Conflicte i futur del Mercat Central de Tarragona

Debat sobre la reforma del Mercat Central L'entrevista realitzada a Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat de la Plaça Corsini, posa de manifest la tensió existent entre els comerciants i l'empresa municipal Espimsa, representada pel regidor Raül Font. El focus principal és el retard en el projecte de remodelació integral de l'edifici. Punts clau de la reivindicació Manca de criteris sòlids: Ribot critica que fins ara només disposaven d'un "esborrany" o "dibuix" sense pressupost definit, fet que impedia als venedors prendre decisions sobre els seus negocis. Necessitat urgent de reformes: Amb prop de 60 parades tancades i una estructura envellida, el projecte es considera vital per a la supervivència del servei públic. El factor temps: Tot i que es parla d'un termini de quatre anys, els venedors accepten la complexitat de l'obra, però exigeixen que no s'aturi el procés. Crida al diàleg i voluntat de consens L'associació lamenta la ruptura del diàleg en trobades anteriors i demana aparcar els "orgulls personals" per centrar-se en l'objectiu comú. Ribot subratlla la disposició del col·lectiu a negociar: "El mercat és més important que els nostres orgulls personals, i crec que es deuria tindre l'oportunitat de tornar a acabar aquell sopar que es va quedar a mitges." Visions de futur: Un mercat modern Els venedors tenen clar quines són les millores imprescindibles per oferir un servei de qualitat: 1. Climatització i aïllament: Evitar el fred, la calor i les filtracions d'aigua. 2. Logística millorada: Millors zones de descàrrega per a productes frescos. 3. Aparcaments i atractiu comercial: Potenciar el mercat com a motor de l'eix comercial de la ciutat.

El Sentit de l'Olor i la Gestió de Mapes d'Olors

La Importància de l'Ofacte en l'Ésser Humà L'episodi comença explorant com el sentit de l'olor ha estat crucial per a l'evolució animal i humana, servint per identificar aliments, depredadors i participar en la reproducció. El sistema olfactiu està íntimament lligat al sistema límbic, la part del cervell que gestiona les emocions, cosa que explica per què determinades olors poden evocar records d'infantesa o sensacions de plaer i rebuig. El Nas Humà com a Sensor d'Alta Precisió Es destaca que el nas dels animals i dels humans és el millor olfactòmetre existent, superant amb escreix la sensibilitat de molts laboratoris químics: • La capacitat de detecció és sorprenent; per exemple, el nas pot detectar l'àcid acètic en concentracions de 0,2 parts per milió. • S'utilitza l'analogia de detectar un sol català pintat de groc entre 6 milions de persones per il·lustrar aquesta sensibilitat. • Algunes substàncies com el sulfídric (pudor d'ous podrits) són detectables en concentracions 100 vegades inferiors. Projecte del Mapa d'Olors a Tarragona L'eix central de la conversa és el desenvolupament d'un nou mapa d'olors per gestionar la convivència entre la població i la indústria química. Aquest projecte s'estructura en tres fases principals: 1. Mapa Estàtic: Inventari detallat de les plantes químiques, depuradores i fonts emissores cròniques o en processos de manteniment. 2. Mapa Dinàmic: Ús de models de dispersió atmosfèrica per predir on anirà una olor segons el vent i el clima. 3. Implantació i Protocols: Creació de sistemes d'alerta i formació de la població. Els Olfactòmetres Humans Una de les innovacions és l'ús de panels de ciutadans entrenats. Es seleccionen persones amb una sensibilitat olfactiva superior per actuar com a sensors humans en la seva vida quotidiana, servint com a indicadors primerencs d'incidències industrials. "L'objectiu final no és assenyalar amb el dit, sinó establir vincles de col·laboració entre l'administració i les empreses per a la prevenció." Educació i Racionalitat en la Gestió Ambiental L'expert subratlla la importància de passar d'una societat basada en la "creença" o l'emoció de l'alarma a una societat educada i informada. La universitat actua com a interfície independent i creïble per retornar a la societat dades basades en l'evidència científica, minimitzant l'angoixa i millorant la transparència en la seguretat industrial.

Gira del Colectivo de Mujeres de Matagalpa a Tarragona

Lluitant pels Drets Humans des de Nicaragua L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta la tasca transformadora del Colectivo de Mujeres de Matagalpa, una organització civil de Nicaragua amb prop de dues dècades d'història. Ebelín Gutiérrez, integrant del grup, explica la seva missió de promoure una societat igualitària i justa, especialment en un context on l'Estat nicaragüenc sovint ignora les necessitats socials. Àrees d'actuació del col·lectiu L'organització treballa de manera integral a través de diversos projectes: * Educació i alfabetització: Beques per a infants sense recursos i programes per a dones de zones rurals. * Salut comunitària: Xarxes de promotores de salut i parteres en cases de dones locals. * Defensa jurídica: Representació legal i capacitació per a dones víctimes de violència i operadors de justícia. * Comunicació i cultura: Ús de la ràdio i el teatre social per trencar el silenci sobre temes tabús com la violència sexual o l'avortament. La realitat social a Nicaragua L'entrevistada descriu una situació crítica al seu país, marcada per: 1. Un retrocés en els drets humans i la manca de prioritats socials per part de l'Estat. 2. L'alt índex d'atur que força l'emigració massiva cap a països veïns com Costa Rica. 3. L'augment de la violència de gènere, amb l'esfereïdora dada que una de cada tres dones pateix abusos. "No som sectors vulnerables, sinó que són les polítiques de l'Estat les que ens vulneren els nostres drets." Cita a Tarragona Com a part de la seva gira europea sota el lema "Globalitzem la solidaritat", el grup Teatro de Mujeres actuarà al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. La funció inclourà música, imatges de la realitat nicaragüenca i un espai de debat amb el públic.

