Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

1465-1488 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
6'
45a Edició del Concurs de Castells i Escultures de Sorra
Tradició i Creativitat a la Platja de la Rabassada En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Anna Molà, presidenta del Club Maginet, ens detalla els preparatius de la 45a edició del concurs de castells i escultures de sorra. Aquest esdeveniment és un dels actes més emblemàtics i tradicionals que marquen l'inici de les Festes de Sant Magí a la ciutat de Tarragona. Orígens i Evolució de l'Esdeveniment El concurs té una llarga trajectòria que es remunta a una iniciativa nacional amb la participació d'empreses com Coca-Cola i el diari El Correu Català. Amb la desaparició d'aquests patrocinadors, el Club Maginet va assumir la gestió total de la cita tarragonina per mantenir viva la tradició. Detalls de la Competició Participants: L'acte aplega anualment entre 70 i 100 persones de totes les edats, des de nens petits fins a adults que realitzen veritables obres d'enginyeria. Internacionalització: Tot i ser una festa local, el fet de celebrar-se a la platja el 15 d'agost atrau turistes italians i francesos que s'hi inscriuen de forma espontània. Dues Categories Principals: Castells: On es valora principalment l'alçada i l'estabilitat estructural de la sorra. Escultures: On prima la creativitat (figures com sirenes o detalls arquitectònics complexos). "Amb la sorra és difícil, l'estabilitat no és la mateixa... hi ha gent que ve preparadíssima amb eines de paleta i ganivets per donar forma." Informació Pràctica Data i Hora: Divendres 15 d'agost a les 12:00 h. Ubicació: Platja de la Rabassada. Inscripcions: Es poden realitzar fins a una hora abans de l'inici del concurs a la mateixa platja.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Festes Majors del Barri de Bonavista a Tarragona
Celebració de les Festes de Bonavista L'entrevista a Ramon López, president de l'associació de veïns de Bonavista, detalla el programa de les festes majors d'aquest barri tradicional de Tarragona. Enguany, el pregó anirà a càrrec de l'alcalde Joan Miquel Nadal, marcant l'inici d'uns dies plens d'activitat. Actes Destacats i Novetats Inici i Coronació: Les festes comencen amb el pregó i la coronació de la reina i les dames, mantenint la tradició davant la falta de candidats per al títol de 'mister'. Oci Nocturn: Es preveuen concerts, una discoteca mòbil que s'allargarà fins a la matinada i revistes de varietats amb mims i mags. Activitats Infantils i Esportives: Marató pels carrers del barri per als més petits. Parc infantil i concurs de playback. Torneig de futbol 'Mare Nostrum' amb equips locals com el Torreforta i la Canonja. Gastronomia Popular: Esmorzars de botifarra i xoriço a la Plaça de la Font i vermuts populars. La Gran Novetat: Ball sota l'aigua Una de les propostes més originals d'aquesta edició és la discoteca musical amb aigua, organitzada gràcies a la col·laboració amb l'empresa de neteja Fomento, ideal per combatre la calor a l'esplanada del mercat. "Deixem de treballar per continuar treballant... són quatre dies de festa i es tracta de divertir-te el màxim possible sense perjudicar ningú." Agraïments i Participació Ramon López subratlla que Bonavista és un barri molt participatiu i agraeix el suport dels comerços i les empreses del polígon industrial (como Dow, Repsol o Basf), que fan possible el finançament d'actes com el castell de focs final o el globus aerostàtic de Gas Natural.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Estrena de Sant Magí de Brufaganya al Metropol
Recuperació històrica de l'obra de Sant Magí Josep Maria Rota, director de la secció de teatre de l'Associació La Salle, presenta l'estrena de l'espectacle teatral Sant Magí de Brufaganya. Aquesta obra, escrita originalment per Antoni Grifell, només s'havia representat una vegada anteriorment, el 13 d'agost de 1871. Origen i producció del projecte Recerca: La idea neix d'un vídeo de Tarraco Films i de la investigació de Daniel Ribes, qui va localitzar el text original. Adaptació: S'ha realitzat una normalització lingüística del català del segle XIX per fer-lo més accessible al públic actual. Equip: L'espectacle compta amb la participació de 30 actors i un ampli equip tècnic, a més de la col·laboració del grup de reconstrucció històrica Cazaleia per al vestuari i calçat. Contingut i característiques de l'obra L'obra està escrita en vers i narra de forma dramàtica la vida i els miracles del copatró de Tarragona: 1. La predicació i la curació de la filla del pretó. 