Tots els episodis

62467 episodis disponibles

episodis

61345-61368 de 62467

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Retard de 4 hores en el vol inaugural Reus-Londres de Ryanair
Incidències en l'aeroport de Reus: Vol inaugural a Londres El vol inaugural de la companyia Ryanair des de l'aeroport de Reus cap a Londres ha patit un retard significatiu de quatre hores, generant malestar i tensió entre els passatgers. Tot i ser una jornada festiva per l'estrena de la ruta, diversos problemes logístics han marcat el matí. Principals punts de conflicte Retard acumulat: L'avió, que havia d'arribar a les 09:30 h, no ho farà fins a les 14:30 h, amb la sortida prevista cap a Londres a les 15:00 h. Pèrdua d'enllaços: Molts passatgers han perdut vols de connexió a Londres. La companyia ha recordat que opera sota un model de point-to-point i, per tant, no es fa responsable de les pèrdues de connexions externes. Anul·lacions de tornada: S'han cancel·lat vols de tornada per a diumenge a la tarda a causa de les limitacions horàries de l'aeroport de Reus, oferint com a alternativa volar a Girona o canviar l'horari al matí. Gestió de reclamacions Segons ha explicat Paula Donahiu, responsable de comunicació de Ryanair: "Ryanair és una companyia de punt a punt i no pren la responsabilitat per les escales o contractes externs." Els usuaris que desitgin posar una reclamació formal no poden fer-ho immediatament a la taquilla de l'aeroport, sinó que han d'enviar una carta per correu ordinari, a la qual l'empresa es compromet a respondre en el termini d'una setmana.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Caos i retards en el vol inaugural de Ryanair a Reus
Incidències en l'estrena dels vols de baix cost El que havia de ser una jornada festiva per a l'aeroport de Reus s'ha convertit en un "joc de despropòsits". El primer vol de la companyia Ryanair procedent de Londres ha patit greus complicacions tècniques que han alterat completament la programació prevista. Detalls del problema tècnic L'avió ha hagut de retornar a l'aeroport de Londres-Stansted fins a dues vegades per motius de seguretat. S'ha procedit a realitzar un canvi d'aparell i de l'equipatge dels passatgers. El retard acumulat s'estima en unes quatre hores i mitja, amb una previsió d'arribada al migdia. Impacte en els passatgers i familiars "L'avió havia hagut de tornar a l'aeroport de Londres... l'hora d'arribada encara és molt incerta." La situació ha generat frustració entre els usuaris: 1. Familiars a l'espera: Com el cas de la Conxita, que ha esgotat la bateria del mòbil esperant notícies de la seva filla. 2. Connexions perdudes: Viatgers que tenien previst fer transbord a Londres per anar a destins com Berlín o Noruega i que perdran els seus segons vols. Declaracions de la companyia La directora de màrqueting de Ryanair, Paula Donahue, ha qualificat el fet de lamentable, especialment en un dia inaugural. Tot i això, ha defensat la seguretat com a prioritat absoluta i ha recordat que la companyia manté habitualment una puntualitat del 92% en els seus 500 vols diaris.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
26'
Balanç de Joan Aregio a la Diputació de Tarragona
Balanç dels Primers Mesos i Reptes Territorials El president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, repassa els seus primers quatre mesos al càrrec, destacant la complexitat de compaginar la gestió intercomarcal amb les seves responsabilitats a l'Ajuntament de Tarragona. L'entrevista se centra en les infraestructures clau i els projectes estratègics per al creixement econòmic de la demarcació. L'Aeroport de Reus i el Turisme L'inici dels vols regulars entre Londres i Reus es valora com una fita històrica que obliga a la modernització institucional i a l'execució del pla director de l'aeroport. • Es destaca el canvi de paradigma: de ser un mercat de demanda a un d'oferta. • La Diputació, mitjançant el Patronat de Turisme de la Costa Daurada, aposta per promocionar-se directament en els punts d'origen com Dublín o Alemanya. "No et pots quedar assegut a casa esperant que vinguin, has d'agafar la maleta i anar a vendre el teu producte." Infraestructures i Compromisos Polítics En relació a la visita de José María Aznar al sopar de la Confederació Empresarial (CEPTA), Aregio nega que fos un acte electoralista i subratlla la importància de les reivindicacions territorials davant el govern central: • Exigència del tercer carril de l'autopista i millores en l'A-27 cap a Lleida. • Impuls del Corredor del Mediterrani i suport a la candidatura de l'Expo 2015. • Seguiment de la crisi de Tabacalera per evitar-ne el tancament. Patrimoni i Projectes Específics • Plaça de Braus: Es confirma el treball conjunt amb l'Ajuntament per a la seva futura cobertura, buscant desestacionalitzar l'ús de l'espai per a concerts i cultura. • Finca de la Sabinosa: S'està estudiant una proposta de la Universitat Rovira i Virgili i la Cambra de Comerç per crear un projecte d'àmbit internacional que mantingui l'ús públic i el respecte pel medi ambient. • Xarxa Viària: La Diputació gestiona 1.100 km de carreteres, prioritzant les variants per treure el trànsit de l'interior dels pobles i millorant la seguretat en punts de gran pressió urbanística.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Trajectòria i Evolució de la Dansa amb Salvador Falla
