Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

1345-1368 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Campanya de prevenció i cura de les genives a Tarragona
La importància de la salut gingival Conchita Corull, representant de la Societat Espanyola de Periodòncia (SEPA), destaca que la salut bucal va molt més enllà de les dents. Les genives i l'os són el suport fonamental; si aquests emmalalteixen, la conseqüència final és la pèrdua irreversible de les peces dentals. Detalls de la campanya informativa Arran d'un desconeixement generalitzat detectat l'any 2000, s'ha posat en marxa una iniciativa per educar la població: - Aliança amb els farmacèutics: S'utilitza la farmàcia com a primer punt de contacte, ja que el ciutadà hi acudeix sovint abans que a l'especialista. - Formació a professionals: S'han realitzat conferències a Tortosa i Tarragona per dotar els farmacèutics de consells clau per als seus clients. - Expansió futura: L'objectiu és incloure també els metges de família en aquesta xarxa informativa. Principals patologies i símptomes La malaltia periodontal afecta un 96% de la població en diferents graus: 1. Gingivitis: Fase inicial amb inflamació i sagnat (els fumadors poden no sagnar, el que emmascara el problema). 2. Periodontitis (o piorrea): Fase avançada on es perd l'os de suport. És irreversible i presenta mobilitat dental, mal gust de boca i canvis de color a la geniva. Consells de prevenció "No fa falta raspallar-se deu vegades al dia, només cal fer-ho un cop, però molt ben fet." Tècnica acurada: La qualitat del raspallat és més important que la pasta de dents utilitzada. Higiene nocturna: És el moment més crític per a una neteja profunda. Revisions periòdiques: Es recomana una visita anual al dentista i, en cas de pèrdua òssia, acudir directament al periodoncista.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Adquisició del concepte de nombre en infants amb discapacitat psíquica
Investigació sobre el Desenvolupament Lògic-Matemàtic L'entrevista amb la representant de la Fundació Antoni Cambrodí detalla un estudi innovador sobre com els infants amb discapacitat psíquica adquireixen habilitats numèriques. Aquesta recerca és fonamental, ja que el concepte de nombre és la base de totes les capacitats lògiques que una persona utilitzarà al llarg de la seva vida. Conclusions del procés de comptatge L'estudi, realitzat amb una mostra de 75 infants (edats evolutives de 4 i 5 anys), ha permès extreure conclusions rellevants sobre el procés de conteig: Dependència del suport perceptiu: A diferència dels infants sense discapacitat, que poden realitzar l'etiquetatge numèric de forma abstracta, els infants amb discapacitat psíquica necessiten tocar o recolzar-se visualment en l'objecte per poder comptar. Dificultat en l'abstracció: Tot i que poden aprendre la mecànica de comptar sense saltar-se elements, el salt cap a les operacions abstractes i la reversibilitat és on es detecten les falles principals. Problemes de partició: S'ha observat una dificultat específica en entendre que els elements que encara no han estat comptats també formen part del conjunt total. Impacte Psicopedagògic i Objectius L'objectiu final d'aquesta investigació no és només teòric, sinó pràctic: Eines per a docents: Proporcionar directrius psicopedagògiques concretes perquè els mestres puguin incidir en les mancances detectades. Millora de la intervenció: Entendre la base de la dificultat per oferir solucions amb una lògica clara i una efectivitat òptima. "Si no sabem on està la base d'aquestes dificultats, la intervenció no té una lògica i l'efectivitat en el treball no és tan òptima." La recerca, que compta amb el suport de Caixa Tarragona, es troba actualment en fase d'anàlisi de resultats, després d'haver completat el treball de camp.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Renovació de flota i noves línies de l'AMT a Tarragona
Renovació de la flota de l'Empresa Municipal de Transports L'Empresa Municipal de Transports (AMT) de Tarragona ha aprovat l'adquisició de vint nous vehicles de la marca Mercedes per a l'any 2004. Aquesta compra s'executarà en dues remeses de deu unitats cadascuna, amb la previsió que les primeres arribin a finals d'abril. Els aspectes clau d'aquesta renovació són: - Accessibilitat: L'objectiu és que el 90% de la flota estigui completament adaptada per a persones amb discapacitat a finals de l'any vinent. - Tecnologia: Els vehicles incorporaran sistemes per a invidents i persones amb discapacitat auditiva. - Finançament: L'adquisició es realitzarà mitjançant un sistema de renting, cosa que permetrà assumir el cost (uns 30 milions de pessetes per autobús) com una quota mensual sense una despesa inicial inassumible. Noves línies i connexió amb l'Hospital Joan XXIII Amb l'arribada dels nous autobusos, l'AMT planeja una reestructuració important de la xarxa per potenciar la interconnexió directa de diversos barris amb l'hospital de referència i les noves zones de creixement urbà: Tres noves línies: Sant Salvador - Joan XXIII, Sant Pere i Sant Pau - Joan XXIII, i La Canonja/Bonavista - Joan XXIII. Estratègia de creixement: L'expansió respon al desenvolupament del Parc de la Ciutat, la futura seu de la Guàrdia Urbana i possibles superfícies comercials. Implementació: Es preveu que les noves línies entrin en funcionament de forma conjunta per garantir l'efectivitat dels transbordaments. Estudi de la gratuïtat per a escolars S'ha creat una comissió d'estudi al Consell d'Administració per analitzar la viabilitat de fer l'autobús gratuït per als joves escolars no universitaris. "No només hem d'estudiar la viabilitat econòmica, sinó també la de servei, per evitar la saturació que pugui perjudicar la resta de ciutadans." Segons Antoni Pecó, aquest estudi ja estava en marxa abans de la proposta política del PSC i busca determinar si la infraestructura actual pot absorbir l'augment de passatge.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
