Tots els episodis

62450 episodis disponibles

episodis

62353-62376 de 62450

Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
16'
Final del Concurs de Castells de Tarragona
Cloenda del Concurs de Castells L'emissió recull els moments finals de la quinzena edició del concurs de castells a la Plaça de Braus de Tarragona. Després de sis hores d'actuació, la jornada arriba al seu punt final amb els darrers intents de les colles vendrellenques i el posterior repàs de la classificació general. Actuacions destacades del tram final Nova del Vendrell: Aconsegueixen carregar amb molt de patiment el 3 de 7 per sota. El castell ha presentat dificultats estructurals des de l'inici, especialment en la rengla de la dreta, però finalment l'han pogut coronar abans de caure. Nens del Vendrell: Han intentat el 4 de 8, un castell que no assolien des de feia anys. Malgrat una execució lenta i un bon inici d'estructura, el castell ha acabat fent llenya quan l'acotxador ja era a l'alçada de quarts. Classificació i resultats principals La crònica radiofònica destaca el domini de les colles vallenques i l'èxit de les formacions locals: Colla Vella dels Xiquets de Valls: Proclamada guanyadora del concurs, recuperant l'hegemonia després de quatre edicions sense guanyar. Colla Jove Xiquets de Tarragona: Segona posició meritòria descarregant el 3 de 9, el 4 de 9 i el 5 de 8. Colla Joves Xiquets de Valls: Acaben en tercera posició després de desistir de l'intent del 2 de 9 amb folre i manilles. Castellers de Vilafranca: Quart lloc, amb un cert regust de decepció en no poder completar tots els seus objectius de màxims. "Ha sigut una primera ronda fantàstica amb molts castells de 9 que han fet història en aquesta diada." Altres fites rellevants Es destaca especialment la actuació dels Xiquets de Tarragona, que han signat la millor diada de la seva història recent, i els Xiquets del Serrallo, que han carregat per primer cop el 2 de 7. L'edició tanca amb els pilars de comiat i l'agraïment a tot l'equip tècnic de Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1h 36min
Concurs de Castells: L'èpica dels Xiquets de Tarragona i la lluita de Valls
Títols de Secció i Actuacions Clau L'episodi se centra en el 15è Concurs de Castells de Tarragona, destacant especialment la tercera ronda, on diverses colles han viscut moments d'una intensitat emocional i tècnica extrema. Els Xiquets de Tarragona i el "Miracle" del 4 de 8 L'actuació més destacada ha estat la del 4 de 8 dels Xiquets de Tarragona. Tot i que l'estructura presentava defectes greus des de l'inici (una rengla enfonsada i un segon pràcticament assegut sobre la pinya), la colla ha aconseguit descarregar-lo amb una exhibició de raixa i resistència física. • Els comentaristes han descrit el castell com un "miracle". • El cap de colla, Manel Nadal, ha reconegut que ha estat un castell "horrorós" tècnicament però salvat pel coratge de la colla. El frec a frec entre les colles de Valls La lluita per la primera posició s'ha polaritzat entre la Colla Vella i la Colla Joves dels Xiquets de Valls: • La Colla Joves ha descarregat un 5 de 8 molt treballat, tot i que l'enxaneta no ha fet la segona aleta, comportant una petita penalització. • La Colla Vella ha respost amb un 3 de 9 amb folre impecable, de "postal", que els ha situat líders provisionals. • Ambdues colles han anunciat la intenció d'intentar el 2 de 9 amb folre i manilles en les rondes següents. Altres resultats destacats • Xiquets del Serrallo: Han fet història descarregant el 2 de 7, la millor actuació de la seva trajectòria. • Castellers de Vilafranca: Han descarregat el 2 de 8 amb folre, mantenint-se en la lluita per les places de privilegi. • Colla Jove de Tarragona: Ha patit per muntar el 4 de 9 amb folre, desmuntant-lo diversos cops abans de carregar-lo i descarregar-lo finalment amb moltes dificultats. "Aquest castell s'ha fet per pebrots; no havíem vist mai una cosa igual." Classificació Provisional Al final de la tercera ronda, la Colla Vella dels Xiquets de Valls encapçala el concurs, seguida de prop per la Colla Joves. La incertesa es manté sobre si la Colla Jove de Tarragona intentarà el 5 de 9 per aspirar a la victòria final.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1h 30min
Grandiosa Jornada de Castells: Triomfs i Intents a la Plaça de Braus
Crònica de la Primera i Segona Ronda del 15è Concurs de Castells L'episodi narra amb intensitat el desenvolupament de les primeres rondes d'una jornada que ja es perfila com a històrica per al món casteller. La competició a la Plaça de Braus de Tarragona destaca per l'altíssim nivell de les colles i l'execució de castells de gamma extra. Actuacions Destacades de la Primera Ronda • La Colla Vella dels Xiquets de Valls obre plaça amb un impecable 4 de 9 amb folre descarregat, demostrant una gran potència i una pinya multitudinària. • Els Castellers de Vilafranca aconsegueixen una fita històrica en descarregar el seu primer 4 de 9 amb folre en aquesta plaça, trencant una ratxa irregular. • La Colla Jove dels Xiquets de Valls se situa al capdavant de la classificació provisional gràcies a un 3 de 9 amb folre descarregat perfectament. • La Colla Jove de Tarragona tanca la ronda descarregant també el 3 de 9 amb folre, sota una pressió psicològica màxima en actuar en darrera posició a casa. Moments Històrics a la Segona Ronda Un dels punts més emocionants de la jornada ha estat l'actuació dels Xiquets de Tarragona: "Han tardat 24 anys, però finalment els Xiquets de Tarragona han descarregat el 3 de 8. Una diada que es converteix en la millor de la seva història." Canvis d'Estratègia i Incidències • Estratègia de la Vella: En veure la caiguda de la Jove de Valls amb el 4 de 9, la Colla Vella opta per assegurar amb un 5 de 8 (la catedral) descarregat amb solvència. • Cops de mala sort: Tant els Castellers de Vilafranca com la Colla Jove de Tarragona pateixen intents fallits de castells de 9, fet que deixa el concurs obert i beneficia directament la Colla Vella. • Altres colles: Destaca el bon paper dels Castellers de Barcelona descarregant el 4 de 8 i la solidesa dels Castellers de Terrassa. Classificació i Perspectives A mitjan concurs, la classificació està molt ajustada entre les colles vallenques, amb la Colla Vella agafant avantatge estratègic per a la tercera ronda, on ja s'anuncien intents de 3 de 9 i fins i tot el 2 de 9 amb folre i manilles.