Introducció a la Dansa i Primers Passos Salvador Falla repassa els seus inicis en el món del folclore, que van començar als 10 anys com a ballador. Amb només 20 anys, va rebre l'encàrrec de dirigir un grup a Valls per les festes de Sant Gil, una etapa que es va allargar durant cinc anys i que va marcar el seu camí com a director i coreògraf. Els Esbarts en l'Època de la Postguerra Després del conflicte nacional, es va intentar recuperar l'activitat dansaire a Tarragona. Davant la impossibilitat de refundar l'Esbart de l'Harmonia, els impulsors —entre ells el pare de Salvador— es van aixoplugar sota l'organització Educación y Descanso. Aquesta entitat era vista com la menys política i facilitava aspectes socials i culturals. Es va adoptar el nom de Esbart Dansaire de Tarragona. L'autor recorda que el suport institucional a la resta de l'Estat espanyol per al folclore era molt superior al de Catalunya, amb grups totalment subvencionats per diputacions i ajuntaments. Grans Satisfaccions i Obres Destacades Al llarg de més de 50 anys de dedicació, Salvador destaca que la dansa li ha donat immenses alegries que superen qualsevol petit entrebanc. Un dels seus llegats més importants és la creació coreogràfica: "Jo vaig fer la coreografia del Ball del Sant Crist de Salomó per encàrrec del senyor Joan Creus l'any 1972." Aquesta obra, que va comptar amb els arranjaments musicals de Jordi Núñez i escenografia del Fabià Puigserver, és avui un referent de la cultura popular recuperada. Evolució Social i Institucional Falla reflexiona sobre el canvi en la percepció del públic: * Abans: El folclore interessava a un grup reduït de persones (petit comitè). * Ara: Hi ha un gran suport del gran públic, tot i que critica que el suport de les institucions oficials (més enllà del local municipal) és pràcticament zero. Finalment, l'entrevista recorre la seva experiència fundant i dirigint nombrosos esbarts en localitats com l'Espluga de Francolí, Falset, Riudoms o Torredembarra, demostrant una vida dedicada a la difusió de la dansa tradicional.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Josep Maria de Sagarra: L'home que escrivia pel poble
El llegat de Josep Maria de Sagarra L'entrevista ofereix una visió íntima i professional sobre la figura de Josep Maria de Sagarra, destacant la seva capacitat per connectar amb el gran públic. S'emfatitza que Sagarra no només era un autor d'èxit, sinó un personatge amb un dandisme característic i un origen aristocràtic que, paradoxalment, tenia la màxima ambició d'escriure per a la gent del carrer i viure de la seva ploma. L'espectacle "Sagarrianes" L'eix central de la conversa és el muntatge Sagarrianes, que es presenta al Teatre Metropol de Tarragona. L'espectacle és un recorregut per la diversitat de gèneres que l'autor va cultivar: Poesia i Cançó: Inclou peces com La Balada de les Estrenes i la Cançó de Pluja, amb música composta expressament pel fill de l'actor. Teatre Dramàtic: Representat per La cançó d'una nit d'estiu, un drama humaníssim de quatre personatges. Comèdia Romàntica: La Careta, una obra d'una elegància extrema ambientada en una nit de carnaval. Farsa Grotesca: Les tres gràcies, que mostra el Sagarra més divertit i espontani. Reivindicació del Clàssic Es denuncia el perill que Sagarra es converteixi en un autor de "biblioteca" (com Verdaguer), on tothom el reconeix però ningú el llegeix ni el representa fora dels tres o quatre títols clàssics com El Cafè de la Marina. "Ell és un home que escriu pel poble... la seva màxima ambició és que el seu escriure li rendeixi econòmicament." Finalment, es destaca el paper de les companyies d'aficionats en la preservació de la seva obra i la dificultat però satisfacció de treballar en un projecte familiar, dirigint a la seva dona, l'actriu Montserrat Salvador.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Jornades de Portes Obertes a l'ONCE Tarragona
Conscienciació i accessibilitat a l'ONCE Tarragona Amb motiu de l'Any Europeu de la Discapacitat, la seu de l'ONCE a Tarragona organitza unes jornades de portes obertes per donar a conèixer la tasca de la institució i sensibilitzar la població sobre la realitat de les persones amb deficiència visual. Activitats i Tallers Educatius Les jornades se centren especialment en la formació d'escolars i joves mitjançant tallers pràctics: - Taller de Braille: Introducció al sistema de lectoescriptura mitjançant la combinació de punts. - Tiflotecnologia: Eines tecnològiques i informàtiques adaptades per accedir a internet. - Sensibilització sensorial: Activitats a cegues per comprendre la dificultat de moure's en un entorn visualment dependent. - Gossos pigall: Demostracions sobre el paper fonamental d'aquests animals en l'autonomia personal. Debat sobre l'Accessibilitat La directora de l'entitat a Tarragona, Juani Fuentes, destaca que l'objectiu no és la caritat, sinó la normalització i integració total dels ciutadans amb discapacitat. En aquest context, es presenten actes clau: - Taula rodona: Debat amb arquitectes i tècnics de la Generalitat sobre l'accessibilitat en espais públics. - Guia d'Accessibilitat: Presentació de nous recursos per adaptar des d'edificis fins a llars particulars. "No volem caritat, volem una normalització; som ciutadans i volem formar part de la ciutat on vivim." Cloenda Cultural Les jornades finalitzaran el 7 de novembre amb una vessant lúdica, destacant l'actuació musical del Benjamin León Trio, liderat per un músic amb ceguesa total, per demostrar que la discapacitat no és una barrera per al talent artístic.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Nits Clàssiques: Gastronomia i Música a Tarragona
