Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

1297-1320 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Manifestació estudiantil a Tarragona contra la guerra a l'Iraq
Protesta estudiantil davant la seu del Partit Popular El 20 de març de 2003, la ciutat de Tarragona ha viscut una jornada de mobilitzacions intenses arran de l'inici del conflicte bèl·lic a l'Iraq. La concentració principal, que ha aplegat unes 3.000 persones, s'ha desplaçat fins al carrer Eivissa, just davant de la seu del Partit Popular (PP), en senyal de rebuig a la postura del govern espanyol sota la presidència de José María Aznar. Punts clau de la mobilització: Perfil dels assistents: Tot i que la convocatòria inicial incloïa la Universitat Rovira i Virgili, el gruix dels manifestants que s'han mantingut fins al final són estudiants de secundària (menors de 18 anys). Seguretat: La seu del PP ha estat protegida per un fort dispositiu de la Policia Nacional, amb sis furgonetes que han evitat qualsevol incident directe. Ambient: La crònica destaca una barreja d'ambient festiu i reivindicatiu, amb nombroses pancartes, enganxines i algunes pintades en persianes comercials tancades. Properes convocatòries i context històric La jornada ha estat qualificada pel periodista com un dia que "passarà a la història". Les protestes no acaben amb la dissolució de la marxa matinal: "A les 8 del vespre hi ha una concentració a l'estàtua dels despullats que ha convocat la plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau." L'emissora Tarragona Ràdio ha adaptat la seva programació per fer un seguiment especial de l'inici de la guerra, que ha començat oficialment al voltant de les 03:35 de la matinada.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
25'
Violència de Gènere i Estratègies de Prevenció
La Realitat de la Violència contra les Dones L'episodi aborda la xacra de la violència de gènere, destacant que l'objectiu real hauria de ser l'erradicació total de qualsevol commemoració, ja que això significaria que el problema ha desaparegut. Les interlocutores analitzen les dades actuals i la dificultat de quantificar el fenomen amb exactitud. Estadístiques i Visibilitat • S'estima que fins a 68 dones han mort a mans de les seves parelles en el que va d'any. • Hi ha un increment notable en les denúncies: a Catalunya han passat de 3.260 l'any 1998 a 5.172 l'any 2003. • Les expertes indiquen que aquest augment no implica necessàriament més violència, sinó una major visibilitat i que fets que abans es classificaven com a homicidis comuns ara es tipifiquen correctament. • Un detall alarmant és que moltes víctimes mortals ja havien abandonat el maltractador, evidenciant que el perill persisteix després de la ruptura. El Procés d'Identificació del Maltractament "Moltes dones vénen a demanar ajut amb demandes inespecífiques i, quan parles amb elles, surt tota la situació de maltractament." Es discuteix la distorsió de la realitat que pateixen les víctimes. Sovint, el maltractament no és físic, sinó una violència psicològica subtil que fa que la dona dubti de la seva pròpia salut mental. El concepte de "discussions normals de matrimoni" s'utilitza sovint per minimitzar les agressions. Perfils i Vincles Emocionals Per què costa tant denunciar? • Existeix un lligam emocional profund: l'agressor és una persona que teòricament s'estima la víctima. • El desequilibri de poder fa que la dona assumeixi tota la responsabilitat del fracàs de la parella. • El perfil del maltractador no es limita a drogoaddictes o alcohòlics; sovint són persones amb estatus social reconegut i gran capacitat de manipulació. El Maltractador com a Víctima del Sistema Les ponents descriuen els agressors com a persones amb grans carències emocionals que sovint repeteixen patrons apresos en la infància. Tot i que no serveix de justificació, s'emfatitza que són com "vampirs" que xuclen la dignitat de l'altra persona. Solucions i Reptes de Futur Educació i Prevenció La solució definitiva no resideix només en les penes judicials, sinó en una reforma educacional absoluta. Preocupa especialment el retrocés en la gent jove, on es tornen a veure actituds de control i possessió sota la idea de l'amor romàntic. Coordinació Institucional Es destaca l'èxit de les noves iniciatives de coordinació a Tarragona, on tècnics de diferents àmbits (públics i privats) treballen conjuntament evitant els personalismes per oferir una resposta més àgil i coherent a les víctimes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
35'
Premis Literaris de Tarragona: Nit de Lletres i Guanyadors
La Tardor Literària de Tarragona i els seus Protagonistes L'episodi d'avui se centra en el punt culminant de la Tardor Literària de Tarragona, amb especial atenció a la recuperació del format de sopar per a la nit de lliurament dels premis a l'Hotel Imperial Tarracó. La coordinadora, Rosa Comas, detalla les activitats i la importància de donar visibilitat a cadascun dels vuit guardons convocats. Espectacle Especial: "El Viatge" • Una de les activitats destacades és el recital El viatge, basat en textos de David H. Rosenthal. • L'actor Quim Lassina explica que l'obra narra els últims dies de Rosenthal, barrejant la lluita contra el càncer amb la seva passió pel jazz com a consol. • L'espectacle compta amb la participació del Baralmé Jazz Quintet, on la veu s'integra com un instrument més. Un Fet Inèdit: Doble Premi per a Jordi Julià Per primera vegada en la història dels premis, un mateix autor s'ha endut dos guardons simultàniament: 1. Premi d'Assaig Rovira i Virgili: Amb l'obra El poeta sense qualitats, una biografia crítica sobre Gabriel Ferrater. 