29'
Nou CAP Muralles: Sanitat i Reptes a Tarragona
Inauguració i Context del CAP Muralles L'episodi se centra en l'obertura del nou Centre d'Atenció Primària (CAP) Muralles a Tarragona, situat prop de les muralles de la ciutat. Aquest centre substitueix part de les funcions de l'antic ambulatori de l'Avinguda Catalunya i neix d'una voluntat de modernitzar les infraestructures sanitàries cap a espais més funcionals, lluminosos i humans. Gestió i Usuaris • El centre dona servei a uns 14.000-17.000 usuaris de la zona centre de la ciutat. • Compta amb un equip multidisciplinar format per 10 metges de medicina general, pediatres, infermeres i un odontòleg. • El perfil de la població és majoritàriament gent gran (un 27% té més de 65 anys), el que implica un enfocament especial en patologies cròniques. Campanyes i Drets del Ciutadà Es discuteixen temes d'actualitat sanitària com la campanya de vacunació de la grip, que enguany s'ha ampliat a la franja de 60 a 64 anys amb l'objectiu d'arribar a un 70% de cobertura en la població de risc. Lliure Elecció de Metge S'ha posat en marxa la possibilitat que el ciutadà triï el seu metge de capçalera i pediatre. Segons el Doctor Carulla, el canvi de model de la 'cartilla' a la targeta sanitària individual reflecteix un canvi de filosofia: "Ara no està relacionat amb el fet que una persona treballi i cotitzi, sinó amb el fet de ser ciutadà d'un país que té dret a una assistència sanitària pública i gratuïta." Reptes del Sistema Sanitari Català Es plantegen diversos desafiaments per al futur proper: 1. Llistes d'espera: Especialment en cirurgies de pròtesis de maluc i genoll (entre 1 i 2 anys). 2. Envelliment de la població: L'augment de l'esperança de vida genera noves necessitats en patologies cròniques i invalidants. 3. Proximitat: Millorar l'atenció domiciliària per apropar el sistema al pacient. Actualitat Epidemiològica L'entrevista conclou parlant sobre un brot de legionel·losi a Reus amb 5 casos detectats. Tot i la preocupació, els experts indiquen que podrien ser casos aïllats sense un focus comú clar, ja que afecten persones joves sense patologies prèvies, trencant el patró habitual de la malaltia.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
L'evolució de l'atenció primària al CAP Muralles
L'atenció primària: un treball en equip El doctor Muñoz, metge amb més de 27 anys d'experiència, i la Maria José, professional d'infermeria, analitzen el funcionament actual del CAP Muralles. Destaquen el pas d'un model jeràrquic a un equip d'assistència primària totalment coordinat, on la col·laboració entre metges, infermers i el personal administratiu és la clau per a un bon ambient de treball i una millor qualitat assistencial. El paper fonamental de la infermeria La figura de la infermera ha evolucionat d'ajudar el metge a ser una professional autònoma amb responsabilitats clares en: * Educació sanitària i prevenció. * Control de pacients crònics (diabetis, hipertensió). * Gestió de campanyes com la de la grip. * Administració de tractaments i cures espontànies. Relació amb el pacient i nous reptes El perfil del pacient ha canviat, generant una relació de major confiança, tot i que amb nous matisos: * Pacients crònics: Formen el 70% de les visites; valoren molt el contacte humà i la conversa. * Malalties psicosomàtiques: Prop del 40% de les consultes responen a malestars derivats de l'estil de vida actual; requereixen ser escoltats i respectats. * La digitalització: L'ús de la informàtica ha permès un control més exacte de la medicació i una gestió més eficient sense papers. "Amb la gent gran s'ha de ser més tolerant; a vegades s'ha de pactar per no amargar-los la vida." Pactar amb el pacient: Tolerància vs. Rigor El doctor Muñoz defensa l'estratègia de pactar segons l'edat: ser més permissiu amb la gent gran per afavorir el seu benestar emocional, però ser més estricte amb els joves per tallar d'arrel hàbits nocius i promoure la prevenció.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Concert del 10è Aniversari de la BUMT al Palau de la Música
Celebració d'una dècada de música tarragonina El proper diumenge, 19 d'octubre, la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) viurà un dels moments més representatius del seu desè aniversari: un concert extraordinari al Palau de la Música Catalana. Els representants de l'entitat, Joan Boada i Jordi Massip, detallen l'immens esforç organitzatiu i l'èxit de convocatòria, amb gairebé 2.000 localitats exhaurides i una expedició de 14 autocars des de Tarragona. Un repertori ambiciós i tarragoní El programa musical ha estat dissenyat per mostrar la maduresa de la banda, incloent obres d'alta complexitat i col·laboracions de luxe: Primera part: S'obrirà amb el pas-doble Unió Musical de Tarragona i la Suït Valenciana (Joan Batista Messeguer), tancant amb la imponent Obertura 1812 de Tchaikovsky. Segona part: Inclourà les Danses Guerreres del Príncep Igor i fragments del Carmina Burana, amb la participació de la soprano tarragonina Marta Mateu. Clausura apoteòsica: S'interpretarà l'Himne a Tarragona (Ciutat Patrimoni de la Humanitat), amb la col·laboració de 110 cantants de l'Escola Cantòrum i el Cor Al·leluia. Projectes de futur i tancament d'any L'aniversari no s'atura al Palau, ja que la banda té previstos diversos actes rellevants per cloure l'any 2003: Enregistrament en CD i vídeo: El concert del Palau quedarà immortalitzat en un suport físic que es presentarà pròximament. Concert de Santa Cecília: El 23 de novembre al Palau de Congressos, on s'aprofitarà per presentar una revista històrica de l'entitat. Trobada de Bandes Juvenils: Prevista per al 14 de desembre amb la participació del Conservatori de Tarragona. "Semblava que, per la banda, anar al Palau era un somni... Aquest somni que teníem ha arribat i s'ha estructurat bastant bé."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Recollida solidària del Banc d'Aliments a Eroski
