Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

1441-1464 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
La Festa Major de Sitges i els seus vincles amb Tarragona
Sant Bartomeu: Una Festa d'Interès Nacional L'entrevista amb l'expert Jordi Cubillos ens apropa a la Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges, una celebració reconeguda pel seu alt valor patrimonial. Durant la conversa, es destaca la forta connexió entre el model festiu de Sitges i el de Tarragona, compartint una estructura de seguici popular pràcticament idèntica. Similituds i Elements del Seguici Ambdós municipis comparteixen una tradició arrelada al Penedès i al Camp de Tarragona. Els elements més destacats són: Gegants i Bèsties: Gegants centenaris, americanos, capgrossos, el drac (amb 81 anys d'història) i una àliga singular que llança foc. Balls Populars: Diables, bastons, gitanes, pastorets, cercolets i la Moixiganga. Castells: Amb la participació de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Aniversaris i Referències Històriques L'edició d'enguany és especialment rellevant per la coincidència de fites històriques: 150 anys de la primera referència escrita al Diari de Barcelona sobre els balls de Sitges. 25è aniversari de l'Agrupació de Balls Populars de Sitges. 10è aniversari de la Colla Jove de Castellers de Sitges. Tradició Religiosa i Actes Centrals Malgrat la modernitat, Sitges manté gairebé intacta la seva litúrgia: "És una de les poques festes majors que manté gairebé intacta tota la tradició religiosa al voltant de Sant Bartomeu." Els actes clau inclouen l'Entrada de Grallers, el solemne ofici parroquial i la processó de Sant Bartomeu. També es destaca el Castell de Foc de la vigília com un dels moments més espectaculars pel seu entorn marítim.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
31'
Entrevista a Joan Miquel Nadal: Actualitat i reptes de Tarragona
Inici del Curs Polític i Reptes de l'Alcalde L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, analitza l'inici d'una tardor intensa marcada per la seva triple responsabilitat: l'alcaldia, la candidatura al Consorci del Camp i el lideratge de la llista de CiU per Tarragona a les eleccions al Parlament. Seguretat Industrial i Comunicació Arran de l'accident a la refineria de Repsol a Puertollano, Nadal expressa una crítica severa a l'AEQT (Associació Empresarial Química de Tarragona): • Considera inacceptable que l'associació no hagi comunicat clarament les diferències de seguretat entre Puertollano i Tarragona per tranquil·litzar la població. • Deures per a la indústria: > "És l'AEQT qui ha de sortir a la palestra i explicar que el que ha passat a 500 quilòmetres no pot passar aquí." • Defensa el Pla Director com una eina de seguretat i no com un perill per als llocs de treball. Infraestructures i Mobilitat Urbana Projectes Ferroviaris i el Tercer Pont • Façana Marítima: Nadal confirma que el prestigiós arquitecte Ricardo Bofill presentarà dues alternatives per eliminar l'ascensor del projecte original, buscant una solució "invisible" i integrada. • Soterrament: L'alcalde insisteix que la prioritat real és el soterrament de la via del tren. • Connexions Viàries: Reclama al Ministeri de Foment que culmini la rotonda definitiva al Pont de Santa Tecla per evitar la provisionalitat actual. Reordenació del Trànsit al Centre • Admet el caos viscut en l'accés a la Plaça de la Font i el Cós del Bou, però ho atribueix a la mala sort (trencament d'una canonada) i a la dificultat de trencar amb els hàbits de conducció dels ciutadans. Estratègia Territorial i Futur Polític • Consorci del Camp de Tarragona: Nadal defensa un model base en la cooperació de municipis amb personalitat pròpia, rebutjant el concepte de "zona metropolitana" que, segons ell, engoleix la identitat local. • Candidatura Electoral: L'alcalde es mostra optimista davant les eleccions al Parlament, tot i criticar que el PSC hagi escollit un candidat de Reus en lloc d'un de Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
77a Travessia al Port de Tarragona: Tradició i Esport
Celebració de la 77a Travessia al Port de Tarragona El proper diumenge es durà a terme la 77a edició de la històrica Travessia al Port de Tarragona, una de les proves de natació més antigues de l'Estat. L'esdeveniment coincideix amb el 125è aniversari del Reial Club Nàutic de Tarragona (RCNT), entitat organitzadora. Novetats i Canvis de Calendari Enguany, la competició s'ha traslladat a la segona quinzena d'agost per evitar la saturació d'actes durant les festes de Santa Tecla i no coincidir amb altres proves del calendari federatiu. Segons José Luis Tapia, delegat de natació del club, aquest canvi busca: Facilitar la logística i l'accés dels participants. Atreure nedadors d'altres clubs que no tinguin competicions simultànies. Donar més relleu a l'aniversari del club. Recorreguts i Categories La jornada es dividirà en dues modalitats principals segons la distància: Travessia Petita (1.000 metres): Sortida a les 11:00 h des del pont mòbil fins a l'Escala Reial. Orientada a benjamins i persones que no s'atreveixen amb la distància llarga. Travessia Gran (2.000 metres): Sortida a les 12:00 h des de la bocana del port. Equival a unes 80 piscines de 25 metres, requerint una bona condició física. Les categories van des dels més joves fins als Màsters (dividits per decennis fins als majors de 70 anys). Com a novetat per l'aniversari, hi haurà premis en metàl·lic per als podis de cada categoria, a més de trofeus especials com el Trofeu Coca-Cola. Inscripcions i Públic Tot i que la prova està oberta a nedadors federats de clubs com el Club Natació Tàrraco, també es permet la participació lliure mitjançant una llicència de dia per cobrir l'assegurança obligatòria. Es preveu la participació d'un centenar de persones. "L'aigua està assolint temperatures de final de setembre, uns nivells quasi increïbles que afavoriran la presència de nedadors." Per al públic, el Moll de Costa es presenta com el millor mirador per seguir la competició, ja que permet veure els atletes a molt poca distància en el tram final.