Tots els episodis

62450 episodis disponibles

episodis

62329-62352 de 62450

Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
4'
La passió per la filatèlia i l'exposició a Tarragona
L'organització de les visites escolars El contingut detalla la logística de les visites per a grups escolars a l'exposició filatèlica. Els organitzadors subratllen la importància de la comunicació prèvia per telèfon per evitar aglomeracions i assegurar una experiència educativa de qualitat. Cada escola disposa d'un monitor dedicat que adapta l'explicació segons l'edat dels alumnes, amb sessions que duren entre 30 i 60 minuts. Foment de l'afició entre els joves Gràcies a la col·laboració d'entitats com la Tabacalera, es lliuren obsequis als estudiants per incentivar-los a iniciar-se en el col·leccionisme: Material tècnic: Es lliuren dentòmetres (per mesurar les de dents dels segells), lupes i segells. Gratuïtat: Actualment, fer-se soci és de franc per als més joves. Valors i avantatges del col·leccionisme L'entrevista aprofundeix en els beneficis psicològics i personals d'aquest art: Pau i tranquil·litat: Es descriu com una activitat que afavoreix la cultura i la calma individual. La virtut de la paciència: Es requereix ser una persona constant; segons els ponents, algú sense paciència abandonaria ràpidament. Compatibilitat professional: El doctor Joan Capell destaca que la filatèlia és una activitat ideal per a professions amb guàrdies o urgències, ja que la col·lecció "no protesta" ni es fa malbé si s'ha de deixar de sobte per atendre un pacient. "L'avantatge és que la col·lecció no protesta mai... si està un any o vint anys, està allà." Recomanacions per a la visita a la Diputació Finalment, els experts conviden el públic a visitar l'exposició a Tarragona, destacant especialment: La col·lecció de l'amic Requesens: Una obra artística que recorre la història de la humanitat, des de l'època ibèrica i egípcia fins a l'actualitat. Una visió completa: Es recomana observar totes les peces (de la 1 a la 151), ja que totes ofereixen algun aprenentatge.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
13'
Música per la Pau: Tancament d'etapa i ajuda a Bòsnia
Resum de l'entrevista a Josep Maria Iago En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el portaveu de Música per la Pau, Josep Maria Iago, analitza la finalització d'una etapa de mobilitzacions i el futur del suport al conflicte de Bòsnia i Hercegovina. Fi de les concentracions a la Rambla Després de 15 dilluns consecutius, finalitzen les concentracions a la Rambla Nova de Tarragona. Aquesta decisió s'ha pres de forma coordinada a nivell europeu a través de la plataforma Europa per Bòsnia, ja que la situació al territori ha canviat: * S'han restablit serveis mínims (llum, aigua, gas) a ciutats com Sarajevo. * S'han aturat els bombardejos intensos de l'estiu. * Han començat les negociacions de pau. Condicions per a una pau justa Tot i l'optimisme moderat, Iago remarca que no es pot acceptar qualsevol acord. El col·lectiu es mantindrà vigilant per garantir que la pau respecti: 1. La integritat de les fronteres internacionals de Bòsnia. 2. El judici i càstig dels criminals de guerra. 3. L'evitació del desmembrament del país. El valor de la denúncia política vs. ajuda humanitària L'entrevistat fa una reflexió crítica sobre el paper de les institucions. Avisa del perill de convertir el conflicte només en una qüestió d'ajuda humanitària per "netejar consciències". "A Bòsnia la gent no moria de gana; la gent moria per les bales dels franctiradors i els abusos, sota la tolerància de la comunitat internacional." Activitats futures i trajectòria Malgrat el cansament acumulat des de 1993, l'entitat manté el seu compromís amb diverses iniciatives: * Campanya de recollida de joguines i el Corredor Humanitari Catalunya per Bòsnia. * Accions educatives a les escoles públiques de Tarragona. * Un possible cicle de teatre amb grups bosnians per a l'any vinent. * Impulsar que els governs i institucions assumeixin la responsabilitat de la reconstrucció material de l'ex-Iugoslàvia.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
3'
Educació patrimonial i la nova publicació de Jordi Tortosa
L'importància del vocabulari precís en l'educació Durant la conversa, es posa un èmfasi especial en la necessitat de parlar als infants amb un llenguatge ric i precís. Els ponents defensen que no s'ha de fugir dels termes tècnics quan s'explica el patrimoni. L'objectiu és que els nens i nenes s'enriqueixin de la nostra llengua sense recórrer constantment als diminutius o a un to excessivament infantil. "Les paraules són com són i les coses són com són." En aquest sentit, la tasca de l'educador és: * Explicar conceptes arquitectònics com pilastra, volta, carreu o capitell. * Tractar els infants com a persones capaces de captar la realitat abans que ningú. * Evitar la tendència d'adultitzar el discurs de manera simplista. Detalls del projecte i la publicació El projecte, liderat per Jordi Tortosa i Rosa Benito, ha vist finalment la llum després d'un any de treball. Tot i que hi va haver moments d'incertesa on semblava que la feina quedaria en un calaix, el suport del Consell Comarcal ha estat clau per a la seva edició. Les dades principals de la distribució són: * Tiratge: S'han editat uns 5.000 exemplars. * Distribució: Es farà de forma gratuïta a través de les escoles de tota la comarca. * Material complementari: El llibre s'acompanya d'un quadern de treball per al professorat amb propostes multidisciplinars. L'objectiu final és que el llibre sigui una eina viva, lúdica i que permeti treure'n el màxim rendiment pedagògic en lloc de quedar-se oblidat en una estanteria.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
