Tots els episodis

62524 episodis disponibles

episodis

56761-56784 de 62524

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
22'
Pla de Camp Clar i reptes socials a Tarragona
Projecte de Rehabilitació de Camp Clar L'Ajuntament de Tarragona torna a presentar el Pla Integral de Camp Clar a la convocatòria de la Llei de Barris de la Generalitat. Malgrat no haver estat seleccionat anteriorment, el govern municipal hi aposta amb petites modificacions per intentar augmentar la puntuació técnica. Problemàtica social: La regidora Maria Lluïssa Expósito destaca que el principal repte de Camp Clar és la convivència i la situació social, més que l'urbanisme. Ajustos tècnics: S'introduiran variacions en temes de sostenibilitat (com el soterrament de contenidors) per obtenir els punts necessaris, tot i que consideren que no són la prioritat real del barri. Finançament: La Generalitat cobrirà el 50% del pressupost, i l'Ajuntament la resta. Campanya Tarragona 12x12 S'ha posat en marxa una iniciativa municipal per fomentar la participació ciutadana a través de debats mensuals sobre temes d'interès general: Gener: Prevenció de drogodependències. Febrer: Temàtica europea (referèndum de la Constitució Europea). Futur: Es tractaran temes com la violència de gènere, la immigració i la integració de persones amb discapacitat. Polèmica al barri d'Icomar La regidora respon a les crítiques del PSC sobre un suposat ús partidista de l'associació de veïns d'Icomar, la qual ella presideix: "La meva obligació és defensar el meu barri des de qualsevol punt de vista i així ho continuaré fent." Defensa les cassolades de protesta per demanar més seguretat policial. Explica els tràmits legals per actuar sobre el bloc privat Iribe García, un punt de conflicte al barri.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
2005-02-02 ANTONIO ROSA.NO ÉS UN JOC
Denúncia de l'explotació infantil a través de la imatge L'exposició fotogràfica "No és un joc", de l'autor Antonio Rosa, es presenta a l'Institut Vidal i Barraquer de Tarragona com una eina de sensibilització sobre la crua realitat del treball infantil, especialment a Centroamèrica. La mostra, impulsada per Comissions Obreres (CCOO) i l'ONG Pau i Solidaritat, recull imatges colpidores de menors d'entre 5 i 17 anys que es veuen obligats a treballar en condicions d'extrema precarietat. L'exposició s'estructura en diferents sectors econòmics on la presència d'infants és alarmant: Àmbit rural: Menors que apliquen herbicides sense protecció o que treballen en cultius de cafè, arròs i blat de moro. Els "curileros": Infants que recullen concles en manglars durant jornades de quasi 24 hores, exposats a malalties i esgotament extrem, sovint medicats amb cafeïna per aguantar el ritme. Pedreres i abocadors: Nens que carreguen pedres de fins a 30 quilos o que busquen ferralla i aliment entre la brossa. Entorn urbà i maquiles: L'explotació invisible en mercats, la venda ambulant i el treball sense remuneració en tallers de confecció sota el pretext de l'aprenentatge. Conceptes clau i dades de l'OIT Segons dades de l'Organització Internacional del Treball (OIT), hi ha uns 250 milions de nens treballadors al món. Antonio Rosa destaca que molts d'aquests infants no són conscients que estan sent explotats, ja que per a ells el lloc de treball és el seu únic espai de socialització. "L'exposició es diu 'No és un joc' perquè quan parles amb aquests nens, per a ells anar a treballar és anar a jugar; no saben que el seu esforç representa un guany econòmic per a altres." L'autor subratlla que el seu objectiu no és generar llàstima, sinó mostrar la dignitat dels treballadors menors d'edat i denunciar la vulneració dels seus drets fonamentals, com l'accés a l'escolarització i a una infància segura.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Presentació del Ninot i la Ninota i la Bota del Carnaval
Presentació de les Figures de Carnaval a la Plaça de la Font S'ha dut a terme la presentació oficial del Ninot i la Ninota, les figures que simbolitzen el rei Carles Soltes i la seva concubina. L'acte ha estat encapçalat per Carles Sala, regidor de festes, juntament amb els responsables de l' Associació de Figures Festives de Catalanes. Impressions del Rei i la Reina de carn i ossos L'Eloi Saez i la Sònia Gasull, que enguany representen els papers de rei i reina, han compartit les seves impressions sobre les seves reproduccions: Sònia Gasull (Reina): Ha expressat que no se sent identificada amb la figura, criticant que la ninota va massa tapada i porta pantalons, un estil que ella no farà servir. Eloi Saez (Rei): També s'ha mostrat distant de la seva figura, destacant amb humor que al ninot li sobra llengua i que el vestuari d'hivern és una mica peculiar. "No s'hi semblen gens... però els ninots i ninotes són molt llejos, molt llejos." Detalls de la Bota i el Programa de Festes El regidor Carles Sala ha explicat els elements que composen la Bota, destacant-ne el contingut reivindicatiu: La decoració inclou retalls de premsa escrita i rotatius amb les notícies més destacades de l'any 2004. L'objectiu final de la bota, el ninot i la ninota és ser cremats el proper dimarts. S'espera una setmana de gran participació ciutadana amb les rues de dissabte i diumenge i diverses actuacions musicals. Aquest Carnaval es defineix com un dels més matiners del decenni, i l'ambient a la plaça de la Font ja reflecteix l'inici imminent de la gresca.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Vestiment de la Bota i els Ninots del Carnaval de Tarragona
