Tots els episodis

62454 episodis disponibles

episodis

62305-62328 de 62454

Arxiu Sonor 1996
4 de juny del 1996
1h 2min
Visita Reial a Tarragona i Concessió de la Medalla d'Or (1996)
Crònica de la Visita de Joan Carles I i Sofia a Tarragona El 18 de juny de 1996, la ciutat de Tarragona va viure una jornada històrica amb la tornada oficial dels Reis d'Espanya, Joan Carles I i Sofia, després de 20 anys de la seva darrera estada. L'acte central del matí va consistir en un ple extraordinari a l'Ajuntament per lliurar la medalla d'or de la ciutat al monarca. Arribada i Recepció Institucional L'arribada dels monarques es va produir a la Rambla Vella, on van ser rebuts per les principals autoritats de Catalunya i Tarragona: • El president de la Generalitat, Jordi Pujol. • L'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal. • La delegada del govern a Catalunya, Júlia García-Valdecasas. Durant el seu recorregut a peu per la plaça de la Font, els Reis van mostrar interès per les obres de transformació de la zona, especialment el nou aparcament subterrani, mentre saludaven els ciutadans congregats. Acte al Saló de Plens A l'interior del Palau Municipal, la parella reial va signar el llibre d'honor al pati de Jaume I abans de pujar al Saló de Sessions. En el parlament de l'alcalde, es va destacar la dualitat de Tarragona: una ciutat orgullosa del seu patrimoni romà però plenament bolcada en la modernitat industrial i turística. "Sou a casa vostra, sou a Tarragona." Discursos i Significat Polític El president Jordi Pujol va destacar Tarragona com un símbol de la llatinitat i el caràcter mediterrani de Catalunya, actuant com a pont cap a Europa. Per la seva banda, el Rei va agrair la distinció remarcant el dinamisme de la societat civil tarragonina i el seu paper en la consolidació democràtica de l'Estat. Agenda de la Tarda El resum dels actes posteriors incloïa: • Dinar oficial a l'Hotel Imperial Tàrraco. • Visita al Circ Romà i la Torre de Pilats per rebre el Premi Europa Nostra. • Exhibició castellera a la plaça del Rei amb les quatre colles locals. • Recepció amb representants de la societat civil a l'Auditori del Camp de Mart.
Arxiu Sonor 1996
4 de juny del 1996
0'
Protocol de Benvinguda i Inici de Sessió
Introducció i Benvinguda El segment inicial d'aquesta sessió se centra en l'establiment de la comunicació i els agraïments pertinents. S'estableix un marc de cordialitat format per intercanvis breus però fonamentals per al correcte desenvolupament de la jornada. Punts clau de la interacció Inici formal: Es dóna el tret de sortida a la trobada de manera estructurada. Agraïment: S'emfatitza la importància de la col·laboració mútua a través de la gratitud expressada. "Gràcies." La sessió transcorre sense contratemps tècnics evidents, facilitant una transició suau cap als següents blocs de contingut.
Arxiu Sonor 1996
28 de maig del 1996
55'
Anàlisi de la Nit Electoral a Tarragona: Resultats i Participació 1996
Seguiment de la Nit Electoral a Tarragona Aquest segment del podcast ofereix una cobertura detallada de la jornada electoral del 3 de març de 1996, centrant-se en les estimacions i els primers resultats oficials tant a la demarcació de Tarragona com al conjunt de l'Estat espanyol. Dinàmiques Internes i Estimacions Inicials En els primers moments de l'escrutini, s'analitzen les tendències que marquen la nit, destacant la sorpresa a mitges que suposen algunes dades: • La confirmació del PSC com a força principal a Catalunya i Andalusia. • El paper de l'anomenat vot útil per frenar l'ascens del Partit Popular. • La irrupció de noves forces com el Bloc Nacionalista Galego amb representació al Congrés. Participació i Dades Oficials de Tarragona L'espai destaca l'alt civisme de la ciutadania, amb xifres de participació que superen el 60% a mitja tarda. S'aporten dades específiques del vot per correu: • Un total de 5.630 tarragonins han votat per correu, un increment notable respecte al 1993. • A Tarragona capital, el vot anticipat ha arribat a les 1.159 persones. L'Impacte de les Noves Tecnologies Es comenta com a gran novetat la transparència informativa gràcies a la xarxa Internet, que permet conèixer dades oficials quasi en temps real mitjançant la col·laboració de la Fundació d'Estudis Universitaris Ciutat de Tarragona. "Sembla que la tecnologia fa cada cop més àgils i alhora més curtes les nits d'eleccions." Valoracions dels Líders Polítics Amb l'escrutini avançant cap al 30% a la demarcació, els líders locals comencen a comparèixer: • Xavier Sabaté (PSC): Mostra satisfacció per revalidar els 3 diputats i aspira a aconseguir 3 senadors. • Joan Maria Pujals (CiU): Valora positivament el manteniment dels resultats i l'aturada d'una possible majoria absoluta de la dreta espanyola. • Partit Popular: Es descriu un ambient de prudència i silenci a la seva seu tarragonina davant la dificultat d'aconseguir el segon diputat desitjat.