Retorn de les Nits Clàssiques a l'Hotel Imperial Tàrraco L'entrevista presenta la segona edició de les Nits Clàssiques, una col·laboració estratègica entre l'Hotel Ocea Imperial Tàrraco i el Conservatori Professional de Música de la Diputació de Tarragona. Després de l'èxit experimental de l'any passat, la iniciativa es consolida com una proposta cultural i gastronòmica clau per a la tardor a la ciutat. Novetats de la Segona Edició Per a aquesta temporada, s'han introduït canvis rellevants per millorar l'experiència dels assistents: Canvi de dia: Les vetllades passen a fer-se els divendres per oferir un ambient més relaxat i sosegat, evitant les presses dels dies feiners. Format de la carta: Enguany s'ofereix una carta oberta amb plats nous i elaborats, en lloc d'un menú tancat, mantenint el preu de 30 euros. Tematització: Els plats incorporen terminologia musical per maridar millor amb l'esdeveniment. Ambient íntim: L'aforament està limitat a un màxim de 80-100 persones per garantir una atmosfera propera i exclusiva. Programació Musical de Novembre Les actuacions tindran lloc tots els divendres de novembre, coincidint amb el mes de Santa Cecília: 7 de novembre: Concert de professors (oboè, piano a quatre mans, trompeta i marimba). 14 de novembre: Quartet de trombons del conservatori. 21 de novembre: Nit de cant i piano amb la soprano Marta Mateu i el pianista Jordi Solín. 28 de novembre: Nit dedicada als instruments de corda (violí, viola i piano). Logística i Reserves L'organització destaca la importància de la reserva prèvia per personalitzar el muntatge de les taules. El sopar comença a les 21:30h i les actuacions s'inicien aproximadament a les 23:30h, durant el moment del cafè i els licors. "L'estudiant ha de veure la seva participació com un premi a la seva evolució i esforç."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Nova tecnologia XLA i estratègia de Dow a Tarragona
Innovació Tèxtil i la Nova Planta de Dow L'episodi se centra en la presentació de XLA (Crosslinked Affinity), un innovador polietilè reticulat produït a Tarragona que es transforma en una fibra elàstica d'altes prestacions per a la indústria tèxtil. Aquesta tecnologia permet fabricar fils, teles i peces de roba amb propietats úniques. Punts Clau del Projecte: Primícia Mundial: Tarragona ha estat escollida per allotjar la primera planta del món amb aquesta tecnologia, obrint un mercat totalment nou d'especialització. Talent Local: S'emfatitza que tant la producció com el servei tècnic i la direcció general (liderada per Juan Carlos Quadrado) estan formats per professionals de la regió. Inversió i Ocupació: El projecte representa una inversió de 30,3 milions d'euros i preveu la creació de 40 llocs de treball directes i uns 80 d'indirectes. Estratègia i Relació amb l'Entorn L'aposta de Dow Chemical per Tarragona es basa en factors geogràfics i humans estratègics: "Tarragona és un emplaçament estratègic... pel caràcter de les persones que treballen aquí, que estem considerats punters en el desenvolupament de tecnologia." Ubicació Privilegiada: Proximitat a matèries primeres del Nord d'Àfrica i Orient Mitjà, a més d'una excel·lent connexió portuària. Col·laboració Universitària: Una relació vital amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), principal font de tècnics i enginyers qualificats per a la factoria. Transparència Social: L'empresa manté una política de portes obertes i diàleg constant amb la societat civil a través de panells assessors per gestionar l'impacte ambiental i social.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Logística i muntatge de la 5a Nit de l'Empresari
Organització i Logística d'un Gran Esdeveniment L'entrevista detalla la complexitat darrere de l'organització de la Nit de l'Empresari, gestionada pel Centre Europeu de Convencions. Enguany, el repte ha estat transformar la Plaça de Braus de Tarragona en un espai de gala per a més de 1.400 comensals, una fita que destaca per la seva arquitectura efímera. El Repte de la Infraestructura Selecció de l'espai: S'ha buscat un lloc emblemàtic que pogués acollir una gran afluència, superant les dificultats tècniques d'un espai no condicionat. La Carpa: S'ha instal·lat la carpa rodona més gran d'Espanya, amb 45 metres de diàmetre, ja que no n'hi ha de prou grans per cobrir tota la plaça. Manteniment actiu: En tractar-se d'una "carpa viva", dos especialistes supervisen constantment la tensió dels materials segons la humitat i la temperatura. Gestió del Càtering i el Servei L'organització del sopar requereix una planificació mil·limètrica per garantir la qualitat en un volum massiu: Cuina d'alt rendiment: S'han instal·lat forns de convecció i una potència elèctrica de 90.000 watts per assegurar que el menjar arribi calent a tothom. Personal: El servei segueix una ràtio proporcional on, per a 1.000 persones, es necessiten aproximadament 100 cambrers. Distribució: S'aprofiten espais com el callejón per a l'aperitiu i les zones sota la grada per a la logística de cuina. "És l'anomenada arquitectura efímera: tota la feina de setmanes de muntatge desapareix després d'una sola nit." Terminis i Execució Final El muntatge base requereix una setmana de feina prèvia. Les darreres hores es dediquen a la col·locació de les 150 taules i l'adequació dels detalls per part dels cuiners i cambrers, garantint que la infraestructura estigui impecable per a l'arribada de les autoritats i empresaris.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Inauguració de la nova biblioteca al Campus Sescelades
Inauguració d'un equipament clau a la URV Aquest matí s'ha inaugurat oficialment la nova biblioteca del Campus Sescelades, un edifici espectacular per a la Universitat Rovira i Virgili (URV) que destaca per ser el més gran de la institució fins al moment. L'acte ha comptat amb la presència del rector Lluís Arola, el secretari general Antoni Pigrau i representants polítics de Tarragona i Reus. Característiques de l'edifici L'immoble ha estat dissenyat sota estàndards moderns de confort i funcionalitat: Superfície i capacitat: L'edifici té 5.500 metres quadrats distribuïts en tres plantes i un soterrani. Llocs de treball: Ofereix prop de 1.150 punts d'estudi (700 a la biblioteca pròpiament dita i 450 a la sala d'estudis i aula d'informàtica). Fons documental: Actualment disposa d'uns 60.000-70.000 volums, amb una capacitat màxima que supera els 100.000. Sostenibilitat: L'edifici forma part del programa europeu Universal i compta amb plaques solars fotovoltaiques a la façana per a l'estalvi energètic. Serveis i centres beneficiaris Aquesta biblioteca funcionarà de manera independent a les facultats, permetent l'accés fins i tot en cap de setmana. Actualment dóna servei a tres centres, però s'ampliarà el curs vinent: Escola Tècnica Superior d'Enginyeria (ETSE). Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química (ETSEQ). Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia. Futura incorporació: Facultats de Química i Enologia (prevista per al trasllat a l'estiu). Valoració dels estudiants Els primers usuaris que han visitat les instal·lacions han destacat el canvi positiu respecte a les antigues biblioteques provisionals: "Era necessari, l'altra s'havia quedat petita; hi havia tres o quatre taules i només." Els alumnes han ressaltat especialment la incorporació de noves tecnologies, com la possibilitat de connectar ordinadors portàtils, zones per a material multimèdia (DVDs) i la gran amplitud dels espais.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Obertura de les llars d'infants del Serrallo i el Miracle
Inauguració i Primer Dia de Funcionament Aquest matí de novembre han entrat en funcionament les noves llars d'infants públiques del Serrallo i el Miracle a Tarragona. El programa s'ha desplaçat fins al Miracle per captar l'ambient d'aquest primer dia, marcat per la presència de pares, nens i educadors en un entorn nou i adaptat. Detalls de les Instal·lacions i l'Adaptació Capacitat i Grups: Al Miracle s'han obert tres aules (dues per a nens d'1 a 2 anys i una per a nens de 2 a 3 anys), mentre que al Serrallo n'hi ha dues (un grup d'1 a 2 anys i un de 2 a 3 anys). Procés d'Adaptació: Durant els primers dies, l'horari és reduït (de 9:00h a 17:00h) i es permet l'acompanyament dels pares per facilitar la transició dels infants. Horari Regular: Un cop superada l'adaptació, el servei serà ampli, de 07:30h a 19:30h, per conciliar la vida laboral i familiar. Declaracions de les Responsables "Tothom tenia ja moltes ganes que aquest servei comencés a funcionar i penso que les famílies també, de fet han tingut molta matrícula." — Anna Vandrell, responsable de la xarxa de llars d'infants. Per la seva banda, Carme Duc, consellera d'Ensenyament, ha destacat que s’ha pogut cobrir pràcticament tota la demanda actual i ha avançat projectes de futur: * Inauguració imminent de la llar de Sant Salvador (8 de novembre). * Noves previsions per al curs vinent a Sant Pere i Sant Pau i la zona de Llevant. Impacte en les Famílies L'obertura ha estat rebuda amb molta satisfacció per part dels pares, malgrat que el curs hagi començat al novembre. Les famílies destaquen la lluminositat de les aules i la seguretat dels espais situats en zones emblemàtiques de la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
L'assetjament laboral i l'associació Moving No
Comprendre el Mòbing: Més que un Conflicte Laboral En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Teresa Domingo, delegada a Tarragona de l'associació Moving No, explica la realitat de l'assetjament laboral o mòbing. Es destaca que no és un simple desacord, sinó un maltractament psicològic sistemàtic que busca fer la vida impossible a la víctima. Característiques i Estadístiques de l'Assetjament L'assetjament no segueix una única direcció jeràrquica, tot i que les dades mostren patrons clars: * 66% dels casos: Prové d'un superior cap a un inferior. * 30% dels casos: Es dóna entre companys del mateix rang. * 4% dels casos: Prové d'inferiors cap a un superior (mòbing ascendent). Un element clau és la figura del testimoni mut: aquelles persones que veuen l'abús però callen, convertint-se en còmplices involuntaris. Domingo afirma amb contundència: "Una persona sola no pot assetjar, necessita la col·laboració dels altres." Conseqüències i la Dificultat de la Prova L'assetjament sol ser un procés llarg (mínim 6 mesos, sovint anys) format per petits detalls insignificants que, sumats, destrueixen la persona. Les conseqüències són greus: * Depressions i ansietat generalitzada. * Pèrdua de memòria i concentració. * En casos extrems, intents de suïcidi. Per emprendre accions legals, és imprescindible recollir proves, una tasca difícil pel desgast emocional de la víctima. Es recomana portar un diari detallat, fer fotos/vídeos si l'entorn és insalubre i gravar converses on hi hagi insults o ofenses. El Paper de l'Associació i el Suport Familiar L'objectiu de Moving No és sensibilitzar la societat i professionals (jutges, psicòlegs) i acompanyar les víctimes. El suport de l'entorn familiar és la base emocional fonamental per a la recuperació. Finalment, s'esmenta que els sectors amb més incidència són el funcionariat, l'àmbit sanitari i l'universitari.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Història i curiositats del cementiri de Tarragona
Exploració històrica del cementiri de Tarragona L'entrevista amb el doctor Josep Atzaray Martorell, autor del llibre Història Antiga i Moderna del Cementiri de Tarragona, ofereix una visió profunda sobre l'evolució d'aquest espai des de la seva creació fins a l'actualitat. El cementiri no només és un lloc de repòs, sinó un reflex fidel de la història civil, militar i social de la ciutat. Origen i gestió institucional Trasllat necessari: Fins al segle XIX, els enterraments es feien al costat de la Catedral. L'epidèmia de tifos exantemàtic de 1809, que va causar unes 9.000 morts, va col·lapsar l'espai original, obligant a crear el nou cementiri l'any 1825. Vinculació amb l'Hospital: Una de les particularitats és que la seva administració depèn de la fundació de l'hospital civil, destinant-se els beneficis de la gestió a necessitats hospitalàries. Monuments i figures rellevants Dins el recinte destaquen elements monumentals de gran valor històric: El monument al General