseca."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Inici de l'estatge del Nàstic a la Cerdanya
El Nàstic inicia la pretemporada a Alp L'expedició del Gimnàstic de Tarragona arriba avui a la Cerdanya per iniciar un estatge de preparació de 15 dies. L'equip s'allotjarà a l'hotel Fontanals d'Alp, un entorn ideal per agafar el to físic necessari per a la nova temporada a Segona Divisió A. Planificació i rutines de l'equip El dia a dia dels jugadors estarà marcat per una disciplina física i tàctica rigorosa: Matins: Sessions tàctiques al camp de gespa de Puigcerdà sota la direcció de Luis César Sampedro. Tardes: Preparació física a càrrec de Xavi Bartolo als voltants de l'hotel i camps de golf. Curiositats: L'horari de dinar serà "europeu" (13:30h) per permetre una llarga migdiada i berenar abans de l'entrenament vespertí. Novetats a la plantilla i l'onze de Luis César Tot i ser molt d'hora, el tècnic ja ha començat a dibuixar els primers esquemes amb les 11 cares noves d'aquesta temporada. S'ha destacat la competència a la porteria entre Álvaro Iglesias i Juanjo Valencia, i la presència de nous fitxatges com Ismael Irurzún, Carlos Merino i Miguel Pérez. El regal motivacional del President Una de les anècdotes més comentades és el regal que el president Josep Maria Andreu ha fet a tota la plantilla i treballadors: "Un exemplar del llibre La bona sort, de l'autor Àlex Rovira, per ajudar a millorar la fortuna personal i la prosperitat de l'equip." L'enviat especial de Tarragona Ràdio farà un seguiment diari de la lectura d'aquest llibre per part dels jugadors durant les estones lliures.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Constantí: Història, tradicions i Festa Major de Sant Feliu
Explorant la vila de Constantí Aquest episodi ens apropa a la vila de Constantí, analitzant tant la seva rica trajectòria històrica com l'actualitat de les seves celebracions populars amb la regidora de festes, Antònia Martorell. Apunts històrics i evolució urbana La història del municipi és mil·lenària i destaca per diversos moments clau: * Orígens romans: El primer assentament rellevant fou la vila de Centelles al segle I. * Edat Mitjana: L'impuls definitiu de la vila actual va arribar al segle XIII amb Espàrac de la Barca, qui va iniciar les obres del castell, l'església i les muralles. * Creixement urbà: Els noms dels carrers que encara avui perviuen es van consolidar entre els segles XVII i XVIII. La Festa Major: Entre la tradició i la modernitat L'actual model de festa busca el protagonisme de la plaça de l'Ajuntament per fomentar la participació ciutadana. Destaquen: * Música i espectacles: L'aposta per grups com Elèctrica Dharma, l'Orquestra Volcán i tributs als Beatles. * Novetat sardanística: L'estrena el dia 1 d'agost de la sardana "Per Constantí", composta per Tomàs Gil i Membrado. * Records d'infantesa: La regidora rememora els balls de tarda i nit a la pista d'estiu del Casino i la tradicional missa. Gastronomia i cultura popular Tot i que s'esmenten plats com els canelons i la qualitat de les coques de ceba i pebrot, el plat més singular del passat era el mandongo, vinculat a la matança del porc durant l'hivern. Com a punt final, es recorda la dita popular de la vila: "Per Sant Feliu, l'Avellana surt al miu." L'Antònia Martorell convida tothom a gaudir de la fresca i l'hospitalitat de la gent de Constantí durant aquest cap de setmana de celebracions.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Missions comercials de la Cambra de Comerç de Tarragona
Balanç de l'expedició a Àsia i estratègies d'internacionalització L'entrevista amb Ralf von Lauffenberg, vicepresident de la Comissió de Comerç Exterior de la Cambra de Comerç de Tarragona, analitza l'èxit de la darrera missió comercial a la Xina, Tailàndia i Singapur. L'expedició, que va finalitzar el 30 de juny, ha servit per obrir mercat en zones amb un alt potencial de consum i una creixent obertura econòmica. Organització i valoració empresarial La Cambra s'encarrega de tota la gestió logística i de l'agenda de contactes per facilitar l'entrada dels empresaris tarragonins en mercats complexos: Logística integral: Gestió de viatges, allotjament, transports interns i tràmits duaners. Agendes personalitzades: Reunions amb empreses locals interessades en productes específics. Reducció de riscos: El suport institucional minimitza la por de l'empresari a viatjar sol a països amb barreres idiomàtiques o administratives. El gegant xinès i el mercat tailandès Es destaca el canvi econòmic a la Xina, on l'accés a crèdits hipotecaris i per a vehicles ha fomentat un sentiment de propietat i un consumisme fins ara inexistent. Segons Lauffenberg: "La Xina no només és un potencial gran, sinó que Tailàndia és un mercat de 63 milions d'habitants molt consumista on el producte tarragoní ha tingut bona acollida." Futures missions i mercats emergents La Cambra té programades tres expedicions més per al que queda d'any cap a zones estratègiques i mercats no saturats: Magrib i Mediterrània: Incloent països com el Marroc, Algèria, Malta i Líbia. Rússia i Països Bàltics: Centrada a Moscou. Àfrica Subsahariana: Una missió a Kenya, Tanzània i Madagascar, enfocada especialment en el sector turístic i la provisió de serveis industrials. Reptes de seguretat i marca Tarragona L'entrevista també aborda la preocupació pel terrorisme internacional. Tot i que es reconeix la inquietud, l'expert assegura que el comerç no s'aturarà, ja que països com Egipte o el Regne Unit fan grans esforços per protegir el turisme i l'economia. Finalment, es remarca la necessitat de situar Tarragona al mapa, utilitzant actius com el complex petroquímic i el patrimoni romà per atreure inversió i turistes asiàtics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3h 10min
Diada Castellera de les Santes a Mataró: Èxit Històric dels Capgrossos
Resum de l'Actuació Castellera de les Santes Retransmissió en directe des de la Plaça Santana de Mataró de la històrica diada castellera de la Festa Major de les Santes. L'episodi recull l'actuació de tres colles: els Capgrossos de Mataró (la colla local), els Castellers de Vilafranca i els Xiquets de Tarragona. Els Capgrossos de Mataró: Una Diada Històrica L'agrupació local ha protagonitzat la millor actuació de la seva trajectòria fins a la data. Amb una execució impecable, han assolit la tripleta màgica: • 5 de 8: Un castell de gran confiança per a la colla. • 3 de 9 amb folre: Descarregat amb solvència. • 4 de 9 amb folre: El moment més eufòric del dia, executat amb una quadratura gairebé perfecta. • Han culminat amb un pilar de 6 descarregat, consolidant la seva posició a l'elit castellera. Els Castellers de Vilafranca: Ambitat i Superació La colla verda ha viscut una diada d'alt risc i desgast físic notable: • Van començar amb un 3 de 9 amb folre de factura clàssica. • Després de diversos intents desmuntats i una caiguda a la segona ronda, han aconseguit carregar la torre de 9 amb folre i manilles en una tercera ronda èpica. • Han tancat amb el 4 de 9 amb folre i un brillant pilar de 7 amb folre. Els Xiquets de Tarragona: Una Jornada de Mala Sort Els matalassers han viscut la cara amarga de la diada: • Van iniciar l'actuació amb un sòlid 3 de 8. • No obstant això, han patit dues caigudes consecutives amb la torre de 8 amb folre i la torre de 7, fet que els ha obligat a rebaixar pretensions. • Finalment, han hagut de desmuntar un peu de 4 de 7, tancant una jornada complicada anímicament. "Aquesta torre de 9 carregada, a aquestes hores i amb aquesta calor, gairebé val per descarregada" — Lluís Esclassans, cap de colla de Vilafranca.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Conducció eficient i estalvi de combustible
