Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

673-696 de 1617
  • Radioactivitat: Fotografia Digital i Trajectòria d'Erasure - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    25'

    Radioactivitat: Fotografia Digital i Trajectòria d'Erasure

    La Revolució de la Fotografia L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre el pas de la fotografia analògica a la digital. S'analitza com la tecnologia ha transformat un art que abans requeria paciència en una experiència de gratificació instantània. Canvis en l'experiència de l'usuari • La incorporació de la pantalla TFT permet visualitzar els resultats al moment. • Es perd el sentiment d'expectació i l'ansietat positiva d'esperar el revelat. • Tot i l'avenç, els experts defensen que la fotografia tradicional perviurà pel seu ventall de possibilitats tècniques úniques. "Amb aquesta revolució es perd un petit plaer: l'ansietat de saber com han quedat les fotos després d'un parell de dies d'espera." Radioactivitat: Música Tecno i Alternativa El programa, emès a Tarragona Ràdio el gener de 2003, se centra en la cultura musical dels anys 80 sota el títol Radioactivitat. Es presenta com un espai de memòria per a sons sintètics i propostes alternatives del segle XX. monogràfic sobre Erasure Es realitza un repàs detallat a la carrera del duet britànic Erasure, format el 1985 per Vince Clarke i Andy Bell. Fites del grup • Inicis: Publicació de l'àlbum Wonderland (1986). • Èxit comercial: Hits mundials com Sometimes, Victim of Love i Ship of Fools. • Evolució: Des del número 1 amb Chorus (1991) fins a l'homenatge a ABBA amb l'EP Abba-esque. • Etapa Final: Comentari sobre el disc In My Arms (1997) i l'evolució del seu estil electropop cap a les pistes de ball.

  • Història del sintetitzador i directes d'U2 a Dublín - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 2min

    Història del sintetitzador i directes d'U2 a Dublín

    L'Evolució de la Música Electrònica El programa d'avui explora la trajectòria de la tecnologia musical, centrant-se en el sintetitzador com l'instrument que ha definit el so des de finals del segle XX fins a l'actualitat. Tot i semblar un instrument modern, la seva recerca es remunta a més de 100 anys d'història. Els Orígens i els Primers Invents • L'era dels pioners: Des de 1897, han aparegut invents que van des de la genialitat fins a l'extravagància, com les Ondes Martenot (1928). • El Teremín (1924): Creat per Leon Theremin, aquest instrument generava so alterant camps elèctrics al voltant d'una antena, esdevenint la veu característica del cinema de ciència-ficció i de sèrie B. • Futurisme italià: Luigi Russolo i els seus Intona Rumori (1913) van ser dels primers a introduir el soroll com a element musical. Escoles de Postguerra i la Música Concreta Després de la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament de la música electrònica es polaritza en dos centres: París (Música Concreta): Pierre Schaeffer i Pierre Henry manipulaven objectes reals i gravacions en cinta (Tape Music), sent els precursors conceptuals del sampling. Colònia (Música Electrònica Pura): Eimert i Stockhausen es van centrar en la generació de sons purament electrònics en laboratoris. La Revolució de Robert Moog i el MIDI L'aparició de Robert Moog a la dècada dels 60 va marcar un abans i un després en introduir el teclat com a mètode de control, fet que va permetre l'acceptació comercial i l'ús generalitzat per part de músics convencionals. Més tard, l'aparició del protocol MIDI i la informàtica musical han acabat per democratitzar la producció sonora. "El sintetitzador ha fet possible que la música soni d'acord amb els temps de recerca tecnològica que ens ha tocat viure." Especial U2: La Màgia del Directe La segona part de l'episodi se centra en el grup irlandès U2, analitzant la seva vessant més comunicativa i intensa: els concerts en viu. Es destaca la sèrie de cinc nits històriques a l’estadi Point Depot de Dublín a finals de 1989, tancant l'etapa del disc Rattle and Hum (Datalanham).

  • Roxette: L'ascens a la fama del duet suec - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 4min

    Roxette: L'ascens a la fama del duet suec

    Història i trajectòria de Roxette Aquest episodi de Radioactivitat a Tarragona Ràdio explora la fascinant trajectòria de Roxette, la icònica banda sueca formada per Per Gessle i Marie Fredriksson. El programa se centra en com la combinació de talent i una sèrie de casualitats els va portar al cim de l'èxit mundial des dels seus inicis a finals dels anys 70. Els orígens i la formació • Per i Marie van començar en grups separats a Suècia (com Gyllene Tider i Strul) abans d'unir forces el 1986. • El seu primer gran èxit a Suècia va ser Neverending Love. • Malgrat els dubtes inicials de l'entorn de Marie, la seva unió musical va resultar ser una de les més productives del pop europeu. La casualitat que va canviar-ho tot: L'èxit als EUA "La fama va venir per casualitat, però ha estat mantinguda a pols al llarg dels anys." L'any 1988 va ser el punt d'inflexió gràcies a un estudiant d'intercanvi que va portar el single The Look de Suècia a una ràdio de Minneapolis. El fenomen va ser immediat: • La centraleta de l'emissora va col·lapsar per oients que volien tornar a escoltar la cançó. • Sense haver editat el disc als Estats Units, la Roxmania va esclatar. • The Look va arribar al número 1 de les llistes americanes en només una setmana. L'evolució cap al segle XXI El programa destaca que, tot i ser criticats per alguns com a "música d'usar i tirar" o pop petarda, el duet ha demostrat una gran capacitat de supervivència amb temes com Stars (1999) i Opportunity Nox (2002), evolucionant cap a sons més tecnològics i electrònics.