2. Premi de Poesia Ramon Comas i Maduell: Amb el poemari Murs de contenció, que explora la sentimentalitat contemporània des de la distància de l'art. "Quan practico l'assaig no deixo de fer una de les esferes del meu pensament com a professor, però també tinc una altra vida on escric versos." Literatura Digital i Cultura Popular Altres guanyadors que han participat en el programa són: • Joan Martí: Periodista i guanyador del Premi Tinet de narrativa curta per internet amb el relat Quin remei. Destaca la importància d'enganxar el lector ràpidament en formats curts. • Joan Soler i Amigó: Guanyador del Premi Joan Amades de Cultura Popular per D'on venen els nens i com se fan, un estudi sobre les tradicions orals al voltant de la reproducció i el naixement. Publicació i Cloenda L'Ajuntament de Tarragona i diverses editorials (Arola, El Mèdol, Proa) garanteixen la publicació de les obres guanyadores, un fet que els autors valoren tant o més que la dotació econòmica. Les novetats literàries d'aquesta edició es presentaran conjuntament durant el mes de març.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Setmana de sensibilització sobre les persones sense llar
Jornades de Sensibilització i l'Acció de Càritas Càritas ha organitzat una setmana d'activitats a Tarragona per donar a conèixer la realitat de les persones sense llar i la funció social de la Casa d'Acollida per a Transeünts. Aquesta iniciativa s'emmarca en les campanyes nacionals de Càritas Espanyola, que busquen visibilitzar un col·lectiu sovint ignorat per la societat. Programa d'Activitats Principals Jornada del Voluntariat (23 de novembre): Dedicada a la revisió del programa i a la formació dels voluntaris. Activitats al carrer: Inclouen un passacarrers pel casc antic per informar els veïns i una xocolatada popular a la plaça de les Peixateries Velles. Cultura i Debat: Un concert benèfic de piano i soprano, i un cinefòrum amb la pel·lícula Los lunes al sol per reflexionar sobre l'exclusió social. Jornada de Portes Obertes (30 de novembre): Per permetre que la ciutadania conegui les instal·lacions i els projectes de reinserció. Gestió i Funcionament de la Casa d'Acollida La Casa compta amb 24 places i atén unes 700 persones a l'any. El seu pressupost anual és d'aproximadament 45 milions de pessetes, finançat en un 43% per l'Ajuntament de Tarragona, a més d'aportacions de Càritas i donacions particulars. "Molts cops trobes gent pel carrer... un senyor que es tira pel terra i la gent segueix caminant pel seu costat. Són coses que les veus, però que realment no hi reflexiones massa." Evolució del Perfil dels Usuaris S'ha detectat un canvi significatiu en el perfil de les persones ateses: 1. Increment notable de dones i gent jove. 2. Casos de malalties mentals i toxicomanies associades. 3. Aparició de minipensionistes que, amb prestacions d'uns 240 euros, no poden cobrir un habitatge digne.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Campanya 'Armes sota control' a Tarragona
Lluitant contra la proliferació d'armes lleugeres L'entitat Intermón Oxfam, representada per Albert Lanceta, s'ha unit a Amnistia Internacional i a la xarxa IANSA per presentar a Tarragona i Reus la campanya internacional Armes sota control. L'objectiu és clar: reduir el mal ús i la proliferació descontrolada d'armes arreu del món. L'impacte devastador de les armes lleugeres Segons les dades exposades, existeixen aproximadament 639 milions d'armes al món, de les quals el 60% es troben en mans de civils. Aquest fet té conseqüències tràgiques: Es produeix una mort cada minut a causa d'aquestes armes. Les armes lleugeres (pistoles, rifles, metralladores) causen més víctimes que les armes de destrucció massiva. Molts països en vies de desenvolupament inverteixen més en armament que en salut o educació, frenant el seu creixement. "Un exportador de taronges ha de tenir una llicència, però un senyor que es dedica a l'exportació d'armes no està registrat enlloc." La manca de regulació i el paper d'Espanya Lanceta denuncia la falta de transparència en el comerç internacional. Els principals exportadors d'armes coincideixen amb els cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU (EUA, Regne Unit, França, Rússia i Xina), que sumen el 80% de la producció mundial. Espanya ocupa una posició rellevant, situant-se en el número 11 del rànquing mundial de vendes. Full de ruta cap a un tractat internacional L'objectiu final de la campanya és la signatura d'un Tractat Internacional sobre el Comerç d'Armes que sigui vinculant l'any 2006. Per aconseguir-ho, es busquen mecanismes de pressió social: Recollida de signatures: L'objectiu és un milió de firmes anuals. Participació ciutadana: Es pot col·laborar a través del web armesotacontrol.org o físicament a la botiga d'Intermón Oxfam al carrer Sant Francesc de Tarragona. Sensibilització: Organització d'actes públics al carrer per mantenir la qüestió en l'agenda política.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Retorn a les aules al Col·legi Sant Salvador