Arxiu Sonor 1996
13 de març del 1996
36'
Els Castellers de Vilafranca guanyen el XVI Concurs de Castells
Victòria històrica de Vilafranca L'edició número 16 del Concurs de Castells de Tarragona ha culminat amb la victòria dels Castellers de Vilafranca, trencant una sequera de 24 anys sense guanyar el trofeu a la Plaça de Braus. L'emoció s'ha mantingut fins a la sisena ronda, on l'estratègia i la resistència física han estat clau. Duel a l'última ronda • La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha intentat fins a l'últim moment capgirar el marcador amb un intent de 5 de 9 amb folre. • El castell ha caigut quan faltaven segons per carregar-se, moment que ha decidit el primer lloc per als de Vilafranca. • S'ha generat certa polèmica per l'actitud d'alguns aficionats de Vilafranca celebrant la caiguda del rival, un fet descrit com a "humà però poc justificable". Anàlisi de les colles tarragonines • La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha aconseguit escalar fins a la cinquena posició gràcies a un 2 de 8 amb folre descarregat a l'última ronda. • Els Xiquets de Tarragona han finalitzat en sisena posició després de carregar el pilar de 7. • Les colles del Serrallo i de Sant Pere i Sant Pau consoliden la seva línia ascendent en la classificació. Valoracions de l'organització L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha qualificat el concurs com un èxit organitzatiu i participatiu: "Ha estat un gran concurs, emocionant fins al final i amb una perfecta organització que va en benefici de la ciutat." Els experts coincideixen que ha estat el millor concurs de la història fins a la data, tant pel nivell tècnic com per la complexitat dels castells intentats.
Arxiu Sonor 1996
13 de març del 1996
1h 32min
Vilafranca guanya el XVI Concurs de Castells
Històrica victòria dels Castellers de Vilafranca L'episodi recull l'emoció viscuda a la Plaça de Braus de Tarragona durant el XVI Concurs de Castells de 1996. El moment culminant ha estat la descarregada del 2 de 9 amb folre i manilles pels Castellers de Vilafranca, una fita que els ha permès sentenciar el concurs i recuperar el títol després de 24 anys. L'actuació de les colles principals • Castellers de Vilafranca: Han completat una actuació magistral descarregant el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i, finalment, el 2 de 9 amb folre i manilles. Han sumat més de 20.000 punts, consolidant-se com els líders indiscutibles de la jornada. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han assegurat la segona posició descarregant el 4 de 9 amb folre en la cinquena ronda, sumant-lo al 5 de 8 i al 3 de 9 (carregat) fets anteriorment. • Xiquets de Reus: Han estat una de les grans sorpreses de la jornada, descarregant per primera vegada en la seva història el 3 de 9 amb folre, el que els ha situat momentàniament en tercera posició. Sort dispar per a les colles de Tarragona • La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha viscut una jornada marcada per la mala sort amb la canalla. Malgrat tenir troncs molts sòlids, se'ls han escapat castells com el 4 de 9 amb folre i el 2 de 8 amb folre. Finalment, han descarregat un 4 de 8 per tancar l'actuació de manera digna. • Els Xiquets de Tarragona han finalitzat la seva actuació amb 11.500 punts, descartant el 3 de 9 a causa d'una lesió de l'enxaneta titular. • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han intentat sense èxit el pilar de 6, un espadat que mai han carregat, però que han volgut provar en l'escenari del concurs. Altres fets destacats "Aquesta és la millor actuació del segle fins al moment." • S'ha viscut un moment de gran expectació amb l'intent de 2 de 8 net (sense folre) de la Colla Joves dels Xiquets de Valls, un castell inèdit en el segle XX que, malgrat pujar amb molta finura, s'ha trencat quan entrava la canalla. • En l'àmbit esportiu, s'ha celebrat la victòria del Gimnàstic de Tarragona al camp de l'Espanyol B (0-1), que situa l'equip grana líder de la classificació.
Arxiu Sonor 1996
13 de març del 1996
1h 29min
Concurs de Castells de Tarragona i jornada del Nàstic
Crònica de la Tercera i Quarta Ronda L'episodi recull l'emoció del XVI Concurs de Castells de Tarragona celebrat a la Plaça de Braus, marcat per una intensa competició entre les principals colles i la ràdio en directe. La jornada s'ha viscut amb un ull a la plaça i l'altre al futbol. Grans actuacions castelleres • Els Castellers de Vilafranca s'han situat líders provisionals gràcies a un impecable 4 de 9 amb folre descarregat amb una rapidesa i perfecció tècnica envejables. • La Colla Joves Xiquets de Valls ha protagonitzat un dels moments més èpics al descarregar el 4 de 9 amb folre, un castell que s'ha deformat durant l'ascens però que han defensat inextremis. • Els Xiquets del Serrallo han fet història en descarregar, per primera vegada en la seva trajectòria, el 3 de 7 aixecat per sota. • La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha recuperat el pols amb un 5 de 8 de postal, tot i els intents desmuntats previs de castells de nou. Actualitat del Gimnàstic de Tarragona Paral·lelament, s'ha seguit el partit contra l'Espanyol B al Camp de la Caixa: • El Nàstic ha aconseguit una victòria vital per 0-1. • El gol de la victòria ha estat obra de Manolo Luna a la segona meitat. • El partit ha estat marcat per la tensió i les expulsions, però els granes han sabut mantenir l'avantatge fins al xiulet final. Ambient i anècdotes a la plaça "Això davant de tot, més que un concurs, és una festa del món casteller." L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha destacat l'ambient fresquet però festiu, posant èmfasi en l'esforç de les quatre colles locals. També s'ha viscut l'animació dels Castellers de Martorell des de la graderia, iniciant l'onada a tota la plaça.
