Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

1489-1512 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Estudi sobre el consum de fitoteràpia a Catalunya
L'auge dels productes naturals a la societat catalana En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Tomeu Fullana, vocal del Col·legi de Farmacèutics de Tarragona, analitza els resultats d'un estudi recent sobre el consum de fitoteràpia (productes medicinals a base de plantes) a Catalunya. Les dades revelen una realitat sorprenent: la meitat de la població catalana utilitza habitualment aquest tipus de remeis naturals. Dades clau de l'estudi L'estudi es va realitzar en 113 farmàcies de tot el territori català, cobrint tant zones urbanes com rurals. Un 50% de la població consumeix plantes medicinals per millorar la seva salut. El 43% dels usuaris combina la medicina convencional amb la fitoteràpia per a la mateixa dolència. Perfil del consumidor i usos principals L'informe defineix un perfil molt clar de l'usuari tipus: dones d'entre 40 i 65 anys. Els motius principals de consum són: 1. Trastorns digestius: Especialment l'ús de laxants, que representen gairebé el 60% d'aquest apartat. 2. Problemes de nervis i estrès: Relacionat amb el ritme de vida actual i estats depressius. 3. Control del sobrepès: Ús de productes diürètics i cremadors de greixos. El perill de l'automedicació "natural" Un dels punts més crítics de l'entrevista és l'advertència sobre la falsa percepció de seguretat dels productes naturals. Fullana emfatitza que "natural no és sinònim d'innocu": "S'ha de consultar sempre amb el professional professional més adient... i mai fer ús de l'automedicació irresponsable." Interaccions i contraindicacions: * Moltes plantes poden alterar l'efecte de la medicació convencional (especialment en malalts crònics). * La combinació de plantes per al sistema nerviós amb ansiolítics convencionals pot ser perillosa. * L'ús prolongat d'algunes plantes (més de 7 o 8 mesos) pot causar danys si no està supervisat. Evolució del mercat La fitoteràpia ha passat d'una venda tradicional "a granel" a una presentació comercialment atractiva en càpsules i extractes, fet que ha modernitzat la seva imatge i ha facilitat l'accés massiu dels consumidors.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Programació de la Festa de Sant Magí 2003 a Tarragona
Sant Magí 2003: Tradició, Aigua i Novetats El regidor de Festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, desgrana la programació de la Festa Major Petita de la ciutat, que se celebra a partir del 16 d'agost. L'eix central continua sent l'aigua, vinculada a la llegenda del sant, però amb una forta aposta per la vessant lúdica i cultural. Eixos Principals de la Festa L'element de l'aigua: Es manté la tradició religiosa (arribada de l'aigua des de la Brufaganya) i es potencia la part lúdica amb actes com la Remullada i la Cindriada (que enguany s'amenitzarà amb son cubano). Cultura i espectacles: Destaca la presència de grups de gran format com La Oreja de Van Gogh, l'obra de teatre 5mujeres.com i la música d'Antonia Font. Recuperació històrica: Es presenten dues representacions sobre la vida del sant: Les Contalles de Sant Magí (Esbart Santa Tecla) i una obra del segle XIX recuperada per l'associació La Salle. Actes Destacats per Dies Dissabte 16: El Convit, amb l'actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, substitueix la tradicional crònica a l'Ajuntament per un format més obert al carrer. Diumenge 17: La Cindriada a la plaça i el festival de l'Associació de Músics de Tarragona. Dilluns 18: Arribada de l'aigua i els carros a la ciutat des de la carretera del Pont d'Armentera. Dimarts 19 (Diada de Sant Magí): Jornada central amb la diada castellera, la processó (amb grups convidats de Sitges, Valls i Astúries) i el tancament amb la traca final. "La traca de Sant Magí ens indica que Santa Tecla ja està molt a prop." Solidaritat i Tradició Submarina Es destaca la tasca de la Societat d'Exploracions Submarines amb la seva processó sota el mar. La conselleria de festes col·labora amb Intermón Oxfam mitjançant unes samarretes solidàries que vestirà l'equip tècnic.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Primeres Festes del Barri de l'Albada a Tarragona
Presentació de les Festes de l'Albada En aquesta entrevista, Dani Juárez, president de l'Associació de Veïns de l'Albada i de la seva Comissió de Festes, presenta la programació de les primeres festes en la història d'aquest barri de Tarragona. Malgrat les dificultats pressupostàries i la normativa municipal, l'esforç col·lectiu i la solidaritat d'altres entitats han permès tirar endavant un programa complet per als dies 1, 2 i 3 d'agost. Actes Principals i Programació El programa destaca per la seva transversalitat i la participació activa del veïnat: Divendres 1: Inici amb activitats infantils (concurs de dibuix), carrera de bicicletes i l'arribada dels Grallers del Port i la Bruixa Manota. El pregó serà a càrrec de Josep Maria Andreu, president del Nàstic de Tarragona. Dissabte 2: Durant el dia hi haurà concurs de botifarra, una Gimcana popular per a totes les edats i la presentació del club de futbol Atlético Albada. A la nit, sopar de germanor i revetlla amb l'orquestra Atlanta i el concert de Los Sobraos i Xalaí. Diumenge 3: Cloenda amb un Festival Folklòric que inclou artistes com Los Calis (Nahela), Voces de Bohemia i Carmen Sayago. Les festes acabaran amb un gran castell de focs. Solidaritat i Suport Veïnal L'entrevistat subratlla que molts actes són possibles gràcies a la col·laboració gratuïta o a preus simbòlics d'artistes i entitats: "Hem de l'ensenyar a Tarragona que a l'Albada estem vius i que volem fer unes festes boniques de base voluntària." La Pirotècnica Ángel Valdallo ha finançat la meitat del castell de focs. Les colles castelleres (Xiquets de Tarragona i Sant Pere i Sant Pau) participaran amb preus molt reduïts. L'Associació de Veïns del Port ha cedit els seus elements festius de forma altruista.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Entrevista a Miguel Escalona: L'èxit de Natàlia Rodríguez