2. L'empresonament i l'escapada miraculosa de Sant Magí. 3. El martiri a la Brufaganya i el miracle de l'aigua. "L'obra no és res més que la documentació que tenim sobre la vida i miracles de Sant Magí posada en forma d'espectacle teatral." Detalls de l'estrena i finançament L'espectacle tindrà lloc el diumenge 17 d'agost a les 19:00 h al Teatre Metropol. Les entrades tenen un preu d'entre 9 i 10 euros, amb descomptes per a socis de l'entitat i la confraria. Rota subratlla que l'objectiu de l'associació no és lucratiu, sinó contribuir a la festa major petita de la ciutat i mantenir viva la tradició popular.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Festival del Món Camp Tarragoní per Sant Magí
La tradició del Món Camp Tarragoní torna a la Plaça de la Font L'entrevista se centra en el festival que el grup d'artistes del Món Camp Tarragoní oferirà aquest diumenge a les 18:30h a la plaça de la Font de Tarragona, en el marc de la festa major de Sant Magí. Els convidats, el mestre Pere Godall i el còmic Jaume, expliquen els detalls d'una actuació que ja és una cita habitual per al públic tarragoní. Un programa variat i ple de talent veterà El festival destaca per la seva diversitat de gèneres i la longevitat dels seus integrants: Artistes convidats: Enguany el número extraordinari a càrrec de mariachis mexicans, que tancaran l'acte amb la seva indumentària típica. Figures emblemàtiques: Es destaca la participació de Maria Casas, qui als seus 90 anys continua pujant a l'escenari amb un gran domini de la veu i la memòria. Repertori: L'espectacle inclourà jotes, boleros, cançó lleugera, sarsuela i números còmics com el del "matrimoni mal parlat". Combinació generacional: Tot i que predominen els veterans, el grup compta amb tenors més joves com el Ruben Altizén i el Toni Canals. La passió per l'escenari i els reptes logístics Els protagonistes reflexionen sobre què significa ser artista tota la vida: "Abans treballaves perquè era la professió i era per viure... i ara necessites això per viure. S'ha de trepitjar l'escenari de tant en tant." Tanmateix, expressen algunes preocupacions i demandes per millorar la seva activitat: Manca de local propi: Actualment assagen a l'Hotel d'Entitats amb un horari molt limitat (dues hores setmanals), fet que dificulta la preparació de coreografies o nous números de parelles. Relleu generacional: Comenten la dificultat d'atreure el jovent cap a aquest format de varietats, malgrat el suport d'un públic fidel. Projectes futurs: El mestre Godall també esmenta una propera trobada per a l'octubre amb la Lleva del Biberó per viatjar a Saragossa.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
14'
Anna Maria Barbany i l'èxit de '5mujeres.com'
Entrevista a Anna Maria Barbany per l'espectacle '5mujeres.com' L'actriu Anna Maria Barbany visita Tarragona Ràdio per parlar de l'èxit de l'obra 5mujeres.com, que es presenta al Teatre Auditori del Camp de Mart durant les festes de Sant Magí. L'espectacle, basat en el format de monòlegs popularitzat pel Club de la Comèdia, explora amb ironia les relacions de parella i els tòpics masculins. El fenomen dels monòlegs i la comèdia Barbany destaca que el gènere del monòleg està vivint una època daurada a causa de la necessitat vital de riure de la societat actual. Segons l'actriu: El públic busca una garantia de diversió i entreteniment directe. Tot i semblar un gènere nou, el monòleg és una tradició escènica de tota la vida. Fer riure és un dels reptes més difícils per a un intèrpret, ja que l'espectador arriba amb una expectativa molt alta. Una mirada irònica a les relacions L'obra no només critica els homes, sinó que també fa una autocrítica del món femení. Es planteja de forma humorística un "manual d'instruccions" per entendre els homes, utilitzant la paròdia i situacions quotidianes on tothom es pot veure reflectit. "El teatre també és un mirall de la societat. Si no t'ha passat a tu, coneixes algú a qui li ha passat." Crítica a l'organització de Salou L'actriu aprofita per denunciar les males condicions d'una actuació recent a la platja de Salou, on sorolls de maquinària i falta de previsió de l'ajuntament van impedir una representació digna. En contrast, celebra tornar a un recinte professional com l'auditori de Tarragona, on es pot garantir la qualitat tècnica i el benestar del públic.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Festa Solidària amb els Nens Saharauis a Sant Magí