Arxiu Sonor 1996
13 de març del 1996
1h 2min
Concurs de Castells 1996: Lluita aferrissada i èxits a Tarragona
Vibrants jornades de castells i futbol a Tarragona El present podcast recull la crònica en directe de la segona i tercera ronda del XVI Concurs de Castells de Tarragona, celebrat a la plaça de braus, intercalant l'actualitat esportiva del partit entre l'Espanyol B i el Gimnàstic de Tarragona. Els protagonistes de la jornada castellera L'esdeveniment ha estat marcat per una gran rivalitat entre les colles més importants del panorama casteller: • Xiquets de Tarragona: Han aconseguit una gesta històrica en carregar el pilar de set amb folre, un castell que la ciutat no veia des de feia 26 anys. Això els ha permès situar-se provisionalment en la primera posició amb 8.180 punts. • Castellers de Vilafranca: Malgrat un inici accidentat amb un intent de pilar de vuit, han demostrat la seva solidesa descarregant el tres de nou amb folre i carregant el quatre de vuit amb l'agulla. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han exhibit un domini espectacular del cinc de vuit, descarregat amb una perfecció que els cronistes han titllat de "sorprenent". Tot i això, han patit amb un intent de dos de nou amb folre i manilles que s'ha trencat al pis de quarts. • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Jornada agredolça per a la colla lila, que ha vist com se'ls escapava el quatre de nou amb folre en dues ocasions a causa d'intents desmuntats quan l'estructura semblava impecable. Altres colles i incidents destacats • Els Xiquets de Reus i els Castellers de Barcelona han complert objectius descarregant respectivament els seus quatre de vuit. • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han protagonitzat un dels moments més tensos en quedar-se a les portes de carregar el quatre de vuit, caient per una combinació de lentitud de la canalla i fatiga del tronc. • S'ha recordat la figura de Xavier Alcaraz, casteller de Sants desaparegut, en la celebració del seu dos de set. Actualitat del Gimnàstic de Tarragona En paral·lel, s'ha seguit el derbi de Segona B al camp de la Caixa: "L'Espanyol B juga amb un home menys des del minut 15 per l'expulsió de Ruano, però el marcador es manté 0-0." Els cronistes han destacat la lesió d'Espigulé i el contrast climatològic entre el sol de les graderies de la plaça de braus i el vent fred que patien els mitjans de comunicació al camp.
Arxiu Sonor 1996
13 de març del 1996
1h 32min
Setzena edició del Concurs de Castells de Tarragona
Resum de la Jornada Castellera El present fitxer d'àudio recull la retransmissió en directe per part de Tarragona Ràdio de la setzena edició del Concurs de Castells, l'esdeveniment més important del món casteller. La jornada s'ha iniciat sota una climatologia finalment favorable, tot i les tempestes del dia anterior, i ha congregat unes 15.000 persones a la plaça de braus. Actuacions Destacades i Resultats L'inici del concurs ha estat marcat per la màxima ambició de les colles capdavanteres: • Castellers de Vilafranca: Han encetat la diada amb un intent de Pilar de 8 amb folre i manilles, que s'ha trencat poc abans de ser carregat. Posteriorment, s'han rescabalat descarregant un magistral 3 de 9 amb folre que els ha situat provisionalment líders. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han carregat el 3 de 9 amb folre, tot i que el castell ha fet llenya durant la baixada després d'una sotregada estructural. • Xiquets de Tarragona: Han descarregat un impecable 2 de 8 amb folre, demostrant una gran solidesa i fermesa que els ha col·locat en les primeres posicions. • Altres resultats rellevants: Els Xiquets de Reus han descarregat el 3 de 8, mentre que la Colla Jove dels Xiquets de Valls i la Colla Jove de Tarragona han protagonitzat intents desmuntats de 3 de 9 i 4 de 9 respectivament. Ambient i Context "L'execució ha estat magistral, el castell ha pujat molt ràpid i molt segur." La transmissió subratlla la gran expectació mediàtica i la presència d'autoritats com l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. A banda dels aspectes tècnics, s'ha destacat l'ambient d'afecte i passió que es viu a la plaça, amb especial atenció a la logística de les pinyes i la convivència entre les 18 colles participants.
Arxiu Sonor 1996
26 de febr. del 1996
1h 34min
Diada Castellera de l'Arbós i novetats d'Igualada
Crònica de la Diada Històrica de l'Arbós La jornada castellera a la plaça de la Vila de l'Arbós s'ha caracteritzat per l'alt nivell de les colles participants i la rapidesa en l'execució dels castells malgrat l'estretor de la plaça. Els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Joves Xiquets de Valls han ofert una exhibició de castells de gamma superior. Actuacions Destacades • Castellers de Vilafranca: Han dominat la plaça amb un 2 de 8 amb folre (fent prova de manilles), un impecable 4 de 9 amb folre i l'espectacular 4 de 8 amb l'agulla. • Colla Joves Xiquets de Valls: Han protagonitzat el moment més èpic de la jornada en descarregar un 4 de 9 amb folre extremadament defensat. "És un dels castells més defensats de la història dels castells; ningú donava ni un duro per descarregar-lo." • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Han completat la seva actuació amb el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8, optant per una línia més conservadora però segura. Conexions amb la Diada d'Igualada Durant el podcast s'ha fet un seguiment exhaustiu del que passava simultàniament a Igualada, on la Colla Vella dels Xiquets de Valls ha aconseguit carregar el 3 de 9 amb folre, sumant així el tercer de la temporada, tot i que se'ls resisteix completar-lo fins a la descàrrega. Perspectives per a Sant Fèlix Aquesta diada ha servit com a termòmetre per a la gran cita de Sant Fèlix. S'especula amb construccions de màxima dificultat com: • El 2 de 9 amb folre i manilles. • El pilar de 8 amb folre i manilles. • El 5 de 9 amb folre. L'episodi conclou destacant la incultura castellera del públic que xiula quan una colla desmunta un peu, recordant que la seguretat i la bona mida són prioritàries en l'execució de qualsevol estructura.