Entrevista a l'entrenador de l'atleta Natàlia Rodríguez L'actualitat esportiva de Tarragona se centra en la figura de l'atleta Natàlia Rodríguez, especialment després dels seus recents èxits internacionals. El seu entrenador, Miguel Escalona, analitza el moment de forma de la corredora de 1.500 metres i els objectius de cara al proper Mundial d'Atletisme. Trajectòria i Rendiment Actual Resultats recents: Victòries sorprenents a París, Roma i la Superlliga de Florència, on ha aconseguit consolidar-se en l'elit internacional. Millors marques: L'atleta ha registrat temps espectaculars, situant-se en els 4 minuts i 1 segon, una marca que demostra el seu creixement constant. Evolució personal: Escalona entrena la Natàlia des que tenia 12 anys. Destaca que, tot i el talent físic, la seva fortalesa mental i el suport familiar han estat claus per arribar on és ara. El camí cap al Mundial El gran repte és la cita mundialista que se celebrarà a finals d'agost. L'estratègia de preparació se centra en: 1. Mantenir la calma: Després del gruix de la càrrega física, ara el treball és de manteniment i gestió emocional. 2. Aclimatació: Adaptar l'entrenament a les condicions de calor actuals. 3. Objectius realistes: Abans de pensar en medalles, el primer pas és la classificació i superar la seva millor posició prèvia (sisena). "L'important no és només el treball d'aquest any, sinó el de molts anys acumulats que ara està donant els seus fruits." El context de l'atletisme professional L'entrenador també fa una reflexió crítica sobre la situació de l'atletisme a l'estat: * Denuncia que, des dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, el suport econòmic ha disminuït, cosa que dificulta que els joves assumeixin el risc de professionalitzar-se. * Segons Escalona, falta una estructura institucional que garanteixi seguretat als esportistes de base que volen dedicar-se exclusivament a l'esport d'elit.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
27'
Patrimoni i llegat de la comunitat jueva a Tarragona
Redescobrint el passat jueu de Tarragona L'episodi explora la riquesa cultural i històrica de les comunitats jueves medievals a Catalunya, posant un focus especial en la ciutat de Tarragona. A través d'una entrevista amb l'historiador Mario Saban i l'investigador Jordi Treserras, es presenta un nou projecte per recuperar el patrimoni del Call jueu tarragoní i es promociona un cicle de contes medievals al Pretori Romà. La importància de la cultura sefardita Els experts subratllen que el llegat jueu no es limita només a l'arquitectura, sinó que inclou una producció intel·lectual immensa que sovint ha estat ignorada. • La comunitat jueva medieval tenia un nivell d'alfabetització del 100%, contrastant amb l'analfabetisme general de l'època. • Es calcula que hi ha unes 3.000 obres de filòsofs i savis jueus produïdes a Espanya entre els segles X i XIV. • La cultura sefardita no va desaparèixer el 1492 amb l'expulsió, sinó que va perviure cinc segles més a l'exili mantenint el ladino i les tradicions. El projecte de recuperació a Tarragona Jordi Treserras explica la iniciativa de la Universitat de Barcelona i l'Ajuntament per posar en valor el patrimoni jueu local. • Història mil·lenària: Es creu que la presència jueva a Tàrraco podria remuntar-se al segle I, vinculada a la figura de Sant Pau. • Patrimoni ocult: Molts habitatges actuals de la Part Alta conserven elements del call, com ara façanes austeres o forats per a les mezuzot. • Turisme cultural: L'objectiu és integrar Tarragona a la Red de Juderías de España, creant rutes que connectin amb altres poblacions com Tortosa. "La cultura jueva espanyola no va morir amb l'expulsió de 1492, sinó que va seguir pervivint cinc segles més fora d'Espanya." Activitats lúdiques Com a punt de partida per apropar aquesta història al gran públic, s'organitza un cicle de contes jueus medievals. Aquests relats, carregats de lliçons morals i valors universals, serviran per dinamitzar espais històrics com la Plaça del Rei a Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
La consolidació de la Festa del Renaixement de Tortosa
Vuitena edició d'un esdeveniment de referència En aquesta entrevista, Enric Canroig, director de la Festa del Renaixement de Tortosa, celebra l'èxit i la consolidació d'una festivitat que ja és coneguda arreu del territori. Després d'un inici d'actes intens des de dijous, la ciutat es prepara per al cap de setmana de màxima afluència. Participació ciutadana i identitat El punt fort de la festa és, sens dubte, la implicació dels tortosins: * Més de 3.000 persones es vesteixen d'època, inclosos comerciants, forners i restauradors. * Prop de 500 actors participen en les diferents representacions i animació de carrer. * Existeix un gran valor artístic i econòmic en el vestuari; alguns vestits arriben a superar els 6.000 euros a causa de les teles i la passamaneria utilitzada. "A Tortosa el fenomen de la festa ha estat un fenomen