Tots els episodis

62525 episodis disponibles

episodis

56713-56736 de 62525

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Josefa Ferrando guanya el premi de la VIA-T a Tarragona
La grossa de la VIA-T cau a Torreforta L'emissora Tarragona Ràdio ha connectat amb el barri de Torreforta per entrevistar la Josefa Ferrando Quílez, una veïna de 64 anys que ha estat la guanyadora del sorteig organitzat per l'associació de comerciants VIA-T. El premi consisteix en un "sou" de 600 euros mensuals durant tot l'any 2005. Detalls de la troballa afortunada La Josefa va participar gairebé sense adonar-se'n en comprar un pijama per a la seva filla durant la campanya de Reis. Va omplir una única butlleta i confessa que "mai a la vida m'havia tocat res". L'afortunada va ser escollida entre un total de 35.000 butlletes participatives. Funcionament del premi En la conversa, Jordi Chivite, vocal de la VIA-T, ha aclarit diversos dubtes de la guanyadora: Llibertat de despesa: Tot i que l'associació agrairia que els diners es gastessin al comerç local, la Josefa pot disposar dels diners per al que vulgui, incloent-hi viatges o ajudar la família. Acumulació: Els diners es poden acumular mes a mes; no és obligatori gastar els 600 euros dins del mateix mes natural. Naturalesa del premi: Es tracta d'un ingrés mensual directe que funciona com un complement econòmic lliure. "Fins que no vegi els primers 600 euros no m'ho acabaré de creure." El comerç a Tarragona i la VIA-T Jordi Chivite ha destacat l'èxit de la tercera edició d'aquesta promoció, que busca dinamitzar el sector comercial del centre de la ciutat. Actualment, l'associació compta amb uns 150 associats, però fan una crida a créixer per fer "pinya" i demostrar que Tarragona és, a més de cultura i història, un referent comercial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Cursos de Primers Auxilis i Socorrisme a Tarragona
Formació en intervenció d'emergències del Patronat d'Esports El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona, en col·laboració amb la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla i l'empresa Calamar i Salvament, organitza noves edicions de les seves formacions més demanades. Aquests cursos, de caràcter gratuït i eminentment pràctics, estan dissenyats per oferir habilitats de resposta ràpida davant situacions de risc en l'àmbit esportiu i quotidià. Les dues modalitats de formació L'oferta formativa es divideix en dues jornades intensives de dissabte: V Curs Bàsic de Primers Auxilis: Centrat en l'atenció immediata en cas de desmais, epilèpsia, ennuegaments o lesions traumàtiques. S'imparteix a la sala d'actes de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. II Curs de Salvament i Socorrisme Aquàtic: Enfocat als primers auxilis en el medi aquàtic, especialment útil per a la gestió de riscos en piscines i platges. Continguts clau del temari Els instructors posen un èmfasi especial no només en el que s'ha de fer, sinó molt especialment en el que NO s'ha de fer per evitar empitjorar la situació de la víctima: Reanimació Cardiorespiratòria (RCP): Pràctica del boca a boca i massatge cardíac amb maniquins especialitzats. Immobilitzacions i embenats: Tècniques per tractar lesions osteoarticulars mitjançant mètodes pràctics. Gestió de la farmaciola: Quins elements són realment imprescindibles i quins són prescindibles. Urgències sobtades: Protocol d'actuació davant l'obstrucció de les vies respiratòries (ennuegaments) i pèrdues de coneixement. Públic objectiu i inscripcions Encara que inicialment es va pensar per a un públic professional, l'èxit ha estat rotund entre la ciutadania general. Està obert a: Monitors d'esplai, entrenadors i professors d'educació física. Personal de Protecció Civil i professionals que desitgen un reciclatge pràctic. Qualsevol ciutadà a partir de 16 anys interessat a saber actuar en el seu dia a dia. "Saber què fer no és només tenir la teòrica, és haver practicat la tècnica almenys un cop per poder respondre davant d'una urgència sobtada."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Artur Mas a Tarragona Ràdio: Infraestructures i Nou Estatut
Entrevista a Artur Mas: Reptes de Tarragona i Futur Polític a Catalunya El president de Convergència i Unió (CiU), Artur Mas, analitza en aquesta entrevista a Tarragona Ràdio la situació actual del Camp de Tarragona i els grans debats nacionals. Mas subratlla la importància de les infraestructures com a motor econòmic i la necessitat d'un nou marc d'autogovern. Infraestructures i Gestió Territorial Artur Mas proposa un canvi radical en el model de gestió de les infraestructures clau per al territori: * Aeroport de Reus: Defensa el traspàs de la titularitat a la Generalitat de Catalunya i una gestió compartida amb agents del territori (Cambres de Comerç, sector turístic i empresarial). * Dèficit d'inversions: Crítica l'actuació de l'Estat en obres com la variant de la Nacional 340, l'autovia Tarragona-Valls i el desenvolupament del TGV. * Xarxa Ferroviària: Reivindica el control sobre els trens regionals i les carreteres que tenen origen i final a Catalunya. Política Nacional: Estatut i Finançament Respecte a la política catalana, Mas es mostra ferm davant les negociacions amb el govern espanyol: "Un Estatut no és un pacte de legislatura per tres o quatre anys; és un sistema d'autogovern que ha de durar 30 o 40 anys. Si el fas malament, hipoteques el país." * No a les rebaixes: CiU afirma que no cedirà en punts vitals com el finançament, la gestió de la immigració i la llengua, malgrat les pressions del PSOE i el govern de Zapatero. * Llei Electoral: Expressa el seu rebuig a un sistema proporcional pur que pugui restar representativitat al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Clau Local i Referèndum Europeu Sectarisme del Tripartit: Sospita d'actuacions desfavorables per part del govern de la Generalitat cap a municipis governats per CiU, posant l'exemple de la Llei de Barris a Tarragona. Referèndum de la Constitució Europea: Mas demana el vot afirmatiu argumentant que el futur de Catalunya està a Europa i que no s'ha de culpar a Brussel·les de problemes que s'han de resoldre a Madrid.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