Arxiu Sonor 1996
14 de febr. del 1996
0'
Et sona?: Presentació de nous autors musicals
Introducció al programa Aquest segment presenta l'espai radiofònic Et sona?, una iniciativa dedicada a la promoció de la cultura musical emergent. Objectius del programa El programa se centra en diversos eixos clau per a l'audiència local: Descobriment de talent: Donar veu i visibilitat a la música dels nous autors. Periodicitat setmanal: Una cita regular cada setmana per mantenir-se al dia de les novetats. Proximitat: Emissió a través de l'emissora municipal, connectant amb el territori. Dinàmica L'espai utilitza una fórmula directa per interpel·lar l'oient, utilitzant la pregunta repetida com a ganxo auditiu: "La música dels nous autors cada setmana a la teva emissora municipal." Es tracta d'una aposta per la creativitat local i la diversitat d'estils que busquen un lloc en el panorama musical actual.
Arxiu Sonor 1996
14 de febr. del 1996
11'
Setè aniversari de l'Ateneu Tarragoní: Actes i cultura
Celebració del setè aniversari de l'Ateneu Tarragoní L'entitat, situada al carrer Sant Magí número 2, celebra set anys de trajectòria amb un programa d'actes que s'estén del 10 al 19 de maig. L'Antoni Penedès, president de l'entitat, destaca la tasca realitzada per promocionar l'art i la cultura de proximitat, sempre amb una clara vocació de tarragonisme. Actes destacats del programa Pregó inaugural: Es farà el divendres dia 10 a l'Ajuntament de Tarragona, a càrrec de l'alcalde de Reus, Josep Avelló, simbolitzant la bona relació entre les dues ciutats. Música i espectacles: Destaca l'actuació dels Los Tres Sudamericanos durant les festes de Sant Magí, i la creació de l'orquestrina Bataneu Boys per part dels socis. Art i lletres: Inauguració d'una exposició amb pintors de Reus i Tarragona, un concurs de pintura ràpida a la Rambla Nova i el II Premi Mossèn Cinto Verdaguer de poesia catalana. Reconeixements: El Premi Ateneu 1996 serà lliurat al radiofonista Manel Pastor pel seu compromís amb la ciutat. Una entitat oberta a la ciutat L'Ateneu compta actualment amb prop de 1.000 socis. Tot i les dificultats per atreure el jovent —un mal generalitzat a les entitats culturals—, Penedès subratlla que tots els actes són gratuïts i oberts al públic, convidant tota la ciutadania a participar-hi per fer créixer la cultura tarragonina. "L'Ateneu s'ha entregat de ple pel tarragonisme, per fer ciutat, per fer Tarragona."
Arxiu Sonor 1996
14 de febr. del 1996
19'
I6 i Perversos: El nou rock de l'escena catalana
Entrevista amb el grup I6 El programa comença amb una conversa amb el grup I6, on es repassen les seves influències i projectes futurs. Els membres destaquen que en els seus inicis es mirallaven en grups com Status Quo, especialment en el seu estil boogie rock. Projectes futurs: El grup està treballant en cançons noves per a un possible segon LP i es troba en negociacions amb la discogràfica Peacab. Trajectòria de concerts: L'any 1992 va ser positiu per a la formació, destacant les actuacions realitzades conjuntament amb el grup Sau. "Esperem arribar a estar entre els primers grups del país." Presentació de Perversos L'episodi dona pas a Perversos, una banda de Barcelona amb dos anys de trajectòria però formada per músics amb experiència prèvia en altres conjunts. El seu estil es defineix com un rock contundent i agressiu, allunyat del hard rock convencional. Procés creatiu i composició No segueixen un mètode únic: de vegades el bateria (Enric) crea lletra i música, d'altres el baixista (Gerard) porta la idea quasi enllestida. Posen un èmfasi especial en la qualitat de les lletres i en com la melodia s'ha d'adequar al missatge emocional. Busquen diferenciar-se del mainstream mitjançant jocs de veus, la incorporació de tres coristes i un saxofonista per ampliar el seu so. Espai Musical Atzona El programa, produït per la Societat General d'Autors i les emissores municipals de Catalunya, serveix de plataforma per a nous talents. S'emeten temes com: 1. El món és el teu cos (I6). 2. Llocs i moments (Perversos). 3. La ciudad de los sueños (Perversos).