característic molt peculiar de participació ciutadana, on tothom s'hi ha incorporat." Cultura, gastronomia i espectacles L'esdeveniment no només destaca pel seu rigor històric en el vestuari, sinó també per la seva oferta cultural i culinària: * Gastronomia històrica: Una vintena de restaurants ofereixen menús del segle XVI, assessorats per experts com el xef de Set Portes. * Espectacles emblemàtics: Destaquen propostes com La Taverna d'Enrico, un espectacle teatralitzat i cantat pel grup Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. * Simultaneïtat: En hores punta, es poden arribar a veure fins a 24 espectacles simultanis en diferents punts del nucli antic. El director convida tothom a visitar els punts d'informació, com la Botiga del Renaixement, per descobrir l'extens programa d'actes que omple els carrers de xanquers, malabaristes i llegendes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Altafulla celebra la 8a Fira d'Agricultura Ecològica
La Mostra de Natura a la Vila Closa d'Altafulla Altafulla dona el tret de sortida a la vuitena edició de la Mostra de Natura, una fira centrada en l'agricultura ecològica i el medi ambient que té lloc a l'emblemàtica Vila Closa. Joan Vives, membre de l'Associació Medi Ambiental de Sínia, detalla un programa ple d'activitats que van més enllà dels estands comercials. Els Tres Eixos de la Fira L'esdeveniment s'estructura al voltant de tres pilars fonamentals per oferir una experiència completa al visitant: Fira Comercial: Mercat d'expositors amb productes ecològics i entitats ambientals (de 19:00 a 00:00 hores). Jornades Tècniques: Espais de debat i aprenentatge per a professionals i interessats en les tècniques de l'agricultura ecològica. Activitats Complementàries: Sortides amb bicicleta, tallers infantils, música en directe i exhibicions castelleres. Educació i Conscienciació Ambiental Un dels objectius principals és la divulgació pedagògica. Per als més petits, destaquen els tallers de reciclatge i l'inflable educatiu de la Junta de Residus. A més, es posa un èmfasi especial en la gestió de l'aigua amb exposicions dedicades al riu Gaià i la importància de preservar els espais naturals locals. "No n'hi ha prou en estar conscienciat; s'ha d'actuar en conseqüència i adquirir hàbits respectuosos amb l'entorn." Benestar i Salut La fira també integra activitats per a la connexió personal i l'entorn natural, com ara: Sessions matinals de Ioga a la platja. Tallers de Tai-txi acompanyats de música d'arpa. Demostracions de cosmètica natural i aromateràpia.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Festes dels barris Maria Cristina i Cronista Sessé
Programació i recuperació de les festes del barri En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, en Josep Maria Llort, secretari de l'Associació de Veïns, detalla el programa de les festes que apleguen els carrers Cronista Sessé, Hernández Sanahuja, Maria Cristina i López Peláez. Les festes, recuperades l'any 1982 després de tres dècades d'absència, celebren ara 22 anys de trajectòria continuada. Actes destacats i cultura popular El programa destaca per una barreja d'actes tradicionals i novetats per a totes les edats: El Ball de la Reina Maria Cristina: Un sainet teatral únic d'aquest barri que utilitza la sàtira per repassar l'actualitat local i mundial amb personatges històrics. Col·leccionisme: S'organitza la primera trobada de plaques de cava, amb peces catalogades i una placa exclusiva amb l'escut del barri. Activitats familiars: Xocolatades, tallers d'arts escèniques, jocs infantils i el tradicional lliurament de regals als nadons del barri. Esport i tradició: La cursa popular i de patins, seguida d'un esmorzar popular amb pa amb tomàquet i vi del Priorat. Cohesió i espais públics L'entrevista també posa en relleu la importància de la convivència veïnal i el record a figures clau com Josep Maria Salvador i Orpí, director de Caixa Tarragona i impulsor de la recuperació de les festes, qui recentment ha donat nom a una plaça remodelada al barri. "No volem que sigui només per als quatre veïns, volem que sigui oberta a tota la ciutat i que vinguin a participar." Les festes clouran amb una exhibició castellera a càrrec dels Xiquets de Tarragona i els Xiquets del Serrallo, i una cantada d'havaneres.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
23'
La Lleva del Biberó: Memòries de la Batalla de l'Ebre
Testimonis de la Lleva del Biberó Aquest podcast recull el commovedor testimoni de supervivents de la Lleva del Biberó, joves de només 17 anys que van ser enviats al front durant la Guerra Civil Espanyola. Els protagonistes narren la transició forçada de la infantesa a la maduresa enmig del conflicte bèl·lic. L'experiència al front i la Batalla de l'Ebre Els convidats descriuen amb detall la duresa de la vida a primera línia, especialment a la zona del riu Ebre i les serres de Pàndols i Cavalls. • Condicions de vida: Destaquen la falta d'aigua, la calor extrema i l'ús de la boira matinal com a únic moment de treva abans dels bombardejos. • Pèrdua de la por: Expliquen com la mort constant de companys els feia habituar-se a les baixes, transformant la seva psicologia per sobreviure. • Sentiment de supervivència: El propòsit compartit de molts era, simplement, tornar a casa vius, adaptant-se a les ordres i al perill. Impacte en el projecte de vida La guerra va estroncar les aspiracions professionals de tota una generació. • Alguns volien ser metges, d'altres professors d'idiomes o músics, però van acabar treballant en la banca o la indústria