  • Radioactivitat: Músiques originals vs versions actualitzades - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 1min

    Radioactivitat: Músiques originals vs versions actualitzades

    L'evolució dels clàssics tecno i l'impacte del segle XXI En aquest episodi de Radioactivitat a Tarragona Ràdio, s'explora el contrast entre les cançons originals dels anys 70 i 80 i les seves reedicions més electròniques o dance que sonen en l'actualitat. L'espai combina la nostàlgia dels sintetitzadors clàssics amb la reflexió sobre com la tecnologia ha transformat aquestes peces per adaptar-les a les pistes de ball modernes. Clàssics que es transformen L'episodi comença reflexionant sobre l'arribada del bon temps i com les «discoteques mòbils» (els cotxes amb la música a tot volum) recuperen sons familiars en formats renovats. Es fa especial menció a: • Enola Gay de OMD (1980): Un clàssic que narra el bombardeig d'Hiroshima i que avui dia es pot escoltar en versions accelerades. • Oxygène Part IV de Jean-Michel Jarre (1976): Es destaca la dificultat d'imaginar una versió màquina o dance d'una obra tan atmosfèrica, tot i que existeixen i tenen èxit. • Vienna d'Ultravox (1981): Una peça solemne que va ser alterada a finals del segle XX per ser audible en sales de ball per «remenar l'esquelet». La capacitat dels compositors L'interlocutor posa èmfasi en la figura dels productors i arranjadors moderns, destacant el següent: "Els músics, els compositors, els que ho arreglen tot, els que ho alteren tot, són capaços d'això i de molt més." El programa serveix com una lliçó d'història musical per instruir i ensenyar l'audiència sobre l'origen de les melodies que sovint escolten avui dia sense conèixer-ne la versió original de fa tres dècades.

  • L'impacte de Supertramp en l'evolució del Pop-Rock - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 3min

    L'impacte de Supertramp en l'evolució del Pop-Rock

    Introducció a la Trajectòria del Programa El programa, emès per Tarragona Ràdio, celebra la seva cinquena temporada en antena. Tot i que el seu focus principal és la música de la dècada de 1980, en aquesta ocasió es proposa fer justícia històrica revisant les arrels dels anys 70. La Influència dels Anys 70 El locutor emfatitza que per entendre el tecno i el rock alternatiu dels 90, cal analitzar les formacions innovadores de la dècada anterior. Aquests grups van establir les bases d'una nova manera d'entendre la música. El So Inconfusible de Supertramp L'episodi se centra en la banda Supertramp com a eix vertebrador de la innovació musical de l'any 1971 en endavant. Malgrat moure's en el pop-rock tradicional, van ser capaços de: • Crear un segell inconfusible i únic. • Influenciar a les generacions posteriors de músics. • Introduir sonoritats que no s'havien escoltat fins aleshores. Anàlisi de l'Àlbum "Crisis? What Crisis?" Es destaca especialment la producció de l'any 1975, analitzant peces clau que demostren l'evolució del grup: • Easy Does It: Considerada una peça magistral de la seva carrera. • Lady: Una cançó que barreja referències del rock and roll clàssic amb el so renovador del grup. • Traveler: Un tema que, segons el programa, donava senyals clars que Supertramp seria una formació diferencial en la història. "Van innovar el panorama musical de tota una dècada forjant un segell inconfusible: el so Supertramp."

  • Evolució musical i innovacions tecnològiques a Radioactivitat - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    56'

    Evolució musical i innovacions tecnològiques a Radioactivitat

    L'Evolució dels Estils i les 'Etiquetes' Musicals El programa reflexiona sobre la necessitat de classificar la música i com les etiquetes estilitzants sovint no fan justícia a l'evolució constant dels artistes. Es destaca que, igual que les persones, els grups canvien i experimenten amb nous sons al llarg dels anys. Exemples de Transformació Musical • Simple Minds: Coneguts pel seu pop-rock alternatiu, van sorprendre amb incursions en el tecno amb el seu treball Cry. • Neil Young: Un artista clàssic que l'any 1982 va adoptar un estil purament tecnològic amb l'àlbum Trans i temes com Computer Cowboy. • Talk Talk: El grup va realitzar el camí invers, començant en el tecno-dance dels 80 per evolucionar cap a altres sonoritats. • OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark): Van experimentar amb la fusió de ritmes caribenys i tecno britànic en treballs com Junk Culture. "A les persones humanes encara ens queda un camí, però els grups han sabut trobar aquesta evolució." Miscel·lània Tecnològica: Mis-Online La secció d'actualitat tecnològica repassa tres notícies que semblen extretes de la ciència-ficció però que ja són una realitat en fase d'estudi: Biometria i Seguretat Bancària S'investiga un sistema per reconèixer els usuaris dels caixers automàtics no només pel seu codi PIN, sinó pel seu patró de tecleig: la pressió, la velocitat i el ritme. Aquesta combinació de trets biomètrics és única per a cada persona. Biotecnologia i Control Genètic Es planteja la possibilitat d'introduir un codi de barres genètic en productes transgènics o fins i tot en la cel·lulosa dels bitllets per evitar falsificacions, una idea que el locutor vincula directament amb la imatgeria de la pel·lícula Blade Runner. Neurotecnologia i Memòria Científics nord-americans treballen en un microxip de silicona capaç de suplantar l'hipocamp. Aquesta pròtesi cerebral podria ajudar a restablir la capacitat d'emmagatzemar nous records en pacients amb Alzheimer o epilèpsia.