Arxiu Sonor 1996
14 de febr. del 1996
23'
Entrevista de comiat a Ramon Sánchez, governador civil de Tarragona
Comiat i balanç de Ramon Sánchez L'entrevista a Tarragona Ràdio marca el final d'una etapa de gairebé vuit anys de Ramon Sánchez com a governador civil de la demarcació. El seu cessament s'emmarca en el canvi de govern a l'Estat i els acords entre el Partit Popular i Convergència i Unió, que preveuen la futura desaparició d'aquesta figura institucional. Reflexions sobre el poder i la gestió Ramon Sánchez descriu el seu pas per la política com una experiència humanament enriquidora però també "destructora", destacant la pressió de la imatge pública i la responsabilitat constant que implica el Ministeri de l'Interior. Comparteix una reflexió filosòfica sobre com el ciutadà s'apropa al poder: "Quan una persona entra al meu despatx parlant molt de drets humans i de la Constitució, és que normalment no té raó; s'agafa als principis perquè no té res més on agafar-se." El futur de la figura del Governador Civil Respecte a la supressió del càrrec, Sánchez es mostra crític pel que fa a l'execució immediata: Complexitat administrativa: El càrrec gestiona competències crítiques en trànsit, seguretat ciutadana, explosius i estrangeria. Interlocució directa: Destaca el valor d'una figura amb rang polític suficient per parlar directament amb ministres en nom del territori. Administració perifèrica: Defensa que, tot i que l'administració s'ha de fer més minça, l'Estat no ha de perdre presència qualificada sobre el territori. Projectes pendents i retorn a la docència Un dels grans projectes que deixa encarrilat és la visió de la conurbació Tarragona-Reus-Valls, un sistema de ciutats que hauria de funcionar com una unitat d'infraestructures. En l'àmbit personal, Sánchez expressa la seva il·lusió per: Retornar a Barcelona per exercir com a professor de filosofia en un institut. Recuperar la seva faceta intel·lectual, llegir i escriure (té en ment assajos sobre el nacionalisme). Gaudir de l'anonimat i de la seva vida privada després de 13 anys de servei públic.
Arxiu Sonor 1996
10 de febr. del 1996
1h 2min
Gimnàstic de Tarragona - Elche CF: Resum del partit lliga d'ascens
Inici imponent del Nàstic al Nou Estadi L'episodi narra la primera part del decisiu enfrontament entre el Gimnàstic de Tarragona i l'Ells (Elche CF) en la lligueta d'ascens a Segona A. El partit comença amb una alta intensitat, on els tarragonins, empesos per la seva afició i la fúria grana, busquen redimir-se dels resultats anteriors. Domini Grana i Oportunitats Clau Tot i un inici on l'Ells ha intentat controlar la possessió, el Nàstic ha anat imposant el seu ritme gràcies a jugadors molt actius com Jordi Gravolosa i Fran. Les ocasions més clares han passat per les botes de: • Mosca, que ha avisat amb un remat que ha fregat el pal. • Gerard Escoda, utilitzant la seva velocitat per desbordar la defensa il·licitana. "Aquest Nàstic té ganes de guanyar; s'estan veient les coses com s'han de fer en aquest playoff." El Gol de l'Esperança Al minut 21, arriba el moment clau de la primera meitat. Una gran jugada personal de Gerard Escoda per la banda finalitza amb una centrada mesurada al punt de penal. José Ramón Preciado entra amb potència des de la segona línia i connecta un remat impecable per marcar l'1 a 0. El gol ha desfermat la bogeria a la banqueta de Jordi Gonzalvo i a la graderia. Incidències i Segona Part • Expulsió a l'Ells: Al començament de la segona part, el jugador visitant Robi ha estat expulsat per doble targeta groga, deixant el conjunt il·licità amb 10 homes. • Empat inesperat: Malgrat la inferioritat numèrica, l'Ells ha aconseguit l'empat (1-1) mitjançant un gol de Rodri al minut 8 de la segona meitat, en una jugada polèmica per un possible fora de joc. L’episodi també inclou entrevistes a peu de camp amb figures com el jugador del FC Barcelona Òscar García, que ha assistit al partit com a espectador, i el directiu Tòfol Solichero.
Arxiu Sonor 1996
10 de febr. del 1996
2h 3min
El Nàstic fa història a Paterna i s'assegura el play-off
Resum de la Jornada Històrica a Paterna El Gimnàstic de Tarragona ha viscut una matinal d'infart a la Ciutat Esportiva del València B, on ha aconseguit un empat (3-3) que li atorga la classificació matemàtica per al play-off d'ascens a la Segona Divisió A. En un partit marcat per la tensió, les picabaralles i l'emoció fins a l'últim segon, l'equip grana ha sabut patir per assolir l'objectiu de la temporada. Mosca, l'Heroi del Partit El gran protagonista de l'encontre ha estat, sens dubte, Ángel Vélez 'Mosca', qui ha exhibit una eficàcia golejadora extraordinària: • Ha anotat un hat-trick vital (minuts 12, 43 i 63). • Ha contrarestat cada avantatge del València B, demostrant el seu instint dins l'àrea. • Amb aquests tres gols, se situa com un dels màxims realitzadors de l'equip en un dels moments més crítics del curs. Un Partit d'Alternances i Polèmica L'encontre ha estat una muntanya russa de marcadors i emocions: • El València B s'ha avançat en dues ocasions, aprofitant errades defensives i una pressió ambiental molt forta. • El Nàstic s'ha arribat a posar per davant (2-3) gràcies al tercer gol de Mosca. • L'àrbitre, el senyor Sant Martín Vergara, ha xiulat un penal molt contestat a favor del València que ha significat l'empat definitiu (3-3). "Hem sabut superar la pressió i el resultat és just. No podem desaprofitar aquesta oportunitat de la promoció." — Mosca, davanter del Nàstic. El Paper de l'Afició Grana Prop de 200 aficionats tarragonins (components de la Penya Oribe i la Fúria Grana) han acompanyat l'equip i no han deixat d'animar ni un sol moment, fins i tot quan el marcador era advers. La seva presència ha estat clau per mantenir l'ànim dels jugadors en un ambient hostil. Bones Notícies per a l'Esport de Tarragona Simultàniament al partit de futbol: • El CBT femení ha aconseguit la salvació de categoria al Pavelló del Serrallo. • El regidor d'esports, Agustí Mallol, ha expressat la seva satisfacció per aquest moment dolç de l'esport tarragoní, qualificant-lo d'"any històric".