Smith, promotor del port i governador de la ciutat. La sepultura del General Batet, figura clau del període republicà i la Guerra Civil. El mausoleu del Capità General víctima de l'epidèmia de 1809. Diversitat religiosa i evolució de costums Durant la conversa s'explora com el cementiri ha gestionat la pluralitat: Espais aconfessionals: Antigament existia una separació per a aquells que no volien ser enterrats en "terra sagrada", com els anglesos protestants o persones d'ideologia atea. Evolució tècnica: El pas de les fosses a terra als ninxols i, més recentment, l'augment de les incineracions. S'esmenta la curiositat que moltes famílies prefereixen comprar columbaris o ninxols per dipositar les cendres en lloc de dispersar-les. "El cementiri de Tarragona està molt vinculat a cada fet de la seva història; és un lloc sagrat i respectat per a tothom, pensin el que pensin."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Funcionament del Centre d'Emergències i el Sistema 112
Gestió de l'Emergència: Dels Operadors a la Gestió i Resposta L'entrevista amb Albert Magaroles ofereix una visió detallada d'un centre d'emergències des de dins. Aquest espai, tot i la seva aparença tranquil·la en moments de baixa demanda, és un entorn de coordinació crítica on treballen unes deu persones per torn (operadores de demanda, gestió i caps de sala). El procés de la trucada L'activitat s'articula a través del telèfon únic d'emergències 112, seguint les directives europees. El flux de treball es divideix en: Demanda: Recepció de la trucada, localització i classificació de l'incident. Classificació: Segons la tipologia, l'avís es desvia a policies, serveis sanitaris, bombers o protecció civil. Gestió: Coordinació interna per activar els grups de resposta (Mossos, Bombers, Sanitat). Reptes i Incidències El centre gestiona un volum elevat de trànsit, amb dades significatives com les 12.000 trucades rebudes en pocs dies, que van generar uns 2.000 serveis reals. S'han de gestionar situacions complexes com: Trucades múltiples: Un sol accident pot generar desenes d'avisos; el sistema ha de destriar la informació rellevant. Trucades malicioses: S'estima que fins a un 50% de les trucades són bromes o nules, un fet que s'intenta mitigar amb identificadors de trucada. Emergències extraordinàries: Activació de plans de protecció civil on s'incorporen altres departaments (Medi Ambient, Trànsit) i el Consell Assessor. Tecnologia d'Avantguarda El centre disposa d'eines avançades per a la vigilància i alerta a la població: Cartografia i GIS: Permet localitzar el número exacte d'un carrer i visualitzar càmeres de seguretat d'autopistes i polígons químics. Trucades massives: Un sistema pioner capaç de gravar un missatge i trucar automàticament a tots els telèfons fixos d'un barri o zona específica en cas de perill industrial o meteorològic. "Davant del dubte, s’ha de trucar sempre. Mai direm a ningú que no ens truqui per una bajanada; la seguretat és la prioritat."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Gestió de crisis al Centre d'Emergències de Tarragona
Coordinació i Gestió de les Emergències En aquesta sessió, parlem amb la Carme Cervelló, cap de sala del centre de gestió d'emergències, sobre la complexitat de mantenir l'operativitat en un entorn que pot passar de la calma absoluta a la crisi en qüestió de segons. La seva funció principal és l'organització de la sala per garantir que qualsevol incident es resolgui de la manera més eficient possible. Eines Tecnològiques i Control Visual El centre disposa d'una infraestructura puntera centrada en la monitorització constant: Macropantalles de control: Funcionen com una finestra al món, especialment enfocades a la vigilància dels polígons del sector químic mitjançant càmeres distribuïdes pel territori. Triple pantalla operativa: Cada gestor disposa de tres monitors per a funcions diferenciades: Gestió de recursos i registre d'activitat. Cartografia avançada per localitzar vehicles i punts quilomètrics exactes. Emissores de ràdio per a la comunicació directa amb els cossos d'intervenció. La Subjectivitat de l'Emergència i el Servei 112 Un dels punts més interessants de la conversa és la definició de què és una emergència. La Carme subratlla que el concepte és altament subjectiu i depèn del context sociocultural de cada persona. "El que per tu és una emergència, per una altra no ho és. Per algú que està aquí, no tenir aigua és una emergència." L'objectiu del servei 112 és no deixar mai cap trucada sense atendre, aplicant els protocols establerts per donar resposta a les necessitats de la població, siguin quines siguin. El Paper de la Dona en la Gestió de Crisi Es destaca la presència majoritària de dones en el torn actual, posant en valor la capacitat de coordinació i la gestió de múltiples tasques de manera simultània com a trets característics del personal que opera a la sala.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Seguretat i futur de la indústria química a Tarragona