26'
El Tren: La nova aposta radiofònica de la URV
Presentació del projecte El Tren Tarragona Ràdio ha estrenat un espai innovador anomenat El Tren, un programa realitzat íntegrament per alumnes de Periodisme i Comunicació Audiovisual de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Aquesta col·laboració pionera permet als estudiants de segon i quart curs gestionar una hora de programació professional amb total llibertat creativa. Una experiència acadèmica i professional El projecte es diferencia de les pràctiques convencionals per diversos motius: • Atorga 3 crèdits de lliure elecció, integrant-se plenament en el currículum acadèmic. • Exigeix un compromís professional real, on no s'admeten retards ni excuses habituals en l'entorn universitari. • Els alumnes han de dissenyar el programa des de zero, des de la producció fins a la locució final. El format i la visió juvenil L'objectiu principal és apropar la ràdio convencional al públic jove mitjançant un format picadet i dinàmic que fugi de l'estat rígid de la ràdio tradicional. Segons la professora Marta Montagut, el programa busca adaptar-se a les noves formes de consum digital: "Moltes vegades el format de la ràdio convencional no arriba al jove perquè el format no li entra; calen inputs d'atenció contínua." Seccions del programa L'estructura del programa s'organitza com un tren on cada col·laborador és un vagó amb una temàtica específica: • Cultura i Oci: Seccions dedicades al cinema i al teatre (incloent-hi la producció a Barcelona). • Música: Espai per a grups alternatius i l'agenda local de Tarragona. • Societat: Reportatges de carrer sobre temes d'actualitat que afecten els joves, com la seguretat nocturna. • Televisió: Una anàlisi crítica de la denominada tele-brossa i els continguts actuals. • Universitat: Crònica de les activitats de la URV i la seva transcendència social.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Conflicte i reivindicacions al carrer Comte de Tarragona
Resum de la situació al carrer Comte de Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Ràdio se centra en la greu problemàtica que afecta una trentena de veïns del carrer Comte, els quals han hagut de ser desallotjats de les seves vivendes a causa de deficiències estructurals i problemes en el subsol. Punts clau de la jornada Estudis Geotècnics: S'està a l'espera dels resultats de l'informe geotècnic encarregat pels mateixos veïns, ja que l'Ajuntament no se n'ha volgut fer càrrec. Les primeres dades indiquen que el sol ferm (pedra) es troba a uns quatre metres de profunditat. Accions de reforç: Es debaten dues opcions tècniques per assentar els edificis: El pilotatge (creació de pilars de formigó fins a la roca). L'ompliment total de les cavitats amb formigó. Crítica a la gestió municipal: Javier Aluja, president de la recentment constituïda Associació d'Afectats, denuncia una sèrie de "despropòsits" per part de l'Ajuntament, incloent-hi la mala col·locació dels testimonis de control de les esquerdes. L'impacte personal i emocional "Estem realment esgotats; no hi ha dia que no defalleixi algú perquè portem dues setmanes així i això no s'aguanta." Els veïns viuen una situació de gran desgast anímic, amb molts d'ells allotjats en hotels i d'altres havent de desatendre les seves professions per supervisar la seguretat de les seves llars. Davant la falta de confiança en els tècnics oficials, no descarten emprendre la via legal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Educació viària: El pas de la bici al ciclomotor
Formació viària a l'Institut Pons d'Icart Un grup d'alumnes de segon d'ESO de l'Institut Pons d'Icart de Tarragona ha participat en una jornada d'educació viària organitzada per l'empresa Tècniques de Conducció i Control (TCC). L'objectiu principal és ensenyar als joves a realitzar una transició segura entre la bicicleta i el ciclomotor, posant èmfasi en el control del vehicle i la prevenció d'accidents. Continguts i exercicis pràctics La jornada ha combinat la teoria amb la pràctica, utilitzant ciclomotors adaptats amb mesures de seguretat especials com estabilitzadors i limitadors de velocitat. Els alumnes han realitzat diversos exercicis: Control i tacte: Aprenentatge de l'acceleració i la frenada, conceptes nous per a molts joves. Equilibri: Maniobres per circular entre cotxes o passar per espais estrets. Agilitat i absorció: Exercicis de zig-zag i ús de les cames com a amortidors sobre superfícies irregulars (com escales a terra). La importància de la pedagogia Els monitors, Javi i Pere Feliu, destaquen que el nivell previ de domini de la bicicleta sol ser baix, la qual cosa dificulta l'estabilitat inicial. Segons els experts, molts joves creuen que conduir és només accelerar en línia recta, i és vital que aquesta primera experiència sigui guiada per un professional en lloc de fer-ho de manera autodidacta. "L'objectiu final no és cap altre que reduir els accidents de trànsit entre els més joves a través d'aquesta tasca pedagògica." Estructura dels cursos Aquests cursos de TCC es divideixen en tres blocs principals: 1. Educació viària escolar: Per a joves de 14 i 15 anys. 2. Reciclatge i prevenció: Per a l'àmbit laboral. 3. Perfeccionament: Conducció esportiva en circuits segurs.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