Colònies d'estiu i solidaritat a Tarragona En el marc de la festa major de Sant Magí, l'Associació d'Amics del Poble Saharawi organitza una jornada especial per donar a conèixer el seu projecte d'acollida. L'entitat, que treballa durant tot l'any, porta nens i nenes dels camps de refugiats del Sàhara per passar l'estiu amb famílies tarragonines. L'experiència de l'acollida La Núria Bernet, membre de l'organització i família acollidora, comparteix la seva experiència personal amb la Lala, una nena de set anys que visita la ciutat per primera vegada. Segons la Núria, l'adaptació ha estat excel·lent, destacant que: Els infants gaudeixen d'activitats quotidianes com la platja, la piscina o Port Aventura. Malgrat el benestar aquí, a mesura que s'apropa el final d'agost, senten un fort enyorament per la seva família. Existeix un vincle emocional molt estret entre els nens i les seves famílies d'origen, superant les dures condicions materials dels campaments. Detalls de la festa: "Jugar amb els nens saharauis" L'acte central es realitzarà el proper dissabte a les 18:30h al passeig de les Palmeres. L'objectiu és obrir el projecte a tota la ciutadania a través d'una celebració participativa que inclou: Contacontes i titelles amb Sílvia Palazón. Espectacles de malabars amb Passabarret Juglars. Cultura popular amb balls de bastons d'Altafulla i Torredembarra. Tallers de maquillatge, globoflexia i una mostra de la cerimònia del te saharaui. Una parada d'artesania i una exposició sobre la realitat dels campaments. "Volem que la gent conegui el projecte i l'existència de l'associació aprofitant el marc de Sant Magí per tenir més difusió." La festa conclourà amb balls i cançons tradicionals interpretades pels mateixos nens i nenes saharauis, servint de comiat abans del seu retorn als campaments a finals de mes.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
31'
Crisi i reptes del sector hoteler a Tarragona
Situació actual de l'ocupació hotelera El sector hoteler de Tarragona afronta un descens preocupant de les reserves durant els mesos de juliol i agost. Malgrat que s'esperava una revifada d'última hora, la realitat mostra que pocs establiments han assolit la plena ocupació durant la primera quinzena d'agost. Els experts descriuen un panorama d'inestabilitat marcat per: • Un creixement desmesurat de l'oferta hotelera que supera la capacitat d'absorció de la demanda. • L'obertura de nous complexos a Port Aventura i tres nous hotels a la ciutat, augmentant les places un 20%. • Una tendència de reserves d'última hora que dificulta la planificació. El model turístic i el pla estratègic Els representants del sector reclamen amb urgència un pla estratègic de promoció que porta quatre anys de retard. Critiquen la falta de coordinació municipal i la paràlisi del projecte delegat a la Universitat Rovira i Virgili. "Tenim el més difícil de tenir, que és el producte (patrimoni, platges, clima), i no ho sabem aprofitar." Eixos de futur i oportunitats • Turisme Cultural i de Congressos: Es considera la clau per desestacionalitzar el turisme. El client de negocis gasta de 3 a 5 vegades més que el vacacional i beneficia tot el teixit comercial de la ciutat. • Professionalització del Palau de Congressos: La recent contractació d'un tècnic especialista s'espera que dinamitzi l'activitat de reunions i convencions. • L'Aeroport i les aerolínies de low cost: Es veu com una oportunitat d'or per internacionalitzar el mercat, especialment si s'aconsegueix posicionar la marca Barcelona Sud o Barcelona Costa Daurada. Crítiques a la gestió promocional S'assenyala la manca de previsió en esdeveniments clau com el Festival Dixi o Tarraco Viva, que sovint no es promocionen amb l'antelació suficient per crear paquets turístics venibles a l'estranger. Actualment, la promoció està fragmentada en massa regidories que actuen com "compartiments estancs".