Restabliment de la normalitat escolar Després de més d'un mes de trasllat temporal, els alumnes del Col·legi Públic de Sant Salvador han tornat finalment a les seves instal·lacions originals. El desplaçament va ser causat per l'aparició d'esquerdes estructurals durant les obres de construcció de la nova llar d'infants. L'impacte del trasllat per cicles L'afectació va ser diferent segons l'edat dels alumnes, generant situacions pintoresques però complicades: Cicle Infantil (P3, P4 i P5): Autodenominats com els "ocupes", es van reubicar en espais precaris del mateix centre com la sala de psicomotricitat, la biblioteca o l'aula d'educació especial. Això va comportar la pèrdua d'hàbits i la suspensió d'activitats clau. Cicle Mitjà i Sisè: Coneguts com la "República Independent", van ser traslladats al centre cívic del barri. Tot i l'agraïment pel servei, les aules no estaven adaptades per a grups de 25 alumnes. Valoració de les obres i la tornada Els coordinadors del centre, Maria Antonieta Sàs i Albert Pallarès, destaquen els següents punts: Rapidesa inesperada: El professorat temia no poder tornar fins després de Nadal, però les obres de rehabilitació s'han completat en poc més d'un mes. Pèrdua de qualitat pedagògica: Durant aquest període s'han hagut de suspendre classes d'informàtica, anglès i l'atenció a la diversitat. Entusiasme dels alumnes: La canalla ha rebut la tornada amb molta alegria, valorant la pintura nova i l'amplitud dels espais recuperats. "Hem de reconèixer que més d'un de nosaltres deia que els torrons no ens els menjàvem aquí a l'escola, i ens hem equivocat."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
La Jurídico Gresca: Festa i tradició a la Facultat de Ciències Jurídiques
Celebració de la Jurídico Gresca al Campus Centre L'episodi d'avui ens trasllada al bar de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, on els estudiants celebren la tercera edició de la Jurídico Gresca. Aquesta jornada festiva té com a objectiu principal fomentar la convivència entre els diferents ensenyaments (Dret, Treball Social i Relacions Laborals) i recaptar fons per al viatge de fi de curs. Principals activitats i organització El programa d'actes està gestionat íntegrament pels alumnes de darrer curs i inclou una gran varietat d'esdeveniments: Gastronomia popular: Des de primera hora s'ha ofert una xocolatada amb coca i es prepara una botifarrada per al dinar. Jocs i sortejos: S'organitzen sessions de números de la sort (evitant el terme legal «bingo»), un sorteig d'un DVD i campionats de butifarra i escacs. Competicions esportives: Un torneig de futbol on participen tant alumnes actuals com l'associació d'exalumnes, que enguany destaca pel seu bon paper. Gimcana d'investigació: Una activitat tipus Perry Mason on deu grups han de resoldre un robatori fictici a la facultat mitjançant pistes. Viatge de fi de curs i suport institucional La recaptació de les activitats, que funcionen majoritàriament amb preus populars d'un euro, es destinarà a finançar el viatge de final de carrera, amb destinacions ambicioses com Cuba. Els alumnes destaquen que: "Tot està organitzat per nosaltres, portem un munt de setmanes de molt de treball, però té la seva recompensa." Tot i que el deganat i els professors han donat suport logístic i han facilitat la cancel·lació de classes, la responsabilitat recau sobre els estudiants, que demà mateix hauran de reincorporar-se a la rutina acadèmica des de primera hora del matí. Final de festa musical La jornada clourà amb concerts a càrrec dels grups April Fools Day i Black Winter, seguits d'una discoteca mòbil per tancar la celebració.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
VI Trobada de Dones Empresàries a Tarragona
Sisena edició d'un referent per a l'emprenedoria femenina La propera VI Trobada de Dones Empresàries, que tindrà lloc el 25 de novembre a l'Hotel Ciutat de Tarragona, es consolida com un espai fonamental per a la visibilització i el networking femení. L'esdeveniment aplega professionals de tot l'Estat, des de Galícia fins al País Basc, amb l'objectiu de crear sinergies i compartir experiències de negoci. El disseny com a eix central Enguany, l'organització ha decidit centrar la temàtica en el món del disseny, allunyant-se del panorama polític d'edicions anteriors. Entre les ponents destacades figuren figures de gran rellevància internacional i nacional: Àgata Ruiz de la Prada: Dissenyadora polifacètica de renom mundial. Rosa Tous: Propietària i dissenyadora de l'emblemàtica joieria Tous. Roser Mercè: Dissenyadora de moda vinculada a la Passarel·la Gaudí. Glòria Llatger: Directora general d'Optimisa. Valors i objectius de la jornada L'essència de la trobada és conèixer les dificultats i els èxits de dones líders per encoratjar a les noves generacions. Segons l'organització, un dels punts més valorats és l'aprenentatge sobre la conciliació: "Totes hem tingut els mateixos problemes per coordinar la tasca familiar i la tasca laboral i l'empresa; anima molt veure que persones que han arribat tan lluny han passat pel mateix que tu." Detalls de l'esdeveniment Inscripció: Gratuïta, adreçada a tota mena de públic (estudiants, emprenedores, empresàries i també homes interessats en el sector). Logística: L'aforament està limitat a 300 persones per qüestions d'espai a la ciutat. Programa: Conferències, col·loquis actius amb el públic i un dinar final per fomentar l'intercanvi de contactes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Augment de processos vírics infantils i ús de les urgències