25'
Anàlisi del Tractat de la Constitució Europea
El Referèndum i la Naturalesa del Tractat L'episodi analitza la proximitat del referèndum sobre el Tractat pel qual s'estableix una Constitució per a Europa. Els especialistes clarifiquen que, tot i el nom, jurídicament es tracta d'un tractat internacional i no d'una Constitució en el sentit tradicional d'un estat. • El text busca simplificar els tractats anteriors i donar una major volada política al procés d'integració. • A Espanya, la consulta del 20 de febrer no és vinculant, ja que la Constitució espanyola només obliga a referèndums en reformes constitucionals o d'estatuts d'autonomia. • Per a l'entrada en vigor, cal la ratificació dels 25 estats membres. Arguments a favor i en contra del "Sí" Els motius per al suport (Sí) • Suport popular: És la primera vegada que es demana l'opinió directa als ciutadans sobre la integració europea. • Simplificació jurídica: Unifica diversos tractats complexos en un sol text. • Primacia del dret europeu: Es consagra que la norma europea prima sobre la nacional. • Carta de Drets Fonamentals: El tractat inclou una declaració que recull la tradició de drets socials i civils d'Europa. Les crítiques i el "No" • Dèficit democràtic: El poder real encara resideix en els governs (Consell) i no totalment en el Parlament Europeu. • Reconeixement nacional: El tractat no resol les aspiracions de les nacions sense estat, ja que és un document intergovernamental. El Problema de la Desinformació S'analitza per què un 70-90% de la població afirma no estar informada. Els experts assenyalen la dificultat de comunicar un text de 448 articles i múltiples protocols annexos. La complexitat es deu a la necessitat d'equilibrar 25 realitats estatals diferents. "És impossible estar ben informat de la Constitució Europea si no s'és un especialista en dret comunitari; la realitat europea exigeix solucions molt sofisticades." Escenaris Post-Referèndum Si guanyés el "No" a Espanya, tot i no ser vinculant, el govern patiria una deslegitimació política greu que podria forçar eleccions anticipades. A nivell europeu, si un sol estat membre no ratifica el tractat en un termini de dos anys, el Consell Europeu haurà de reunir-se per decidir el futur del document.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
2005-02-14 CEPTA PLA ESTRATÈGIC
Proposta de Futur per al Camp de Tarragona Sebastià Cabré, president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, planteja una visió de futur per a la regió basada en un nou model de planejament. L'objectiu no és només un pla tàctic a curt termini, sinó definir què vol ser Tarragona en els propers 20 anys, aprofitant el grup promotor creat durant la candidatura de l'Exposició 2015. Bilbao com a referent de transformació Cabré assenyala el model Bilbao com l'exemple a seguir per la seva capacitat de transformar-se des de la crisi industrial dels anys 80 cap a una ciutat centrada en la qualitat de vida i la cultura. Reversió del model: Passar d'una ciutat percebuda com a "grisa" a un líder europeu en turisme i serveis. Consens: La necessitat d'una imatge consensuada entre el món polític i la societat civil. L'Eix Tarragona-Reus i la Massa Crítica El president de la confederació proposa superar les fronteres municipals per actuar com un territori cohesionat: Àrea Metropolitana: Unir Reus, Tarragona, Vilaseca, Salou, Cambrils i Constantí per sumar més de 450.000 habitants. Sinergies: Reconeix Reus com a motor empresarial i innovador, mentre Tarragona manté la capitalitat històrica i institucional. Estructura: Comparar el territori amb la Ria de Bilbao, on diversos municipis configuren una màquina industrial i de serveis potent sense perdre la seva identitat. Acord Estratègic de la Generalitat Es destaca l'acord del Parlament de Catalunya per potenciar la competitivitat i l'ocupació, que inclou: Inversió de 20.000 milions d'euros en tres anys. Creació d'un consorci de mobilitat per gestionar els fluxos de persones entre Tarragona, Reus, Valls i El Vendrell. Millores en infraestructures i accés sostenible als polígons industrials. "A Tarragona li falta projecte; el que proposem és que ens assentem societat civil i administració per liderar un projecte de planejament."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
20'
2005-02-11 JOSEP MATHAUSEN