Entrevista a l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach

Situació de l'Església i la figura de Joan Pau II L'entrevista comença amb una reflexió profunda sobre l'estat de salut del papa Joan Pau II i la transcendència del seu 25è aniversari de pontificat. L'arquebisbe destaca que el ministeri de Pere és el punt de referència per a la unitat i comunió de l'Església universal. La salut i la imatge pública del Papa • Es discuteix la fragilitat física del pontífex degut a la seva edat i els atemptats patits, contrastant-ho amb la seva força de voluntat i desig de complir amb les seves responsabilitats. • L'arquebisbe reflexiona sobre el límit de la sobreexposició mediàtica de la malaltia, argumentant que en un món dominat per la imatge, el Papa esdevé un signe profètic que demostra que el més important no és el que es veu. Balanç de 25 anys de pontificat • Es subratlla la seva defensa de la dignitat de la persona, els drets humans i les seves encícliques socials sobre globalització i ecologia. • Es destaca la seva gran sintonia amb la joventut, exemplificada en les Jornades Mundials de la Joventut que apleguen milions de persones. • > "Sóc un jove de 83 anys." Temes d'actualitat social i política a Catalunya S'aborden qüestions que afecten directament la societat catalana i el paper dels cristians en l'esfera pública. Eleccions al Parlament i responsabilitat ciutadana Els bisbes catalans exhorten a la participació activa en les properes eleccions. Es demana als catòlics una jerarquia de valors i coherència entre les seves conviccions i el seu vot, posant èmfasi en la justícia social i la família. El debat sobre l'eutanàsia i el respecte a la vida L'Església es posiciona fermament en contra de l'eutanàsia, defensant la vida des de la concepció fins a la mort natural. L'arquebisbe presenta el document de voluntats anticipades com una eina per garantir una mort digna sense caure en l'acarnissament terapèutic ni en procediments letals. Organització i futur de l'Església Relleus episcopals i renovació interna • Es comenta la dinàmica de relleus a diòcesis com Vic o Barcelona, subratllant que l'Església ha de ser una comunió i que els canvis no han d'aturar el ritme de la comunitat. • A l'Arxidiòcesi de Tarragona, s'ha apostat per la incorporació de joves i laics en llocs de responsabilitat. Setmana Social d'Espanya a Tarragona L'arquebisbe convida a participar en la trobada sobre l'Europa de la solidaritat, on s'analitzaran les arrels cristianes i el futur de la constitució europea des de la doctrina social.

Lluís Badia i el futur del Port de Tarragona

Entrevista a Lluís Badia sobre Projectes Estratègics El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Lluís Badia, analitza l'actualitat econòmica i d'infraestructures de la demarcació, destacant el suport a la candidatura per a l'Exposició Universal del 2015. Badia emfatitza que, més enllà del resultat final, el projecte serveix per unir institucions i accelerar inversions de l'Estat i la Generalitat. El Consorci del Camp de Tarragona Es valora positivament la nova etapa de consens entre els alcaldes de Tarragona, Reus i Vila-seca, tot i les recents queixes de l'alcalde de Cambrils: Objectiu: Actuar com a lobby per resoldre dèficits històrics. Prioritats: Millora de les comunicacions viàries (N-340, autovia a Montblanc) i el desenvolupament de l'Aeroport de Reus com el segon aeroport de Catalunya. Crítica: Badia lamenta els personalismes que poden frenar els interessos generals de la regió. Inversions i Projectes al Port El Port de Tarragona preveu una inversió de 115 milions d'euros en els pròxims dos anys, amb diversos projectes clau: Moll d'Aragó: Ja es troba concessionat al 100% per a productes agroalimentaris i siderúrgics. Barri del Serrallo: Reordenació de la façana marítima amb la nova llotja, un aparcament soterrat i una plaça de dues hectàrees. Marina de luxe: Una aposta pel turisme d'alt nivell amb capacitat per generar 700 llocs de treball. Ferrocarril: L'any 2004 s'executarà el desviament dels trens perquè deixin de passar pel barri de pescadors. "Els somnis són els que porten, finalment, a que les ciutats siguin referència internacional." Perspectives de Creixement Pel que fa al tràfic de mercaderies, destaca el creixement del 40% en vehicles, situant Tarragona com el tercer port de l'Estat en aquest sector. Tot i una lleugera baixada en agroalimentaris per la bona collita local, es preveu tancar l'any amb uns 30 milions de tones mogudes.