  • Fusió musical: de la clàssica a l'avantguarda pop-rock - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 1min

    Fusió musical: de la clàssica a l'avantguarda pop-rock

    Explorant la Sinergia entre la Tradició i el Futur En aquest episodi de Radioactivitat, ens endinsem en el fascinant món on la música clàssica i la modernitat tecnològica es troben per crear peces atemporals. El programa se centra a analitzar com les bases acadèmiques han servit per construir les avantguardes del segle XX i XXI. La Fusió del Pop-Rock i la Simfonia L'eix central de la discussió és la simfiosi perfecta entre gèneres aparentment oposats. Es destaca: • La utilització d'arranjaments orquestrals en el context del pop-rock. • Com els instruments més sofisticats de cada època acaben creant nous clàssics musicals. • L'estatus d'avantguarda que van assolir certs experiments de fusió en el seu moment. Commemoracions i Context del Programa L'emissió té un caràcter especialment significatiu pel seu context temporal: • És l'edició número 194 del programa. • Es recorda que ja han passat 1150 dies des de l'inici del nou segle (emès el 25 de març de 2003). "El que us volem mostrar en el fons és la bona harmonia entre la modernitat i les músiques clàssiques. Una parella de fet que ja porta molts anys funcionant." Referències Musicals Específiques Es fa una menció especial a temes que exemplifiquen aquesta unió, incloent-hi la cançó Talking Out of Turn, que serveix com a mostra d'aquesta capacitat d'integrar una orquestra sencera al servei d'una banda contemporània.

  • Radioactivitat: Història de l'Acid House i Evolució Musical - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 5min

    Radioactivitat: Història de l'Acid House i Evolució Musical

    Exploració de la Música Electrònica i Alternativa L'episodi 193 de Radioactivitat ens submergeix en un viatge a través dels gèneres que van definir les pistes de ball des dels anys 70 fins a l'actualitat, posant un focus especial en la transició de l'Acid House. Orígens i Evolució de la Dance Music • El moviment va néixer a les discoteques dels EUA a finals dels 70, barrejant el so de Filadèlfia amb el funky. • Als anys 80, Europa va ser testimoni de l'arribada del Tecnopop i l'Spaghetti Disco. • L'aparició de l'Acid House va suposar un punt d'inflexió on els DJs van començar a produir els seus propis temes. El Mem de l'Smiley i el New Beat Es discuteix el concepte de mem com un virus cultural basat en les teories de Richard Dawkins: • L'Smiley (la cara somrient) s'identifica com el gran símbol de la cultura hedonista de finals dels 80. • Tot i que l'Acid House va perdre força, va evolucionar cap al New Beat, un estil més elaborat i de més qualitat rítmica. Nostàlgia Rock i el Futur del Pop El programa dedica una secció emotiva als inicis d'U2: "U2 en la seva primera època eren gairebé punks; una barreja entre fills del punk i el rock and roll." • Es comenta el directe Under a Blood Red Sky i la potència de cançons com Gloria. • Finalment, es presenta Coldplay com els hereus espirituals d'aquell so, destacant el seu èxit amb el disc A Rush of Blood to the Head. Crítica Social i Comiat L'espai tanca amb una forta declaració política contra la guerra, dedicant el tema Caos Civil de La Gran Aventura als líders mundials del moment (Bush, Blair i Aznar).

  • Radioactivitat: Retroversions i Grans Joies del Underground - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h

    Radioactivitat: Retroversions i Grans Joies del Underground

    Explorant la Música del Segle XXI L'episodi d'avui de Radioactivitat se centra en la qualitat musical contemporània i la tendència de revisar clàssics mitjançant la tecnologia actual. Els locutors discuteixen com aquesta fórmula, tot i ser arriscada, ofereix resultats fascinants quan es treballa sobre bases sòlides. De la música disco al segle XXI Es fa un repàs a les versions actualitzades de temes mítics: • El pas del tema Please Don't Go de KC and the Sunshine Band (1979) cap a una versió disco de l'any 1985 a càrrec de Digital Games. • L'evolució musical fins al 2002 amb les versions del grup W, concretament el mix More or Less vs. RMN Club Edit. Joies ocultes: Cocteau Twins El programa destaca la descoberta de dos treballs recollits mitjançant la xarxa del grup britànic de New Age Cocteau Twins: • Un compendi de grans èxits que abraça des de 1982 fins a 1990, destacant la peça Heaven or Las Vegas. • Un recull de sessions a la BBC amb el reconegut John Peel, on s'ha descobert la peça From the Flagstones, enregistrada en directe el 1983. L'escena underground i François R. Cambuzat Dins la secció Músiques Natives, es presenta una formació internacional amb forts vincles a Tarragona i Reus: "Si remouen les pedres, a sota de les pedres hi ha un circuit underground que viu i batega al marge del circuit comercial." • Es detalla la trajectòria de François R. Cambuzat i L'Enfance Rouge, un grup que barreja la dolçor amb la crueltat sonora. • Es comenten els seus discos, anomenats sempre amb noms de ciutats que marquen l'inici i el final de les seves gires (com Reus Ljubljana o Rostock Namur). • La seva connexió amb l'escena catalana a través de personatges com El Gat i el grup Gran Teatro Amaro.