Conducció eficient: com estalviar combustible i diners En un context on el petroli és una font d'energia esgotable i els preus no paren de pujar, l'Assumpta Ferran, tècnica de l'Institut Català d'Energia, ens presenta la campanya Ciuda'm, Gastaré Menys. L'objectiu principal és promoure un canvi d'actitud en els conductors per racionalitzar l'ús del vehicle privat i reduir el consum energètic global. Estratègies clau per a una mobilitat sostenible Abans d'entrar en la tècnica de conducció, l'entrevista destaca accions col·lectives fonamentals: Augmentar l'ocupació del vehicle: La mitjana actual és d'1,2 persones per cotxe. Compartir el vehicle amb una sola persona més redueix el consum per individu en un 50%. Diferenciar serveis: Es distingeix entre el car sharing (gestió de flotes compartides) i el compartir cotxe (acord entre particulars per a trajectes similars). Canvi d'objectiu: Deixar de prioritzar només el temps (arribar ràpid) per fixar-se objectius de consum (gastar menys litres). Consells pràctics per a la conducció diària L'Assumpta Ferran detalla mesures senzilles que tenen un impacte directe en la butxaca i en el medi ambient: Gestió del ralentí: Si preveiem estar aturats més d'un minut, és recomanable parar el motor. El ralentí consumeix entre 0,5 i 1 litre per hora. Marxes llargues: Cal canviar de marxa aviat (entre 1.000-1.500 rpm en gasolina i 2.000-2.500 rpm en gasoil) i intentar circular sempre amb la marxa més llarga possible. Consum zero en baixades: Utilitzar la inèrcia amb una marxa engranada i sense accelerar (per sobre de 20 km/h) fa que els vehicles moderns consumeixin zero combustible. Climatització intel·ligent: Mantenir una temperatura d'uns 23-24 graus a l'estiu. Un excés de fred (19 graus) augmenta el consum innecessàriament. "El problema no és si n'hi ha o no n'hi ha [petroli], sinó si el podrem pagar. El punt clau és el peak oil, on el preu serà inassumible." L'estalvi potencial si tots apliquéssim aquestes mesures seria superior al 3% del consum de petroli de tot Catalunya, una xifra molt significativa tenint en compte que el transport representa el 40% de l'energia total del país.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
La Festa del Renaixement: L'esplendor de Tortosa
El retorn al segle XVI L'episodi explora la Festa del Renaixement de Tortosa, una celebració que trasllada la ciutat quatre segles enrere per rememorar el seu passat més gloriós. Aquesta festivitat no és només una recreació històrica, sinó que s'ha convertit en l'element principal de promoció turística i orgull local. Context Històric i Orígens Riquesa i comerç: Durant el segle XVI, Tortosa era un centre vital gràcies a la seva ubicació estratègica entre Catalunya, Aragó i València. El riu Ebre n'era l'eix principal, facilitant el comerç fluvial entre l'interior i la Mediterrània. Influència religiosa: La rellevància de la ciutat es feia palesa en el seu bisbat, arribant a ser dirigit per personatges com Adrià de Utrecht, futur Papa Adrià VI. Neixement de la festa: Iniciada l'any 1996, la idea va sorgir d'un mapa d'arxiu que detallava la defensa de la ciutat, el que va portar a crear un esdeveniment per mostrar aquest llegat als ciutadans. Programació de la Festa L'esdeveniment s'estructura en quatre dies intensos: Dijous: L'acte inaugural amb el bestiari i els abanderats. Divendres: Jornada centrada en la música, destacant enguany el concert de Jordi Savall. Dissabte: El punt culminant amb la Desfilada de Mostra d'Armes, on participen més de 2.000 persones vestides d'època. Diumenge: Dia dedicat al teatre, amb una representació especial del Quixot. "Vine i deixa't seduir, perquè és una festa realment diferent del que estem acostumats a veure en mercats medievals." Implicació Ciutadana L'Iñaki Copoví destaca que la clau de l'èxit és la participació dels tortosins. Els veïns elaboren vestits complexos, els comerciants s'impliquen i les entitats munten tavernes, creant una atmosfera única que transporta el visitant directament al Renaixement.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Col·lapse en la regularització d'immigrants a Tarragona