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
Projecte de la regata Tarraco-Cartago 2004
Iniciativa i expedició exploratòria En Jordi Pagès, gerent del Club Nàutic de Tarragona, explica els detalls d'un viatge exploratori iniciat el passat 2 d'agost. Una representació del club i de la Raiel Associació Nacional de Creuers ha navegat fins a l'antiga ciutat de Cartago (actual Sidi Bou Saïd, a Tunísia) per establir vincles institucionals. Objectius del projecte Consolidar una regata d'altura: La intenció és crear la competició Tarraco-Cartago 2004, una prova que uneixi ambdues ciutats mediterrànies. Promoció exterior: Aprofitar l'esport per crear lligams i promocionar la ciutat de Tarragona arreu del món. Compaginar oci i competició: La regata està pensada per a navegants que vulguin unir les seves vacances amb la competició en un entorn privilegiat. Detalls de la travessa La navegació ha recorregut unes 250-300 milles (uns 250 quilòmetres directes). A causa de les encalmades (falta de vent), l'expedició ha hagut d'utilitzar el motor per mantenir una mitjana de 5 a 6 nusos i evitar que el viatge s'eternitzés. "L'objectiu és apropar la gent al mar i a gaudir de la Mediterrània, més enllà de la platja." Recepció a Tunísia i suport institucional L'acollida per part del govern tunisià ha estat excepcional, rebent els representants tarragonins gairebé com a ambaixadors. L'expedició portava cartes de suport de l'ajuntament i altres autoritats, facilitant una disposició "total i absoluta" per part de les institucions de Tunísia per organitzar l'esdeveniment l'any vinent.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Sopars amb història a l'amfiteatre de Tarragona
Una experiència gastronòmica i patrimonial única L'entrevista presenta la iniciativa Sopars amb història, una col·laboració entre l'Hotel Imperial Tàrraco, l'Ajuntament de Tarragona i el Museu d'Història. Aquesta proposta permet als comensals gaudir d'un sopar a l'aire lliure dins del recinte de l'amfiteatre romà, combinant la cultura amb la gastronomia de qualitat. Desenvolupament de l'activitat L'experiència no es limita només a l'àpat, sinó que inclou tot un ritual per submergir el visitant en l'entorn: Visita guiada prèvia: Els assistents reben una explicació històrica del monument durant uns 45 minuts abans de seure a taula. Ambientació exclusiva: Sopars relaxats amb música clàssica de fons, il·luminació amb velons i vistes privilegiades al mar i al monument. Gastronomia dinàmica: Els menús canvien cada setmana per oferir varietat. S'aposta fortament pels productes del mar (com el tronc de lluç o el salmó) i s'ofereixen menús adaptats per a nens. Èxit i valoració del sector Malgrat la ràpida organització (en només 15 dies), la resposta del públic ha estat molt positiva: Bona ocupació: En la seva estrena es va assolir un 65% d'ocupació, amb moltes reserves derivades del boca-orella. Perfil del client: Principalment gent de Tarragona ciutat, tot i que comencen a arribar visitants de Barcelona amb paquets turístics complets. Potencial de Tarragona: Catalina Pinedo destaca que la ciutat ha de saber vendre el seu luxe de ser una ciutat imperial romana per diferenciar-se d'altres destinacions de sol i platja o oci temàtic. "Estar sopant envoltada d'aquelles pedres que tenen la seva història, crec que és magnífic." Informació pràctica Calendari: Tots els divendres fins al 5 de setembre (excepte per Sant Magí). Preu: 36 euros el menú d'adults i 20 euros el menú infantil. Reserves: Cal fer reserva prèvia directament a l'Hotel Imperial Tàrraco.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Creu Roja Joventut: Projecte Som Nit i prevenció de drogues