8'
Avenç en les obres de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
Estat actual del projecte de remodelació El doctor Francesc Pujol, director mèdic de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, detalla el progrés de les ambicioses obres d'ampliació del centre a la Rambla Vella de Tarragona. Segons el doctor, els terminis s'estan complint i ja s'han posat en marxa infraestructures clau per a la millora del servei. Noves instal·lacions ja operatives Recentment, el centre ha activat diversos serveis estratègics en el pati interior: Arxiu d'històries clíniques i la nova farmàcia, traslladada aquest passat cap de setmana. Sis nous dispensaris de consulta externa, operatius des d'aquest dilluns, que permeten una millor distribució del flux de pacients. Es preveu que durant l'any s'enllesteixin els serveis de radiologia i laboratori. Millores per a l'usuari i hospitalització L'ampliació de les plantes d'hospitalització, visibles des de la Rambla Vella, busca oferir major confort més que un increment massiu de la capacitat: S'espera que les noves plantes estiguin en funcionament a finals d'any. L'increment net de llits serà d'uns 12 a 14, ja que es prioritza l'espai i la comoditat. Es preveu una reorganització per a l'àrea de pediatria i materno-infantil. "L'element fonamental és distribuir-ho millor, guanyar espais, però no tant guanyar un nombre excessiu de llits, ja que la sanitat actual tendeix a hospitalitzacions més curtes." Futures fases fins al 1998 Tot i que les fases més visibles acabaran aquest any, el projecte global de remodelació s'allargarà fins al 1998. Aquest calendari inclou: Ampliació de l'àrea de quiròfans (guanyant una nova sala de parts). Remodelació integral d' intensius i urgències. Nova residència per als metges de guàrdia.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
12'
Comedians inaugura el Teatre Metropol amb 'La nau de somnis'
Inauguració del Teatre Metropol: Un viatge oníric El grup teatral Comedians, representat per un dels seus fundadors, Jaume Bernadet, detalla la proposta artística per a la reobertura del remodelat Teatre Metropol de Tarragona. L'espectacle, titulat 'La nau de somnis', ha estat concebut com un gran ritual festiu que aprofita la simbologia marítima original de l'arquitecte Josep Maria Jujol. Estructura de l'espectacle L'esdeveniment es divideix en dues parts diferenciades que tindran lloc el divendres i el dissabte a partir de les 21:00 h: Part exterior (Rambla Nova): Un acte massiu que simula el bateig d'un vaixell. Els actors arribaran amb un carro de cavalls (estil Sant Magí) des del Balcó del Mediterrani fins a la façana del teatre, on s'estavellarà una ampolla de xampany. Part interior: Una visita guiada i teatralitzada per l'interior de l'edifici. Grups de públic recorreran els tres nivells del teatre (fons del mar, sorra i cel) mentre coneixen els oficis de la "tripulació": actors, tècnics i músics. Col·laboracions i producció local L'espectacle destaca per una forta implicació de la ciutat, comptant amb unes 100 persones en total: * La Banda Municipal de Tarragona. * Una escola de dansa local. * Elements de les festes de Sant Magí (carros i cavalls). "Hem intentat vincular-nos amb entitats de Tarragona i interpretar què ha estat el teatre al llarg dels anys: cinema, pastorets i centre cultural." Presència de Comedians a la ciutat A banda de l'acte inaugural, Bernadet recorda que el grup està representant actualment a Barcelona el 'Llibre de les Bèsties', una coproducció amb l'Ajuntament de Tarragona que es podrà veure al mateix Metropol el proper mes d'abril, acostant el teatre clàssic a les noves generacions.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
33'
Assemblea i balanç del moviment veïnal a Tarragona
Relleu a la Federació d'Associacions de Veïns L'actual president, José Cosano, ha anunciat oficialment que no continuarà en el càrrec després de l'Assemblea General del 25 de març. Els motius principals són la falta de temps per la seva activitat laboral i comercial, que li impedeix complir amb les tasques de representació institucional que el càrrec requereix. Continuïtat i òrgans de govern • El relleu serà assumit per Francesc Jamal, actual membre de l'executiva. • Es preveu un corriment de càrrecs per mantenir l'estabilitat fins al final de l'exercici actual. • Altres noms clau que continuaran són Àngel Juárez, Soler i de la Rosa. Reivindicacions Socials i Seguretat El debat se centrarà en diversos eixos que afecten directament la qualitat de vida dels tarragonins: Policia de Barri (Policia Comunitària) És una de les victòries més destacades de la federació. Després de reunions amb el responsable de la Guàrdia Urbana, José María de Goya, el servei es posarà en marxa a la primera quinzena d'abril. • S'assignaran