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
2'
Sessió d'agraïments i reconeixement formal
Introducció a la Sessió Aquesta breu intervenció es caracteritza per una sèrie d'interaccions protocol·làries basades en l'agraïment mutu. L'objectiu principal és establir un marc de cortesia i cordialitat entre els participants. Punts clau de la interacció Agraïment continuat: Es repeteix la fórmula de gratitud de manera sostinguda durant tota la sessió. Reconeixement de la tasca: Cada intervenció reforça el valor de la feina feta o del servei prestat. Manteniment del protocol: No s'introdueixen temes complexos, centrant tota l'atenció en la comunicació positiva. "Gràcies." En resum, el contingut reflecteix una dinàmica de validació recíproca on la brevetat i la claredat són els elements predominants del discurs.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Exposició Monocrom del Grup Fotogràfic del Port de Tarragona
Inauguració de l'exposició Monocrom El passat 14 d'agost es va inaugurar al Tinglado 3 del Moll de Costa l'exposició fotogràfica titulada Monocrom, una iniciativa del grup de treballadors i aficionats del Port de Tarragona. Aquesta mostra estarà disponible per al públic fins al 31 d'agost. Detalls del contingut i la temàtica L'exposició destaca per l'ús del blanc i negre, una tècnica que, segons els autors, requereix una visió especial i una planificació prèvia del contrast i les tonalitats. Temàtica lliure: Cada autor ha aportat obres segons els seus gustos i experiències, des de paisatges de Corbera d'Ebre fins a monuments o espectacles musicals. Visió artística: Posant èmfasi que la qualitat de la foto no depèn només de la càmera, sinó de la visió personal de qui dispara. Espectacles: Un dels participants, en Josep Maria Puerta, presenta fotografies del festival Dixieland de Tarragona, aprofitant els jocs de llums dures i contrastades. L'Associació i reptes futurs El grup fotogràfic, que compta amb uns 25 socis, serveix com a nexe d'unió i coordinació entre els empleats del port. Tot i que no tothom participa activament en cada mostra, el nivell de qualitat va augmentant en cada edició. "Els mitjans no són tan importants sinó la visió que té cadascú de les coses." De cara al futur, l'associació ja planeja noves activitats: Consolidar l'exposició sobre el Carnaval com un esdeveniment anual. Preparar una propera mostra dedicada als paisatges en color. Continuar realitzant sortides fotogràfiques per copsar noves imatges. Finalment, els convidats agraeixen el suport del Port de Tarragona per oferir espais emblemàtics que serveixen de plataforma cultural a la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Objectius i reptes del Consell Comarcal del Tarragonès
Entrevista a Carles Sala sobre el nou mandat al Tarragonès El president reelegit del Consell Comarcal del Tarragonès, Carles Sala, analitza la situació institucional de l'ens després de la reforma legislativa del Parlament de Catalunya i exposa els eixos d'actuació per als pròxims quatre anys. El valor del consens i la unitat política Sala destaca que el consell s'ha constituït com un govern d'unitat, un cas pràcticament únic a Catalunya on les cinc forces polítiques representades han arribat a un acord de gestió. Aquesta decisió respon a la pèrdua de la majoria absoluta de CiU i a la voluntat de prioritzar l'acord sobre la confrontació dialèctica per beneficiar els municipis. Reivindicació de noves competències El president critica que la nova llei no hagi aportat millor finançament ni més poders. En aquest sentit, reclama generositat a la Generalitat i a la Diputació per traspassar competències que podrien gestionar millor des de la proximitat. Entre les 41 competències proposades destaquen: * L'emissió de cèdules d'habitabilitat per evitar desplaçaments innecessaris als ciutadans. * Gestió de l'urbanisme supramunicipal i medi ambient. * Serveis socials més enllà de l'atenció primària. * Formació d'adults i ensenyament. Projectes clau per al mandat L'entrevista repassa diverses iniciatives estratègiques per a la comarcadel Tarragonès: 1. Desenvolupament Turístic: La signatura d'un conveni amb el departament de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP) i l'Ajuntament de Tarragona per a un estudi a la zona de llevant. 2. Infraestructures: Reunions a Madrid amb el Ministeri de Foment per repassar els calendaris de l'A-7, l'A-27 i el ferrocarril. 3. Tecnologia: Impuls de la fibra òptica i l'ADSL a municipis petits com Renau o Salomó, a més de crear espais de teletreball i formació. 4. Residus: Unificació del servei de recollida de brossa en una sola empresa per guanyar eficiència i oferir millores com els contenidors soterrats. La polèmica del Consorci del Camp de Tarragona Respecte a les eleccions al Consorci, Sala lamenta que els estatuts obliguin que el president sigui un alcalde, impedint que el president de la Diputació pugui ocupar el càrrec. Tot i això, expressa el seu suport personal a Joan Miquel Nadal per presidir l'ens. "Com més acords hi hagi de sortida per tirar endavant les coses, millor que millor en una administració que treballa pels ajuntaments."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Actualitat del Trànsit i Mobilitat a Tarragona