  • Radioactivitat: Homenatge a Kraftwerk i OMD - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    56'

    Radioactivitat: Homenatge a Kraftwerk i OMD

    Introducció a la Nostàlgia Musical L'episodi comença amb una reflexió sobre l'estat actual de la música i la tendència a refugiar-se en els sons del passat. El locutor destaca que, tot i la qualitat de les produccions contemporànies, la música dels anys 80 manté una empremta emocional inesborrable. Secció Retro: El Vinil i les Grans Formacions El programa ret homenatge a dues formacions clau de la música electrònica i el synth-pop: • Kraftwerk: Considerats els pares del gènere tecno. • OMD (Orchestral Manoeuvres in the Dark): Els qui el locutor anomena "alumnes avantatjats". En aquesta secció especial, s'explora la influència dels alemanys Kraftwerk en el pop electrònic posterior i es recuperen sons directament de discos de vinil per mantenir l'autenticitat sonora de l'època. Anàlisi de Versions i Temes Clau El punt central de la discussió és la versió que OMD va realitzar l'any 1991 d'un tema original de 1978: "Neon Lights (Les llums de neó) va ser versionada per Paul Humphreys i Andy McCluskey en un gest d'admiració cap als mestres alemanys." Es fa una comparativa entre les textures sonores de la versió de 1991 i l'original, convidant l'oient a valorar la vigència de les composicions clàssiques. Conclusions i Contemporaneïtat Tot i l'enfocament retrospectiu, el programa insisteix que no es tracta d'una nostàlgia tancada, sinó d'una obertura a les noves tendències culturals partint de la base de la bona música del passat.

  • La Lluna, el Supermercat Intel·ligent i Consoles - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    1h 8min

    La Lluna, el Supermercat Intel·ligent i Consoles

    Exploració de la Lluna a la Cultura Musical L'episodi comença amb una reflexió profunda sobre les dues cares de la Lluna: la brillant i la fosca. Aquesta dualitat serveix com a metàfora per analitzar com la tecnologia ha anat desfent els misteris mil·lenaris del nostre satèl·lit. Es fa un repàs per cançons emblemàtiques que han capturat aquesta obsessió: • The Killing Moon d'Echo & the Bunnymen (1983). • Children of the Moon de The Alan Parsons Project. • Moonlight Shadow de Mike Oldfield (1983), amb la veu de Maggie Reilly. • Shepherd Moons d'Enya (1991). Altres Músiques Natives amb Núria Calbó En aquesta secció habitual, es destaca la tasca del Club de les GES i el segell G3G Records, que celebren 12 i 13 anys d'activitat respectivament. Es menciona la seva presència constant en mercats com el de Vic o Tàrrega, apostant per propostes de qualitat i poc convencionals com les de Pascal Comelade. Tecnologia Quotidiana: El Supermercat del Futur Es discuteix com la realitat comença a imitar la ciència-ficció (com a la pel·lícula Minority Report). S'analitzen innovacions ja provades a Lleida (Plusfresc i Sunka): • Etiquetes electròniques que canvien preus en temps real segons la caducitat. • Sistemes d'autoscanejat per evitar cues. • Ofertes personalitzades basades en l'historial de compra del client. "Captar el client i detectar els seus hàbits de consum són les premisses dels supermercats del futur." La Guerra de les Consoles Portàtils S'anuncia l'arribada de la Nokia N-Gage per a finals de 2003, un dispositiu que vol competir amb la Game Boy Advance de Nintendo integrant: • Jocs multijugador via Bluetooth. • Reproductor MP3 i ràdio FM. • Telèfon mòbil tri-banda. L'episodi tanca amb una crida a fugir de la "febre consumista" mitjançant la música relaxant de Mike Oldfield i el seu àlbum Songs of Distant Earth.

  • Història i Evolució de l'Electricitat - episode art
    Arxiu sonor Programes 2003
    59'

    Història i Evolució de l'Electricitat

    Introducció i Fonaments L'electricitat es defineix com un flux d'electrons que travessa un material conductor. Aquest fenomen, que avui considerem indispensable, ha passat per una llarga evolució des de la simple observació fins a la seva total domesticació industrial. Els Orígens: De l'Antiguitat al Renaixement Les primeres passes es van donar a l'antiga Grècia, on el coneixement era purament observacional: • Tales de Milet (600 aC): Va documentar com l'ambre fregat atreia herba seca. • Teofrastus: Va realitzar el primer estudi escrit sobre diverses substàncies. • William Gilbert (segle XVI): Metge de la Reina Elisabet I que va encunyar el terme electricitat (del grec elektron, que significa ambre) i va establir les bases de l'electrostàtica. La Revolució de les Telecomunicacions i la Llum L'aplicació pràctica de l'electricitat va sortir dels laboratoris gràcies a dos grans avenços: 1. El Telègraf: Samuel Morse va idear el 1835 un circuit electromagnètic per transmetre informació, culminant amb la línia Baltimore-Washington el 1843. 2. La Bombeta: Tot i els intents previs de Swan, Thomas Edison va desenvolupar un sistema comercial complet el 1879, estandarditzant l'ús de 110 volts. La Guerra dels Corrents A finals del segle XIX es va produir el gran conflicte tecnològic entre: • Corrent Continu (DC): Defensat per Edison, limitat per les pèrdues de transport a llarga distància. • Corrent Altern (AC): Proposat per Nikola Tesla i George Westinghouse. Tesla va revolucionar el mercat amb el sistema trifàsic i el motor d'inducció. "La guerra ja estava definitivament guanyada pel corrent altern l'any 1896 amb la instal·lació a les cascades del Niàgara." L'Electricitat en la Cultura Popular L'episodi tanca amb una reflexió sobre com l'electricitat ha influït en la música, citant versions electròniques del tema Electricity d'OMD per part de The Micronauts, demostrant que aquesta energia no només mou màquines, sinó també l'art modern.