Denúncia del Col·legi de Graduats Socials El president del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona, Francesc Blasco, denuncia la situació crítica que viu la demarcació respecte als tràmits d'estrangeria. El punt principal de la protesta és que Tarragona és una de les poques demarcacions de l'Estat que no disposa d'una oficina específica d'estrangeria, fet que centralitzaria la informació i els recursos. Principals problemes detectats Manca de mitjans: La Subdelegació del Govern no té la infraestructura ni el personal necessari per gestionar el volum actual de sol·licituds. Cues 'vergonyoses': S'han descrit situacions on els usuaris fan cues de fins a 18 hores al carrer, passant la nit a la intempèrie, per acabar marxant sovint amb les mans buides perquè els números s'esgoten ràpidament. Tracte als professionals: Els graduats socials se senten "maltractats" per l'administració, ja que no se'ls ofereixen condicions dignes (com una finestreta específica) per realitzar la seva tasca de col·laboradors activament. El procés de normalització: Un 'bunyol' Tot i que l'inici del procés d'emissió de sol·licituds va ser valorat positivament, Blasco qualifica el resultat final de bunyol per la falta de previsió en la fase de resolució i l'entrega de targetes de residència. "No és propi d'un estat desenvolupat que una persona hagi de passar 18 hores fent cua i després se n'hagi de tornar a casa sense haver pogut fer el tràmit." Perspectives de futur El Col·legi no descarta elevar la seva queixa al Defensor del Poble i al Secretari d'Estat per la Immigració si no hi ha una reacció política immediata. Es preveu que, malgrat les declaracions oficials, aquest no serà l'últim procés de regularització, ja que molts immigrants han quedat en la legalitat o enviats a l'economia submergida en no poder complir els requisits inicials.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
Nou curs de llengua i cultura hispànica per a xinesos a la URV
La Universitat Rovira i Virgili aposta per la Xina La Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona posarà en marxa al setembre un programa formatiu innovador adreçat exclusivament a un grup de 16 alumnes provinents de la Xina. Aquesta iniciativa respon a l'auge espectacular de l'interès per l'espanyol en el país asiàtic, motivat principalment per l'obertura comercial i la liberalització del sector tèxtil. Una col·laboració estructural: El model 3+1 El curs no es planteja com un simple certificat addicional, sinó com una part integrada en la carrera dels estudiants mitjançant un conveni de convalidació integral: Estructura acadèmica: Els alumnes cursen dos anys a la Xina, el tercer any a Tarragona i retornen al seu país per al quart curs. Continguts multidisciplinaris: A més de l'aprenentatge de la llengua, s'imparteixen matèries de geografia, història, antropologia, art i literatura per oferir una immersió cultural completa. Visió de futur: L'objectiu és fidelitzar aquests estudiants perquè en el futur tornin a la URV per realitzar postgraus i màsters en àmbits com el medi ambient o l'economia. Immersió total: Famílies i treball de camp Un dels trets distintius és la voluntat d'integració a la societat local: Els alumnes han demanat allotjar-se amb famílies tarragonines per practicar l'idioma en l'entorn quotidià. Es preveuen viatges culturals i la participació activa en festivitats locals i d'altres punts de l'Estat. Existeix la modalitat Viure i Conviure, on alguns estudiants conviuran amb persones grans per oferir-los companyia. El futur de l'intercanvi cultural La col·laboració s'planteja com una via de doble sentit. La URV ja treballa per oferir, de cara a l'estiu de 2006, la possibilitat que els estudiants de Tarragona viatgin a la Xina per fer pràctiques de conversa a canvi d'allotjament i cursos de cultura local. "Quan s'ensenya llengua, les dificultats que presenta un xinès no són les mateixes que les d'un francès; per això cal una atenció especialitzada i no un curs informe per a estrangers."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
L'horror i la rehabilitació dels nens soldats a Sierra Leona