La memòria viva de l'extermini L'Enric Marco, supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen, comparteix el seu testimoni amb joves de l'Institut de Camp Clar a Tarragona. Amb 88 anys, l'Enric encara recorda com, amb només 19, va ser enviat a un centre d'extermini a Àustria, conegut per la seva extrema crueltat i els 186 escalons de la mort de la cantera. Una lliçó d'humanitat per a les noves generacions L'objectiu de les xerrades organitzades per l'Amical de Mauthausen no és només recordar el passat, sinó fer reflexionar sobre el present: Prevenció de l'oblit: Explicar per què milers de republicans espanyols van acabar en camps de concentració lluny de la seva terra. Camps de concentració actuals: Marco recorda als alumnes que avui dia existeixen altres formes d'extermini ligades a la fam, la guerra i la indiferència davant les tragèdies humanitàries a llocs com Palestina o Àfrica. La realitat de la guerra: Ensenyar que el conflicte no és qüestió de medalles, sinó de por, polls, fang i fam. L'impacte en els alumnes El testimoni personal té un efecte molt més profund que els llibres de text. Els estudiants destaquen: "T'adones que els problemes que tenim ara són insignificants comparats amb el que ells van viure." Els joves reconeixen estar impactats per la duresa del relat i per la sort de viure en un estat de benestar que sovint no es valora prou. El testimoni de l'Enric serveix per combatre la banalització del nazisme i l'ús indiscriminat de símbols com l'esvàstica sense conèixer el seu significat real.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Entrevista educació a Tarragona: Llars d'infants i EOI
Situació de les Llars d'Infants a Tarragona La regidora d'Ensenyament, Carme Duca, ha detallat el calendari d'obertura de nous centres educatius per a la petita infància. S'ha posat un èmfasi especial en la distinció entre les places municipals i el suport de la Generalitat: Setembre de 2005: Inauguració de la llar de Sant Pere i Sant Pau (94 places) i la de la Rebassada (més de 70 places). Setembre de 2006: Obertura prevista per als centres de Bona Vista i de la zona del César August. Finançament: Duca denuncia que l'Ajuntament assumeix actualment dues terceres parts del cost de centres com Sant Salvador i el Miracle, ja que la Generalitat encara no ha formalitzat el reconeixement necessari per rebre les subvencions. Absentisme i Fracàs Escolar S'ha analitzat el funcionament de la Comissió d'Absentisme, destacant que, tot i la percepció social, els casos reals sobre la taula són pocs. "A vegades falla el sistema i no l'alumne; busquem mecanismes per resoldre casos on el sistema té implicació directa." Per combatre la desmotivació en el pas de l'escola a l'institut, s'ha creat una UEC (Unitat d'Escolarització Compartida) a Camp Clar que ofereix tallers de cuina i jardineria per a joves de l'ESO. L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) i Nous Centres Respecte a la polèmica per la demora en la cessió dels terrenys de l'Avinguda Catalunya per a la nova EOI, la regidora aclareix que el procés està en tràmits de modificació del pla. Duca critica que la Generalitat prioritzi l'EOI davant la urgència de construir nous CEIP a zones saturades com Joan XXIII, on la demanda d'escolarització obligatòria és crítica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Abandonament animal i la tasca de la Protectora
Gestió i Conscienciació a la Protectora de Tarragona El reportatge de Tarragona Ràdio destaca la problemàtica del post-Nadal, quan moltes mascotes regalades acaben sent abandonades a causa del seu creixement o de la manca de responsabilitat dels amos. L'Anna Duc, presidenta de l'entitat, subratlla que un animal no és una joguina i demana una reflexió profunda abans d'adoptar. Aspectes Clau sobre la Responsabilitat Animal Identificació Obligatòria: Tots els animals han de sortir amb xip i censats. És vital mantenir les dades de contacte actualitzades a les bases de dades per recuperar animals perduts. Protocols Sanitaris: A la protectora, els veterinaris realitzen revisions setmanals, vacunacions i proves de malalties com la leishmaniosi. Esterilització: Es posa èmfasi en la importància d'esterilitzar gats i gossos per evitar la superpoblació i l'abandonament de ventrades. El Compromís a Llarg Termini: Els gossos poden viure fins a 18 anys i els gats fins a 20; cal preveure canvis de domicili o circumstàncies vitals. Una Crida a la Solidaritat "Un animal és com si fos una persona... no és un joguet que al cap de sis mesos o un any, o quan venen les vacances, es pot abandonar." L'entitat destaca casos com el de l'Òscar, un gos que va perdre una pota en una trampa al bosc i que ara busca una llar definitiva. Es fa una crida urgent per aconseguir nous socis i voluntaris per mantenir les instal·lacions, que sovint estan al límit de la seva capacitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Cues i col·lapse per les entrades d'U2 a Tarragona
Expectació màxima pel concert d'U2 al Camp Nou L'inici de la venda d'entrades per a la gira Vertigo d'U2 ha generat un autèntic fenomen de masses a Tarragona. Des del carrer Gasòmetre, la unitat mòbil informa d'una situació de col·lapse logístic i una llista d'espera que ja supera les 400 persones. Punts clau de la jornada: Venda lenta i tecnològica: Tot i que la venda ha començat a les 10 del matí, el ritme és extremadament lent. El sistema informàtic, que funciona connectat a internet a nivell global, pateix saturacions constants, impedint una gestió àgil. Organització autogestionada: Els mateixos fans han organitzat una llista per número d'arribada per mantenir l'ordre. Alguns seguidors van arribar el dia anterior a les 19:00h per assegurar-se el seu torn. Esgotament de localitats: Les entrades de pista (les més econòmiques, a uns 46,25 €) s'han esgotat gairebé immediatament. Els testimonis confirmen que la disponibilitat depèn d'un sistema centralitzat per a tota Catalunya. Frustració pel bloqueig digital: Tant el servei de venda per internet com les línies telefòniques estan totalment col·lapsats, deixant la cua física com l'única opció aparentment viable, tot i la seva lentitud. Testimonis Directes L'Agustí, el primer de la fila després de 15 hores d'espera, explica el seu èxit: "He comprat el màxim de 6 entrades... He sigut l'únic de Tarragona que ha pogut comprar les de pista, que ja s'han acabat." Per contra, el Sergi, situat al número 391 de la llista, mostra la cara més amarga de la jornada amb total escepticisme sobre les seves possibilitats d'aconseguir una entrada abans que s'esgotin definitivament.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