Arxiu Sonor 1994
17 de nov. del 1994
1h 28min
Resum del 15è Concurs de Castells de Tarragona
El Concurs del Segle: Inicis i Expectatives El 15è Concurs de Castells va arrencar amb una expectació sense precedents a la Plaça de Braus de Tarragona, en una jornada dominada per un cel amenaçador que finalment va respectar la competició. La retransmissió destaca la participació rècord de 23 colles, amb l'absència ja tradicional dels Minyons de Terrassa. Les Favorites a la Victòria L'episodi analitza les quatre colles que lluitaven pel primer lloc, destacant que es tractava d'un dels concursos més oberts de la història: • Colla Jove dels Xiquets de Tarragona: Considerada la favorita local amb un bagatge excepcional durant la temporada. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Amb l'experiència com a principal arma. • Colla Joves dels Xiquets de Valls: Defensant el títol de les tres edicions anteriors. • Castellers de Vilafranca: Una colla que arribava amb menys pressió però amb una qualitat tècnica indiscutible. Desenvolupament de la Primera Ronda La primera ronda va estar marcada per l'alt nivell de les construccions i algunes sorpreses tècniques: • Èxits destacats: Els Xiquets de Reus van completar un impecable 4 de 8, descrit com a "de manual". Per la seva banda, la Colla Joves de Valls va fer el primer gran cop d'efecte descarregant el primer castell de nou de la jornada: un 3 de 9 amb folre. • Dificultats i intents desmuntats: Els Castellers de Terrassa van haver de desmuntar el seu intent de 4 de 8 per problemes de quadratura, i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau va protagonitzar un intent valent de 4 de 8 que finalment va quedar en intent desmuntat per indecisió de la canalla. "Ens trobem davant d'un concurs més obert que mai, realment és molt difícil fer un pronòstic del que pot passar avui." Valoracions de les Colles Locals Es fa un repàs exhaustiu de les colles de la ciutat de Tarragona, on els Xiquets de Tarragona van obrir amb un sòlid 2 de 7 amb l'objectiu futur d'atacar el 3 de 8. Les colles més petites de la ciutat, com Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau, van demostrar un nivell de 7 i mig, consolidant la seva posició en el concurs.
Arxiu Sonor 1994
13 d’oct. del 1994
22'
Entrevista a Ramon Sánchez, governador civil de Tarragona
Futur dels governadors civils i reforma administrativa El governador civil de Tarragona, Ramon Sánchez, analitza el debat polític sobre la possible desaparició o transformació de la seva figura. Segons Sánchez, existeix una necessitat de racionalització de l’administració perifèrica de l’Estat, però adverteix que darrere de les propostes de formacions com Convergència i Unió hi ha una "lluita pel poder" per ser l'única instància sobre el territori. "La presència de l'Estat per exercir les seves competències directament i no per delegació és absolutament imprescindible per fer governable el país." Infraestructures i conflictes amb l'Ajuntament L'entrevista aborda diversos punts de fricció amb les administracions locals: Tarifes del Port de Tarragona: Sánchez defensa que el port forma part d'un sistema portuari estatal i que les rebaixes no es poden aplicar de forma aïllada sense compensacions. El Corredor Mediterrani: Aclareix que en el tram de Tarragona bona part de l'obra és de manteniment (balast i catenària) i no requereix permisos municipals ni exposició pública. Vagons tòxics a l'estació: Es confirma l'obertura d'un expedient informatiu a Renfe per l'estacionament de vagons amb residus radioactius durant la Setmana Santa, criticant la falta de seguretat en l'accés. Competències i subministrament elèctric En relació amb les talls de llum, Sánchez recorda que la distribució de baixa tensió és competència de la Generalitat de Catalunya. Tot i reconèixer que la infraestructura a Tarragona és deficient, delega la responsabilitat d'exigir inversions a les companyies elèctriques al govern autonòmic.
Arxiu Sonor 1994
13 d’oct. del 1994
27'
Futur i Actualitat del Museu Arqueològic de Tarragona
Actualitat Museogràfica i la Primavera Fotogràfica L'entrevista amb Francesc Terrats, director del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), se centra inicialment en la participació de la institució a la Primavera Fotogràfica 1994. El museu presenta l'exposició "Revelar el passat", un homenatge a l'arqueòleg Joan Serra i Vilaró en el 25è aniversari de la seva mort. L'Homenatge a Serra i Vilaró • L'exposició inclou 53 fotografies realitzades i revelades pel mateix arqueòleg. • Es mostren peces de les seves etapes a Solsona i Tarragona (Necròpolis, Fòrum i Muralla). • Es tracta d'una col·laboració amb el Museu Diocesà de Solsona. "Hem volgut donar-li la màxima entitat i fer-la conjuntament amb el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona per aplegar esforços i recursos." Projectes de Futur i Ampliació del Museu Un dels temes més crítics és la necessitat d'una ampliació física de la seu degut al dèficit d'espai actual. Es discuteixen propostes sobre la futura ubicació, incloent l'ús del Govern Militar. Dificultats de l'Emplaçament al Govern Militar • Llunyania física respecte a l'edifici actual, dificultant la gestió de personal i visitants. • Verticalitat excessiva de l'estructura, que no és òptima per a un museu arqueològic que requereix volumetria i espais amplis. Exposició Internacional: La Imatge de l'Imperi Per a la primavera de 1995, el MNAT prepara una gran mostra sobre retratística imperial romana en col·laboració amb el Museu Nacional de Roma de Mèrida i el Museu Saint-Raymond de Tolosa. Gestió del Patrimoni i Coordinació Institucional Terrats posa l'accent en la urgència de crear un Patronat d'Arqueologia Clàssica de Tarragona per acabar amb la descoordinació administrativa. • Considera que el patrimoni de Tàrraco s'ha d'entendre com un conjunt que supera els límits municipals (incloent l'Arc de Berà o Centcelles). • Critica la manca de coordinació amb l'Ajuntament, exemplificada en la polèmica retirada de la tanca de la Plaça del Rei, un fet que considera un error de seguretat i logística.