per necessitat de postguerra. • Un dels testimonis comenta que va exercir de sanitari durant el conflicte gràcies a la seva formació prèvia, fet que li va permetre sobreviure sense disparar. "Tu res en sabies de mi, jo res en sabia de tu. Més a final de matinada, tremolós i mal ferit, tu m'abraçaves." Un llegat de pau i germanor Actualment, les trobades a la Cota 705 de la serra de Pàndols no tenen un caràcter polític, sinó commemoratiu. • Símbol de pau: El monument erigit és un recordatori perquè les generacions futures no hagin de viure mai un conflicte similar. • L'antibel·licisme: Després de passar fins a 14 anys entre la guerra i el servei militar (la "mili"), els supervivents es declaren profundament antibel·licistes per vivència personal. • La memòria històrica: Subratllen la importància de no oblidar aquests fets que els van marcar com a homes i com a societat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Festa de la Pau Preventiva a Tarragona: Art contra la Guerra
Art contra la Guerra: Una iniciativa ciutadana i artística Representants de la plataforma Art contra la Guerra a Tarragona, entre ells Oriol Grau, el Josep i el Javi, presenten la seva propera acció: la Festa de la Pau Preventiva. Aquesta plataforma va néixer arrel del conflicte a l'Iraq amb l'objectiu d'unir el sector artístic de la ciutat en una causa comuna de protesta pacífica. La unió del col·lectiu artístic Els convidats destaquen que la plataforma ha aconseguit una mita històrica a Tarragona: * Unió de disciplines: Actors, músics, pintors i escriptors treballen plegats superant l'aïllament professional habitual. * Autogestió: La infraestructura de la festa (so, llums, logísitica) es basteix amb el material cedit pels mateixos grups. * Continuitat: Tot i que va començar com una acció d'emergència, la voluntat és mantenir el moviment actiu mentre durin les injustícies mundials. "Quan la gent s'uneix, té més força per reivindicar, per demanar, per exigir... i això hauria de fer tremolar segons quin regidor." Detalls de la Festa de la Pau Preventiva L'esdeveniment tindrà lloc aquest dissabte al Passeig de les Palmeres i s'estructura en dues parts: Tarda (a partir de les 19:00h): Tallers de dansa, contes, capoeira, construcció de jocs i l'actuació d'un "exèrcit de pega" format per actors que satiritzaran les maniobres militars. Nit: Concerts de grups tarragonins com Rubén Aguilar, Besten, Escuses i altres contes, Ràbia Acústica i Time Travel. Consum ètic i boicot Com a part del missatge polític de la jornada, la festa promou el consum alternatiu: * Es vendrà Meca-Cola en lloc de Coca-Cola, com a gest de boicot a les grans multinacionals vinculades indirectament a conflictes. * Part dels beneficis de la beguda (tots els refrescs costaran 1 euro) es destinaran a ONGs tant occidentals com del món àrab.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Entrevista a Àngels Bassas per l'obra Electra
Diàleg sobre la representació d'Electra a Tarragona En aquesta entrevista realitzada per Tarragona Ràdio, s'anuncia la programació cultural d'estiu a la ciutat, destacant el cicle de dansa Cel Obert i la representació de la tragèdia clàssica Electra de Sòfocles al Teatre Auditori del Camp de Mart. L'actriu protagonista, Àngels Bassas, comparteix la seva experiència personal i professional en interpretar aquest personatge de gran exigència física i emocional. Característiques de la producció L'obra destaca per diversos elements clau que la fan accessible i moderna: Versió de José Sánchez Sinisterra: Una adaptació que condensa l'essència de la tragèdia en una hora i mitja, respectant l'estructura original de Sòfocles. Estètica i posada en escena: Se substitueixen les túniques i màscares clàssiques per un vestuari més proper (anys 40-50) i una escenografia d'estil mediterrani amb presència d'aigua. Universalitat dels temes: El text aborda emocions plenament vigents avui dia, com l'odi, la venjança i l'amor. Accessibilitat per al públic L'actriu aclareix que, tot i tractar-se d'una tragèdia grega, no cal ser un expert per gaudir-ne: "Realment no necessites saber la història per entendre-la. Tots els antecedents que la gent no pugui conèixer s'expliquen en una escena." L'èxit de la producció ha estat notable, amb afluències massives en espais com el Festival Grec de Barcelona, consolidant aquesta proposta com una de les cites culturals més potents de la temporada a Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Actualitat local i serveis a Tarragona Ràdio
Panorama del Bloc Informatiu i Publicitari Aquest fragment de ràdio presenta una barreja dinàmica entre espais de publicitat local, agenda cultural i la prèvia dels continguts del matí a Tarragona Ràdio. L'emissió destaca per la seva forta proximitat al territori, oferint serveis essencials i propostes de lleure per a la ciutat. Serveis i Ofertes Educatives Autoescola Tarragó: Es promociona com una opció amb més de 50 anys d'experiència, oferint mètodes fàcils i preus especials per a joves a la Rambla Nova. Centre d'Estudis FET: Ofereix classes de reforç d'estiu amb grups molt reduïts (màxim 4 alumnes) o classes individuals, destacant la flexibilitat horària i la manca de matrícula. Agenda Cultural i Festiva Exposició d'Art: Es destaca la mostra de quadres d'Alexandre Ixemdri a la sala Ribas Art del carrer Méndez Núñez fins a l'1 d'agost. Festes de l'Algara: Programació del 1 al 3 d'agost amb orquestres com Atlanta, El Show i actuacions de Voces de Bohemia. Continguts del Magazín Matinal L'emissora anuncia la seva programació especial d'estiu (de 8:00 a 13:30 hores), incloent: Salut Pública: Entrevista amb el professor Jordi Miró sobre una nova xarxa de recerca contra el dolor crònic coordinada per la Universitat Rovira i Virgili. Societat: Ajornament de l'entrevista amb la Societat d'Exploracions Submarines, tot i que es recorden les projeccions documentals al Moll de Costa. Cultura i reivindicació: Secció de cuina amb Francesc Llo i la presentació de la festa de la "Pau Preventiva" organitzada per la plataforma Art contra la Guerra. Memòria Històrica: Commemoració del 65è aniversari de la Batalla de l'Ebre. "Tarragona Ràdio, tota l'actualitat i els serveis que cal saber per sortir de casa ben informat."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