Campanya solidària del Banc d'Aliments a Tarragona El director del Banc d'Aliments de les Comarques de Tarragona, Pedro Ormafabal, ha presentat la nova campanya de recollida de productes que tindrà lloc aquest divendres i dissabte al centre comercial Eroski. L'objectiu principal és aconseguir productes de primera necessitat per mantenir el subministrament constant a les famílies vulnerables de la demarcació. Funcionament i objectius de la recollida Ubicació i mètode: Es col·locaran carros a les sortides de les caixes on els clients podran dipositar part de la seva compra. Productes prioritaris: Se sol·liciten especialment aliments bàsics com sucre, oli, llegums i arròs. Fites previstes: L'entitat espera recollir uns 2.500 quilos d'aliments, tot i que les necessitats actuals superen aquesta xifra. Impacte social i xarxa de distribució L'entitat treballa durant tot l'any per donar servei a una estructura consolidada d'ajuda social a la província: Beneficiaris: S'atenen unes 65 institucions (Càritas, menjadors socials, associacions, etc.) i s'arriba a uns 5.500 beneficiaris directes. Logística: Els aliments s'emmagatzemen a Reus i són les mateixes entitats benèfiques les que els recullen per distribuir-los als seus usuaris. "La filosofia del Banc d'Aliments és repartir aliments durant tot l'any, no només en situacions de catàstrofe momentània." El paper del voluntariat Un dels aspectes més destacats és que la campanya compta no només amb voluntaris habituals, sinó també amb la col·laboració de persones que són beneficiàries del banc, generant un cercle de solidaritat compartida. Durant els dies de la campanya, hi haurà punts informatius per resoldre dubtes als ciutadans.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Projecte per a una nova Escola d'Art Dramàtic a Tarragona
Impuls a la formació teatral a Tarragona Joan Pasqual i Teresa Valls han presentat oficialment la iniciativa per crear una Escola d'Art Dramàtic de gran nivell a la ciutat de Tarragona. Aquest projecte neix de la unió de tres col·lectius que busquen omplir un buit formatiu en l'àmbit del grau mitjà i superior, oferint una alternativa de qualitat sense que els alumnes s'hagin de desplaçar a centres com l'Institut del Teatre a Barcelona. Punts clau de la iniciativa Formació d'alt nivell: L'objectiu és oferir un ensenyament que vagi més enllà dels tallers introductoris, comptant amb professorat extern i professionals locals per garantir la solvència pedagògica. Reclam de suport institucional: Els promotors subratllen que és imprescindible l'ajuda directa de l'Ajuntament i el Departament de Cultura. Argumenten que la cultura no és una despesa a fons perdut, sinó una inversió social i econòmica que genera riquesa i llocs de treball. Col·laboració amb l'Institut del Teatre: S'han iniciat converses positives amb l'Institut del Teatre de Barcelona per vincular el projecte amb programes oficials i facilitar la futura homologació de títols. Ubicació i calendari: S'estudia l'ús d'espais com la Cooperativa Obrera de Tarragona o nous centres municipals. La intenció és que el curs pugui començar el proper mes d'octubre, supeditat a tenir una estructura ben definida. Objectius i repercussió "No som a Barcelona, però això no vol dir que fem una cosa mediocre." L'escola no només pretén formar actors en el control del cos i la veu, sinó que també vol ser el motor per a la normalització de les produccions teatrals a la ciutat, fomentant la creació de companyies professionals locals que puguin distribuir els seus productes arreu del territori.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
25'
Futur Cultural de Tarragona: Infraestructures i Honors Municipals
Homenatges i Reconeixements Institucionals L'entrevista comença abordant l'inici del tràmit per concedir la medalla d'or de la ciutat de Tarragona al president Jordi Pujol. Albert Ballver detalla el procés administratiu: • L'aprovació ja ha passat per la Comissió Fundativa de Cultura i el plenari del 6 d'octubre. • S'obre un període d'informació pública de 10 dies abans de l'aprovació definitiva. Respecte a la polèmica sobre si el lliurament s'ha de fer abans o després de les eleccions del 16 de novembre, Ballver aclareix que es tracta d'un acte institucional i no pas polític. > "Els honors s'han de concedir per unanimitat o per àmplia majoria, si no el tema perd efectivitat". Mèrits del President Es destaca la trajectòria de Pujol des de la seva activitat política inicial fins a la presidència de la Generalitat, subratllant el seu paper històric en la defensa dels drets nacionals de Catalunya. Infraestructures Culturals en Projecte Un dels punts clau és l'estat del nou Teatre Tarragona, situat a la Rambla: • Pressupost: La consignació ja està aprovada i es disposa dels fons de l'Ajuntament i la Generalitat. • Retards: Les vibracions durant l'enderroc van alarmar els veïns de l'edifici adjacent, obligant a actuar amb més cautela. • Inici d'obres: Es preveu que la construcció podria començar abans de les properes eleccions, tot i que no es farà un acte de "primera pedra" amb finalitats electorals. La Chartreuse i el Centre de Creació Pel que fa a l'edifici de la Chartreuse (Xart 3), s'explica que actualment funciona a "mig gas" amb exposicions per mantenir-lo habitat i evitar el seu deteriorament. Els plans futurs inclouen: 1. Un museu de la indústria de Tarragona a la part productiva del fons. 2. La participació de la Generalitat i la Diputació com a socis estratègics pel finançament. Full de Ruta: Pla General de Cultura Ballver aposta per un model cultural basat en la participació ciutadana i el consens, fugint del dirigisme municipal. L'objectiu és definir la línia cultural de la ciutat pels propers 20 anys. • Tarragona, Ciutat Europea de la Cultura: Es planteja aquesta distinció com un nou repte per il·lusionar la ciutadania, seguint l'estela de la declaració de Patrimoni de la Humanitat. • Cooperació internacional: Es preveu una col·laboració estreta amb Avinyó, que inclourà la presència del seguici popular tarragoní (diables, dracs, cucaferes) a les festes de la ciutat francesa. Gestió de Pressupostos i "Vaques Flaques" El regidor reconeix que el 2004 serà un any de limitacions pressupostàries per la pèrdua d'ingressos de l'IBI. Tot i així, reivindica que la cultura no ha de patir retallades perquè és essencial per a la qualitat de vida dels tarragonins. Proposa buscar finançament extern a través de la Diputació i el sector químic per mantenir iniciatives consolidades com el Teatre de la Canalla.