Conferència sobre la infància i els conflictes bèl·lics En el marc d'un cicle organitzat per la Fundació La Caixa, el missioner Chema Caballero analitza la trista realitat dels nens soldats, basant-se en la seva intensa experiència sobre el terreny a Sierra Leona des de l'any 1992. L'entrevista posa el focus no només en el patiment, sinó en la possibilitat real de recuperació d'aquests infants. El procés de deshumanització i segrest Caballero desmitifica la idea que els nens s'uneixen voluntàriament a les guerrilles. Segons el seu testimoni, tots els casos responen a un patró sistemàtic: Segrest i manipulació: Els nens són forçats a unir-se als grups armats. Ritus de violència: Se'ls obliga a cometre actes atroços, com matar els seus propis pares, per trencar els seus vincles afectius. Consum de drogues: L'ús de substàncies i alcohol els converteix en "màquines de matar" que obeeixen ordres sense raonar. Explotació de gènere: En el cas de les nenes, la situació s'agreuja per l'esclavitud sexual i els abusos constants, fets que dificulten la seva rehabilitació posterior per la pressió cultural. La rehabilitació com a camí cap a la humanitat Mes de 3.000 nens i nenes han passat pel programa de rehabilitació liderat per Caballero. L'objectiu principal no és el simple internament, sinó oferir-los la capacitat de tornar a ser persones: "El ser humà es recupera i, si té la força suficient, és capaç de sortir de tota aquesta violència." Un dels aspectes més impactants és la capacitat de perdó de la societat de Sierra Leona. Malgrat l'horror, moltes famílies i comunitats han tornat a acollir aquests joves, entenent que el perdó és l'única via per posar fi a 11 anys de guerra civil. La responsabilitat d'Occident L'entrevistat fa una crítica directa a la societat occidental. Tot i sentir horror davant les imatges, considera que estem anestesiats i que sovint ens limitem a la solidaritat econòmica de "parxe": Tràfic d'armes: Espanya és el cinquè exportador d'armes, i moltes s'utilitzen en aquests conflictes. Explotació de recursos: El comerç de diamants i altres recursos naturals alimenta el manteniment de les guerrilles. Militància ciutadana: Es reclama a la població que passi de la llàstima a la exigència de responsabilitats als seus governs per tallar les causes d'aquestes tragèdies.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Festival d'Havaneres i Boleros a Tarragona amb Emilia Morales
Segon Festival d'Havaneres i Boleros L'entrevista presenta el Segon Festival de Boleros i Havaneres, organitzat per l'Associació Cultural Catalana Iberoamericana amb el suport de la Fundació Caixa Tarragona. L'esdeveniment té com a protagonista la cantant cubana Emilia Morales, qui aporta una combinació de talent natural i una sòlida formació acadèmica en cant i direcció coral. L'Essència de la Música Cubana Emilia Morales destaca per la seva herència musical familiar i la seva passió pels gèneres tradicionals. Durant la conversa, s'expliquen diversos punts clau sobre l'evolució musical a Cuba: L'havanera va ser el primer gènere a sorgir a l'illa, seguida de la contradança, el danzón i el bolero. El bolero es descriu com un gènere immortal que s'adapta als nous temps, mantenint sempre l'amor i el desamor com a eixos centrals. Existeix una diferència notable entre l'havanera que es canta a Espanya (més nostàlgica i centrada en el viatge d'anada i tornada) i l'havanera contemporània cubana, que és més fresca i descriptiva. Detalls del Concert i Programació El festival promet una fusió cultural única a l'Auditori de Caixa Tarragona: Repertori: Inclourà habaneres tradicionals, peces contemporànies compostes per joves cubans i clàssics locals com La Bella Lola i El Meu Avi (aquesta última cantada en català per Morales). Equip artístic: La cantant estarà acompanyada per la pianista Lázara Cachao (filla del famós Cachao de Buena Vista Social Club) i el percussionista català Sebastián. Dates clau: El 22 de juliol es realitza el monogràfic d'havaneres i el 29 de juliol el de boleros amb Miguel Ángel Céspedes. "Sempre que hi hagi amor, sempre existirà el bolero." L'entrada és gratuïta amb aforament limitat, per la qual cosa es recomana puntualitat per gaudir d'aquest intercanvi cultural entre Cuba i Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Tarragona, candidata a Capital Europea de la Cultura 2016
