Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

1249-1272 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
La Setmana del Llibre en Català a Tarragona
Presentació de la Setmana del Llibre en Català El president del gremi de llibreters de Tarragona, Pitu Rovira, presenta els detalls de la propera edició de la Setmana del Llibre en Català, que s’ubicarà a l'embalat de la Plaça Verdaguer. Tot i la coincidència amb el Carnaval, l'organització ho veu com una oportunitat per atraure públic divers que passeja per la ciutat. Filosofia de l'esdeveniment: El llibre de fons A diferència de la diada de Sant Jordi, centrada en les novetats editorials, aquest esdeveniment té com a objectiu principal: Recuperar el llibre de fons: Obres que ja no es troben fàcilment a les prestatgeries de les llibreries. Donar vida als magatzems: Es recuperen fons editorials descatalogats, com els de l'antiga editorial Selecta o col·leccions clàssiques de la literatura universal i catalana. Valorar la producció en català: Mostrar el ventall complet de matèries publicades en aquesta llengua. "És una oportunitat per posar un nou alè de vida a aquells llibres que han anat a reposar el somni dels justos als magatzems." Activitats i Tallers L'edició d'enguany destaca per una programació que va més enllà de la venda de llibres: Pedagogia escolar: Matins dedicats a les escoles amb contes teatralitzats per fomentar la lectura entre els més joves. Tallers per a pares: Un nou taller per ensenyar pautes i tècniques d’impostura de veu i narració a l'hora d'explicar contes als fills. Taller d'escriptura: Continuïtat del projecte liderat per la Lourdes Malgrat, on els alumnes llegiran els seus propis textos en públic. Teatre: Representacions breus a càrrec del grup Vis de Vanadi de l'Institut Martí Franquès. Projecció territorial Es comenta que, a més de Tarragona, la setmana se celebra a Barcelona, Lleida, Girona i Palma. S'esmenten les dificultats de realitzar-ho a València per motius ideològics i les curioses delegacions comercials que porten el llibre català fins a llocs com Nova York.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
22'
Noves obertures i propostes del Museu d'Història de Tarragona
En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, la tinent d'alcalde de l'àrea de patrimoni, Maria Mercè Martorell, repassa el calendari d'inauguracions i projectes culturals de la ciutat per a la primavera. El focus principal és la recuperació d'espais històrics fonamentals i la dinamització del patrimoni mitjançant noves publicacions i centres d'interpretació. Els punts clau de la planificació monumental inclouen: Casa Museu Castellarnau: El 14 de març s'inaugura la restauració de la cuina, un espai que havia estat ocult sota panells i que es recupera pel seu gran valor estètic i històric. Durant el cap de setmana es realitzaran visites guiades teatralitzades. Muralla de Tarragona: A mitjans d'abril s'obrirà el cos de guàrdia com a nou centre d'interpretació de la muralla, explicant des de l'època romana fins a les fortificacions angleses de la guerra de successió. Entorn del Pont del Diable: Es preveu l'obertura de la zona remodelada a mitjans d'abril, incloent l'accés des de la N-240, la recuperació dels jardins romàntics dels germans Puig i Valls, i la posada en marxa d'un centre d'interpretació a la caseta del guarda. Pel que fa a la labor divulgativa, s'han anunciat diverses publicacions imminents: Petita història de la Tarragona medieval: Continuació de la sèrie infantil il·lustrada per Pilarín Vallès. Llibre de cartells de Setmana Santa: Recull històric de la imatge gràfica de les celebracions tarragonines. Edició de luxe sobre la Tarragona romana: Un nou llibre amb fotografia d'alta qualitat i textos d'experts de renom com Marc Mayer i Géza Alföldy. CD-ROM de Camp Clar: Tercer lliurament de la sèrie sobre la història dels barris de la ciutat, realitzat amb la col·laboració ciutadana. "Volem que els tarragonins recuperin el Pont del Diable com un espai verd i una zona de passeig lligada a la ciutat."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Programació i novetats del Carnaval de Tarragona
El Carnaval de Tarragona: Tradició i Novetats L'episodi repassa els actes més destacats del Carnaval de Tarragona, subratllant tant les cites tradicionals com les propostes més innovadores i satíriques d'enguany. Actes Tradicionals i Espectacles La programació inclou una oferta variada que combina la cultura popular amb el teatre i la música: Rues de l'Artesania i de Lluïment: Se celebren dissabte i diumenge, destacant per la seva vistositat i la participació de les comparses. Espectacles destacats: Es recomana l'obra de Toni Albà al Teatre Metropol i el concert del grup britànic The Selecter al Moll de Costa. El Circ Cric: El circ de Tortell Poltrona s'instal·larà al Parc de la Ciutat, s'ha anunciat una ampliació de dates fins al segon cap de setmana de març a causa de l'alta demanda. Sàtira i Símbols de la Festa La sàtira política i social segueix sent el motor del Carnaval: El Ninot i la Ninota: Enguany porten elements de crítica social com referències a la guerra i a la catàstrofe del Prestige (xapapote). El Doctor Mistela: Es recupera aquest personatge del segle XIX que baixarà per la façana de l'Ajuntament per "diagnosticar" el Rei i la Reina del Carnaval. La Festa del Foc: El dimarts a la nit es tanca la festa amb la crema de la Bota i els Ninots a la Plaça de la Font. Novetats Curioses Una de les propostes més singulars d'enguany és el Concurs de Llançament de Mòbils: "Va sortir d'una reunió on ens sonaven els mòbils a tots... vam pensar que podríem fer-ne un concurs d'allò més original per a la gent que n'està farta." Se celebrarà el diumenge al matí a la Platja del Miracle. Hi haurà categories segons el pes del dispositiu i jutges oficials per prendre mides. Tots els aparells llançats seran posteriorment enviats a reciclar.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