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
La RSAT i el repte del patrimoni a Tarragona
Història i pervivència del 'Bulletí' El President de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), Rafael Gabriel, destaca la trajectòria de la seva publicació de referència, el Bulletí, que s’edita des de 1901. Malgrat les interrupcions històriques, com la Guerra Civil o la censura durant la dictadura de Primo de Rivera per ser subversiu i editar-se en català, la revista ha evolucionat de fascicles bimensuals a volums anuals de gran format (fins a 450 pàgines). La independència com a valor fonamental L'entitat, amb més de 150 anys d'història, reivindica la seva autonomia respecte als poders polítics: Fortalesa: La seva llibertat d’opinió es basa en el suport dels socis i patrocinadors privats o institucionals fixos. Contrast: A diferència d'altres publicacions lligades a cicles polítics que desapareixen amb els canvis de govern, la RSAT ha mantingut la seva tasca de manera ininterrompuda. Crítica a la gestió del Patrimoni Mundial Tres anys després de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, Rafael Gabriel es mostra crític amb la inversió realitzada: "El patrimoni és el tema que a tothom li omple la boca, però les expectatives no es compleixen ni de bon tros per falta de ganes i pressupost." Segons Gabriel, encara impera la visió de l'arqueologia com un obstacle pel desenvolupament urbà, en lloc de veure-la com una oportunitat de dinamització. Propostes i futur: El projecte de la Tabacalera La RSAT defensa una planificació a llarg termini que inclogui: Centre Cultural a la Tabacalera: Transformar l'antiga fàbrica en un gran museu i centre cultural que permeti fer restitucions didàctiques a escala real, com el front d'escena del teatre romà. Dignificació de monuments: Actuacions al Pont del Diable i una millor gestió de la capçalera del Circ. Criteri científic: Prioritzar les excavacions per datació històrica i evitar intervencions purament estètiques o comercials.
$Pepe Rubianes i la seva gira mundial: del fracàs al mim a l'èxit total - episode art$
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Pepe Rubianes i la seva gira mundial: del fracàs al mim a l'èxit total
Conversa amb Pepe Rubianes sobre la seva trajectòria i estils teatrals En aquesta entrevista, l'actor i humorista Pepe Rubianes repassa anècdotes de la seva carrera, centrant-se en l'evolució dels seus espectacles i la seva visió de la vida. L'eix central és la seva experiència internacional i la transformació de l'obra Rubianes Solamente. Els inicis i l'experiència internacional Rubianes recorda amb humor els seus inicis en el món del mim, destacant una gira mundial que el va portar a llocs com Pequín, Hong Kong i Egipte. Malgrat la llibertat que li oferia l'espectacle sense paraules, confessa haver viscut situacions divertidament frustrants: El fracàs a la Xina: L'actor explica que el seu espectacle mímic no va rebre les rialles esperades. Anècdotes de viatge: La dificultat de fer-se entendre en català a l'estranger i la diferència entre viatjar per feina o per plaer. "No se ha reído nadie, pero yo me lo he pasado de bien." Sobre l'espectacle i la posada en escena L'entrevista aprofundeix en els detalls tècnics i conceptuals de les seves actuacions: L'ús del negre: Explica que vesteix de negre per una qüestió de tècnica teatral, ja que aquest color ajuda a ressaltar el gest i l'expressivitat, herència de la seva formació en pantomima. Col·laboracions: L'espectacle a Tarragona compta amb la participació de figures com Cristina Dilla i Joan Lluís Bozo, aportant variacions a una obra que porta anys en cartellera. Temàtica: El seu humor es basa en la quotidianitat i les "petites misèries" humanes, evitant fer broma de tragèdies o temes dolorosos com la mort. Filosofia de vida i maduresa Pepe es mostra desprès de la vanitat i crític amb la lluita contra l'envelliment. Es defineix com una persona "dejada" que no posa èmfasi en el físic, i reivindica la satisfacció d'haver viscut intensament en arribar als 56 anys.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Recursos i coordinació de l'acollida de persones migrants a Catalunya