  • Expressió de gratitud sostinguda en el temps - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    4'

    Expressió de gratitud sostinguda en el temps

    Anàlisi de la seqüència de comunicació Aquest segment presenta una estructura repetitiva centrada exclusivament en l'acte de donar les gràcies. A través d'una comunicació intermitent i constant, s'estableix un diàleg on la paraula clau és la gratitud. Punts Clau de la Interacció Repetició rítmica: L'ús de la paraula "Gràcies" cada 30 segons suggereix un protocol de comunicació establert. Consistència del missatge: No s'introdueixen variacions semàntiques, posant l'èmfasi en la cortesia i el reconeixement. Estructura temporal: La interacció es manté durant 240 segons amb una precisió matemàtica. "Gràcies." En conclusió, el text és un exemple de comunicació minimalista on el valor resideix en la persistència del missatge de suport o agraïment.

  • Cuina Catalana: Institut, Tradició i l'Àvia Remei - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    27'

    Cuina Catalana: Institut, Tradició i l'Àvia Remei

    Preservació del Patrimoni Gastronòmic Català En aquesta edició del programa, el cuiner Francesc Lladó i la coneguda àvia Remei exploren la importància de documentar i mantenir viva la cuina tradicional davant la pèrdua de coneixements generacionals. L'Institut Català de la Cuina i el Receptari Francesc Lladó ens presenta la tasca de l'Institut Català de la Cuina, una entitat que treballa per catalogar el receptari de la cuina catalana de manera científica i participativa. • L'objectiu és crear un inventari d'unes bases culinàries que s'estan perdent amb la desaparició de les generacions més grans. • La definició de cuina catalana inclou plats històrics fets al territori per diverses persones de manera independent durant anys. • S'accepten influències externes, com els canelons, que ja formen part de la identitat nacional. Secrets i Receptes de l'Àvia Remei La conversa compta amb la participació de Remei Ribas Aguilera (l'àvia Remei), qui presenta el seu nou llibre Plats i secrets. • Remei destaca la importància de la senzillesa per atreure la joventut cap als fogons. • Defensen que a la cuina no hi ha d'haver secrets, sinó voluntat d'explicar el per què de cada pas. • > "La cuina catalana comença amb una ceba i acaba amb una picada." Tècniques Específiques i el Bacallà Durant l'entrevista es desvelen trucs pràctics per a plats tradicionals, especialment rellevants per a la Quaresma: • El bacallà: Remei explica el procés de remull prolongat a la nevera per aconseguir una textura òptima i el mètode de torrat per a l'arròs de bacallà sec. • L'ou dur centrat: Un truc tradicional consistent a remenar l'ou amb una cullera de fusta mentre bull per centrar el rovell. • Les tripes de bacallà: Com escaldar-les i hidratar-les perquè quedin meloses com un peu de porc. Conclusió L'episodi subratlla que la gastronomia és una part fonamental de la cultura que requereix tant d'una base acadèmica (l'Institut) com d'una transmissió popular i casolana (l'àvia Remei).

  • Consells culinaris sobre peix de temporada i receptes - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    Consells culinaris sobre peix de temporada i receptes

    Panorama del peix de temporada i captures actuals El cuiner Francesc Lledó explica que ens trobem en un moment de canvi als caladeros a causa dels recents temporals. Aquesta situació afecta la disponibilitat i els preus de diverses espècies: Gamba i escamarlà: Tot i ser l'època, els preus no han baixat tant com s'esperava perquè encara no s'han localitzat els punts de captura òptims post-tempesta. Saïtó (Seitó): Comença a entrar el producte de qualitat, però es recomana esperar a l'abril o maig per posar-lo en sal, ja que el preu serà més raonable i la mida més grossa. Tonyina: S'inicia la temporada amb les captures de bonítol i tonyines petites, un producte ideal per als nens per la seva absència d'espines. Sèpia de Tarragona: És un moment excel·lent per consumir-la, especialment si és fresca del dia comprada directament a les peixateries a la tarda. Tècniques i trucs a la cuina L'art de l'enfarinat i fregit Per cuinar el gambó o la gamba blanca petita, Lledó recomana: 1. Enfarinar i fregar immediatament, ja que aquest producte s'oxida i s'ennegreix de seguida. 2. Utilitzar un colador o escorredor per treure l'excés de farina en lloc del mètode tradicional del paper de diari, per evitar la toxicitat de la tinta. 3. Aromatitzar la farina amb ratlladura de llimona, galeta picada o espècies per donar un toc cruixent i diferent. Com cuinar la sèpia a la planxa sense que tregui aigua "La reacció de la sèpia ha de ser tancar el porus i fer crosta per no perdre l'aigua." Per evitar el fracàs d'una sèpia bullida a la paella, cal: * Tenir la planxa a la màxima temperatura abans de tirar el producte. * No fer servir recipients massa petits; el producte necessita espai per ventilar i evaporar la humitat. * No marejar-la: volta i volta, amb paciència. Receptes destacades Gambes a l'ajillo (estil cubà) Una versió que utilitza all tendre (incloent-hi la part verda) tallat a trossos grossos, integrat en un sofregit de ceba i tomàquet, condimentat amb un toc de comí i flambeja amb ron. Peus de porc amb sèpia i salsa de calçotada Un plat de mar i muntanya ideal per a la temporada de calçotades: * Es bullen els peus de porc amb herbes aromàtiques i es desossen. * Es guisen conjuntament amb sèpia fresca (amb pell) i fesols. * S'utilitza la salsa de romesco sobrant dels calçots com a base del guisat, deixant-ho reposar perquè els gustos s'integrin millor d'un dia per l'altre.

