Tots els episodis

62528 episodis disponibles

episodis

56641-56664 de 62528

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
30'
10 anys del Teatre Metropol i actualitat política
Resum de l'episodi L'episodi d'avui combina la informació d'actualitat amb una celebració especial des de Tarragona. S'analitza el panorama polític català i internacional abans de traslladar-se al Teatre Metropol per commemorar el seu 10è aniversari amb els seus protagonistes. Actualitat Política i Social • Moció de censura a Catalunya: Josep Piqué (PP) finalitza el seu discurs de moció contra el president Pasqual Maragall, centrant-se en la crisi del 3%. • Vaga General a França: Aturada massiva per la jornada laboral de 35 hores i el poder adquisitiu, amb afectacions en els vols al Prat i connexions ferroviàries. • Conflictes Internacionals: Tensió al Líban per la designació d'Omar Karame i nomenament del successor del líder txetxè Mashadov. Celebració del Teatre Metropol El programa es desplaça al vestíbul del teatre per conversar amb polítics i tècnics sobre la trajectòria d'aquest espai emblemàtic: • Gestió i Equipament: Joan Aregio i Albert Ballbé discuteixen la importància de tenir un teatre polivalent i ben equipat. Es destaca que la inversió inicial en infraestructures com el fosso d'orquestra ha estat clau per a la viabilitat econòmica. • Experiències Tècniques: Els tècnics del teatre expliquen la logística darrere de cada funció i la relació amb artistes com Juan Echanove, destacant la seva professionalitat. • Anècdotes i Emocions: Es recorden moments brillants, com la presència del falcó de la companyia La Cuadra de Sevilla o l'emoció de contemplar el teatre buit. "Un teatre de 500 a 600 persones és la mida ideal per a la ciutat; la inversió del primer dia encara és rendible avui." Cloenda i Sorteig El programa finalitza amb un sorteig d'un abonament de temporada per als oients de Tarragona Ràdio, premiant la fidelitat de l'audiència durant aquesta dècada de cultura.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
44'
10 anys del Metropol: Records, gestió i el futur teatral
Una dècada de cultura a Tarragona L'episodi commemora el desè aniversari de la reobertura del Teatre Metropol de Tarragona (1995-2005). A través d'una tertúlia amb responsables tècnics i polítics, es repassa la trajectòria del teatre des de la seva inauguració fins a l'actualitat. Gestió i Programació • Jordi Giramé, programador cultural, destaca la consolidació d'un públic fidel i la importància de la Festa de l'Espectacle, on es lliuren premis per votació popular. • S'ha passat d'uns inicis incerts a una programació estable que combina teatre de text, música i dansa, assolint sovint el 80-85% d'ocupació. L'Experiència Tècnica i el Factor Humà • Anton Baixeres explica les dificultats d'adaptar grans escenografies del Teatre Nacional de Catalunya a les dimensions reduïdes del Metropol, sovint recorrent a solucions enginyoses i imaginatives. • Lluïsa Fuentes, responsable de taquilla, subratlla el tracte personalitzat i la fidelitat dels abonats: "Hi ha abonats que mantenen el seu seient des del primer dia i no el volen deixar per res del món." El Futur i el nou Teatre Tarragona • Els regidors Albert Ballbé i Joan Aregio discuteixen la necessitat de "descomprimir" el Metropol (que actua com a únic gran espai estable) amb la construcció del nou Teatre Tarragona. • S'expliquen els endarreriments administratius per la negociació de terrenys amb el Ministeri de Defensa i la necessitat d'inversions de la Generalitat de Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Primavera d'hivern: L'amor en la maduresa
Reivindicació de l'amor en la vellesa Antoni Dalmau presenta la seva novel·la Primavera d'hivern, una obra basada en una història real que explora el retrobament de dos amants després de 44 anys sense contacte. L'obra trenca amb els tabús socials que vinculen l'enamorament exclusivament amb la joventut. Els punts clau de la novel·la Basada en fets reals: El 90% del llibre descriu el cas d'un home de Cantàbria i una dona francesa que es van retrobar en la maduresa i fa deu anys que viuen feliços. Llibertat emocional: Segons l'autor, les persones grans viuen l'amor amb més generositat i lliures de prejudicis, ja que han tancat les etapes familiars i laborals més exigents. Intensitat i fugacitat: La consciència del temps limitat fa que aquestes relacions siguin especialment apassionades i urgents. El salt de la política a la literatura Dalmau reflexiona sobre el contrast entre la seva anterior faceta política i la seva actual dedicació a les històries de sentiments. Definit com un gest valent, l'autor defensa que els polítics sovint s'equivoquen en no estar a prop de la realitat emocional de les persones. "L'amor en totes les etapes de la vida és la tesi de la novel·la; els sentiments ens fan funcionar com a éssers humans."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
10 anys del Teatre Metropol: records i escena local