Infraestructura i Recursos d'Acollida L'entrevista analitza l'entramat de recursos que la Generalitat de Catalunya i altres ens posen a disposició per a l'acompanyament i l'acollida. S'identifiquen diversos eixos d'actuació: Atenció Primària i Especialitzada: Servei de primera acollida per a gestionar les necessitats immediates. Espais de Formació: Centres dedicats a l'assessorament en matèria jurídica, laboral i energètica. Dispositius Temporals: En casos d'emergència o saturació, s'activen centres temporals quan la xarxa ordinària no pot assumir el volum de persones. Cooperació i Coordinació Institucional Un dels aspectes més rellevants és la necessitat de coordinació entre els diferents actors implicats. La gestió no recau només en el Departament d'Igualtat i Feminismes, sinó que inclou: Administracions locals: Ajuntaments que gestionen els serveis de proximitat. Entitats del tercer sector: Organitzacions que col·laboren en la implementació de programes. Xarxes interdepartamentals: Mecanismes de treball conjunt per a garantir una atenció integral. Reptes i Limitacions del Sistema L'entrevistada reflexiona sobre la suficiència de recursos, admetent que el sistema sovint es troba en una situació de dèficit. Les principals dificultats inclouen: "L'acollida ha sigut aquella necessitat de fer que aquests programes d'acolliment excepcional han depenentat de llocs on els centres ja estaven plens." La saturació dels centres ordinaris obliga a recórrer a solucions d'emergència. La necessitat d'adaptar els serveis a la nova realitat migratòria, que sovint supera les previsions inicials d'infraestructura. L'ús de la tecnologia com a eina positiva per a l'assessorament i el suport administratiu.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Anàlisi i evolució del mercat de l'automòbil el 2003
Situació actual del mercat automobilístic L'anàlisi del sector a finals del 2003 revela un comportament sorprenent, especialment pel que fa al creixement inesperat durant el mes de setembre. Tot i que la mitjana anual es manté en un creixement discret, hi ha diferències notables entre les dades nacionals i les locals. Comparativa de vendes i tendències Creixement nacional vs. Tarragona: Mentre que a nivell estatal s'ha registrat un augment espectacular del 14,6% al setembre, a les comarques de Tarragona l'increment ha estat molt més moderat, situant-se en un 2%. Tipologia de vehicles: S'observa un dinamisme especial en els derivats de turisme (furgonetes de menys de 3.500 kg) amb un augment del 16%, mentre que els totterrenys creixen de manera més lenta. L'efecte "Rent a car": Les dades actuals són provisionals i caldrà analitzar l'impacte de la renovació de flotes de lloguer de vehicles realitzada durant el setembre. Factors econòmics i fiscals El sector de l'automòbil a Espanya s'enfronta a diversos reptes estructurals i incerteses legals que condicionen el consum: Fi del Pla Prever: La possible finalització d'aquest ajut (de 80.000 a 120.000 pessetes) el 31 de desembre podria activar les vendes d'aquest últim trimestre. Impost de matriculació: El sector reclama l'abolició d'aquest impost (del 7% al 12%), sent l'únic país d'Europa que encara el manté. Antiguitat del parc: Malgrat les millores, la permanència mitjana d'un vehicle és d'uns 8-9 anys, lluny dels 5 anys recomanats. El perfil del nou consumidor "La gent ja cada vegada busca més comoditat, confort i seguretat més que cavallatge i potència." Espanya es defineix ara com un mercat madur amb molta competència (unes 85 marques). El consumidor actual prioritized: * Confort i Seguretat: Són els factors clau per sobre de les prestacions mecàniques pures. * Equipament: Especialment a Catalunya i Tarragona, s'exigeixen vehicles amb alts nivells d'acabats. * Ràtio de vehicles: Encara hi ha marge de creixement, ja que la mitjana espanyola és d'1,2 cotxes per família enfront del voltant de 2 a la resta d'Europa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Obre la preinscripció a les noves llars d'infants de Tarragona
Inici de les preinscripcions a Tarragona Avui s'ha iniciat el període per a la preinscripció d'alumnes a les noves guarderies públiques de la ciutat, concretament a les del Serrallo i el Miracle. Aquest procés estarà obert fins al proper 16 d'octubre. Detalls del centre del Serrallo La nova instal·lació del barri del Serrallo destaca per les seves característiques i capacitat: Obertura: Està previst que el centre entri en funcionament el 3 de novembre. Capacitat: Té plaça per a uns 50 infants d'edats compreses entre els 1 i els 3 anys. Instal·lacions: L'edifici ocupa 700 metres quadrats amb tres aules, menjador, cuina i zona d'esbarjo. Testimonis de les famílies Les mares i àvies que s'han acostat a presentar la documentació valoren molt positivament la proximitat del centre i el preu públic, especialment davant la manca de places en altres centres. "Hace falta alguna guardería como esta o más guarderías en la ciudad... no tenían plazas para mi hijo, así que espero que me lo cojan aquí." Documentació i ajuts econòmics Per formalitzar la sol·licitud, els interessats han de presentar: Fotocòpia de la targeta de la Seguretat Social. Dades bancàries per a la domiciliació. Dues fotografies de carnet de l'infant. S'ha anunciat que les famílies amb una renda inferior a 6.000 euros anuals podran optar a una reducció de la quota de matrícula.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
El nou parc fluvial i la Tarragona del futur
Transformació de la llera del Francolí El projecte del Pla Parcial 2 preveu la creació d'una gran zona verda de 12 hectàrees que connectarà l'Avinguda Roma amb la carretera de Circunvalació. Aquesta intervenció, dissenyada per la brigada municipal, pretén convertir la vora del riu Francolí en un parc fluvial de referència per a tota la ciutat. Característiques i equipaments del parc La filosofia del disseny es basa en la convivència de diferents usos sense que els usuaris es destorbin. Entre els elements destacats trobem: Zones esportives: Espais per a skate, pràctica de bicicleta, pistes poliesportives (futbol i bàsquet) i pistes de petanca. Oci familiar: Àrees de jocs infantils diferenciades per edats (de 3 a 10 anys) i 32 taules de pícnic. Espai polivalent: Una gran esplanada amb grades (8-10 esgraons) preparada per a espectacles, fires i esdeveniments amb accessos per a vehicles de so i llum. Connectivitat: Una xarxa de camins asfàltics per a mobilitat reduïda i camins de terra per a corredors que permetran recórrer el riu des de la circumvalació fins a la desembocadura. Paisatgisme i sostenibilitat El projecte inclou un "mosaic d'espècies" amb una combinació de flora autòctona i forània per facilitar-ne el manteniment: Més de 30 o 40 espècies d'arbres, incloent 315 palmeres, 250 pins i 30 eucaliptus. Ús de gespes rústiques a les zones de més activitat per estalviar aigua. Instal·lació de 300 punts de llum i un mobiliari urbà extens amb més de 500 bancs. "És el projecte més gran que hem fet des de la Brigada... l'hem fet amb molta estima i amb tota la cura que hem pogut."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Inauguració del nou pàrquing de l'Avinguda Catalunya