  • Recull de Salutacions: Un Episodi sobre la Cortesia Noturna - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    24'

    Recull de Salutacions: Un Episodi sobre la Cortesia Noturna

    Introducció a la Cortesia L'episodi d'avui se centra exclusivament en l'ús de la salutació tradicional catalana per acomiadar el dia. Al llarg de la sessió, es realitza una exploració profunda de la repetició rítmica i la importància de mantenir un to cordial. El Valor de la Salutació • Es destaca la constància en el missatge. • S'observa una estructura minimalista que busca la connexió directa amb l'audiència. "Bona nit" Impacte de la Comunicació Minimalista La sessió demostra com la simplicitat pot ser una eina potent de comunicació emocional. No calen grans discursos per transmetre desitjos de descans i benestar a la comunitat catalanoparlant.

  • L'ús insòlit del tabac a la cuina: postres amb cigars - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    17'

    L'ús insòlit del tabac a la cuina: postres amb cigars

    La innovació culinària: Cuinar amb cigars Habanos El cuiner Francesc Lleodó ens presenta una proposta absolutament insòlita i disruptiva: l'ús de puros (cigars) com a ingredient en l'alta cuina. Aquesta tècnica no utilitza el fum, sinó la fulla de tabac fermentada per extreure'n els seus aromes i sabors complexos. El procés de la infusió El mètode base per treballar amb aquest ingredient és la infusió: Es recomana utilitzar exclusivament cigars Habanos (com la marca Partagàs) per la seva qualitat i matisos orgànics. S'utilitza la nata líquida (mínim 35% de matèria grassa) com a vehicle conductor, ja que el greix absorbeix els aromes. El procés consisteix a fer arrencar el bull a la nata, retirar-la del foc i posar-hi el cigar obert (tripa i capot) durant uns 10 minuts, tapat amb paper film. Aplicacions a la pastisseria Segons Lleodó, la nata de tabac és una base versàtil per a diverses elaboracions: Milfulls de cafè i tabac (una de les seves especialitats al restaurant). Mousses combinades amb menta o xocolata. Farciment per a lioneses o pastissos de full. Cremes i gelats si s'infusiona directament en llet. Consideracions sobre el gust i la salut "Té aquella coseta del picant del tabac, que és sutil i agradable, i deixa l'aroma a la boca que recorda el plaer de fumar un bon cigar." És important destacar que el tabac és liposoluble; per tant, la nicotina es dissol en el greix de la nata. Tot i que les concentracions són baixes perquè no hi ha una ebullició prolongada, el cuiner adverteix que les persones amb problemes cardíacs o tabaquisme sever han de tenir precaució.

  • Viatge gastronòmic a Cuba amb Francesc Lledó - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    Viatge gastronòmic a Cuba amb Francesc Lledó

    Exploració de la cultura i la cuina cubana Francesc Lledó comparteix la seva experiència personal i professional després d'un viatge per Cuba, analitzant com la situació sociopolítica del país condiciona directament la seva realitat gastronòmica. El relat se centra en la dificultat d'accés als productes bàsics i la riquesa de certs aliments autòctons malgrat les mancances del sistema. La realitat dels mercats i el subministrament El mercat negre: La majoria de l'activitat comercial quotidiana opera al marge de la legalitat, ja que el sistema oficial no cobreix les necessitats bàsiques de la població. Manca d'incentius: Lledó destaca com el sistema polític desmotiva la producció agrícola, provocant una escassetat sorprenent de fruites tropicals i verdures en un clima teòricament idoni. Productes de baixa qualitat: S'observa una degradació en la cura d'ingredients com els tomàquets, els alls i l'arròs. Productes estrella i gastronomia local El porc: Considerat d'una qualitat excel·lent, similar a l'ibèric, degut a la seva cria en llibertat i alimentació natural. Marisc: La llagosta és un producte molt ofert als turistes per la seva abundància i preu assequible al mercat informal, caracteritzada per un gust intens gràcies a les aigües del Carib. Acompanyaments tradicionals: Es detalla l'ús constant de frijoles negros, arròs, chips de plàtan (chatinos/mariquitas) i diversos tubèrculs com la batata i la malanga. Cultura del tabac i elaboració de cigars "De la mateixa planta es pot fer un Coiba o un Romeo y Julieta; tot depèn de la selecció manual de la fulla." Lledó explica el procés de producció a Pinar del Río, on destaca la importància de la capa (la fulla exterior més cara) i com la fabricació de les diferents marques es realitza de forma integrada segons la qualitat del material i no necessàriament en fàbriques separades.

  • Receptes tradicionals de l'àvia: cuina amb llet i canyella - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    21'

    Receptes tradicionals de l'àvia: cuina amb llet i canyella

    En aquest episodi, el cuiner Francesc s'acomiada temporalment de l'espai de cuina per marxar de vacances a Cuba. Com a comiat, comparteix dues receptes tradicionals de la seva família que destaquen per la seva originalitat i herència cultural: Macarrons amb llet i canyella Aquesta és una recepta atípica amb una tècnica de cocció inversa. El secret principal és un sofregit de ceba que s'ha de torrar fins a gairebé cremar-se una mica per donar-li profunditat. * Es prepara un sofregit amb carn picada (vedella o mixta) i ceba tallada a mida d'una ungla d'home. * S'hi afegeix canyella en pols, llorer, farigola i un toc opcional de tomàquet o brandi. * La clau és la llet: s'afegeix un litre de llet que s'ha de treure del foc just quan arrenca el bull. * La pasta es bull a part i es treu molt al dente (crua); s'acaba de coure fora del foc absorbint tot el líquid de la llet calenta durant una hora. Fricandó amb canyella Una variant de l'estofat català clàssic que prescindeix de la pastanaga i el tomàquet, centrant-se en l'aroma de la canyella i la ceba. * La carn (culata de l'espatlla) es marina amb abundant canyella en pols durant mitja hora. * S'utilitza una gran quantitat de ceba (unes quatre peces grosses per a cinc persones) que s'ha de fondejar a foc lent. * Després d'enfarinar i fregir la carn, s'ajunta amb la ceba, llorer i aigua, deixant-ho coure a foc suau (xup-xup) una hora o més. "Som el que mengem, i aquestes receptes són part de la nostra història, influenciades per la cultura àrab que utilitzava espècies dolces en plats salats." L'episodi clou amb consells sobre l'ús de les herbes aromàtiques fresques, com el llorer, i la recomanació de provar aquestes tècniques amb pastes integrals o varietats grosses.