2003-10-07 JOAN MIQUEL NADAL

Entrevista a Joan Miquel Nadal: Reptes del Consorci del Camp i Actualitat de Tarragona

El Nou Horitzó del Consorci del Camp de Tarragona L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, detalla la seva recent proclamació com a president del Consorci del Camp de Tarragona. Nadal subratlla que l'ens no ha de ser vist com una nova estructura administrativa, sinó com una taula rodona de debat estratègic per al futur del territori. Objectius Estratègics del Consorci • No-administració: Clarificar que el Consorci no és una Diputació ni un nou òrgan burocràtic que demana impostos o dona subvencions. • Taula de projectes: Actuar com un espai de consens per recollir les aspiracions de les comarques i traslladar-les a les institucions pertinents. • Eixos d'actuació: Seguretat ciutadana, qualitat de vida, infraestructures i posicionament geogràfic a Europa. Infraestructures i Seguretat Nadal posa un focus especial en la necessitat de privatitzar o millorar la gestió de l'Aeroport de Reus per evitar quedar marginats entre Barcelona i València. També proposa un diàleg fluid amb la Generalitat per a la implantació dels Mossos d'Esquadra a les comarques del Camp. "No som una administració intermèdia... som Camelot, una taula rodona on es debaten les coses importants per al futur de les nostres comarques." Temes d'Actualitat a la Ciutat de Tarragona Indústria Química i Medi Ambient En relació al mapa de males olors elaborat per la Universitat Rovira i Virgili (URV), Nadal defensa la responsabilitat de la majoria d'empreses químiques però insta a detectar i sancionar els incívics que danyen la reputació del sector. Gestió Municipal i Polèmiques • Mobilitat: Defensa la gestió de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) i respon a les peticions de dimissió, marcant el camí cap a una autocrítica i un salt endavant en el servei de busos. • Projecte Sabinosa: Nadal es mostra rígid sobre el futur d'aquest espai litoral: ha de tenir un ús 100% públic, rebutjant qualsevol intent de privatització per a ús hoteler. • Plenaris municipals: Crítica a l'oposició per allargar les sessions plenàries per motius de publicitat política en lloc de buscar l'eficiència administrativa.

75 anys de l'IES Comte de Rius: Història i futur

Commemoració del 75è Aniversari de l'IES Comte de Rius L'IES Comte de Rius de Tarragona celebra set dècades i mitja de trajectòria educativa. El centre, que actualment aplega més de 800 alumnes, ha preparat una programació intensa i oberta a tota la ciutat per repassar el seu llegat i projectar-se cap al futur. Una Mirada a la Història i Evolució El centre ha viscut una important itinerància i diversos canvis de nom des de la seva fundació com a Escola del Treball: Ubicacions històriques: Des del carrer Armanyà, passant pel carrer Jaume I i la plaça Imperial Tàrraco, fins a l'actual ubicació a la zona educativa des del 1982. Nomenclatura: Ha estat conegut com a Escola de Maestria, Instituto Politécnico Nacional i, actualment, com a Institut d'Ensenyaments Professionals. Transformació social: S'ha superat l'estigma de la Formació Professional (FP), passant de ser una sortida per a qui no aprovava l'EGB a ser una opció de prestigi amb alta inserció laboral. Dades curioses: Per l'institut han passat uns 22.000 alumnes. Fins al curs 1964-65 no hi va haver la primera alumna. Compta amb un Star System propi amb exalumnes com el corredor Gregorio Lavilla o el músic dels Pets Fermí Fernández. Actes de Celebració i Qualitat Educativa El programa d'activitats inclou actes institucionals, tècnics i emotius: Jornades de Qualitat de l'Ensenyament: El centre lidera la implantació de sistemes de gestió sota la norma ISO 9001-2000. Reconeixements: Lliurament de la Medalla de Plata de la Ciutat per part de l'Ajuntament de Tarragona. Memòria gràfica: Publicació d'un llibre de 250 pàgines i una exposició retrospectiva al Palau de la Diputació. Setmanes Tècniques: Activitats mensuals dedicades a cada família professional (Química, Edificació, Electricitat, Automoció i Metall). "L'institut ha generat tanta documentació històrica que volem que la ciutadania en gaudeixi sense haver d'anar a l'arxiu." El Futur de la Formació Professional Actualment, especialitats com la Química són un referent a Catalunya, mentre que el sector del Metall destaca per una demanda laboral tan alta que les empreses es disputen els professionals formats al centre.

2003-10-06 NOVIS

La parella afortunada del sorteig Maite Delgado i Carles Cabau han resultat guanyadors d'un sorteig molt especial celebrat al Palau de Congressos de Tarragona. Entre un total de 136 parelles, el seu número, el 053, ha estat l'escollit per a realitzar un casament amb gairebé totes les despeses cobertes el pròxim 31 d'octubre. Reaccions i sorpreses d'última hora Incredulitat inicial: La parella confessa que no s'esperaven gens el premi. De fet, només mig minut abans de cantar el número, la germana de la Maite els havia confirmat quin número tenien. Emoció desbordada: El Carles explica que li ha començat a tremolar tot i que encara no acaba de processar la notícia, mentre que la Maite destaca la cara de sorpresa del seu xicot en el moment del sorteig. Un canvi de plans radical Tot i que ja tenien intencions de casar-se en un futur, aquest premi accelera dràsticament els seus preparatius: Comunicació a la família: A casa del Carles (Lleida) encara no saben res, i hauran d'avisar-los amb només quatre mesos d'antelació. La demanada oficial: Demà mateix celebraran un sopar (també inclòs en el premi) on el Carles farà la petició de mà formal. Obres a contrarellotge: Actualment estan fent obres al seu futur pis "a poc a poc"; ara hauran de córrer per tenir-lo llest. "Vens aquí a un sorteig que saps que no et tocarà mai, però t'ha creat una il·lusió i hem vingut... quan han dit el 053 m'ha començat a tremolar tot." Una història d'amor sorgida a PortAventura La parella es va conèixer fa uns 5 anys treballant a Universal Mediterrània (l'actual PortAventura World). Des de llavors han consolidat la seva relació, que ara culminarà amb una cerimònia civil al Palau de Congressos durant el transcurs d'una fira.