Arxiu Sonor 1996
10 de febr. del 1996
40'
Josep Maria Terrassa i el seu llegat a Ràdio Tarragona
La Figura de Josep Maria Terrassa El podcast ret homenatge a Josep Maria Terrassa, director històric de Ràdio Tarragona, destacant el seu perfil humà i professional. Els tertulians coincideixen que mai va actuar com un "cap" distant, sinó com un membre més d'una col·lectivitat, fomentant un esperit d'esforç compartit on tothom podia aportar idees. "Mai va ser el jefe, sinó que va ser un més. Tothom, fins al botons, podia dir la seva." L'Època Daurada de la Ràdio Local Es discuteix com era fer ràdio durant la postguerra i les dècades centrals del segle XX: • La precarietat tècnica se suplia amb enginy, utilitzant equips recuperats de la guerra i telèfons de campanya. • El radioteatre i les varietats eren els pilars de la graella, amb una audiència que arribava fins a Mallorca i el sud de França. • La transició dels discos de pasta als primers magnetòfons de fil i, finalment, a la cinta magnètica. El Fenomen de Maginet Un dels punts centrals és la creació del personatge Maginet, un símbol de la ciutat i de la ràdio benèfica. • Joan Juncosa és reconegut com el "mig cervell" de Terrassa, encarregat dels guions del personatge. • El Club Maginet va arribar a tenir milers de socis infantils i va generar penyes benèfiques fins i tot a Barcelona. • Aquesta ràdio tenia una funció social clau, actuant com a centre de reunió familiar abans de l'arribada de la televisió. Ràdio d'Ahir vs. Ràdio d'Avui Els contertulis reflexionen sobre l'evolució del mitjà: • Es critica la pèrdua de la figura del guionista en favor d'una ràdio purament informativa i de tertúlia política. • Es destaca que abans la ràdio es feia al carrer, buscant la notícia directament per avançar-se als diaris. • Tot i l'especialització actual, defensen que el futur de la ràdio passa per recuperar la proximitat local. Homenatges i Memòria Futura La tertúlia finalitza amb una reivindicació per mantenir viu el llegat de Terrassa: • Es demana la creació d'un parc o espai digne que uneixi les figures de Terrassa i Maginet. • Es reclama el nom d'un carrer a Tarragona que encara no s'ha materialitzat. • Es comenta el llibre de memòries escrit per Dídac Bertran, destacant que Terrassa va preferir no incloure detalls que poguessin ferir terceres persones, prioritzant la seva bondat característica.
Arxiu Sonor 1996
10 de febr. del 1996
31'
Homenatge a Josep Maria Terrassa: Vida i llegat
Un adeu emotiu a la veu de Tarragona L'episodi se centra en el comiat oficial i els funerals de Josep Maria Terrassa, una figura cabdal de la ràdio i el teatre a Tarragona. El podcast recull moments de la seva darrera aparició pública i la crònica en directe de les seves exèquies a l'església de Sant Joan. Trajectòria Professional i Literària • Es destaca la seva faceta com a actor i rapsode, especialment la seva emotiva intervenció en la reinauguració del Teatre Metropol. • Es repassa la seva biografia a través del llibre "Memòries per a llegir en veu alta", coescrit amb Dídac Bertran, on narra des del seu naixement el 1913 fins a la seva vocació teatral. • El seu personatge més emblemàtic, Maginet Pelacanyes, i les seves cançons populars formen part del fil conductor de l'homenatge. La Ràdio i l'Esport • Terrassa va ser pioner de les retransmissions futbolístiques, destacant l'històric ascens del Nàstic a Primera Divisió l'any 1947. • Es recorda el seu paper fonamental en el naixement de les primeres emissions de Ràdio Tarragona el 1933. Impacte Social a Tarragona "Josep Maria Terrassa va ser una de les persones més importants d'aquest segle al món de la ràdio a la nostra ciutat." El funeral va aplegar una gran representació de la societat civil i política, des de l'alcalde Joan Miquel Nadal fins a familiars i col·legues de professió com el seu fill, Pitu Terrassa.
Arxiu Sonor 1996
10 de febr. del 1996
2'
Discurs d'agraïment i futur de Tarragona
Reconeixement a les Virtuts Cíviques i el Futur de Tarragona L'orador expressa el seu profund agraïment en rebre la medalla d'or, un guardó que simbolitza les virtuts cíviques i les il·lusions de la ciutadania pel seu esdevenidor. Aquest acte no és només un protocol, sinó un compromís de suport i estímul cap als projectes que s'estan gestant a la regió. Compromís Econòmic i Social Es destaca la importància de l'esforç col·lectiu per tirar endavant un projecte que sigui: * Eficaç en el terreny econòmic. * Generador de beneficis socials tangibles. * Capaç de respondre amb dinamisme als reptes de Tarragona i d'Espanya. Preservació del Patrimoni Un dels pilars fonamentals del discurs és la crida a la sensibilitat pel passat de la ciutat. L'orador subratlla que la col·laboració entre institucions públiques i particulars és essencial per a la conservació del: 1. Patrimoni històric. 2. Patrimoni artístic. 3. Llegat cultural. "L'exemple dels nous homes i dones en el treball de cada dia i la imaginació i el somni amb els quals resoleu els vostres problemes col·lectius garanteixen un lloc de primera fila." Finalment, es fa una crida a continuar treballant amb entusiasme per millorar el benestar de tots els habitants, comptant amb el suport explícit de la monarquia o l'alta institució que representa l'orador vers la gestió de l'alcalde i la ciutadania.