2'
Expectació a Tarragona per les entrades d'U2
Furor a Tarragona per la venda d'entrades d'U2 El carrer Gasòmetre de Tarragona s'ha convertit en l'epicentre d'una expectació immensa amb motiu de la sortida a la venda de les entrades per al concert del grup irlandès U2. L'esdeveniment tindrà lloc el proper 7 d'agost al Camp del Barça, a Barcelona, i es preveu que sigui multitudinari. Detalls de la jornada Cues quilomètriques: La fila de gent ja sobrepassa el carrer Gasòmetre, arribant fins al carrer Fòrum i el fòrum de la Colònia. Organització: S'ha establert un sistema de control mitjançant fulls numerats per ordre d'arribada. Procedències diverses: S'ha registrat la presència de fans vinguts d'arreu, incloent-hi el Priorat, Saragossa, València i fins i tot Mallorca. Limitacions: Cada persona pot adquirir un màxim de 6 entrades, fet que ha provocat que molts assistents vinguin acompanyats per maximitzar la compra. Testimonis en directe La unitat mòbil ha pogut parlar amb la Joana, una fan que ha viatjat expressament des de les Illes Balears i que ha passat la nit al ras: "Hem dormit aquí... tenim el número 367. Espero que sí que en puguem trobar, n'hem de comprar 12 en total." L'obertura de la botiga s'ha produït a primera hora del matí i es preveu que el procés de venda s'allargui durant bona part de la jornada a causa de l'alta demanda.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
0'
2005-02-10 U2 ENTRADES
La problemàtica en la venda d'entrades El testimoni expressa la seva frustració davant les dificultats extremes per aconseguir entrades per a un esdeveniment, destacant que ha estat un dels pocs a Tarragona en obtenir-ne, tot i que amb limitacions severes. Punts clau de l'experiència Escassetat immediata: L'usuari relata com el segon lot d'entrades s'ha esgotat de forma incomprensible en qüestió de segons. Esforç físic: S'esmenta haver realitzat una cua de 15 hores amb l'objectiu de comprar només 4 entrades de pista de peu. Perseverança final: Tot i la situació crítica, el protagonista decideix mantenir-se en l'espera fins a rebre una confirmació oficial de l'exhauriment total. "He sigut l'únic de Tarragona que he pogut comprar aquestes entrades."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Entrevista a Mont Plans: La crisi dels 30 i l'obra 'Ja en tinc 30'
Reflexions sobre el pas del temps i el teatre L'actriu Mont Plans conversa sobre la seva participació en l'obra teatral escrita per Jordi Silva i dirigida per Àngel Llàcer, que arriba al Teatre Metropol de Tarragona. L'entrevista barreja l'actualitat professional de l'actriu amb reflexions personals sobre la maduresa i el canvi de dècada. L'essència de l'obra: Ironia i realitat L'espectacle aborda la temàtica de la crisi dels 30 anys, posant el focus en un protagonista que se sent ignorat pel seu entorn. Els punts clau de la trama discutits són: La llei del pèndol en l'educació: de pares revolucionaris surten fills conservadors. La ironia com a eina per tractar temes profunds com la incomunicació i l'egoisme. La idea que el personatge principal no té temps per a si mateix perquè sempre està pendent dels altres. L'experiència personal de Mont Plans L'actriu comparteix la seva pròpia experiència vital, destacant que per a ella els 30 no van ser un punt d'arribada, sinó de sortida. "A les 30 em vaig adonar que m'havien enganyat... vaig deixar una feina seriosa en un banc per dedicar-me a l'art." Visió sobre el gènere i l'envelliment Es debat sobre si les dones pateixen més el fet de fer anys. Plans opina que: * Existeix el perill de fer-se invisible per a la societat a partir de certa edat. * Els homes a vegades gestionen la crisi dels 40 de manera més "patètica". * Cal reivindicar la intel·ligència i l'experiència per sobre de l'estètica o les operacions. Èxit a Tarragona L'entrevista conclou amb la notícia que les entrades pel Metropol estan gairebé exhaurides, confirmant la bona rebuda de l'obra a la ciutat i la complicitat de l'actriu amb el públic tarragoní.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Diagnòstic precoç i senyals d'alerta en els trastorns alimentaris
