Tots els episodis

62527 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

56689-56712 de 62527
  • La Sindicatura de Greuges intervé en la crisi del carrer Comte - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4'

    La Sindicatura de Greuges intervé en la crisi del carrer Comte

    Intervenció de la Sindicatura de Greuges a Tarragona Avui fa 20 dies que els veïns del carrer Comte de Tarragona van ser desallotjats dels seus habitatges. La jornada d'avui és clau per l'avenç del cas gràcies a la trobada entre els afectats i la Sindicatura de Greuges de Catalunya. Punts clau de la reunió Actuació d'ofici: El representant de la Sindicatura, Matías Vives (expert que també va portar el cas del Carmel a Barcelona), ha confirmat que la institució actuarà d'ofici i ja ha demanat informació oficial a l'Ajuntament de Tarragona i a l'alcalde Joan Miquel Nadal. Mesures proposades: Se suggereix aplicar el model del Carmel, demanant que l'Ajuntament eximeixi els veïns del pagament de: Lloguers de pisos alternatius. Subministraments bàsics (aigua i llum). Certificats oficials: Es requerirà el lliurament immediat dels certificats oficials de desallotjament als veïns afectats. Posicionament dels veïns Els veïns han expressat la seva necessitat de rebre un tracte més humà per part de l'administració. Tot i que de moment no demanen dimissions, mantenen que: "L'Ajuntament és, de moment, l'únic responsable de tot el que ha passat al carrer Comte." Vigilància legal Tot i que la Sindicatura no pot intervenir directament en el finançament de les obres de reparació, s'ha compromès a vigilar i controlar que tot el procés es mantingui dins de la legalitat vigent. En paral·lel, l'Ajuntament celebra avui una Junta de Portaveus per analitzar la problemàtica del barri.

  • Conflicte i solucions a les obres del carrer Comte - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3'

    Conflicte i solucions a les obres del carrer Comte

    Gestió de la crisi al carrer Comte La Junta de Portaveus de l'Ajuntament de Tarragona s'ha reunit aquest matí per analitzar els informes tècnics sobre les deficiències estructurals que afecten els veïns del carrer Comte. La situació ha generat un intens debat polític entre l'equip de govern i l'oposició sobre l'assumpció de costos i responsabilitats. Posicionament de l'oposició Els grups municipals de l'oposició (ERC, PSC i ICV) han mostrat una postura unitària en diversos punts: L'Ajuntament ha d'assumir el cost total de les obres per garantir el retorn immediat dels veïns. Cal separar clarament el debat sobre l'execució urgent de les obres (micropilotatge i claveguera) de la investigació sobre les causes i responsabilitats. Sostenen que, encara que hi hagués deficiències en finques particulars, la responsabilitat final d'inspecció és de l'administració. "Cal no parlar ara de responsabilitat, sinó de solucions." Resposta de l'equip de govern El portaveu del govern, Joan Aregio, ha confirmat que l'Ajuntament es farà càrrec de la contractació de la maquinària i l'execució de les obres de xarxa d'aigües per agilitzar el procés. Tanmateix, manté matisos importants: Divendres es farà una reunió clau amb els veïns per tancar acords. Es manté ferm en què l'Ajuntament no ha d'assumir responsabilitats que no li pertoquen per no crear un precedent perillós a la ciutat. Es preveu que les obres als fonaments de l'interior dels edificis comencin aquest mateix dijous o divendres.

  • Diàleg interreligiós a través de la cultura i l'educació - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    5'

    Diàleg interreligiós a través de la cultura i l'educació

    La Complicitat a través de la Mirada El text proposa un acostament entre les diferents religions (cristianisme, islam, bahaïsme, hinduisme, budisme, entre d'altres) basat en la complicitat i la simpatia que sorgeix quan les persones es miren cara a cara. L'objectiu principal és: Deixar d'entendre les tradicions com a focus de conflicte. Establir ponts de diàleg. Identificar els punts comuns per sobre de les divergències. Prevenció i Pedagogia S'emfatitza que la mediació ha de ser preventiva. No es tracta d'intervenir quan el conflicte ja ha esclatat, sinó de crear una base sòlida abans que aparegui qualsevol "espurna". Per això, es destaca la importància de la part educativa de les exposicions i el treball amb nens i joves: "Si no és aquí on crees l'espai de diàleg i de llibertat, pots tenir assegurat un futur de conflicte." Reptes de la Societat d'Acollida L'augment de la immigració i la visibilitat de cultes diversos a l'espai públic (com les celebracions xiïtes a Ciutat Vella) requereixen un esforç de comprensió per part de tota la societat. Es fa un paral·lelisme amb les processons catòliques, que fa pocs anys es veien com a naturals perquè formaven part del nostre codi cultural. Cal evitar el sentiment de l'amenaça per substitució i abraçar l'alteritat. La Religió com a Fenomen Cultural Respecte al debat sobre la presència de la religió a l'escola, la postura és clara: L'adoctrinament no és necessari en l'àmbit escolar. La cultura religiosa és indispensable per entendre la història de la humanitat i la tradició pròpia. Cal una visió plural i no homogènia de les creences en la societat actual.