equips de 6 a 12 agents per zones específiques (Bonavista, Torreforta, Sant Pere i Sant Pau, etc.). • Hi haurà una unitat especial motoritzada per a la Part Baixa i el Serrallo. • > "La coordinació serà setmanal amb les entitats de cada zona per detectar problemes ràpidament." Mobilitat i Equipaments • Autobusos: Es reclama l'ampliació de l'horari nocturn a Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador fins a les 24:00h, criticant que la rendibilitat econòmica passi per davant del servei públic. • Esport: Petició per reduir el preu de l'ús dels poliesportius de 3.500 a 500 pessetes/hora per a les associacions, equiparant-les als clubs esportius. • Habitatge: Incorporació d'un membre veïnal al Patronat Municipal de l'Habitatge per impulsar habitatge social. Inversió als barris i context electoral La Federació denuncia un cert abandonament dels barris de Ponent en favor de la zona de Llevant. Es demana un rellançament econòmic d'aquestes zones i solucions urgents per a l'habitatge al barri de l'Esperança. Relació amb els partits polítics Davant les properes eleccions municipals, la federació mantindrà una postura de pressió institucional: • Es farà arribar un programa amb les necessitats veïnals a tots els partits. • Es prioritzarà el suport a aquells programes que incloguin les demandes del moviment associatiu. • Es critica la falta de diàleg directe amb l'alcalde Joan Miquel Nadal durant l'últim mandat.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
25'
Josep Miquel Sevil: balanç de 12 anys a l'Ajuntament
Balanç de la Legislatura i Acció de Govern El portaveu del Partit Popular, Josep Miquel Sevil, fa un balanç positiu però matisat dels darrers quatre anys a Tarragona. Destaca que el seu partit ha viscut les dues cares de la moneda: un any i mig formant part de l'equip de govern i la resta a l'oposició. Projectes Clau • S'han finalitzat obres estratègiques com el pàrquing de la Rambla. • Millora dels accessos a la ciutat amb la transformació de la Via Augusta i la desaparició de Casa Penedès. • Crítica a la gestió econòmica, que descriu com una "disbausia" de diners i conflictes interns. "És més bonic governar que estar a l'oposició perquè pots aplicar el teu programa, però a l'oposició tens la feina crucial de fiscalitzar." Renovació i Futur Polític Sevil anuncia que, després de 12 anys com a regidor, tanca una etapa personal. Tot i que deixa la política municipal activa, seguirà vinculat al partit. El nou cap de llista serà Francesc Ricomà, actual diputat al Congrés. Expectatives Electorals • El PP preveu un creixement significatiu, passant de dos regidors a un grup més nombrós (fins a 5 o 6). • Rebuig a la idea d'un bipartidisme (Nadal vs. Burgessé); Sevil preveu un consistori fragmentat que obligarà a fer pactes i consensos. • Confiança en l'impuls que la conjuntura política estatal dona al partit en l'àmbit local. Temes d'Actualitat Local S'analitza l'acord recent entre el ministre Borrell i el conseller Roma sobre el riu Francolí. El PP ho valora positivament perquè hi ha dates i finançament definit per evitar noves riuades. • Prioritats: Solucionar el riu abans de debatre la façana marítima per evitar bloquejos. • Finances: Crítica severa a l'endeutament municipal i a les modificacions de crèdit constants, que Sevil considera una "hipoteca" per al futur de la ciutat. Reflexió Final Sevil s'acomiada amb una barreja de nostàlgia i satisfacció, recomanant a tots els ciutadans l'experiència de ser regidors per entendre la ciutat des de dins.
Arxiu Sonor 1995
14 de gen. del 1995
15'
La gestió urbanística i política a Tarragona
Anàlisi de la Política Municipal i l'Urbanisme a Tarragona El portaveu socialista, Josep Fèlix Ballesteros (identificat pel context com a membre del grup socialista dirigit per Burgassé), reflexiona sobre la situació actual de la ciutat i el paper de l'oposició en les grans negociacions. Destaca la necessitat de diferenciar clarament entre els interessos públics i els privats en la gestió urbanística. Punts clau de la conversa Solucions per al Francolí i el Serrallo: Es manifesta satisfacció per la celeritat de les administracions en trobar solucions al tràfic de mercaderies portuàries i les inundacions del riu, responent a les exigències dels veïns. Crítica a la gestió urbanística: El grup socialista posa el focus en el paper de l'equip de govern de Convergència i Unió. S'assenyala: La manca de transparència en operacions com la de Eroski (Herosmer), on s'haurien pogut obtenir plusvàlues per a la ciutat. La proposta d'una integració arqueològica real de les restes trobades, criticant que l'acord actual és només una "comunicació" a través d'un túnel. Infraestructures culturals: Es debat sobre la futura seu del Museu Nacional Arqueològic i el retard de sis anys en la seva definició. L'entrevistat defensa que les partides pressupostàries actuals són fruit de l'esforç del grup socialista a Madrid. El futur electoral i el bipartidisme "En aquesta ciutat només pot ser alcalde el senyor Nadal o el senyor Burgassé." L'entrevistat augura una campanya electoral bipartidista, on la ciutat haurà de triar entre un model conservador i un de progressista que obri Tarragona cap a l'exterior i recuperi l'administració per als ciutadans.