Actualitat Viària i Protestes Laborals a Tarragona L'episodi d'avui se centra principalment en tres eixos informatius que afecten la mobilitat i la situació laboral a la demarcació de Tarragona, destacant especialment els canvis en la circulació pel centre històric. Accidents i Incidències en el Trànsit S'ha registrat un accident a l'autopista A7 al seu pas per l'Aldea (quilòmetre 323) en direcció nord (Tarragona), provocant el tall d'un carril i petites retencions. A la ciutat de Tarragona, s'ha produït un tall espontani al passeig de la Independència, davant la fàbrica Tabacalera (Altadis). Els treballadors, en el seu primer dia de retorn de vacances, han protestat en assemblea pel futur tancament de la factoria. Nova Reordenació Viària a la plaça de la Font A partir d'avui dimecres, l'Ajuntament de Tarragona ha fet efectiva una reordenació del trànsit a la zona de la Rambla Vella i el carrer Cos del Bou: * Carrer Portalet: Passa a ser exclusivament de baixada cap a la Rambla Vella. * Carrer Sant Oleguer: Esdevé l'única via de pujada per accedir al carrer Cos del Bou. * Carrer Cos del Bou: Es converteix en la via principal d'accés al pàrquing de la plaça de la Font, malgrat la seva recent remodelació com a carrer semi-peatonal. Reaccions i Opinions La unitat mòbil ha recollit diverses impressions sobre aquest canvi: "Crec que hem deixat fruir poc els pobres veïns que tenien aquesta ànsia de tindre una zona peatonal per convertir-lo de seguida en un lloc d'accés al pàrquing." — Albert Vallbé, regidor de l'Ajuntament (a títol personal). Comerciants i veïns: Expressen dubtes sobre la funcionalitat de la corba de gir des de la Rambla Vella cap a Sant Oleguer, qualificant-la de massa estreta per a vehicles grans i camions de repartiment. Confusió inicial: S'ha desplegat un dispositiu de la Guàrdia Urbana per informar els conductors que intenten girar per l'antic accés del carrer Portalet.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Valoració de les reformes viàries a Tarragona
Context de les reformes a Tarragona L'episodi recull testimonis sobre les recents modificacions en la circulació de diversos carrers de Tarragona. Es posa especial èmfasi en algunes zones problemàtiques on la nova distribució dificulta la mobilitat. Punts crítics de la circulació El gir entre la Rambla Vella i el carrer Sant Oleguer es descriu com un espai reduït i complicat per als vehicles. S'espera que l'Ajuntament assumeixi la responsabilitat de millorar la senyalització o la gestió d'aquest punt. A la zona de la Plaça de la Font, els canvis es perceben com un inconvenient major per als transportistes. Crítica del sector logístic Els professionals del transport expressen la seva frustració pel temps perdut en els desplaçaments interns: "Cada vegada que entro a Tarragona, dues hores. Tres clients, dues hores." Segons el testimoni, el canvi de circulació obliga a fer voltes innecessàries, provocant el col·lapse d'algunes vies que abans eren d'accés directe. Aspectes positius No obstant les queixes per la mobilitat, hi ha una valoració favorable pel que fa a l'estètica urbana: La reforma del carrer Cós del Bou ha estat rebuda amb optimisme, qualificant-la com a molt maca.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
3'
Valoració de la reordenació viària a la Rambla Vella
Balanç de la jornada de trànsit L'episodi recull el testimoni directe d'en Luis, agent de la Guàrdia Urbana, que ha estat vigilant la circulació des de les 7 del matí a la zona de la Rambla Vella i el carrer Sant Oleguer. L'objectiu de la seva presència és gestionar la nova reordenació viària que s'ha implementat a la ciutat de Tarragona. Punts clau de la intervenció: Baixa incidència: Els usuaris habituals estan força informats sobre els canvis i el nombre de conductors despistats ha estat molt baix. Girs prohibits: S'han detectat casos aïllats de conductors que intentaven fer el gir des de la Rambla Vella directament cap al carrer Sant Oleguer, o que intentaven creuar recte des del carrer Girona ignorant la línia contínua. Accessibilitat per a vehicles pesants: Malgrat la polèmica inicial, s'ha confirmat que els camions de tots els mides han pogut maniobrar sense dificultats. Zones de conflicte: Mentre que la cantonada de Sant Oleguer es manté tranquil·la, s'ha informat que el punt entre Rambla Vella i el carrer Portalet presenta més complicacions per la inèrcia de girar cap al pàrquing de la Plaça de la Font. "Han entrat vehicles de totes les mides i ningú ha tingut cap problema. Han entrat tots sense fer cap mena de maniobra." Per acabar, s'ha suggerit que, en cas que fos necessari en un futur, l'amplada de la vorera permetria fer ajustos sense dificultar el pas dels vianants per millorar encara més la fluïdesa del trànsit.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