Nou Centre d'Emergències i el seu impacte L'entrevista amb Javier Bort, director general de l'AEQT, destaca la posada en marxa del nou Centre d'Emergències Nacional de Catalunya a Tarragona. Aquest centre representa un salt qualitatiu en la gestió de crisis per a la indústria química local: Major coordinació: Uneix sota un mateix sostre els grups d'intervenció, sanitat i forces de seguretat. Proximitat tècnica: La ubicació estratègica entre els polígons nord i sud facilita que els tècnics de les empreses aportin informació crítica en temps real. Excel·lència europea: El centre es posiciona al nivell de la Champions League de la seguretat, superant fins i tot complexos de referència com el de Ludwigshafen (Alemanya). "Aquest centre no té res a envejar al centre de l'abast; en algun sentit està més avançat per la seva coordinació integral." Comunicació amb la societat i el Plaseqta Un dels pilars de la nova estratègia de l'AEQT és la millora de la transparència amb l'entorn: Interlocució veïnal: Es reconeix que durant anys s'ha descuidat la relació amb els moviments veïnals i ecologistes. Ara es treballa amb eines com el Panel Públic Assessor per traduir les demandes de la població en accions concretes. Renovació del Plaseqta: La revisió d'aquest pla de seguretat confirma que, tot i ser un model d'èxit anteriorment, l'actualització millorarà la respostes davant d'incidències, les quals han disminuït en xifres absolutes. Perspectives econòmiques i inversions Tot i la incertesa macroeconòmica a Europa, el polígon de Tarragona manté la seva fortalesa: S'han realitzat inversions de primer nivell mundial en els darrers anys (Repsol, BASF, entre d'altres). La nova planta de Dow Chemical destaca per la fabricació de fibres innovadores, tot i que el context de possible recessió a Alemanya i França obliga a la prudència en futurs anuncis a curt termini.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
22'
El nou Centre d'Emergències 112 de Tarragona
Un enfocament integral de l'emergència El delegat del govern a Tarragona, Cèsar Puig, explica que el nou centre no és només una infraestructura impactant visualment, sinó una eina de coordinació avançada. Gràcies a la tecnologia i als nous aplicatius informàtics, el centre gestiona la informació de manera molt més eficient per atendre crisis de qualsevol tipus. Tipologies de risc gestionades Encara que el disseny està molt enfocat al risc químic (donada la realitat industrial de la zona), les instal·lacions estan preparades per a una gestió integral: Inundacions: Seguiment precís dels cabals dels rius (com el Francolí) per avisar la població amb antelació. Fenòmens meteorològics: Gestió de nevades i incendis forestals. Emergències quotidianes: Infarts, accidents domèstics o persones perdudes al bosc. La importància de la geolocalització Un dels punts clau és la capacitat del sistema 112 per localitzar automàticament les trucades. Això és vital en casos on l'interlocutor té dificultats per expressar on és: "Sabem des d'on ens truca i això ens permet estalviar-nos preguntes i arribar abans al lloc dels fets." Aquesta tecnologia permet delimitar àrees de recerca molt concretes fins i tot amb trucades des de telèfons mòbils, facilitant enormement la feina dels equips de rescat. El Comitè de Crisi i la sala de decisió La sala de crisi és el cor del centre. Aquí es reuneixen els caps dels grups d'ordre, sanitari, mediambiental i d'intervenció (Bombers) per assessorar el director del pla (PLASEQTA en cas químic o NEUCAT en cas de nevades). El centre també disposa d'una sala de premsa per garantir que la informació a la ciutadania sigui fluida i institucional. Compromís amb el territori i transparència Puig destaca que l'existència d'aquest centre és fruit de la pressió ciutadana i de la col·laboració entre administracions i la indústria química (AEQT): S'aplicarà una política de portes obertes per a veïns i escoles. Es presentarà properament l'actualització del PLASEQTA adaptat a la normativa Seveso II. L'objectiu final és generar confiança mitjançant fets i inversió en tecnologia de punta.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Partit de futbol solidari d'UNICEF a Tarragona
Partit de Futbol Benèfic a favor d'UNICEF L'entitat UNICEF Tarragona organitza un esdeveniment esportiu i solidari excepcional que tindrà lloc aquest diumenge a les 11:30 h al Nou Estadi municipal. L'objectiu principal és la recapte de fons per a projectes humanitaris. Detalls de l'esdeveniment El partit enfrontarà dos equips amb cares molt conegudes: - Equip TV3: Format per professionals de la televisió pública catalana. - Equip UNICEF Tarragona: Una selecció d'exjugadors del Gimnàstic de Tarragona, del FC Barcelona i de l'Espanyol. Participants i col·laboracions destacades L'esdeveniment compta amb el suport de personalitats com el periodista Carles Francino i el secretari general de l'esport, Josep Maldonado. Entre els jugadors confirmats trobem figures històriques com: - Pel Barça: Chiqui Begiristain, Busquets, Amor i Eusebio. - Pel Nàstic: Santiago Coch, Cunillera i Palanca. - Àrbitre: El mediàtic Sergio Albert. Objectius solidaris i incentius Els beneficis es destinaran íntegrament a la escolarització de nenes a l'Iraq, un col·lectiu especialment vulnerable després del conflicte bèl·lic. "Invertir en els nens és la millor inversió que podem fer, ja que ells són el futur." Els assistents podran participar en el sorteig de samarretes signades per jugadors d'equips de Primera Divisió (Real Madrid, Atlético de Madrid, Deportivo, entre d'altres). L'entrada té un cost simbòlic de 5 euros i l'accés per als nens és gratuït.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Recuperació i rehabilitació del Pont del Diable
Projecte d'Escola Taller al Pont del Diable El projecte, que ha durat dos anys, ha implicat gairebé 100 persones, incloent 80 alumnes dividits en quatre mòduls de vuit persones cadascun, a més de professors i personal administratiu. La formació s'ha dividit en una fase teòrica inicial de sis mesos i una fase pràctica d'un any i mig on els alumnes han aplicat els seus coneixements directament sobre el terreny. Actuacions per especialitat Jardiners: Han recuperat els jardins històrics de la família Puig i Valls (uns 4.000 m²), realitzant tasques de neteja, recuperació de parterres, plantada d'espècies antigues i instal·lació de sistemes de reg. Paletes: S'han encarregat de la rehabilitació estructural de la caseta del guarda (que estava en ruïnes) i de la recuperació de marges, camins i bancals de pedra seca. Fusters: Han elaborat finestres, portes i cobertes, a més de mobiliari per a esdeveniments com Tarraco Viva. Auxiliars