  • Cuina amb Calçots: Receptes i Salsa de Romesco - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    25'

    Cuina amb Calçots: Receptes i Salsa de Romesco

    Exploració de la Cuina de Mercat i de Temporada El podcast comença amb una reflexió sobre la cuina tradicional de Galícia i Catalunya, destacant l'ús de l'unto (greix de porc ranci) per donar un sabor únic a les verdures bullides. Aquest concepte de gust ranci s'introdueix no com un defecte, sinó com un valor gastronòmic present en plats com la bullinada de la Catalunya Nord. Els Calçots: Més enllà de la Brasa L'episodi es dedica principalment al calçot, una ceba tendra emblemàtica que ofereix moltes possibilitats a la cuina domèstica: • Al forn: Preparats com una escalivada d'hivern. Es recomana coure'ls a 200-220 graus amb paper d'alumini per recollir el sucre que caramel·litza. • Crema de calçots: Una variant de la vichyssoise que es pot fer tant amb calçots escalivats com bullits. • Marmelada salada: Una guarnició ideal per a carns potents o caça, feta a foc molt lent (fins a dues hores) amb un toc de sucre, pebre de Sichuan i herbes aromàtiques. • Farcits: Una tècnica avançada on s'obren els calçots grossos tipus "llibre" i s'omplen amb gambes o peus de porc desossats. "El calçot és tan increïblement bo que deixa caramel pur a la safata gràcies a tot el sucre que té." El Secret de la Salsa de Romesco Es detalla la recepta professional per a una salsa de calçotada autèntica, emfatitzant que no hi ha una única fórmula, sinó que cada casa té la seva: • Base d'oli: És fonamental fer servir oli nou de primera premsada per celebrar la collita. • Ingredients clau: Pa integral fregit amb vinagre de vi, ametlles i avellanes (un grapat de cadascuna), nyores rascades (o pebre vermell dolç) i alls, cebes i tomàquets escalivats. • Tècnica de l'emulsió: S'explica com muntar la salsa amb el túrmix per evitar que es talli, o com recuperar-la si passa, utilitzant un recipient estret i moviments suaus de baix a dalt. Conservació i Reaprofitament La salsa de romesco es pot congelar, tot i que sol deslligar-se en descongelar. El truc és deixar-la reposar i tornar-la a emulsionar amb el túrmix des del fons del recipient. També es suggereixen usos creatius per a la salsa sobrant, com acompanyar peus de porc en un guisat ràpid.

  • Canelons d'espinacs amb crema de carbassa - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    19'

    Canelons d'espinacs amb crema de carbassa

    Recepta saludable post-Nadal: Canelons i Carbassa Després dels excessos de les festes de Nadal, en Francesc Lleudó proposa una cuina més lleugera i basada en vegetals. La proposta central és una variant dels canelons tradicionals, substituint la carn per espinacs a la catalana i la beixamel pesada per una crema de carbassa suau. Preparació dels Canelons d'Espinacs Neteja i preparació: És fonamental rentar bé els espinacs frescos per treure'ls la terra, però sense deixar-los en remull per no perdre el gust. Per assecar-los, un truc pràctic és fer servir dos escorredors de plàstic encarats i sacsejar-los. Saltejat a la catalana: Es couen directament a la paella amb una mica d'oli, pinyons i pances. La gran quantitat inicial de fulles es redueix dràsticament amb la cocció. El farcit: Un cop cuits, es fan servir per farcir les plaques de pasta de caneló. La Crema de Carbassa (Alternativa a la Beixamel) La carbassa és una hortalissa econòmica, dolça (ideal per als nens) i molt versàtil que sovint s'oblida a la cuina moderna. Elaboració: Es pela la carbassa (tallant-la sobre una fusta pel fet que la pell és molt dura) i s'ofega amb patata, ceba i porro. Cocció: Es mulla amb llet (pot ser descremada per reduir calories) o brou de gallina fins que estigui tendra. Textura i Gratinat: Es triturat tot amb el túrmix. Per aconseguir un millor gratinat al forn, es pot barrejar la crema amb una mica de nata muntada (sense sucre) o formatge ratllat per sobre. Consells de Conservació i Tradició "Val més parlar i discutir que no pas no parlar... almenys la gent saps on la tens." L'expert recomana congelar els aliments en paquets petits, ja que "sumar és fàcil, però dividir és molt difícil". També es repassa la història de la carbassa com a producte de pagès i les seves variants, des de l'ús decoratiu fins al tradicional cabell d'àngel.