Arxiu Sonor 1994
13 d’oct. del 1994
1'
Homenatge a l'arqueòleg Joan Serra i Villaró
Revelar el passat: Una exposició commemorativa El museu presenta l'exposició titulada Revelar el passat en la seva edició de 1994. Aquesta mostra neix com un profund homenatge a la figura de mossèn Joan Serra i Villaró, coincidint amb el 25è aniversari de la seva mort. L'arqueòleg i la fotografia L'exposició posa en relleu una faceta fonamental de la seva metodologia de treball: Autosuficiència documental: Serra i Villaró tenia el costum de realitzar ell mateix les fotografies per documentar les seves investigacions. Procés artesanal: No només capturava les imatges, sinó que ell mateix s'encarregava de revelar-les a la seva seu de treball. "L'exposició vol ser un homenatge a la figura de mossèn Joan Serra i Villaró en commemoració dels 25 anys de la seva mort." Aquesta col·lecció permet comprendre millor el vincle entre l'arqueologia i la documentació gràfica del passat segle.
Arxiu Sonor 1994
18 de jul. del 1994
1h 3min
Ple Municipal Tarragona: Pressupostos 1995 i Ordenances
Sessió Plenària de l'Ajuntament de Tarragona El ple ordinari del mes de novembre se centra en l'aprovació de les ordenances fiscals i la presentació del pressupost municipal per a l'exercici 1995. La sessió destaca per un fort debat polític entre l'equip de govern (CiU) i l'oposició (PSC i PP) sobre la càrrega financera i la gestió del deute. Gestió Econòmica i Modificacions de Crèdit • S'ha aprovat el cinquè expedient modificatiu de crèdit de 1994 amb 14 vots a favor i 11 en contra. • L'oposició critica la falta de previsió, assenyalant que s'han demanat uns 1.000 milions de pessetes en crèdits extra durant l'any. • Debat sobre el remanent de tresoreria de 1993, xifrat en 139 milions, que l'oposició qualifica de "virtual" per no dotar la morositat. Ordenances Fiscals i IBI • El punt més conflictiu ha estat l'Impost sobre Béns Immobles (IBI). Tot i que l'ajuntament manté el tipus al 0,72, l'oposició denuncia que la pujada del valor cadastral de l'Estat (3,5%) suposarà un increment real per al ciutadà. • S'ha rebutjat una esmena de l'oposició per rebaixar el tipus impositiu per compensar la pujada estatal. • Crispació durant l'explicació de vot sobre les exempcions a centres docents concertats, generant un enfrontament verbal entre regidors. Projectes Urbanístics i Universitaris • L'alcalde, Joan Miquel Nadal, destaca la cessió de les casernes militars per a la Universitat Rovira i Virgili (URV) com una fita històrica per a la ciutat. • S'aproven diversos expedients d'urbanització (PERI, polígons) i la inclusió de finques al registre de solars d'edificació forçosa. Pressupost 1995 "Són uns pressupostos ajustats a la realitat, equilibrats entre ingressos i despeses i pensant que Convergència i Unió seguirà governant." El regidor d'Hisenda, Santiago Pallàs, defensa uns comptes continuistes i critica la falta d'alternatives presentades per l'oposició, qualificant el debat a vegades com una "obra de teatre".
Arxiu Sonor 1994
9 de jul. del 1994
56'
Ple Municipal de Tarragona: Urbanisme i Economia
Gestió Urbanística i Acords de Planejament L'inici de la sessió s'ha centrat en l'aprovació d'una llarga llista de tràmits urbanístics que afecten diverses zones de la ciutat. S'han validat modificacions en plans parcials, estudis de detall i projectes d'expropiació. Els punts clau han inclòs: • La modificació del Pla Parcial Sant Ramon i l'urbanització de Calamora. • La declaració de l'obligació d'edificar en finques del centre històric per evitar la degradació urbana. • Acords d'expropiació a la Via Augusta i millores d'infraestructures al camí del cementiri. Polèmica per l'Aval de CERFUM i la Situació Financera Un dels moments més tensos ha estat la ratificació de l'acord per deixar sense efecte un aval de 485 milions de pessetes a l'empresa municipal CERFUM. • L'equip de govern argumenta que l'empresa ja disposa de prou garanties pròpies amb les seves instal·lacions i que no cal el suport directe de l'Ajuntament. • L'oposició (PSC i PP) critica durament la gestió, alertant d'un dèficit previst d'entre 60 i 90 milions i denunciant que la situació econòmica municipal és límit. "Vostè només pretén crear confusió i des de l'oposició es busca el desprestigi personal del govern." Modificació del Pressupost i Endeutament S'ha debatut el quart expedient de modificació de crèdits, que puja a 427 milions de pessetes. El debat ha evidenciat dues visions oposades sobre la salut financera de Tarragona: Arguments del Govern • Afirmen que el deute està sota control (19% de càrrega financera) i que és inferior a la de governs socialistes a Madrid. • Destaquen que les inversions són necessàries per al futur de la ciutat i es realitzen aprofitant que l'obra pública és més barata actualment. Crítiques de l'Oposició • Denuncien l'existència de 77 milions de pessetes en factures sense consignació pressupostària. • Alerten que l'endeutament real, sumant avals i factures pendents, podria arribar al 40%, superant els límits legals i posant en risc l'estabilitat futura.