de manteniment: Han realitzat neteja forestal i han dissenyat itineraris eco-històrics per a futurs visitants. Futur del recinte i noves instal·lacions La rehabilitada caseta del guarda es convertirà en el centre de recepció de visitants, on es donarà informació i es vendran productes promocionals. A més, es preveu la creació d'un centre d'interpretació del patrimoni: una sala polivalent per explicar l'enginyeria hidràulica romana i l'entorn natural de la finca. Inversions i restauració de l'aqueducte S'ha assegurat una inversió de 3 milions d'euros (provinents de l'1% cultural del Ministeri de Foment) per a la restauració directa del monument: Consolidació de la pedra: Substitució de volums perduts per garantir la conservació durant segles. Recuperació arqueològica: Excavació dels trams de conducció d'aigua i de les pedreres originals. Millores en l'accés: S'ha recuperat la porta modernista de Juli Maria Fossas i s'ha habilitat una nova zona de pàrquing per a cotxes i autocars. "L'aqueducte és com una persona gran: està bé de salut, però si no es cuida, prendrà mal." L'objectiu final és transformar el Pont del Diable en un espai no només contemplatiu, sinó educatiu i de lleure, amb total seguretat per als visitants.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Seguretat i plans d'emergència petroquímica a Puertollano
Debat sobre la seguretat post-accident a Puertollano L'entrevista analitza les conseqüències del tràgic accident del 14 d'agost al complex petroquímic de Puertollano. Aquest succés, que va costar la vida a nou persones, ha posat en relleu les greus manques de seguretat i la necessitat urgent d'actualitzar els protocols d'emergència. Punts clau i carències detectades Inexistència de plans d'evacuació: El pla d'emergència exterior actual només preveu el confinament als domicilis, però no una evacuació organitzada de la població. Falta d'informació a la ciutadania: Els veïns denuncien que no hi ha manuals bàsics d'actuació ni sistemes de megafonia o sirenes per a alertes. Distància al nucli urbà: La planta es troba a escassos 1,5 o 2 quilòmetres del municipi, el que augmenta el risc per als residents. Logística de mercaderies perilloses: Es reclama la creació de vies de comunicació ràpides per a la sortida segura de camions amb càrrega crítica. Col·laboració amb Tarragona El moviment veïnal de Puertollano, representat per Fernando Mozos, busca aprendre del model de Tarragona, que disposa del complex petroquímic més gran d'Espanya i de sistemes de control més moderns. L'objectiu és establir un front comú entre federacions de veïns de ciutats petroquímiques (com A Coruña o Cartagena) per exigir: Participació activa: Que els veïns formin part de la redacció dels plans de seguretat. Modernització: Implementar tecnologies de detecció i control similars a les de Tarragona. Convivència garantida: Un equilibri real entre el desenvolupament industrial i la integritat física dels ciutadans. "Abans de l'accident era l'abans; ara és el després, i en aquest després volem estar i participar activament per garantir la seguretat de tots." L'entrevista conclou amb la menció d'una visita d'estudi a Tarragona per recollir informació i iniciar converses formals amb l'empresa Repsol i les administracions competents.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Anàlisi de la reconstrucció de l'Iraq i la Conferència de Donants
Les claus de la reconstrucció de l'Iraq L'entrevista amb Santi Castellà, professor de Dret Internacional de la URV, analitza la complexa situació geopolítica i jurídica arran de la Conferència de Donants a Madrid. El debat se centra en la legitimitat de l'ocupació i els veritables interessos darrere de la reconstrucció del país. La postura de les Nacions Unides i la legitimitat Castellà remarca que l'ONU s'ha trobat en una posició de debilitat extrema després de la invasió unilateral dels Estats Units. Els punts clau sobre el paper internacional són: Violació de la Carta de l'ONU: La invasió va incomplir l'article 2.3, ja que no hi havia autorització del Consell de Seguretat ni legítima defensa. Legitimació de l'ocupació: Es percep que la Conferència de Donants serveix per donar una pàtina de legalitat a una ocupació militar prèvia. Impotència dels EUA: La crida a altres països demostra la dificultat de gestionar el territori en solitari. Reconstrucció econòmica vs. Ajut humanitari El professor critica que el focus s'està posant més en els beneficis empresarials que en el benestar de la població iraquiana: Existeix el perill que els estats es reuneixin per "repartir-se el pastís" de la reconstrucció. Les multinacionals americanes tenen preferència en els contractes, cosa que posa en dubte la finalitat humanitària de les inversions. Sota el dret internacional, la situació ideal seria un fideïcomís de les Nacions Unides que gestionés el país fins a recuperar la sobirania. "No es pot parlar d'ajut humanitari mentre hi hagi tropes d'ocupació; l'ajut real el fan les organitzacions humanitàries, no els militars." Un futur incert L'anàlisi conclou amb una visió pessimista sobre l'estabilitat a curt termini. La resistència del poble iraquià i el rebuig a l'ocupació militar poden fer inviable la permanència de les tropes sense recórrer a una repressió més forta. El gran dubte és si en uns anys l'Iraq tindrà realment millors infraestructures o si només haurà servit per enriquir empreses estrangeres mitjançant el control del petroli.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Ferran Torrent i el retrat social d'Espècies protegides