  • II Fira de Rebaixes de Tarragona a la plaça Corsini - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    II Fira de Rebaixes de Tarragona a la plaça Corsini

    Segona Edició de la Fira de Rebaixes L'agrupació de comerciants VIA-T i la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona, amb el suport de l'Ajuntament i la Cambra de Comerç, organitzen la segona edició de la Fira de Rebaixes. Aquest esdeveniment arriba en el tram final de la temporada d'hivern per ajudar el comerç local a liquidar el gènere restant. Detalls de l'esdeveniment Ubicació: Enguany la fira es trasllada de la Rambla Nova a la plaça Corsini (davant del Mercat Central). Horari: Diumenge de les 10:00 h fins a les 15:00 h. Participació: Es preveu la instal·lació d'unes 120 taules que acolliran aproximadament 50 comerços de tota la ciutat, incloent barris com Torreforta, Bonavista o Sant Salvador. Objectius i productes L'objectiu principal és la liquidació d'estocs per alliberar espai als magatzems per a la nova temporada. Els visitants hi podran trobar: Roba i calçat Complements i marcs Parament de la llar Agències de viatges i altres serveis "Volem sensació de moviment, sensació d'activitat, i considerem que hi cap tothom." Futures campanyes Ferran Milà, secretari de la VIA-T, ha avançat que si la jornada de diumenge és un èxit, es plantegen repetir l'experiència el següent diumenge 6 de març. A més, s'està treballant en una campanya similar per a l'estiu enfocada a la liquidació total del mes d'agost.

  • Els Joglars presenten El Retablo de las Maravillas - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    Els Joglars presenten El Retablo de las Maravillas

    Presentació de l'obra a Tarragona L'actor Jesús Agelet, veterà de la companyia Els Joglars amb 26 anys de trajectòria, presenta l'espectacle El Retablo de las Maravillas, que es representarà al Teatre Metropol de Tarragona a principis de març. Una sàtira de la societat actual L'obra és una adaptació d'un entremès de Miguel de Cervantes ampliada per reflectir les "enganyifes" contemporànies. L'espectacle s'estructura en quatre o cinc variacions temàtiques: Gastronomia: Una crítica a la nova cuina de preus elevats i racions minúscules. Política: Paròdia de figures com Felipe González o Aznar i la pèrdua d'ideologia en favor de l'economia. Religió: Sàtira sobre les sectes i les creences conduïdes. Art Contemporani: Reflexió sobre com el mercat financer decideix el valor de l'art. Innovació i trajectòria L'espectacle destaca per l'ús d'una pantalla gegant de LED que actua com un element viu i dinàmic a l'escripteri. Agelet reflexiona sobre la capacitat del teatre per connectar amb un públic molt divers, des de gent molt jove fins a la tercera edat, i defineix l'ofici d'actor com una cerca de caràcter per vèncer la timidesa. "Si agaféssim un romà de l'antiga Tàrraco i li canviéssim les faldilletes per uns texans, en una setmana estaria prenent un cafè com un més; els instints bàsics no han canviat."

  • Jornades de Memòria Històrica: Espanya i Guatemala contra la Impunitat - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    18'

    Jornades de Memòria Històrica: Espanya i Guatemala contra la Impunitat

    Memòria Històrica i Lluita contra la Impunitat L'entrevista presenta unes jornades organitzades per l'ONG Entre Pobles i la URV Solidària a Tarragona i Reus. L'objectiu principal és reivindicar la memòria històrica i denunciar la impunitat dels crims comesos durant les dictadures militars a Espanya i Guatemala. Punts clau de les jornades Comparativa de contextos: Es busquen paral·lelismes entre la repressió de la Guerra Civil i la dictadura franquista a Espanya amb el conflicte civil a Guatemala (especialment durant els anys 80). Dignificació de les víctimes: El treball de l'organització CONAVIGUA se centra en la recerca de fosses comunes, l'exhumació i la identificació de persones per tancar el dol de les famílies. Genocidi Maia: S'emfatitza que el 80% de les víctimes a Guatemala pertanyien a la cultura maia, el que implica un component de genocidi cultural i ètnic. Justícia Universal: Es debatrà el paper de la justícia espanyola en la persecució de crims contra la humanitat a l'estranger, com l'assalt a l'Ambaixada espanyola a Guatemala el 1980. Activitats i Ponents Les jornades inclouen quatre taules rodones i una exposició fotogràfica sobre el terreny. Entre els participants destaquen: "Memòria històrica vol dir recuperar aquests fets i donar-los un sentit, evitant que el dolor es perpetuï de generació en generació." Josep Sánchez-Cervelló: Professor d'història de la URV. Maria Canil: Representant de la Coordinadora Nacional de Viudes de Guatemala (CONAVIGUA). Carme Casas: Presidenta d’Amical de Catalunya. Jiménez Villarejo: Exfiscal anticorrupció.

  • La Mostra Internacional de Films de Dones a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    8'

    La Mostra Internacional de Films de Dones a Tarragona

    El paper de la dona a la indústria del cinema El diàleg se centra en la necessitat de continuar impulsant cicles de cinema femení per visibilitzar el talent de les dones. Es destaca que, tot i que hi ha moltes guionistes i escriptores consolidades, les dones encara tenen dificultats per assolir el mateix reconeixement que els homes en l'àmbit de la direcció cinematogràfica. Es posen exemples clars de la història del cinema: * Agnès Varda: Pionera de la Nouvelle Vague però menys coneguda pel gran públic. * Jean-Luc Godard i François Truffaut: Diretors que tothom recorda immediatament en parlar de cinema francès. Sensibilitat i temàtiques Es debat si existeix una "sensibilitat femenina" inherent. La conclusió és que la sensibilitat és un tret de qualsevol artista, però que les dones aporten una mirada pròpia i expliquen històries des de la seva pròpia pell, abordant sovint l'univers dels sentiments i les relacions personals d'una manera que els homes no poden replicar exactament. Programació de la Mostra 2005 La mostra a Tarragona ofereix una selecció de pel·lícules que sovint no arriben a les sales comercials: 1. "Estragel" (Lluita): Una obra que no s'ha estrenat comercialment al país. 2. "És més fàcil per a un camell": El debut com a directora de Valeria Bruni Tedeschi. 3. "Héctor": Dirigida per Gracia Querejeta, qui visitarà Tarragona personalment per presentar el film i debatre sobre la situació actual de la dona al sector. 4. "París era una dona": Un documental sobre el moviment artístic de principis del segle XX centrat en figures com Sylvia Beach i Adrienne Monnier. "Es tracta que ens expliqui quina és la situació de la dona al món cinematogràfic actual des de la seva pròpia pell." Col·laboració institucional L'esdeveniment és fruit de la col·laboració entre Animat, Drac Màgic i la Fundació Caixa Tarragona, consolidant un model de gestió cultural que apropa el cinema d'autor i de qualitat a la ciutat, evitant que siguin continguts "espessos" i fent-los accessibles per a tots els públics.