Situació Epidemiològica Actual S'ha detectat un increment significatiu de la demanda en els serveis de salut a causa d'una onada de processos vírics que afecta principalment la població infantil. Tot i que no es considera encara una epidèmia de grip, diversos virus com l'adenovirus i el virus respiratori sincitial n'expliquen la simptomatologia. Símptomes i Afectació Els pacients presenten quadres que inclouen: * Febre alta i tremolors. * Malestar general. * En alguns casos, quadres de diarrea. * Simptomatologia respiratòria i digestiva. Gestió dels Serveis de Salut S'ha registrat un augment d'entre el 20% i el 30% en les urgències hospitalàries. Les autoritats sanitàries fan les següents recomanacions per evitar el col·lapse: Prioritzar l'Atenció Primària (CAP): El metge de capçalera o el pediatre poden oferir un diagnòstic igual d'eficaç i més ràpid que l'hospital. Evitar Urgències per casos lleus: L'ús de l'hospital per patologies víriques autolimitants pot generar esperes de més de dues hores. No automedicar-se amb antibiòtics: Els experts recorden que els antibiòtics no són efectius contra els virus i poden ser contraproduents. "L'atenció al centre d'atenció primària pot ser molt més ràpida i, evidentment, igualment de bona." Diferències amb la Grip i Vacunació Actualment, la cobertura de la vacuna de la grip supera el 70%, fet que permetrà evitar complicacions en la gent gran. La principal diferència entre els virus actuals i la grip és que aquesta darrera afecta de manera més severa els col·lectius de risc i pot derivar en complicacions bacterianes com la pneumònia.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
L'Atenea presenta El casament de conveniència al Metropol
El retorn del Grup Escènic Atenea amb Santiago Rusiñol El Grup Escènic Atenea presenta la seva nova producció teatral: El casament de conveniència, de l'autor clàssic Santiago Rusiñol. L'obra forma part de la programació de la Tardor Literària de Tarragona i es representarà al Teatre Metropol. Durant l'entrevista, el director Pepe M. i l'actor Enric Vidal detallen els motius de l'elecció d'aquesta peça i la dinàmica interna del grup. Característiques de l'obra i la posada en escena Crítica social i costumisme: L'obra és una comèdia que retrata la societat catalana de l'època. Segons el director, Rusiñol utilitza l'humor per fer una crítica mordaç de les convencions socials. Argument principal: La trama gira al voltant d'un home ben situat que es casa amb una noia jove per estalviar diners, però es troba amb la sorpresa que ella porta tota la família al darrere (la famosa "cua"). Adaptació a la companyia: Han escollit aquesta peça per la seva dignitat com a clàssic i perquè s'ajusta a les capacitats de muntatge d'un grup amateur totalment professionalitzat. El Grup Escènic Atenea: Relleu i convivència generacional Un dels punts forts del grup és la unió de diferents generacions: Enric Vidal, representant de la gent jove, explica la seva experiència entrant en un grup amb tanta història. Pepe M. destaca la importància del relleu generacional perquè l'entitat tingui continuïtat. L'esforç i el compromís dels assajos (diaris durant un mes i mig) són la clau de la qualitat de les seves produccions. Sobre la direcció i els actors "A mi el que m'agrada és actuar, però per circumstàncies vaig haver de fer un pas endavant i dirigir ja fa molts anys." L'entrevista també menciona figures clau com Pistolet, el còmic per excel·lència del grup, i els canvis d'última hora en el repartiment, com la incorporació de Pau de la Penya. Informació pràctica Dates: Diumenge 23 i diumenge 30 d'octubre. Hora: 18:30 h. Lloc: Teatre Metropol de Tarragona. Preu: Entre 8 i 10 euros.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
3'
Expressió de gratitud reiterada
Resum de l'Àudio Aquest segment es caracteritza per una repetició sistemàtica d'agraïments en intervals regulars. S'ha identificat una estructura monòtona on la paraula clau és la gratitud. Punts clau observats Interaccions constants: L'emissor manté un patró de comunicació fix cada 30 segons. Llenguatge directe: No hi ha elaboració de frases, només l'ús de la fórmula de cortesia. Absència de context: Es tracta d'un missatge aïllat sense un intercanvi d'informació complex. "Gràcies." Aquesta cita representa la totalitat del contingut verbal de la sessió, emfatitzant un to cordial i respectuós però sense contingut semàntic addicional.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
L'art i història de l'exlibrisme a Catalunya
L'exlibris: Més que una marca de propietat L'exlibrisme a Catalunya viu actualment un moment de revifalla i difusió. Tot i que sovint s'ha definit simplement com un títol de propietat per als llibres, la seva naturalesa és molt més profunda i complexa: És una petita obra d'art que utilitza tècniques tradicionals de gravat. Funciona com un retrat espiritual del seu posseïdor, reflectint la seva personalitat i interessos. És un document històric de primera mà que ofereix informació sobre l'estatus social, la grafia i l'estètica d'una època determinada. Col·leccionisme i funcionalitat L'entrevistat destaca que, més enllà de la seva funció pràctica de marcar llibres en biblioteques públiques o privades, l'exlibris ha generat un fort corrent de col·leccionisme. Amb una col·lecció personal d'unes 15.000 o 16.000 peces, l'expert aborda aquests objectes des d'una vessant estudiosa i investigadora. L'exposició d'exlibris eròtics al Teatre Metropol L'exposició presentada al Teatre Metropol se centra en una temàtica específica: l'erotisme. Aquesta temàtica va ser especialment popular entre la burgesia benestant del segle XX, sovint com una forma de rebel·lió contra la censura i la moral de l'època. L'exhibició s'estructura en quatre capítols: El nu femení: La bellesa del cos en la seva forma més pura. El nu simbòlic: Acompanyat d'elements com animals o llibres. El nu mitològic: Inspirat en mites clàssics, mediterranis o bíblics. L'erotisme humà: L'expressió directa de la sexualitat sense afegits. El futur del llibre i l'exlibris Davant l'avenç de les noves tecnologies, es defensa la pervivència del llibre tradicional. "El llibre té un encant que mai no s'arribarà a perdre perquè no el pot suplir una màquina." L'experiència sensorial del tacte, el paper i l'enquadernació garanteix que l'objecte físic continuï existint i, per extensió, la necessitat de marcar-lo amb un exlibris personalitzat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Col·laboració Turística entre Tarragona i Vitòria