Celebració del desè aniversari del Teatre Metropol El programa es trasllada al Teatre Metropol de Tarragona per commemorar els deu anys de la seva reobertura després d'una gran remodelació. L'espai s'ha consolidat com un pilar de la vida cultural de la ciutat, acollint tant companyies professionals com entitats locals. Experiències de les companyies locals Diversos protagonistes de l'escena tarragonina comparteixen les seves vivències: Vicenç Canyón i Alberto Peralta (via telèfon), de la companyia Espai de Troc, recorden la forta impressió de trepitjar per primer cop l'escenari amb l'espectacle Tangai i la proximitat extrema amb el públic. Teresa Valls presenta la producció infantil Animalades, una revisió d'un clàssic que també compleix deu anys, destacant la motivació vital que suposa fer teatre malgrat les dificultats econòmiques. Es posa en valor l'endogàmia positiva del sector a Tarragona, on els diversos col·lectius col·laboren constantment en múltiples projectes. Reconeixement al personal i nous convidats "El teatre no és només l'edifici, les cortines i els focus, sinó el personal que hi treballa." Els convidats coincideixen a lloar la gran professionalitat dels tècnics i el personal de sala del Metropol. D'altra banda, s'incorpora a la conversa Antoni Dalmau, president de la Fundació del Teatre Lliure, que visita Tarragona per presentar la seva darrera novel·la i analitza la gestió teatral a Catalunya. Al final del programa, es convida a la ciutadania a participar en el sorteig d'un abonament per a la temporada de primavera.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
33'
10 anys de la reobertura del Teatre Metropol de Tarragona
Commemoració de la Reobertura (1995-2005) En aquest programa especial de Tarragona Ràdio, es recorda la història de la reobertura del Teatre Metropol, ara fa exactament una dècada. El teatre, una joia de l'arquitectura modernista dissenyada per Josep Maria Jujol, va ser recuperat per a la ciutat gràcies a una ambiciosa restauració. La Rehabilitació i el Projecte Arquitectònic Diversos convidats vinculats al projecte expliquen els detalls de la recuperació: • Josep Llinàs va ser l'arquitecte responsable, destacat per la seva sensibilitat i respecte cap a l'obra original de Jujol. • El Col·legi d'Arquitectes de Tarragona va ser clau per evitar que el teatre es convertís en una botiga de sabates italià. • Es recorda la dificultat técnica de la caixa escènica, que va haver d'adaptar-se a l'estructura centenària de l'edifici. La Gala d'Inauguració amb Comedians El director del grup Comedians, Joan Font, intervé per explicar com es va dissenyar la inauguració de l'any 1995: • Es va plantejar com un viatge a les entranyes del teatre, on el públic podia veure els camerinos i l'escenari per dins. • L'objectiu era apropar el teatre a tota la ciutadania de Tarragona, traient part de la festa a la Rambla Nova. Filosofia de Programació i Cultura Local L'esperit del Metropol s'ha definit per l'equilibri entre companyies professionals de renom i el suport als grups de teatre local: • S'ha consolidat una programació estable malgrat les tensions inicials amb l'administració pel reconeixement dels grups no professionals. • El teatre ha acollit des de grans produccions com la de Salvador Tàbora fins a festivals de Dixieland. "El fet teatral sorgeix quan un artista es dirigeix a un públic... el Metropol és la casa dels somnis on tot és possible." Curiositats i Anecdotari • S'explica la història del foguerill, un element ornamental que va haver de ser recuperat en una "missió secreta" de Barcelona per retornar-lo al seu lloc original al teatre. • Es destaca el logotip del peix, extret d'un element arquitectònic del mateix edifici.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Futur incert a Altadis Tarragona: Negociacions i assemblea
Situació Crítica a l'Antiga Tabacalera L'actualitat de la fàbrica Altadis (antiga Tabacalera) a Tarragona es troba en un punt de màxima tensió a causa de la falta d'avenços en les negociacions sobre el seu futur. Amb l'amenaça del tancament de l'activitat productiva fixada per al 31 d'agost de 2005, els treballadors busquen solucions urgents per evitar la pèrdua de llocs de feina. L'Assemblea de Treballadors S'ha convocat una assemblea extraordinària per a demà divendres, entre les 13:30h i les 14:30h, amb els següents objectius: Informar sobre les gestions realitzades durant les darreres tres setmanes. Analitzar l'estat actual de les converses a nivell estatal i amb els responsables polítics. Plantejar un pla de mesures i possibles accions de protesta o mobilitzacions per conscienciar l'opinió pública. El Model de Sevilla com a Referència El delegat de l'UGT, Josep Aguirre, destaca la voluntat d'aconseguir un acord similar al que s'ha produït a Andalusia. Els punts clau d'aquest model són: Garantia de feina fins al desembre de 2007. Mesures de prejubilació a partir dels 50 anys. "Necessitem el recolzament de totes les administracions i buscar fórmules que, amb una mica d'imaginació, permetin trobar una solució semblant a la d'Andalusia." El Bloqueig Institucional Malgrat les demandes del comitè d'empresa, la Generalitat de Catalunya ha manifestat que no se sent vinculada al protocol andalús, al·legant que no disposa de les mateixes línies de finançació. Aquesta postura deixa els treballadors en una situació de vulnerabilitat i incertesa, atrapats entre la negativa de l'empresa a negociar sense ajuts públics i la falta de compromís polític clar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
L'herència artística d'Ovidi Montlló i Toti Soler