9'
Recerca multidisciplinària sobre el dolor a Catalunya
Coordinació de la recerca sobre el dolor a Catalunya S'ha creat una nova xarxa de recerca impulsada pel Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu d'aglutinar esforços i coordinar els diferents grups d'investigació del país. Aquesta iniciativa compta amb la participació de 68 investigadors i 9 grups de recerca, incloent-hi tres grups de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'objectiu de la xarxa multidisciplinària La xarxa no només busca potenciar la recerca individual, sinó crear un espai multidisciplinari que integri professionals de diversos camps: - Medicina i Infermeria - Psicologia - Fisioteràpia - Farmacologia El repte del dolor crònic Tot i que el dolor agut serveix com un mecanisme biològic de supervivència, el dolor crònic es converteix en una problemàtica que no es resol amb els mitjans habituals. L'estudi se centra en l'impacte integral d'aquesta condició: "Si els governs fessin una anàlisi clara de quin és l'impacte econòmic que té el dolor a la població, dedicarien molt més recursos, perquè l'impacte és impressionant." Impacte social i línies de recerca El dolor crònic genera repercussions econòmiques, laborals i familiars significatives. Els pacients sovint pateixen una manca de comprensió pel fet de no presentar problemes orgànics visibles, creant un cercle viciós de frustració. La xarxa treballa en dues línies principals: Epidemiologia: Conèixer la realitat del territori i els factors que cronifiquen el dolor. Eficàcia diferencial: Identificar quina tècnica és més efectiva per a cada tipus de persona i patologia específica.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
34'
Dret i Presó: Una experiència docent innovadora a la URV
Innovació a la Facultat de Ciències Jurídiques L'episodi explora l'assignatura Dret i Presó, una iniciativa pionera de la Universitat Rovira i Virgili (URV) que ha estat guardonada pel seu caràcter innovador. Aquesta matèria permet als estudiants de dret sortir de les aules per oferir assessorament jurídic real dins del Centre Penitenciari de Tarragona. Una experiència de vida i acadèmica El projecte no es limita a la teoria jurídica, sinó que es descriu com una experiència de vida transformadora tant per als alumnes com per als interns. Els punts clau de la dinàmica inclouen: • Assessorament directe: Els estudiants, sota la supervisió del jurista criminòleg José Francisco García, tracten amb interns sobre temes com demanar trasllats, permisos de sortida o recursos contra sancions. • Responsabilitat professional: L'alumnat redacta escrits que tenen conseqüències reals en la vida dels presos, cosa que genera un alt grau d'implicació. • Trencament de mites: L'experiència serveix per a desmitificar la vida a la presó i humanitzar les persones recluïdes. Impacte en els estudiants i el futur professional Els alumnes participants, Míriam Morell i Javi Forcadell, destaquen que aquesta assignatura ha estat la més impactant de la seva carrera. Es subratlla la importància del canvi de xip: "Aquesta experiència personal i professional ens ha marcat; hem après a mirar la persona més enllà del delicte que hagi comès." Col·laboració Institucional L'èxit de l'assignatura es deu a la col·laboració entre l'àrea de Dret Penal de la URV i la direcció del centre penitenciari. Tot i que existeixen models similars als Estats Units (anomenats clinics), aquesta fòrmula de desplaçament físic i treball directe amb un jurista del centre es considera única a l'Estat espanyol.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
Festa Major de Riuclar: Tradició i implicació veïnal
Celebració de la Festa Major al barri de Riuclar L'entrevista a Nati Hernández, presidenta de l'Associació de Veïns, detalla l'inici imminent de la Festa Major de Riuclar, un dels barris més emblemàtics de Tarragona. La nova junta afronta amb il·lusió el repte de mantenir les tradicions alhora que s'introdueixen elements innovadors per fomentar la participació ciutadana. Actes destacats i tradicions Concurs de Portals: Un clàssic que celebra 20 anys d'història. Es basa en la imaginació i la crítica social o satírica de temes d'actualitat i de barri. Pregó innovador: Enguany el pregó no el farà una figura pública, sinó una entitat juvenil del barri mitjançant una representació teatral sobre la visió dels joves. Playbacks: Activitat amb rècord de participació que aplega més de 25 actuacions de veïns de totes les edats, incloent-hi famílies senceres. Homenatge a la gent gran: Programat per al divendres amb una sorpresa bomba: una cançó creada expressament per i per a les persones grans del barri. Valors de la festa "No volem que sigui només anar a ballar a la verbena, sinó que la gent del barri es senti partícip i s'impliqui en la celebració." L'organització subratlla que la festa està oberta a tota la ciutat de Tarragona, destacant el bon ambient i l'hospitalitat característica de Riuclar per rebre els visitants amb els braços oberts.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