Ferran Torrent presenta la seva nova novel·la L'escriptor valencià Ferran Torrent parla sobre la seva darrera obra, Espècies protegides, la segona part d'una trilogia iniciada amb Societat limitada. En aquesta conversa, l'autor desgrana els elements clau d'un fresc literari que posa el focus en la realitat del País Valencià. Eixos temàtics i trama La novel·la no només tracta sobre el món del futbol, sinó que s'entrelliga amb interessos foscos en altres àmbits: Urbanisme i política: El rerefons de les operacions especulatives i el finançament dels partits. Corrupció i decadència: Torrent descriu la societat valenciana com a "decadent", tot i que aclareix que la corrupció no és exclusiva del seu territori. L'humor com a eina: L'autor utilitza la ironia i el toc caricaturesc per evitar que el retrat sigui excessivament depriment. "Jo el que faig és agafar una realitat, distorsionar-la i fer una novel·la." Personatges i evolució La història recupera figures de l'entrega anterior, com l'empresari Juan Lloris, que ara intenta tornar a la vida pública a través de la presidència del València Club de Futbol. S'hi afegeixen nous perfils com un agent de la FIFA i un periodista que segueix la trama. Perspectives de futur Torrent confirma que hi haurà una tercera part de la trilogia que se centrarà en: L'Ajuntament de València. El sistema judicial. La continuïtat dels personatges principals per mantenir la coherència narrativa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
24'
Estratègies de Turisme, Comerç i Fires a Tarragona
Balanç de la Temporada Turística L'estiu a Tarragona s'ha tancat amb un creixement pròxim al 2%, una dada positiva que s'alinea amb la tendència general de Catalunya. El responsable de l'àrea, Francesc Ricomà, destaca canvis en el comportament del mercat: • Desestacionalització: S'observa un augment significatiu al juny i una estabilització al juliol i setembre, reduint la dependència absoluta de l'agost. • Perfil del visitant: Increment notable del turisme català i de l'Estat (País Basc, Madrid, Aragó). En l'àmbit internacional, destaca la recuperació del mercat francès i holandès, que compensen la davallada del turisme alemany. • Objectiu de pernoctació: Es treballa per convertir Tarragona en una destinació d'estada llarga i no només de visita de poques hores, promocionant actius com el Serrallo, els castellers i la gastronomia. Dinamització Comercial i Campanya de Nadal L'Ajuntament impulsa diversos plans per potenciar el teixit comercial local segons la zona geogràfica: • Via T (Centre): Consolidació d'un centre comercial a cel obert amb prop de 200 establiments. Es preveu una nova fase de senyalització abans de final d'any. • Barris (Torreforta i Sant Pere i Sant Pau): Redacció de plans de dinamització específics per a la fidelització del client local, amb una implementació prevista per al 2004. • Enllumenat de Nadal: Coordinació amb la Federació d'Unió de Botigues per oferir una il·luminació innovadora que mantingui l'atractiu de les festes. Infraestructures: El Palau de Congressos El Palau afronta una fase de modernització tecnològica clau per diversificar la seva oferta: Millora de l'Auditori (Sala August) S'invertiran uns 100 milions de pessetes en un sistema de sonorització d'última generació. Els treballs obligaran a tancar la sala des de mitjans de novembre fins a principis d'any. Segons Ricomà: "L'actuació convertirà la sala en un auditori de qualitat internacional capaç d'anul·lar la reverberació i adaptar-se informàticament a cada tipus de concert." Futur del Turisme de Negocis i Fires El govern municipal aposta per un model de fires especialitzades en comptes del model tradicional: • Fires d'èxit: Consolidació de Mobidec i llançament de la fira "El Teu Dia" (orientada a bodes i esdeveniments). • Impacte econòmic: Es destaca que el congressista genera una despesa mitjana de 200 euros diaris, sent un motor econòmic vital per a la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Viatge solidari als campaments de refugiats saharauis
Experiència i solidaritat al desert del Sàhara L'entrevista detalla l'organització dels vols xàrter directes des de Tarragona fins a l'aeroport militar de Tinduf, a Algèria. Aquest viatge té com a objectiu principal facilitar el contacte entre les famílies acollidores i els nens saharauis, així com permetre que entitats i ciutadans coneguin de primera mà la crua realitat del poble refugiat. La realitat dels campaments La vida dels saharauis es desenvolupa en un entorn extremadament hostil conegut com la Hamada algeriana, el lloc més inòspit del desert. Malgrat les mancances, el poble s'ha organitzat de manera admirable: * S'estructuren en vilaies o províncies que mantenen els noms de les seves poblacions d'origen. * Disposen de governs propis, escoles i ajuntaments. * La població és d'unes 200.000 persones, amb una forta mobilitat deguda als estudis a l'estranger (Cuba) o al treball a l'Estat espanyol per enviar diners a les famílies. L'estada i l'hospitalitat El viatge no és un trajecte turístic convencional. Els visitants s'allotgen directament amb les famílies a les seves jaimes, compartint la seva realitat quotidiana: * Hospitalitat extrema: Els amfitrions ofereixen tot el que tenen, arribant a realitzar el ritual de matar una cabra per honorar el convidat. * Consells pràctics: Es recomana beure sempre aigua embotellada i anar amb compte amb l'alimentació per evitar problemes intestinals. * Aportacions: Els viatgers poden portar fins a 20 kg d'ajuda, prioritzant estris de cuina, plaques solars, medicaments bàsics i aliments que no es troben als campaments. "Al desert és una cosa impactant i tothom qui va, diuen que torna. La solidaritat afortunadament també atrapa." Context polític i logística El conflicte, que dura des del 1975, es troba en un moment d'incertesa política amb propostes com el Pla Baker i la desconfiança cap a la integració al Marroc. Logísticament, el viatge té un cost aproximat de 500 euros, un preu elevat a causa de les condicions imposades per les companyies aèries algerianes, però que és l'única via directa per arribar-hi.