L'univers artístic i humà d'Ovidi Montlló Aquesta conversa entre amics i col·laboradors i el guitarrista Toti Soler ens apropa a la figura d'Ovidi Montlló, un artista d'una profunditat humana excepcional que actualment viu un procés de redescobriment, especialment entre les noves generacions. La relació entre Soler i Montlló transcendia l'àmbit professional per convertir-se en una amistat profunda nascuda a finals dels anys 60. L'autenticitat com a segell personal El que feia l'Ovidi realment singular era el seu tarannà i la seva naturalitat absoluta. Segons Soler, no hi havia diferència entre l'Ovidi que recitava, el que actuava al cinema, el que cantava o l'amic amb qui anava al futbol: "Era una persona absolutament autèntica i sense cap posat ni cap mania." "Deu catalans i un rus": El llegat poètic El títol de l'espectacle és una referència directa a la manera col·loquial com anomenaven els seus onze muntatges de poesia. Aquesta col·lecció incloïa: Deu poetes de parla catalana (mallorquins, valencians i catalans). Un poeta rus: Vladimir Maiakovski, amb el poema de 1979 La guerra i el món. L'espectacle memorial i la seva vigència L'actual muntatge és un viatge d'alta intensitat acústica que combina cançons emblemàtiques, peces per a guitarra i una tria de poemes realitzada pel poeta mallorquí Carles Rebassa. L'obra reivindica la faceta de l'Ovidi com a rapsode, una disciplina on gaudia de la màxima llibertat expressiva. Actualitat: Els joves veuen l'Ovidi com un referent ètic i polític d'actualitat absoluta. Contingut: Barreja de música de Toti Soler, poemes i cançons que l'Ovidi va fer seves al llarg de la seva carrera.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
20'
Polèmica per la reforma de la Primària i el Col·legi de Metges
Conflicte per la Jornada Laboral dels Metges de Cupo L'entrevista al doctor Josep Maria Soler Poblet, president del Col·legi de Metges de Tarragona, aborda la polèmica decisió del Departament de Salut i l'Institut Català de la Salut (ICS) d'obligar els metges amb contractes de "cupo i zona" (dues hores i mitja de consulta) a integrar-se plenament al model de reforma de l'atenció primària. Punts clau de la discòrdia Ultimàtum de l'Administració: Els professionals han de triar entre ampliar la seva jornada a sis hores, demanar l'excedència forçosa o optar per la jubilació anticipada. Defensa del Col·lectiu: Soler Poblet subratlla que aquests metges (d'entre 50 i 65 anys) han estat els veritables sostres del sistema durant 25 anys. Nega rotundament que tinguin sous astronòmics de 70.000 euros o que la seva qualitat assistencial sigui inferior. Drets Adquirits: Es reclama el respecte a la voluntarietat d'integració que recull l'Estatut Marc i la Llei de la Seguretat Social. "No es pot canviar el reglament quan falten 10 minuts per acabar el partit. Aquests professionals han servit el sistema i l'han portat on és ara." Impacte Territorial i Accions Legals A Tarragona, la mesura afecta aproximadament un centenar de professionals. El Col·legi, tot i no ser un sindicat, ha activat la seva assessoria jurídica i col·labora amb el Sindicat metges de Catalunya per protegir els drets d'uns metges que fan una tasca domiciliària fonamental i sovint invisible en les estadístiques oficials. Compromís amb la Societat: Violència de Gènere A banda del conflicte laboral, el doctor destaca l'obertura del Col·legi a la ciutadania amb actes com: Conferència sobre violència de gènere: A càrrec del prestigiós doctor Miguel Lorente. Homenatge al doctor Pere Mallafrà: Reconeixement a títol pòstum com a exemple de la figura del "metge humanista".
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
1'
Renovació de Lluís César i futur del Nou Estadi
Acords en la gestió del Gimnàstic de Tarragona En la darrera roda de premsa celebrada a les instal·lacions del club, s'han abordat dos eixos fonamentals per al futur de l'entitat: el projecte urbanístic del Nou Estadi i la continuïtat del cos tècnic. Infraestructura: El projecte del Nou Estadi El president de la Societat Anònima Esportiva, Josep Maria Andreu, ha informat sobre la valoració feta pel Consell d'Administració respecte a la proposta de l'Ajuntament. Cautela institucional: El club ha decidit no entrar en detalls o crítiques públiques fins a mantenir una reunió formal amb l'alcalde en els pròxims dies. Aceptació preliminar: Tot i la discreció actual, Andreu ha confirmat que el club dóna per bo el projecte i se centrarà en la remodelació total de l'estadi actual. Actualitat Esportiva: Renovació de Lluís César La notícia més destacada de la jornada ha estat la signatura oficial del nou contracte de l'entrenador per a la temporada 2005-2006. Compromís a la banqueta: El tècnic gallec ha segellat la seva continuïtat just després de la sessió d'entrenament matinal. Objectius immediats: Tot i la renovació, s'ha subratllat que la prioritat absoluta és assolir la permanència mitjançant la consecució dels 50 punts a la classificació. Continuïtat estructural: S'ha confirmat que l'actual comissió esportiva mantindrà la seva estructura actual sense canvis significatius. "No s'ha volgut parlar del projecte per respecte a l'alcalde, fins que no tinguin una trobada amb ell."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Recuperació i Edició dels Gojos de la Setmana Santa de Tarragona