Arxiu Sonor 1994
5 de jul. del 1994
41'
Nadal a Tarragona: Tradicions, Il·lusió i Patrimoni
Tertúlia sobre la Cavalcada i les Tradicions de Nadal L'episodi comença amb un debat intens sobre la Cavalcada de Reis a Tarragona, centrat especialment en les limitacions imposades als mitjans de comunicació i les mesures de seguretat com la instal·lació de 500 tanques de protecció. Els col·laboradors discuteixen si aquestes traves tècniques poden afectar la màgia i la il·lusió dels infants en una nit tan especial. L'Evolució de les Tradicions Es reflexiona sobre la competència entre figures tradicionals i foranes: • La reivindicació del Tió de Nadal com a element propi de la identitat catalana. • La pèrdua d'hegemonia dels Reis d'Orient davant la puixança del Pare Noel. • La capacitat de la societat catalana per integrar nous costums sense perdre les arrels. Patrimoni i Projecció Exterior de Tarragona Els interlocutors debaten sobre la riquesa patrimonial de la ciutat i la necessitat de millorar-ne la promoció: • Es critica que Tarragona sovint queda exclosa de les grans campanyes publicitàries de TV3. • Es destaca la importància de transmetre el valor dels monuments a les noves generacions per garantir-ne la conservació. • Hi ha una crida a no veure el patrimoni com un fre al progrés, sinó com un actiu singular. El Parc Infantil de Nadal i el Consum Cultural S'introdueix el tema del Parc Infantil de Nadal, destacant-ne el vessant educatiu i socialitzador per sobre de l'entreteniment bèl·lic o els videojocs. El debat deriva cap al cost de la cultura: "La cultura és costosa i és cara, i tots ens hauríem d'acostumar o ens haurien d'educar per al consum de la cultura." Es discuteix si l'educació i el lleure infantil haurien de ser totalment gratuïts o si el ciutadà ha de valorar l'esforç econòmic que hi ha darrere d'aquests esdeveniments. Desitjos per al 1994 i Realitat Social En un exercici de reflexió personal, els participants expressen els seus desitjos per a l'any nou, destacant la pau als Balcans, la salut i el desig de reenamorar-se de la ciutat. Finalment, es fa una breu aproximació a la gestió de la marginació social i la inadaptació en el centre històric. El Teixit Associatiu: Les Corals a Tarragona La part final de l'episodi se centra en la Quarta Trobada de Corals, destacant la vitalitat de les entitats corals a la ciutat (amb unes 10 corals participants i més de 400 veus) i la preocupació per la pèrdua de tradicions com les Caramelles a causa dels canvis en els ritmes socials i litúrgics.
Arxiu Sonor 1994
5 de jul. del 1994
18'
Arribada dels Reis Mags al Port de Tarragona
Crònica d'una nit màgica al Moll de Costa L'emissió de Tarragona Ràdio (102.6 FM) captura el moment precís en què el vaixell Estrella d'Orient amarra a les escales reials del Moll de Costa de Tarragona. L'ambient destaca per una expectació màxima, amb milers de nens i nenes esperant l'arribada de Ses Majestats. L'acte de benvinguda L'arribada ha estat marcada per diversos elements tradicionals i institucionals: Música i ambient: La Banda de Cornetes i Timbals de la Misericòrdia ha rebut els reis amb una entonada solemne. Comitiva Reial: Els reis Melcior, Gaspar i Baltasar han desembarcat acompanyats dels seus patges, repartint els primers caramels davant d'una multitud il·lusionada. Parlaments oficials: S'han produït intervencions de Ferrer i Roig (Comissió de la Cavalcada) i de Joaquim Amorós (tinent d'alcalde de Cultura), qui ha donat la benvinguda oficial a la ciutat. El missatge del Rei Gaspar En un gest de proximitat, el Rei Gaspar s'ha dirigit als tarragonins amb un discurs que ha barrejat la fantasia amb la realitat del moment: "Si us falta algun regal, no penseu que ens l'hem descuidat; és que nosaltres també hem tingut crisi." Espectacle de foc i llum La rebuda ha culminat amb un gran castell de focs d'artifici organitzat pel Port de Tarragona. Durant l'espectacle, s'ha encès l'Estrella de Betlem i un panell de foc commemoratiu, omplint el cel de colors i simbolisme per purificar l'entrada de l'any nou. Recorregut de la Cavalcada Després del Moll de Costa, els Reis han iniciat el seu trajecte en cotxes descapotables cap al carrer Reial per pujar a les seves carrosses. El recorregut previst inclou punts emblemàtics com: 1. Plaça dels Carros i carrer Apodaca. 2. Rambla Nova fins al Balcó del Mediterrani. 3. Finalització a la Plaça de la Font, on es farà el segon parlament des del balcó de l'Ajuntament.