Recital de la mezzosoprano Cecilia Lavilla al Pretori
Cecilia Lavilla Berganza a Tarragona La mezzosoprano Cecilia Lavilla Berganza, filla de la mítica Teresa Berganza, ofereix una entrevista exclusiva des del Pretori de Tarragona abans del seu concert. L'artista destaca el seu vincle emocional amb la ciutat i el privilegi de cantar en un espai històric tan singular. Un programa eclèctic i variat El recital que l'artista ha preparat per a aquest dijous inclou un ventall molt ampli d'estils i èpoques: Barroc i Clàssic: Àries d'autors com Vivaldi, Händel i Mozart. Romanticisme i Cançó: Obres de Verdi, Donizetti i cançó francesa. Música Espanyola: Una selecció de cançó espanyola i fragments destacats de Zarzuela. L'herència familiar i la carrera professional Cecilia reflexiona sobre la seva relació amb la seva mare, amb qui comparteix una complicitat absoluta dalt de l'escenari: "A més del que és ella com a professional i el que es pot aprendre al seu costat, hi ha la complicitat de ser mare i filla." Tot i haver crescut en un ambient musical constant, el seu debut no va arribar fins al 1996, degut al repte i la responsabilitat que suposava portar el cognom Berganza. Des de llavors, ha consolidat una carrera centrada en la música de cambra, el recital i l'òpera. Passió per la Zarzuela i els espais històrics L'entrevistada fa una defensa aferrissada de la Zarzuela, argumentant que cal professionalitzar-la encara més per treure-li l'etiqueta d'art purament folklòric i reivindicar-ne la qualitat musical. Finalment, agraeix l'oportunitat de visitar Tarragona amb temps per viure la ciutat, allunyant-se de les gires frenètiques habituals del sector.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
47'
Albert Cabestany visita l'escola de Camp Clar
Trobada entre un Campió del Món i els Alumnes de Sisè El programa es trasllada al Col·legi de Camp Clar per realitzar una entrevista molt especial on els alumnes de sisè de primària es converteixen en periodistes per un dia. El convidat principal és el tarragoní Albert Cabestany, destacat pilot de trial i campió mundial. Valors i Educació a l'Escola • El director del centre, Carles Cepero, destaca la importància de connectar l'escola amb el món real i treballar valors com la pau, el civisme i la tolerància. • L'estada de Cabestany serveix com a eina pedagògica per parlar d'hàbits saludables i compromís personal. La Trajectòria d'Albert Cabestany • Cabestany recorda els seus inicis amb un tricicle sense frens i el salt al bike-trial abans de passar a la moto. • Explica la gestió de l'èxit i què significa realment ser el millor del món: "Ser campió representa que en aquell moment no hi havia ningú fent això millor que jo al món." El Dia a Dia del Trial Professional • Preparació Física i Psicològica: El trial és un esport exigent que requereix agilitat, força i, sobretot, molt de control mental davant d'obstacles que poden arribar als 4 metres d'alçada. • Viatges i Competicions: El pilot viatja constantment per països com Rússia, Japó o els Estats Units, la qual cosa li ha permès enriquir-se personalment. • Riscos i Seguretat: Tot i portar roba de licra fina per comoditat dels espònsors, la seguretat és clau, tot i que ell només ha patit una operació rellevant al llarg de la seva carrera. Curiositats i Intimitat • Cabestany confessa que de petit volia ser arquitecte i que treia molt bones notes, un dilema que va haver de resoldre per dedicar-se professionalment al motor. • Reconeix que la fama no el priva de fer una vida normal, ja que amb el casc és difícil de reconèixer.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Toni Albà presenta 'Els bufons del regne'
Humor, Sàtira i Llibertat d'Expressió L'actor Toni Albà explica els detalls del seu espectacle teatral Els bufons del regne, una obra creada conjuntament amb la companyia Trotam Teatre. El muntatge es planteja com un exercici de sàtira política i social situat en un país imaginari, on el públic adopta un rol actiu. Estructura de l'espectacle L'obra es divideix conceptualment en dues parts que mantenen una unitat narrativa: La roda de premsa: El públic es converteix en un grup de periodistes que assisteixen a la presentació d'un fòrum de cultures. Interactivitat i improvisació: Toni Albà, caracteritzat com a Sant Majestat, respon a les preguntes del públic sobre l'actualitat. L'actor revela que s'ha preparat prop de 280 temes diferents per poder respondre a qualsevol qüestió. Filosofia de l'absurd: La primera part de l'espectacle barreja gags visuals i dialèctics amb una base d'humor absurd i divertit. El missatge darrere de la rialla Per a Albà, la missió de l'actor còmic és fonamental en una societat democràtica. L'objectiu és demostrar que la llibertat d'expressió és un dret que s'ha d'exercir sense por. "Volem fer creure que la llibertat d'expressió és un dels drets fonamentals del ser humà i, per tant, podem enriure-nos-en de tot." L'actualitat i la televisió L'actor reconeix que el panorama polític actual és una font inesgotable de material per a un bufó. A més, admet que la seva presència a la televisió (en programes com Set de Nit o col·laborant amb Andreu Buenafuente) ha estat el motor principal per omplir els teatres i arribar a un públic molt més ampli.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
23'
Projecte Educatiu de Ciutat: Valors i Convivència
