Tots els episodis

62448 episodis disponibles

episodis

62377-62400 de 62448

Arxiu Sonor 1994
1 de febr. del 1994
11'
Inauguració dels nous estudis de Tarragona Ràdio
Inauguració oficial de la seu a la Rambla Nova L'acte marca un punt d'inflexió per a l'emissora municipal Tarragona Ràdio amb l'estrena de les seves noves instal·lacions al cor de la ciutat. El director, Ricard Lahoz, subratlla la voluntat de convertir l'emissora en un mitjà profundament vinculat a la realitat ciutadana i un espai obert per a tothom. Professionalització i identitat local Durant els parlaments s'ha destacat l'evolució del projecte radiofònic: De ser una ràdio d'aficionats a assolir una gran professionalitat. La importància d'una veu plural i lliure per a tots els tarragonins. El trasllat de la Part Alta al centre (Rambla Nova) per guanyar visibilitat i proximitat. Els reptes del futur i la Televisió Municipal L'alcalde, Joan Miquel Nadal, ha exposat la visió estratègica de l'ajuntament respecte als mitjans públics: Competitivitat: L'objectiu és ocupar les franges horàries que les grans cadenes deixen buides amb contingut de proximitat. Projecte televisiu: S'anuncia la creació de la televisió municipal per a l'any 1995, que complementarà la tasca informativa de la ràdio. Autofinançament: S'encoratja els professionals a buscar l'excel·lència per fer el mitjà sostenible econòmicament. "Tarragona Ràdio vol ser la ràdio de tota la ciutat... la veu plural de tots els ciutadans on expressar-se en total llibertat." Finalment, s'ha vinculat aquesta fita amb un nou cicle per a la ciutat, enfocat a la potenciació de la marca Tarragona i el seu creixement cultural i universitari.
Arxiu Sonor 1994
21 de gen. del 1994
1h 3min
Balanç de 1994 i perspectives per Tarragona el 1995
Balanç Polític de l'Any 1994 a Tarragona L'episodi presenta una tertúlia entre els portaveus dels principals grups municipals de l'Ajuntament de Tarragona (Convergència i Unió, PSC i PP) per analitzar la gestió de l'any que tanca i els reptes de futur. Els punts clau han estat: • Consolidació d'infraestructures: S'ha destacat la finalització d'obres importants com el pàrquing de la Rambla. • Gestió de crisi: La discussió s'ha centrat en les conseqüències de les greus inundacions del riu Francolí al mes d'octubre. • Consens universitari: Tots els grups coincideixen en la importància de la consolidació de la Universitat Rovira i Virgili com a motor de futur per a la ciutat. El Repte de la Desembocadura del Francolí Un dels debats més tensos ha girat al voltant de la solució tècnica per a la desembocadura del riu i el seu impacte en el barri del Serrallo: Postures de les Administracions • L'Ajuntament exigeix una solució que elimini el trànsit pesat del barri del Serrallo. • Es reclama una millor coordinació entre el Ministeri d'Obres Públiques (Estat) i la Generalitat de Catalunya. • Existeix el temor que decisions purament tècniques es vegin afectades per la politització a causa de la proximitat de les eleccions. Inauguració del 8è Parc Infantil de Nadal L'episodi també dedica un bloc a l'actualitat social amb l'obertura del Parc Infantil de Nadal al Parc de la Ciutat: "Aquest any el parc és una aposta pel binomi educació i diversió, especialment amb la incorporació de la Carpa de la Ciència." Detalls del Parc • Pressupost: Aproximadament 27,5 milions de pessetes. • Novetats: Tallers de ciència, bar de salut (còctels sense alcohol) i activitats de manualitats i teatre. Horitzó Electoral 1995 De cara al nou any, els portaveus miren cap a les eleccions del 28 de maig: • CiU confia a revalidar la majoria absoluta basant-se en l'obra feta. • L'oposició (PSC i PP) preveu un canvi de mapa polític que obligui a fer pactes i critiquen la gestió econòmica de l'equip de govern.
Arxiu Sonor 1994
21 de gen. del 1994
11'
Manifestació a Tarragona per les inundacions del Serrallo
Seguiment de la mobilització veïnal a Tarragona Tarragona Ràdio realitza un desplegament especial per informar sobre la manifestació convocada per les associacions de veïns del Serrallo i Residencial Palau. La protesta neix de la indignació ciutadana després dels greus aguats del 10 d'octubre, que van causar inundacions severes a la part baixa de la ciutat. Reivindicacions principals Solucions definitives per evitar noves riuades del riu Francolí. Desviament del trànsit de camions i maquinària pesant (grues i pales de carbó) que actualment travessen el barri del Serrallo cap al port. Millora de la seguretat en la desembocadura del riu i el pont del ferrocarril. Desenvolupament de la jornada La manifestació ha aplegat unes 2.000 persones inicialment, amb un recorregut que ha passat per les principals institucions: el Govern Civil, l'Ajuntament i la Generalitat. "Volem una manifestació pacífica, però reivindicativa, per demanar solucions immediates al problema que pateix aquesta zona de la ciutat." Compromisos de l'administració Govern Civil: Ramon Sánchez ha informat que la solució final serà un compendi de diversos projectes i que es farà pública oficialment el 15 de gener. Reunió a Madrid: S'ha tancat una trobada per al proper 21 de desembre entre una comissió de veïns i el secretari d'Estat d'Infraestructures, José Alberto Zaragoza. Autoritat Portuària: Antoni Pujol s'ha compromès a buscar el projecte més segur per als barris afectats.