Arxiu Sonor 1994
2 de jul. del 1994
47'
Diada de Santa Tecla 1994: Èxit Històric dels Xiquets i la Jove
Resum de la Diada de Santa Tecla L'emissió radiofònica recull una jornada castellera històrica a la Plaça de la Font de Tarragona, on les colles locals han assolit fites excepcionals, igualant o superant les seves millors actuacions. Els Xiquets de Tarragona fan història La colla matalassera ha viscut una jornada d'eufòria col·lectiva després de superar la decepció del pilar de l'any anterior. Han aconseguit igualar la seva millor actuació de la història amb la següent seqüència: • 2 de 7 descarregat en primera ronda. • 3 de 8 carregat en segona ronda, un castell que feia temps que no assolien. • 4 de 8 descarregat en la tercera ronda després de dos intents desmuntats per assegurar l'estructura. "La serenetat amb què s'ha defensat el castell ens dona forces per continuar i portar el nom de Tarragona ben alt." — Manel Nadal, cap de colla. L'excel·lència de la Colla Jove La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha confirmat el seu estatus de colla de nou amb una actuació impecable que els posiciona com a favorits per al proper Concurs de Castells: • Han descarregat el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre. • Han tancat la seva actuació amb el 5 de 8, conegut com la catedral, descarregat amb autoritat. • L'actuació se suma a les millors del segle per a una colla tarragonina. Actuacions de les colles del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau • Els Xiquets del Serrallo han descarregat el 4 de 7 amb l'agulla, un castell de la gamma de set i mig que demostra la seva recuperació. • Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han aconseguit descarregar el 5 de 7, tot i haver de treballar-lo intensament per una execució lenta de la canalla. Perspectives per al Concurs de Castells Tots els interlocutors coincideixen que l'alt nivell mostrat avui a la Plaça de la Font és el millor preludi per al concurs de diumenge vinent a la Plaça de Braus, on la rivalitat entre les colles de nou serà màxima.
Arxiu Sonor 1994
14 de juny del 1994
34'
Aiguats a Tarragona i el Nou Model Policial
Gestió de l'Emergència i Ajuts Post-Inundacions L'entrevista comença amb una anàlisi detallada de la gestió realitzada durant els aiguats de fa 15 dies a les comarques de Tarragona. El Governador Civil defensa l'actuació de les administracions i explica el procés de recuperació. Actuacions i Decret Llei d'Ajuts • Es destaca la col·laboració entre la Generalitat (primera instància) i l'Estat (com a suport). • S'anuncia la redacció d'un decret llei específic per canalitzar milers de milions de pessetes en ajuts. • Les mesures inclouen exempcions fiscals, línies de crèdit i ajuts directes per a municipis i particulars. • Es rebutja l'etiqueta formal de zona catastròfica per ser considerada una denominació imprecisa i "grandiloqüent", optant per un decret amb mesures concretes i eficaces. La Problemàtica del Riu Francolí Sobre el desbordament del Francolí al Polígon Industrial i al barri del Serrallo: "No és veritat que el culpable de la inundació sigui la desembocadura del Francolí." L'anàlisi apunta que el pont del Ferrocarril va actuar com una presa a causa de la seva baixa alçada i l'acumulació de canyes i brossa. Es proposa una modificació tècnica d'aquesta infraestructura i s'ha creat una comissió mixta per estudiar alternatives per a la canalització del riu. El Nou Model Policial a Catalunya Es discuteix profundament l'acord per al desplegament dels Mossos d'Esquadra i el nou rol de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat. Repartiment de Funcions • La policia ordinària, l'ordre públic i la seguretat ciutadana passaran a ser competència de la Generalitat. • L'Estat mantindrà les competències en delictes de caràcter supracomunitari, terrorisme, tràfic de drogues internacional i delictes monetaris. • El model s'emmiralla en estructures federals (com l'FBI), on l'estat central conserva una policia altament tecnificada i de suport. Debat Polític i Constitucionalitat • El Governador defensa la plena constitucionalitat de l'acord, recordant que els Estatuts d'Autonomia formen part del bloc constitucional. • Es critica la postura del Partit Popular, acusant-lo d'utilitzar el recurs al Tribunal Constitucional com una eina de desgast polític sense base real. Cas Concret: Jutjats de Tarragona L'episodi tanca amb una polèmica sobre la vigilància dels jutjats. El Governador retreu al Conseller de Justícia que hagi anunciat acords públicament abans de pactar-los formalment amb el Govern Civil.
Arxiu Sonor 1994
14 de juny del 1994
20'
Fòrum Permanent de les Capitals de l'Espanya Romana
La unió estratégica de Tarragona, Mèrida i Còrdoba L'entrevista detalla la creació del Fòrum Permanent de les Capitals de l'Espanya Romana, una iniciativa que aplega les tres ciutats que van actuar com a capitals provincials sota l'imperi d'August: Tarraco (Tarragona), Emerita Augusta (Mèrida) i Corduba (Còrdoba). L'objectiu principal és compartir solucions a problemes urbanístics i socials comuns, tot potenciant el seu patrimoni arqueològic. Projectes clau i difusió cultural El Fòrum ha plantejat diverses accions per visibilitzar aquesta herència compartida: Revista "Fòrum d'Arqueologia": Una publicació d'abast nacional que tractarà temes des de l'arqueologia clàssica fins a la gastronomia romana o els passats visigòtic i islàmic. Exposició itinerant (1996): Una mostra didàctica que recorrerà les tres ciutats i pretén arribar a capitals europees com Madrid, Lisboa i París. Xarxa de ciutats romanes a la UE: Liderada per l'alcalde de Tarragona, es busca crear una estructura europea amb ciutats com Lió, Treveris o Bolonya per captar ajuts i fomentar un intercanvi cultural supraestatal. El valor del turisme cultural i la conservació L'aposta pel patrimoni no és només històrica, sinó també econòmica. Es busca un turisme de qualitat: cult@, respectuós amb l'entorn i que serveixi com a complement o alternativa al model de sol i platja. "El que té passat és que té futur; la pervivència d'aquest patrimoni és essencial per a la cohesió social i l'activitat econòmica." Situació del patrimoni a Tarragona L'entrevista també aborda la visita de la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. Aquesta trobada té com a finalitat mostrar l'estat real dels monuments tarragonins, reivindicar la tasca de la Universitat Rovira i Virgili i assenyalar punts crítics de gestió externa, com l'estat d'abandonament del Teatre Romà, que depèn de la Generalitat.