Arxiu Sonor 1996
2 de febr. del 1996
7'
Descens històric del CB Tarragona a la segona divisió
Crònica d'una nit amarga al Pavelló del Serrallo El Club Bàsquet Tarragona ha viscut una jornada tràgica en perdre contra el Balneari Archena amb un marcador final de 65-74. Aquesta derrota suposa un fet sense precedents en els 18 anys d'història de l'entitat: el primer descens de categoria del sènior masculí, que cau de la Lliga EBA a la segona divisió estatal. Anàlisi del partit amb Òscar Torrabias L'últim jugador a sortir del vestidor, Òscar Torrabias, ha expressat la seva decepció i ha analitzat les claus de la desfeta: Manca de concentració: L'equip ha jugat més amb el cor que amb el cap. Debilitat en el rebot: S'ha reconegut una mancança clara en el control del rebot i poc encert en el tir exterior. Superioritat rival: El joc interior de l'Archena ha estat decisiu per decantar la balança. "Hem intentat fer el que hem pogut, hem donat tot el que teníem, però no ha pogut ser." L'ambient i el futur del club Malgrat el suport d'una afició excepcional que ha omplert el pavelló, el resultat no ha acompanyat. El periodista Joan Andreu Pérez ha destacat tres punts clau: 1. El paper vital de l'afició durant tota la temporada. 2. La continuïtat del tècnic Joan Plaza, que queda en mans de la Junta Directiva. 3. El contrast amb la celebració dels aficionats del Balneari Archena, liderats per l'actuació de l'americà Blake. Finalment, s'ha obert una porta a l'esperança per a l'esport tarragoní amb l'actualitat del Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau, que es troba disputant la fase d'ascens a la Divisió d'Honor a Gijón.
Arxiu Sonor 1996
28 de gen. del 1996
16'
Joan Miquel Nadal analitza el mapa polític post-electoral
Anàlisi de la Situació Política Post-Electoral El diputat de Convergència i Unió (CiU) i alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre el nou escenari a l'Estat espanyol després de les eleccions del 3 de març. Considera que l'absència de majories absolutes obliga a la classe política a actuar amb racionalitat i pragmatisme. Relacions amb el Partit Popular Nadal destaca que la negociació amb el Partit Popular (PP) s'ha de portar directament amb la direcció a Madrid, menystenint la interlocució amb els representants locals del PP a Tarragona, com el senyor Ricomà. Les idees clau sobre aquesta relació són: Acords puntuals, no necessàriament un pacte de govern estable. Crítica a l'apropament sobtat del PP cap al catalanisme per interès tàctic. Necessitat de defensar els interessos de Tarragona (indústria, energia nuclear, turisme) des deMadrid. "La negociació de Convergència i Unió serà una negociació amb el Partit Popular de Madrid, que mai serà una negociació amb el Partit Popular de Catalunya i molt menys amb el de Tarragona." El Pragmatisme com a Eix Polític L'entrevistat defensa el pragmatisme polític com l'única via per a la governabilitat. Refuta les informacions sobre una oposició frontal de les bases de CiU a pactar amb el PP, assegurant que a les comarques tarragonines sempre s'ha optat pel seny. CiU té la clau (en el doble sentit de clave i llave) per a l'estabilitat de l'Estat. Crítica a les "ànsies de manar" del PP i a les "ànsies de marxar" del PSOE. Estabilitat a l'Ajuntament de Tarragona Pel que fa a la política municipal, Nadal és categòric: el pacte amb el PSC a l'Ajuntament de Tarragona és sòlid i no es veurà afectat pels moviments a Madrid. Demana als periodistes responsabilitat i que deixin de qüestionar l'estabilitat del govern local.
Arxiu Sonor 1996
17 de gen. del 1996
1h 3min
Diada de Sant Fèlix 1996: Grans castells sota la pluja
Crònica de la Diada de Sant Fèlix 1996 La jornada castellera de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès s'ha vist fortament marcada per una meteorologia adversa que ha obligat a interrompre l'actuació durant més d'una hora i mitja. Tot i la pluja intensa, la determinació de les colles i l'organització ha permès reprendre una de les diades més recordades. L'inici i la interrupció per pluja • Els Castellers de Vilafranca han obert la plaça carregant el 3 de 9 amb folre, un castell que s'ha trencat pels pisos superiors durant el descens. • La pluja ha començat a caure amb intensitat, obligant els caps de colla a reunir-se a l'Ajuntament per decidir el futur de la diada. • Després d'un ajornament inicial de 30 minuts, la sortida del sol ha permès reprendre l'activitat davant una plaça novament plena de gom a gom. Desenvolupament de la primera ronda • Minyons de Terrassa: Han optat per la prudència degut a les camises mullades i han descarregat un impecable 5 de 8, descartant inicialment el 5 de 9. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: En la seva estrena a Sant Fèlix, han carregat el 3 de 9 amb folre després de dos intents desmuntats, fent llenya a la sortida de l'enxaneta. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Ha tancat la ronda descarregant el 5 de 8 amb gran rapidesa i seguretat. La segona ronda i el castell de la jornada El moment culminant ha arribat amb el segon castell dels amfitrions: "És un castell de segle XXI, una autèntica estructura d'una altra galàxia." Els Castellers de Vilafranca han carregat el 2 de 9 amb folre i manilles, l'estructura més complexa de la jornada. Tot i l'espectacularitat de la pinya (unes 500 persones) i el folre, el castell ha cedit pel pis de quints just després de l'aleta. Impacte del retard La primera ronda ha establert un rècord de durada (gairebé dues hores) degut a les condicions climàtiques i als intents desmuntats, posant a prova la resistència física dels castellers i la paciència del públic.