Proclamació de Joan Miquel Nadal al Consorci del Camp

Relleu a la presidència del Consorci del Camp de Tarragona L'actualitat informativa de la jornada se centra en el Palau de la Diputació, on té lloc el relleu institucional a la cúpula del Consorci del Camp de Tarragona. L'acte marca la fi de la interinitat de Joan Aregio i l'inici del mandat de l'alcalde de Tarragona. Detalls clau del nomenament Joan Miquel Nadal assumeix el càrrec de president de forma directa, sense necessitat de votació formal. L'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, va decidir retirar la seva candidatura per integrar-se com a vicepresident en la llista de Nadal. L'alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, ocuparà la vicepresidència adjunta. Desenvolupament de l'acte i acords Després dels parlaments oficials i la signatura dels documents pertinents, el Consell Rector es reunirà a porta tancada per formalitzar qüestions organitatives: Modificació dels estatuts: S'ajustaran petits detalls tècnics del funcionament del Consorci. Comissió Permanent: Es definirà la composició d'aquest òrgan directiu, que estarà format per 11 membres. "Nadal assumirà la presidència sense necessitat de passar per eleccions perquè l'alcalde de Reus va decidir retirar la seva candidatura i afegir-se a la de Nadal." Finalment, els portaveus atendran els mitjans de comunicació per explicar els acords presos en la sessió executiva.

Presa de possessió de Joan Miquel Nadal al Consorci del Camp

Presa de possessió i nova etapa L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha pres possessió oficialment com a president del Consorci del Camp en un acte celebrat a la Diputació de Tarragona. Aquest nomenament arriba després del consens assolit amb l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, qui va retirar la seva candidatura per integrar-se com a vicepresident. El cartipàs es completa amb Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, com a vicepresident adjunt. Objectius i naturalesa de l'ens Durant el seu discurs, Nadal ha posat èmfasi en la identitat del Consorci, definint-lo no com una nova administració burocràtica, sinó com una eina de lobby i treball col·laboratiu: Consens territorial: Voluntat d'unir institucions públiques, entitats privades i sindicats. Visió regional: Considerar el Camp de Tarragona com un conjunt que va més enllà de les tres comarques històriques. Estratègia política: Actuar com a grup de pressió davant d'altres institucions per a temes clau com les infraestructures i la immigració. "El consorci no és una altra administració... és un ens de consens, de treball, és un lobby de feina que pot marcar direccions." Properes passes i gestió Immediatament després de l'acte, s'ha iniciat una reunió del Consell Rector per a: 1. Aprovar modificacions estatutàries que agilitzin el funcionament de l'ens. 2. Nomenar la figura d'un gerent que gestioni el dia a dia. 3. Constituir la Comissió Permanent, l'òrgan directiu que liderarà les negociacions directes del territori.

Evolució de llicències i projectes urbans a Tarragona

Balanç de llicències i activitat econòmica El regidor Jordi Sendra analitza l'estat de les llicències d'obres i obertura d'establiments a Tarragona durant els primers nou mesos del 2003. Les dades reflecteixen un creixement sostingut i una evolució positiva de l'economia local: Naus industrials: S'ha produït un increment molt significatiu, passant de les 18 llicències de l'any anterior a les 58 actuals, cosa que indica un fort interès empresarial per la ciutat. Habitatge: Es manté un ritme constant amb la concessió de 30 llicències per a edificis (que sumen 613 habitatges) i s'espera igualar o superar les xifres del 2002 a final d'any. Rehabilitació: Destaca la millora en la rehabilitació de façanes amb 122 actuacions, superant ja el total de l'any passat, gràcies a les subvencions municipals. Obertura d'establiments i control municipal Pel que fa a les llicències d'activitat, es segueix la normativa de la Generalitat segons la incidència ambiental: Activitats innòcues: Ja s'han superat les dades del 2002 amb 240 llicències. Control i inspecció: L'Ajuntament manté una lluita activa contra el soroll i l'incompliment d'horaris. El regidor és contundent respecte a la normativa: "Anem a la batalla contra aquest grup que té la sensació que tot està permès i que això és la jungla; l'Ajuntament ha de ser molt rigorós per protegir el ciutadà." Projectes de la Brigada Municipal i futur urbà L'àrea de serveis públics destaca millores en la proximitat i accessibilitat: Intervencions finalitzades: Nous accessos al Parc de la Ciutat, rampes per a minusvàlids entre Torreforta i Riu Clar, i l'embelliment de l'entrada a Bonavista. Projectes imminents: Renovació de la Plaça Pompeu Fabra (amb una inversió de 40 milions de pessetes), la rotonda de Pere Martell i la supressió de barreres arquitectòniques. Gran zona verda del Francolí: S'anuncia el projecte del Pla Parcial 2, que crearà una zona verda de 15-16 hectàrees (tres vegades el Parc de la Ciutat) amb espais per a esport, jocs infantils i un escenari natural per a teatre i música.