Prevenció i detecció precoç en trastorns de la conducta alimentària L'episodi subratlla la importància cabdal del diagnòstic precoç per garantir un bon pronòstic de curació. Tot i que actualment hi ha més sensibilització mèdica, la detecció no és senzilla perquè la malaltia és insidiosa i pot romandre latent durant molt de temps. Els senyals d'alerta No es tracta d'una malaltia amb símptomes visuals evidents des del principi, sinó d'un procés que es manifesta a través de diversos canvis: Canvis fisiològics: Alteracions físiques que poden passar desapercebudes inicialment. Canvis de caràcter i comportament: Alteracions en la manera de relacionar-se socialment o en l'estat d'ànim. Vulnerabilitat adolescent: Cal diferenciar la preocupació normal per la imatge corporal en l'adolescència de les conductes de risc. Com actuar des de l'entorn Els pares, mares i educadors són considerats observadors privilegiats. Davant la sospita que algú pateix un trastorn, les passes a seguir són: Comunicació empàtica: Expressar preocupació per l'estat emocional i el patiment de la persona, evitant centrar-se exclusivament en el menjar per no generar resistències. Consulta professional: Anar al pediatre o metge de capçalera abans de fer cap diagnòstic propi. Assessorament especialitzat: Recórrer a entitats com l'ACAB per rebre orientació personalitzada sobre si els senyals detectats corresponen realment a una malaltia. "Expressar la nostra preocupació a la persona i dir-li que ens preocupa que estigui patint, no que hagi deixat de menjar, perquè segurament crearà resistències." Factors de protecció Finalment, es destaca que existeixen factors de protecció personals i relacionals que es poden potenciar per tal de "vacunar" la persona davant el risc de patir aquests trastorns.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Campanya de Mans Unides: Solidaritat i Projectes Socials
Mans Unides inicia la seva Campanya Anual a Tarragona Maite Rodríguez, delegada de Mans Unides a Tarragona, presenta la nova campanya de recaptació de fons centrada en el desenvolupament integral i la lluita contra la pobresa estructural. Tot i l'atenció mediàtica recent sobre el tsunami al sud-est asiàtic, l'entitat recorda que la seva tasca és constant i s'estén a zones amb necessitats oblidades. Objectius i Globalització de Drets Enguany, l'organització se centra en la globalització dels drets econòmics, destacant tres pilars fonamentals per al tercer món: El dret a l'alimentació i a l'activitat econòmica. La llibertat de moviments per a les persones, contraposada a la lliure circulació de capitals. La sensibilització de la societat occidental envers un consum més auster i menys materialista. Projectes clau i Transparència A nivell local a Tarragona, s'han assumit compromisos concrets per a la reconstrucció i l'educació: Índia (Tamil Nadu): Reconstrucció i subministrament de material escolar per a nens orfes pel tsunami. Brasil: Creació de cooperatives agrícoles per millorar les tècniques de cultiu i comercialització. Moçambic: Alfabetització de dones mitjançant instal·lacions d'energia solar. "No podem canviar el món sencer, però sí que podem canviar el món d'un grup determinat de persones." L'entitat posa èmfasi en la seva transparència, destinant només un 5,2% dels fons a despeses de gestió, gràcies a l'esforç del voluntariat desinteressat. Properes Activitats a Tarragona Divendres 11 de febrer: Inici oficial amb l'Eucaristia a l'Església de Sant Agustí. Dimecres 16 de febrer: Celebració de la l'11a Marxa de la Solidaritat, amb la participació d'uns 1.000 joves de diversos centres educatius de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Aules d'acollida i gestió educativa a Tarragona
L'impacte de les aules d'acollida i la integració escolar El director dels Serveis Territorials d'Educació a Tarragona, Josep Maria Pallàs, fa un balanç positiu de les aules d'acollida, una iniciativa destinada a millorar la incorporació dels alumnes nouvinguts al sistema educatiu català. Tot i ser una aposta arriscada pel seu caràcter revolucionari, s'ha consolidat com un recurs essencial per a la cohesió social. Els punts clau de les aules d'acollida inclouen: - Aprenentatge intensiu de la llengua i valors socials bàsics. - Integració progressiva a l'aula ordinària per evitar la creació de guetos. - Atenció individualitzada amb ràtios que intenten mantenir-se a l'entorn dels 15 alumnes. - Diversitat cultural: Actualment es gestionen alumnes de fins a 47 nacionalitats diferents, amb un 40% procedent del Magrib. Nous models educatius: Plans d'Entorn Es presenta la segona fase del projecte mitjançant els Plans d'Entorn, que busquen convertir l'escola en un eix educatiu que vagi més enllà de l'horari lectiu. "Tots hem de ser educadors; la feina feta a l'escola no es pot perdre a partir de les 4:30 de la tarda." L'objectiu és coordinar ajuntaments, entitats i escoles per mantenir els centres oberts durant les tardes, caps de setmana i vacances, oferint activitats de lleure i cultura que fomentin la inclusió d'alumnes autòctons i nouvinguts en risc d'exclusió. Infraestructures i planificació a Tarragona Pallàs detalla les necessitats urgents de la ciutat en matèria d'equipaments: 1. Construcció d'un nou CEIP a la zona de l'Hospital Joan XXIII. 2. Reubicació definitiva de l'institut de Sant Salvador. 3. Edificació de la nova seu de l'Escola Oficial d'Idiomes (EOI), pendent de la cessió formal de solars per part de l'Ajuntament. El debat sobre el calendari escolar Finalment, s'aborda la polèmica sobre l'avançament del curs escolar al 12 de setembre. Pallàs defensa que és una mesura raonable per equilibrar la preparació docent i les demandes de conciliació de les famílies, tot i reconèixer que el debat real és el model econòmic que dificulta la vida familiar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
27'
Balanç i perspectives del Port de Tarragona (2004-2005)