Arxiu Sonor 1994
13 de juny del 1994
8'
Burguessé critica el deute municipal i la gestió de Nadal
Relacions Institucionals i Deute amb la Diputació El portaveu socialista, Josep Anton Burguessé, posa de manifest una situació crítica en les finances de l'Ajuntament de Tarragona. Segons Burguessé, la ciutat ha entrat en una dinàmica irregular de deute acumulat, destacant que es deuen diners a la Diputació de Tarragona des de l'any 1991 en concepte d'IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques). Impagament d'immobles: Revela que l'Ajuntament encara no ha pagat l'edifici on s'ubiquen els serveis municipals (l'antic Palau Provincial), una situació que s'arrossega des de fa anys. Solidaritat i reinversió: Reclama una revisió de la política de reinversió de la Diputació cap a la ciutat, denunciant la falta de projectes clau. Projectes Deficients i Falta de Gestió L'oposició critica la passivitat de l'equip de govern de Joan Miquel Nadal en la reclamació de millores infraestructurals: Carretera de Sant Pere i Sant Pau: Es denuncia que només s'ha enviat un escrit de sis línies en quatre anys per reclamar enllumenat i voreres en una via amb una alta densitat de vianants. Autovia de Salou: Una altra petició desatesa per millorar l'enllumenat públic per motius de seguretat. Conveni del Teatre: Burguessé recorda que l'últim gran acord seriós amb la Diputació va ser amb l'alcalde Recasens. Denúncia per Irregularitats i Sancions Condonades En la recta final de la legislatura, el clima polític s'enrareix a causa d'una denúncia judicial contra l'alcalde Nadal per haver perdonat multes i sancions de forma arbitrària. "Les sancions o es perdonen a tothom o no se li perdonen a ningú... El que no pot ser és que a uns sí i a uns altres no." Els socialistes argumenten que els propis tècnics municipals han advertit que aquests decrets són irregulars. El grup municipal socialista es presenta com el defensor dels interessos municipals davant el que consideren una "deixadesa d'obligacions" per part del govern de CiU.
Arxiu Sonor 1994
4 d’abr. del 1994
0'
L'elaboració i l'equilibri del Chartreuse mixt
Anàlisi del perfil gustatiu L'explicació se centra en la manipulació de sabors per aconseguir una beguda equilibrada. Tot i que el Chartreuse (jartrés) és originalment una beguda dolça, el resultat final d'aquesta combinació destaca per tenir un gust molt sec. L'impacte dels ingredients L'estructura de la beguda es basa en el contrast entre tres elements principals: Suc de llimona: Actua com a agent transformador. La seva funció principal és trencar la dolçor original del licor, aportant una acidesa que augmenta la sensació de sequedat en boca. Chartreuse verd: S'utilitza per potenciar el caràcter de la barreja. En ser una varietat més concentrada, és el responsable d'aportar: Major intensitat aromàtica. Un gust més potent i persistent. "L'afegir-li al suc de llimona, que fa, trenca la dolçor i li dona una mica d'acidesa, això el fa més sec."
Arxiu Sonor 1994
3 de març del 1994
0'
Alerta per Inundacions del Riu Francolí a Tarragona
Situació Actual d'Emergència El cabal del riu Francolí continua sent molt elevat i les previsions indiquen que podria augmentar durant les pròximes hores. Per aquest motiu, el sistema d'alerta es manté actiu i es demana a la població una vigilància extrema. Instruccions a la Ciutadella Les autoritats han emès les següents recomanacions per garantir la seguretat ciutadana: Confinament domiciliar: Es demana a la població que es quedi a casa i mantingui la tranquil·litat. Evitar desplaçaments: No s'ha de sortir al carrer excepte en casos d'extrema necessitat per tornar al domicili. Precaució màxima: Conservar la calma i seguir les mesures de seguretat establertes. Afectacions i Operatiu de Rescat La situació al Polígon Francolí és crítica a causa de la inundació. S'han detectat els següents incidents: Inundacions en infraestructures: El polígon industrial es troba totalment negat d'aigua. Persones atrapades: Hi ha ciutadans a l'interior de les naus que necessiten assistència. Danys materials: Els vehicles han estat arrossegats i acumulats per la força de l'aigua. "No és un motiu d'alarma, però és un moment que convé controlar i conservar la calma." S'està mantenint una coordinació directa amb el Departament de Governació per gestionar l'evolució de l'episodi i atendre les emergències prioritàries.
Arxiu Sonor 1994
3 de març del 1994
4'
Evacuació al Serrallo per risc de desbordament del riu Francolí
Emergència a la part baixa de Tarragona La situació al barri del Serrallo és crítica a causa dels forts aiguats. Carme Pedrol, presidenta de l'Associació de Veïns, i Albert Magarolas, responsable de Protecció Civil, informen sobre les mesures d'urgència preses davant l'amenaça del riu Francolí. Riscos estructurals i inundacions El riu Francolí presenta greus problemes de seguretat en la seva desembocadura: Fissures al mur de contenció: El mur de la part esquerra del riu ha patit fissures i no ha pogut aguantar la força de l'aigua. Risc de tap al pont: Es tem que l'últim pont sobre el riu pugui cedir i fer de tap, fet que provocaria un desbordament imminent sobre el Serrallo. Evacuacions d'edificis: S'ha procedit a l'evacuació preventiva del Serrallo i d'edificis a la zona de Torre Jordi. Operatiu de trasllat L'Ajuntament de Tarragona i l'empresa municipal de transports han habilitat un sistema d'evacuació: "Tenen allà baix els autobusos davant de la llotja per poder efectuar l'evacuació preventiva de la gent i enviar-los a tots cap a la ciutat residencial." Es demana a la població, especialment a la gent gran i vulnerable, que utilitzi els autobusos situats al carrer Trafalgar per ser traslladats de forma segura. Encara que la pluja ha afluixat a la conca alta, el risc es manté si es tornen a produir noves descàrregues d'aigua.