Arxiu Sonor 1994
21 de gen. del 1994
17'
Gestió municipal i defensa de les humanitats
Aquesta intervenció es divideix en dues parts diferenciades: una primera de caràcter polític municipal a Tarragona i una segona reflexió acadèmica sobre el futur de les lletres. Gestió Municipal i Pressupostària L'orador defensa la seva gestió centrada en la recaptació per sobre de la sanció, argumentant que és millor arribar a acords que anar a plets. Compara les jerarquies administratives (Estat, Generalitat, Ajuntament) com a estructures idèntiques on només canvien els "zeros" del pressupost. Crítica a l'oposició: Lamenta que es critiquin certs dèficits a l'Ajuntament de Tarragona que es veuen amb bons ulls en el govern central. Millores urbanes: Celebra la plantació de nous arbres a la Rambla, destacant-ne la qualitat i el cost d'1,7 milions de pessetes, malgrat l'escepticisme d'alguns veïns i regidors. El Futur de la Universitat Pública En la segona part, el Rector analitza el nou model de finançament universitari, rebutjant el "cafè per a tothom" i apostant pels incentius segons el rendiment. Risc per a les Humanitats: Alerta del perill que les lletres quedin ofegades per una mentalitat economicista que només valora la rendibilitat tangible i immediata. Estratègia de resistència: Proposa fugir del victimisme i revisar el valor social de les humanitats per adaptar-les al mercat laboral sense perdre l'essència del pensament. "Hem de cohesionar-nos en la persuasió del suïcidi que suposaria l'emarginació dels nostres estudis."
Arxiu Sonor 1994
21 de gen. del 1994
38'
Inauguració del Pàrquing i la Reforma de la Rambla Nova
Inauguració Històrica a Tarragona El 16 de desembre de 1994 marca una fita en la història urbana de Tarragona amb la inauguració oficial del pàrquing soterrani de la Rambla Nova i l'ampliació de la seva superfície comercial i de passeig. L'acte, presidit per l'alcalde Joan Miquel Nadal, ha comptat amb una gran assistència de públic i autoritats. El Pàrquing més Gran del País La nova infraestructura subsuperficial destaca per les seves dimensions i tecnologia: • Capacitat i Dimensions: Compta amb 903 places d'estacionament distribuïdes en quatre plantes, amb una superfície total de 24.000 metres quadrats. • Tecnologia de Seguretat: Equipat amb un circuit tancat de 24 càmeres de televisió i sistemes de control de monòxid de carboni. • Gestió i Pagament: Introducció de caixes automàtiques i sistemes de pagament amb targeta de crèdit, gestionat per l'empresa Estacionamientos Subterráneos S.A. (ESA). • Impacte Econòmic: L'obra ha tingut un cost de 2.023 milions de pessetes, finançats principalment per capital privat. Renovació de la Rambla Nova Paral·lelament a l'aparcament, s'ha inaugurat el tram de superfície que connecta la Plaça Imperial Tàrraco amb la Font del Centenari: • Paviment Popular: Les rajoles instal·lades van ser escollides pels ciutadans en una consulta popular fa un any; són de color grisós per evitar relliscades i facilitar la neteja. • Mobiliari Urbà: S'han instal·lat 100 punts de llum, 49 bancs i 40 papereres, a més de la plantació de 79 arbres nous. • Unió de la Ciutat: Amb aquesta obra, la Rambla Nova esdevé un passeig continu de prop d'un quilòmetre fins al Balcó del Mediterrani. "Aquesta és l'obra més important que s'ha realitzat a Tarragona pràcticament durant tota la seva història." Impacte i Futur L'alcalde Nadal ha subratllat que aquesta inversió demostra la confiança del capital exterior en el progrés de Tarragona. De cara al 1995, l'Ajuntament preveu continuar la renovació de les voreres a la resta de la Rambla i enllestir la nova font de la Plaça Imperial Tàrraco. Com a celebració, el pàrquing serà gratuït durant el primer cap de setmana de funcionament.
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
5'
Balanç dels serveis dels Bombers a Tarragona (1993)
Resum de l'activitat dels Bombers a la demarcació de Tarragona En aquesta entrevista, Joan Ric, cap en funcions de la Brigada de Tarragona, analitza les dades operatives de l'any 1993. Malgrat un increment global dels serveis a tot Catalunya des del 1981, la demarcació de Tarragona ha experimentat una lleugera davallada en el volum total d'actuacions. Balanç de serveis i tipologies Durant l'any 1993, es van realitzar un total de 5.413 serveis a la demarcació, la qual cosa representa aproximadament un 13% del total de Catalunya. L'activitat es desglossa principalment en: Incendis urbans i de vegetació (s'ha registrat un increment d'uns 800 serveis). Accidents de trànsit (increment de gairebé 200 actuacions). Salvaments i assistències tècniques. La disminució global de 480 serveis respecte a l'any anterior s'atribueix exclusivament a la baixada de les assistències tècniques minoritàries, com l'obertura de pisos o el rescat en ascensors bloquejats. Distribució territorial i recursos El Tarragonès és la comarca amb més activitat, concentrant un terç dels serveis (1.488). La segueixen el Baix Camp (1.243) i, a major distància, el Baix Penedès, el Montsià i l'Alt Camp. Pel que fa als recursos humans i materials, la brigada disposa de: * 62 vehicles d'aigua (BRP, BUP, etc.) i 6 escales articulades. * Un equip de 265 bombers professionals i uns 300 bombers voluntaris. Preocupació per la sequera Joan Ric alerta sobre la sequera extrema que pateix el territori, advertint que la manca d'aigua als rierols preveu una campanya d'incendis forestals molt complicada. "Quan se'ns crema alguna cosa, se'ns crema a tots, i això n'hem de ser molt conscients."