L'excel·lència docent i d'investigació a la URV
Reconeixement a la Qualitat Docent de la URV En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, en Joan Carles Brunat, president de la Comissió de Seguiment de Qualitat del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (URV), desgrana la importància dels premis a l'excel·lència docent i investigadora que atorga la institució. Objectius i impacte dels premis Els guardons, que celebren la seva tercera edició, neixen amb una doble finalitat: Reconeixement de la feina ben feta: Trencar amb la cultura de la desconfiança davant l'èxit i valorar l'esforç honest dels docents. Efecte mimetisme (cross-fertilization): Estimular que altres facultats i grups adoptin pràctiques d'èxit, generant una reacció en cadena de millora de la qualitat a tota la universitat. Categories i evolució Per adaptar-se a la realitat acadèmica, el Consell Social ha estructurat els premis en tres modalitats: 1. Individual: Per l'esforç particular de professors concrets. 2. Col·lectiva: Fruit de la cooperació de tota una escola o departament. 3. Cooperació interuniversitària: Una nova categoria que promou el treball en xarxa, seguint els models europeus de finançament. Projectes destacats Es citen iniciatives pioneres com el projecte de bioinformàtica i, especialment, el curs de Dret i Presó, que destaca pel seu component social i pràctic: "Estàs donant un servei necessari a la societat i, a la vegada, estàs enriquint les capacitats d'aquestes persones pel dia de demà." La URV es referma així com una universitat que, tot i el seu tamany mitjà, competeix directament en qualitat i innovació amb les grans institucions catalanes i estatals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Manifest per la Seguretat Ciutadana a Tarragona
Els professionals del sector i representants de diverses entitats de la societat civil tarragonina han creat una coordinadora per denunciar la degradació de la seguretat a la demarcació. Han redactat un manifest amb propostes concretes davant l'augment delictiu i la presència de bandes organitzades. Eixos principals de la denúncia Realitat vs. Sensació: Els ponents defensen que la inseguretat no és una percepció subjectiva, sinó una realitat tangible que afecta la qualitat de vida, considerada un dret fonamental. Mancança de recursos: Es critica la insuficiència d'efectius de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, així com un desplegament dels Mossos d'Esquadra considerat massa lent i progressiu per a les necessitats actuals. Inoperància de les 'operacions estètica': S'ha denunciat que l'arribada d'agents en pràctiques només durant l'estiu a la costa no soluciona el problema estructural de falta de personal. Propostes i reclamacions Coordinació radical: Una reorganització profunda de les Juntes de Seguretat perquè incloguin veus més properes al carrer, com associacions de veïns i agents operatius. Mesures preventives i socials: La seguretat no pot ser només policial; calen polítiques d'integració social per evitar la reincidència, especialment entre el col·lectiu immigrant que es troba en situacions administratives desesperades. Responsabilitat local: Es proposa que l'alcalde de cada ciutat sigui el responsable directe de la coordinació policial al seu territori. "El ciutadà no vol explicacions de competències; el que vol és que li solucions el problema en el moment que t'avisa."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
La Lliga contra el Càncer a Tarragona: Serveis i Sopar Benèfic
La tasca de la Lliga contra el Càncer L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Anna Mozota (Lliga Salou) i Lluïsa Ferras (delegada de Tarragona) posa de manifest la intensa activitat d'aquesta associació a la demarcació. La seva missió abasta des del suport directe al malalt fins a la prevenció i la recerca. Línies d'actuació i serveis principals Suport psicològic i emocional: Ofereixen acompanyament a través de voluntaris, molts dels quals han superat la malaltia, i compten amb l'assistència de professionals com la doctora Agustina Sirgó. Ajudes pràctiques: Subministrament de pròtesis mamàries immediates per reduir l'impacte psicològic postoperatori i ajudes econòmiques familiars. Prevenció i detecció precoç: Són pioners en l'enviament de cartes per a mamografies a dones d'entre 50 i 62 anys, facilitant cites programades per reduir l'angoixa. Educació i sensibilització: Campanyes a escoles i universitats contra el tabaquisme juvenil, donat que és un factor de risc determinant. Conscienciació i voluntariat L'associació compta amb unes 80 delegacions i més de 100 voluntaris actius. Les convidades subratllen que el càncer és una malaltia "democràtica" que no distingeix edats ni classes socials, la qual cosa facilita la solidaritat ciutadana. "Una persona que ja ho ha passat i que t'està explicant que tot se supera és el més important per a la malalta en aquell moment." Sopar Benèfic a Salou Es recorda la celebració d'un sopar benèfic el proper divendres al Club Nàutic de Salou per recaptar fons. Les representants agraeixen la col·laboració d'empresaris i particulars, destacant que fins i tot les aportacions més petites a la "fila zero" són vitals per mantenir els seus programes gratuïts.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