Arxiu Sonor 1994
23 de des. del 1994
6'
Rebaixa del 25% a les tarifes del Port de Tarragona
Impacte de la rebaixa tarifària al Port de Tarragona El Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició no de llei per reduir les tarifes del Port de Tarragona en un 25%. Aquesta mesura, impulsada per CiU i el PP, ha rebut una valoració molt positiva per part de Bartomeu Ramos, president de la Cambra de Comerç de Tarragona. Valoració econòmica i competitivitat Bartomeu Ramos destaca que aquesta decisió és una "aspiració de l'economia tarragonina" i subratlla els següents punts: Solvència financera: Malgrat la rebaixa, s'estima que el Port seguiria generant beneficis superiors als 1.000 milions de pessetes, demostrant que el marge de maniobra era ampli. Correcció de desequilibris: El creixement dels ingressos del port en l'última dècada havia estat desmesurat i per sobre de l'IPI (Índex de Preus Industrials). Competitivitat: La mesura ajudarà a les indústries locals a ser més competitives en un context de baixada de costos (aigua, electricitat i interessos). "L'excessiva comoditat dificultava la visió de la competitivitat del que ha de ser un port." Connectivitat aèria: La línia Reus-Madrid L'entrevista també aborda l'interès de set companyies aèries en l'estudi de viabilitat de la Diputació per restablir el vol regular Reus-Madrid. Ramos considera que aquest interès és una prova de la necessitat de la línia i felicita la iniciativa institucional per desbloquejar un projecte clau per a la mobilitat i l'economia regional.
Arxiu Sonor 1994
23 de des. del 1994
25'
El futur i els reptes del moviment veïnal a Tarragona
Evolució del Moviment Veïnal L'entrevista amb el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona analitza la transformació de les entitats ciutadanes. Es destaca el pas d'un model basat exclusivament en la reivindicació sorollosa cap a un model de col·laboració i participació activa en les meses de negociació amb les administracions. Principals Problemàtiques de la Ciutat S'identifiquen diversos eixos de preocupació per als ciutadans de Tarragona: • Gestió de residus: Oposició frontal a la incineració per no ser una solució ambientalment sostenible. • Seguretat i Civisme: Preocupació per la pèrdua de consciència cívica i la demanda de policies de barri a peu per augmentar la proximitat. • Urbanisme: Crítica a la dificultat d'analitzar tècnicament el Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) i les al·legacions sobre el traçat de la variant nacional. • Serveis Públics: Mancances en el transport públic a les zones perifèriques a partir de certes hores i la qualitat de l'aigua. Conflictes Socials i Interns Es debaten temes d'alta sensibilitat social com el reallotjament de famílies del barri de l'Esperança i la necessitat d'una gestió integral de la indigència per part de la Generalitat. També s'aborda el conflicte de convivència al barri de Parc Riu Clar, on la divisió veïnal dificulta la vida comunitària. "L'important és el col·lectiu i no la persona que hi hagi al front de les associacions." Renovació i Futur L'episodi conclou amb una reflexió sobre la renovació de càrrecs en diverses associacions de barris com Torreforta o Sant Pere i Sant Pau, valorant positivament l'entrada de noves cares per dinamitzar el moviment.
Arxiu Sonor 1994
23 de des. del 1994
25'
Impacte de la reforma laboral i situació de l'atur a Tarragona
Panorama del Mercat Laboral a Tarragona (1994) L'episodi analitza l'impacte de la reforma del mercat laboral impulsada pel govern central, amb dades específiques de la província de Tarragona durant els primers mesos d'aplicació el 1994. Ramon Cisneros, director provincial del Ministeri de Treball, detalla l'evolució de la contractació, l'atur i el sistema de seguretat social. Impacte de la Reforma i Noves Modalitats de Contracte L'aplicació de la reforma ha comportat un increment notable en noves tipologies contractuals: • Contractes d'aprenentatge: S'han triplicat al febrer respecte al gener, arribant als 596 contractes. Estan enfocats a l'aprenentatge d'un ofici o lloc qualificat. • Contractes en pràctiques: S'ha duplicat la xifra, seguint una evolució positiva. • Contractes a temps parcial: És on més es nota l'increment, amb 2.489 contractes registrats, facilitant la compatibilitat amb la vida familiar. Atur, Prestacions i Lluita contra el Frau La situació de l'atur presenta xifres complexes però amb motius per a l'optimisme. • L'atur registrat el gener de 1994 a Tarragona era de 34.546 persones, un increment del 30% respecte a l'any anterior. • El cost global de les prestacions per desocupació a la província ascendeix a 2.790 milions de pessetes mensuals. • S'ha intensificat el control del frau, amb la detecció de 56 casos d'infracció només al febrer per cobraments indeguts. Sostenibilitat del Sistema de Pensions Es discuteix la preocupació per l'increment de la despesa en pensions i subsidis: • A Tarragona hi ha 103.000 pensionistes, amb un volum total de 73.000 milions de pessetes. • La relació cotitzant/pensionista ha passat de 3,5 en els anys 60 a 1,8 en l'actualitat. • Es preveu una modificació de la llei per controlar millor les baixes per incapacitat laboral transitòria (ILT), reduint determinats períodes de 6 a 2 anys. "El sistema de seguretat social va néixer per fer front a estats de necessitat; ha de cobrar qui realment tingui el dret i la necessitat."