Nova infraestructura i urbanització a Tarragona El programa es desplaça a l'Avinguda Catalunya per cobrir la inauguració oficial del seu nou pàrquing soterrani, un acte presidit per l'alcalde Joan Miquel Nadal. Aquest projecte no només inclou l'aparcament, sinó també una remodelació integral de la superfície per fer-la més amable per als vianants. Característiques de l'aparcament i gestió Capacitat i utilitat: L'aparcament compta amb 464 places, distribuïdes en tres plantes. Està dissenyat per combinar l'ús dels veïns amb el de rotació per a visitants. Gestió: L'obra ha estat realitzada per una UTE formada per l'empresa municipal Espimsa i Lovassa. Promoció d'obertura: Per fomentar-ne l'ús, la primera setmana serà gratuïta (fins al dia 17). Estratègia de mobilitat urbana Raül Font, president d'Espimsa i regidor de Trànsit, explica que aquest equipament forma part d'una xarxa de pàrquings dissuasoris per reduir el trànsit al centre: "L'objectiu és que el ciutadà aparqui el vehicle just en arribar a la ciutat i faci les gestions a peu, aconseguint una ciutat més transitable i amb menys cotxes en doble fila." Reordenació del trànsit i zona blava Aprofitant les obres, s'han implementat canvis significatius en la circulació: 1. Sentit únic: Carrers com Maria Cristina passen a ser d'un sol sentit per millorar la seguretat i la fluïdesa. 2. Ampliació d'aparcament en superfície: Es crearà nova zona blava per facilitar la rotació a prop del CAP i altres serveis. 3. Tecnologia: S'estudia la instal·lació de panells informatius en temps real a les entrades de Tarragona per indicar la disponibilitat de places lliures a cada pàrquing.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
24'
L'expansió urbanística del Pla Parcial 2 a Tarragona
L'expansió de la ciutat: El Pla Parcial 2 El regidor d'urbanisme de l'Ajuntament de Tarragona, Àngel Fernández, detalla el projecte d'urbanització del Pla Parcial 2, una peça clau per al creixement residencial de la ciutat de Tarragona cap a la zona oest i la carretera de Valls. Dades i caracterstiques del projecte • El pressupost total de l'obra supera els 23 milions d'euros (uns 4.000 milions de pessetes). • Preveu la construcció d'unes 1.800 vivendes en edificis de planta baixa més quatre pisos. • Inclou més de 25.000 m² de voreres i 37.000 m² de paviment asfàltic antisoroll. "És una zona que val la pena visitar; des d'un punt de vista residencial, està creixent de forma espectacular." Mobilitat i infraestructures clau • S'urbanitzarà la façana de la carretera de Valls (N-240), dotant-la d'una imatge moderna i digna similar a la de l'Avinguda de Roma. • Es construirà una gran rotonda a la N-240 per facilitar l'accés directe a les rondes i autopistes sense haver de passar pel centre. • El tercer pont sobre el Francolí ja és operatiu, tot i que s'ha d'insistir al Ministeri per finalitzar les connexions amb Reus i Constantí. Noves centralitats i equipaments • Seguretat: Es traslladarà la caserna de la Guàrdia Urbana (actualment a Pare Palau) i la comandància de la Guàrdia Civil a aquesta nova zona operativa. • Comerç: Es confirma el projecte d'un centre comercial d'El Corte Inglés amb uns 30.000 m² de superfície. • Espais Verds: El projecte destaca pel parc fluvial del Francolí, que amb 15 hectàrees (150.000 m²), es convertirà en un dels grans pulmons de la ciutat. Controvèrsies i temes pendents La situació del Parc Fluvial L'Ajuntament encara no ha rebut oficialment les obres del parc degut a deficiències en la gespa. El consistori exigeix al Ministeri de Medi Ambient que l'empresa constructora garanteixi el bon estat de la jardineria abans d'acceptar-ne el manteniment. Variant de la N-340 i queixes a Boscos Respecte al traçat de la variant entre la Sabinosa i la Móra, Fernández aclareix que el projecte és responsabilitat directa del Ministeri de Foment. Tot i això, l'Ajuntament escoltarà els veïns de Boscos i les entitats ecologistes per incloure les seves queixes en les al·legacions oficials.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
23'
L'Art Futura i la Revolució de les Noves Tecnologies
Exploració de l'Art i la Tecnologia En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, el professor Francesc Poblet i els alumnes Blai Mesa i Sílvia Itúria discuteixen l'impacte de les noves tecnologies en el món de la creació artística, prenent com a referència el festival Art Futura que se celebra al CCCB de Barcelona. El Paper de la Tecnologia i el Concepte El debat se centra en com les eines digitals han transformat tant la producció com la difusió de l'art: • La hibridació de disciplines: L'art actual trenca amb els formats tradicionals per barrejar fotografia, vídeo, infografia i imatges generades per ordinador. • La immediatesa: El pas del procés "químic" o analògic al digital permet un flux de treball molt més ràpid, especialment útil en l'aprenentatge. • La democratització: L'accés a eines digitals i l'ús d'internet com a gran aparador permeten que els artistes mostrin la seva obra fora dels circuits de museus convencionals. "Quan la tecnologia supera el concepte, el que queda és la tècnica o els focs d'artifici; la idea ha d'estar per sobre del mitjà." Art al Carrer i Futur a Tarragona S'esmenten iniciatives locals com la mostra Cíclops, que va portar videocreacions i art digital als carrers de Tarragona per Santa Tecla, demostrant que hi ha un públic jove i una cultura audiovisual emergent interessada en aquestes formes d'expressió. Diferència entre Art i Indústria Es fa una distinció clara entre l'ús artístic i l'ús comercial de la tecnologia. Mentre que grans produccions com Matrix o els videojocs busquen el consum de masses sovint potenciant l'espectacle visual, artistes com Chris Cunningham o Michel Gondry utilitzen el mateix mitjà digital per crear objectes culturals amb valor artístic profund.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