  • Un any sense Aurora Mancebo: crida a la concentració - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    18'

    Un any sense Aurora Mancebo: crida a la concentració

    Commemoració de la desaparició d'Aurora Mancebo Els pares de l'Aurora Mancebo, José Luis Mancebo i Maria Dolores Leirós, juntament amb la portaveu del col·lectiu d'amics i familiars, Carmen Tortosa, expliquen els detalls de la concentració popular que tindrà lloc el proper diumenge al Balcó del Mediterrani de Tarragona. L'acte commemora el primer aniversari de la desaparició de la jove i busca mantenir el cas viu en l'opinió pública. Detalls de l'acte i suport institucional En aquesta ocasió, la concentració ha estat convocada oficialment per l'Ajuntament de Tarragona, que s'ha encarregat de la logística i la difusió: Es desplegarà una pancarta de 10 metres amb el lema "Un año sin Aurora". Es llegirà un manifest que repassarà l'estat actual de les investigacions. Es distribuiran llaços taronges, el color que simbolitza la lluita pels desapareguts. Els familiars vestiran samarretes amb la imatge de l'Aurora per reforçar el record de la seva filla. Estat de la investigació i pressió mediàtica Tot i que no hi ha novetats concretes que es puguin fer públiques, els pares mantenen l'esperança gràcies al treball de la brigada d'homicidis de Madrid. L'objectiu de mobilitzar la ciutadania i aparèixer en mitjans de comunicació d'àmbit estatal (com Telecinco, TVE o Antena 3) és doble: Evitar el tancament del cas i mantenir la pressió sobre els equips d'investigació. Rebre el suport de les autoritats locals i nacionals perquè el cas no caigui en l'oblit. Col·laboració amb InterSos L'episodi compta amb la participació de Manel Jaime, president d'InterSos, una associació que agrupa familiars de desapareguts. Jaime destaca la importància de la unió entre famílies per lluitar davant les autoritats i recorda algunes xifres colpejadores: "Les xifres del Ministeri de l'Interior posen a 14.000 desapareguts a tot l'estat espanyol, dels quals uns 4.000 són a Catalunya." Crida a la col·laboració ciutadana La mare de l'Aurora, Maria Dolores Leirós, clou l'entrevista amb una petició directa i emotiva a qualsevol persona que pugui tenir informació: "Si algú sap alguna cosa sobre el que va ocórrer amb l'Aurora, que per favor ho digui, es pot fer de forma anònima."

  • Afectats del carrer Comte: 20 dies fora de casa - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    19'

    Afectats del carrer Comte: 20 dies fora de casa

    Situació crítica dels veïns de Tarragona Prop d'una trentena de veïns del carrer Comte porten 20 dies desallotjats dels seus habitatges a causa de greus problemes estructurals derivats del mal estat del clavegaram. Després d'una reunió formal de la comissió mixta entre tècnics, polítics i representats veïnals, la incertesa continua sent la nota dominant. Responsabilitats i accions tècniques Responsabilitat compartida: L'Ajuntament de Tarragona es nega a assumir la totalitat de la culpa, argumentant que ni el clavegaram ni altres factors són responsables al 100%, buscant un repartiment de càrregues econòmiques. Obres imminents: S'ha decidit realitzar un micropilotatge per reforçar els fonaments, tot i que encara no s'ha definit el perímetre d'actuació exacte, cosa que podria implicar nous desallotjaments. Interessos polítics: Els veïns expressen la sensació que el problema s'està gestionant més com un conflicte polític per evitar responsabilitats que no pas com una qüestió de finançament. L'impacte en la vida quotidiana L'estada forçosa en hotels ha trastocat completament el ritme de vida dels afectats. La manca d'intimitat i les dificultats per a tasques bàsiques com rentar la roba o accedir a objectes personals són constants: "Ens han canviat el ritme de vida. És un malson. L'hotel està molt bé per a les vacances, però no per a viure-hi." Conseqüències laborals i personals Negocis aturats: Professionals de la zona han hagut de tancar els seus tallers o han vist com la clientela desapareixia a causa de la inseguretat i el cordó policial. Factor humà: Es destaca l'especial vulnerabilitat de la gent gran i les famílies amb infants petits, que pateixen l'arrencada dels seus espais de seguretat. Solidaritat veïnal: Com a nota positiva, la tragèdia ha servit per crear una "pinya" entre veïns que abans no es coneixien, generant una forta xarxa de suport mutu.