Projecte de Recuperació dels Gojos de Tarragona El text detalla l'ambiciosa tasca de recopilar i editar una carpeta amb 20 gojos representatius de la Setmana Santa de Tarragona. Aquest projecte coincideix amb el 25è aniversari de l'entitat organitzadora i ha suposat un esforç de coordinació tècnica i artística sense precedents. Un Treball Integral i Multi-disciplinari El procés de creació no ha estat una simple reedició, sinó una reconstrucció artística que ha implicat més de 25 col·laboradors. Els elements que formen cada goig són: * Poesia: Estructures poètiques específiques (no són cançons ni himnes comuns). * Música: Composicions elaborades per musicòlegs especialitzats. * Art visual: Dibuixos a la plomilla i fotografies actualitzades dels passos. * Investigació: Notes històriques detallades de cada cofradia. Estat de la Col·lecció L'edició conjunta ha permès unificar el material existent i crear-ne de nou: * 11 gojos preexistents: S'han refet amb una orla nova, actualitzant dades històriques o millorant les imatges. * 9 gojos completament nous: S'han hagut de crear de zero, ja que no existien per a determinats passos. Col·laboradors Destacats L'obra recull el llegat i el talent de diverses personalitats: "És una obra inèdita conjunta d'una història centenària." Àmbit religiós i històric: Mossèn Josep Martí Eixalà i Mossèn Josep Maria Ferrer. Àmbit musical: El mestre Joan Juncà i el doctor Miquel Barberà. Àmbit artístic: Dibuixos de Lluís Maria Saumells i Josep Riera.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Gervasio Sánchez i la realitat dels nens soldats a Sierra Leone
El drama dels nens soldats i la tasca de rehabilitació L'entrevista amb el reconegut fotoperiodista Gervasio Sánchez posa el focus sobre la crua realitat de Sierra Leone, on milers de menors han estat reclutats per guerrilles brutals. Sánchez subratlla que aquests infants, d'entre 7 i 10 anys, no han de ser vistos com a botxins, sinó com a víctimes del conflicte que han estat manipulades psicològicament i obligades a cometre atrocitats per a la seva pròpia supervivència. L'obra de Xema Caballero Un dels punts centrals de la conversa és la figura de Xema Caballero, un missioner i advocat que ha aconseguit una fita extraordinària: La rehabilitació de més de 3.000 nens i nenes soldats. La seva reintegració social i educativa, arribant fins i tot a nivells universitaris. L'aplicació d'un model basat en la saviesa africana, amb professionals locals ben preparats. Reflexions sobre la violència i la postguerra Sánchez ens recorda que la violència no és un fenomen llunyà ni aliè a la nostra cultura; cal recordar episodis com la Lleva del Biberó a Espanya. També denuncia que els problemes més greus sovint comencen quan les guerres deixen de ser mediàtiques: "Les postguerres són molt dures i difícils; els nens soldats són un problema de postguerra que cal cuidar quan es deixa de disparar." Acte solidari a Tarragona El periodista, vinculat personalment a Tarragona, presenta el seu llibre Salvar a los niños soldados en un acte al Centre Cívic de Torreforta. Aquest esdeveniment serveix també per recollir fons gràcies a iniciatives locals com la de l'escola d'adults i el grup musical 45 RPM, demostrant que des de l'àmbit local es pot impactar en crisis globals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
24'
La quadratura del cercle: Memòria del feminisme a Tarragona
Recuperació de la memòria històrica feminista El documental "La quadratura del cercle" és un treball de recerca realitzat pel col·lectiu Les filles de Lilith, format per alumnes de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'objectiu principal és documentar la trajectòria del Bloc Feminista de Tarragona entre 1977 i 2001, un moviment que, tot i la seva força passat, ha restat invisible en els arxius oficials. Desafiaments en la recerca Les autores destaquen la dificultat extrema per trobar documentació sobre el col·lectiu: • L'Arxiu Històric Provincial no té la informació catalogada adequadament. • La major part del material (actes, fotos, cartells) es troba en mans privades de les dones que van viure el moviment. • La metodologia del documental es basa en la història oral, recollint el testimoni directe de les protagonistes. El concepte de la "Quadratura del Cercle" El títol simbolitza la impossibilitat d'encaixar la realitat de les dones dins d'un sistema patriarcal preestablert: • Existeix una igualtat formal (legal), però persisteix una desigualtat real profunda en la vida quotidiana. • Les autores critiquen que el sistema ha absorbit i neutralitzat part de les reivindicacions feministes. Situació actual i estigmes Durant l'entrevista es reflexiona sobre el pes del terme feminista avui dia: • Encara persisteixen estereotips negatius que vinculen el feminisme amb el radicalisme o la falta de feminitat. • A l'àmbit universitari, tot i ser majoria, les dones segueixen patint la masculinització del coneixement (poca presència d'escriptores o científiques en els temaris). "No hem d'intentar convertir el cercle en un quadrat; el sistema s'ha d'adaptar a naltros." Perspectives de futur Malgrat cert desencant en algunes veteranes, les autores veuen senyals d'una tercera onada feminista que sorgeix dins d'altres moviments socials per combatre dinàmiques d'opressió que encara es repeteixen.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Actes del 8 de març a la plaça de la Font de Tarragona
Commemoració del Dia Internacional de la Dona a Tarragona L'acte central del 8 de març s'ha celebrat a les escales de l'Ajuntament de Tarragona, a la plaça de la Font, on s'ha llegit un manifest institucional. Tot i que inicialment estava previst al Saló de Plens, la durada d'un plenari previ ha obligat a traslladar la lectura a l'exterior. Punts clau del manifest i la jornada Reivindicació i memòria: S'ha recordat la lluita històrica per l'alliberament i la igualtat, reconeixent els èxits assolits però advertint que encara queda molt camí per recórrer. Denúncia de les violències: Maria Lluís Expositor, regidora de Serveis Socials, ha denunciat totes les formes de violència contra les dones, des de la laboral fins a la física i l'assetjament sexual. Agenda d'activitats: A més de la lectura, s'han programat un dinar col·lectiu amb associacions de dones, el concurs de prosa a l'Antiga Audiència i conferències universitàries. Declaracions de la regidora En una entrevista posterior, la regidora ha destacat la necessitat de treballar per una societat on no es parli de gèneres, sinó de persones. "El dia que no hàgim de fer una reivindicació serà perquè realment hem assolit la igualtat per a tothom." També ha manifestat la seva sorpresa davant la manca de comunicació oficial sobre la visita de la presidenta de l'Institut Català de la Dona, Marta Selva, prevista per a l'endemà.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