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
19'
La Setmana Santa de Tarragona 1994: Tradició i Promoció
La Setmana Santa de Tarragona 1994: Un Salt Qualitatiu El doctor Josep Maria Soleil Poblet, president de l'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa, analitza a Tarragona Ràdio l'estat i les perspectives d'una celebració que enguany assoleix un nivell de projecció exterior sense precedents. Segons Soleil, el treball conjunt de totes les germandats i la col·laboració institucional han permès situar la Setmana Santa tarragonina en un rànquing de coneixement i qualitat molt elevat tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. Novetats i Promoció Exterior Enguany es destaca una estratègia de comunicació molt potent: * Promoció nacional i europea: S'han editat opuscles a tot color distribuïts per tot Espanya i Europa. * Presència en mitjans: Inclusió d'informació al videotext de la Generalitat i col·laboracions amb diaris com La Vanguardia. * Actes culturals: L'organització de concerts lírics de primer nivell i concursos literaris per a joves per fomentar el relleu generacional. Identitat i Diferenciació Soleil defineix la Setmana Santa de Tarragona mitjançant la seva personalitat única en comparació amb altres tradicions: * Davant la Castellana: Comparteix la sobrietat i el silenci, però es diferencia per la lluminositat mediterrània. * Davant l'Andalusa: La tarragonina es presenta com una celebració més seriosa, silenciosa i reposada. "La processó de Tarragona té un carisma que no tenen altres processons... s'ha de viure i se sent dintre, és l'esperit el que compta." Actes Centrals i Processó del Sant Enterrament L'acte per excel·lència és la processó de Divendres Sant, organitzada per la Congregació de la Sang des de fa 450 anys. Entre les novetats d'aquest any destaca: * La recuperació del pas de l'Ecce-Homo, una rèplica fidel del que va ser destruït durant la Guerra Civil. * La participació del periodista Lluís del Olmo com a pregoner de la festa. * L'expectativa d'un rècord d'assistència segons els indicadors de reserves hoteleres i peticions d'informació.
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
22'
Presentació de la Big Band de Tarragona al 1r Festival de Dixieland
Llançament de la Big Band de Tarragona L'entrevista se centra en la presentació oficial de la Big Band de Tarragona, la primera formació d'aquest tipus a la ciutat. El seu fundador, Anton Baixeràs, explica que aquest projecte neix després d'un intent fallit l'any 1987, aprofitant ara una millor predisposició dels músics locals i un interès creixent del públic pel jazz. Estructura i Repertori de la Formació Composició: L'orquestra segueix l'estàndard clàssic de 17 músics: 5 saxos, 4 trompetes, 4 trombons i una base rítmica (piano, guitarra, baix i bateria). Estil: El seu repertori es basa en standards de l'era del swing, citant influències de llegendes com Duke Ellington o Glenn Miller. Objectius: Pretenen realitzar entre 10 i 15 actuacions anuals, apostant per un so "a pèl" (sense amplificació) per facilitar la seva presència en espais petits i reduir costos. El 1r Festival de Dixieland de Tarragona Jordi Bertran, de l'àrea de cultura de l'Ajuntament, detalla la programació d'aquest nou festival: Internacionalització: Participació de bandes d'Anglaterra i França, a més de formacions catalanes i estatals. Música al carrer: Es busca recuperar l'essència original del Dixieland portant la música a mercats, la Rambla i la Universitat. Projecció: L'objectiu és situar el festival com un referent únic a l'Estat espanyol especialitzat en aquest gènere. "El jazz té unes normes del joc bastant més complexes i originals, i això fa que dificulti una mica que la gent n'hi accedeixi si no hi ha hagut tradició des de petit." Reflexió sobre el panorama musical Baixeràs lamenta la falta de programacions estables de jazz a Catalunya, més enllà dels festivals puntuals. Atribueix aquesta situació a la dificultat d'accés per al gran públic a causa de la complexitat del gènere i a la falta de base en la cultura musical del país.
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
24'
Cinc anys de mandat de Joan Miquel Nadal a Tarragona
Reflexió sobre el Cinquè Aniversari a l'Alcaldia Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona, repassa la seva trajectòria política coincidint amb el cinquè aniversari de la moció de censura que el va portar al càrrec el 17 d'agost de 1989. L'alcalde reflexiona sobre la seva entrada al despatx municipal a l'edat de 38 anys, destacant la seva àmplia experiència prèvia com a regidor des de 1979. Balanç Polític i Personal • Nadal defensa que la ciutat ha experimentat un canvi substancial i que s'ha tancat un cicle per donar pas a un enfortiment del tarragonisme. • Valora positivament el reconeixement dels ciutadans quan camina pel carrer, tot i que admet la pèrdua d'anonimat com el principal cost personal. • Considera l'alcaldia com el càrrec més satisfactori que un polític pot desitjar, afirmant que: "Quan tu has arribat a ser alcalde del teu poble, d'aquí o vas a president de la Generalitat o no funciona." Visió de Futur i Projectes L'alcalde exposa el seu full de ruta per al proper període, que se centrarà en la projecció exterior de la ciutat: Finalització de les grans obres d'estructura urbana. Impuls del poder cultural, universitari i econòmic per situar Tarragona en el context català que li pertoca. Preparació per a les eleccions municipals de 1995, tot i que ironitza sobre la seva continuïtat a llarg termini per evitar l'"avorriment" dels ciutadans. Les Festes de Sant Magí i la Identitat Local En el marc de la celebració de Sant Magí, l'alcalde demana als tarragonins que no separin la festa de la identitat de la ciutat. Defineix la festivitat com una "excusa" o un camí per enfortir el sentiment de pertinença i fer una Tarragona més poderosa i unida.