  • Anàlisi del Referèndum de la Constitució Europea - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    31'

    Anàlisi del Referèndum de la Constitució Europea

    Debat sobre el Referèndum del Tractat Europeu En aquesta tertúlia periodística es valoren els resultats del referèndum sobre el Tractat de la Constitució Europea a Espanya i Catalunya, marcat per una abstenció històrica i les lectures polítiques contraposades. Participació i Abstenció La tertúlia comença analitzant el que es considera un "fracàs" de participació, amb xifres al voltant del 41-42%. Els analistes coincideixen que: • S'ha produït un allunyament real entre la ciutadania i les institucions europees. • Els partits polítics han utilitzat el referèndum en clau interna espanyola, desvirtuant el contingut del tractat. • Existeix una manca de pedagogia institucional sobre com afecta Europa a la vida quotidiana. El Fet Diferencial Català Es destaca que a Catalunya el 'No' ha estat significativament més alt (uns 11-12 punts més que a la resta de l'Estat). Això s'atribueix a: • La campanya activa d'Esquerra Republicana (ERC) i Iniciativa (ICV). • La maduresa de l'electorat, que ha votat sovint per reflexió personal més que per consigna. • La presència d'un sistema de partits plural que no és bipartidista. El Vot en Blanc i el Futur del Referèndum El vot en blanc (superior al 7%) s'interpreta com el "vot del dubte" de gent que accepta el sistema però no coneix prou el text per posicionar-se. Finalment, es reivindica l'ús del referèndum en l'àmbit local: "En política local, en gestió municipal, el referèndum seria una eina boníssima per tractar temes propers com l'urbanisme." Els tertulians conclouen que cal una cultura de la participació més constant per evitar que aquestes consultes se sentin com una cosa excepcional o aliena.

  • Anàlisi del Referèndum del Tractat de la UE a Espanya - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    7'

    Anàlisi del Referèndum del Tractat de la UE a Espanya

    Anàlisi del Referèndum i el Futur del Tractat Constitucional L'especialista en dret comunitari de la Universitat Rovira i Virgili, Alfons González, analitza els resultats de la consulta sobre el Tractat de la Unió Europea a Espanya, destacant el balanç entre la baixa participació interna i la seva rellevància internacional. Participació i Legitimitat Rècord a la baixa a Espanya: S'ha registrat l'índex de participació més baix de la història democràtica espanyola (vora el 42%). Perspectiva Europea: Malgrat la dada interna, comparat amb eleccions europees en altres països com el Regne Unit o França, la participació es considera relativament alta. Desconnexió ciutadana: El professor apunta que la ciutadania encara percep el projecte europeu com una cosa llunyana i no pròpia. Resultats i Posicionament Internacional Victòria clara del Sí: Amb més d'un 75% de vots favorables, Espanya "ha fet els deures" i es posiciona com un argument de pressió positiva per a la resta de països membres. Efecte mirall: Especialment rellevant per a França, on el referèndum es preveu molt més ajustat, i per al Regne Unit, on l'euroescepticisme és molt elevat. El Procés de Ratificació "Si un sol estat no ratifica el tractat, aquest no podrà entrar en vigor i no tindrem Constitució Europea." El camí cap a la plena vigència del tractat és llarg i complex: 1. Tràmits a Espanya: Ara les Corts Generals han d'autoritzar el Govern per a la ratificació definitiva. 2. Unanimitat dels 25: Cal que tots els estats membres el ratifiquin. Actualment, uns 10 països han optat per la via del referèndum. 3. Data límit: El procés hauria de culminar, en teoria, l'1 de novembre de 2006, tot i que es podrien produir retards si algun estat presenta dificultats.

  • CIE Mediterrània: Denúncia d'abocaments i curs sobre rius - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    14'

    CIE Mediterrània: Denúncia d'abocaments i curs sobre rius

    L’entitat ecologista CIE Mediterrània ha intervingut en el magazín de Tarragona Ràdio per tractar dos temes d'alta rellevància mediambiental a la zona. En primer lloc, s'ha abordat la denúncia d'un abocament d'aigües contaminants descobert accidentalment al centre de Tarragona. En segon lloc, s'ha presentat la 12a edició del seu curs especialitzat, que enguany se centra en la fragilitat dels ecosistemes fluvials. Denúncia d'abocaments al centre de Tarragona Descobriment accidental: Durant unes prospeccions arqueològiques en un solar prop del carrer del Mar, s'ha localitzat una claveguera antiga (de fa 100-150 anys) que no constava en els plànols oficials. Contaminació per hidrocarburs: Les aigües que hi circulen presenten una forta olors a hidrocarburs i han tenyit la terra del voltant de color negre. Accions legals: L'entitat ja ha presentat denúncies davant l'Ajuntament de Tarragona, la Generalitat de Catalunya i el SEPRONA de la Guàrdia Civil per investigar l'origen de l'abocament. Els rius: un recurs maltractat Sota aquest títol, es presenta el proper curs de l'entitat que tindrà lloc del 4 al 7 d'abril a l'Autoritat Portuària: Objectiu: Conscienciar sobre la degradació dels rius i la importància de la seva restauració, amb un èmfasi especial en el cas del riu Francolí. Ponents internacionals: El curs comptarà amb figures com la doctora Julia Toja (experta en l'accident d'Aznalcóllar) i Francisco Javier Martínez Gil, considerat el pare de la Nova Cultura de l'Aigua. Projecte LIFE: Es destaca que Mediterrània ha enviat un projecte a Brussel·les per a la restauració integral de la conca del Francolí, el qual ha rebut una primera valoració positiva. "L'aigua és la font de vida i el seu cicle a la natura és tancat; el que aboquem al riu acaba afectant tot el sistema."