29'
2005-03-07 REPOR MOSSOS ESQUADRA
Realitat i Desplegament de la Policia Autonòmica L'episodi explora la cara menys coneguda dels Mossos d'Esquadra de Trànsit, analitzant la seva feina diària més enllà de la visió punitiva que sovint té la ciutadania. S'explica que el desplagament total al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, amb la substitució de les forces de seguretat estatals (Policia Nacional i Guàrdia Civil), no es completarà fins a l'any 2007. Actualment, la regió compta amb aproximadament: • 320 efectius dedicats exclusivament a trànsit. • 220 efectius de seguretat ciutadana. La gestió del territori es divideix en cinc sectors clau (Tarragona, Vendrell, Montblanc, Móra i Tortosa) coordinats mitjançant l'ús d'un codi fonètic tipus Bravo. Les Distraccions al Volant i el Risc del Mòbil Un dels punts més crítics de la seguretat viària actual és l'ús del telèfon mòbil. El podcast destaca dades alarmants: • El risc de tenir un accident es multiplica per quatre. • Parlar pel mòbil durant 1,5 minuts provoca que el conductor deixi de percebre el 40% dels senyals. • El temps de reacció augmenta de tal manera que, a 120 km/h, es poden recórrer entre 20 i 70 metres abans de reaccionar. Per combatre-ho, els Mossos utilitzen tant unitats retolades com vehicles camuflats, especialment eficaços per detectar conductes temeràries i negligències. Protocols en Cas d'Accident Prioritat: Seguretat i Senyalització L'inspector Carles Dalmau detalla que la primera acció en arribar a un sinistre no és l'auxili directe, sinó assegurar la zona. L'objectiu és evitar que es produeixin nous accidents o atropellaments dels mateixos agents o dels ocupants il·lesos. Investigació i Atestat Un cop estabilitzada la situació i avisats els serveis d'emergència (SEM i bombers), la policia inicia la investigació: 1. Presa de dades de conductors i testimonis. 2. Mesures per a la realització del croquis. 3. Elaboració del plec o de l'atestat judicial. L'Impacte Emocional i el Factor Humà El podcast aprofundeix en la psicologia de l'agent. Davant situacions traumàtiques, els professionals desenvolupen un "escut invisible" per poder actuar amb la fredor necessària, tot i que mantenen el suport d'un grup de psicòlegs del propi cos. "Acostumar-te no t'acostumes mai, perquè si no deixaríem de ser humans, però sí que interiorment crees com un escut invisible que fa que reaccions." El pitjor escenari descrit pels agents és haver d'atendre un accident que involucri autocars escolars o familiars directes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Debat sobre la remodelació del Nou Estadi del Nàstic
Polèmica i Opinions sobre el Futur del Nou Estadi L'equip de govern ha anunciat un projecte de remodelació integral de l'actual estadi del Nàstic de Tarragona. El pla preveu una transformació per fases al mateix indret de la Budallera, amb una durada estimada d'uns 3 anys i una capacitat final per a 18.000 espectadors. Principals Preocupacions dels Socis Les entrevistes realitzades als aficionats durant el partit contra el Salamanca revelen un escepticisme generalitzat i diversos punts de fricció: Accessos i Aparcament: És la crítica més repetida. Molts socis consideren que si no se solucionen els problemes d'aparcament i les cues a les sortides (com la Porta Verda), la reforma serà insuficient. Obres per Fases: Existeix el temor que els terminis s'allarguin indefinidament, citant exemples d'altres estadis on les obres semblen eternes. Estadi Nou vs. Reforma: Una part important dels seguidors preferiria construir un camp totalment nou en una altra ubicació (com Camp Clar) per evitar les molèsties d'una obra mentre es juga la competició. Finançament i Cost: Els ciutadans es mostren preocupats perquè el cost recaigui exclusivament en els contribuents de la ciutat. Impacte en el Soci S'han plantejat dubtes logístics sobre el trasllat d'abonats durant les obres: "Mentre estiguin fent obres, a un soci de preferent, quin import li cobraran per anar a un altre lloc de l'estadi?" L'alcalde Joan Miquel Nadal defensarà el projecte en una emissió especial on es recollirà la veu dels socis davant d'una instal·lació que, tot i ser de l'any 1972, molts consideren que encara té una estructura aprofitable.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
2005-03-07 ENQUESTA DIA DONA