El Projecte Educatiu de Ciutat a Tarragona Aquest podcast explora el balanç de dos grups de treball fonamentals dins del marc de la ciutat educativa: el de Valors, Participació i Civisme i el de Convivència i Diversitat. L'objectiu central és transformar la ciutat en un espai educador que vagi més enllà de l'escola reglada. Valors, Participació i Civisme El coordinador Joan Andreu Torres destaca que la ciutat ha de ser un espai que faciliti l'autoeducació del ciutadà en carrers i places. Les propostes clau inclouen: • Consell d'Infants: Crear un òrgan de participació on els nens aprenguin democràcia i influeixin en decisions municipals, especialment en l'urbanisme i el disseny d'espais de joc. • Apropar l'Administració: Millorar la transparència dels plens municipals i crear oficines de participació als barris per descentralitzar la gestió. • Canvi d'actitud: Fomentar nous valors cívics en l'ús del transport i la neteja urbana. "L'educació de la democràcia no es té pel simple fet de fer eleccions cada quatre anys; s'ha de començar des de baix, amb els infants." Convivència i Diversitat Jordi Morron reflexiona sobre la necessitat de redefinir la diversitat, sovint associada erròniament només a la immigració. • Diversitat intrínseca: S'ha de reconèixer que tots som diferents i que la convivència implica posar-se en la pell de l'altre. • Centralisme de Tarragona: Es planteja el repte d'integrar millor els barris perifèrics (com Bonavista o Sant Pere i Sant Pau) en la vida cultural de la ciutat, evitant que la festa major només es visqui al centre. • Crida a la participació: Es demana una implicació més activa d'entitats com la Creu Roja o Càritas per no limitar el debat només a professionals de l'ensenyament. El Paper de les Famílies Un dels punts més crítics discutits és la tendència de les famílies a delegar tota la formació ètica a l'escola. Els ponents subratllen que: • La família és la base primordial de l'educació en valors. • El projecte educatiu de ciutat és un element viu i transversal que implica totes les regidories: des d'urbanisme fins a medi ambient.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Preparatius i vivències del Carnaval a les escoles i llars d'infants
Organització i preparatius del Carnaval El procés de planificació del Carnaval comença ben d'hora, normalment a finals de gener, amb la selecció de materials i el disseny de les disfresses. Les escoles posen un èmfasi especial en la preparació prèvia per garantir que els infants s'impliquin des del primer moment. La col·laboració fonamental de les famílies Un dels pilars de la festa és la participació activa dels pares i mares, que col·laboren diversos dies a la setmana: Ajuden a confeccionar els elements més complexos de les disfresses que els nens no poden fer (retallar estels, utilitzar determinats materials). S'encarreguen de tasques logístiques a les sales d'usos múltiples en col·laboració amb els docents. Fomenten la tradició al barri, especialment en zones com Bonavista, on la festa té un caràcter molt popular. Metodologia pedagògica i temàtiques A cada centre s'utilitzen metodologies diferents per vincular el Carnaval amb l'aprenentatge: Llars d'infants (El Ninot i La Taronja): Treballen conceptes com la foscor i la llum (disfresses de nit) o els colors (disfresses de dia). Escola de Bonavista: Utilitzen el context dels contes clàssics, com Peter Pan, per ambientar les aules. Col·legi Mare de Déu del Carme: Adapten la temàtica a la Setmana Cultural, amb disfresses de marietes, pallassos, bruixes i personatges de contes com La rateta presumida o Blancaneus. "La disfressa és l'últim per participar a la rueta; la canalla el que viu realment és el joc a la classe, el racó de disfresses i les consignes diàries." La setmana de gresca i la Rueta Durant la setmana prèvia, se segueixen les ordres del Rei Carnestoltes (portar el nas pintat, coses al cap o al coll), trencant la monotonia escolar. Les celebracions culminen amb la Rueta, on els infants surten al carrer. En alguns casos, s'arriben a mobilitzar fins a 300 infants i es compta amb l'ajuda d'alumnes de batxillerat per a tasques de suport com pintar les cares.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
28'
Lluís Martínez Sistac sobre la pau i la societat
Diàleg sobre la Pau i l'Actualitat Social amb l'Arquebisbe Sistac En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistac, analitza qüestions clau de l'actualitat internacional i local, centrades en la postura de l'Església davant els conflictes bèl·lics i els reptes morals de la societat actual. El Conflicte a l'Iraq i el Compromís amb la Pau L'Arquebisbe expressa un rebuig frontal a la guerra a l'Iraq, alineant-se amb la postura del Papa Joan Pau II i la Conferència Episcopal Espanyola. Els punts principals inclouen: • La convicció que amb la pau es pot guanyar tot, mentre que amb la guerra tot es pot perdre. • La necessitat de potenciar l'autoritat moral i jurídica de l'ONU per evitar decisions unilaterals. • El perill que el conflicte s'interpreti com un xoc entre civilitzacions (Occident vs. Islam). • La designació del Dimecres de Cendres com una jornada de pregària i dejuni per la pau. Violència de Gènere i el Cas de la Nena de Nicaragua Sistac reflexiona sobre la violència domèstica i l'avortament, enfocant-ho des d'una perspectiva moral i educativa: • Educació integral: Considera que les lleis coercitives són solucions secundàries; la clau és educar en el respecte a la dignitat humana des de la família. • Presència de Déu: Argumenta que prescindir de la dimensió espiritual en la societat té conseqüències en la pèrdua de valors ètics. • Defensa de la vida: Davant el cas de la nena violada a Nicaragua, l'Arquebisbe referma que l'Església és mare i mestra i defensa la vida des de la concepció fins a la mort natural. "L'Església s'ha pronunciat clarament a favor de la pau i contra la guerra, buscant camins que no siguin la destrucció." Futurs de l'Església a Catalunya i Europa • Regió Eclesiàstica Tarraconense: S'explica el procés d'engranatge institucional amb la Conferència Episcopal Espanyola, seguint el model italià. • Arrels cristianes d'Europa: Reivindica que la futura Constitució Europea reconegui l'herència judeocristiana com a base de valors com la llibertat i la democràcia. • Vocacions: Mostra preocupació pel descens de sacerdots i el canvi de mentalitat en les famílies respecte a la vida religiosa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Actes del Dia d'Andalusia a Tarragona amb Luisa Márquez