Presentació dels símbols del Carnaval a la Plaça de la Font L'emissora Tarragona Ràdio s'ha desplaçat mitjançant la seva unitat mòbil a la plaça de la Font per cobrir les tasques de vestiment de la Bota del Carnaval, un dels elements més emblemàtics de la festa. La Bota del Carnaval: Un homenatge a la premsa En Pere Estadella, de l'Associació de Figures Festives Catalanes, ha explicat els detalls d'aquest element: Estructura: Compta amb un esquelet de fusta i una part exterior de cartró. Temàtica: Enguany és un homenatge a la premsa, mostrant tant la vessant positiva com la negativa. Simbolisme: S'utilitzen retalls de diaris d'economia per representar la ironia. Inclou necrològiques i fotografies de futbol (associades a la ira o la ràbia). Conté tires còmiques per representar la idea bufonesca. Acabat: El disseny final és un collage de retalls i fotografies que cremarà directament en la nit de tancament. El Ninot i la Ninota: Un dol festiu La Jordina Ros ha presentat les figures del Ninot i la Ninota, destacant-ne el seu caràcter singular per a aquesta edició: Estètica àustera: No porten plomes ni lluentons com a mostra de respecte per les penúries i desgràcies recents. Actitud: Tot i mostrar-se "dolguts" i conservadors en el vestuari, mantenen l'esperit de la festa sense arribar a estar de dol oficial. "És una llàstima que es cremi perquè és una feina de mesos, però la cremada és espectacular i impressionant."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Revalorització i canvis en les pensions per al 2005
Augment de les pensions i mecanismes de revalorització L'entrevista amb Roser Requesens, subdirectora de l'INSS, aclareix com s'aplica l'increment de les pensions per a l'any 2005 a la província de Tarragona: Increment general del 2%: Es fixa segons la inflació prevista per a l'any corrent. Millora de les pensions mínimes: Per tal d'aproximar-les al Salari Mínim Interprofessional (SMI), aquestes tindran augments d'entre el 5% i el 7%. La "paga única" i la consolidació: Si l'IPC real supera la previsió (com va passar el 2004, on va pujar un 3,5% en lloc del 2%), els pensionistes reben una compensació al gener que, a més, es consolida a la base de la seva pensió per no perdre poder adquisitiu. Novetats legislatives rellevants S'introdueixen canvis significatius en camps específics de la protecció social: Incapacitat Permanent Total: Els beneficiaris d'invalideses qualificades podran accedir a mínims a partir dels 60 anys (abans era als 65). Pensions del SOVI: S'està tramitant la compatibilitat d'aquestes pensions amb altres prestacions, com la de viudetat, per evitar la pèrdua d'ingressos que patien moltes dones en quedar-se vídues. Càlcul per mínims: S'ajusten els requisits de rendes (al voltant de 6.000 € anuals) i s'incorpora la valoració patrimonial per accedir als complements. Impacte econòmic a Tarragona "L'Institut Nacional de la Seguretat Social paga 71 milions d'euros cada mes a pensionistes de la província de Tarragona." Actualment n'hi ha uns 128.000 pensionistes a tota la demarcació, sent la jubilació i la viudetat els col·lectius més nombrosos i amb més pes en la despesa pública regional. Cicle de xerrades informatives Per resoldre dubtes sobre les notificacions rebudes als domicilis, l'INSS organitza sessions a Tarragona ciutat: * 8 de febrer: Associació Gent Gran (Pl. Magí). * 9 de febrer: Caixa Terrassa (C/ La Sal). * 14 de febrer: Club de Jubilats Caixa Catalunya (Av. Ramon i Cajal).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
5a Convocatòria del Concurs de Prosa per a Dones a Tarragona
V Concurs de Prosa per a Dones a Tarragona Representants dels col·lectius de dones de Tarragona presenten la cinquena edició del concurs de narrativa, una iniciativa consolidada que busca donar veu a les dones de la ciutat coincidint amb el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora. Objectius i Participació L'objectiu principal és oferir una oportunitat d'expressió a dones que no es dediquen professionalment a l'escriptura. Es destaca: - La participació és oberta a totes les dones del municipi de Tarragona. - S'ha aconseguit un grup molt heterogeni, des de dones joves fins a dones grans. - Es vol dignificar el paper de les mestresses de casa i dones amb inquietuds culturals. Bases del Concurs Les autores interessades han de seguir aquests requeriments tècnics: * Gènere: Narrativa (no poesia) amb temàtica sobre la dona. * Llengua: Català o castellà indistintament. * Extensió: Màxim quatre folis mecanografiats a doble espai per una sola cara. * Presentació: Al Centre Cívic de Torreforta (Servei d'Informació i Assessorament a la Dona). S'ha d'entregar l'obra i, en un sobre tancat a part, les dades identificatives. Premis i Actes de Celebració "És una iniciativa per donar una mica més de dignitat a aquest dia i demostrar que les dones corrents també tenen inquietuds." L'acte final tindrà lloc el 8 de març a l'Ajuntament de Tarragona, on es lliuraran tres premis principals (incloent-hi material d'escriptura i obres d'art) i un certificat de participació per a totes les concursants. La jornada clourà amb la lectura d'un manifest i un dinar de germandat entre els diferents col·lectius de dones de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Yllana i l'espectacle 'Star Trip': Humor Gestual i Ciència-Ficció