Adéu a Cal Perpinyà: 127 anys d'història del calçat

El tancament d'una institució a Tarragona Francesc Perpinyà, representant de la quarta generació de la família, explica el tancament de la històrica sabateria Cal Perpinyà després de 127 anys d'activitat ininterrompuda. Tot i que el negoci era viable econòmicament, les circumstàncies immobiliàries i la decisió personal de jubilar-se han portat a baixar la persiana definitivament. L'evolució del comerç local El text reflexiona sobre com ha canviat el món de la venda al detall: De l'artesania a la comercialització: Els orígens de la botiga eren artesanals, on es feien sabates a mida i es prenien mesures al client. El pes de l'aparador: Antigament, el valor residia en la marca del comerç i la confiança en el botiguer. Avui dia, la venda entra pels ulls a través d'aparadors grans i marques globals. Globalització vs. Especialització: Perpinyà adverteix que el comerç s'ha tornat homogeni a tot el món, i que l'única via de supervivència per al petit comerç és l'especialització extrema. Una història de quatre generacions La botiga va néixer el 1876 al carrer Major i es va traslladar a la Rambla el 1932, en un moment en què aquella zona era considerada l'Eixample de Tarragona. "Et sap greu tancar un negoci de tants anys... et remou el cor ser tu qui li posa el punt final." El llegat i el futur Francesc Perpinyà planeja recollir tota la documentació familiar, factures antigues i fotografies en un llibre que compari la història de la botiga amb l'evolució de Tarragona i del món. Destaca la fidelitat d'una clientela que valorava el regust antic de l'establiment, des del mobiliari modernista fins a la caixa registradora original.

Sorteig d'un casament al Palau de Congressos de Tarragona

Un esdeveniment excepcional a Tarragona Aquest divendres es durà a terme un sorteig singular al Palau de Congressos de Tarragona: un casament completament gratuït que se celebrarà el 31 de gener a la Sala August. L'esdeveniment coincideix amb la fira El Teu Dia, un espai dedicat exclusivament al món de les celebracions i nupcials. Participants i expectatives Un total de 140 parelles de tota Catalunya s'han inscrit per optar a aquest premi valorat en uns 9.000 euros. A l'entrevista hi participen el Jordi, la Sandra i la Mar, tres representants que comparteixen com es van assabentar de la iniciativa: * A través de la premsa local i el diari. * Pel boca-orella entre veïns. * Mitjançant internet i les xarxes digitals. Anecdotari i preparatius La conversa revela detalls curiosos sobre les parelles participants: * Secrets i sorpreses: La Mar confessa que el seu xicot encara no sap que estan apuntats al sorteig, confiant que l'oferta de tenir-ho tot pagat (anells, viatge, etc.) serà un incentiu suficient. * Espai original: Els participants coincideixen que el Palau de Congressos és una alternativa moderna i trencadora davant les opcions tradicionals com l'església o el jutjat. * Viatge de noces: El premi inclou un viatge a Egipte, tot i que entre les parelles hi ha preferències variades com el Japó, els Estats Units o creuers pel Mediterrani. "A cavall regalat, no li miris el dentat; si no veiem Nova York, veurem les piràmides, que no està gens malament." El valor del premi i la tradició Els futurs contraents valoren especialment l'estalvi econòmic i la reducció de l'estrès que suposa tenir l'organització dirigida. També es discuteix sobre temes clàssics com la configuració de la llista de convidats, el juart (aixovar) i els compromisos familiars amb regals poc encertats que acaben guardats en un armari.

L'aprenentatge de la llengua àrab i la seva cultura

L'auge de l'interès per la llengua àrab L'Amal, resident a Espanya des de fa deu anys, explica com ha crescut l'interès per la llengua àrab en l'última dècada. Inicialment, el contacte era gairebé nul, però actualment hi ha una major presència en els mitjans i una oferta creixent de cursos formatius. Aquest interès neix sovint de la necessitat de professionals (com a professors, infermeres o policia) que treballen directament amb la població immigrant, especialment del Marroc. Reptes en l'aprenentatge i recursos limitats Tot i l'interès, aprendre àrab segueix sent un repte a causa de la manca de materials: - És extremadament difícil trobar material didàctic o novel·les. - Les biblioteques i llibreries disposen de molt poc fons bibliogràfic en àrab. - A Barcelona, es destaca la Casa del Llibre Àrab com un dels pocs punts de referència. Metodologia didàctica i complexitat del sistema L'Amal utilitza una metodologia adaptada per a principiants, començant des de zero com si fossin infants: 1. L'alfabet: Estudi de les 28 lletres i la seva grafia variable segons la posició (inicial, medial o final). 2. Fonètica i escriptura: Ús de signes gràfics per a les vocals curtes, que s'escriuen com a accents. 3. Gramàtica i cultura: No només ensenya el sistema lingüístic, sinó que integra la cultura àrab en les seves classes. Àrab clàssic vs. Dialectes locals Es fa una distinció fonamental entre l'àrab clàssic i els dialectes: "L'àrab clàssic és el que s'utilitza a la ràdio, la televisió i els llibres; el que parlem al carrer és el dialecte local de cada país." L'Amal ensenya l'àrab clàssic perquè és la clau que permet entendre qualsevol llibre i comunicar-se de manera transversal en tot el món àrab, tot i que reconeix que la comunicació amb persones sense estudis que només parlen dialectes locals pot ser complexa fins i tot per als parlants natius.