  • Publicacions alternatives i moviments socials a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    Publicacions alternatives i moviments socials a Tarragona

    Nou espai de lectura alternativa a Tarragona L'episodi presenta una iniciativa pionera a Tarragona per apropar les publicacions alternatives dels moviments socials a la ciutadania. Mitjançant la col·laboració entre l'associació In Out Productions i el bar llibreria Lo Reconet, s'ha establert un punt de consulta física per a revistes i butlletins que habitualment no arriben als circuits comercials. Conceptes clau de la iniciativa Necessitat d'espai físic: Tot i l'existència d'internet, els impulsors destaquen la importància de tenir el material en paper per poder-lo tocar i consultar en un entorn comunitari. Origen i xarxa: El projecte neix de la col·laboració amb l'InfoEspai de Gràcia (Barcelona), una cooperativa que facilita mecanismes de comunicació i infraestructura logística (impremta, servidors) per a petits col·lectius. Rigor i contingut: Es desmitifica la idea que les publicacions alternatives són poc serioses; s'emfatitza que darrere hi ha gent molt preparada que recull experiències reals i no només contingut pamfletari. Temàtiques i publicacions destacades Les publicacions cobreixen un ampli espectre de la transformació social: - Ecologisme i agroecologia (ex: El Pimiento Verde, Assemblea Pagesa). - Feminisme i acció política antiglobalització. - Solidaritat obrera i moviments veïnals. "Sense escoltar la veu dels moviments socials, hi ha una part de la cultura política que es queda incompleta." El paper de 'Lo Reconet' Aquest establiment de la Plaça de la Font es consolida com un observatori privilegiat de la vida cultural tarragonina, actuant com a catalitzador de projectes que van des de la poesia fins a l'activisme juvenil.

  • 2005-02-18 QUIM.  EL TEU DIA - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    18'

    2005-02-18 QUIM. EL TEU DIA

    Un gir inesperat pel destí La Jennifer Gamed i el Domingo Maura, una parella de Torreforta, han vist com la seva vida s'accelerava de cop. Després de vuit anys de relació, el seu pla de moblar el pis a poc a poc i casar-se d'aquí a un parell d'anys ha canviat radicalment gràcies a un cop de sort: van guanyar el concurs Casa del Palau. "Teníem pensat moblar primer el pis... i després casar-nos. Però ella es va apuntar al concurs i mira, va tocar." Detalls de la nova llar i el gran dia Amb només tres mesos de marge, la parella ha hagut d'enllestir tant l'enllaç com la seva nova residència: L'habitatge: Un pis de 74 metres quadrats amb tres habitacions, terrassa, pàrquing i traster. L'esdeveniment: La cerimònia tindrà lloc aquest dissabte al Palau de Congressos de Tarragona davant d'uns 110 convidats. El menú: Inclou una mariscada freda, sorbet de pinya i filet de vedella amb salsa de vi. Les darreres proves: Vestuari i imatge El resum dels preparatius estètics ens mostra els nervis i la il·lusió de la parella: El nuvi: En Domingo s'ha hagut d'acostumar a vedre's amb un vestit formal, allunyant-se dels seus habituals texans. Portarà un jupetí estampat i una corbanda. La núvia: La Jennifer ha optat per un vestit amb detalls de gasa i un pentinat semirecollit amb bucles per lluir la seva llarga melena. Anells i complements: Les aliances, triades per catàleg, són d'estil quadrat amb diamants. El viatge de noces i el futur Un cop finalitzi la festa, els nuvis s'embarcaran en la seva primera aventura aèria rumb a Egipte. El viatge consistirà en: Un creuer de quatre nits pel Nil des de Luxor fins a Assuan. Estada a El Caire amb totes les visites incloses. Acompanyament constant de guies per facilitar-los l'experiència, ja que és el primer cop que volen en avió.

  • Inici de les Visions de la Setmana Santa a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    19'

    Inici de les Visions de la Setmana Santa a Tarragona

    Presentació de les Visions de la Setmana Santa L'inici simbòlic del calendari d'activitats de la Setmana Santa a Tarragona comença amb el cicle Visions de la Setmana Santa. Aquest esdeveniment, organitzat per l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa Tarragonina, busca establir vincles i compartir tradicions amb altres ciutats de l'Estat. Intercanvi cultural amb Cuenca Enguany, la congregació convidada és la de Nuestra Señora de la Soledad y la Cruz del Muy Ilustre Cabildo de Caballeros Escuderos de Cuenca. El seu president, José Ramón García, destaca algunes particularitats de la tradició a la seva ciutat: Rigor cronològic: Les processons segueixen estrictament l'ordre dels fets de la passió, mort i resurrecció. Finançament per subhasta: Els portadors dels passos (lanceros) paguen a la germandat per l'honor de portar les imatges a l'espatlla. Escenari històric: El recorregut pel barri antic de Cuenca és conegut per la seva duresa i bellesa, declarat d'Interès Turístic Internacional. Novetats de l'edició a Tarragona Josep Ignasi Boada, president de l'Agrupació, ha detallat les principals innovacions per a aquest any: Presentació del cartell a la Catedral: Per primera vegada es farà un acte oficial obert al públic amb un concert de la Unió Musical, on s'estrenarà una marxa processional dedicada a la ciutat. Canvis en la Processó del Sant Enterrament: Es modifica l'horari a les 19:30 h per evitar la llum solar directa i es canvia part del recorregut per evitar duplicitats a la Rambla. Millora en l'atenció al públic: S'instal·laran graderies amb diversos nivells al Pla de la Seu i al Pla de Palau per augmentar la capacitat de cadires i millorar la visibilitat. Cultura i participació: Es recupera el Certamen de Pintura (biestatal) i es realitzarà una trobada de bandes de timbals amb confraries d'Aragó, La Rioja, València i Bilbao. "Aquestes trobades generen un coneixement i unes amistats que perduren al llarg dels anys."