La Trajectòria d'Yllana i la Gestió del Teatre Alfil La companyia Yllana, amb més de 13 anys d'història, s'ha consolidat com un referent del teatre gestual i de moviment basat en l'humor. El que va començar com una iniciativa d'un grup d'amics ha crescut fins a convertir-se en una estructura empresarial que no només produeix espectacles, sinó que també gestiona el Teatre Alfil a Madrid, salvant aquesta emblemàtica sala de la desaparició i especialitzant-la en el gènere de la comèdia. Punts clau de la companyia: Compromís cultural: Mantenen un festival internacional i aposten per la continuïtat del teatre de qualitat malgrat la falta de suports institucionals. Èxit de crítica: La companyia presumeix d'una recepció excel·lent per part de la premsa, amb un historial pràcticament lliure de crítiques negatives. 'Star Trip': La Quotidiana Vida a l'Espai L'espectacle actual, titulat Star Trip, trasllada elements de la vida quotidiana a un entorn de ciència-ficció. A diferència de produccions anteriors com 666 (ambientada al corredor de la mort), aquesta obra explora les peripècies de quatre astronautes en busca de vida intel·ligent. "Star Trip és una obra de teatre de ciència-ficció... un gènere al qual estem acostumats al cinema, però no al teatre." Característiques de l'obra: Referències cinematogràfiques: L'espectacle inclou picades d'ullet constants als grans referents del gènere galàctic que el públic pot identificar fàcilment. Humor pur: L'objectiu principal és la diversió absoluta, oferint un refugi de rialles davant l'actualitat sovint aclaparadora. Projecció internacional: L'obra està tenint un gran recorregut fora d'Espanya amb resultats molt satisfactoris. Finalment, l'entrevista destaca el caràcter festiu de la seva visita a Tarragona, coincidint amb el carnaval, el que permet als actors i al públic compartir l'esperit de la disfressa i la celebració.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
2'
Primeres experiències i pors d'anar en moto
Introducció a l'experiència motorista El text recull un seguit de breus entrevistes o interaccions amb joves sobre la seva relació amb el món de les motos. Es divideix principalment en dos testimonis amb bagatges molt diferents respecte a la conducció de vehicles de motor. L'experiència d'en Tarek En Tarek explica que, tot i no haver portat gaires motos de dues rodes, sí que té experiència prèvia en altres àmbits: Ha conduït una moto de cilindrada 49cc en una ocasió. Té experiència prèvia amb quads per rutes de muntanya i pistes. Davant la pregunta de si té por, ell es mostra segur gràcies a aquesta experiència amb vehicles de quatre rodes. La perspectiva de la Laura La Laura, per la seva banda, representa el punt de vista d'una principiant absoluta que s'enfronta a la seva primera vegada. Expressa una preocupació clara per la seguretat física i la vulnerabilitat en comparació amb la bicicleta. Reflexiona sobre el risc de patir danys greus en cas d'accident. Conclou amb una visió pragmàtica sobre el control del vehicle: "Anar en moto penso jo que és perillós, però si saps el que fas, ja vas bé." Temes clau detectats La transició d'un tipus de vehicle a un altre (quads a motos). La gestió de la por i el respecte a la velocitat. La consciència del perill i la importància de la traça en la conducció.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
24'
Reforma i futur de la Cooperativa Obrera Tarragonès
Projecte de Renovació de la Sala El Magatzem El president de la Cooperativa Obrera Tarragonès, Sergi Xirinax, detalla les obres actuals a la sala de teatre El Magatzem, amb l'objectiu de reobrir les portes el mes de març. No es tracta només d'una millora estètica, sinó d'una transformació funcional profunda cap a un model de multisales. Noves Infraestructures i Espais Divisió en tres espais escènics: Mitjançant plafons i parets mòbils, la sala principal es pot convertir en tres espais independents totalment equipats. Centre de producció: El projecte busca que les companyies tinguin un lloc on fer estades de muntatge de 15 dies per provar llums, so i escenografia amb condicions professionals. Millores tècniques: S'inclou la instal·lació d'aire condicionat i ventilació per permetre l'activitat durant els mesos d'estiu i festivitats com Santa Tecla. Accessibilitat: S'han habilitat dues entrades diferenciades pels carrers Fortuny i Reding per millorar el flux de públic. Nova Programació i Producció Pròpia La reobertura portarà un canvi en la filosofia de gestió, passant de ser una sala d'exhibició a un viver de creació local: L'objectiu és que el 60-70% de la programació siguin produccions pròpies dels grups vinculats a la casa. Es posarà en marxa una línia estable de teatre infantil cada setmana. La nova estructura permetrà la simultaneïtat o l'encadenament ràpid d'activitats (teatre, música, vermuts poètics, etc.) en un mateix dia. El Projecte Ambiciós: Una Nova Planta Contemporània A llarg termini, l'entitat planteja una reforma integral de l'edifici modernista per adaptar-lo al segle XXI: Segona planta de nova planta: Es preveu construir un nivell superior amb una estètica contemporània que contrasti amb la façana històrica. Hotel d'entitats: La primera planta es transformarà en un espai diàfan amb serveis comuns i sales de reunions compartides. Cerca de finançament: El cost de les obres immediates ronda els 6 milions de pessetes, però la gran reforma requerirà el suport d'institucions com la Generalitat i l'ús de crèdits a través de l'Institut Català de Finances. "Volem que el Magatzem serveixi, sobretot, per fomentar i col·laborar en la producció feta a Tarragona."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Exposició fotogràfica i audiovisual del Carnaval de Tarragona