Celebració del Dia d'Andalusia a Tarragona L'entrevista amb Luisa Márquez, presidenta de l'Associació Cultural i Folclòrica Andalusia, detalla l'extens programa d'activitats per commemorar el Dia d'Andalusia a la ciutat de Tarragona. La celebració, que enguany s'allarga fins al 15 de març, combina cultura, gastronomia i tradició. Aspectes destacats de la programació Exposició inaugural sobre Federico García Lorca: Un repàs a quatre muntatges teatrals de l'autor realitzats per companyies sevillanes, presentat pel professor de literatura Ramón García al pati de l'Ajuntament. Exposicions d'artesania: Mostra de treballs manuals fets al centre i una col·laboració especial amb peces creades pels interns de la presó de Tarragona. Missa Flamenca: Aquesta edició es trasllada a l'església de Sant Agustí (Rambla Vella) el diumenge 23 de febrer, cantada pel cor Junco y Romero. Gastronomia i convivència: El local de l'entitat, al carrer Sant Josep, oferirà les tradicionals tapes andaluses com el pescadito frito i les tortillitas de camarones. Actes institucionals i cloenda 28 de febrer: Celebració oficial amb vi d'honor, recital de poesia i flamenc a la seu de l'associació. 9 de març: Ofrena floral institucional al monòlit de Blas Infante al Camp de Mart, amb la participació de diverses entitats de la província i autoritats. 15 de març: Cloenda oficial amb un gran festival al Teatre Metropol a càrrec del Grupo Giralda. "A Andalusia cal recordar-se'n cada dia, no només el 28 de febrer, però aquest és el dia oficial de l'enyorança." L'entitat subratlla el seu caràcter obert, convidant a tota la ciutadania de Tarragona, independentment del seu origen, a participar en unes jornades que busquen la integració i el compartir cultural.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Primer congrés de confreries de la Setmana Santa a Catalunya
Projecte d'unió i celebració històrica Josep Ignasi Boada, president de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, presenta les dues fites històriques que afronta l'entitat: l'organització del Primer Congrés de les Confreries de la Setmana Santa de Catalunya (del 7 al 9 de març) i la celebració del 75è aniversari de l'agrupació. Congrés de Confreries: "Coneguem-nos" L'objectiu principal d'aquest esdeveniment inèdit és trencar el desconeixement mutu entre les més de 230 entitats detectades al territori català. El programa destaca per: Ponències i grups de treball: Espais de debat per compartir experiències i mètodes d'organització. Mostra de patrimoni: Visites a esglésies del nucli antic de Tarragona, exhibicions dels Armats de la Sang i participació de bandes de timbals i cornetes. Exposició fotogràfica: Una selecció de 30 imatges d'alta qualitat extretes d'un fons de més de 4.000 diapositives. "Coneguem-nos com a confrares de Catalunya i coneguem-nos com a cristians: l'intercanvi d'opinions ens enriqueix a tots." Celebracions del 75è Aniversari L'agrupació commemora la seva fundació (1928) amb diversos actes de gran ressò: Concert extraordinari: La prestigiosa banda del Regimiento Inmemorial del Rey Número 1 de Madrid oferirà un concert de marxes processionals al Palau Firal. Fulletó turístic de qualitat: Edició de 20.000 exemplars en diversos idiomes amb imatges espectaculars per promocionar la Setmana Santa tarragonina a l'exterior. Presentació del cartell 2003: Avançament del cartell anunciador per aprofitar el marc del congrés. Finalment, Boada recorda que la inscripció està oberta a tots els confrares i amants de la tradició a la seu del carrer Sant Francesc.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
23'
Projectes d'acció social i solidaris a Tarragona
Resum de l'episodi L'episodi se centra en la tasca social de la Fundació Casa Sant Josep i Càritas Tarragona, dues entitats que treballen per la integració de col·lectius vulnerables. Es detallen programes d'acompanyament per a joves tutelats i cursos de formació per a dones en risc d'exclusió social, tots ells amb el suport de la Fundació La Caixa. Projectes destacats Famílies Col·laboradores (Casa Sant Josep) • Consisteix en famílies solidàries que acullen joves del centre per oferir-los un entorn familiar normalitzat. • L'objectiu és facilitar la transició als 18 anys, quan han d'abandonar el centre, proporcionant-los habilitats per a la vida independent com cuinar o gestionar l'economia domèstica. • Es fomenta la formació de vincles afectius estables que sovint perduren més enllà de la majoria d'edat. Formació i Inserció per a Dones (Càritas) • Curs d'alfabetització i habilitats socials: Adreçat principalment a dones d'origen magrebí per fomentar la seva autonomia i autoestima. Inclou sortides culturals per la ciutat de Tarragona. • Capacitació en Serveis Tèxtils: Un programa de continuïtat que ofereix formació en tall i confecció, amb pràctiques en bogaderies i comerços reals. "Són projectes de continuïtat; primer es prenen les decisions i després es busquen els diners perquè creiem que s'han de portar a terme." Perfil dels participants i evolució • S'ha observat un canvi en el perfil de les dones, passant de ser majoritàriament autòctones a un perfil jove d'origen immigrant. • Els programes de Càritas utilitzen beques de formació (aprox. 180€) per garantir el compromís i ajudar econòmicament les participants.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Tarragona, Capital del Moble: Nova Fira de Decoració