30'
Sessió de Benvingudes i Salutacions Nocturnes
Introducció i Benvinguda En aquest episodi ens centrem exclusivament en l'acte de la salutació formal i la recepció de l'audiència en un context nocturn. El contingut és una reiteració constant de la frase bona nit, servint com un exercici de presència i reconeixement de l'interlocutor. Dinàmica de la Sessió • La repetició rítmica de les salutacions crea un ambient de cordialitat. • Es posa èmfasi en el manteniment d'un to constant i respectuós durant tota la durada de l'enregistrament. • La interacció, tot i ser monòtona en contingut, busca establir un vincle directe amb l'oient a través de la comunicació verbal bàsica. El Valor de la Cortesia "Bona nit" Aquesta cita resumeix l'essència de tot el podcast, on no es busca profunditzar en temes complexos, sinó en la reiteració del protocol social més elemental. Cada intervenció reforça la idea de finalitzar el dia amb una actitud positiva i educada. Conclusió L'episodi finalitza mantenint la mateixa estructura d'inici a fi, consolidant un missatge de pau i bona voluntat mitjançant l'ús sistemàtic de les salutacions en català.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Actualitat Castellera: Èxit a les Santes i Debat sobre el Risc
Crònica de la Diada de les Santes a Mataró L'actualitat castellera del cap de setmana ha estat marcada per l'actuació a Mataró, avançada per motius de calendari, que s'ha consolidat com una de les cites més rellevants de juliol. Tres colles hi van participar amb resultats diversos: Capgrossos de Mataró: Han demostrat un nivell excepcional en només 7 anys d'història. Van descarregar el 2 de 8 amb folre, el 3 de 9 amb folre i el 5 de 8 (la catedral). Marxen de vacances amb els deures fets i amb el 4 de 9 amb folre a l'horitzó. Castellers de Vilafranca: Van confirmar el seu liderat actual descarregant el seu segon 2 de 9 amb folre i manilles de la temporada (gama extra). Es preparen per a un Sant Fèlix ambiciós on podrien intentar el 3 de 10. Bordegassos de Vilanova: Van tenir més dificultats a causa de la falta de relleu en la canalla, carregant el 3 de 8 però havent de recórrer a castells de la gamma de set per completar l'actuació. Polèmica: El debat sobre la seguretat infantil S'ha posat sobre la taula un controvertit article d'opinió publicat a La Vanguardia per l'escriptora Remei Margarit. El text critica durament la participació de nens en els castells, argumentant que es posa en risc la seva integritat física. "Qui es va inventar aquest joc de risc es va jugar la integritat dels nens, que són els que estan a dalt, i no la dels adults." Jordi Sorinyac respon a aquestes crítiques matisant diversos aspectes: * El risc és inherent a molts esports (com el bàsquet o el futbol) que no estan en entredit. * Les caigudes amb lesions greus són un percentatge molt baix (inferior al 5%). * La visibilitat mediàtica de les grans diades pot distorsionar la percepció de perill real. Activitat a Tarragona i Agenda Les colles tarragonines també han estat actives: * Xiquets de Tarragona: Actuació al carrer Francesc Bastos descarregant el 2 de 7. No van intentar el 4 de 8 per manca d'efectius a la pinya. * Colla Jove de Tarragona: Actuació a Perafort amb castells de la gamma de set i el 2 de 7. Properes cites destacades: La Riera de Gaià: Possibles castells de nou de la Colla Vella i primers castells de vuit dels Xiquets de Tarragona. El Catllar: On la Jove de Tarragona podria portar el seu primer 2 de 8 amb folre de l'any.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Èxit tarragoní al G2: L'expedició Gasherbrum II assoleix el cim
Crònica d'una fita històrica al Karakorum L'expedició tarragonina Gasherbrum II (G2), vinculada al Club Natació Tarragona, ha aconseguit completar amb èxit l'ascens a aquest vuit mil de 8.036 metres d'alçada. En una connexió directa amb el Camp Base, els protagonistes han compartit els detalls d'aquesta exigent aventura al Pakistan. Detalls de l'ascensió El moment clau: El cim es va assolir diumenge al matí (hora local) després de diversos intents frustrats per les condicions meteorològiques. Col·laboració estratègica: Davant les dificultats i el desgast físic, l'alpinista Javi Aymar va sumar forces amb una expedició canària per realitzar l'atac final al cim. Condicions extremes: L'equip va haver de superar vents forts i temperatures gèlides que els van obligar a retrocedir en intents anteriors quan ja es trobaven a cotes superiors als 7.000 metres. Declaracions dels protagonistes "Vam fer pinya i vam poder arribar-hi... les coses van sortir bé i ara, contents i cap a casa." Josep Maria Maixer, cap de l'expedició, ha destacat la fortalesa de l'equip i l'enyorança de la llar després de dos mesos d'expedició. Per la seva banda, un emocionat Javi Aymar, amb la veu visiblement afectada pel fred i l'esforç, ha descrit l'arribada al cim com un moment de gran felicitat i pura il·lusió. Propers passos L'expedició ja prepara el retorn a Tarragona, on s'espera que puguin compartir l'experiència detallada amb la ciutat un cop s'hagin recuperat de l'esgotament físic i l'aclimatació inversa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Participació dels Mossos d'Esquadra als Jocs de Policies i Bombers