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
12'
Entrevista amb el president Pujol sobre Tarragona
Resum de l'entrevista institucional L'alcalde de Tarragona detalla els temes clau tractats durant la seva darrera reunió amb el president de la Generalitat, Jordi Pujol. La conversa s'ha centrat en la resolució de conflictes territorials, inversions industrials i qüestions universitàries. La Universitat i l'autonomia Un dels punts centrals ha estat la polèmica sobre la Universitat de Tarragona. L'alcalde ha subratllat la importància de respectar l'autonomia universitària i ha deixat la solució en mans d'una futura reunió entre el president i el rector, Joan Martí. L'alcalde considera que els ajuntaments han de ser "peces secundàries" en aquest conflicte. S'espera que la reunió amb el rectorat clarifiqui les posicions abans de prendre decisions executives. Gestió de l'aigua i el Consorci S'ha abordat la possible derivació d'aigua de l'Ebre cap a Mallorca. L'alcalde, en la seva qualitat de president del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), ha recordat que: Qualsevol operació és inviable sense l'autorització expressa de la Generalitat de Catalunya. El CAT és un element de competència estrictament catalana. Cal esperar a l'entrevista entre el president Pujol i el president balear, Gabriel Cañellas. Inversions i indústria química L'alcalde ha definit la ciutat com una estructura recolzada en "quatre potes", sent la indústria química una de les més vitals. Ha insistit en la necessitat de mantenir la renovació tecnològica per garantir la competitivitat i l'entrada de divises mitjançant l'exportació. "La ciutat de Tarragona es manté en funció de les inversions... convé que el president ens ajudi en temes d'inversions que valen la pena." Altres qüestions Festes de Santa Tecla: Es confirma la visita del president Pujol a Tarragona per a les festes majors. Incendi i solidaritat: S'han fet gestions per reallotjar un grup de nens de Madrid (Tres Cantos) afectats per un incendi, oferint-los l'alberg de Coma-ruga.
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
6'
Exposicions de Santa Tecla: Fotografia i Chartreuse
Inici de les Festes de Santa Tecla L'episodi descriu l'ambient vibrant del primer dia de les festes de Santa Tecla a Tarragona. Després de la crida i l'encesa del foc a l'Ajuntament, les autoritats, encapçalades per l'alcalde Joan Miquel Nadal, inicien un recorregut per la Part Alta per inaugurar diverses mostres culturals. Exposició "Espanya, Fiestas y Ritos" Situada entre la plaça del Pallol i l'antic Ajuntament, aquesta mostra de la reconeguda fotògrafa Cristina García Rodero destaca per: Ser una primícia a Catalunya. Recollir vora 50 fotografies que capturen l'essència de les festes més emblemàtiques de l'Estat. Mostrar imatges de mascarades, balls i elements tradicionals amb un gran impacte visual. El llegat de la Chartreuse a Tarragona La segona parada destacada és a la Casa de Cultura (carrer Major), on s'inaugura una exposició sobre el mític licor Chartreuse. Aquest producte és un pilar de la identitat tarragonina, tot i que la seva producció a la ciutat va finalitzar fa pocs anys. L'exposició inclou ampolles cedides per 19 col·leccionistes particulars i per la mateixa casa matriu de França. Es destaca la projecció internacional de la marca, apareixent fins i tot en pel·lícules clàssiques de Cantinflas. Presentació de la beguda de la festa L'acte clou amb l'expectativa per la presentació de la beguda festiva de Santa Tecla, una barreja composta per: Chartreuse de baixa graduació. Llimona. S'ha de servir molt freda, seguint el model d'altres combinats tradicionals com el Barrejat o el Cafè Licor valencià. "Tarragona és mundialment famosa per un licor que, alhora, és un gran desconegut per a molts tarragonins."
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
18'
Crida de Santa Tecla 1994 a Tarragona
Inici de les Festes de Santa Tecla Retransmissió des de la plaça de la Font de Tarragona de l'acte oficial de la Crida, que marca l'inici de les festes de Santa Tecla l'any 1994. L'esdeveniment compta amb la presència de les autoritats municipals i se centra en l'homenatge a les tradicions locals i als seus protagonistes. Homenatge al Perpetuador de les Festes L'Ajuntament de Tarragona ha nomenat el senyor Jaume Ximenis i Domingo, conegut popularment com a Jaumitus, com a perpetuador de les festes de 1994. Trajectòria: Cap de la colla de geganters de la ciutat, porta 37 anys fent ballar els gegants. Significat: Representa la fidelitat a la tradició i la cultura, especialment durant la postguerra. Origen: Hereu de la tradició de la colònia gitana de la Part Alta, que fa ballar els gegants Moros i Negritos des del segle XIX. "Fa 37 anys que porto un gegant i fins que pugui, ho portarem." Elements Tradicionals i Commemoracions Durant l'acte s'han destacat diversos elements clau del patrimoni tarragoní: El Drac de Sant Roc: Presentació de la postal número 5 de la col·lecció de les festes, dedicada al Drac, que celebra el 10è aniversari de la seva recuperació. Aniversari del Cos del Bou: Es commemora el 150è aniversari d'aquest històric barri i de la Baixada de la Peixateria, centres neuràlgics del seguici popular. Paraules de l'Alcalde Joan Miquel Nadal L'alcalde ha destacat el creixent sentiment de tarragonisme, celebrant que cada vegada més ciutadans es queden a la ciutat per gaudir de Santa Tecla en lloc de marxar de pont. Ha lloat la figura del Jaumitus com a símbol de col·laboració i amor a la ciutat, assegurant que el relleu generacional està garantit per mantenir vius els llegats. L'Encesa de la Tronada L'acte finalitza amb l'encesa dels 11 morters (un per cada dia de festa i un per la vigília) a les 20:00h des del balcó del Palau Municipal. L'encesa ha estat coordinada per la pirotècnia Ricardo Caballer, guanyadora del concurs de focs d'aquell any.