22'
Entrevista a Joan Aregio: Reptes de la Diputació de Tarragona
Joan Aregio i el nou mandat a la Diputació de Tarragona L'actual president de la Diputació de Tarragona, Joan Aregio, detalla en aquesta entrevista la seva visió de la institució després d'un mes en el càrrec. Defineix la casa com una entitat "endreçada i eficient" que ha de mantenir la seva missió principal d'assistència als municipis, especialment als més petits i amb menys recursos. Projectes estratègics i infraestructures Durant la conversa, s'identifiquen diversos eixos d'actuació per a la demarcació: L'ITER a Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant: Considerat un projecte d'importància planetària que aportaria beneficis econòmics directes i indirectes. Millora de la xarxa viària: Es planteja la necessitat de redimensionar el paper de la Diputació, traspassant algunes carreteres a la Generalitat, mentre s'executen obres com les de la carretera de l'Argilaga o la del Catllar. Gasificació del territori: Prioritat per afavorir la instal·lació de gas en municipis petits per frenar l'envelliment i millorar la qualitat de vida. Gestió del patrimoni a Tarragona ciutat Aregio aborda dues qüestions clau en l'àmbit patrimonial de la capital: La Sabinosa: Proposa un ús públic compatible amb la preservació natural, suggerint usos culturals o educatius similars al model de la Universidad Menéndez Pelayo a Santander. Rebutja qualsevol explotació privada. La Plaça de Toros: Se n'estudia el cobriment per permetre usos polivalents més enllà de les corrides, tot i que la propietat continuarà sent de la Diputació i el finançament de les obres s'haurà de negociar amb l'Ajuntament. El futur del Consorci del Camp de Tarragona Com a president provisional de l'ens, Aregio analitza l'escenari previ a les eleccions del 16 de setembre: Defensa que un procés electoral amb candidatures com les de Nadal (Tarragona) i Pérez (Reus) és un exercici de salut democràtica. Expressa el seu model de Consorci com un lobby d'interessos comuns (transports, infraestructures) i no com una nova capa de l'administració metropolitana. "No et pot córrer més les ganes que el cervell, perquè les coses s'han de fer ben fetes."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
26'
H2O: El repte de la visibilitat LGTBI a Tarragona
L'Associació H2O i la realitat LGTBI a Tarragona El podcast presenta una entrevista amb José Antonio Pérez Oliver, president d'H2O, l'única associació de suport al col·lectiu homosexual a les comarques de Tarragona en el moment de l'enregistrament. L'entrevista aprofundeix en les dificultats de viure l'opció sexual en ciutats petites i la necessitat de crear referents locals per evitar la guetoïtzació o la migració forçada cap a grans metròpolis com Barcelona o Madrid. Principals desviaments i temes de debat • L'anonimat contra la proximitat: A diferència de les grans ciutats cosmopolites, a Tarragona o Reus la proximitat social dificulta el procés de "sortir de l'armari" per por al judici familiar i social. • L'adopció i l'oposició de l'Església: Es comenta la postura frontal del Vaticà contra l'adopció per part de parelles homosexuals. Pérez Oliver argumenta que el debat també existeix dins del col·lectiu i de la mateixa Església, on hi ha veus més obertes. • Tòpics i discriminació subtil: L'entrevistat denuncia que, tot i que la discriminació directa és menys freqüent per ser "políticament incorrecta", persisteix una discriminació hipòcrita i subtil basada en prejudicis masclistes. "L'homosexualitat és una vessant més de la sexualitat en la societat i s'ha de poder viure obertament allà on hagis nascut." Estructura i serveis de l'associació • Reunions i debats: L'associació organitza trobades setmanals per oferir suport emocional, especialment a joves que se senten sols en el seu procés. • Col·laboració amb heterosexuals: Es destaca la importància que persones heterosexuals s'impliquin en campanyes de sensibilització, com la lluita contra el VIH/Sida. • Dones lesbianes: Es reconeix que el col·lectiu de dones lesbianes pateix una doble discriminació (per gènere i per opció sexual) i té encara menys referents públics.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Crònica de la Diada Castellera de Sant Magí
Balanç d'una Diada Ràpida i Brillant El resum de la jornada castellera de Sant Magí a la plaça de les Cols destaca per una execució excepcionalment àgil, amb una durada de només dues hores i cinc minuts. Aquesta celeritat va permetre que el públic es mantingués expectant i que el treball de les colles i els mitjans fóra molt més còmode. Actuacions de les Colles de Tarragona Colla Jove Xiquets de Tarragona: Van demostrar una gran consolidació descarregant el 2 de 8 amb folre, el 3 de 8 i el 4 de 8. L'Albert Grau, cap de colla, mira ja cap a estructures superiors com el 5 de 8 per a les pròximes cites a El Catllà i Igualada. Xiquets de Tarragona: Tot i arribar amb dubtes, van ser els grans protagonistes en la superació de contratemps. Van carregar el 3 de 8 i el 2 de 8 amb folre, i van culminar descarregant el 4 de 8. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van complir els seus objectius amb escreix, descarregant el 3 de 7, el 4 de 7 i el 2 de 6 amb una seguretat tècnica molt destacable. Xiquets del Serrallo: Van viure la jornada més agredolça amb una caiguda inicial de 3 de 7 que va condicionar l'actuació. Es va posar de manifest el debat sobre la dependència de camises d'altres colles per completar les pinyes. Properes Cites al Calendari L'activitat no s'atura amb un cap de setmana farcit de castells: "Sant Magí ha estat un punt d'inflexió; ara toca consolidar i donar un pas més." Dissabte: Actuació destacada al Catllà. Diumenge: Cites a Igualada i l'Arbós. 30 d'Agost: Diada de Sant Fèlix a Vilafranca amb retransmissió de Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Recital de Marta Mateu i Jordi Solé a Les Muralles