Anàlisi de la situació de la dona i la discriminació El contingut recull diverses intervencions que debaten sobre la presència de la desigualtat de gènere en la societat actual, abordant des de l'entorn laboral fins a l'àmbit domèstic. Tot i que alguns interlocutors perceben una millora o igualtat total, molts d'altres identifiquen barreres persistents. Àmbits de discriminació identificats Entorn laboral: Se cita la dificultat d'accés a càrrecs de responsabilitat (jefes) i la bretxa salarial, tot i que hi ha opinions contraposades de persones que no han viscut aquesta diferència directament. Àmbit domèstic: Es remarca la falta de corresponsabilitat en les tasques de la llar i la cura dels fills, descrita per algunes dones com una "lluita constant" mentre l'home manté una actitud passiva. Maternitat i conciliació: Es denuncia que el fet de tenir fills penalitza les dones a la feina, especialment davant la necessitat de demanar dies per malaltia dels infants. Cultura i estereotips: S'esmenten els prejudicis en la conducció de vehicles i en les opinions sobre futbol com a exemples de discriminació quotidiana. Protecció i Justícia S'expressa una forta preocupació per la manca de protecció institucional, especialment en casos de violència de gènere: "No estan ben protegides. Totes aquestes coses que estan passant, que les maltracten... no tenen la protecció adecuada." Perspectives de futur Hi ha un consens parcial en què la solució passa per l'educació i un canvi cultural, on algunes veus suggereixen que les dones han de ser les primeres a exigir més i no cedir davant les estructures establertes. Es conclou que, malgrat els avenços, encara queda mult camí per recórrer en la cerca de la igualtat real.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Activitats del grup GREC pel Dia de la Dona
El GREC i la commemoració del 8 de març En motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el grup de recerca GREC (Gènere, Raça, Ètnia i Classe) de la Universitat Rovira i Virgili (URV), liderat per la professora Coral Cuadrada, presenta un ampli programa d'actes i novetats editorials. Programa d'activitats destacades 8 de març: Conferència d'Angela Jackson sobre les dones i les Brigades Internacionals a la Guerra Civil (19:00h, Aula Magna de Lletres) i un recital poètic de Dolors Miquel (21:30h, La Boqueria). 9 de març: Projecció d'un documental inèdit sobre la història del bloc feminista de Tarragona, elaborat per alumnat de la URV, seguit d'una conferència de Marta Selva, presidenta de l'Institut Català de la Dona. Nova Revista Digital "Grec" Una de les iniciatives més rellevants és el llançament de la seva revista electrònica, un projecte innovador que trenca amb el format tradicional: Format multimèdia: Inclou vídeos, so, imatges i enllaços interactius. Número zero: Dedicat monogràficament a les dones i l'Islam, amb col·laboracions internacionals i testimonis locals. Periodicitat: Es publicarà dues vegades a l'any (primavera i tardor). "Hem volgut que la revista reflectís la nostra visió femenina; l'hem 'brodat' a la nostra manera, incorporant el moviment i la imatge més enllà del text escrit." Altres línies de recerca El grup, que celebra 16 anys d'història, manté una activitat constant amb cursos sobre el coneixement des de la perspectiva de gènere, jornades sobre desigualtats i futurs postgraus, consolidant-se com un referent interdisciplinari a Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Activitats i valors dels col·lectius de dones a Tarragona
El paper dels col·lectius de dones davant del 8 de març Amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, representants de diversos col·lectius de Tarragona expliquen la funció vital que exerceixen aquestes associacions. No es tracta només d'un espai d'oci, sinó d'un motor de reconeixement per a la feina no remunerada a la llar i un punt de suport mutu. Activitats i dinamització social L'agenda dels col·lectius és intensa i variada, destacant: - Formació i tallers: Classes de costura (corte), pintura, punt de creu, gimnàstica, ioga i informàtica. - Arts escèniques: Assajos de playbacks, balls i teatre, que culminen en festivals comunitaris. - Suport intergeneracional: Participació de dones de totes les edats, des de joves de 5 anys fins a les més veteranes. El valor invisible: La tasca social Els col·lectius actuen sovint com una xarxa de seguretat silenciosa: - Faciliten la integració de dones immigrants (per exemple, col·lectius magribins). - Ofereixen acompanyament en tràmits d'estrangeria i serveis socials. - Detecten i vehiculen casos de maltractament o situacions de solitud extrema cap a professionals com psicòlogues o assistentes. Programació especial: Concurs i Teatre L'episodi detalla dues fites clau per a aquesta setmana: 1. V Concurs de Prosa: Un esdeveniment consolidat que se celebrarà a l'Antiga Audiència de Tarragona. 2. Festival al Teatre Metropol: Una tarda de representacions teatrals i musicals on participen associacions com Torreforta, Parc Riu Clar, i la Punta la Móra. "Aquests col·lectius són la salseta de sortir de casa, de tenir un al·licient i un horari propi que està per sobre de tot, fins i tot de les cites mèdiques."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Campanya 12x12 contra la violència domèstica a Tarragona
Resum de l'Entrevista sobre la Violència de Gènere L'Ajuntament de Tarragona ha presentat la campanya 12x12, que durant aquest mes de març se centra en la lluita contra la violència domèstica. La regidora de Serveis Socials, Marillus Expósito, destaca la importància de donar visibilitat a aquesta problemàtica amb un missatge clar de empoderament femení. Eixos Principals de la Campanya Trencar el silenci: La campanya utilitza una imatge gràfica contundent per simbolitzar el "prou" de les dones davant el maltractament. Informació abans de la denúncia: Marillus Expósito posa l'accent en què la dona ha de buscar assessorament legal i psicològic previ per actuar de manera conscient i segura. Atenció Integral: Es destaca la xarxa de serveis municipals i de la Generalitat que ofereixen suport social i jurídic. Participació ciutadana: Se convida no només a les víctimes, sinó a tota la societat (homes i dones) a participar en els debats per generar un canvi real. Activitats Destacades Durant el mes es duran a terme diverses accions per conscienciar la ciutadania: Lectura del manifest: El dia 8 de març a les 13:00 h a la porta de l'Ajuntament. Actes acadèmics i culturals: Xerrades a la Universitat Rovira i Virgili, recitals poètics i projeccions de cinema. Prosa i literatura: Lliurament de premis del concurs de prosa que recull testimonis de dones de totes les edats. "No ens agradaria haver de parlar tant d'aquest tema, però la realitat és que no acabem de veure una solució possible i, per tant, com més se'n parli, millor."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