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
41'
Anàlisi del XV Concurs de Castells de Tarragona
Balanç de la XV Edició del Concurs de Castells El programa analitza amb profunditat el que s'ha considerat el concurs de castells més important de la història fins a la data, celebrat a la Plaça de Braus de Tarragona. L'edició ha estat marcada per un nivell tècnic sense precedents i una competitivitat extrema que es va mantenir fins a l'últim moment. Gestió de l'Esdeveniment i Organització L'assistència massiva va ser un dels grans reptes, amb aproximadament 20.000 espectadors. Josep Favà, president del concurs, destaca: • La dificultat per encabir 23 colles i el seu volum de gent de pinya al fosso. • Els problemes de visibilitat pel condicionament dels seients, tot i que el balanç organitzatiu es considera satisfactori. • L'aplicació correcta de les penalitzacions del jurat, amb incidències puntuals en castells com el 3 de 7 per sota de la colla del Vendrell. El Triomf de la Colla Vella i el Paper de l'Estratègia La Colla Vella dels Xiquets de Valls es va alçar amb la victòria després d'anys sense guanyar (des de 1986). Els experts coincideixen que la clau va ser l'astúcia estratègica: • Van optar per assegurar el 5 de 8 a la segona ronda en lloc d'arriscar. • Van saber llegir el ritme de les altres colles abans de tirar el 3 de 9. • Es debat si la victòria va ser fruit de la sort o d'una feina d'assaig impecable liderada pel seu cap de colla, Joan Romero. L'Espectacular Temporada de la Colla Jove de Tarragona Malgrat quedar en segona posició, la Jove de Tarragona va protagonitzar el moment més emocionant del concurs amb l'intent de 5 de 9 amb folre, un castell que no s'havia provat en el present segle. "Si el 5 de 8 és la catedral, el 5 de 9 és una basílica." • Ferran Ventura, cap de colla, explica que l'intent no va ser per pressió ambiental, sinó per l'ambició de guanyar el concurs davant les penalitzacions patides. • Es destaca la solidaritat entre colles, amb camises de diferents colors ajudant en les pinyes dels moments crítics. Progressió de les Colles Locals i Previsions L'episodi subratlla el salt de nivell de tot el mapa casteller: • Xiquets de Tarragona: Millor actuació de la seva història amb un 4 de 8 èpic. • Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau: Progrés espectacular descarregant castells de 7 i mig i fregant el castell de 8. • Rècord de Castells de 9: En el que portem d'any s'han fet 27 castells de nou, superant els 17 de tota la temporada anterior.
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
5'
Perspectives Econòmiques i el Futur de Caixa Tarragona
Recuperació Econòmica i Inversió Empresarial L'entrevista comença amb una anàlisi optimista de la conjuntura econòmica actual. Segons el director general, s'ha superat la fase de simple tempteig per entrar en una etapa de contractació real i projectes d'envergadura. Projectes d'inversió: Les empreses ja no busquen només finançament de tresoreria per a necessitats immediates, sinó que aposten per inversions a llarg termini (entre 5 i 7 anys). Signes de recuperació: El pas de demanar pressupostos a executar contractes es considera un indicador inequívoc de millora econòmica. El Futur de Caixa Tarragona: Independència i Arrelament Davant la possibilitat de fusions o concentracions en el sector financer català, Rafael Gené és contundent en la seva posició: "Això està completament fora de la meva visió del futur de l'entitat, en absolut." L'estratègia de l'entitat es basa en dos pilars fonamentals per mantenir la seva competitivitat sense perdre la seva identitat: Identitat i proximitat: Mantenir un profund arrelament amb les comarques de Tarragona, oferint un servei excepcional que la converteixi en la "força de la comarca". Eficiència en costos: Mitigar les desavantatges de les economies d'escala mitjançant la col·laboració estructural. Col·laboració Estratègica sense Fusions Per tal de reduir costos en àrees pesants com la tecnologia i la informàtica, Caixa Tarragona opta per acords puntuals de compartició de despeses: Desenvolupament de programari conjuntament amb altres entitats (tant de Catalunya com d'altres comunitats). Optimització de partides en publicitat i nous sistemes per dividir la inversió entre diversos socis, mantenint l'autonomia de gestió de l'entitat.
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
20'
Conflicte pel Retaule de Santa Tecla a la Catedral
L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Carles Llorach (president) i Jaume Guàs (director artístic) de l'Esbart Santa Tecla se centra en l'actuació de festes i la polèmica prohibició de l'Església. L'actuació a la Plaça de la Font L'Esbart presenta un repertori de 12 danses, destacant l'estrena de la Bolangera de Tarragona. Aquesta peça és fruit d'una recerca documental on s'ha recuperat la melodia però s'ha hagut de crear una coreografia nova des de zero. El conflicte amb la Catedral El punt més crític de l'entrevista és la denegació del permís per part del capítol catedralici per representar el Retaule de Santa Tecla a l'interior del temple: Argument de l'Església: El capítol sosté que no s'hi poden fer actes que no siguin estrictament de culte. Resposta de l'Esbart: Els responsables estan desil·lusionats i consideren la decisió il·lògica, ja que l'obra és un espectacle de teatre sacre ideat específicament per a l'altar major. Posició del coreògraf: Jaume Guàs es nega a representar-lo a l'exterior (Pla de la Seu), ja que l'estructura coreogràfica perdria tot el sentit. "Si no el fem aquí [a la Catedral], ens n'anirem ben lluny. Un espectacle pensat per a l'interior no té sentit en un teatre o a l'aire lliure." Recerca i tasca de l'entitat L'Esbart Santa Tecla, fundat el 1971, realitza una doble funció: Recuperació: Recerca de camp parlant amb gent gran i consultant arxius per rescatar danses oblidades. Creació: Composició de noves coreografies per a melodies antigues que han perdut el ball original. Formació: L'entitat compta amb uns 45 dansaires al cos gran i una escola de dansa activa a partir dels 5 anys.