Activitats i serveis de l'Institut de Serveis Socials

Visió General de l'Oferta Social a Tarragona L'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona ha presentat una programació de sis programes d'activitats per a l'últim trimestre de l'any, oferint unes 2.000 places. La filosofia d'aquests projectes, segons la regidora Marielsa Exposito, no és només participativa, sinó que busca la integració social i la formació a través de l'oci. Programes per Edats Infància (0 a 5 anys): Projectes com el Chumet o la Ludo Baby centrats en aspectes lúdics que marquen pautes de conducta social des de ben petits. Infants i Adolescents (3 a 12 anys i ESO): Centres oberts que funcionen fora de l'horari escolar. Ofereixen reforç educatiu no reglat i tallers de guitarra, teatre o manualitats. Àmbit Comunitari: Iniciatives que involucren la família en sortides culturals i mediació social per reforçar el vincle entre pares i fills. La Gent Gran i les Llars Municipals L'activitat física i mental és l'eix central per a la gent gran, amb propostes consolidades com l'aigua-gim o cursos de ioga i memòria. La regidora destaca que l'ajuntament està treballant en l'obertura de noves infraestructures: Llar del carrer Pere Martell: Obertura imminent amb gran qualitat d'acolliment. Llar de l'Albada: Donarà servei també als barris de la Floresta i Riuclar. "No només és una oferta d'arribar a la gent, sinó també de formació i d'ajudar-los en la seva integració social." Accés i Informació S'ha aclarit que per accedir a les llars municipals només cal ser major de 60 anys, sense necessitat de ser soci de cap entitat, tot i que les associacions internes poden requerir-ho per a viatges o activitats extra. Les persones interessades es poden adreçar a: La Conselleria de Benestar Social. L'Institut Municipal de Serveis Socials. Qualsevol centre cívic de la ciutat.

Montserrat Salvador: 50 anys de teatre i la Creu de Sant Jordi

Reconeixement a una carrera de fons L'actriu Montserrat Salvador expressa la seva sorpresa i emoció pel recent atorgament de la Creu de Sant Jordi. Després de 50 anys de dedicació a les arts escèniques, ho considera un honor inesperat però just, especialment per la seva tasca en el teatre independent i no subvencionat. Una vida entre l'exili i l'escenari Durant l'entrevista, Salvador repassa la seva trajectòria marcada per diversos punts clau: Arrels tarragonines: Nascuda a Tarragona i filla del director del Diari de Tarragona, manté un fort vincle emocional amb la ciutat malgrat l'exili i la seva vida a l'estranger. Trajectòria internacional: Ha treballat i estat premiada en països com l'Argentina i Costa Rica, així com a Madrid, tot i que confessa que el reconeixement institucional a Catalunya s'ha fet esperar. L'ètica professional: L'actriu destaca la importància de portar l'ofici amb "dignitat i senyoria", allunyant-se de les vanitats i l'ambició desmesurada. El present: Homenatge a Sagarra Actualment, Salvador participa en l'espectacle Sagarrianes, un muntatge de la companyia Teatre Popular de Barcelona que s'estrena a Tarragona. Aquest projecte és un tribut a la figura de Josep Maria de Sagarra i inclou: Recital de poemes i miniatures teatrals. Cançons inèdites amb música composta pel fill de l'actriu. Un to de farsa i elegància que recorre l'obra del "poeta del poble". "És un honor i un reconeixement a 50 anys de portar la creu del teatre quan no som entitats subvencionades... una creu que ara serà amb joia."

Avenços en la simplificació del tractament de la sida

Investigació sobre la simplificació terapèutica del VIH Recentment, s'han presentat a Barcelona els resultats d'un estudi col·laboratiu decisiu que demostra com un nou còctel de fàrmacs aconsegueix simplificar el tractament de la sida sense perdre eficàcia. En aquesta investigació, que va començar a gestar-se entre els anys 1998 i 1999, hi ha participat activament l'Hospital Joan XXIII de Tarragona juntament amb altres centres de referència com l'Hospital Clínic i Can Ruti. Punts clau de l'estudi Reducció de la càrrega farmacològica: S'ha passat d'esquemes complexos de 12-15 pastilles diàries a pautes de només dos o tres comprimits al dia. Eficàcia equivalent: L'estudi confirma que la simplificació és igual d'eficaç que els tractaments més complicats quant a resultats virològics i immunològics. Millora de l'adherència: En reduir el nombre de tomes, el malalt compleix millor el tractament, garantint un èxit terapèutic més prolongat. Abast de la mostra: L'estudi ha comptat amb la participació de gairebé 500 pacients de 15 centres de Catalunya. L'impacte en la qualitat de vida Els doctors subratllen que aquest canvi marca un "abans i un després" per als afectats. La disminució dels efectes tòxics i l'alliberament dels horaris estrictes permeten que els pacients portin una vida pràcticament normal, tant en l'àmbit laboral com familiar. "L'objectiu de la recerca és millorar el nostre coneixement d'una malaltia i comunicar-ho perquè es pugui aplicar a la pràctica diària." El context de la recerca a casa nostra Els investigadors aprofiten per reclamar més recursos, destacant que Catalunya i Espanya tenen un gran potencial investigador però amb un pressupost (al voltant de l'1,1% del PIB) que encara està lluny de la mitjana europea (2%) o de països capdavanters com Finlàndia. Finalment, adverteixen que, tot i el control de la malaltia, cal no abaixar la guàrdia en la prevenció per evitar rebrots de nous contagis.