Concert Líric al Passeig Arqueològic de Tarragona Els músics tarragonins Marta Mateu (soprano) i Jordi Solé (pianista) presenten el seu recital dins del cicle Les Muralles. L'entrevista explora el repertori escollit per a l'ocasió i reflexiona sobre la situació actual de la música clàssica a la província. Un repertori centrat en la música catalana i espanyola El programa del concert s'ha estructurat en dues parts ben diferenciades: Primera part: Dedicada a compositors catalans com Eduard Toldrà i Enric Granados. Han volgut recuperar la faceta menys coneguda de Granados interpretant peces amb textos en català com L'ocell profeta o La cançó d'amor. Segona part: Centrada en la figura de García Leoz, deixeble de Turina que va caure en l'oblit a la postguerra, i tancant amb el compositor brasiler Heitor Villa-Lobos. Reivindicació d'espais i cultura Durant la conversa, els intèrprets destaquen la necessitat de millorar les infraestructures culturals a Tarragona: Falta d'auditoris adequats: Jordi Solé reivindica espais amb condicions acústiques òptimes, més enllà dels cicles a l'aire lliure que, tot i ser idíl·lics, presenten riscos tècnics. Formació i sortida professional: Ambdós músics han hagut de formar-se fora (París, València) i assenyalen la dificultat de trobar concerts a casa degut a la gran competència i la falta de cicles estables. Accés del jovent: Es comenta l'elevat preu de les entrades d'òpera i teatre com una barrera per al públic jove, tot i que es percep un lleuger canvi en l'assistència a concerts de petit format. "Es presenta una nit molt tranquil·la, per anar a disfrutar i fer disfrutar el públic que vingui a escoltar-me."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Els portants de l'aigua de Sant Magí arriben a Tarragona
L'arribada de l'aigua de la Brufaganya a Tarragona El president dels portants de l'aigua, Vicenç Gabriel, explica el trajecte d'enguany des de l'ermita de la Brufaganya fins a Tarragona en el marc de les festes de Sant Magí. Tot i les dificultats meteorològiques, el grup manté la seva arribada puntual per a la tarda a la plaça de la Font i al portal del Carro. Incidències durant el recorregut El trajecte d'ahir va estar marcat per una forta tempesta que va obligar a modificar el timing previst: Carretera tallada: Un om centenari va caure a prop de Santa Perpètua de Gaià, bloquejant el pas durant hores. Canvis logístics: Es va haver d'utilitzar camions per traslladar alguns carros i cavalls fins a Nulles per recuperar el temps perdut. Suport institucional: L'alcalde de Querol va oferir les instal·lacions municipals i material per eixugar-se i descansar. El valor de la tradició i la col·laboració Gabriel destaca que la tradició es manté viva gràcies a la camaraderia entre portants i carreters, així com al suport dels pobles per on passen. "Sentim que la gent ens espera amb l'aigua, tenim aquest sentiment de fer un servei per la ciutat." També ha volgut agrair el suport de: Bombers i Mossos d'Esquadra: Per la seva professionalitat durant les incidències de la tempesta. Protecció Civil: Pel seguiment i seguretat en carreteres poc transitades. EMATSA: L'empresa municipal d'aigües que gestiona tota l'infraestructura logística de l'esdeveniment. L'expedició ja es troba prop dels Pallaresos i Sant Pere i Sant Pau, preparant els cavalls i els carros guarnits per a l'entrada triomfal a la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Samarreta i cartell de Santa Tecla 2003 amb el Lleó
Presentació de la Samarreta de les Festes de Santa Tecla El Ball de Diables de Tarragona, representat pel seu president Xema Gabaldà, ha presentat la tradicional samarreta de les festes de Santa Tecla 2003. Aquest any, el disseny s'inspira en el cartell oficial de les festes i té com a eix central la figura del Lleó del Seguici Popular, que celebra el seu desè aniversari. Detalls sobre la samarreta Disseny i color: Enguany s'ha optat per un color groc pàl·lid, seguint la tendència de fugir del blanc tradicional per fer la peça més atractiva i usable com a "fons d'armari". Estoc i preu: S'ha fet una tirada inicial de 2.500 unitats (superior a la de l'any passat) i es manté el preu de 9 euros. Noves talles: S'han ampliat les talles de noia (estil top) incloent una XL i una de més petita per a nenes d'entre 12 i 13 anys. Punts de venda: Es pot trobar als llocs habituals de la ciutat, com el Mercat Central, la botiga de les festes a la Rambla Nova i diversos establiments col·laboradors. El procés creatiu del cartell El Sergi Grau, autor del cartell, explica que el seu objectiu era simplificar el missatge visual per fer-lo més directe: "Santa Tecla ja té prou entitat i solidesa com a marca; per això vaig proposar treure la paraula 'festes' i deixar només Santa Tecla i Tarragona." L'estil del cartell busca una estètica dels anys 70, inspirada en obres de dissenyadors emblemàtics com Milton Glaser. Grau destaca l'ús d'una gama cromàtica variada (colors de l'arc de Sant Martí) per denotar el caràcter festiu, malgrat algunes interpretacions externes sobre el significat d'aquests colors.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Entrevista a la Banda de Gaites Fonte Fuécara a Tarragona