Els Mossos d'Esquadra als Jocs Mundials L'episodi se centra en la participació de diversos membres del cos de Mossos d'Esquadra en la desena edició dels Jocs Mundials de Policies i Bombers. Els convidats, Manel Cabellós i Manel Ramia, expliquen la seva motivació per participar-hi, especialment pel fet que l'esdeveniment se celebra "a casa", a Barcelona. Modalitats de Tir La disciplina del tir té una representació molt important entre els agents participants. Es distingeixen principalment dues modalitats: Tir de precisió: Una disciplina d'estil olímpic on el Manel Cabellós competeix. IPSC (Tir de Recorregut): Explicat pel Manel Ramia, és una modalitat d'origen americà molt més dinàmica. Es basa en situacions reals adaptades a la tasca policial. Combina moviment, velocitat i precisió sobre diferents blancs (cartró, metall o mòbils). El tirador ha d'identificar quins blancs cal batre i quins no es poden tocar. Adaptació de les proves al servei públic El programa destaca com moltes de les competicions estan directament inspirades en la feina diària dels cossos de seguretat i emergències: Bombers: Proves com la pujada d'escales amb l'equip complet (oxigen, casc i mascareta). Policia: Modalitats híbrides com el pentatló policial que inclou natació, cross i tir. Objectius de l'esdeveniment Més enllà de la competició, els Jocs tenen una vessant social i professional crucial: "L'objectiu és promoure l'apropament dels cossos policials a la ciutadania i mostrar la seva preparació." Intercanvi professional: Es realitzen fòrums culturals, debats i simpòsiums per compartir experiències entre agents de més de 100 països. Imatge pública: Sota l'eslògan "se les juguen per tu", es busca humanitzar la figura del policia. Coordinació territorial: Els agents destaquen que les competicions locals prèvies a Tarragona ja serveixen per millorar la relació amb altres cossos com la Guàrdia Civil o la Policia Nacional.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Jordi Sendra: Reptes i manteniment de Tarragona
Projectes de Manteniment per a la Legislatura 2024-2028 Jordi Sendra, regidor de serveis públics de l'Ajuntament de Tarragona, detalla les seves prioritats per a la nova legislatura de quatre anys. Després d'una etapa de nou mesos més "estressant", Sendra celebra tenir temps per a una planificació estratègica que vagi més enllà de les grans infraestructures i se centri en el dia a dia del ciutadà. Jardineria i Zones Verdes L'eix principal de la seva gestió serà el control exhaustiu dels espais naturals i el seu manteniment: Plànol de Zones Verdes: S'està elaborant una cartografia detallada de totes les zones verdes de la ciutat per assegurar que cap racó quedi sense manteniment. Contractes d'Adjudicació: Ja s'han formalitzat nous contractes per a zones clau com Sant Pere i Sant Pau, Mas de les Flors, Tarragona 2 i els jardins de la Platja del Miracle. Modernització del Rec: Es preveu la instal·lació de rec automàtic en tots els jardins antics per optimitzar els recursos hídrics. Gestió dels Arbres: Amb un cens d'uns 24.000 arbres, l'Ajuntament manté el compromís de fer una poda completa de tota la ciutat en cicles de tres anys. Manteniment de les Vies Públiques Sendra destaca que la percepció de la qualitat de vida depèn de les "coses petites": Reparació immediata: Prioritat per arreglar rajoles trencades o mobiliari malmès. Renovació de voreres: Planning d'actuació per substituir les voreres més antigues d'acord amb el departament d'urbanisme. Civisme i Convivència El regidor fa una crida a la responsabilitat compartida i destaca la importància de les sentències judicials recents contra l'incivisme: "Ens costen molts diners als ciutadans el manteniment del mobiliari urbà... és una pena que per quatre ciutadans mal educats la resta ens haguem de gastar uns diners extres." Es posa un èmfasi especial en el control de les defecacions de mascotes i el respecte pel mobiliari públic per evitar despeses innecessàries de reposició.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Propostes festives: Mercat Medieval de Batea i Fideuada de l'Ametlla
Agenda festiva del cap de setmana a les comarques de Tarragona L'espai repassa les principals cites culturals i gastronòmiques de la regió, destacant activitats a la Terra Alta i el Baix Ebre que conviden al turisme de proximitat. Batea: El retorn a l'època medieval i música en directe La localitat de Batea celebra la cinquena edició del seu Mercat Medieval, una iniciativa impulsada per l'Associació de Dones La Templada. Els punts clau de la celebració són: Gran participació: Més de 30 parades d'artesania i oficis tradicionals. Divulgació històrica: Visites guiades al casc antic porxat, a un molí recentment descobert i a un pou de neu. Demostracions: Presència d'un mestre aiguardenter mostrant el procés realitzat amb alambins. Gastronomia local: Recomanació de tastar els vins de la zona i les pastes artesanals (com les coquetes de mel i sardina). A més, el dissabte a la nit el músic Paul Fuster oferirà un concert al Centre Cultural i Recreatiu Sant Isidre, presentant el seu disc Happy Nothing. L'Ametlla de Mar: Tradició marinera a la taula L'itinerari continua cap a la costa amb la IX Fideuada Popular de l'Ametlla de Mar (La Cala). Jordi Gazeni, regidor de turisme, destaca l'essència d'aquest esdeveniment: Identitat calera: Els fideus rossejats són un plat originari de les barques de pesca, elaborats amb un brou de peix de gran qualitat per la proximitat amb el Delta de l'Ebre. Concurs i festa: El dissabte a la Confraria Nova, 38 participants mostraran els seus secrets culinaris davant un jurat. Degustació: Es repartiran gratuïtament entre 1.500 i 2.000 racions per als assistents. "Com a l'Ametlla, enlloc. Som un poble que encara conserva la seva identitat marinera sense estar arrasat pel turisme de masses."