Arxiu Sonor 1994
14 de febr. del 1994
1h 31min
Victòria del Nàstic femení a Mèrida: fase d'ascens
Resum del Programa Especial: El Nàstic a Mèrida Emissió especial de Tarragona Ràdio per seguir en directe el partit decisiu del Nàstic de Tarragona femení contra el Sandra Gran Canària a Mèrida. L'encontre, de caràcter preliminar, determinava quin dels dos equips accedia finalment a la lliga de la fase d'ascens a la Primera Divisió Estatal. Desenvolupament del Partit • Inici complicat: El conjunt grana ha començat amb dificultats, amb un marcador inicial desfavorable (12-5), tot i la bona resistència de jugadores com l'Isa Clavero i la Sílvia Ruiz. • Remuntada i control: Gràcies a un ajust defensiu i a l'encert en el tir exterior (especialment de Natàlia Banyó), el Nàstic ha capgirat el marcador fins a posar-se per davant a la primera meitat, tot i marxar al descans amb un ajustat 42-39 a favor de les canàries. • Segona part frenètica: Després d'uns minuts crítics on el Nàstic ha estat gairebé 5 minuts sense anotar i s'ha vist amb un desavantatge de 10 punts (63-53), una defensa pressionant i el coratge del bloc han permès una remuntada espectacular en els darrers instants. Resultat Final i Perspectives • El partit ha acabat amb la victòria tarragonina per 80-84. • El tècnic Ramon Folk ha destacat l'heroïcida de la Marta Llorach (16 punts) i l'esforç físic extrem de les jugadores claus, que han jugat gairebé els 40 minuts. "No ens ho creiem; ha estat una victòria bonica i lluitada sota una gran pressió física i emocional." Calendari de la Fase d'Ascens A partir de l'endemà a les 10 del matí, el Nàstic s'enfrontarà a: 1. Universitat de Màlaga 2. Universitat d'Oviedo 3. Arganda de l'Intercambio (Madrid)
Arxiu Sonor 1994
10 de febr. del 1994
16'
Emergència per inundacions i crescuda del riu Francolí
Situació d'emergència a Tarragona Les intenses pluges a la demarcació de Tarragona han provocat una crescuda històrica del riu Francolí, superant en més de tres metres el seu cabal habitual. Aquesta situació ha obligat a la creació d'una taula de coordinació operativa entre la Generalitat i l'Ajuntament per gestionar els nombrosos incidents a la ciutat i comarques veïnes. Principals zones afectades i evacuacions Evacuacions escolars: S'ha realitzat el desallotjament dels col·legis Serrallo i César August. La majoria dels alumnes han estat recollits, tot i que cinc nens s'han quedat temporalment a casa de professors per seguretat. Barris inundats: Les zones més crítiques inclouen el barri del Serrallo, el carrer Torre Jordi i el Polígon Francolí. Els veïns de Torre Jordi han estat traslladats a la Ciutat Residencial. Infraestructures: El pont vell del Francolí roman tancat, mentre que el pont nou s'ha reobert a la circulació. També s'ha informat de la caiguda del pont de la refineria a la carretera del Morell. Incidents industrials i personals "L'aigua ha trencat una canonada a la terminal del Port, provocant el vessament d'un producte inflamable." Vessament químic: La ruptura d'una canonada que connectava el port amb una indústria química ha activat les alertes per producte inflamable. S'ha demanat a la població no apropar-se a la zona portuària. Desapareguts: S'ha informat de la desaparició d'una persona a la riera de Mas Pujols (Riudoms) i una altra a Cambrils, on també s'ha rescatat una persona ferida. Suspensió d'activitats: La Universitat Rovira i Virgili ha ajornat les oposicions previstes per a avui fins al proper dilluns 17 d'octubre. Recomanacions a la ciutadania Es demana màxima prudència, evitar l'ús de vehicles particulars per no col·lapsar les vies d'emergència i mantenir la calma mentre duri l'episodi de pluges.
Arxiu Sonor 1994
10 de febr. del 1994
53'
Aiguats a Tarragona: Desbordament del Francolí i Crisis al Serrallo
Gestió de l'Emergència i Mobilitat L'episodi de pluges torrencials ha provocat un desallotjament preventiu del barri del Serrallo a causa de les esquerdes detectades al mur de contenció del riu Francolí. L'Empresa Municipal de Transports (EMT) ha restablert la majoria de línies, tot i que amb greus dificultats de puntualitat i limitacions a la Línia 2. Afectacions en el Subministrament El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) ha suspès el tractament a causa de la terbolesa de l'Ebre, provocant: • Restriccions d'aigua a Tarragona Centre, Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador des de les 19:00h. • Recomanació d'administrar les reserves particulars per la baixa pressió. • Ús d'aigua salada mitjançant cisternes per a la neteja de fang i troncs als carrers per no malgastar l'aigua potable. Infraestructures i Urbanisme L'alcalde accidental, Àngel Fernández, repassa diversos projectes clau per a la ciutat que es veuen envoltats pel context de les pluges i el creixement urbà: • Passeig de Sant Antoni: Obres per crear una vorera de 3 metres que protegeixi la muralla de les vibracions dels vehicles i millori el drenatge. • Platja de la Rabassada: Remodelació integral del passeig amb l'objectiu de finalitzar-lo a la primavera. • Accessos a la Móra: L'Ajuntament amenaça amb paralitzar la variant de la N-340 si el Ministeri no soluciona l'entrada d'aquest nucli. Polèmica Arqueològica i Comercial Es discuteix la situació de la basílica paleocristiana trobada als terrenys d'Erosmer: "Estaríem malament del cap si haguéssim de condicionar una activitat econòmica de 6.000 milions de pessetes a que la basílica es quedi al lloc on està o es traslladi." El govern municipal aposta per integrar les restes o desplaçar-les per no perdre la inversió i els 400 llocs de treball previstos. Previsions Meteorològiques Les autoritats adverteixen que la situació de Gota Freda persisteix. S'espera l'arribada de noves tempestes procedents de la zona de Castelló que podrien agreujar el cabal del Francolí durant la nit i el dia de demà.