El folklore asturià arriba a les festes de Tarragona Entrevista a Rodrigo Molinos, director de la Banda de Gaites Fonte Fuécara (Llanera, Astúries), amb motiu de la seva actuació a la ciutat de Tarragona. La formació oferirà un espectacle que combina la tradició de les cercaviles i processons amb un format de concert més complex i variat. Estructura de l'espectacle L'actuació prevista a la Plaça Corsini es divideix en tres blocs diferenciats per mostrar la riquesa instrumental asturiana: * Primera part: Protagonisme de la bona de gaites tradicional amb acompanyament de teclat i acordió. * Segona part: Intervenció de la bandina, una formació reduïda de sis membres que utilitza instruments com la gaita, l'acordió, la flauta, el violí, el tambor i la zanfona. * Tercera part: Gran final amb la unió de tota la banda i la bandina. Revolució i futur de la música tradicional Rodrigo Molinos analitza la situació actual de la música asturiana, destacant el fenomen de l'artista Hevia com un punt d'inflexió que ha fet créixer l'interès dels joves per l'instrument. "S'està notant a les escoles de música; nois que comencen amb ganes, cosa que abans no passava." També comenta la curiosa recepció del gènere: segons el director, la música de gaites és més valorada i apreciada fora d'Astúries o en països com França, on el públic està disposat a pagar entrades per veure aquest tipus de formacions, a diferència del que passa sovint a la seva terra natal, on es veu com un element purament festiu o de processó.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Prèvia de Sant Magí i balanç casteller a Tarragona Ràdio
Preparatius per a la Diada de Sant Magí L'actualitat castellera se centra en la pròxima Diada de Sant Magí a la plaça de les Cols de Tarragona. Enguany, la jornada es preveu marcada pel realisme i la prudència, ja que, per primera vegada des de l'any 1994, no s'intentarà cap castell de nou pisos. El sostre de la diada serà el 2 de 8 amb folre. Previsions colla per colla Colla Jove Xiquets de Tarragona: Arriba amb els deures fets després de descarregar el 2 de 8 amb folre al Cos del Bou. El seu objectiu és consolidar la clàssica de vuit (3 de 8, 4 de 8 i 2 de 8 amb folre). Xiquets de Tarragona: Se situen en una posició més incerta, ja que encara no han completat cap castell de vuit aquesta temporada. Tot i això, el seu cap de colla, Joan Navarro, manté l'aposta per la clàssica de vuit. Xiquets del Serrallo: Mantenen el seu programa habitual amb construccions de set pisos (3 de 7, 4 de 7 amb agulla i 5 de 7), tot i patir manca de camises als assajos. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: En una etapa de transició després d'un canvi recent en la tècnica, apostaran per castells de set pisos com el 3 de 7 i el 4 de 7. Balanç de la Diada de la Bisbal del Penedès La històrica cita del 15 d'agost va deixar resultats desiguals entre les colles grans: Colla Joves Xiquets de Valls: Va ser la gran triomfadora en descarregar el seu primer castell de nou de la temporada (3 de 9 amb folre). Castellers de Vilafranca: Van patir problemes amb el 2 de 9 amb folre i manilles (només carregat) i el 5 de 9 amb folre (intent fallit), possiblement per falta de personal. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Va carregar el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre, però no va poder completar-los, mostrant certs nervis en l'execució. "Des de l'any 94, per Sant Magí, no es veurà cap castell de nou a la ciutat." Altres resultats destacats Castellers de la Vila de Gràcia: Han aconseguit una fita històrica en descarregar el seu primer 4 de 8. Xicots de Vilafranca: També han descarregat el seu primer 4 de 8 de l'any i han carregat la torre de vuit folrada.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
La Revetlla Remullada de Sant Magí a Tarragona
La tradició de l'aigua a Sant Magí L'entrevista amb Jordi Cartanyà, responsable de l'organització de la Revetlla Remullada, detalla els preparatius per a una de les cites més emblemàtiques de la festa major petita de Tarragona. Tot i que només té set anys d'història, s'ha consolidat com un acte imprescindible que combina música, aigua i espectacle visual. Novetats tècniques i elements de la festa Aquesta edició destaca per la millora dels aspectes tècnics per optimitzar els efectes d'aigua: Millores tècniques: S'ha remodelat el circuit d'aigua per permetre efectes simultanis i s'ha incorporat un nou sortidor rotatiu a la petxina. Elements tradicionals: L'espectacle compta amb figures iconogràfiques com el carro de Sant Magí, la síndria arroixadora, la petxina del Serrallo i el canti. Logística: Es mouran uns 70.000 litres d'aigua durant les dues hores que dura la revetlla. L'art de mullar i recomanacions L'organitzador subratlla que no es tracta només de llançar aigua, sinó de crear un element artístic: "Busquem que l'efecte de l'aigua sigui visualment bonic i que es pugui il·luminar bé, fins i tot tenyir-la amb llum." Per als assistents, se suggereix portar les pertinences en bosses impermeables i disposar de roba de recanvi, recordant que la música anirà a càrrec de l'orquestra Estrenos a partir de les 23:30 h a la plaça del Rei.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Grups convidats a la processó de Sant Magí de Tarragona