Arxiu Sonor 1994
23 de des. del 1994
5'
Enderrocament d'habitatges al barri de l'Esperança
Crònica de l'actuació al barri de l'Esperança La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha realitzat el seguiment en directe de l'enderrocament de quatre habitatges al barri de l'Esperança. L'operació s'ha desenvolupat amb una relativa normalitat, malgrat els antecedents de conflictivitat a la zona. Situació dels residents i acords Reubicació de famílies legals: Les famílies amb situació regularitzada han estat traslladades a nous habitatges a la ciutat. Com a contrapartida, un membre de cada família haurà de treballar per l'Ajuntament de Tarragona durant sis mesos. Desnonament de famílies il·legals: Dues famílies que ocupaven els immobles sense títol legal han estat expulsades de la ciutat. Casos vulnerables: S'ha destacat el cas de l'Antònia, una veïna de 54 anys amb una filla amb discapacitat i dos fills a la presó, que exemplifica la complexitat social de l'entorn. L'operatiu policial i seguretat L'intendent de la Guàrdia Urbana, Enrique Fernández, ha coordinat un dispositiu d'uns 30 agents. "La Guàrdia Urbana va decidir comprar equips antivalots (cascs i escuts) per a la protecció pròpia després dels incidents en enderrocs anteriors." Durant la inspecció de les vivendes abans de l'enderroc, que s'ha produït a les 9:17 hores, s'ha intervingut material divers: * Una quarantena de bombones de butà. * Dues carabines i dues escopetes d'aire comprimit. * Aparells electrònics vells pendents de verificació. Balanç de la jornada Tot i alguns crits isolats contra l'alcalde Joan Miquel Nadal i certes actituds agressives d'alguns menors cap als periodistes, la jornada ha finalitzat sense incidents greus. Actualment, la brigada municipal treballa en la retirada de la runa per donar l'operació per acabada oficialment.
Arxiu Sonor 1994
16 de des. del 1994
28'
Emergència per desbordament del riu Francolí a Tarragona
Gestió de l'Emergència i Mobilitat La ciutat de Tarragona i les comarques meridionals s'enfronten a una situació crítica pel desbordament del riu Francolí. El responsable de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), Ramon Tondo, informa que, tot i les dificultats, s'ha restablert la freqüència normal a quasi totes les línies per garantir el retorn dels ciutadans a casa. • Línia 2: És l'única línia amb restriccions severes, operant només a la parada del Club Nàutic per la situació d'emergència al Serrallo. • Evacuacions: S'ha col·laborat intensament en el trasllat de veïns cap a la Ciutat Residencial. Impacte al Barri del Serrallo i Mesures de Seguretat El barri mariner és un dels punts més afectats. La presidenta de l'Associació de Veïns, Carme Pedrol, i el responsable de Protecció Civil, Albert Magaroles, detallen la gravetat de la situació: "Això és com el temps de la guerra; hi ha troncs pel mig del carrer i cotxes travessats." Riscos Eststructurals i Socials • S'ha detectat una esquerda al mur de contenció del riu que ha obligat a l'evacuació preventiva. • El sector pesquer ha patit pèrdues totals dels seus arts i estris de pesca arrossegats pel corrent. • Es manté l'alerta davant la previsió de noves tempestes provinents de la zona de Castelló. Afectacions en Infraestructures i Serveis La crescuda de l'aigua ha paralitzat els principals eixos de transport i serveis bàsics: • Carreteres: Tallades la N-340 a Icomar, l'autovia de Salou i l'autovia de Reus. • Ferrocarril: El servei de Renfe està suspès entre Sant Vicenç, Tarragona, Reus i Tortosa. • Aigua Potable: El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) ha suspès el tractament per la terbolesa de l'Ebre, provocant restriccions i baixes pressions a la Part Alta, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador. Valoració Institucional i Danys Personals La consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, ha visitat les zones afectades (Alforja, on han caigut 400 litres, les Borges del Camp i Tarragona). S'ha confirmat la tràgica notícia d'una persona morta en un accident a l'A-7 l'Ametlla de Mar i una persona desapareguda a Cambrils. L'Ajuntament de Tarragona, encapçalat per l'alcalde Joan Miquel Nadal, prioritza el restabliment de serveis de gas i llum.
Arxiu Sonor 1994
16 de des. del 1994
24'
Projectes d'urbanisme i reordenació viària a Tarragona
Planificació Urbana i Nous Aparcaments El regidor d'urbanisme detalla la posada en marxa del nou aparcament en superfície situat entre el carrer Martell i l'Avinguda de Roma. Aquesta infraestructura, qualificada com a funcional, busca posar ordre a l'entorn del Parc de la Ciutat amb preus més assequibles que els aparcaments soterrats. Reordenació del Trànsit i Eixos Viaris Es discuteix profundament la transformació del carrer Pere Martell i la seva prolongació cap al Serrallo. L'objectiu és redistribuir el trànsit de forma solidària per evitar la saturació acústica i de vehicles: • Es preveu un estudi de reordenació integral per no carregar més l'inici del carrer. • Es prenen com a model èxits passats en carrers com Unió, Girona o Gasòmetre. • L'obertura del carrer Mallorca ajudarà a descongestionar la zona. Millores en el Patrimoni i Espais Emblemàtics Passeig de Sant Antoni Les obres ja en curs busquen dignificar un entorn que es considera el principal accés turístic a la Part Alta. Les millores inclouen: • Una vorera de 3 metres per protegir la muralla d'agressions dels vehicles. • Renovació total de serveis (clavegueram i enllumenat) i mobiliari urbà. Platja de la Rabassada Es confirma que les obres de reforma del passeig han començat al setembre per evitar molèsties durant la temporada de bany, amb la previsió d'enllestir-les la propera primavera. Polèmiques i Infraestructures Estatals Variant de la N-340 i l'accés a La Móra L'Ajuntament manté una postura contundent contra el Ministeri d'Obres Públiques (MOPO): "L'Ajuntament de Tarragona no donarà el seu vistiplau a les variants si no es contempla en la seva totalitat el tema de l'entrada de La Móra." Projecte Erosmer i la Basílica Pel que fa a la troballa de restes d'una basílica als terrenys d'Erosmer, el consistori defensa la compatibilitat de la conservació del patrimoni amb el desenvolupament econòmic i la creació de 400 llocs de treball. Millores Estètiques: La Plaça Imperial Tàrraco S'anuncia l'inici imminent de les obres per instal·lar una nova font i torres d'il·luminació de 14 metres per millorar la seguretat nocturna i la imatge de l'entrada principal de la ciutat.