Una Fira Especialitzada al Palau de Congressos L'entrevista detalla el naixement d'una nova fira de mobles i decoració a Tarragona, fruit d'un estudi de mercat que va detectar la necessitat d'un certamen especialitzat. La fira se celebrarà al Palau de Congressos de Tarragona, un entorn escollit per la seva estètica de materials nobles que permet crear ambients reals en lloc de simples estands modulars. Conceptes Clau del Certamen Absència d'estands tradicionals: Els expositors decoren àrees senceres per mostrar els seus productes en contexts d'habitatge real. Interiorisme i orientació: No es tracta només de vendre, sinó d'oferir un servei integral de disseny i postvenda. Perfil de l'expositor: Principalment botigues professionals de la província i de tota Catalunya, posant èmfasi en el tracte directe. Continguts i Tendències La mostra inclou una gran varietat d'estils i productes: Materials i colors: Destaca el mobiliari de Wengué com a tendència actual, a més de roure i fusta massissa. Seccions diverses: Moble de jardí, colonial, disseny italià, cuines i banys. Activitats Culturals: Exposicions sobre la història de la cadira (amb els set dissenys més famosos del segle XX) i mostres de pintura d'artistes locals. "Tarragona és la demarcació de l'Estat amb més botigues de mobles per persona; podríem dir que és la capital del moble." El Moment del Sector L'organització subratlla que el sector viu un bon moment a Tarragona a causa del creixement immobiliari i un canvi d'hàbits en la societat. Les parelles joves ja no es conformen amb mobles heretats, sinó que busquen el suport d'un interiorista per crear llars còmodes i personalitzades. La fira també vol apropar la figura del decorador al gran públic mitjançant la col·laboració amb l'Escola d'Art.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Tarragona al sostre del món: Expedició a l'Everest
Detalls de la Tercera Expedició a l'Everest L'entrevista detalla els preparatius de la tercera expedició organitzada pel Centre Excursionista de Tarragona per assolir el cim de l'Everest (8.848 m). Després de dos intents previs els anys 1997 i 2000, on es van quedar a menys de 200 metres del cim, l'equip tarragoní torna amb una combinació de veterans i nous alpinistes sota la direcció de Jesús Elena. Logística i Planificació de la Ruta Calendari: La sortida està prevista pel 20 de març, amb l'arribada al camp base després d'una fase de climatització prèvia al pic Island Peak (6.200 m). Ruta escollida: Atacaran per l'Aresta Sud-oest (costat del Nepal), considerada la via més tradicional i amb més èxit. L'expedició preveu muntar diversos camps d'alçada, situant l'últim al Coll de Sud a uns 7.900 metres. Punts crítics: L'equip destaca la perillositat de la Glacera del Khumbu i les dificultats logístiques al Pas de Hillary, on l'embús d'alpinistes pot ser perillós. Tecnologia i Comunicació Integral Un dels pilars d'aquest projecte és la seva vessant multimèdia. Jordi Farriol, responsable de comunicació al camp base, explica que l'objectiu és que la ciutat de Tarragona visqui l'ascensió en directe: Connexió via satèl·lit: Ús de telèfons satel·litals per transmetre dades, fotos i vídeos comprimits. Seguiment web: Un webmaster a Tarragona rebrà la informació diària per distribuir-la als mitjans de comunicació i a la pàgina oficial. Equipament: Porten més de 1.000 kg de material, incloent-hi ordinadors portàtils, càmeres digitals i emissores de ràdio per mantenir el contacte 24 hores entre els alpinistes i el camp base. "L'estatística diu que a vegades només s'obre una finestra de bon temps en tot l'any; nosaltres estarem preparats per a la primera que es presenti a principis de maig."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Nou campus d'enginyeria La Salle a Tarragona
Nou projecte universitari a Tarragona La Salle ha anunciat l'obertura d'un nou campus d'enginyeria a Tarragona per al proper mes de setembre. Aquesta iniciativa sorgeix després de detectar que entre 150 i 200 alumnes de la zona es desplacen anualment a Barcelona per cursar aquests estudis. L'objectiu és oferir la mateixa qualitat acadèmica reduint els costos de desplaçament i habitatge per a les famílies. Oferta acadèmica i instal·lacions L'oferta inicial se centrarà en el primer curs d'enginyeria, que és comú per a diverses especialitats, i s'estendrà a les branques de: * Telecomunicacions (Telemàtica, Sistemes, Imatge i So, Electrònica). * Informàtica (Gestió i Sistemes). * Multimèdia. * Arquitectura (actualment en fase de projecte). Les classes s'impartiran a l'antic edifici de la residència del col·legi, conegut com l'Edifici Estrella, que està sent totalment remodelat per esdevenir un campus funcional, polivalent i altament tecnològic. Model docent i col·laboració industrial El cos docent serà un mix entre professors procedents de Barcelona, que aportaran l'experiència i la tradició de la institució, i professionals actius del sector industrial de Tarragona. L'objectiu és: "Adaptar els estudis a la realitat socioeconòmica de Tarragona, implicant-hi professionals de les empreses de la ciutat." Accessibilitat i preus Tot i ser una universitat privada, La Salle implementarà el seu sistema de beques, que permetrà que aproximadament el 50% dels alumnes gaudeixin de bonificacions significatives en el preu de la matrícula segons la seva renda familiar. Connectivitat i futur El campus aprofitarà les noves tecnologies, com la videoconferència i el format online, per mantenir una connexió constant entre les seus de Barcelona i Tarragona, garantint un enriquiment mutu i l'accés a tots els recursos de la xarxa La Salle.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Projectes i infraestructures culturals a Tarragona