L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Javier Tudela, president de l'entitat Capital de la Cultura Catalana, se centra en la presentació oficial del logotip de la candidatura i els passos estratègics per assolir la distinció l'any 2016. Aspectes clau de la candidatura Suport institucional massiu: La candidatura compta amb l'adhesió de 125 ajuntaments catalans de tots els colors polítics, incloent ciutats com Lleida i, pròximament, Barcelona. Unicitat a Catalunya: Es destaca que Tarragona és l'única ciutat catalana que opta a aquest títol per al 2016, fet que li atorga un valor afegit com a representant de tot el territori. Nou reglament europeu: A partir de 2005, l'elecció ja no depèn dels estats membres, sinó que és una acció directa de la Unió Europea, que avalua els projectes segons el seu impacte. Beneficis per a la ciutat La Capitalitat Europea de la Cultura es defineix com una de les tres cites internacionals més rellevants, juntament amb els Jocs Olímpics i les Exposicions Universals, però amb una ràtio d'inversió-benefici més alta: "Les capitals culturals marquen sempre un abans i un després en les ciutats, servint per millorar infraestructures i la cohesió social." Cohesió i autoestima: El projecte busca que tots els ciutadans se sentin partícips d'un objectiu col·lectiu. Transformació urbana: Es citen els exemples de Gènova i Lilla, on la capitalitat va permetre inversions de milions d'euros en rehabilitació i projecció turística.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
31'
Explorant els Tallers de la Setmana Cantant de Tarragona
La Setmana Cantant: Més que Concerts El programa ens transporta a les instal·lacions del Col·legi La Salle de Tarragona, on es desenvolupa el vessant formatiu de la Setmana Cantant. Sota la guia de Pep Prats, director artístic de l'esdeveniment, s'analitza com aquesta setmana no només ofereix actuacions gratuïtes, sinó que es converteix en un centre d'aprenentatge internacional intensiu. Diversitat d'Estils i Tallers L'episodi recorre diversos tallers actius, destacant la riquesa cultural de les propostes: Música Popular Cubana • Dirigit per María Felicia Pérez (directora del Cor Exaudi de l'Havana). • Centrat en gèneres com el bolero, el son i el xà-xà-xà. • Es destaca el contrast entre el lirisme català i la complexitat rítmica caribenya. Perles Folklòriques de l'Est d'Europa • Impartit per Teodora Pavlovich. • Treballa amb ritmes dispars i estructures trencades de països com Bulgària, Romania i Ucraïna. • Inclou peces tradicionals com el Xèdric (cançó de Nadal ucraïnesa). Polifonia Anglesa: "Osanna" • Dirigit per Malcolm Goldring. • Una aproximació acadèmica des del segle XVI fins a l'actualitat. • És el taller amb més èxit, amb prop d'un centenar de cantaires de tot Europa i Islàndia. Formació en Direcció Coral Es dedica un espai a l'anàlisi de la direcció coral, on s'expliquen les aptituds necessàries per a un director: "Cal tenir una fotografia clara de la partitura i saber comunicar-la per acostar el cor a aquesta visió." Cloenda de l'Esdeveniment L'episodi finalitza parlant dels concerts finals al Camp de Mart, on participen prop de 300 cantaires i una orquestra simfonieta, creant un espectacle visual i acústic de primer ordre a la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Experiència i aprenentatge dels becaris de Repsol
El programa de beques a Repsol Tarragona Aquest estiu, el complex industrial de Repsol a Tarragona acull un total de 45 becaris provinents de diverses disciplines acadèmiques, principalment universitaris i alumnes de cicles formatius de grau superior. L'objectiu d'aquestes pràctiques no és substituir el personal en vacances, sinó oferir una formació pràctica que sigui profitosa tant per a l'estudiant com per a l'empresa. Les tasques dels estudiants Els joves es distribueixen en diversos departaments segons el seu perfil: * Laboratori d'aigües: Anàlisi de mostres des de l'entrada fins al vessament final. * Informàtica: Control d'incidències i gestió de bases de dades. * Recursos Humans: Participació en processos de selecció i cribratge de currículums. * Comunicació Institucional: Tasques de suport en la gestió de la imatge corporativa. El valor de l'experiència vs. la remuneració Un dels punts centrals del debat entre els joves és la relació entre el sou i l'aprenentatge. Els becaris cobren aproximadament 300 euros al mes, una xifra que molts consideren baixa però que accepten per la necessitat d'omplir el currículum. "Si no tens experiència, després no trobes feina. T'has de decantar per les pràctiques: no cobres gaire, però aprens." Perspectiva del món real Els estudiants destaquen el xoc entre la universitat, descrita com a idíl·lica i utòpica, i el món laboral real, que perceben com a molt més dur i exigent. Els caps de departament remarquen que, tot i que dos mesos és un període curt per a una formació completa, serveix per adquirir una base sòlida en el món del refinatge i la indústria química. Requisits per al futur laboral Segons els responsables de l'empresa, per passar de becari a tenir un contracte fix, els aspirants necessiten: 1. Un bon expedient acadèmic. 