Inauguració de la mostra del Carnaval 2004 L'entrevista ens situa al vestíbul del Teatre Metropol de Tarragona, on s'inaugura una exposició organitzada per l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona. Aquesta mostra recull els moments més emblemàtics del Carnaval de l'any 2004, oferint una mirada artística i documental d'aquesta festivitat tan participativa. Selecció i contingut de l'exposició El procés per configurar la mostra ha estat intens a causa del gran volum de material rebut: S'han rebut unes 400 fotografies, de les quals un jurat n'ha seleccionat prop de 50 per a la impressió en paper. La mostra destaca per la seva diversitat de punts de vista, ja que hi participen uns 10 autors diferents amb estils variats: des de retrats i primers plans fins a grans angulars de les comparses. L'objectiu és captar totes les facetes de la festa: el treball als tallers, la Disfressa d'Or, l'arribada del Carnestoltes i la Concubina, el Carnaval infantil i la gran Rua de dissabte. Formats audiovisuals A banda de les fotografies tradicionals, l'exposició inclou altres formats per enriquir l'experiència del visitant: Projector de diapositives: Un muntatge visual amb unes 102 imatges seleccionades. Vídeo: Una secció específica realitzada per la unitat de vídeo de l'agrupació que permet veure totes les comparses en moviment. "La gent que participa en el Carnaval té un punt d'exhibicionisme extraordinari i veure's en aquestes fotografies els hi fa molta gràcia." L'Agrupació Fotogràfica i el futur En Josep Maria Burgès destaca l'immens fons fotogràfic que posseeix l'entitat, alimentat ara per l'arribada de la tecnologia digital, que permet capturar milers d'imatges cada any. Amb la inauguració d'aquesta tarda a les 20:00 h, es dona oficialment el tret de sortida per començar a retratar el Carnaval d'enguany.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Convocatòria T6000: Ajuts per a la Cultura Popular
Segona edició del Projecte T6000 de Repsol IPF L'entrevista presenta l'obertura de la segona convocatòria del projecte T6000, una iniciativa de Repsol IPF destinada a la recuperació i conservació d'elements de la cultura popular a Tarragona. El nom del projecte fa referència directa a la dotació econòmica destinada a aquests ajuts. Objectius i Destinataris Recuperació patrimonial: Suport a projectes que busquen restaurar tradicions o elements oblidats (com el Ball de Cossis, recuperat l'any passat després de 200 anys). Obert a tothom: No es limita exclusivament a les entitats del Seguici Festiu, sinó que està obert a qualsevol col·lectiu o associació amb un projecte viable. Ordenació d'ajuts: La iniciativa sistematitza les col·laboracions que l'empresa ja realitzava anteriorment, fent-les més accessibles i transparents. Requisits i Criteris de Selecció El procés de selecció és rigorós i compta amb l'assessorament d'una comissió tècnica d'experts: Viabilitat: El projecte ha d'estar ben documentat i ser realitzable. Vistiplau institucional: Si l'element s'ha d'incorporar al Seguici Popular, ha de comptar amb l'aprovació de la seva comissió assessora per respectar les normatives i la seqüència ritual. Calendari: La presentació permet que les estrenes es puguin fer durant les Festes de Santa Tecla. Dates Clau "Hem avançat el termini de presentació el 28 de febrer i tenim previst que durant la primera quinzena d'abril es pugui donar a conèixer el veredicte." 28 de febrer: Data límit per a la presentació de projectes. Abril: Publicació dels guanyadors per permetre el marge d'execució fins a les festes majors.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
2005-01-31 FAMÍLIES COL·LABORADORES
El Projecte de Famílies Col·laboradores Dani Gran, responsable tècnic del CRAE Casa Sant Josep de Tarragona, presenta una iniciativa innovadora que permet als infants que resideixen en centres educatius gaudir de la realitat d'una llar durant els caps de setmana i períodes de vacances. A diferència de l'acolliment familiar total, aquest projecte es basa en una col·laboració parcial. Objectius i Beneficis per als Infants L'objectiu principal és oferir als menors una atenció individualitzada i un entorn de normalitat emocional que és difícil de reproduir en un centre amb molts residents. Segons Gran, els nens valoren especialment: Poder realitzar activitats quotidianes com cuinar en família. Tenir referents afectius fora de l'àmbit institucional dels educadors. Adquirir habilitats per a l'autonomia personal quan arribin a la majoria d'edat. Desangoixar-se de la dinàmica organitzada i estricta del centre. Requisits per a les Famílies No es busquen perfils extraordinaris, sinó famílies amb una dinàmica normalitzada. El procés de selecció inclou: Entrevista informativa per conèixer el projecte. Valoració de la dinàmica familiar per garantir un bon encaix amb el menor. Procés d'acoblament progressiu entre el nen i la família. "No es demana que la família sigui un 'superman', sinó que faci la seva vida normal: anar al mercat, al cinema o quedar-se a casa." Diferències amb l'Acolliment Familiar És important distingir aquest projecte de l'acolliment familiar regulat per llei. Mentre que l'acolliment implica que el nen visqui permanentment amb la família, la col·laboració és un suport al projecte educatiu del centre. El tutor de l'infant continua sent el referent principal, i la família col·laboradora actua com un complement que aporta vincles afectius i aprenentatges pràctics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