  • Projecte Racó del Petit a la llar d'infants Sant Salvador - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    8'

    Projecte Racó del Petit a la llar d'infants Sant Salvador

    El Racó del Petit: Un espai d'integració a Tarragona El programa visita la llar d'infants municipal del barri de Sant Salvador, a Tarragona, per conèixer el Racó del Petit. Aquesta iniciativa experimental busca implicar directament les famílies en l'etapa educativa més primerenca d'una manera activa i comunitària. Objectius i funcionament del pla pilot La directora del centre, Dori Ruiz, explica que el projecte d'espai familiar s'adreça especialment a nadons de 0 a 1 any, una franja que sovint no cobreix l'escola reglada. Els punts clau del servei són: Intercanvi d'experiències: Les mares poden compartir inquietuds i situacions familiars similars. Assessorament professional: S'ofereixen xerrades sobre alimentació infantil i consells mèdics i de medicació en col·laboració amb el CAP. Participació comunitària: Les famílies s'integren en les festes del centre, com el Nadal o el Carnestoltes. Integració i diversitat cultural L'espai destaca per la seva gran capacitat d'inclusió social. S'han presentat diversos casos significatius: La Carima, procedent del Magrib, explica com el centre és vital per a la seva filla amb síndrome de Down, ja que al seu país d'origen aquests infants sovint no reben educació. L'Arianova, de Moscou, qui s'integra malgrat les barreres lingüístiques. Casos de famílies amb dificultats auditives on el centre actua com a pont de socialització sonora pel nadó. "L'aprenentatge es basa en el joc individual i col·lectiu, i és aquí on les mares troben la informació que al carrer no poden trobar." El projecte es duu a terme dos cops per setmana, durant dues hores, fomentant que el nadó s'integri en el grup de l'escola des de ben petit.

  • Hysteria: L'onírica trobada entre Freud i Dalí - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4'

    Hysteria: L'onírica trobada entre Freud i Dalí

    Una exploració de la ment de Freud L'obra teatral, dirigida originalment per John Malkovich, presenta una trobada fascinant i imaginària entre dues figures icòniques: Sigmund Freud i Salvador Dalí. Basada en una anècdota real, la funció se submergeix en la ment d'un Freud ancià i malalt que viu els seus últims dies a Londres, exiliat pel règim nazi. Dinàmica i contingut de l'obra Un espai de somni: Tota l'acció transcorre dins del cap de Freud, un escenari oníric propiciat per la seva malaltia i els efectes de la morfina. Personatges clau: A més de la presència apassionada de Dalí, apareix la Jessica, un personatge que posa en qüestió els fonaments de la carrera de Freud i el seu llegat. Barreja de gèneres: L'autor, Terry Johnson, aconsegueix una fusió insòlita entre la comèdia, la farsa, la tragèdia i el surrealisme. El to de la representació L'actor principal destaca que, tot i tractar temes profunds com la llibertat humana i el llegat intel·lectual, l'obra manté un to de comèdia brillant i, de vegades, de farsa pura. "Tot el que he fet, tot allò en què m'he convertit era necessari per alliberar els homes, la humanitat." L'espectacle no pretén alliçonar, sinó oferir una experiència gegantina i intel·ligent que requereix un espectador amb ment oberta, disposat a veure versions poc convencionals d'aquests personatges històrics.

  • Sergi de los Rios pren possessió com a regidor a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3'

    Sergi de los Rios pren possessió com a regidor a Tarragona

    Nou regidor d'ERC a l'Ajuntament de Tarragona Aquest matí s'ha celebrat un ple municipal extraordinari i urgent a l'Ajuntament de Tarragona amb l'objectiu principal de formalitzar l'entrada de Sergi de los Rios, representant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), al consistori. Context del nomenament Substitució: De los Rios ocupa la vacant deixada per Javier Almagro, qui va dimitir a principis d'any per motius personals. Sessió breu: El plenari ha tingut una durada aproximada de dos minuts. Fórmula del jurament: El nou regidor ha promès el càrrec utilitzant la fórmula de l'imperatiu legal pel que fa al compromís amb la Constitució espanyola. Objectius i reptes polítics Sergi de los Rios ha destacat la voluntat d'aprofitar la seva doble vessant com a regidor i diputat al Parlament de Catalunya per agilitzar projectes on la Generalitat hi té competències directes: La nova ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes. Projectes vinculats a la Universitat Rovira i Virgili (URV). La transformació de la façana marítima de la ciutat. "Com a català és un gran orgull estar al Parlament de Catalunya i com a tarragoní a l'Ajuntament. Per tant, què més vull." Equip Municipal Amb aquesta incorporació, De los Rios s'integra al grup municipal d'ERC, que té com a portaveu a Rosa Rossell.