Grups convidats a la festivitat de Sant Magí L'espai radiofònic repassa les actuacions especials que tindran lloc a Tarragona amb motiu de la processó de Sant Magí. S'entrevisten els representants de diferents formacions que aporten el seu folclore tradicional a la festa. La Jota i les Gralles de Rasquera El Joan Farnós, representant del grup de Rasquera, explica les particularitats de la seva participació: Estil propi: La Jota de Rasquera es diferencia de l'aragonesa per ser més pausada i solemne, característica de la zona del Priorat i la Ribera d'Ebre. Composició: El grup està format per 5 parelles de balladors (10 persones) acompanyades per 3 gralles i un tabal. Recuperació històrica: La tradició es va recuperar fa uns 8 anys gràcies a l'impuls de la gent jove del poble, ja que durant el franquisme no es ballava. "Vindre a Tarragona i que la gent conega la nostra Jota per nosaltres és un orgull." El Ball de les Criades de Sitges En Joan Durant presenta aquesta proposta teatralitzada que es podrà veure a la plaça de les Cols i a la processó: Gènere: Es tracta d'un ball parlat de caràcter satíric que escenifica conflictes entre amos, criades i festejadors. Adaptabilitat: Tot i basar-se en un text recuperat de Sitges, incorporen versos referents a l'actualitat i al lloc on actuen (Tarragona). Connexió: Té una base genètica i formal similar al conegut Ball de Dames i Vells de Tarragona. Altres participants També es menciona la presència d'Astúries amb la Banda de Gaites de Prúvia, que oferirà una processó i un espectacle especial a la plaça del Mercat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
La baixada submarina de Sant Magí a Tarragona
Tradició i fe sota l'aigua L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Pedro Lluís Pradillo, membre de la Societat d'Exploracions Submarines (SES), detalla una de les tradicions més singulars de les festes de Sant Magí: la col·locació de la imatge del sant en una cova submarina. Aquesta pràctica, que es remunta a l'any 1957, uneix la devoció pel patró amb el món del submarinisme a la zona del Mar Internum. Programa d'actes per a la diada La jornada de demà preveu un seguit d'activitats obertes a tota la ciutadania a la costa tarragonina: 9:00 h: Inici amb una xocolatada popular i coca per a tots els assistents. Matí: Concurs de dibuix infantil i una travessia de natació amb aletes d'aproximadament un quilòmetre. Missa de campanya: Oficiada per un capellà en un xalet privat cedit per a l'ocasió a tocar del mar. 12:30 h: L'acte central de la baixada del Sant. La figura, que pesa 25 quilos, es transporta flotant sobre l'aigua fins a l'entrada de la cova, on és enfonsada pels submarinistes. La cova de Sant Magí La imatge es custodia durant tot l'any en una petita cova situada entre la platja del Miracle i la platja de la Rabassada, un espai natural on els submarinistes poden observar la fauna autòctona. Segons explica Pradillo: "Sempre fiquem el sant a la cova i el deixem fins a l'any que ve... és una cova molt petitona, té un foradet i allà es deixa tot l'any." L'acte compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona i la Creu Roja per garantir la seguretat d'aquells que vulguin seguir el procés des de l'aigua amb ulleres de busseig.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Conflicte laboral: Possible tancament de Tabacalera a Tarragona
Situació Crítica a la Factoria de Tarragona Els representants del comitè d'empresa de Tabacalera a Tarragona han passat pels micròfons de Tarragona Ràdio per expressar la seva profunda indignació davant l'anunci de la direcció de tancar la planta. Malgrat el període de vacances, la situació és de màxima alerta entre els 250 treballadors directes de la factoria. Punts Clau del Conflicte Rendibilitat i Viabilitat: El comitè defensa que la fàbrica és rentable i productiva. Denuncien que s'estaven realitzant inversions i millores organitzatives que tot just havien de començar a donar fruits després de l'estiu. L'Assemblea d'Informació: El proper dimecres s'han convocat dues assemblees per informar la plantilla sobre els detalls del pla industrial presentat a Madrid i decidir les primeres passes a seguir. Impacte Social: Es calcula que el tancament podria afectar indirectament unes 1.500 persones, entre familiars i empreses de serveis externs de la zona. Estratègia i Suport Institucional Els representants dels treballadors han iniciat una ronda de contactes per cercar suports polítics: Ajuntament de Tarragona: Ja s'ha aprovat una moció per unanimitat contra el tancament. Hi ha una reunió prevista amb l'alcalde Joan Miquel Nadal pel dia 21. Generalitat de Catalunya: Trobada programada amb el conseller de Treball i Indústria, Antoni Fernández Teixidor, el dia 28 a Barcelona. "Farem el que convingui per mantenir la nostra fàbrica oberta; no podem permetre que per una especulació empresarial es vulgui centralitzar la producció a Logronyo." Properes Mobilitzacions A nivell estatal i europeu (afectant també plantes a Sevilla, Cadis, França i Polònia), s'estudia una proposta de vaga general per al proper 15 de setembre, tot i que encara ha de ser ratificada pels diferents sindicats a principis de mes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