2005-01-31 ENQUESTA CARNAVAL
Visions sobre la festa tarragonina El contingut recull diverses opinions de ciutadans i visitants sobre la celebració del Carnaval a Tarragona, destacant-ne la seva evolució i les diferències amb altres regions. Punts clau de la celebració Participació i carrosses: Els entrevistats coincideixen que el Carnaval de Tarragona és bonic i que les carrosses tenen una gran qualitat. Es destaca la alta participació ciutadana, tant en les comparses com de públic espectador. Disfresses i tradició: Hi ha una preferència per les disfresses clàssiques, com les de romans, i s'esmenta la tradició de disfressar-se en família o amb amics per gaudir de la jornada. Elements culturals valorats: Les xarangues i la música en directe. Les sàtires i les crítiques polítiques orals o visuals. Les rues i cavalcades que, segons els testimonis, milloren cada any. Comparatives regionals i internacionals "A l'Equador és molt diferent... es juga amb aigua i depèn molt de la regió." Equador: Un dels testimonis explica que el carnaval al seu país d'origen inclou activitats diferents, com els jocs d'aigua. València: Estudiants valencians comparen la festa amb la seva terra, on destaquen els correfocs i els actes de carrer. Crítiques i millores Tot i l'opinió general positiva, alguns usuaris suggereixen que es podria augmentar el llançament de confeti i caramels durant les desfilades per animar més l'ambient.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
2005-01-28 SALA CARNAVAL
El protagonisme del Carnaval de Tarragona El Carnaval de Tarragona es defineix per la participació massiva de la ciutadania. Més enllà dels noms comercials, l'ànima de la festa són les 3.000 persones que participen en la Rua de l'Artesania, dedicant mesos a la confecció de carrosses, coreografies i maquillatge. La Botifarra d'Ou com a icona Enguany, la Botifarra d'Ou n'és la gran protagonista, sent el tema central del cartell i un element gastronòmic present en tota la celebració. Es preveu el repartiment de: * Unes 5.000 racions de botifarra d'ou. * Actes que van des de l'arribada del Rei i la Reina fins al dimarts de Carnaval. Evitar la polèmica a través de la intel·ligència L'organització destaca la voluntat d'escollir cartells que facin servir un humor intel·ligent i irònic sense caure en l'ofensa o la provocació fàcil. L'objectiu és que la imatge institucional no eclipsi els actes festius per polèmiques externes, com ha succeït en altres localitats. "L'humor a base d'insults o d'ofendre els altres és un humor senzill i barat que no fa anar la intel·ligència ni la imaginació." Actes destacats i seqüència ritual La programació combina la tradició amb actuacions de renom: * Concerts destacats: Pedro Guerra (Teatre Metropol) i Niña Pastori (Moll de Costa). * Rues principals: Dissabte la Rua de l'Artesania i diumenge la Rua de Lluïment. * Novetats: El Teatre Metropol es converteix en el Palau Reial del Rei Carnestoltes i la Concubina, modificant l'itinerari tradicional d'entrada.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
5'
Entrevista als Reis del Carnaval de Tarragona 2005
Presentació dels Protagonistes del Carnaval En aquesta edició del 2005, el programa compta amb la presència de Sònia Gasull, de la comparsa Quillamarro, i Eloi Saez, dels Aerodans, que han estat designats com a Reina i Rei del Carnaval de Tarragona respectivament. El Significat del Càrrec i el seu Equipament Els personatges comparteixen les seves impressions sobre el que implica ostentar aquest títol: * Responsabilitat i actitud: Ser escollit requereix una actitud positiva i segons l'Eloi, és una experiència "molt gran" que cal viure per creure-la. * El vestuari: Tot i no revelar detalls concrets per mantenir la sorpresa, defineixen les seves vestimentes com a "xulíssimes" i "pampanants". L'Inici de la Festivitat: El Casament Reial Els protagonistes comparen la seva relació durant aquests dies amb la d'un casament: * No es poden veure gaire fins al moment de l'inici oficial. * L'acte central començarà el dimecres a les 19:00h davant del teatre Metropol. * Aniran en carrosses separades però s'uniran a la Plaça de la Font, punt on es tornen "inseparables" fins a la crema final. Agraïments i Invitació a la Ciutadania Ambdós han volgut destacar la tasca col·lectiva que hi ha darrere de la festa: "Tot aquest muntatge porta molta feina i s'ha d'agrair a tota la comparsa el recolzament que tenim." Finalment, fan una crida a tota la gent de Tarragona per sumar-se a la festa, destacant que la posada en escena d'enguany serà espectacular i plena de novetats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
2005-01-28 QUIM CARNAVAL