Arxiu Sonor 1994
19 de gen. del 1994
21'
Gestió Municipal i Balanç de l'Any a Tarragona
Balanç de l'Any 1994 i Perspectives de Futur a Tarragona L'entrevista repassa l'actualitat política i econòmica de la ciutat de Tarragona, centrant-se en la planificació urbanística, la recuperació econòmica i el desenvolupament de la Universitat Rovira i Virgili. Urbanisme i Infraestructures Clau Desembocadura del Francolí: L'Ajuntament exigeix que se segueixi el Pla General d'Urbanisme, amb una sortida recta del riu i la unió dels molls per desviar el trànsit del Serrallo. Polítiques Portuàries: Es confirma una rebaixa de les tarifes portuàries del 10% pel gener, tot i que l'alcalde considera que, en ser un port rentable, la rebaixa hauria de ser superior, arribant al 20-25%. Obres Públiques: Destaca la finalització d'eixos com Pere Martell, la Rambla Nova i el futur vial de Fernández Ordóñez. Economia i Indústria Indústria Química: Hi ha optimisme per la tornada de les inversions. La devaluació de la pesseta ha fet que invertir a Tarragona sigui un 25% més competitiu per a les multinacionals. Polígon Francolí: Malgrat les riuades d'octubre, la seva ubicació estratègica garanteix una recuperació total. Recuperació General: Les dades bancàries confirmen que Tarragona lidera la sortida de la crisi a Catalunya, tot i que preocupa el desequilibri amb les zones de l'interior. Cultura i Educació Consolidació de la URV: L'any 1994 es defineix com l'any de la universitat a causa de la cessió de les casernes militars per a ús acadèmic. Patrimoni Arqueològic: L'alcalde es mostra contundent respecte al cas Eroski: "Les restes arqueològiques no aniran al terrat de l'edifici mentre jo sigui alcalde; cal trobar una compensació volumètrica." Política Municipal L'alcalde afronta la recta final del mandat cap a les eleccions de maig de 1995 amb la voluntat de mantenir el seu "contracte" amb la ciutadania, buscant una majoria absoluta per continuar el projecte de ciutat.
Arxiu Sonor 1994
14 de gen. del 1994
25'
Actualitat i Projectes del Consell Comarcal del Tarragonès
Economia i Pressupostos per al 1994 El Consell Comarcal del Tarragonès ha aprovat un pressupost de 617 milions de pessetes per a l'exercici 1994. El president, Joan Carrera, destaca que aquest augment no respon a una expansió estructural, sinó al traspàs de competències de la Generalitat i el conseqüent increment de personal i costos de Seguretat Social. Projectes d'Innovació i Inversió • Creació del CITA (Centre d'Informació amb Tecnologies Avançades), amb una inversió de 60 milions de pessetes. • Execució del Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC), que després d'una fase intensa de dos anys, redueix el seu pes en el pressupost actual. Estratègies de Turisme i Promoció El Consell aposta per diversificar l'oferta turística més enllà del model convencional de sol i platja: Pla de Senyalització Turística L'objectiu és homogeneïtzar la senyalització de tots els municipis de la comarca per revaloritzar el patrimoni de l'interior. Es busca que els visitants de la costa també coneguin els monuments i la restauració dels pobles d'interior. Projecte Platja Activa Iniciativa pionera a l'Estat per dinamitzar les platges amb serveis lúdics, esportius i culturals. Segons Carrera: "El turista demana cada vegada més activitats que facin l'estada a la platja més agradable i diversificada." Infraestructures de Transport Clau Es discuteixen projectes de gran impacte per a la mobilitat i l'urbanisme de la zona: • Variant de l'N-340: S'ha iniciat el projecte per eliminar les cues històriques a Altafulla i Torredembarra. • Corredor del Mediterrani i TAV: Es manifesta una oposició tècnica a utilitzar la via actual per a velocitats de 200 km/h, ja que crearia una barrera urbanística traumàtica. Es proposa aprofitar el traçat del futur Tren d'Alta Velocitat per als trens de llarg recorregut, deixant la via litoral com un servei de proximitat tipus metro. El Rol del Consell Comarcal S'analitza la funció d'aquest organisme en l'entramat administratiu català. Carrera defensa la institució com una eina d'assessorament i ajuda municipal, especialment necessària en comarques amb petits municipis, malgrat la lentitud burocràtica en el traspàs de competències.
Arxiu Sonor 1994
14 de gen. del 1994
22'
Entrevista a Josep Miquel Savil sobre l'actualitat de Tarragona
Anàlisi de l'Actualitat Política i Social de Tarragona El portaveu del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament de Tarragona, Josep Miquel Savil, repassa els temes clau que afecten la ciutat, marcant distància amb les confrontacions entre Convergència i Unió (CiU) i el PSC. Confrontació Política i Consens de Pressupostos Savil critica la fragilitat del consens entre CiU i PSC, qualificant-lo de poc lògic després d'un any de retrets. Considera que la recent "guerra de pamflets" demostra que l'acord era superficial i purament econòmic, sense anar a l'arrel dels problemes de la ciutat. "Això ha sigut més una manera de fer volar coloms. A cap dels dos els ha agradat aquest consens i ara no saben si trencar-ho o no." Projectes Urbanístics i Gestió Municipal Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU): El PP manté una postura propera a CiU, ja que el pla es va iniciar quan governaven junts. Savil afirma estar d'acord amb el 80-85% del projecte. Oposició Constructiva: Després de sortir de l'equip de govern, Savil defineix la seva línia com una oposició que prioritza la gestió sobre la política, recolzant tot allò que sigui beneficiós per a Tarragona. El Teatre Tarragona: Reivindica que la compra del teatre és un èxit de la ciutat i l'Ajuntament en el seu conjunt, no d'un sol partit. Conflictes Socials i Ambientals El Barri de l'Esperança Sobre el desmantellament de l'últim bloc del barri, el portaveu demana integració social i evitar la creació de nous guetos. Insta els ciutadans a tenir comprensió per reubicar les famílies en diferents barris per facilitar la seva integració en el teixit social. La Incineradora de Residus El Partit Popular es mostra radicalment en contra de la instal·lació d'una planta de residus industrials si aquesta ha de servir per a tota Catalunya. * Denuncia la manca d'informació oficial per part de la Generalitat. * Considera que la quota de solidaritat ambiental de Tarragona ja ha estat superada. Normalització Lingüística i Realitat Social Savil expressa el suport del seu partit a la Llei de Normalització Lingüística i advoca per una moció de consens. Defineix la societat catalana com a bilingüe i demana no crear problemes artificials on no n'hi ha. Segons el portaveu, el focus dels polítics hauria d'estar en l'atur, que és la preocupació real dels ciutadans.