2'
Incidències per esquerdes al Col·legi Sant Salvador
Gestió de la Seguretat a l'Escola de Sant Salvador El matí d'ahir es van detectar esquerdes significatives en algunes aules del CEIP de Sant Salvador a Tarragona, concretament a les zones més properes a les obres de construcció d'una nova llar d'infants. Per garantir la seguretat dels alumnes, la direcció del centre va decidir desallotjar les àrees afectades de forma immediata. Actuacions i Valoració de l'AMPA Segons ha explicat Antonio Arjona, president de l'Associació de Pares i Mares (AMPA), la situació s'ha gestionat amb celeritat: Reubicació provisional: Els alumnes han reprès les classes avui a les 9:00 h, però han estat traslladats a espais més allunyats de l'obra. Resposta institucional: L'Ajuntament de Tarragona i els serveis tècnics van personar-se al centre pocs minuts després de l'avís per avaluar l'estructura. Terminis previstos: S'estima que la reubicació durarà aproximadament una setmana, mentre es realitzen les tasques de consolidació de les parets afectades. "Ahir el professorat va detectar unes esquerdes... van decidir que per qüestió de seguretat el millor era treure aquests nens d'aquelles classes i reubicar-los." Malgrat la normalitat relativa en el retorn a les classes d'uns 400 nens, es manté un clima de preocupació entre les famílies, que han realitzat concentracions a l'exterior del centre per reclamar garanties sobre l'estat de l'edifici.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Desallotjament del Col·legi Sant Salvador per esquerdes
Crisi de seguretat al Col·legi de Sant Salvador Aquest matí s'ha viscut una situació de tensió extrema al Col·legi públic de Sant Salvador, a Tarragona. Poc després de l'inici de la jornada escolar, els pares i mares dels alumnes han forçat el desallotjament immediat del centre a causa de l'aparició d'esquerdes estructurals que posaven en risc la seguretat dels infants. Accions de la comunitat educativa La mobilització familiar ha seguit diversos passos per garantir la integritat dels estudiants: Exigència de desallotjament: Els pares han obligat l'escola a treure els alumnes de les aules només mitja hora després d'entrar. Assemblea improvisada: S'ha celebrat una reunió d'urgència al pati amb la directora per debatre la gravetat de la situació. Petició de tècnics: S'ha sol·licitat la presència urgent dels Bombers de la Generalitat i de tècnics de la delegació d'Ensenyament. Tensió i diàleg amb la direcció Durant l'intercanvi amb la direcció del centre, s'ha posat de manifest la desconfiança cap a les autoritats que asseguraven que no hi havia perill imminent. Els assistents han expressat la seva preocupació per l'evolució ràpida de les esquerdes, apuntant que podrien haver aparegut en menys de 24 hores a causa d'obres properes. "¿Cómo se va a responsabilizar nadie de eso? Nadie se va a responsabilizar... Que los saquen, de verdad, yo no me voy tranquila." Finalment, l'activitat escolar s'ha traslladat al Centre Cívic de Sant Salvador, on es preveu que l'assemblea de pares i mares continuï durant les pròximes hores per decidir les accions a seguir.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Inici de la VII Setmana Medieval de Tarragona
VII Setmana Medieval de Tarragona Tarragona dona el tret de sortida a la setena edició de la seva Setmana Medieval, un esdeveniment ja consolidat al calendari de tardor de la ciutat. L'entitat organitzadora, representada pel seu president Josep Maria Marauri, ha destacat la voluntat de mantenir la tradició amb un programa ple d'activitats als voltants de la Catedral i la Plaça del Rei. Actes destacats i programació El Pregó: L'acte inaugural va a càrrec de Joan Aregio, president de la Diputació de Tarragona, a l'església gòtica de Sant Llorenç. Aquest espai, que celebra el seu 650è aniversari, acollirà també un concert de música medieval amb la soprano Alba Foraster. El Mercat Medieval: S'instal·larà de divendres a diumenge i és un dels grans reclams. Inclou artesania, alimentació tradicional i demostracions d'oficis com el de terrissaire. Novetat dels camells: Una de les grans apostes d'enguany és la presència de 10 camells provinents de Fraga. Tot i que hi ha hagut certs problemes logístics amb l'Ajuntament, l'objectiu és que els ciutadans puguin fer trajectes amb aquests animals. Cultura i Espectacles: El programa es completa amb cinema medieval (Los Caballeros del Rey Arturo), danses tradicionals i l'animació de carrer del grup Cincofònics, que combina música amb espectacles de foc i malabars. "Tots els actes que nosaltres fem a la Setmana Medieval són totalment gratuïts, a excepció dels camells si finalment poden venir, ja que l'activitat la cobren els seus propietaris." Ubicació i ambientació Els escenaris principals estan ben delimitats a la Part Alta, principalment a la Plaça del Rei i la Plaça dels Cols per al cinema. L'organització convida els tarragonins a visitar el mercat especialment el divendres per evitar les grans aglomeracions del cap de setmana.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Conflicte i futur del Mercat Central de Tarragona