La visió dels joves dels barris a través de la fotografia
Anàlisi del projecte fotogràfic comunitari El projecte sorgeix com una iniciativa per captar la mirada juvenil sobre l'entorn dels barris de Riu Clar, Camp Clar i Torreforta. A partir d'un diagnòstic previ realitzat pel pla comunitari, es va decidir utilitzar la fotografia com a eina d'expressió perquè els joves poguessin mostrar els punts forts, febles i les prioritats de la seva zona. Metodologia del taller El procés de treball es va estructurar en cinc sessions formatives i pràctiques: Introducció i teoria: Conceptes bàsics de fotografia per als participants provinents d'instituts i associacions de veïns. Selecció de temàtiques: Els joves van triar entre quatre eixos: arquitectura i espai públic, geografia humana, la llar (espai privat) i el seu grup de pertinença. Producció fotogràfica: Es van utilitzar càmeres d'un sol ús (càmeres de "usar i llançar") durant una setmana de treball de camp. Selecció i revelat: Els autors van triar les millors imatges per a la mostra final. Temes i resultats visuals La diversitat de les fotografies reflecteix la pluralitat d'interessos dels joves: Entorn social: Retrats de companys de classe i imatges d'entitats locals com la colla de diables. Espais físics: Des de zones verdes i jardins fins a interiors de bars o detalls de la pròpia llar. Curiositats urbanes: Segue d'elements específics com els senyals de trànsit del barri. "Es tractava d'apropar-nos una mica a la visió que els joves dels barris tenen sobre el seu context a través del mitjà de la fotografia." L'acte de cloenda inclou una exposició al Centre Cívic de Torreforta, entrega de premis i una presentació oficial dels treballs seleccionats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Presentació del Ralli Catalunya Costa Daurada
Presentació del Mundial de Rallis a Tarragona S'ha formalitzat el conveni per a la celebració del 41è Ralli Catalunya Costa Daurada, que tindrà lloc del 27 al 30 d'octubre. Aquesta edició destaca per traslladar la seva base d'operacions íntegrament a la demarcació de Tarragona, amb punts neuràlgics a Salou i PortAventura. Detalls Organitzatius i Logística Salou: Serà el punt de sortida i arribada de la prova, amb el passeig marítim com a escenari emblemàtic. PortAventura: Allotjarà el parc d'assistència (bòxers), la sala de premsa i el centre d'operacions. Itinerari: Tot i que les carreteres definitives estan en estudi, se centraran en zones ja utilitzades en etapes anteriors, buscant l'equilibri entre la seguretat i l'espectacle. Impacte Econòmic i Global L'esdeveniment preveu una repercussió econòmica directa de 17 milions d'euros a la zona. A nivell mediàtic, la prova es retransmetrà a 67 països, fet que suposa una finestra promocional immensa per a la Costa Daurada. Seguretat i Responsabilitat del Públic Els organitzadors, inclòs el director esportiu del RACC, Aman Barfull, han posat èmfasi en la importància del comportament dels espectadors: "D'això depèn la continuïtat del ralli. Una mala experiència ens podria fer perdre la prova no només a Tarragona, sinó a Catalunya." La Perspectiva Tècnica: Luis Moya L'excopilot i actual director esportiu de Subaru, Luis Moya, ha destacat que les carreteres de Tarragona són més agressives que les de Girona pel tipus d'asfalt, però igualment idònies per al ralli. També ha advertit sobre la pressió de països com la Xina o Noruega per entrar al calendari del Mundial, fet que obliga a mantenir un nivell d'excel·lència organitzativa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Paisatges mediàtics: art, post-televisió i esperit crític
L'Art davant l'hegemonia del paisatge mediàtic L'exposició explora com els mitjans de comunicació, la publicitat, la ràdio i internet han passat a formar part del nostre entorn més immediat, sovint més present que la natura mateixa. Ja no parlem d'arbres o muntanyes, sinó d'una realitat construïda a través de pantalles. Una nova generació d'artistes A diferència dels precursors dels anys 60-70, els artistes actuals han crescut en la quotidiana digital. El seu enfocament es caracteritza per: Naturalitat davant la tecnologia: Han nascut amb la televisió i internet com a elements integrants de la seva identitat. Crítica gestual i irònica: En lloc de fer discursos moralistes, utilitzen la ironia i el cinisme per qüestionar el sistema des de dins. Joc de miralls: Alguns artistes esdevenen models o creen marques falses per mimetitzar-se amb el món del consum. Construcció de la realitat i deconstrucció del discurs El debat central de la mostra és si som lliures per decidir la nostra opinió o si aquesta és una pura construcció mediàtica. Es destaquen estratègies artístiques com: Infiltració en serials: Artistes que actuen en telenovel·les per subvertir el relat des de l'interior. Notícies falses: L'ús d'informació fictícia en diaris per posar a prova el criteri dels lectors. Identitat i aparença: La substitució de la tradició oral per la creació d'una imatge que articula processos socials i polítics. "Si no hi ha una imatge, la realitat no existeix." Una experiència interactiva i reflexiva Aquesta no és una exposició merament estètica. Es tracta d'una proposta que barreja cultura, comerç i política, on l'espectador ha d'adoptar un paper actiu: Cal dedicar-li temps per comprendre les peces. Requereix interacció amb vídeos, fotografies i internet. L'objectiu final és despertar un esperit crític sobre com consumim la informació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