El Projecte Som Nit de Creu Roja Joventut L'entrevista presenta el projecte Som Nit, una iniciativa de Creu Roja Joventut que opera a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre, especialment activa durant les festes majors i l'oci nocturn d'agost. La Judit Sancho, responsable del projecte, explica que l'objectiu principal és la reducció de riscos en el consum de substàncies mitjançant la informació directa al jove. Metodologia d'actuació A diferència d'altres campanyes, el projecte Som Nit s'integra dins els espais de festa: Instal·len stands informatius a l'interior de pubs, discoteques i concerts. Mantenen una postura d'objectivitat absoluta, sense moralismes ni paternalismes. Ofereixen materials interactius i targetes informatives sobre diverses substàncies (cànnabis, cocaïna, ketamina, èxtasi, etc.). "No anem darrere de ningú... no repartim, sinó que oferim informació per afavorir la decisió personal de cadascú." Novetats i col·laboracions El projecte col·labora estretament amb el Departament de Salut i entitats com Energy Control. Han incorporat la campanya "Tingues-ho clar" i distribueixen material preventiu sobre sexualitat i el VIH. Consum actual: S'alerta d'un augment preocupant del consum de cocaïna entre joves de 16 i 17 anys. Xarxa territorial: Destaca la forta implantació a la comarca del Montsià gràcies a la col·laboració amb el Consell Comarcal. Voluntariat i Formació El motor del projecte són els voluntaris, joves a partir de 16 anys que reben una formació específica de 20 hores en salut i drogues per poder atendre els estands de manera professional i actualitzada.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
18'
Abandonament animal i nova protectora a Tarragona
L'estat de l'abandonament animal a Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, l'Anna Duc i la Joana Maria Rueda, representants de la Protectora d'Animals de Tarragona, analitzen la crítica situació que es viu cada estiu. Tot i que les dades d'enguany (170 gossos en els primers set mesos) són lleugerament inferiors a les de l'any passat (216), la problemàtica continua sent estructural i vinculada a la falta de responsabilitat ciutadana. Causes i conscienciació Les convidades expliquen que molts dels animals abandonats a l'estiu són regals de Nadal o aniversaris que han crescut: * Falta de compromís: Els animals s'abandonen quan deixen de ser cadells o quan arriben les vacances. * Impacte emocional: Es recalca que portar un animal a la protectora també és una forma d'abandonament que genera un patiment extrem a l'animal. "L'animal té uns sentiments i, si no està amb els seus amos, es nega a viure. Es mor de pena." La nova protectora: un projecte molt esperat Després d'anys de precarietat i d'una "batalla campal" administrativa, s'anuncia el trasllat a les noves instal·lacions la segona quinzena de setembre. Aquest projecte ha estat possible gràcies a: * La col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona i el suport de figures com el senyor Mallol i l'alcalde Nadal. * L'adaptació del disseny arquitectònic a les necessitats reals dels animals (materials resistents, murs de separació per evitar baralles i punts de neteja). * L'impuls social que va suposar el tràgic incident de maltractament animal de l'any 2001. Consells i propostes de millora Per combatre l'abandonament, proposen diverses mesures clau: 1. Identificació obligatòria: Ús del xip i de medalletes amb el telèfon. 2. Esterilització: Tant per a gossos com per a colònies de gats. 3. Control municipal: Exigir que l'ajuntament faci complir les lleis de protecció i identificació animal ja existents.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
15'
Àlex Ruiz i la tasca de Protecció Civil a Tarragona
Reconeixement a una trajectòria de servei L'entrevista se centra en la figura de l'Àlex Ruiz, membre fundador de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona, que recentment ha rebut un diploma per serveis distingits del ple municipal. Tot i que ha saltat a la llum pública pel rescat d'una dona al riu Francolí, la seva tasca s'estén durant dècades en accions de salvament i suport humanitari. Unitat Canina i Recerca de Persones Un dels pilars de la seva activitat és la creació i impuls del grup de rescat amb gossos. L'Àlex detalla com funciona aquesta unitat: Entrenament basat en el joc: S'utilitza el reforç positiu (com una pilota) perquè el gos aprengui a buscar víctimes sense