Actualitat de les infraestructures i la producció cultural El tinent d'alcalde de Cultura, Albert Vallbé, repassa l'estat dels projectes clau per a la ciutat, destacant l'impuls final al Teatre Tarragona i la vitalitat del sector editorial i musical. Infraestructures culturals destacades Teatre Tarragona: Finalment s'ha assolit l'acord amb el Ministeri de Defensa i l'hotel Imperial Tarracó. L'enderroc de l'edifici actual començarà de forma imminent per procedir a la construcció del nou teatre, tot mantenint un debat obert sobre la conservació de la seva façana emblemàtica. Chartre 3 (S3): Es preveu la sessió oficial de l'edifici per part de la Generalitat. Es convertirà en un centre de producció d'art contemporani i espai multiusos per a música, patrimoni vinícola i activitats veïnals. Sala Trono: Vallbé destaca l'èxit d'aquesta petita sala alternativa a la Part Alta com un espai de teatre innovador i autogestionat. Producció editorial i literària L'Ajuntament referma el seu compromís amb el món del llibre de cara a Sant Jordi: Presentació dels vuit llibres guanyadors dels Premis Literaris de Tarragona 2002. Publicació de la Guia Modernista de Tarragona, que recull prop de 40 elements patrimonials. Recuperació de la memòria històrica amb llibres sobre l'estatuària de la ciutat, l'obra de Pinsoler i l'arxiu fotogràfic de la família Castellarnau. Música i tradició Setmana Santa: Tarragona acollirà el primer Congrés de la Setmana Santa de Catalunya. Es programen concerts de música sacra amb el Cor Ciutat de Tarragona i el Cor L'Alleluia. Bandes de música: La Banda Unió Musical de Tarragona celebrarà el seu 10è aniversari amb un concert al Palau de la Música Catalana i una gran trobada de bandes per Santa Tecla. "L'Ajuntament té l'obligació irrenunciable de deixar constància de la història de la ciutat a través dels llibres." Nota de tranquil·litat per a Sant Pere i Sant Pau Vallbé garanteix que la sala de lectura de Sant Pere i Sant Pau no es tancarà. L'Ajuntament està negociant amb Caixa Catalunya per adquirir el local i assegurar-ne la continuïtat permanent per al barri.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
36'
Ricardo Bofill i la nova façana marítima de Tarragona
El futur urbanístic de la façana marítima L'arquitecte Ricardo Bofill detalla l'avantprojecte per a la remodelació de la costa de Tarragona, un encàrrec de l'Ajuntament que busca una transformació històrica. L'objectiu principal és la recuperació de les vies del tren i la creació d'una nova centralitat que uneixi la part alta amb el mar. Eixos principals del projecte • Soterrament del tren: L'element clau que elimina les barreres físiques i permet l'obertura de la ciutat al Mediterrani. • Connexió mitjançant elevadors: Es proposa una estructura minimalista amb tres ascensors i un pont lleuger per facilitar el flux de ciutadans des del Balcó del Mediterrani fins a la part baixa. • Espais públics i verds: El projecte preveu més de 300.000 metres quadrats de zones de passeig, regeneració de platges i l'ús del pi romà com a arbre autòcton de referència. Urbanisme social i integrador Bofill defensa un model de ciutat europea cohesionada: "Les ciutats funcionen quan no hi ha marginació; hem de mesclar habitatges de diferents mides i preus per evitar la creació de guetos." • Mescla de funcions: El nou centre combinarà oficines, comerços, equipaments i habitatges socials (aproximadament un 20%) amb habitatges de renda lliure. • Dignificació de barris: Barris com el Barri del Mar i el Serrallo es veuran beneficiats per l'obertura de carrers amb vistes directes al mar i la creació de noves places de pàrquing. Identitat i realisme • L'escala humana: Es rebutgen els grans gratacels a primera línia, apostant per edificis moderns però baixos (quatre plantes) que respectin el perfil de la ciutat. • Patrimoni històric: Es busca posar en valor l'Amfiteatre Romà, facilitant-ne l'accés des de la zona marítima per integrar-lo plenament en el paisatge urbà. • Viabilitat econòmica: Bofill insisteix que no és un projecte utòpic, sinó una proposta realista i equilibrada que Tarragona pot assumir per esdevenir una ciutat cosmopolita.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Entrevista als Reis del Carnaval de Tarragona
Preparatius i emocions davant la festa de la disbauxa L'entrevista presenta la Yolanda Fuentes (Associació de Veïns d'Icomar) i l'Esteve Torres (Comparsa Aquí hi ha Marro) com els nous Reis del Carnaval. Tots dos expliquen com han arribat a ostentar aquest títol honorífic i què representa per a ells i les seves comparses. Aspectes clau de la reialesa carnavalera Elecció per mèrits: El títol s'atorga a les comparses guanyadores de l'any anterior, basant-se en la puntuació de la disfressa, la carrossa i l'equip de música. Compromís i disponibilitat: Ser Rei o Reina requereix una disponibilitat total durant la setmana de festa, obligant sovint els protagonistes a agafar-se vacacions laborals. Presència masculina: Es comenta la dificultat de trobar homes a les comparses, amb una proporció aclaparadora de dones (fins a 40 dones per cada 6 homes). El paper institucional i personal "Poder representar la teva ciutat en aquests quatre dies de festa és una experiència que a tothom li agradaria." Els convidats confessen que, tot i els nervis i la timidesa inicial, el Carnaval permet una transformació personal gràcies a la protecció de la màscara. Tot i que afirmen que "al Carnaval no hi ha protocol", reconeixen que tenen una agenda atapeïda d'actes oficials i coreografies assajades que han de complir amb rigor. Finalment, fan una crida a la participació ciutadana, convidant tothom a gaudir de la llibertat que ofereix la festa per ser, per uns dies, qui cadascú vulgui ser.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Projecte de transformació de la façana marítima de Tarragona