Arxiu Sonor 1995
23 de des. del 1995
1h 35min
Debat electoral de Tarragona: Eleccions al Parlament 1999
Balanç de la Legislatura i Gestió del Govern L'episodi se centra en el debat entre els caps de llista per la demarcació de Tarragona de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya. El candidat de Convergència i Unió (CiU), Joan Maria Pujals, defensa la gestió del govern destacant la inversió del 12% del pressupost a la demarcació i projectes emblemàtics com Port Aventura o la navegabilitat de l'Ebre. Crítiques de l'oposició L'oposició, representada pels socialistes (PSC), Esquerra Republicana (ERC), el Partit Popular (PP) i Iniciativa per Catalunya (ICV), presenta una visió més crítica: • El PSC denuncia l'escassa activitat legislativa i el poc ús que el govern fa del Parlament. • ERC reclama una tasca de diputat més propera al territori i critica el centralisme. • El PP posa el focus en la corrupció, citant casos com el de l'Institut Català de Finances o el cas Roma. • ICV remarca que, tot i que l'economia creix, ho fa de forma desequilibrada, perjudicant les rendes de comarques com el Priorat o la Terra Alta. Ensenyament: El Mapa Escolar i la Reforma Educativa Es discuteix àmpliament l'aplicació de la LOGSE i el nou mapa escolar. • El govern defensa l'allargament de l'escolaritat obligatòria fins als 16 anys i la creació de zones escolars rurals. • L'oposició posa de manifest la manca de regulació dels mòduls de garantia social i la dependència de les lleis estatals. • Es reclama una major inversió per evitar la presència de barracons i per millorar la formació d'adults. Reequilibri Territorial i Comunicacions El debat finalitza amb els models de país i la gestió del territori: • Es qüestiona l'eficàcia dels Consells Comarcals per la seva falta de pressupost real. • Apareix el polèmic tema de la gestió de l'aigua i el rebuig al transvasament de l'Ebre cap a Barcelona. "Les eleccions són un dret i un deure de tots els ciutadans per expressar en quina força política confien la responsabilitat de governar el país."
Arxiu Sonor 1995
25 de nov. del 1995
0'
El Nàstic marca un gol decisiu en els darrers minuts
La bogeria del gol al Nou Estadi En un final de lliga trepidant, la retransmissió de Tarragona Ràdio ha capturat el moment de màxima tensió on el Nàstic de Tarragona cercava la victòria a la desesperada. Després d'una jugada plena d'imprevistos, l'equip grana ha aconseguit perforar la porteria contrària. Cronologia de la jugada Recuperació clau: Héctor Besora recupera la pilota tot i una relliscada inicial. Combinació a l'àrea: Jugada col·lectiva amb Santi Pou, que ha permès mantenir la pressió ofensiva. El xut al pal: Besora ha engaltat un xut que ha picat directament al fusta, generant un instant de suspens. Rematada final: Àngel Oribe ha aprofitat el rebot per marcar el gol de la victòria. Reacció a l'estadi L'eufòria ha estat total quan faltaven només 4 minuts per acabar el partit: "Els aficionats del Nàstic s'han anat a la gespa, ha arribat el gol del Nàstic." L'anotació d'Oribe ha desfermat una invasió de camp pacífica per part dels seguidors, celebrant un gol que pot ser determinant per al desenllaç de la competició.
Arxiu Sonor 1995
25 de nov. del 1995
1'
El drama del Nàstic i el miracle de la Gramenet
L'ascens i la caiguda emocional al Nou Estadi La jornada futbolística es viu amb una intensitat extrema al Nou Estadi de Tarragona. Tot i que el Nàstic ha realitzat la seva feina golejant per 5 a 0, el seu futur no depèn d'ell mateix, sinó del que succeeixi al camp de la Gramenet. Cronologia del patiment El cop de Totó: Un gol inicial de Totó s'ha sentit com una "punyalada a l'esquena", enviant provisionalment el Nàstic a la Tercera Divisió. L'esperança a Can Peixauet: Tota l'atenció de Tarragona Ràdio i dels aficionats es trasllada a Santa Coloma de Gramenet, on es disputa el duel entre la Gramenet i el Múrcia. El miracle de Cristóbal: Al minut 37 de la segona part, un xut potent de Cristóbal des de fora de l'àrea iguala el marcador per a la Gramenet. Conseqüències immediates Amb aquest empat agònic, la situació canvia radicalment per al conjunt grana: S'evita el descens directe a la Tercera Divisió. L'equip tarragoní es col·loca en zona de promoció, mantenint vives les esperances de salvació. L'afició, que començava a abandonar l'estadi, s'atura per celebrar un resultat extern que és vital. "Ha arribat el miracle! Finalment ha arribat el miracle!"