Debat sobre la reforma del Mercat Central L'entrevista realitzada a Albert Ribot, president de l'Associació de Venedors del Mercat de la Plaça Corsini, posa de manifest la tensió existent entre els comerciants i l'empresa municipal Espimsa, representada pel regidor Raül Font. El focus principal és el retard en el projecte de remodelació integral de l'edifici. Punts clau de la reivindicació Manca de criteris sòlids: Ribot critica que fins ara només disposaven d'un "esborrany" o "dibuix" sense pressupost definit, fet que impedia als venedors prendre decisions sobre els seus negocis. Necessitat urgent de reformes: Amb prop de 60 parades tancades i una estructura envellida, el projecte es considera vital per a la supervivència del servei públic. El factor temps: Tot i que es parla d'un termini de quatre anys, els venedors accepten la complexitat de l'obra, però exigeixen que no s'aturi el procés. Crida al diàleg i voluntat de consens L'associació lamenta la ruptura del diàleg en trobades anteriors i demana aparcar els "orgulls personals" per centrar-se en l'objectiu comú. Ribot subratlla la disposició del col·lectiu a negociar: "El mercat és més important que els nostres orgulls personals, i crec que es deuria tindre l'oportunitat de tornar a acabar aquell sopar que es va quedar a mitges." Visions de futur: Un mercat modern Els venedors tenen clar quines són les millores imprescindibles per oferir un servei de qualitat: 1. Climatització i aïllament: Evitar el fred, la calor i les filtracions d'aigua. 2. Logística millorada: Millors zones de descàrrega per a productes frescos. 3. Aparcaments i atractiu comercial: Potenciar el mercat com a motor de l'eix comercial de la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
29'
El Sentit de l'Olor i la Gestió de Mapes d'Olors
La Importància de l'Ofacte en l'Ésser Humà L'episodi comença explorant com el sentit de l'olor ha estat crucial per a l'evolució animal i humana, servint per identificar aliments, depredadors i participar en la reproducció. El sistema olfactiu està íntimament lligat al sistema límbic, la part del cervell que gestiona les emocions, cosa que explica per què determinades olors poden evocar records d'infantesa o sensacions de plaer i rebuig. El Nas Humà com a Sensor d'Alta Precisió Es destaca que el nas dels animals i dels humans és el millor olfactòmetre existent, superant amb escreix la sensibilitat de molts laboratoris químics: • La capacitat de detecció és sorprenent; per exemple, el nas pot detectar l'àcid acètic en concentracions de 0,2 parts per milió. • S'utilitza l'analogia de detectar un sol català pintat de groc entre 6 milions de persones per il·lustrar aquesta sensibilitat. • Algunes substàncies com el sulfídric (pudor d'ous podrits) són detectables en concentracions 100 vegades inferiors. Projecte del Mapa d'Olors a Tarragona L'eix central de la conversa és el desenvolupament d'un nou mapa d'olors per gestionar la convivència entre la població i la indústria química. Aquest projecte s'estructura en tres fases principals: 1. Mapa Estàtic: Inventari detallat de les plantes químiques, depuradores i fonts emissores cròniques o en processos de manteniment. 2. Mapa Dinàmic: Ús de models de dispersió atmosfèrica per predir on anirà una olor segons el vent i el clima. 3. Implantació i Protocols: Creació de sistemes d'alerta i formació de la població. Els Olfactòmetres Humans Una de les innovacions és l'ús de panels de ciutadans entrenats. Es seleccionen persones amb una sensibilitat olfactiva superior per actuar com a sensors humans en la seva vida quotidiana, servint com a indicadors primerencs d'incidències industrials. "L'objectiu final no és assenyalar amb el dit, sinó establir vincles de col·laboració entre l'administració i les empreses per a la prevenció." Educació i Racionalitat en la Gestió Ambiental L'expert subratlla la importància de passar d'una societat basada en la "creença" o l'emoció de l'alarma a una societat educada i informada. La universitat actua com a interfície independent i creïble per retornar a la societat dades basades en l'evidència científica, minimitzant l'angoixa i millorant la transparència en la seguretat industrial.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Gira del Colectivo de Mujeres de Matagalpa a Tarragona
Lluitant pels Drets Humans des de Nicaragua L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta la tasca transformadora del Colectivo de Mujeres de Matagalpa, una organització civil de Nicaragua amb prop de dues dècades d'història. Ebelín Gutiérrez, integrant del grup, explica la seva missió de promoure una societat igualitària i justa, especialment en un context on l'Estat nicaragüenc sovint ignora les necessitats socials. Àrees d'actuació del col·lectiu L'organització treballa de manera integral a través de diversos projectes: * Educació i alfabetització: Beques per a infants sense recursos i programes per a dones de zones rurals. * Salut comunitària: Xarxes de promotores de salut i parteres en cases de dones locals. * Defensa jurídica: Representació legal i capacitació per a dones víctimes de violència i operadors de justícia. * Comunicació i cultura: Ús de la ràdio i el teatre social per trencar el silenci sobre temes tabús com la violència sexual o l'avortament. La realitat social a Nicaragua L'entrevistada descriu una situació crítica al seu país, marcada per: 1. Un retrocés en els drets humans i la manca de prioritats socials per part de l'Estat. 2. L'alt índex d'atur que força l'emigració massiva cap a països veïns com Costa Rica. 3. L'augment de la violència de gènere, amb l'esfereïdora dada que una de cada tres dones pateix abusos. "No som sectors vulnerables, sinó que són les polítiques de l'Estat les que ens vulneren els nostres drets." Cita a Tarragona Com a part de la seva gira europea sota el lema "Globalitzem la solidaritat", el grup Teatro de Mujeres actuarà al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. La funció inclourà música, imatges de la realitat nicaragüenca i un espai de debat amb el públic.