por. Tècniques de recerca: S'empren mètodes com el venteig (rastreig de partícules a l'aire) i el rastreig directe si es disposa de peces de roba de la persona desapareguda. Especialització: El grup és un referent a Catalunya, intervenint sovint quan els cossos oficials ja han esgotat els seus marges habituals de recerca. Experiències d'Alt Impacte L'Àlex relata vivències de gran duresa emocional i física que han marcat la seva visió de la vida: El rescat al Francolí: Va salvar una dona atrapada en un 4x4 arrossegat per la riuada, una acció instintiva on va haver d'actuar abans de pensar en el risc propi. Missió internacional a Argèlia: Participació en les tasques de rescat després d'un terratrèmol devastador, vivint situacions límit com rèpliques sísmiques mentre treballaven entre runes. Gestió emocional: Admet que certes imatges, com les de víctimes infantils, queden "arxivades" a la memòria, però la satisfacció d'ajudar les famílies compensa el patiment. "La recompensa és trobar aquella persona, i si pot ser en vida millor, i donar-li el descans a la família; això t'omple molt." Compromís Social L'activitat de Protecció Civil va molt més enllà de les emergències dràstiques. L'Àlex recorda la participació del grup en accions tan diverses com la neteja del xapapote, suport durant gelades a Lleida o la logística de la Cavalcada de Reis, subratllant que la solidaritat no té fronteres.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
22'
Recull de festivals: Dansa Andalusa i cloenda amb la Nina
Balanç del FET 2003 i Espectacles del Camp de Mar L'episodi d'avui se centra a repassar els moments més destacats dels darrers festivals a Tarragona, especialment la participació de la Companyia Andalusa de Dansa al Teatre Auditori del Camp de Mar. També es fa un balanç positiu dels cicles musicals i es presenta el gran espectacle de cloenda. L'èxit de la dansa espanyola i el flamenc La Companyia Andalusa de Dansa va oferir un programa doble excepcional: Bodes de Sangre: Una reposició del clàssic de 1974 de l'Antonio Gades. Tot i el pas del temps, destaca per la seva austeritat i la força d'escenes com la baralla a càmera lenta i en silenci. La Leyenda: Un homenatge impressionant a Carmen Amaya, dirigit per José Antonio, que va ser rebut amb entusiasme pel públic. Es confirma que a Tarragona hi ha una gran afició consolidada per la dansa espanyola de qualitat, amb records per figures com l'Antonio Canales o la Sara Baras. Consolidació del cicle de músiques del món (QS) El cicle Que Sé s'ha tancat amb èxit, passant de sis a vuit concerts. L'actuació de la Petrona Martínez al Pla de la Seu va omplir l'espai de gom a gom. Es destaca la qualitat dels artistes internacionals (Brasil, Balcans, Jamaica) i la tasca creativa de músics locals com el Conrad Setó. Cloenda amb la Nina: "Amb 20 anys i una nit" L'últim gran acte del festival serà l'espectacle de la Nina, una proposta de teatre musical i xou dirigida per Andreu Buenafuente. Acompanyament de luxe: Una Big Band de 16 músics dalt de l'escenari amb els millors professionals del país. Repertori eclèctic: Inclou clàssics de Joan Manuel Serrat, Lluís Llach, boleros i estàndards de musicals de Broadway. To irònic i sincer: L'espectacle es defineix per la ironia i la capacitat de la Nina de parodiar-se a si mateixa i reivindicar que l'èxit és, simplement, mantenir la feina. "L'èxit és treballar, és tenir feina. El difícil és mantenir-se, i això és el que realment importa." Altres cicles que tanquen o continuen Contes a la Volta Gran: Avui finalitza el cicle de contes provant un nou espai a la capçalera del Circ Romà. Música als Patis: Cloenda a l'antiga fàbrica Chartreuse amb un quartet de guitarres i el tradicional repartiment de CD per als assistents fidels. Festival d'Orgue: A diferència dels altres, aquest cicle es perllonga fins al setembre, incloent les festes de Sant Magí i Santa Tecla.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
José Antonio Ruiz i l'homenatge al flamenc clàssic