Acord d'Intercanvi i Promoció Recíproca Representants de turisme de Tarragona i Vitòria-Gasteiz han establert una col·laboració estratègica per fomentar el flux de visitants entre ambdues regions. Aquesta iniciativa sorgeix de la constatació que els catalans són el principal mercat emissor cap a Àlaba, mentre que el turisme basc té una presència molt significativa a la Costa Daurada. Objectius del Projecte Canalitzar el flux espontani de turistes mitjançant informació directa i facilitats en les oficines de turisme. Promocionar els actius culturals de Vitòria a Tarragona i viceversa. Desestacionalitzar el turisme, oferint alternatives al model tradicional de sol i platja. Fortaleses de les Destinacions "Tarragona és una ciutat patrimoni mundial, una referència del món romà que ofereix un interès cultural de gran valor a només 10 minuts de les zones hoteleres de platja." Tarragona: Destaca pel seu llegat històric i el seu reconeixement per la UNESCO. Vitòria: Ofereix una gran oferta de turisme rural, gastronomia i esdeveniments festius com la fira Ardo Araba. Esdeveniments i Experiències Clau Del 17 de novembre al 8 de desembre, es posa un èmfasi especial en activitats com la fira del vi de la Rioja Alabesa, el pessebre monumental al Parc de la Florida i la pista de gel a l'aire lliure a Vitòria. Per la seva banda, Tarragona aposta per atraure els visitants allotjats a localitats properes com Salou o Cambrils cap al seu nucli històric.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
L'endometriosi: Més enllà del dolor menstrual
L'endometriosi i el pes de la incomprensió El programa aborda l'endometriosi, una malaltia sovint reduïda per la societat a simples quistes de xocolata, però que en realitat és una patologia complexa i multisistèmica. El testimoni de la Mercè i l'explicació mèdica del Doctor Javier Del Pozo ajuden a visibilitzar una realitat que afecta un gran nombre de dones. Símptomes i realitat clínica L'endometriosi es produeix quan el teixit endometrial creix fora de l'úter, generant: - Adherències: Teixit que s'enganxa a altres òrgans (com l'estómac o el recte), provocant inflamacions greus i problemes digestius. - Dolor crònic i fatiga: Una cansament extrem que no desapareix amb el descans i dolors pèlvics o lumbars persistents. - Dispareunia: Dolor durant les relacions sexuals, sovint confós amb problemes psicològics quan l'origen és orgànic. - Esterilitat: S'estima que fins a un 50% de les dones amb problemes de fertilitat pateixen aquesta malaltia. El repte del diagnòstic Un dels problemes principals és la lentitud en el diagnòstic, amb una mitjana de 9 anys d'espera i consultes a múltiples ginecòlegs. Això es deu al fet que: - Les ecografies habituals no sempre detecten les adherències. - La laparoscòpia és la prova definitiva i segura per confirmar la malaltia. - Existeix una normalització social del dolor menstrual que retarda la cerca d'ajuda especialitzada. "La regla no té per què ser dolorosa; pot ser molesta, però si incapacita el ritme de vida normal, cal pensar que hi ha alguna cosa més." Tratament i suport social Actualment, la cirurgia per laparoscòpia és la via més efectiva per "netejar" els focus de la malaltia, tot i que l'endometriosi és sovint recurrent i pot requerir diverses intervencions al llarg de la vida. Els ponents fan una crida a la comprensió social i familiar, demanant que no se subestimi el patiment de les pacients amb comentaris masclistes o despectius.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
24'
Tardor Literària a Tarragona: Autors i Novetats
La Tardor Literària: Balanç i Homenatges L'episodi repassa les activitats de la Tardor Literària de Tarragona, destacant l'èxit de les convocatòries i la descoberta d'autors locals. Rosa Comas, coordinadora de l'esdeveniment, posa l'accent en el reconeixement d'escriptors com Domènech Guansé, Ramon Comas i Maduell i Josep Pin i Soler. Activitats Destacades • Seminari Domènech Guansé: Una revisió de la figura de l'escriptor per part d'especialistes com Pep Bergalló. • Rutes Literàries: La ruta dedicada a Pin i Soler ha tingut tanta demanda que s'ha obert una segona data per al 22 de novembre. • Presentacions de llibres: Reedicions de contes i antologies poètiques d'autors històrics de la ciutat. Les Lletres a la Xarxa: Creació Digital Es destaca el portal tarragonalletres.org com a espai participatiu per a totes les edats: • Fes un clic literari: Secció de creació on els ciutadans poden enviar textos i imatges. • Espais per a joves: Fòrums d'opinió, cursos d'escriptura i l'activitat Lletres a taula, que uneix gastronomia i literatura. Formació i Promoció Editorial amb Arola Lourdes Malgrat explica la tasca d'Arola Editors i l'associació APELLC en el teixit cultural actual: • Taller d'escriptura: Un espai heterogeni on 16 persones han treballat tècniques narratives i que culmina amb una lectura pública al Teatre Metropol. • Nit de la Poesia: Un dels esdeveniments més consolidats que combina poetes consagrats amb veus novelles del Camp de Tarragona. • Traducció Teatral: Jornades dedicades a la complexitat de traduir textos per a l'escena amb experts com Feliu Formosa. "És important donar a conèixer els autors vius, perquè a Tarragona tenim gent de molta qualitat i cal que ens ho creguem." Futur Editorial Es promociona la col·lecció de narrativa contemporània La Miloca, amb l'objectiu de difondre el talent local més enllà de les fronteres de la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
Evolució i Identitat de la DO Tarragona