  • Justícia: Judicis ràpids, seguretat viària i penes - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    27'

    Justícia: Judicis ràpids, seguretat viària i penes

    Balanç dels Judicis Ràpids L'espai analitza la primera setmana d'aplicació de la nova normativa de judicis ràpids que va entrar en vigor el 28 d'abril. L'advocat Víctor Roca comparteix la seva experiència directa en guàrdia, destacant que el sistema encara es troba en una fase embrionària. • S'estima que només un 25% dels casos s'han pogut canalitzar realment com a judicis ràpids. • El restant 75% continua seguint el procediment ordinari de diligències prèvies per dificultats logístiques i de localització de testimonis o agents. • Hi ha una voluntat general d'aplicar la llei, però manca adaptació pràctica i mitjans. Seguretat Viària i Responsabilitat Penal Es debat la petició del Servei Català de Trànsit per endurir les penes i dictar presó per a conductors que causin víctimes mortals sota els efectes de l'alcohol o per imprudències greus. Valoració de la Imprudència Els col·laboradors expliquen que la llei actual obliga a graduar la culpa en una escala del 0 al 10, cosa que sovint deriva en simples judicis de faltes malgrat haver-hi morts. "Un cotxe és una arma mortal, igual que una escopeta o un ganivet, i la societat encara no n'és prou conscient." El paper del vianant Es trenca el tòpic que el vianant sempre té la raó. S'analitza la concorrència de culpes i situacions on la responsabilitat recau exclusivament en el vianant per irrupcions imprudents a la via. El Sistema de Penes i l'Arrest de Cap de Setmana El debat final se centra en com s'executen les condemnes menors en l'actualitat. • Arrest domiciliari: Ja no existeix com a tal des de 1995; actualment es realitza en centres penitenciaris durant els caps de setmana. • Substitució de penes: Moltes penes de presó o d'arrest es poden convertir en quotes de multa o hores de treball en benefici de la comunitat. • Desigualtat econòmica: Es reflexiona críticament sobre com el Codi Penal permet que qui té recursos pugui "comprar" la seva llibertat evitant l'ingrés a presó mitjançant el pagament de la responsabilitat civil i multes.

  • La nova llei de judicis ràpids a debat - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    29'

    La nova llei de judicis ràpids a debat

    Anàlisi de la Justícia Ràpida a Tarragona En aquesta tertúlia jurídica amb membres del Grup de Joves Advocats de Tarragona, s'analitza l'entrada en vigor de la nova llei de judicis ràpids. El debat se centra en si el sistema judicial actual està realment preparat per assumir la càrrega de treball amb els recursos disponibles. Problemàtiques de la Infraestructura Els interlocutors expressen un escepticisme profund sobre l'eficàcia de la llei a causa de la manca de mitjans: • La inversió d'uns 500.000 euros a la demarcació de Tarragona es considera insuficient per cobrir les necessitats de personal i material. • Es denuncia que la dotació pressupostària ha arribat simultàniament a l'entrada en vigor, sense permetre una adaptació prèvia. • El personal (jutges, fiscals i funcionaris) és el mateix que ja pateix una saturació crònica. Delictes afectats i el procediment La justícia ràpida s'aplica principalment a delictes que generen sensació d'inseguretat ciutadana: • Violència domèstica i lesions. • Robatoris amb força al carrer i sostracció de vehicles. • Alcohlèmies. L'objectiu és reduir els terminis d'instrucció a un mes i mig, tot i que els advocats alerten del risc d'indefensió: "S'està sacrificant tot el que són les garanties més fonamentals i constitucionals a favor d'una certa rapidesa." El Règim de Conformitat S'explica el concepte de conformitat, inspirat en el sistema nord-americà, on l'acusat accepta la culpabilitat i es compromet a indemnitzar la víctima a canvi d'una reducció o suspensió de la pena. Tot i que ja existia parcialment, la nova llei vol generalitzar-ho per evitar col·lapsar les vistes orals. La Situació Local: Tarragona i el Vendrell Es destaca la situació crítica de determinats partits judicials: • El Vendrell és descrit com el territori que pitjor funciona per l'alta mobilitat de funcionaris i jutges substituts. • La manca de fiscals a Tarragona (només s'han previst dos de nous) fa preveure un període de caos organitzatiu.

  • Dret internacional i la seva aplicabilitat en conflictes - episode art
    Arxiu Sonor 2003 El Matí de Tarragona Ràdio
    20'

    Dret internacional i la seva aplicabilitat en conflictes

    Reflexions sobre el Dret Internacional i el cas de l'Iraq En aquesta sessió amb l'advocat Víctor Roca, s'analitzen les limitacions i paradoxes de la justícia internacional arran dels esdeveniments recents de la guerra de l'Iraq. El debat se centra en per què, malgrat l'existència de tractats, la seva aplicació pràctica resulta tan precària en comparació amb el dret intern estatal. La destrucció del patrimoni i els tractats no ratificats Un punt clau de la discussió és l'expoli del Museu de Bagdad i la pèrdua d'obres d'art irrepetibles. S'exposa la següent situació: Existeixen tractats internacionals per a la preservació de béns culturals en conflictes bèl·lics. Grans potències, com els Estats Units, sovint no ratifiquen aquests acords. Conseqüència: Sense ratificació, l'estat no es considera legalment obligat a complir la norma, generant una situació d'impunitat davant la comunitat internacional. Qui sanciona el més fort? L'interlocutor planteja la dificultat de fer complir les resolucions de l'ONU o del Tribunal Penal Internacional quan afecten potències mundials. Es destaca que: "Qui sancionarà els Estats Units? El fet de no haver ratificat un tractat de caràcter internacional no t'obliga a complir-lo." El dret comunitari vs. El dret internacional Es fa una comparativa amb la Unió Europea, on la normativa (directives i reglaments) sí que té una força executiva superior, tot i que s'esmenten excepcions com la moneda única (l'euro) a Gran Bretanya o Dinamarca, demostrant que la sobirania estatal i la diplomàcia encara prevalen sobre la imposició legal supranacional. Conclusió i tancament Malgrat la fragilitat del sistema, es defensa la necessitat de mantenir aquestes institucions internacionals com a marc de referència moral i polític, tot esperant que la justícia evolucioni cap a una major efectivitat.