  • 2005-02-17 REPOR ESPORT STA TECLA - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    16'

    2005-02-17 REPOR ESPORT STA TECLA

    La importància de la prevenció en l'esport L'episodi se centra en la visita a la Unitat de Medicina de l'Esport de Santa Tecla, on el doctor Manel González i el seu equip expliquen la necessitat de realitzar revisions mèdiques periòdiques per garantir una pràctica física segura. S'emfatitza que la revisió no és només per a esportistes d' elit, sinó per a tothom qui vulgui conèixer els seus límits fisics. Fases de la revisió mèdica Interrogatori i antecedents: Es realitza un diagnòstic previ basat en l'activitat de l'usuari, les seves patologies genètiques i possibles factors de risc familiars, com ara malalties cardiològiques o mort sobtada. Exploració física detallada: Inclou l'antropometria per mesurar el greix corporal i la massa muscular, així com una revisió de les articulacions, la musculatura, el cor, els pulmons i fins i tot la salut dental. Prova d'esforç (Ergometria): Es tracta d'un test progressiu en cinta o bicicleta on es monitoritzen els batecs per minut i la tensió arterial sota un esforç màxim controlat. Conceptes clau per a l'esportista "Nosaltres comparem les revisions una mica com passar la prova de la ITV al cotxe." El resum de les recomanacions mèdiques inclou: 1. Periodicitat: Es recomana fer una revisió completa cada 3 a 5 anys, o abans si es detecten anomalies. 2. Aptitud federativa: És pràcticament obligatòria per a majors de 16-18 anys que competeixen, a causa de les connotacions mèdico-legals. 3. Control de l'ego: Els especialistes adverteixen que la prova no serveix per "reventar la màquina", sinó per observar l'adaptació a les càrregues.

  • 80 anys d'història i disseny: l'exposició 'Mira't a la ràdio' - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    80 anys d'història i disseny: l'exposició 'Mira't a la ràdio'

    Evolució tecnològica i social del receptor de ràdio L'entrevista amb Eusebi Casanelles, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), presenta l'exposició "Mira't a la ràdio". Aquesta mostra recull 120 aparells que narren vuit dècades d'innovació tècnica i canvis estètics, des dels orígens fins a la digitalització actual. Cronologia i etapes de la ràdio L'exposició es divideix en períodes històrics clau que expliquen com l'aparell ha passat de ser un experiment científic a un objecte quotidià: Època experimental (1906-1920): Primeres emissions i receptors de Galena, que requerien auriculars a causa del seu so feble. L'era dels totalitarismes (Anys 20-40): La ràdio esdevé un mitjà de masses utilitzat pels règims per difondre propaganda i discursos ideològics. L'etapa lúdica (Postguerra): Predomini de les radionovel·les, concursos i música. Actualitat: La ràdio com a mitjà informatiu flexible que conviu amb la televisió i s'integra en dispositius digitals. La Revolució del Transistor i el Disseny Un dels punts d'inflexió més rellevants tractats és el pas de les vàlvules de buit (bombetes) al transistor. Aquest canvi va permetre: Miniaturització: L'aparell va deixar de ser un moble gran de fusta per convertir-se en un objecte portàtil i flexible. Evolució de materials: Ús de la baquelita i, posteriorment, el plàstic, seguint les modes estètiques de cada dècada. "La ràdio és un aparell fonamental per conèixer el segle XX perquè fa néixer l'electrònica." Impacte Global i Elements de la Mostra L'exposició no només és visual, sinó també sonora i interactiva. Inclou un mapa d'emissores del món per simbolitzar com la ràdio va ser el primer motor de la globalització, permetent rebre informació immediata de qualsevol indret. Entre les peces destacades hi ha una ràdio provinent del Palau de la Generalitat, que s'atribueix al president de la República.

  • Testimonis del creuer Grand Voyager a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    26'

    Testimonis del creuer Grand Voyager a Tarragona Ràdio

    Un relat de supervivència al Mediterrani L'episodi recull el testimoni directe de tres tarragonins —Carme Ollé, Antonio González i Marta Bericà— que van sobreviure a la traumàtica travessia del creuer Grand Voyager. El vaixell, que feia la ruta entre Tunísia i Barcelona, es va trobar amb un temporal extrem que el va deixar a la deriva, provocant moments de pànic i nombroses contusions entre el passatge. L'impacte físic i psicològic Els convidats descriuen el seu estat actual com una barreja de dolor físic i seqüeles emocionals: • Contusions i cops: La Carme i l'Antonio encara pateixen les conseqüències dels impactes contra el mobiliari i els televisors de les cabines. • Nerviosisme posttraumàtic: Els passatgers expliquen que els nervis estan apareixent amb més força un cop han arribat a terra ferma. • Por als vaixells: La Marta Bericà afirma rotundament que no tornarà a pujar mai més a un vaixell, preferint l'avió per a futurs viatges. Crònica d'una nit de caos El relat se centra en la matinada de dilluns, quan la situació es va tornar crítica: • Mobles "voladors": Es descriu com les butaques, televisors i fins i tot la gent sortia disparada pel moviment violent del buc. • L'onada gegant: Es menciona el trencament del vidre del pont de comandament per una onada, la qual cosa va deixar el vaixell sense control motor durant hores. • Escenes de pànic: Els testimonis recorden haver hagut de "pescar" passatgers que anaven a sortir disparats cap a la coberta. Possibles accions legals Sobre la possibilitat de presentar denúncies: • Hi ha una discrepància d'opinions, tot i que coincideixen en el fet que la decisió de sortir de Tunísia amb mala mar va ser qüestionable. • > "Si es fa una reclamació conjunta, ens hi sumarem, perquè no havíem d'haver sortit de Tunísia." • Critiquen la manca d'informació inicial i el fet que l'assegurança del viatge no els hagi facilitat l'atenció mèdica esperada un cop a casa. Solidaritat en la tragèdia Malgrat l'horror, els passatgers destaquen que en les 45 hores passades a la deriva es van crear vincles d'amistat i ajuda mútua que no s'havien aconseguit durant tota la setmana de vacances anterior.