Arxiu Sonor 1994
14 de gen. del 1994
11'
Afectació de les inundacions al polígon Francolí
Balanç de les inundacions al polígon Francolí L'actualitat informativa se centra en la greu situació dels empresaris i industrials de Tarragona, especialment els situats al polígon Francolí, arran de les inundacions de la setmana passada. La Cambra de Comerç ha liderat les reunions amb els afectats per avaluar els danys i coordinar les reclamacions. Creació d'una Comissió de Pèrjudicats Com a resultat d'una reunió amb més de 100 empresaris, s'ha constituït una comissió gestora formada per un comitè executiu de sis persones. Aquesta entitat, amb el suport de la Cambra, vehicularà totes les accions legals i administratives. Valoració econòmica dels danys Tot i que les xifres són provisionals, es confirma que la catàstrofe és de grans dimensions: - El Consorci de Compensació d'Assegurances estima inicialment uns 3.800 milions de pessetes per a la zona de Tarragona. - La Cambra de Comerç preveu que els danys reals superaran els 6.000 milions de pessetes. - S'han comptabilitzat més de 1.000 vehicles danyats i pèrdues en estocs que superen els 1.000 milions de pessetes en algunes empreses portuàries. Impacte social i laboral Hi ha més de 130 empreses greument afectades. S'estima que uns 1.500 treballadors han patit l'impacte directe de la riuada. Es confirma que, malauradament, algunes empreses no tornaran a obrir a causa de la magnitud de les pèrdues i la dificultat de recuperar la seva quota de mercat. Demandes a les administracions Els afectats exigeixen responsabilitats i accions immediates: - Restitució de l'operativa del polígon (neteja de carrers i clavegaram). - Reparació immediata del mur de contenció del riu per evitar noves catàstrofes. - Línies d'ajuts directes de la Generalitat i l'Ajuntament per cobrir el que les assegurances no assumeixen. "No podem perdre el temps discutint com desviem el riu, el que cal és la reparació immediata del mur de contenció."
Arxiu Sonor 1994
14 de gen. del 1994
41'
Debat sobre les inundacions a Tarragona i el riu Francolí
Gestió i valoració de la catàstrofe L'episodi analitza les conseqüències de les greus inundacions a Tarragona, amb la participació de representants municipals, veïnals i empresarials. Es destaca que, tot i la magnitud del desastre, no s'han hagut de lamentar danys personals, però les destrosses materials són quantioses, especialment al Polígon Francolí. La polèmica de la previsió i la informació Un dels punts més crítics del debat és la falta d'avís precoç. La Federació d'Associacions de Veïns denuncia un fracàs total en la previsió: • El pont de la Riba va desaparèixer a les 6:25h. • L'Ajuntament no va rebre la informació oficial fins a les 10:30h. • Molts empresaris i veïns es van trobar l'aigua a dins de les naus i pàrquings sense cap avís previ. "La previsió no va funcionar absolutament res... el pla de protecció civil va fallar a l'hora d'avisar els veïns i l'Ajuntament amb temps." Danys econòmics i futur industrial El senyor Marçal, de la Confederació d'Empresaris, subratlla que els danys encara són inquantificables. • Existència de perjudicis directes (maquinària i estocs). • Perjudicis secundaris: pèrdua de clientela i mercats per la falta de subministrament. • Risc real de tancament definitiu per a les empreses més petites si les ajudes no arriben amb urgència. Solucions estructurals: El traçat del riu Tots els interlocutors coincideixen en la necessitat d'una solució definitiva: 1. Canvi del traçat: Recuperar la desembocadura natural en línia recta cap al mar. 2. Evitar el taponament: Els ponts actuals actuen com a barreres que posen en perill el barri del Serrallo i el moll d'inflamables. 3. Urgència administrativa: Es demana que el pas del temps no "refredi" les promeses d'ajuda i que s'actuï amb la mateixa celeritat que es va tenir durant l'emergència.
Arxiu Sonor 1994
14 de gen. del 1994
30'
Estat de les carreteres i seguretat viària a Tarragona
Situació de la xarxa viària post-inundacions L'episodi se centra en la recuperació de la normalitat a les carreteres de la província de Tarragona després dels greus aiguats i inundacions de la setmana anterior. Juan Ramón Galvenzu, cap de la Prefectura de Trànsit, destaca que la fluïdesa s’ha recuperat en gran mesura, tot i que persisteixen talls significatius: • La carretera de la costa (C-246) ja ha normalitzat el pas després de les dificultats al pont que limita la província. • La N-420 al Coll de la Teixeta es manté tallada, obligant als usuaris a desviar-se per la N-340 o l'AP-7. • Existeixen passos alternatius i necessitat de precaució a les zones del Francolí i el Priorat per tasques de neteja. El cas crític del Pont del Morell La desaparició del pont del Morell sobre el riu Francolí representa l'incident més greu per al teixit industrial. S'ha establert un itinerari alternatiu i restriccions horàries estrictes per a matèries perilloses i vehicles pesats (més de 6-7 tones): • Horaris de restricció: De 08:00 a 08:30, a les 12:00 i de 15:00 a 20:00 hores. • Itinerari: Desviament pel polígon de Constantí i l’Avinguda d’Europa per connectar amb la N-340 i l’autopista. "És el punt més sensible de les nostres comarques pel transport de matèries perilloses; caldrà mantenir aquest sistema fins que es construeixi el pont definitiu." Sinistralitat i balanç de l'any 1994 S'analitza la paradoxa de l'accidentalitat durant els temporals: tot i el mal temps, la mortalitat ha estat pràcticament nul·la aquests dies a causa de la reducció de la circulació i la major prudència dels conductors. Tendències estadístiques • S'ha registrat una reducció del 40% en accidents mortals respecte al mateix període de 1993. • Els accidents amb víctimes han baixat un 12%. • Els principals factors de risc continuen sent la velocitat (30-40%) i l'alcohol. • S'observa una millora notable en els caps de setmana i durant la temporada d'estiu, especialment entre el col·lectiu jove. Mesures de control i prevenció L'entrevista conclou repassant mesures reguladores com el control de l'alcoholèmia, la polèmica sobre el tancament dels after hours per evitar la conducció sota efectes de l'alcohol, i la importància de la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV). A Catalunya, el compliment de la ITV se situa entre el 55% i el 60%, per sobre de la mitjana estatal.