Balanç econòmic i estratègia de mercaderies El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgessé, analitza el tancament de l'any 2004, destacant una estabilitat al voltant dels 30 milions de tones de tràfic. Malgrat un lleuger increment del 2,8%, Burgessé emfatitza que l'objectiu no és només la xifra absoluta, sinó la consolidació de mercaderies estables. El paper secundari dels contenidors Burgessé desmitifica la crisi dels contenidors, qualificant-la d'incidència menor en el volum total del port: • El tràfic de contenidors representa una part insignificant comparat amb els granels. • Tarragona no pretén competir amb Barcelona o València en aquest sector. • L'estratègia real passa per potenciar els punts forts: petroli, carbó, cereals, ferro i vehicles. "No sigui que per intentar arribar a primera (en contenidors) acabem baixant a segona B en el que som forts." Un nou model de façana marítima L'any 2005 es presenta com el punt d'arrencada per a la transformació urbana del port: Remodelació del barri del Serrallo • Es preveu una inversió d'entre 500 i 600 milions de pessetes per dignificar el barri. • Inclou pavimentació manual, nou enllumenat, mobiliari urbà i terrasses àmplies per a la restauració. • Com a novetat estètica, a petició de l'alcaldia, s'instal·larà un geiser ornamental davant de la costa. Marina Tàrraco i el Moll de Costa • La creació d'una marina de luxe internacional per a iots de gran eslora. • Instal·lació de mampares de vidre transparent per separar l'activitat nàutica del passeig sense crear barreres visuals. • Les obres del pàrquing al Moll de Costa pateixen un lleuger retard per filtracions d'aigua, però s'espera que estigui operatiu a l'estiu. Infraestructures i futur a llarg termini Es detallen les obres clau per al creixement logístic: • Prolongació del dic de llevant: 800 metres nous que permetran un nou moll amb 22 metres de calat. • Sostenibilitat: Com a mesura ambiental, s'inicia l'aportació de sorra a la platja de la Pineda. • Pla estratègic 2025: El port està arribant al seu límit físic cap a terra; el creixement futur haurà de ser cap al mar.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
2005-02-09 UM COMPTE
Acord per a la rehabilitació del carrer Comte S'ha assolit un consens unànime entre els tres grups de tècnics implicats —els de l'Ajuntament, els del Col·legi i els que representen els veïns— per definir el pla d'actuació al carrer Comte de la Peralta. Aquest acord és un pas fonamental per resoldre els problemes estructurals que afecten la zona. Actuacions i mesures de seguretat El pla de treball se centra inicialment en un tram específic (dels números 2 al 8) per garantir l'estabilitat abans d'ampliar l'obra: Reforç de la fonamentació: L'objectiu prioritari és assentar les bases dels edificis i del carrer. Substitució d'infraestructures: Es durà a terme la renovació total de canonades i del sistema de clavegueram. Formigonat del tram central: Es procedirà a segellar la rasa oberta d'uns 15-20 metres per donar consistència al terreny. Intervencions individuals: Un cop consolidat el carrer, es treballarà vivenda per vivenda per assegurar cada fonament. "El tema principal és assentar les bases dels dos edificis per garantir-ne la seguretat." Situació dels veïns afectats Gabriel Coiga, portaveu de l'Assemblea de Veïns Afectats, ha explicat que les famílies desallotjades s'han traslladat a un hotel a la Plaça de la Font. Tot i que l'objectiu final és el retorn a casa, els veïns prioritzen la seguretat absoluta de les obres i accepten fer els sacrificis necessaris per garantir que la cimentació sigui l'adequada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
21'
Nova ordenança d'obres menors a Tarragona
Facilitats per a les reformes a la llar L'Ajuntament de Tarragona posarà en marxa una nova ordenança reguladora de les obres menors amb l'objectiu d'agilitzar els tràmits administratius. El regidor de l'àrea de llicències, Santiago Pallas, explica que el canvi principal és la substitució de la llicència tradicional per una comunicació prèvia. Característiques del nou sistema Immediatesa: El ciutadà pot iniciar les obres en el mateix moment de presentar la diligència signada a les oficines de la Rambla Nova. Gratuïtat: S'eliminen les taxes i impostos que fins ara representaven entre un 4% i un 5% del pressupost de l'obra. Confiança: L'administració dóna per bona la paraula del ciutadà, tot i que es reserva el dret de fer inspeccions aleatòries. Obres incloses i requisits L'ordenança s'aplica a tot el terme de Tarragona (excepte la Canonja) i inclou: Interiors d'habitatges: Reformes de cuines i banys, canvis de paviment, pintura, falsos sostres i renovació d'instal·lacions d'aigua o gas. Exteriors i terrenys: Reparació de tanques, neteja de terrenys i treballs de jardineria. Documentació: Només cal un imprès normalitzat, un document de compromís de gestió de residus i, en alguns casos, un croquis simple (no cal un projecte tècnic complex). "Substituïm la llicència per una comunicació prèvia; el ciutadà ja no haurà de demanar permís, sinó comunicar el que vol fer i començar el mateix dia." Balanç econòmic del 2004 El regidor també destaca la bona salut econòmica de Tarragona durant el darrer any, amb dades que mostren una estabilitat i creixement en el sector de la construcció: S'han autoritzat més de 1.200 habitatges nous. S'han concedit llicències per a 101 naus industrials. S'han registrat 86 noves activitats comercials i de serveis.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Balanç de Rafael Pintado: 8 anys al CB Tarragona