La Revolució del Carnaval de Tarragona El Carnaval es presenta com la festa pagana per antonomàsia, un espai de llibertat on la disbauxa i l'alegria prenen el control. Segons els convidats, l'Enric Parés de la comparsa Grup 1045 i en Sergi Carrillo d' Amics de la Part Alta, aquesta festivitat permet trencar amb la rutina anual sota el pretext de la disfressa. Els Protagonistes i les Seves Fites L'episodi destaca la trajectòria de dues colles emblemàtiques que celebren aniversaris significatius: Grup 1045 (25è Aniversari): Nascut el 1980 com un grup de dansa d'adolescents. Enguany, sota la direcció de l'Enric, presenten una temàtica basada en els 101 Dàlmates. Amics de la Part Alta (10è Aniversari): Una comparsa que va néixer d'un grup de dones que buscaven fer vestits econòmics i que ha crescut fins a consolidar-se en la rua tarragonina. Innovació i Preparatius El programa revela el gran esforç logístic que hi ha darrere de cada comparsa: des de la il·luminació i el so fins a les coreografies. Enguany destaca una novetat destacada: "Vam veure que faltava un acte al Carnaval de Tarragona, que era el concurs de Drag Queens." Pel que fa a la música, les comparses busquen l'originalitat acústica, fugint dels èxits comercials repetitius (els anomenats hits del verano) per oferir un espectacle que l'Enric defineix com un “Cirque du Soleil a la tarragonina”. Rivalitat Saludable amb Reus Durant la conversa, es manté la tradicional ironia sobre la ciutat veïna de Reus, qualificant-la com una "perifèria" de Tarragona. Mentre que Reus es descriu com un lloc per "anar a menjar caramels", el Carnaval de Tarragona es reivindica com l'espectacle de la capital, centrat en la qualitat de les comparses i la participació activa del públic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
11'
Germanor entre Reus i Tarragona pel Carnaval
Celebració de la Germanor de Carnaval El diumenge de Carnaval es prepara una jornada d'agermanament entre les ciutats de Reus i Tarragona. Centenars de tarragonins es desplaçaran fins a la capital del Baix Camp per participar en diversos actes festius que reforcen el vincle entre ambdues poblacions, malgrat la coneguda rivalitat històrica. Activitats Destacades Cursa d'artilugis: Abans de l'arribada dels tarragonins, Reus organitza una cursa de vehicles sense motor. Rebuda oficial: Les colles reusenques esperaran els visitants (anomenats amb ironia "la gent del barri marítim") per acompanyar-los fins a la plaça del Mercadal. Gastronomia local: Es faran tasts de botifarra d'ou i es parlarà de l'almandrina (llet d'ametlla), producte típic del Baix Camp. El Dinar de Germanor: La Xerronada L'acte central de la jornada serà el dinar a La Palma, on es cuinarà la tradicional xerronada. Origen: Segons el xef Josep Vinyoles, és un plat d'origen pagès que el treballador del camp preparava amb el que portava al sarró. Ingredients: Ossos de porc (frescos o salats), segí (greix de porc), faves, pèsols, patates i fideus. Postres: Com a amfitrions, els reusencs oferiran pastís d'avellana i licor d'avellana per posar en valor els seus fruits secs. "Tarragona manxen i Reus enganxen; la dita és ben clara i crec que tenim més a guanyar els de Reus." Tradició i Clima Dolors Soler, presidenta de la FRAC, destaca que malgrat el fred i el vent característic de la zona, l'ambient serà càlid i acollidor per rebre les comparses tarragonines, culminant amb un brindis amb cava per anivellar les temperatures.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Tarragona presenta el seu nou web turístic a Fitur
Presentació de productes i nova plataforma digital L'emissió de Tarragona Ràdio des de la fira Fitur a Madrid destaca la posada en marxa del nou espai digital del Patronat Municipal de Turisme. Josep Sunyer detalla les activitats dinamitzadores que s’estan duent a terme a l'estand de la ciutat per atraure visitants. Novetats del portal turístic Francesc Ricomà, president del Patronat, explica les claus del web turismatarragona.es: * Aparador detallat: Informació acurada sobre hotels, restaurants i monuments de la ciutat. * Agenda dinàmica: Una eina per conèixer les activitats culturals, esportives i festives (Concurs de Castells, Tarraco Viva) en temps real. * Optimització en buscadors: El web ja registra un alt volum de visites gràcies a un bon posicionament en plataformes com Google. Gastronomia i promoció local Per fer més atractiva la presentació, s'ha ofert una degustació de productes típics que ha tingut un gran èxit entre els assistents: * Chartreuse: El licor tradicional de Tarragona, descrit com una beguda "tonificadora" ideal per al fred de Madrid. * Galetes Maginet: L'acompanyament dolç que completa l'experiència gastronòmica. L'ambient a Fitur i anècdotes L'episodi recull diversos moments curiosos de la fira: * Intercanvi cultural: Entrevista amb un "armat" de la banda de cornetes de Mèrida, que destaca la germanor entre ciutats Patrimoni de la Humanitat. * Massificació i logística: Es descriu la complexitat de moure's per un recinte amb 7.000 periodistes acreditats i les dificultats de transport fins al centre de Madrid. * Cites destacades: "Les dones diuen que el Chartreuse és molt fort i els homes repeteixen."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
7'
Albert Cabestany presenta el Mundial de Trial a FITUR