Arxiu Sonor 1994
27 de nov. del 1994
4'
Resolució definitiva sobre la seu i els estatuts de la URV
Resolució de la polèmica per la seu de la Universitat Després d'una reunió al Palau de la Generalitat, s'ha tancat l'acord sobre la redacció de l'article 1 dels Estatuts de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El rector, Joan Martí, ha anunciat una solució de consens que intenta satisfer tant la legalitat jurídica com el sentiment de les localitats implicades. Punts clau de la nova redacció El contingut modificat de l'article 1.2 defineix l'estructura territorial de la següent manera: Seu oficial: S'estableix que la seu de la URV és la ciutat de Tarragona. Extensió territorial: Es reconeix que la universitat actua en altres àmbits territorials sense perjudici de la seva seu. Denominació dels centres: Els òrgans i centres podran identificar-se amb el nom de la ciutat on estiguin ubicats (com Reus), permetent una identitat compartida. Valoració de l'autonomia universitària El rector ha defensat que aquesta modificació no lesiona l'autonomia de la institució, ja que: "És una proposta que salva l'autonomia universitària i salva també la voluntat que va expressar el claustre en aprovar els Estatuts." Segons Martí, és habitual que el Gabinet Jurídic Central realitzi observacions tècniques en els processos d'aprovació d'estatuts d'universitats catalanes. En aquest cas, les observacions han estat escasses i s'han resolt mantenint l'esperit original del text aprovat pel claustre. Aplicació i autoritats presents La nova normativa entrarà en vigor tan bon punt el Gabinet Jurídic faci l'aprovació global de tot l'articulat. En la trobada han participat figures clau com el president Jordi Pujol, el conseller d'Ensenyament, el president de la Diputació i el comissionat d'universitats.
Arxiu Sonor 1994
27 de nov. del 1994
12'
Conferència de Ciutats Mitjanes Europees a Tarragona
Resum de la Sessió d'Inauguració L'acte d'inauguració de la Conferència de Ciutats Mitjanes Europees, celebrat a l'Antiga Audiència de Tarragona, ha comptat amb la participació destacada de l'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, i l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall. Punts Clau del Discurs de Joan Miquel Nadal El paper estratègic de les ciutats mitjanes: L'alcalde ha defensat la necessitat que les ciutats mitjanes no estiguin subordinades a les grans capitals, reivindicant la seva capacitat de gestió pròpia i sobirania en decisions industrials i mediambientals. Greuge econòmic i fiscal: S'ha denunciat que moltes multinacionals ubicades a Tarragona (especialment del sector químic) tributen a les grans capitals, restant recursos al territori que genera la riquesa. Infraestructures i competitivitat: Nadal ha criticat la gestió dels ports de mar a l'Estat espanyol, demanant que les ciutats puguin gestionar els seus ports per millorar la competitivitat econòmica local. Plans Estratègics: S'ha posat com a exemple el Pla Estratègic de Tarragona 1999 per afrontar els canvis del nou segle, basat en l'anàlisi de deficiències i la definició d'objectius de futur. Desenvolupament de la Conferència El programa de la jornada inclou: 1. Sessió Plenària: Anàlisi de l'estructura urbana europea i l'encaix amb les àrees metropolitanes. 2. Tallers de Treball: Debats sobre la col·laboració público-privada, la gestió de residus i la cohesió social. "Les ciutats mitjanes conformen en un percentatge molt elevat l'existència dels estats i exigim el dret a decidir sobre la nostra gestió."
Arxiu Sonor 1994
27 de nov. del 1994
18'
Dolors Comas i la nova candidatura d'esquerres a Tarragona
Una aposta plural per l'Ajuntament de Tarragona Dolors Comas, directora del Departament d'Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili, encapçala una candidatura plural que aglutina diverses forces sota el paraigües d'una esquerra moderna i ecologista. La llista està formada per una coalició de quatre pilars fonamentals: Iniciativa per Catalunya (IC). La Plataforma. Els Verds. Independents, com la mateixa Dolors Comas. L'ètica del servei públic Comas subratlla que la seva implicació no respon a un interès personal ni professional, sinó a una voluntat de servei col·lectiu i a la necessitat de portar la "veu del carrer" a les institucions. Defensa que la política s'ha d'entendre com un sacrifici personal en favor del bé comú, lluny de la imatge de corrupció que sovint es projecta. "No anem a treure res personalment que ens beneficiï, sinó que entenem que és una implicació en afers col·lectius." Eixos programàtics principals La candidatura es presenta amb el lema de "gent nova" per trencar el bipartidisme actual i proposa una transformació radical de la ciutat basada en: Participació Ciutadana: Crear canals transparents i constants on les associacions veïnals tinguin veu directa. Sostenibilitat i Medi Ambient: Major control sobre la contaminació de la indústria química i protecció dels espais naturals locals. Igualtat i Cohesió Social: Combatre les desigualtats socials i aplicar polítiques actives de feminisme. Dinamisme Cultural: Fer de Tarragona una ciutat viva per als joves, evitant que hagin de marxar per buscar alternatives de lleure. Horitzó electoral del 1995 Tot i la polarització política a la ciutat, Comas es mostra optimista sobre la possibilitat d'obtenir representació. La porta resta oberta a la integració d'altres forces com el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) per evitar la fragmentació del vot progressista. L'objectiu final és entrar al consistori per condicionar la política municipal des de valors de solidaritat i transparència.