5'
La Cindriada de Sant Magí amb el grup Son de Cuba
La Cindriada: Música i Tradició a les Festes de Sant Magí Tarragona Ràdio presenta un dels actes més lúdics i esperats de les festes de Sant Magí: la tradicional cindriada. Aquest esdeveniment combina la degustació de síndria a preus populars amb la millor música en directe en un entorn emblemàtic de la ciutat. Detalls de l'esdeveniment Lloc: Plaça del Fòrum, Tarragona. Data i hora: Diumenge a la nit, a partir de les 23:30h. Preu: 10 cèntims la tallada de síndria. Acompanyament musical: Actuació en directe del grup Son de Cuba. Entrevista amb Leo Cabezas, director de Son de Cuba El director del conjunt, Leo Cabezas, explica com preparen aquest concert especial enmig d'una gira estiuenca intensa per Andalusia. El repertori estarà centrat en la música tradicional cubana amb un enfocament molt emotiu: "Aquest estiu hem preparat una selecció de temes tradicionals per retre homenatge a figures com Compay Segundo i Celia Cruz, que han deixat una empremta vital en la nostra música." Repertori i Estils L'agrupació té preparades unes 26 cançons per garantir que la festa no s'aturi, incloent estils variats com: * Guaracha, Son Montuno i Boleros Son. * Clàssics internacionals com "El Cuarto de Tula", "María Cristina" o "Lágrimas Negras". La connexió cultural entre Cuba i Espanya assegura que aquests ritmes segueixin sent ideals per a les nits d'estiu, convidant a tots els assistents a ballar a la Part Alta de Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
La tradició dels Portants de l'Aigua de Sant Magí
La Baixada de l'Aigua: Tradició i Devoció tarragonina L'entrevista a Vicenç Gabriel, president de l'Associació de Portants de l'Aigua, desgrana els detalls de la festa major petita de Tarragona: Sant Magí. L'eix central és el viatge des del santuari de la Brufaganya per portar l'aigua beneïda a la ciutat, un acte carregat de simbolisme i història. Novetats d'enguany i projecció exterior La gran novetat d'aquesta edició és l'agermanament amb Palma de Mallorca. Es farà arribar aigua beneïda a una parròquia de l'illa que comparteix la devoció al sant: S'enviarà un recipient especial amb l'aigua i una carta de l'alcalde. La devoció a Mallorca prové de la tasca dels dominics, antics propagadors de la vida del sant. Es pretén donar a conèixer la tradició de l'aigua més enllà de les fronteres tarragonines. L'esforç logístic dels Portants Tot i que l'entrada a la ciutat és el moment més visible, hi ha una feina prèvia intensa que comença dies abans: Recollida de l'aigua: Es fa el diumenge anterior amb camions cuba per garantir el subministrament necessari (prop de 4.000 litres). El viatge amb carro: La baixada oficial comença el dissabte tarda des de la Brufaganya amb carros i cavalls, dormint al ras o sota els carros. Higiene i estètica: Abans de l'entrada triomfal a les 6 de la tarda, els portants duchen els cavalls i netegen els carros per oferir una imatge impecable. Un sentiment que perdura entre generacions Vicenç Gabriel destaca que, més enllà del vessant religiós, és un sentiment de tradició arrelat que passa de pares a fills (fins a cinc generacions en alguns casos). L'aigua no es cobra; és un oferiment altruista cap a la ciutat, hospitals i residències de gent gran. "Sant Magí és una cosa especial... és un sentiment que portes a dins i que et fa fer aquest esforç molt de gust."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Josep Maria Rosselló presenta el nou penó de Sant Magí
Presentació del Nou Penó de Sant Magí L'artista tarragoní Josep Maria Rosselló ha estat l'encarregat de redissenyar el penó de la festa per a les festivitats de Sant Magí, la festa major petita de Tarragona. Aquest nou element s'estrenarà oficialment el proper diumenge a l'Antic Ajuntament i participarà en l'arribada de l'aigua el dilluns següent. Procés de Creació i Inspiració La recuperació d'aquest element neix d'una proposta de Jordi Bertran, qui va mostrar a l'artista una fotografia dels anys 20 on es veia un penó portat a cavall. Rosselló destaca els següents aspectes del procés: Recerca iconogràfica: L'artista ha hagut de revisar la imatge del sant, ja que a la foto antiga apareixia amb un llibre obert, una llicència artística poc comuna. Elements personals: S'ha substituït la tradicional palma del martiri per una folguera i s'ha dissenyat un bastó basat en un model d'arrel que feia el seu avi. Estructura: El penó té una alçada de 3,5 metres i ha comptat amb la col·laboració del sastre Envers Domingo i fusters locals per garantir que la tela mantingui el moviment. Nous Projectes: L'Exposició a la Chartreuse Rosselló també ha avançat detalls sobre la seva propera exposició itinerant, "El tapís de la creació", que arribarà a Tarragona al novembre. L'artista es mostra especialment il·lusionat per exposar a l'edifici de la Chartreuse, un espai que considera magnífic i clau per a l'art contemporani a la ciutat. "És una imatge amb la llibertat que té un artista per recrear-la... un element més que ha de contribuir a la festa."