L'Evolució Territorial de la DO Tarragona La Denominació d'Origen (DO) Tarragona ha experimentat una transformació significativa des dels anys 80. Originalment, abastava una extensió gairebé provincial, però amb el temps s'ha anat fragmentant per donar pas a noves denominacions com la Terra Alta, la Conca de Barberà i el Montsant. Actualment, el seu territori es concentra principalment en: * Les comarques del Camp de Tarragona (Alt Camp, Baix Camp i Tarragonès). * Una part substancial de la Ribera d'Ebre. Aquesta fragmentació respon a un canvi de model cap a denominacions més petites i d'àmbit comarcal, un fenomen molt estès a Catalunya. La Diversitat Vitivinícola i el Microclima Un dels grans actius de la DO Tarragona és la seva varietat geogràfica, que permet conrear pràcticament de tot: * Microclimes diversos: Des de vinyes situades a peu de mar fins a zones que arriben als 700 metres d'altitud. * Varietats blanques: Destaquen el Macabeu, el Xarel·lo (Cartuixà) i la Parellada, juntament amb la introducció del Chardonnay i el Sauvignon Blanc. * Varietats negres: Principalment l'Ull de Llebre, la Garnatxa, la Carinyana, el Merlot i el Cabernet Sauvignon. * Productes singulars: Més enllà dels vins joves i de criança, les carismàtiques "joies de la corona" són els Tarragona Clàssics, vins dolços i generosos de gran tradició. El Repte del Consum Local L'entrevistat assenyala una paradoxa cultural a Catalunya: > "Es beu vi allà on se fa vi... excepte a Catalunya". Hi ha una manca de patriotisme local en el consum, especialment a Tarragona. Es promou la idea que consumir productes de proximitat garanteix una excel·lent relació qualitat-preu i dóna suport als elaboradors i joves viticultors que s'hi dediquen amb il·lusió. Promoció i Futur: La Fira del Vi S'anuncia el retorn de la Fira del Vi de Tarragona en la seva desena edició, que per primer cop se centrarà exclusivament en els vins de la DO Tarragona. L'objectiu és: * Crear sinèrgies amb altres institucions que porten el nom de la ciutat. * Reivindicar la marca "Tarragona" com un segell de qualitat i prestigi (Patrimoni de la Humanitat). * Apropar el producte al consumidor urbà de la capital i de les viles veïnes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Roger Mas presenta DP: Un disc vitalistat i bonic
Roger Mas i el seu nou treball discogràfic El cantautor català Roger Mas explica l'evolució de la seva carrera i la recepció del seu nou àlbum, titulat DP. Malgrat la sorpresa inicial per la gran resposta del públic a partir del seu tercer disc, l'artista ja s'ha acostumat a l'expectació que genera el seu treball. Un canvi de paradigma vital L'artista descriu aquest nou disc com el més vital de la seva trajectòria, marcant una diferència clara amb els seus projectes anteriors: De la negativitat a l'harmonia: Mentre que els discos passats servien per "treure dimonis", DP és un cant a la vida i a la satisfacció personal. L'estètica de la bellesa: Mas accepta amb entusiasme la definició del disc com a quelcom essencialment bonic. L'eclecticisme i la sinceritat artística Roger Mas defensa la heterogeneïtat de les seves peces, rebutjant la idea d'unificar el so per fer-lo més comercial o identificable: Varietat idiomàtica: El disc inclou temes en català, anglès i italià. Aquesta elecció respon estrictament a una experiència vital, ja que l'idioma depèn de la persona a qui va dedicada la cançó i la llengua en què es comunicaven. Prioritat artística: L'autor prefereix gaudir del procés creatiu que no pas buscar de forma deliberada arribar a un públic més ampli. Posada en escena a Tarragona De cara al seu concert al Teatre Metropol, el músic detalla com trasllada el so de l'estudi al directe: "En directe m'agrada barrejar el clàssic i el modern, l'electrònica i l'acústica, de manera que el to del disc es mantingui però amb la varietat dels instruments reals i les bases." L'espectacle compta amb acompanyament de piano, teclats, guitarra i baix, incorporant elements electrònics en peces específiques que no es podrien reproduir només amb instruments acústics.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
La legionel·losi: una malaltia de l'era tecnològica
L'emergència d'un microorganisme jove La Legionella és una bactèria d'identificació relativament recent (descrita l'any 1976), fet que explica el desconeixement generalitzat en comparació amb altres patògens. Tot i ser un organisme d'origen hídric natural, ha trobat en la tecnologia humana l'hàbitat ideal per créixer en concentracions perilloses. Focus de contaminació i brots rellevants Els sistemes que generen aerosols són els principals vectors de transmissió. L'experta destaca que: * Les torres de refrigeració i sistemes d'aigua calenta són punts crítics. * Espanya ha patit brots històrics, com el de Múrcia (500 casos) i el de Mataró (més de 100 casos). * El cas de Mataró va ser especialment complex perquè el focus es trobava en una fàbrica de gel a peu de carrer, mentre tothom el buscava als terrats. Dificultats en el diagnòstic i la investigació El diagnòstic és complicat perquè els símptomes inicials són despistants (cansament, febre i tos), sovint confosos amb un excés de feina fins que deriva en una pneumònia. A més, tancar un brot requereix un procés laboriós: "Hem d'haver pogut aïllar dels pacients la bactèria i comparar-la a nivell genètic amb les que aïllem dels possibles focus; han de ser idèntiques." Prevenció i control normatiu S'han implementat decrets (com el del 2003) que estableixen mesures preventives estrictes. L'objectiu no és l'erradicació, sinó mantenir la bactèria sota concentracions segures. Es recomana que en la fase de disseny d'edificis s'opti per alternatives que no generin vapor d'aigua si no és estrictament necessari per processos industrials. Pronòstic i mortalitat Actualment, la mortalitat s'ha reduït del 20% a un 10% aproximadament gràcies a la informació ràpida a la població, que permet tractaments antibiòtics precoços en els grups de risc, com ara la gent gran o persones amb patologies cardíaques.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