Arxiu Sonor 1994
27 de nov. del 1994
31'
Signatura del conveni de cessió de les Casernes de Tarragona
Acte Solemne a l'Ajuntament de Tarragona El 15 de novembre de 1994 es formalitza la cessió dels terrenys de les casernes militars General Contreras a la ciutat de Tarragona. Aquest acte, celebrat al saló de sessions, representa un pas històric per al desenvolupament educatiu de la regió, ja que els terrenys es destinaran exclusivament a la Universitat Rovira i Virgili (URV). Compromisos i Intervencions Clau • Ministeri de Defensa: El general Eduardo Vila Patiño destaca la satisfacció de l'exèrcit en veure com unes instal·lacions que han deixat de ser operatives passen a tenir una funció social i docent. • Generalitat de Catalunya: El comissionat Josep Laporte subratlla la importància de la territorialització universitària i anuncia una inversió de 1.700 milions de pessetes per al curs de 1995 per a noves construccions. • Ajuntament de Tarragona: L'alcalde Joan Miquel Nadal emfatitza que l'Ajuntament no busca benefici econòmic amb aquesta operació, sinó garantir el futur dels joves i el progrés industrial i intel·lectual de la ciutat. Detalls Urbanístics de l'Acord L'acord a tres bandes estipula les següents condicions: • L'Ajuntament rep prop de 60.000 metres quadrats per a equipaments i facultats. • El Ministeri de Defensa conservarà uns 7.000 metres quadrats per a la construcció d'habitatges i dependències pròpies. "Aquest moment és essencial per a la història de Tarragona; l'Ajuntament ha volgut que, immediatament després de rebre la propietat, aquesta passi a la Universitat." Actes Simbòlics de Possessió L'alcalde va anunciar dos actes singulars per marcar la breu titularitat municipal abans del traspàs a la universitat: 1. El trasplantament de les palmeres del recinte a altres punts de la ciutat. 2. La celebració d'un partit de futbol de caràcter festiu entre el Club Gimnàstic de Tarragona i representants municipals al camp d'esports de la caserna.
Arxiu Sonor 1994
25 de nov. del 1994
0'
Anàlisi de l'intent de 5 de 9 de la Colla Jove
Crònica de la diada castellera L'intent de la Colla Jove de Tarragona amb el 5 de 9 amb folre s'ha quedat a les portes de l'èxit. Tot i un inici que semblava prometedor, l'estructura s'ha vist compromesa en els moments crítics de l'ascensió. Desenvolupament de l'estructura El castell presentava bones mides inicialment, però la situació ha canviat amb l'entrada de la canalla. Els dosos han començat a pujar quan el pis de quints ja mostrava símptomes de fatiga. El punt crític s'ha detectat al 3, que ha començat a rebrillar-se (oscil·lar excessivament) sota la pressió. L'intent fallit "Llàstima, aquest 5 de 9, que encara està un xic verd per la colla jove." Finalment, malgrat l'esforç dels castellers per mantenir la verticalitat, el castell no s'ha pogut carregar. Les conclusions principals són: 1. La colla és a prop del seu objectiu, però l'estructura encara necessita més assaig. 2. Malgrat la caiguda, les sensacions no són de derrota absoluta, ja que el castell no es veu impossible per a futures diades.
Arxiu Sonor 1994
25 de nov. del 1994
0'
Primer 3 de 8 descarregat pels Xiquets de Tarragona
Crònica de la Descarregada El moment viscut ha estat de màxima intensitat emocional i tècnica per als Xiquets de Tarragona. Per primera vegada en la seva història, la colla ha aconseguit completar el procés de descarregar un 3 de 8, una estructura que ha exigit el màxim esforç de la seva canalla i troncs. Desenvolupament de la Baixada La canalla: Tant l'enxaneta com l'acotxadora han baixat amb gran rapidesa i agilitat, facilitant la feina a la resta del pom dalt. Els dosos: Han sortit amb una tranquil·litat destacable, un factor clau per mantenir l'estabilitat del castell en els moments crítics. El treball de troncs: S'ha observat un esforç titànic al pis de quarts, on els castellers han hagut de treballar molt i estirar-se per defensar l'estructura. Significat Històric L'emoció ha desbordat la plaça, ja que aquesta fita representa un punt d'inflexió des de l'any 1984. "Serà el primer de la història dels xiquets de Tarragona. Descarregat el 3 de 8." L'èxit s'ha celebrat amb eufòria en veure com els cinquens arribaven a terra i el castell quedava totalment descarregat.