En aquesta conversa, José Antonio Ruiz, director de la Compañía Andaluza de Danza, explica la proposta artística que presenten al Festival de Tarragona, centrada en dues peces clau que connecten el passat i el present del flamenc: Bodas de Sangre d'Antonio Gades i La Leyenda, una creació pròpia en homenatge a Carmen Amaya. L'atemporalitat de 'Bodas de Sangre' José Antonio destaca la vigència de l'obra de Gades, subratllant la seva capacitat de síntesi i eliminació d'artificis. L'obra es defineix per: * Simplicitat magistral: Utilitza moviments senzills i traços clars que fan la història comprensible sense necessitat de paraules. * Essència de Lorca: Capta l'ànima de Federico García Lorca evitant els tòpics i centrant-se en el sentiment del poble. * Unitat de llenguatges: L'obra va ser pionera en la fusió de dansa i teatre, un fet que avui és més valorat pel públic que en el moment de la seva estrena. 'La Leyenda': El record de Carmen Amaya La segon part de l'espectacle és La Leyenda, una obra que neix de l'admiració personal de José Antonio cap a la figura de Carmen Amaya. No es tracta d'una biografia, sinó d'una al·legoria. * Dualitat màgica: El paper de Carmen es divideix en dos; Úrsula López interpreta la seva faceta carnal i humana, mentre que Elena Algado encarna la seva part immortal i espiritual. * Simbolisme visual: Destaca l'ús d'una bata de cola de quatre metres per subratllar l'estela imborrable que l'artista va deixar en el món del flamenc. * Recorregut pels 'palos': L'obra transita per les alegrías, tangos, soleares i seguidillas, amb música en directe de José Antonio Rodríguez i Juan Requena. La importància del llegat L'entrevistat posa l'accent en el deure de les institucions de mantenir vius els clàssics. Considera que, per a les noves generacions de ballarins, interpretar aquestes obres és una obligació i un agraïment cap als mestres que van obrir camí. "Un director ha de mantenir un referent amb el llaç històric... les obres bones que ens han precedit han fet possible que tots arribem on ens trobem avui."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Balanç de la Universitat d'Estiu de la URV
Èxit de participació i consolidació territorial La vicerectora de la Universitat Rovira i Virgili (URV), Joana Saragossa, realitza un balanç altament positiu de l'última edició de la Universitat d'Estiu. L'aspecte més destacat ha estat l'augment del 20% en la matriculació respecte a l'any anterior, una dada que consolida la institució com un referent acadèmic al territori. Descentralització i proximitat La URV ha apostat fortament per la descentralització, portant cursos més enllà de Tarragona i Reus. Poblacions com Vinebre, Cambrils, Coma-ruga o Vila-seca han acollit activitats amb una excel·lent rebuda local. Impacte social: Els ajuntaments han estat proactius a l'hora de demanar cursos per dinamitzar els seus municipis. Integració: S'ha aconseguit que persones del poble, no només estudiants universitaris, participin en les activitats. Perfil de l'alumnat i motivacions Tot i que els crèdits de lliure elecció segueixen sent el motor principal, s'ha detectat un canvi significatiu: Augment de la franja d'edat d'entre 20 i 30 anys. Creixement de la presència de professionals que busquen reciclatge acadèmic. Valoració excel·lent dels continguts i de l'organització per part dels usuaris. Cursos destacats i tendències L'edició ha comptat amb clàssics com el curs sobre Neurologia, que enguany ha estat especialment exitós sota el títol "La Neurologia del Sexe", assolint el rècord de 52 alumnes. "S'ha omplert el cinema del poble... és una manera de servir a la societat i apropar la universitat a la gent." Objectius de futur De cara a les properes edicions, la vicerectora assenyala dos punts clau per millorar: 1. Internacionalització: Atraure més estudiants estrangers que no resideixen habitualment a la zona. 2. Cursos virtuals: Potenciar la formació en línia com una eina democràtica per arribar a tot el territori sense barreres físiques.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Nova guia per a la inserció laboral de discapacitats