Arxiu Sonor 1994
14 de gen. del 1994
1'
Continuïtat i pluralitat en la gestió universitària
Anàlisi del Context Electoral i Estratègia de Gestió L'interlocutor reflexiona sobre el panorama davant una possible renovació de la direcció universitària. El missatge central gira entorn de la consolidació del projecte actual i la necessitat d'evitar ruptures innecessàries. Valoració del Model Vigent Es destaca que hi ha un consens ampli entre el professorat de diversos centres respecte a la gestió realitzada fins ara: Acord generalitzat: S'aposta per no trencar la línia de treball iniciada fa temps. Resultats positius: Tot i reconèixer que hi ha deficiències i mancances que cal millorar, la valoració global és satisfactòria. Estabilitat: Es considera beneficiós que la política universitària tingui una continuïtat clara. Proposta de Govern: Pluralitat i Integració L'estratègia defensada per a l'equip de govern no és una de caràcter tancat, sinó tot el contrari: "És bo que hi hagi una visió de la constitució de l'equip de govern que sigui plural, que no sigui monolítica." L'objectiu és integrar les diverses posicions i les inquietuds més destacades de tot el col·lectiu universitari. Segons el ponent, si es manté aquesta voluntat d'integració, la presentació de candidatures alternatives podria mancar de sentit, tot i que reconeix el dret legal de qualsevol catedràtic a presentar-se.
Arxiu Sonor 1994
14 de gen. del 1994
8'
Comerç i Recuperació a Tarragona: Moda i Ajudes
El Futur del Disseny i el Comerç Local L'episodi destaca la vitalitat del sector comercial a Tarragona, subratllant la voluntat de convertir la ciutat en un referent de la moda i el disseny propi. S'emfatitza que la producció i els serveis han de ser liderats per persones i estructures ubicades a la ciutat per potenciar l'economia local. Projectes en Marxa: La Passarel·la de Primavera Es preveu una gran desfilada per al mes d'abril sota la marca Tarragona Marca. L'objectiu és anticipar-se a les tendències de primavera-estiu amb colors vius i propostes innovadores. Es busca que aquest esdeveniment no sigui només una desfilada, sinó una verdadera festa del comerç que duri diversos dies i atregui visitants. "Això és futur, això és ciutat. Aquí hem de treballar tots perquè no ens atrapi ningú, sinó que nosaltres anem per davant." Gestió de la Crisi per les Inundacions Un punt crític de la conversa és l'afectació de les pluges torrencials que han malmès diversos negocis, especialment al barri del Serrallo, Torre Jordi i zones industrials. Mesures de Suport Institucional L'Ajuntament de Tarragona ha anunciat una proposta de condonació d'impostos fins al 100% per als comerciants afectats mentre duri la recuperació. La Federació d'Unions de Botigues està elaborant un balanç de danys per accelerar la recepció d'ajudes. Es fa una crida a la col·laboració entre administracions per garantir que cap petita indústria o comerç hagi de tancar definitivament a causa d'aquests danys materials. Es celebra la manca de víctimes humanes, recordant que els béns materials són l'única cosa que es pot recuperar amb l'esforç col·lectiu i el retorn dels impostos en forma d'ajuts directes.
Arxiu Sonor 1994
13 de gen. del 1994
41'
Baixada de Pilars de 4 Caminant a Tarragona 1994
Crònica de la Diada Històrica de la Mercè Retransmissió en directe de la tradicional Baixada de Pilars de 4 Caminant a Tarragona, un dels actes més emotius de les festes de Santa Tecla. La narració segueix el recorregut des de la plaça de les Cols fins a l'Ajuntament, passant pel carrer Major i la baixada de la Misericòrdia. Resultats de les Colles Locals • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha protagonitzat un pilar molt ràpid i segur, essent la primera a arribar al balcó de l'Ajuntament amb gran eufòria. • Xiquets del Serrallo: Han assolit la gesta per segona vegada en la seva història. Malgrat les fortes rebrincades i el cansament del segon, han aconseguit completar el recorregut. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Amb un pas recte i molta parsimònia, han descarregat el pilar per tercer any consecutiu. • Xiquets de Tarragona: La nota negativa de la jornada, ja que el seu pilar ha caigut a l'inici de la baixada de la Misericòrdia, trencant una ratxa de 9 anys consecutius arribant a la plaça de la Font. L'Atmosfera a la Plaça de la Font "La plaça de la Font està plena de gom a gom, vivint una jornada on s'ha passat de la decepció dels Xiquets a l'eufòria col·lectiva del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau." L'emoció ha estat constant, especialment amb les entrevistes als presidents de les colles, com Salvador Navarro (Serrallo), qui ha destacat el treball d'assaig previ. Notícies de la Mercè a Barcelona Durant la transmissió s'han rebut actualitzacions de la diada a la plaça de Sant Jaume, qualificada com la millor actuació del segle: • Minyons de Terrassa: Han carregat l'històric 2 de 9 amb folre i manilles. • Colla Joves Xiquets de Valls: Han descarregat el 3 de 9 amb folre. • Castellers de Vilafranca: Han carregat el 4 de 9 amb folre.