26'
Entrevista de comiat a Jordi Pujol: Balanç i futur de Tarragona
Resum de l’Entrevista de Comiat En aquesta conversa profunda a Tarragona Ràdio, el president Jordi Pujol reflexiona sobre el seu llegat després de 23 anys al capdavant de la Generalitat de Catalunya. L'entrevista se centra en la transformació de la ciutat de Tarragona i el context polític del final del seu darrer mandat. La Transformació de Tarragona i el seu Entorn El president destaca el salt extraordinari que ha fet la ciutat en àmbits com el turisme, l'economia i la cultura. Segons Pujol, hi ha dos pilars fonamentals que han canviat el paradigma de la regió: • La Universitat Rovira i Virgili: Ha elevat el nivell intel·lectual i ha permès que el talent local es quedi al territori. • L'arribada de l'aigua de l'Ebre: Una decisió política complexa que, malgrat l'oposició inicial de l'època, ha estat vital per al desenvolupament industrial i turístic. Claus del Desenvolupament Econòmic Pujol analitza la convivència entre els diferents motors econòmics del Camp de Tarragona: 1. Indústria Petroquímica: Defensa el seu paper estratègic i celebra l'acord de convivència amb el sector turístic. 2. PortAventura: Rememora l'aposta del govern per situar el parc al sud de Catalunya com a eina d'equilibri territorial. 3. Infraestructures: Reivindica la urgència de l'autovia a Montblanc i aposta pels aeroports de Reus i Girona com a complements necessaris de Barcelona per evitar el col·lapse del sistema aeri català. Reflexions sobre el Futur Polític Amb les eleccions a tocar, el president comparteix la seva visió sobre el relleu institucional: "He servit Catalunya des dels 16 anys de maneres molt diverses, i ara trobaré una nova forma de fer-ho, potser més modesta, però amb la mateixa voluntat." Pujol expressa la seva confiança en Artur Mas com a successor i reivindica el model de convivència, cohesió i pau social que, segons ell, ha caracteritzat la seva etapa de govern.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Novetats virtuals de la Tardor Literària de Tarragona
Les Lletres a la Xarxa: Actualitat de la Tardor Literària En aquest espai setmanal, la coordinadora Rosa Comas repassa les principals fites i novetats de la pàgina web de la Tardor Literària de Tarragona (tarragonalletres.org), destacant la digitalització de continguts i exposicions. Novetats Destacades a la Web Exposició virtual d'Olga Xirinacs: Sota el títol Els porto dins, divertiments al vol, l'escriptora tarragonina presenta una faceta artística menys coneguda: 17 dibuixos elaborats amb mitjans electrònics. L'exposició es divideix en dues sèries, una sobre àngels i una altra sobre paisatges, ambdues acompanyades de textos literaris. Pàgina web de Josep Maria Güell: S'ha habilitat un espai dedicat a aquest prestigiós traductor del rus, pioner a Catalunya en la traducció de prop de seixanta obres. El lloc inclou la seva bibliografia, anàlisis de la seva trajectòria i, pròximament, el text de la xerrada realitzada al Museu d'Art Modern. Activitats i Línies Future L'edició d'aquest any aposta fort per la virtualitat i la interacció amb el públic: Fes un clic literari: Activitats digitals en marxa des de l'octubre. Ruta Literària de Jordi Tiñena: Una propera activitat (dia 15) que recorrerà els espais de les seves novel·les a la ciutat. Espectacles en directe: Es destaca l'actuació de Toti Soler i Cinta Massip, així com l'obra teatral Sagarrianes amb Montserrat Salvador al Teatre Metropol. "És una manera de conèixer una faceta diferent de l'escriptora que precisament coneixem més a través dels seus llibres."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Retard de 4 hores en el vol inaugural Reus-Londres de Ryanair
Incidències en l'aeroport de Reus: Vol inaugural a Londres El vol inaugural de la companyia Ryanair des de l'aeroport de Reus cap a Londres ha patit un retard significatiu de quatre hores, generant malestar i tensió entre els passatgers. Tot i ser una jornada festiva per l'estrena de la ruta, diversos problemes logístics han marcat el matí. Principals punts de conflicte Retard acumulat: L'avió, que havia d'arribar a les 09:30 h, no ho farà fins a les 14:30 h, amb la sortida prevista cap a Londres a les 15:00 h. Pèrdua d'enllaços: Molts passatgers han perdut vols de connexió a Londres. La companyia ha recordat que opera sota un model de point-to-point i, per tant, no es fa responsable de les pèrdues de connexions externes. Anul·lacions de tornada: S'han cancel·lat vols de tornada per a diumenge a la tarda a causa de les limitacions horàries de l'aeroport de Reus, oferint com a alternativa volar a Girona o canviar l'horari al matí. Gestió de reclamacions Segons ha explicat Paula Donahiu, responsable de comunicació de Ryanair: "Ryanair és una companyia de punt a punt i no pren la responsabilitat per les escales o contractes externs." Els usuaris que desitgin posar una reclamació formal no poden fer-ho immediatament a la taquilla de l'aeroport, sinó que han d'enviar una carta per correu ordinari, a la qual l'empresa es compromet a respondre en el termini d'una setmana.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Caos i retards en el vol inaugural de Ryanair a Reus