Visió general de la renovació urbana de Tarragona El projecte presentat planteja una transformació històrica i ambiciosa per a la ciutat de Tarragona. L'arquitecte destaca que la iniciativa es troba en una fase avançada de desenvolupament informàtic i preveu una presentació pública de gran impacte. Valors fonamentals de la ciutat El discurs posa en relleu les qualitats que fan de Tarragona un lloc excepcional per a la intervenció urbanística: * Herència Romana: Es reivindica el passat de Tarragona com a capital de l'Imperi Romà, destacant que posseeix una consistència històrica superior a moltes altres ciutats europees. * Emplaçament Geogràfic: L'elecció del lloc per part dels romans no va ser a l'atzar, sinó basada en criteris de llum, clima i estratègia. * Microclima i Estètica: La ciutat gaudeix d'una llum daurada característica, una roca específica i un entorn natural de pins i mar que li donen un caràcter visualment "caribeny" i únic al Mediterrani. Eixos del nou projecte urbanístic L'arquitecte descriu la proposta com un projecte "esbojarrat" —en paraules de l'alcalde—, que s'entén com a modern, atractiu i enfocat a les futures generacions. "Tenim aquesta oportunitat única d'aquesta recuperació de les vies... la possibilitat que la part baixa es transformi en una nova centralitat." Punts clau de la intervenció: Soterrament del tren: L'alliberament de l'espai ocupat per les vies és el motor del canvi. Nova centralitat: Creació d'un segon centre neuràlgic a la part baixa que connecti fluidament amb la part alta. Espais públics: Es preveuen més de 300.000 metres quadrats de zones verdes, passejos i regeneració de les platges. Connectivitat: Implementació de mecanismes per facilitar el flux de ciutadans entre els diferents nivells de la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Dret Internacional i l'Ordre Unipolar: El Cas de l'Iraq
Anàlisi del Dret Internacional davant la Guerra Preventiva L'episodi examina la crisi del dret internacional arran de la intenció dels Estats Units d'intervenir militarment a l'Iraq de manera unilateral. S'exposa que el dret contemporani es basa en una premissa fonamental: la prohibició absoluta de l'ús de la força armada, una conquesta històrica consolidada a la Carta de les Nacions Unides de 1945. Excepcions Legals a l'Ús de la Força Es detallen les dues úniques vies legals per utilitzar la força: Legítima defensa: Ha de ser immediata, necessària i proporcionada. L'expert subratlla que la legítima defensa mai pot ser preventiva. Autorització del Consell de Seguretat: Requereix el consens dels 15 estats membres, incloent el no-vet de les cinc potències permanents. L'Emergència d'un Nou Ordre Imperial El text descriu la transició d'un sistema bipolar (Guerra Freda) a un món unipolar dominat pels Estats Units. S'argumenta que aquesta potència està instaurant un ordre imperial on: Es margina les Nacions Unides quan no serveixen als seus interessos. Es vulnera el dret internacional sistemàticament sense mecanismes sancionadors efectius. S'utilitzen arguments morals per sobre dels jurídics, com es va veure a Kosovo i Afganistan. "L'incompliment del dret és una forma de constatar que el dret existeix." Cap a una Globalització de la Democràcia Es planteja la necessitat urgent de reformar les estructures de governança mundial, ja que el model de postguerra està obsolet. L'autor advoca per una globalització dels drets humans i la democràcia per evitar la hipocresia de mantenir aliances amb dictadures segons interessos econòmics. La societat civil internacional es presenta com el motor necessari per exigir un món regit per la justícia i no per la llei del més fort.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Revisió del Pla General i trasllat de la CLH a Tarragona
Estat de la revisió del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) El tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona, Raül Font, explica que la revisió del PGOU es troba en una fase tècnica molt avançada. Després d'un procés de maduració i de consens amb les associacions veïnals, l'objectiu és aprovar el document inicial abans de finalitzar l'actual legislatura municipal. Els eixos estratègics del nou planejament Segons Font, el projecte se sustenta en diversos punts clau o "projectes estrella": Relligar la ciutat: Connectar els barris de ponent amb el centre per superar el creixement desordenat dels anys 60 i 70. Soterrament de la via del tren: Projecte encarregat al gabinet de Ricard Bofill per millorar la façana marítima. Mobilitat sostenible: Reserva de sòl per a un futur tramvia o metro lleuger que faciliti el transport de viatgers. Nova centralitat: Creació de la ciutat judicial a l'altre costat del riu Francolí per dignificar l'entrada a la capital. El trasllat de la CLH (antiga Campsa) Un dels anuncis més destacats és el preacord ferm per traslladar les instal·lacions de la companyia logística d'hidrocarburs situades vora el riu Francolí. "L'objectiu prioritari és que el trasllat no costi ni un duro a les arques municipals." Detalls de l'operació urbanística Finançament: El cost del trasllat (estimat en 4.000 milions de pessetes) i la construcció d'un quart pont es finançaran mitjançant l'aprofitament urbanístic dels terrenys. Nou espai ciutadà: De les 13 hectàrees alliberades, unes 8 es destinaran a crear un gran parc verd que connectarà amb el parc del riu. Efecte dominó: Es preveu que aquesta intervenció modernitzi tot el polígon Francolí i elimini una barrera industrial històrica al costat del nucli urbà.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Estratègies del Port de Tarragona davant la Crisi de l'Iraq i Missió al Japó