32'
Actualitat de Tarragona: Habitatge, urbanisme i política amb Joan Miquel Nadal
Resum de l'entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, repassa els temes més urgents de la ciutat i el panorama polític català. El focus principal s'ha centrat en la gestió de la crisi d'habitatge al carrer Comte i la necessitat d'atenció al patrimoni arquitectònic. Crisis d'habitatge i infraestructures • Carrer Comte: Es compleix un mes del desallotjament de 30 veïns per esquerdes. L'alcalde admet una part de responsabilitat municipal però demana no sobredimensionar el problema per l'ombra del cas Carmel. • Manteniment privat: Nadal fa una crida a la responsabilitat dels propietaris de cases centenàries, recordant que els edificis necessiten un manteniment constant per suportar la càrrega del funcionament actual (electrodomèstics, dutxes, etc.). • Llei de Barris: L'Ajuntament ha presentat el projecte per a Camp Clar, centrant-se en la millora de l'enllumenat i les voreres independentment de les subvencions. Model comercial i grans superfícies • El Corte Inglés: Es desmenteixen facilitats urbanístiques especials, aclarint que l'agrupació de parcel·les és un tràmit logístic. Nadal critica que es permeti l'entrada de negocis orientals (xinesos) sense el mateix rigor que a les grans superfícies. • Competència: L'alcalde defensa que centres com el Corte Inglés o Eroski generen comerç i consoliden Tarragona com a capital comercial, en contrast amb la política de la Generalitat. Projectes estancats i política catalana • Inversions: Nadal lamenta la paràlisi de projectes clau com la façana marítima, la ciutat judicial o l'Escola Oficial d'Idiomes, atribuint-ho a la ineficàcia del nou govern de la Generalitat i el govern central. • Crisi del 3%: Respecte a les declaracions del president Pasqual Maragall sobre les comissions, l'alcalde exigeix una rectificació pública. "Si ens tracten de lladres, les relacions no poden ser bones. El president Maragall ha de tenir la capacitat de rectificar i demanar perdó." • Perfil polític: L’alcalde aclareix que el seu actual perfil baix en les reclamacions a Barcelona i Madrid no s'ha de confondre amb covardia, sinó amb una estratègia de prudència per al funcionament de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
24'
L'Estratègia i Reptes de l'Exportació Catalana
La Importància de la Feina Prèvia i el Rol de les Cambres L'èxit de qualsevol missió comercial internacional comença mesos abans de la sortida física. Roberto destaca que existeix una coordinació estreta entre totes les Cambres de Comerç de Catalunya per evitar duplicitats i oferir als empresaris un catàleg global de mercats a prospectar. Validació del Producte i Selecció de Mercats No totes les empreses que volen participar en una missió ho acaben fent de manera automàtica. Es realitza un estudi de viabilitat per determinar si el producte és idoni per al destí escollit: • S'analitzen les limitacions burocràtiques o prohibicions d'importació. • S'avalua si el producte té realment un "sortint" comercial en el mercat de destí. • Si es preveu un fracàs, es recomanen alternatives o altres mercats més favorables. El "Treball de Formigueta": Paciència i Seguiment Un dels conceptes més repetits al podcast és el del treball de formigueta. Segons el Gregori, la feina real comença quan es torna del viatge. Temps de Maduració segons el País Cada cultura té els seus propis ritmes per tancar negocis: • Mèxic: Es pot trigar fins a dos anys a concretar una operació degut a la burocràcia i la manera de fer local. • Japó: El procés de negociació és llarg i meticulós, però un cop es pren la decisió, l'execució és immediata. • Estats Units: Es signen acords amb facilitat, però sovint triguen anys a materialitzar-se en comandes reals. • Àfrica: En mercats com Nigèria o Senegal, pot haver-hi oportunitats més ràpides si es cobreixen necessitats urgents sense competència. "Si tu vols exportar d'aquí a un any, n'hem de començar a parlar ara mateix; la immediatesa no existeix en el comerç exterior." Beneficis de Sortir a l'Exterior Més enllà de l'augment de la facturació (que en empreses consolidades pot arribar a representar el 40-70% del total), l'exportació ofereix avantatges estratègics: 1. Aprenentatge competitiu: Veure què fan els competidors alemanys o italians ajuda a protegir millor el mercat local. 2. Visió global: Estar al cas de les tendències tecnològiques i de consum abans que arribin a casa. 3. Prestigi: El reconeixement d'un producte a l'estranger millora la seva percepció en el mercat intern. Obstacles i Adaptació Cultural Finalment, es discuteix la complexitat d'organitzar agendes en països amb inestabilitat política o manca d'infraestructures, com ha passat recentment amb Líbia o Algèria. L'adaptació cultural és clau: entendre amb qui parles (sigui un empresari natiu o un expatriat) i conèixer el protocol local és tan important com la qualitat del propi producte.