Resum de l'activitat a FITUR L'emissora connecta des de l'estand del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona a la fira FITUR (Madrid), on l'atenció se centra en la promoció del Mundial de Trial i la presència del pilot tarragoní Albert Cabestany. La prova del Mundial a Tarragona Es confirma que Tarragona serà l’escenari de l’única prova del campionat mundial celebrada a l’estat espanyol durant l’any 2005: Dates: S'anuncia per al cap de setmana de Sant Jordi, el 23 i 24 d'abril. Ubicació: El recorregut inclourà zones emblemàtiques com el Port, el barri del Serrallo i, possiblement, una zona espectacle dins de l'Amfiteatre Romà. Rellevància: En ser l'única cita estatal, s'espera una gran afluència d'aficionats d'arreu del país. Entrevista a Albert Cabestany El campió del món de trial indoor del 2002 comparteix les seves impressions sobre la temporada actual: Adaptació a la nova moto: El pilot es mostra molt satisfet amb el rendiment de la seva nova muntura, destacant els dos podis aconseguits a Sheffield i Marsella. Rivalitat esportiva: Cabestany comenta el gran nivell del seu principal rival i també tarragoní, Adam Raga. Evolució del trial: Destaca que l'esport està creixent gràcies a l'esforç dels promotors (Octagon) i la millora en les retransmissions televisives. "Crec que, per l'entorn del mar i l'accés del públic, la de Tarragona serà la millor prova que s'ha fet mai al Mundial." Altres activitats del Patronat A banda de l'àmbit esportiu, l'estand de Tarragona a FITUR presenta diverses novetats: Presentació del nou lloc web turístic de la ciutat. Promoció gastronòmica amb degustacions de productes típics com els arterers i les galetes locals. Projecció internacional de la marca Tarragona en un espai de 33 metres quadrats.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
Astúries a Fitur: Cultura, Natura i Gastronomia
Astúries: Un Destí de Contrastos a la Fira Internacional de Turisme En el marc de la fira Fitur a Madrid, s’ha destacat la presència d'Astúries com un destí que combina tradició, natura i innovació. L'entrevista a Joaquín Miranda, responsable de la Societat Mixta de Turisme de Gijón, desvetlla els eixos principals de la promoció turística de la regió per a l'any 2005. Principals Atractius Culturals i Museístics Premis Príncep d'Astúries: Se celebra el 25è aniversari d'aquests guardons de prestigi mundial, que actuen com un gran reclam internacional per a la regió. Museu Juràssic d’Astúries (MUJA): Un espai d'èxit dedicat a la vida dels dinosaures que s'ha convertit en el museu més visitat de la comunitat. L’Aquari de Gijón: Presentat com el projecte estrella de l'any, és la gran aposta per al turisme de la ciutat durant el 2005. Estratègia Turística i Urbana Gijón es diferencia per un perfil de visitant més professional i de negocis, similar al de grans capitals com Madrid o Barcelona. Per fomentar que aquests visitants allarguin la seva estada, s'ha creat la targeta turística de Gijón: Preu fix de 15 euros per a tres dies. Accés gratuït a museus i al Jardí Botànic. Transport públic il·limitat i descomptes en més de 150 establiments i camps de golf. Natura i Gastronomia: El Cor d'Astúries El valor afegit d'Astúries resideix en la seva proximitat entre mar i muntanya i el seu reconegut paisatge verd: "Astúries és la regió d'Europa amb més reserves de la biosfera, comptant-ne actualment amb quatre." La gastronomia és el tercer pilar fonamental, destacant els formatges (més de 80 varietats), el peix del Cantàbric, la sidra i una oferta de restauració d'alt nivell que inclou tres estrelles Michelin només a la ciutat de Gijón.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Promoció turística i gastronòmica d'Euskadi a FITUR
Presentació de l'oferta turística basca En el marc de la fira FITUR, es destaca la presència d'Euskadi amb un estand de 1.000 metres quadrats situat al pavelló 9. Aquesta representació inclou tant les tres capitals (Bilbao, Sant Sebastià i Vitòria) com els territoris històrics de Guipúscoa, Biscaia i Àlaba. L'estratègia de promoció se centra en diversos eixos: * Turisme de negocis i congressos: Un sector en creixement que es combina amb l'oferta d'oci. * Cultura i patrimoni: Esment especial a les fites arquitectòniques i museístiques de les tres capitals. * Medi ambient: La promoció de l'Anell Verd de Vitòria com a referent ecològic. Gastronomia i Enoturisme La gastronomia és un dels actius més potents del País Basc. S'han presentat iniciatives específiques vinculades al vi de la Rioja Alabaesa: 1. La nova Ruta del Vi, amb la participació de 25 cellers i activitats culturals complementàries. 2. La fira Ardoaraba, que celebra la seva quarta edició amb gairebé 50 cellers representats. Connexió amb el mercat català L'entrevista subratlla la forta reciprocitat turística: "Els catalans estan al capdavant dels visitants del País Basc dins de l'àmbit estatal." Aquesta connexió es basa en interessos compartits, especialment l'afició per la bona cuina i el turisme de qualitat. Innovació en el turisme patrimonial Es destaca el projecte de la Catedral de Santa Maria de Vitòria amb el lema "Obert per obres". Aquesta iniciativa singular permet als visitants veure el procés de restauració en directe, convertint una reforma arquitectònica en un reclam turístic de primer ordre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
Sergi de los Rios s'incorpora com a nou regidor a Tarragona