Balanç d'una Etapa i Perspectives de Futur Rafael Pintado, fins ara president del Club Bàsquet Tarragona (CBT), ha presentat la seva dimissió per concórrer a les properes eleccions de l'entitat el 21 de març. Després de vuit anys de mandat, Pintado analitza els clarobscurs de la seva gestió i els reptes que afronta el club. Principals fites esportives i socials Durant les dues legislatures de Pintado, el club ha viscut moments de creixement i reconeixement tant a Catalunya com a nivell estatal. Entre els èxits destacats figuren: L'ascens a la categoria LEB 2 i posteriorment a la LEB 1. La consecució de la Copa d'Espanya i el lideratge de la lliga regular en la seva categoria. Un gran reconeixement social, consolidant la marca del club fora de les comarques tarragonines. Tanmateix, també s'han viscut moments difícils com el descens del sènior femení, un fet que el president considera un dels punts més dolorosos de la seva etapa. L'apartat econòmic: La gran assignatura pendent El president admet obertament que la situació financera ha estat la "taca negra" del seu mandat. Els motius principals d'aquest desequilibri són: Dependència institucional: El club depèn excessivament de les subvencions de l'Ajuntament i la Diputació de Tarragona. Manca d'esponsorització privada: Pintado lamenta que les grans empreses de la demarcació no s'impliquin prou en l'esport local. Costos imprevistos: Les rescissions de contractes de jugadors i entrenadors durant temporades complicades han generat despeses acumulades difícils de gestionar. "Hi ha empreses importants de la demarcació que no t'ajuden en res... malauradament l'esport local es veu abocat a l'esponsorització de les institucions públiques." Projecte de futur: El rumb cap a l'ACB 2007 De cara al nou mandat, Pintado planteja el projecte CB 2007, un pla que busca la professionalització i el salt definitiu cap a l'elit: Sanejament econòmic: Aplicar un pla de viabilitat rigorós per reduir el deute. Objectiu ACB: Treballar per assolir l'ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal i dotar la ciutat d'un pavelló adequat. Unificació del bàsquet local: Fomentar la col·laboració entre escoles i clubs per evitar la fuga de talents tarragonins cap a altres ciutats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Nous tallers de l'Escola de Lletres de Tarragona
L'expansió de la creació literària a Tarragona L'Escola de Lletres de Tarragona inicia el seu segon mòdul el 14 de febrer, consolidant un projecte que va néixer de manera modesta i que ha experimentat un creixement espectacular. Segons la seva directora, Lourdes Malgrat, el centre ha passat de tenir 5 alumnes en els seus inicis a gestionar múltiples tallers amb l'aforament complet. Noves propostes i metodologies Una de les grans novetats d'aquest curs és el taller impartit per l'actor i comunicador Oriol Grau, centrat en l'expressió oral i corporal. Aquest taller busca: - Ajudar a parlar en públic i perdre la por escènica. - Utilitzar tècniques d'expressió corporal i exercicis de desinhibició. - Millorar la lectura pública dels propis textos literaris. Perfil de l'alumnat i filosofia del centre L'escola no només atrau persones amb aspiracions de publicar, sinó també lectors que volen aprofundir en la comprensió de les obres. Malgrat destaca que l'aprenentatge permet que qualsevol persona pugui escriure un text literari correcte. "Tots tenim a casa, en algun calaix, textos escrits que ens fa vergonya llegir. La satisfacció de poder-los ensenyar públicament és un dels punts clau del curs." Espais i oferta formativa L'escola es defineix com un projecte arrelat a la ciutat, utilitzant espais diversos com la Sala Trono, la llibreria La Rambla o el Bar Museu. Entre l'oferta actual destaquen: - Tallers d'escriptura per a diferents nivells. - Tutories literàries personalitzades per a projectes de novel·la o per a persones amb poca disponibilitat horària. - Cursos específics per a joves (entre 16 i 20 anys).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
La Nit del Col·legiat: Festa i reptes de la farmàcia
Entrevista a Andreu Soriol, president del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, sobre la celebració de la setena Nit del Col·legiat, un esdeveniment que combina la germanor professional amb la reivindicació del sector. Una celebració consolidada La festa tindrà lloc aquest dissabte al Teatre Metropol i servirà com a punt de trobada per a uns 750 professionals de tota la demarcació de Tarragona, incloent-hi les Terres de l'Ebre i el Baix Penedès. Homenatges: Es distingiran els farmacèutics amb 25 i 50 anys de professió i es donarà la benvinguda als nous col·legiats. Convidats de luxe: Comptarà amb la presència de Federico Mayor Zaragoza, que serà nomenat Col·legiat d'Honor, i l'animació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Les inquietuds del sector Soriol expressa la seva preocupació per les propostes que suggereixen dispensar fàrmacs en centres de salut (CAP) en comptes de les oficines de farmàcia per reduir la despesa pública. "Tenim una xarxa d'oficines de farmàcia eficaç, eficient i molt ben valorada; pretendre estalviar posant una cadena paral·lela no té sentit." Despesa sanitària: El president aclareix que la farmàcia no és la causa del dèficit. El problema és el baix pressupost global en sanitat (dos punts per sota del PIB). Ús terapèutic de la marihuana: Es comenta el pla pilot d'administració controlada de cànnabis, defensant que les farmàcies estan totalment preparades per gestionar-ho amb seguretat, tal com fan amb la morfina des de fa més d'un segle.