2. Coneixements d'anglès. 3. Moltes ganes de treballar i capacitat d'integrar-se en grups d'innovació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Festes Majors del Barri de Riuclar a Tarragona
Tradició i Comunitat a Riuclar L'espai radiofònic L'Embalat de Tarragona Ràdio dedica aquest episodi a les Festes Majors de Riuclar, un dels barris de Ponent amb més història. Amb la participació de Nati Hernández, presidenta de l'Associació de Veïns, s'expliquen els orígens d'una celebració que va néixer poc després de la dictadura i que té com a objectiu principal fomentar la germanor i millorar les relacions entre la ciutadania. Actes Genuïns del Barri Les festes es distingeixen per activitats úniques que busquen la complicitat de totes les edats: Concurs de Portals: Una iniciativa que celebra el seu 24è aniversari. Els veïns guarneixen l'entrada de casa seva segons un tema triat (reivindicatiu o d'actualitat). Un jurat polític i social valora l'originalitat i, especialment, l'ús de material reciclat. L'Orgia d'Aigua i Foc: Un esdeveniment tradicional que combina diables i exhibicions de foc amb remullades col·lectives al ritme de música moderna. Novetats i Solidaritat Enguany, la celebració presenta una decisió important per motius de responsabilitat ambiental: "Aquest any, per solidaritat amb la sequera i els incendis, l'orgia d'aigua quedarà suspesa. Hem d'estar per sobre de les circumstàncies." Cultura i Música Popular La programació inclou una oferta musical variada per atreure els joves, destacant: Concert de hip-hop flamenc el divendres amb el grup que presenta el disc Denominación de Origen. Actuacions de grups com Las Chuches, Las Suquitas i Chuchu 2 el dissabte. Preus populars a les barres per garantir l'accés a tothom.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Nits de Bonmont: Grans Concerts d'Estiu a la Costa Daurada
Consolidació d'un Cicle de Referència L'episodi presenta la programació de les Nits de Bonmont, un cicle de concerts que s'ha convertit en el referent cultural de primer nivell a la Costa Daurada. Segons l'Òscar Iniesta, director de l'organització, el projecte va néixer de la necessitat d'omplir un buit a Tarragona, emmirallant-se en els grans festivals de la part nord de Catalunya. Cartell de Luxe i Èxit de Venda L'edició d'enguany amplia el seu format de dues a quatre nits d'actuacions amb figures internacionals i nacionals: George Benson: Guitarra i veu el 30 de juliol. Miguel Bosé: Amb entrades ja exhaurides pel 6 d'agost. Paco de Lucía: El primer a vendre totes les localitats pel 13 d'agost. Rafael Amargo: Presentant el seu darrer espectacle el 23 de juliol. Una Ubicació Única: El Golf de Bonmont Una de les característiques més singulars del festival és el seu escenari: és l'únic cicle d'Europa celebrat directament sobre la gespa d'un camp de golf (al forat 10). L'organització destaca els reptes logístics d'aquest espai: Instal·lacions efímeres: S'han de crear guixetes, bars i lavabos des de zero. Experiència sensorial: Es busca un ambient idíl·lic amb vistes al mar, sota els estels i amb la brisa marina. Comoditat: S'ha reduït l'aforament a 1.250 butaques de qualitat per garantir la millor visibilitat. "Volem que realment sigui el gran referent de la música d'estiu d'alt nivell a la costa mediterrània." Filosofia Familiar i Futur El festival aposta per un públic intergeneracional, on avis, pares i néts puguin compartir una vetllada cultural. De cara a properes edicions, l'objectiu és seguir creixent fins a assolir les 5 o 6 actuacions per temporada.