Sergi de los Rios: Doble responsabilitat política per Tarragona El diputat al Parlament de Catalunya, Sergi de los Rios, assumeix una nova etapa política en convertir-se en el substitut de Javier Almagro com a regidor i portaveu d'Esquerra Republicana (ERC) a l'Ajuntament de Tarragona. Amb 34 anys i formació com a economista, De los Rios combinarà la seva tasca parlamentària amb l'actuació municipal, una dualitat que considera estratègica per als interessos de la ciutat. Projectes clau i visió estratègica L'entrada de De los Rios es produeix en un moment que ell defineix com a clau (any 2005) per al futur de la ciutat. Gràcies a la seva posició al Parlament i al fet que ERC forma part del Govern de la Generalitat, destaca el desbloqueig de diversos temes històrics: Ensenyament: L'acord definitiu per a la ubicació de la futura Escola Oficial d'Idiomes (entre les avingudes d'Andorra i Catalunya). Universitat: L'increment significatiu del finançament per a la Universitat Rovira i Virgili (URV), que segons el diputat, havia estat oblidada per governs anteriors. Patrimoni: Les gestions per a la cessió de l'edifici de la Chartreuse a l'Ajuntament, tot i les complicacions hipotecàries existents. Benestar Social: El desbloqueig del projecte del Centre Cívic de Camp Clar. Filosofia de l'oposició municipal De los Rios subratlla que la seva tasca a l'Ajuntament no serà de bloqueig sistemàtic malgrat estar a l'oposició. Els punts principals de la seva estratègia són: Criteri propi: ERC mantindrà un perfil independent dels seus socis de govern a la Generalitat (PSC i ICV) en l'àmbit local. Crítica constructiva: Es donarà suport a qualsevol projecte, independentment de qui el presenti, sempre que afavoreixi la ciutadania. Prioritat econòmica: Atesa la seva formació, De los Rios preveu gestionar personalment les àrees de promoció econòmica i hisenda dins del grup municipal. "Tenir un peu al Parlament i un peu a l'Ajuntament ens col·loca en un punt estratègic per defensar els temes de ciutat que passen pel Govern de la Generalitat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Procés Creatiu: El Cartell del Carnaval de Tarragona
El Procés de Creació del Cartell de Carnaval El dissenyador explica detalladament el procés creatiu i tècnic que el va portar a guanyar el concurs del cartell de Carnaval a Tarragona. La motivació inicial va ser tant professional com pràctica, ja que el premi li va permetre renovar el seu equip informàtic per seguir treballant. La Idea Central: La Botifarra d'Ou El tema central (leitmotiv) d'aquell any era la botifarra d'ou. Per fugir dels recursos més evidents i tòpics, l'autor va decidir crear una imatge que interactués directament amb l'espectador: Treball de camp: Davant la manca del producte real a les carnisseries al desembre, va haver de comprar una botifarra normal i aplicar retoc digital per donar-li el color groguenc característic. Conceptualització: Va crear una escena on un personatge ofereix el producte en una safata, simulant els esmorzars populars. El Personatge: Un Model Molt Familiar Un dels punts més divertits i humans de la història és l'elecció del model. Després de no trobar voluntaris per la "vergonya" que feia disfressar-se de dona, va recórrer al seu entorn: Xantatge emocional: Va convèncer el seu pare per posar com a mestressa de casa tradicional. Sessió fotogràfica: Es va realitzar amb la col·laboració de la seva mare i la seva xicota, en un ambient marcat pel riure. Tècnica: Es va fer servir un gran angular per crear una imatge una mica grotesca i cridanera. L'Impacte del Premi L'autor destaca la sorpresa de la família en guanyar, ja que existia el prejudici que aquests concursos solen estar pactats. "Mon pare en part s'ho va oferir i deia: Bueno, això no guanyarà... Els amics li ensenyen la foto al diari i ara l'home s'ha fet popular." Finalment, el dissenyador expressa l'orgull personal que suposa veure la seva obra penjada a les parets, botigues i programes de mà per tota la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
La Gran Festa de la Calçotada 2005 a Valls
Celebració de la Gran Festa de la Calçotada El proper diumenge 30 de gener, la ciutat de Valls celebra la seva emblemàtica Gran Festa de la Calçotada, l'esdeveniment gastronòmic més important de la capital de l'Alt Camp. Tot i el fred intens, les previsions meteorològiques són favorables i s'espera que el sol acompanyi una jornada protagonitzada pel foc i la gastronomia. Activitats i Concursos La festa compta amb un programa tradicional molt complet: - Mercat de la Calçotada i concursos de cultivadors de calçots. - Concurs de salsa de la calçotada amb demostracions en directe. - El popular 20è Concurs de Menjar Calçots, on es premia qui en consumeix més en 45 minuts. - Cercavila amb gegants, nans, grallers i grups d'animació. - Degustació popular oberta a tots els visitants. "És el dia de l'any que amb menys hores ve més gent, s'ha convertit en una mena de gran festa major." Impacte Turístic i Econòmic Rafael Castells destaca que la calçotada és un autèntic fenomen turístic, considerat la segona temporada turística més important de les comarques de Tarragona després de l'estiu. S'esperen al voltant de 30.000 persones, moltes de les quals arriben en autocars des de diversos punts de Catalunya i altres indrets. Perspectives de la Temporada Pel que fa a la producció, el conreu del calçot ha estat excel·lent aquest any gràcies a un temps benigne i poc plujós, evitant malalties a la planta. La temporada s'allargarà fins a l'abril, amb més de 40 restaurants i nombroses masies de l'Alt Camp preparats per rebre milers de comensals.