Gestió del Port de Tarragona en Context Internacional L'entrevista amb Lluís Badia, president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, aborda la complexa situació internacional marcada per la imminent guerra de l'Iraq i les futures aliances comercials a l'Extrem Orient. El Conflicte de l'Iraq i la Posició del Port Badia analitza la situació global no només com un conflicte bèl·lic, sinó com una trencadissa geopolítica que afecta l'OTAN i la Unió Europea. Respecte a la presència de vaixells de guerra al port, destaca: El Port no té vocació de ser una base logística de l'OTAN, però ha de complir els compromisos internacionals de l'Estat Espanyol. Qualifica de "demagògica" la moció municipal que intenta restringir l'ús de les instal·lacions portuàries per a finalitats bèl·liques, recordant que les competències corresponen al Govern de l'Estat. Manifesta el seu suport a les alternatives diplomàtiques de les Nacions Unides. "El Port de Tarragona no serà referència ni base de vaixell nuclear ni serà base de res; serà un punt més, com els altres ports del Mediterrani." Missió Empresarial al Japó: Kawasaki i Logística La setmana vinent s'inicia una missió comercial clau al Japó amb més de 60 representants institucionals i empresarials. Els objectius principals són: Consolidar l'acord amb el Port de Kawasaki, un dels més importants del país nipó. Potenciar el tràfic de vehicles i contenidors, amb l'objectiu d'esdevenir un centre importador de marques japoneses. Desenvolupar la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) a la Pineda mitjançant l'intercanvi de know-how amb experts japonesos. Expansió a l'Argentina i Projectes Locals L'entrevista també repassa l'èxit de la gestió al Port de Rosario i la possible expansió al Port de Santa Fe. A escala local, Badia anuncia que la nova Llotja de Pescadors de Tarragona estarà operativa en uns 60 dies, esdevenint una instal·lació emblemàtica a Europa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
3'
Imputació d'assassinat per a Fernando Adelit pel cas Glòria Sanz
Actualitat judicial a Tarragona L'edició informativa de Tarragona Ràdio segueix de prop l'evolució del cas Glòria Sanz. Aquest matí, l'acusat Fernando Adelit ha passat a disposició judicial a l'Audiència de Tarragona per prestar declaració davant el jutjat d'instrucció número 2. La petició del Ministeri Fiscal El fiscal en cap, José María Parra, ha estat contundent en la seva intervenció després de les dues hores de declaració de l'acusat. Els punts clau de la seva compareixença han estat: Imputació d'assassinat: La fiscalia rebutja la qualificació d'homicidi (que suposaria uns 12 anys) i demana la d'assassinat, que comporta una pena de fins a 20 anys de presó. Agravant de traïdoria: Es considera que l'atac contra Glòria Sanz va ser "violent i covard", aprofitant circumstàncies que asseguraven l'execució sense risc per a l'agressor. Risc de fuga: El fiscal ha sol·licitat presó preventiva sense fiança, argumentant l'elevat perill de fugida, recordant que l'acusat ja va escapar anteriorment abans de ser detingut a Holanda. "El fiscal ha imputat uns fets que poden ser constitutius d'un delicte d'assassinat per concórrer l'agravant de traïdoria." Properes passes del procediment Actualment, la decisió recau sobre la titular del jutjat, Susana Montesinos. Si la jutgessa accepta la petició de la fiscalia: Es dictarà l'ordre de presó preventiva. L'investigat serà traslladat de forma immediata per la Policia Nacional cap a la presó de Tarragona. L'expectació és màxima al Palau de Justícia a l'espera de la resolució definitiva sobre la situació de l'acusat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Actualitat a Tarragona: Cas Glòria Sanz i Agenda Cultural
Resum de la Jornada Informativa L'episodi d'avui se centra principalment en l'actualitat judicial i la programació cultural i social de la ciutat de Tarragona. El focus mediàtic es troba al Palau de Justícia, on s'estan produint novetats sobre el cas de la metgessa Glòria Sanz. Actualitat Judicial: El Cas Glòria Sanz L'exnòvio de la víctima i principal sospitós, Fernando Adelit, ha arribat aquest matí als jutjats per declarar davant la titular del jutjat d'instrucció número 2, Susana Montesinos. Trasllat discret: El detingut ha estat traslladat en un vehicle de la Policia Nacional directament als garatges per evitar els mitjans de comunicació. Intervinents: En la declaració hi participen el fiscal en cap de l'Audiència, Josep Maria Parres, i la defensa (encara per confirmar si és d'ofici o particular). Expectativa: Es preveu que cap a les 11:00 h el sospitós pugui ser traslladat a la presó de Tarragona. Cultura i Societat A banda de la crònica negra, el programa repassa l'agenda local: Exposició "Anà d'Art": Una mostra al Moll de Costa impulsada pels responsables de la botiga El Negrito i la Negrita que recull obres d'artistes diversos. Gestió del Cementiri: Acord entre la Fundació de Sant Pau i Santa Tecla i l'empresa municipal CERFUM per a la gestió conjunta del cementiri de la ciutat. Turisme de Congressos: Tarragona acollirà una trobada d'organitzadors professionals de congressos de tot l'Estat, amb la presència d'Emili Mateu. Espais Habituals Un quart de català amb el Centre de Normalització Lingüística. Espai de salut en col·laboració amb l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. "Fernando Adelit està prestant declaració davant de la titular del jutjat d'instrucció número 2... serà el fiscal en cap qui portarà directament aquest cas."