Futur i reptes del transport públic a Tarragona

Resposta a les crítiques veïnals En aquesta entrevista, Antoni Peco, vicepresident de l'EMT, aborda la petició de dimissió realitzada per la federació Tarragona Segle XXI. Peco considera que la petició és precipitada tenint en compte que només fa dos mesos que ocupa el càrrec. Defensa que la gestió d'una empresa pública és complexa i requereix temps per veure canvis palpables. Document de 2002: Peco referma el seu compromís amb els acords signats anteriorment, tot i que recorda que les prioritats i els recursos són limitats. Diàleg: Es mostra obert a mantenir reunions amb les associacions, prioritzant sempre l'interès general sobre els particulars. Noves línies i mobilitat urbana Un dels punts clau és l'adaptació del servei a la nova reobertura de l'Avinguda Catalunya. L'objectiu principal és: Apropar el servei d'autobús al nou CAP (Centre d'Atenció Primària). Millorar la connexió amb l'Hospital Joan XXIII, que s'està consolidant com el nou centre d'atracció de la ciutat. "La mobilitat és un dret dels veïns i veïnes de Tarragona i hem de garantir que tothom tingui possibilitat de fer servir el transport públic." Gestió econòmica i servei públic Peco defensa fermament la naturalesa de l'empresa com a servei públic, argumentant que el seu benefici ha de ser social i no econòmic. Tarifes 2004: Es preveu que el bitllet senzill es mantingui en 1 euro, mentre que els abonaments podrien pujar només segons l'IPC. Flota adaptada: Es fixa l'objectiu que el 100% de la flota sigui accessible per a persones amb discapacitat en els propers anys.

Crisi a l'EMT: Veïns demanen la dimissió d'Antoni Peco

Conflicte per la Gestió del Transport Públic a Tarragona Javier Vilella, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona Segle XXI, exposa els motius pels quals la seva entitat, que agrupa 22 associacions, sol·licita formalment la dimissió d'Antoni Peco com a vicepresident de l'Empresa Municipal de Transports (EMT). Motius Principals de la Petició Incompliment d'Acords: El punt central de la queixa és el trencament d'un document signat el juliol de 2002. Aquest acord, fruit d'una auditoria i un llarg procés de diàleg, establia millores en la mobilitat que ara s'estan desfent. Manca de Diàleg: Vilella critica durament que s'hagin pres decisions unilaterals, com l'eliminació de línies o la supressió de parades, sense consultar prèviament les entitats veïnals. Incoherència Crítica: La federació retreu a Peco que, abans d'ocupar el càrrec, defensava certes millores (com l'autobús a La Móra o Tamarit) que ara, com a gestor, està retirant. Les Línies del Conflicte Les queixes se centren especialment en els canvis que afecten la connectivitat de la ciutat: Línies 9 i 10: S'havien ampliat per millorar el servei i ara han patit retallades dràstiques. Línia de La Móra: Vilella desmenteix les dades de baixa ocupació i lamenta que es tregui un servei essencial per als veïns d'aquesta zona. Proposta de Parades: L'entitat considera "poc seriosa" la idea d'eliminar parades o demanar als usuaris que es preparin abans d'arribar-hi per guanyar temps. "Si jo vaig signar un acord al seu dia i ara no el puc respectar, per ètica no hauria d'haver acceptat el càrrec." Passos a Seguir La Federació preveu reunir-se amb l'alcalde, Joan Miquel Nadal, per traslladar-li aquest malestar i demanar un retorn al consens i al compliment dels compromisos adquirits. Reclamen una gestió de l'EMT que prioritzi la qualitat del servei per sobre de criteris purament economicistes sense consulta prèvia.

La postguerra a Tarragona: Misèria i realitat social

La postguerra com a retrat social i humà L'historiadora Ester Magrinyà analitza el període de la postguerra a la província de Tarragona, inicialment plantejat com una crònica política però que acaba esdevenint un retrat social profund. El focus passa dels governants a la realitat quotidiana d'una població que s'enfrontava a una situació de precarietat extrema i un control asfixiant. La lluita per la supervivència i l'extraperlo La manca de recursos bàsics com el pa i el combustible va forçar la ciutadania a buscar alternatives fora de la legalitat establerta pel règim: Racionament i manipulació: Tot i el control oficial, es van detectar fraus generalitzats en la qualitat del pa i de la farina. L'extraperlo: Es destaca la proliferació de xarxes de contraban, com la coneguda columna de l'Aceite, que implicava tant grans traficants com gent corrent que transportava oli cap a Barcelona. Solidaritat i xarxes veïnals: La gent s'articulava per ajudar antics treballadors a sortir de la presó o per aconseguir aliments bàsics. La dualitat del poder i la resistència moral El text descriu una clara divisió entre el personal polític nomenat des de Madrid i les forces vives locals, que tot i estar sotmeses, intentaven aconseguir millores per al territori. Malgrat que Tarragona era una ciutat deprimida i trista, la vida continuava de forma resilient: "És una Tarragona asfixiant, però la vida continua... la gent preferia ser sancionada però anar-se a banyar i gaudir, com a mínim, per oblidar-se momentàniament de tota aquella situació." Fonts d'investigació La recerca s'ha basat en diverses fonts clau després de cinc anys de treball: Premsa de l'època: Especialment el Diario de Tarragona, on tot i la censura, es troben espurnes d'humor i realitats amagades. Arxius estatals: Documentació de l'Arxiu de l'Administració d'Alcalá de Henares, que conserva la correspondència minuciosa entre Tarragona i Madrid. Informes confidencials: Documents que revelen la corrupció interna i la desorganització de les institucions de beneficència com l'Auxilio Social.