Arxiu Sonor 1994
10 de febr. del 1994
49'
Balanç de la vaga general del 27-J a Tarragona
La Jornada de Vaga General a Tarragona L'episodi d'avui de Tarragona Actualitat se centra monogràficament en el seguiment de la vaga general del 27 de gener a la ciutat i la demarcació. Al llarg de l'informatiu, es destaca que la jornada s'està desenvolupant amb absoluta normalitat, civisme i una absència gairebé total d'incidents greus. Impacte per sectors econòmics • Sector Industrial: És on l'aturada ha tingut més força, especialment a les empreses del polígon petroquímic i a l'activitat del Port de Tarragona. • Sector Comercial: El seguiment és molt més irregular. Mentre que el Mercat Central i les botigues del centre han obert majoritàriament, s'ha registrat un incident destacat al centre comercial Prica, que ha acabat tancant per la pressió dels piquets. • Serveis Públics i Administració: La banca i l'administració pública presenten una activitat notable, amb un seguiment de la vaga d'entre l'11% i el 30% segons la institució. • Ensenyament i Sanitat: L'activitat als hospitals (com el Joan XXIII) i a la Universitat Rovira i Virgili ha estat parcial, amb serveis mínims que s'estan complint estrictament. Valoracions de les autoritats i agents socials "Aquesta és la vaga on la gent ha anat més desencisada i els treballadors estan més desmotivats." — Joan Miquel Nadal, alcalde de Tarragona. • Joan Vinya (CCOO): Ha qualificat la jornada d'èxit extraordinari en el sector productiu i ha lloat el comportament exemplar de les forces de seguretat. • Josep Maria Marçal (CEPT): Considera que la incidència és inferior a vagues anteriors i que el comerç que tanca ho fa més per por que per convicció. • Ramon Sánchez (Governador Civil): Destaca la normalitat absoluta i xifra el seguiment industrial al voltant del 22%. mobilitat i Trànsit La Guàrdia Urbana informa que la fluïdesa del trànsit és total a les vies principals, malgrat l'acompanyament de piquets informatius durant el matí. Els serveis mínims d'autobusos funcionen segons el pacte establert.
Arxiu Sonor 1994
2 de febr. del 1994
9'
La Història del Chartreuse i la Beguda de Santa Tecla
Història i Evolució del Licor Chartreuse El licor Chartreuse té el seu origen en una recepta complexa elaborada pels pares cartoixans. L'any 1753, el germà Jerónimo B va aconseguir produir l'elixir medicinal utilitzat per combatre malalties. Durant la Revolució Francesa, l'ordre es va dispersar per Europa fins que el 1838 va aparèixer el Chartreuse groc, creat pel germà Bruno Jacket. Arran de l'expulsió dels monjos de la Gran Cartoixa el 1903, la producció es va traslladar a Tarragona, ciutat on el licor es va fer extremadament popular i va adoptar el nom de la localitat per ser conegut arreu del món. La Nova Beguda de les Festes de Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla, s'ha presentat una nova beguda refrescant pensada per als tarragonins. Aquestes són les seves característiques principals: Composició: Una barreja equilibrada de Chartreuse groc, Chartreuse verd i suc de llimona. Graduació: Té només 8 graus, cosa que la fa una beguda suau i apta per a la celebració. Perfil de tast: Tot i la dolçor del licor original, la llimona aporta una acidesa que el fa sec i refrescant. Origen de la Iniciativa i Degustació Popular La proposta ha nascut del mateix teixit associatiu de la ciutat, concretament de membres del Seguici Popular i el Ball de Diables, inspirant-se en altres poblacions amb begudes pròpies de festa major. "És una barreja de jardrés groc, verd i suc de llimona... trenca la dolçor i li dona una mica d'acidesa, això el fa més sec." L'exposició a la Casa de la Generalitat al carrer Major serveix com a punt de memòria històrica de la marca a la ciutat, on s'exhibeixen ampolles antigues i cartells publicitaris que formen part de l'imaginari col·lectiu dels tarragonins.
Arxiu Sonor 1994
2 de febr. del 1994
22'
150è Aniversari de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense
Commemoració de 150 anys d'història i tarragonisme L'acte celebra el segle i mig de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), una institució pionera dedicada a la preservació del patrimoni històric de Tarragona. Durant l'esdeveniment, s'ha destacat el paper fonamental de la societat civil en la salvaguarda de la civilització llatina i els monuments de la ciutat, actuant sovint abans que les mateixes administracions públiques. Fites històriques i institucionals Fundació (1844): Es recorda l'acte fundacional del 21 de setembre de 1844, impulsat per figures com Joan Francesc Alvinyana. Visió Innovadora: S'ha subratllat que la RSAT va ser de les primeres a superar el col·leccionisme romàntic per posar el patrimoni a l'abast del públic. Seu Pròpia: Després de 150 anys compartint espais (com els baixos de l'Ajuntament entre 1853 i 1950), la societat ha formalitzat la compra del seu local social al carrer Major. Reconeixements als socis veterans S'ha retut homenatge a nou socis amb més de 50 anys d'antiguitat, destacant la figura de Josep Toset Almazán, soci número 1 des de l'any 1932. Se'ls ha lliurat un escut de l'entitat i un diploma commemoratiu com a testimoni de la seva fidelitat i servei. "La Reial Societat Arqueològica és la manifestació més clara de l'interès dels tarragonins per preservar la memòria històrica, els seus monuments i la consciència dels valors bàsics." Cloenda de l'Alcalde L'alcalde Joan Miquel Nadal ha clos l'acte lloant el prestigi internacional de la societat i la seva capacitat per mantenir viva la consciència històrica de Tarragona de forma independent i amb voluntat de futur.