  • 2005-02-16 XARXA VOLUNTARIAT DEPANA - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    14'

    2005-02-16 XARXA VOLUNTARIAT DEPANA

    Constitució de la Xarxa de Voluntariat Ambiental L'entrevista se centra en la recent creació de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya, constituïda oficialment els dies 11 i 12 de febrer a Manlleu. Marta Grau, representant de Depana i membre del grup impulsor, explica que aquesta iniciativa neix després d'anys de treball conjunt entre diverses entitats per donar al voluntariat ambiental el reconeixement que es mereix, sovint a l'ombra del voluntariat social. Objectius i Funcionament de la Xarxa La xarxa busca crear sinergies entre les entitats del sector per guanyar força davant l'administració i la societat. Els eixos principals són: Compartir experiències i millorar la gestió interna de les agrupacions. Canalitzar subvencions de manera més eficaç amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Establir tres nivells d'adhesió: entitats membres, el grup motor de gestió i col·laboradors individuals experts. Dades i Desafiaments del Sector Durant les jornades es van exposar dades comparatives preocupants que justifiquen la necessitat de la xarxa: Mentre que el voluntariat social compta amb més d'un 50% de participació ciutadana, l'ambiental no arriba al 10%. Existeix una falta de percepció de l'ecologisme com una acció altruista comparable a l'ajuda social. La formació esdevé un pilar fonamental per garantir que el voluntari sàpiga gestionar la complexitat de les normatives ambientals actuals. "Hem parit el nen i ara l'hem de cuidar; ens queda molta feina per davant per consolidar aquesta estructura." Actuacions Locals: El bosc de la Marquesa Un exemple d'èxit de gestió citat és la preservació de la Punta de la Móra (bosc de la Marquesa) a Tarragona, on la col·laboració entre Depana i els voluntaris ha permès limitar l'accés massiu i millorar la salut de l'ecosistema des de 2003.

  • L'Ajuntament de Tarragona i el motor local - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    9'

    L'Ajuntament de Tarragona i el motor local

    Presentació de l'acte de suport als esportistes A la plaça de la Font, davant l'Ajuntament de Tarragona, s'ha celebrat un acte organitzat per la Conselleria de Relacions Ciutadanes per mostrar el suport de la ciutat als seus esportistes d'elit, especialment aquells vinculats al món del motor. El regidor Esteve Ortiz ha explicat que l'objectiu no és només el reconeixement, sinó també promocionar la imatge de Tarragona a través de les seves competicions internacionals. Tipus de suport de l'Ajuntament L'ajuda als atletes es divideix en tres branques principals: - Econòmica: Amb un pressupost aproximat de 50.000 euros (uns 8 milions de pessetes). - Equipament: Subministrament de roba i materials esportius. - Sanitària: Un acord amb l'hospital Sant Pau i Santa Tecla per tractar lesions de manera directa. El patrimoni com a imatge de marca Una part innovadora de la campanya és la vinculació de cada pilot amb un monument emblemàtic de la ciutat: - Albert Cabestany amb l'Amfiteatre. - Àlex Busquets amb les Muralles. - Gerard Cintes amb el Fòrum. - Artur Aragonès amb el Circ. "L'obligació del propi Ajuntament és donar a conèixer tots aquests personatges que desenvolupen una gran tasca professional i que serveixen de promoció per a Tarragona." Protagonistes del motor Durant l'acte s'ha entrevistat diversos pilots que destaquen en les seves disciplines: - Gerard Cintes: Campió d'Espanya de trial que veu en l'Albert Cabestany el seu referent. - Albert Cabestany: Pilot de trial que es prepara per a competicions a França i Milà, destacant la importància de ser pioner en aquest suport municipal. - Artur Aragonès: Participant en el Dakar, qui reflexiona sobre els canvis de normativa i la importància del patrocini per millorar material. - Equip Busquets: Amb l'Àlex (centrat ara en l'enduro) i en Josep Maria (en la Power Cup d'asfalt de BMW).

  • Presentació del Festival de Dixieland de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    7'

    Presentació del Festival de Dixieland de Tarragona

    Presentació del Festival de Dixieland S'ha presentat oficialment la nova edició del Festival de Dixieland de Tarragona, un esdeveniment plenament consolidat a nivell internacional que converteix la ciutat en la capital del jazz tradicional durant cinc dies. El festival destaca per la seva gran oferta d'activitats i la participació de músics de renom mundial. Xifres i participants clau L'edició d'enguany presenta unes dades impressionants que refermen el seu prestigi: 125 músics de 9 països diferents. 78 activitats programades en una vintena d'espais. Noms destacats com el pianista cubà Bebo Valdés, la Portenya Jazz Band d'Argentina i Hilo Jones de Nova Orleans. Col·laboració amb el festival de Terrassa per compartir costos de contractació de grans estrelles. Activitats i espais singulars El festival busca que la música surti a l'encontre dels ciutadans a través de diversos format: Itineraris musicals: Recorreguts pel centre, Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i la Part Alta. La Nàrria Cervesera: Un emblemàtic carruatge antic de Cerveses Ambar, restaurat i tirat per cavalls de raça Shire, que recorrerà la Rambla amb una banda de música a sobre. Vessant educatiu i cultural: Sessions didàctiques per a més de 3.000 infants al Teatre Metropol i un cicle de cinema mut amb música de Dixieland en col·laboració amb la Fundació La Caixa. "Tarragona es convertirà, com cada any, en la capital del Dixi de Catalunya i potser inclús d'Espanya." Dates i patrocinis El festival s'iniciarà el 15 de març i comptarà amb el suport econòmic d'empreses com Cerveses Ambar, Repsol i la Fundació La Caixa, garantint una programació professional que equilibra les actuacions gratuïtes al carrer amb concerts de pagament al teatre.