Incidències en l'estrena dels vols de baix cost El que havia de ser una jornada festiva per a l'aeroport de Reus s'ha convertit en un "joc de despropòsits". El primer vol de la companyia Ryanair procedent de Londres ha patit greus complicacions tècniques que han alterat completament la programació prevista. Detalls del problema tècnic L'avió ha hagut de retornar a l'aeroport de Londres-Stansted fins a dues vegades per motius de seguretat. S'ha procedit a realitzar un canvi d'aparell i de l'equipatge dels passatgers. El retard acumulat s'estima en unes quatre hores i mitja, amb una previsió d'arribada al migdia. Impacte en els passatgers i familiars "L'avió havia hagut de tornar a l'aeroport de Londres... l'hora d'arribada encara és molt incerta." La situació ha generat frustració entre els usuaris: 1. Familiars a l'espera: Com el cas de la Conxita, que ha esgotat la bateria del mòbil esperant notícies de la seva filla. 2. Connexions perdudes: Viatgers que tenien previst fer transbord a Londres per anar a destins com Berlín o Noruega i que perdran els seus segons vols. Declaracions de la companyia La directora de màrqueting de Ryanair, Paula Donahue, ha qualificat el fet de lamentable, especialment en un dia inaugural. Tot i això, ha defensat la seguretat com a prioritat absoluta i ha recordat que la companyia manté habitualment una puntualitat del 92% en els seus 500 vols diaris.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
26'
Balanç de Joan Aregio a la Diputació de Tarragona
Balanç dels Primers Mesos i Reptes Territorials El president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, repassa els seus primers quatre mesos al càrrec, destacant la complexitat de compaginar la gestió intercomarcal amb les seves responsabilitats a l'Ajuntament de Tarragona. L'entrevista se centra en les infraestructures clau i els projectes estratègics per al creixement econòmic de la demarcació. L'Aeroport de Reus i el Turisme L'inici dels vols regulars entre Londres i Reus es valora com una fita històrica que obliga a la modernització institucional i a l'execució del pla director de l'aeroport. • Es destaca el canvi de paradigma: de ser un mercat de demanda a un d'oferta. • La Diputació, mitjançant el Patronat de Turisme de la Costa Daurada, aposta per promocionar-se directament en els punts d'origen com Dublín o Alemanya. "No et pots quedar assegut a casa esperant que vinguin, has d'agafar la maleta i anar a vendre el teu producte." Infraestructures i Compromisos Polítics En relació a la visita de José María Aznar al sopar de la Confederació Empresarial (CEPTA), Aregio nega que fos un acte electoralista i subratlla la importància de les reivindicacions territorials davant el govern central: • Exigència del tercer carril de l'autopista i millores en l'A-27 cap a Lleida. • Impuls del Corredor del Mediterrani i suport a la candidatura de l'Expo 2015. • Seguiment de la crisi de Tabacalera per evitar-ne el tancament. Patrimoni i Projectes Específics • Plaça de Braus: Es confirma el treball conjunt amb l'Ajuntament per a la seva futura cobertura, buscant desestacionalitzar l'ús de l'espai per a concerts i cultura. • Finca de la Sabinosa: S'està estudiant una proposta de la Universitat Rovira i Virgili i la Cambra de Comerç per crear un projecte d'àmbit internacional que mantingui l'ús públic i el respecte pel medi ambient. • Xarxa Viària: La Diputació gestiona 1.100 km de carreteres, prioritzant les variants per treure el trànsit de l'interior dels pobles i millorant la seguretat en punts de gran pressió urbanística.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Trajectòria i Evolució de la Dansa amb Salvador Falla
Introducció a la Dansa i Primers Passos Salvador Falla repassa els seus inicis en el món del folclore, que van començar als 10 anys com a ballador. Amb només 20 anys, va rebre l'encàrrec de dirigir un grup a Valls per les festes de Sant Gil, una etapa que es va allargar durant cinc anys i que va marcar el seu camí com a director i coreògraf. Els Esbarts en l'Època de la Postguerra Després del conflicte nacional, es va intentar recuperar l'activitat dansaire a Tarragona. Davant la impossibilitat de refundar l'Esbart de l'Harmonia, els impulsors —entre ells el pare de Salvador— es van aixoplugar sota l'organització Educación y Descanso. Aquesta entitat era vista com la menys política i facilitava aspectes socials i culturals. Es va adoptar el nom de Esbart Dansaire de Tarragona. L'autor recorda que el suport institucional a la resta de l'Estat espanyol per al folclore era molt superior al de Catalunya, amb grups totalment subvencionats per diputacions i ajuntaments. Grans Satisfaccions i Obres Destacades Al llarg de més de 50 anys de dedicació, Salvador destaca que la dansa li ha donat immenses alegries que superen qualsevol petit entrebanc. Un dels seus llegats més importants és la creació coreogràfica: "Jo vaig fer la coreografia del Ball del Sant Crist de Salomó per encàrrec del senyor Joan Creus l'any 1972." Aquesta obra, que va comptar amb els arranjaments musicals de Jordi Núñez i escenografia del Fabià Puigserver, és avui un referent de la cultura popular recuperada. Evolució Social i Institucional Falla reflexiona sobre el canvi en la percepció del públic: * Abans: El folclore interessava a un grup reduït de persones (petit comitè). * Ara: Hi ha un gran suport del gran públic, tot i que critica que el suport de les institucions oficials (més enllà del local municipal) és pràcticament zero. Finalment, l'entrevista recorre la seva experiència fundant i dirigint nombrosos esbarts en localitats com l'Espluga de Francolí, Falset, Riudoms o Torredembarra, demostrant una vida dedicada a la difusió de la dansa tradicional.