Adéu al Cafè Bar Poetes: 25 anys d'història cultural

Un pol cultural i social a Tarragona El Cafè Bar Poetes tanca les seves portes després de 25 anys de trajectòria, deixant un buit significatiu en el teixit social i artístic de la ciutat. Diversos amics i clients habituals, com la periodista Cinta Bellmunt, l'advocat Josep Anton Baixeres, el botiguer Ramon Civit i l'artista Gelo, reflexionen sobre el que ha significat aquest local des de la seva obertura l'any 1978. Impacte i llegat del local Agitació cultural: En els seus inicis, el Poetes era pràcticament l'únic lloc que aglutinava moviment cultural en una Tarragona que es descriu com a "adormida". Diversitat de disciplines: Ha estat seu d'editorials (com el col·lectiu La Gent del Llamp), plataforma per a músics novells a la sala Vidal Alcubé i escenari per a grups de teatre com Trono Villegas. Pioner en tradicions: Va ser el bressol dels primers concursos de disfresses de la nit de dissabte de Carnaval a la ciutat. Més que un negoci, una família Els interlocutors coincideixen que la clau de l'èxit ha estat la personalitat del Toni Torrell i el Joaquim Martín. La relació amb la clientela transcendia elSimple servei comercial per convertir-se en una amistat profunda i un espai de diàleg i sobretaula. "El Cafè Poetes era molt més que un cafè; era un lloc on el diàleg fomentava l'amistat en una època de canvis tecnològics." El futur i el reconeixement Existeix una preocupació compartida pel futur del seu arxiu històric i pel relleu cultural que ningú sembla ocupar hores d'ara. Tot i que alguns senten nostàlgia, altres celebren que el Toni i el Quim puguin iniciar una nova etapa vital després de dècades de dedicació nocturna. S'ha suggerit, fins i tot, la creació d'un llibre commemoratiu per recollir l'evolució social de Tarragona a través de les parets del bar.

Inauguració de la seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Inauguració i noves instal·lacions L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) estrena la seva seu definitiva a l'antic Mercat del Fòrum de Tarragona. Després de sis mesos de remodelació, l'edifici de 1.100 metres quadrats s'ha transformat en un centre de recerca capdavanter que inclou: Una planta superior destinada a investigadors i administració. Un centre de documentació en creixement. Una sala d'actes equipada amb tecnologia audiovisual per a 100 persones. Laboratoris (humit i sec) i un magatzem per a la custòdia de material ecològic. Estructura i objectius de recerca L'Institut no és només un ens local, sinó una institució d'àmbit nacional i projecció internacional que estudia el món greco-romà de forma global (des de Tarragona fins a Egipte o Turquia). El seu capital principal és el personal, organitzat en diverses categories: Investigadors adscrits: Col·laboradors d'altres universitats i centres de recerca. Arqueòlegs contractats: Personal per a projectes específics, incloent-hi investigadors visitants internacionals. Becaris: Estudiants en fase de formació i suport a la recerca. "L'Institut neix amb la voluntat de convertir les excavacions administratives en documents científics i llibres per a la comunitat internacional." Projectes actuals i difusió cultural Actualment, l'ICAC ja treballa en la publicació de monografies sobre les Termes de Sant Miquel i el Camp de les Lloses. També ha impulsat una xarxa temàtica amb vuit universitats per estudiar la ceràmica romana imperial. L'Institut té una forta vocació de transparència i difusió cap a la ciutadania, utilitzant noves tecnologies i activitats com el cinefòrum o seminaris per apropar l'arqueologia al gran públic. La tria de Tarragona com a seu respon a la potència històrica del jaciment de Tàrraco i a la tradició investigadora de la ciutat.

L'Alzheimer i el suport integral al cuidador

Impacte Social de l'Alzheimer L'Alzheimer afecta aproximadament el 15% de la població major de 65 anys, amb una incidència creixent a causa de l'envelliment demogràfic. A les comarques de Tarragona i l'Ebre es calculen milers de casos, amb una preocupació especial per zones envellides com la Terra Alta. La malaltia no només afecta el malalt, sinó que representa un problema social de primera magnitud. El Repte del Cuidador Familiar La càrrega del diagnòstic recau majoritàriament en les famílies, i de forma específica en les dones (filles o esposes). • El cuidador principal sovint pateix un desgast emocional que pot derivar en depressions greus. • La malaltia té una durada mitjana de 10 a 12 anys, exigint una atenció de 24 hores. • L'impacte econòmic és nefast: s'estima un cost anual d'entre 2,5 i 3 milions de pessetes, derivat de fàrmacs i de la pèrdua de projectes laborals dels familiars. Grups de Suport i Atenció Integral L'Associació de Familiars d'Alzheimer (AFA) ha posat en marxa programes de Grups d'Ajuda Mútua (GAM) amb els següents objectius: Serveis per a les Famílies • Espais de seguretat: Compartir vivències amb altres persones que passen pel mateix procés per reduir l'estrès. • Formació pràctica: Tallers de relaxació i consells de professionals (fisioterapeutes, infermers) sobre higiene, alimentació i mobilització. • Assessorament legal: Suport jurídic per a processos d'incapacitació o gestió de patrimoni. Estratègies de Conciliació Per facilitar l'assistència als tallers (que se celebren cada 15 dies), l'entitat ofereix: "Disposem d'un servei de voluntariat per quedar-se amb el malalt mentre el cuidador rep formació o suport, així com petits serveis d'ajuda a domicili per a tasques quotidianes com anar a la perruqueria o a plaça." Reivindicacions davant l'Administració L'associació reclama un canvi de model que vagi més enllà de la simple prescripció mèdica: • Centres de dia específics: Espais que no barregin malalts de diverses patologies. • Abordatge interdisciplinari: Atenció social i sanitària integrada des del primer dia del diagnòstic. • Infraestructures: Necessitat urgent de locals en planta baixa per realitzar les activitats d'estimulació cognitiva.