Arxiu Sonor 1994
25 de nov. del 1994
1'
La Colla Jove de Tarragona fa història amb el 3 de 9 amb folre i l'agulla
Crònica d'una fita històrica L'emoció es desborda a la plaça en el moment en què la Colla Jove Xiquets de Tarragona assoleix una de les seves millors actuacions. El text descriu amb detall la perfecció de l'execució d'un castell d'alta dificultat: el 3 de 9 amb folre i l'agulla. Desenvolupament de la descàrrega L'aleta i el carregat: El procés s'inicia amb la col·locació de l'enxaneta i l'aixecador, moment en què el castell es mostra extremadament estable, sense cap moviment, provocant els primers aplaudiments del públic. El descens de la canalla: La baixada es realitza amb una precisió absoluta. Els dosos i la resta de la canalla surten de la pinya mentre l'estructura central, l'agulla, es manté totalment clavada. L'èxit final: L'estructura no pateix en cap moment, permetent que el castell es descarregui amb una solvència que culmina en una eufòria total. Impacte històric "El millor castell d'una colla tarragonina de tota la història, quin castell, assentiu!" Aquesta fita es defineix com un moment que passa directament a la història del món casteller de Tarragona, destacant el treball coral de la colla per mantenir un castell tan complex sota control fins al darrer segon.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1'
Intent de dos de nou amb folre i manilles de la Colla Vella
Crònica de l'intent de la Colla Vella Aquest segment descriu un moment de gran intensitat en el món casteller: l'intent de la Colla Vella dels Xiquets de Valls de carregar el dos de nou amb folre i manilles, considerat un dels castells més espectaculars de la seva història. Desenvolupament del castell L'estructura s'ha anat bastint amb precisió fins a arribar als pisos superiors: * Els quarts i els quints han pujat correctament sobre les manilles. * Els sisens s'han col·locat amb rapidesa, mantenint el castell compacte durant els primers compassos. * El folre i les manilles han treballat intensament per mantenir l'estabilitat mentre la canalla pujava. El desenllaç crític Malgrat que el castell feia molt bona fila i els dosos ja estaven col·locats, l'intent no ha reeixit per detalls tècnics en el darrer moment: 1. S'ha produït una regirada excessiva als pisos superiors. 2. Un peu s'ha acabat desplaçant, trencant l'equilibri de l'estructura. 3. L'enxaneta ha dubtat un segon clau abans d'encavalcar-se. "Quina llàstima de dos de nou! Estava molt maco, llàstima, s'ha enviat un peu." Perspectives futures Tot i la caiguda just quan l'acotxador ja estava col·locat, es considera una prova molt bona. La colla manté l'objectiu fixat en la diada de Santa Úrsula per intentar treure's l'espina i completar aquesta fita històrica.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1'
Intent històric de 5 de 9 de la Colla Jove
L'intent històric del 5 de 9 amb folre L'episodi descriu un moment de màxima tensió i dificultat tècnica al món casteller: l'intent de la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona d'alçar el 5 de 9 amb folre. Aquest castell destaca per ser una fita inèdita fins al moment, donada la complexitat de muntar una estructura de tal magnitud damunt d'una pinya. La preparació de la pinya La pinya ha comptat amb un suport massiu i solidari d'altres colles, evidenciant la germanor del món casteller: * S'han format almenys sis cordons de seguretat. * Col·laboració de camises dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau i els Xiquets del Serrallo. * Pràcticament tota la pinya dels Xiquets de Tarragona ha ajudat a tancar el peu del castell. Desenvolupament i execució Sota un silenci sepulcral a la Plaça de Braus de Tarragona, el cap de colla ha dirigit l'ascens amb ordres precises: * El castell ha pujat amb molta rapidesa, un factor clau per a l'èxit d'aquestes estructures. * Els quints i sisens s'han col·locat correctament, mantenint l'equilibri en els pisos superiors. * La fragilitat ha aparegut quan els dosos han començat a situar-se a l'alçada del pis de sisens. El desenllaç Malauradament, el castell no s'ha pogut carregar. En el moment crític d'entrada de la canalla: * L'estructura del tres ha començat a rebrillar (oscil·lar). * Tot i l'esforç, el castell ha acabat cedint abans de finalitzar l'ascens de la canalla. "Lamentablement el 5 de 9 encara està un xic verd per la Colla Jove, però no és ni molt menys impossible."
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1'
La Colla Vella descarrega el 3 de 9 amb folre
Descripció de l'Actuació L'enregistrament narra l'execució d'un 3 de 9 amb folre per part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. L'estructura es presenta compacte i ben treballada des dels inicis, malgrat algunes tremolors o verduguades que l'equip ha sabut gestionar amb solvència. Desenvolupament del Castell L'ascens: El ritme de la canalla és constant. Els dosos i l'acotxador pugen amb decisió mentre el tronc manté la verticalitat. L'aleta: El castell es corona amb èxit, arribant al moment de l'aleta amb molta estabilitat. La descarregada: Durant el descens, apareix una forta verdugada a l'esquerra, però el pom de dalt i els quarts treballen per mantenir l'estructura fins a l'alliberament total. Impacte en el Concurs Amb aquesta construcció, la Colla Vella se situa en primera posició provisional. L'actuació es destaca com una de les millors de la temporada incloent: "3 de 9, 4 de 9, 5 de 8. La millor actuació d'aquesta temporada." Finalment, el castell es descarrega amb èxit, consolidant la posició de la colla de Valls al XV Concurs de Castells.