Projecte d'Estudi i Inserció Laboral L'entrevista presenta un nou projecte de la Fundació Universitat Rovira i Virgili (FURV): la creació d'una Guia de Recursos per la Inserció Laboral de les Persones amb Discapacitat. Aquesta iniciativa sorgeix per pal·liar la manca de dades estadístiques i la dispersió de la informació actual. Punts clau de la investigació Equip pluridisciplinar: L'estudi està format per antropòlogues, economistes, historiadores, pedagogues i documentalistes per oferir una visió global. Objectiu principal: Recollir la normativa laboral vigent (estatal, autonòmica i europea) i identificar els ajuts per a l'adaptació de llocs de treball. Mapa de la discapacitat: Es pretén ordenar el "caos" d'associacions i entitats a la demarcació de Tarragona per saber quins col·lectius estan atesos. Situació Legislativa i Social L'entrevistada, Pilar Álvarez, destaca una realitat preocupant sobre el compliment de les lleis: "La legislació hi és, és correcte fins a cert punt... però el que és realitat no es compleixen. Per exemple, la cota de reserva del 2% en empreses de més de 50 treballadors no es compleix." Es remarca que la inserció laboral depèn sovint més de la sensibilització de l'empresari que no pas de la pressió de les inspeccions de treball. L'estudi també abordarà les barreres formatives i socioeconòmiques que dificulten l'accés al treball d'aquest col·lectiu. Utilitat de la Guia Un cop finalitzada, la guia servirà perquè les persones amb discapacitat tinguin al seu abast un directori d'entitats properes i línies d'actuació concretes, fomentant una ocupació real i efectiva.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
20'
Raül Font presenta el Pla Nacional sobre Joventut a Tarragona
El Pla Nacional de Joventut: Eines per a una política integral L'entrevista amb Raül Font, delegat territorial del Departament de Joventut de la Generalitat, desgrana les claus del Pla Nacional sobre Joventut presentat recentment als ajuntaments de la demarcació de Tarragona. Aquest pla s'estructura com un marc teòric que es desplega en tres nivells d'actuació: nacional, comarcal i local. Una visió transversal i integral La idea central del pla és que la política de joventut no s'ha de limitar exclusivament a les competències d'una regidoria específica, sinó que ha de ser transversal. Això implica la coordinació de diferents àrees municipals: Treball i Ocupació: Cursos de formació ocupacional adaptats. Habitatge: Ajuts al lloguer i gestió de borses d'habitatge jove. Salut: Campanyes de prevenció sobre drogues i hàbits saludables. Accés Social: Facilitar la integració i la cohesió ciutadana. Eixos d'actuació i nous reptes Font destaca que, tot i que el lleure i la cultura continuen sent pilars clàssics, les demandes actuals dels joves se centren en aspectes estructurals de l'emancipació. S'identifiquen sis eixos bàsics, destacant especialment: Treball i Habitatge: Per combatre la precarietat i el retard en l'emancipació. Salut i Prevenció: Enfocat a la informació i la cura des de la base. Participació Democràtica: Fomentar la implicació activa dels joves en la societat. El fenomen de la "joventut estirada" L'entrevista aborda com el concepte de joventut s'ha ampliat. Per una banda, la preadolescència comença abans (12-13 anys) i, per l'altra, la independència es retarda sovint fins als 30 o 35 anys per factors socioeconòmics. Sobre aquesta situació, es reflexiona: "L'objectiu del progrés no és el progrés en si, sinó que es posi a l'abast del ciutadà perquè millori la seva qualitat de vida." Cohesió i equilibri territorial Un aspecte crític del pla és evitar el despoblament de les zones d'interior (com el Priorat o la Terra Alta). Es subratlla la importància de les infraestructures (com la millora de carreteres) per permetre que els joves visquin als seus pobles encara que treballin en centres urbans, mantenint així l'arrelament i l'equilibri de tot el territori.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
43'
Inversió històrica per a la restauració del Pont del Diable
Restauració del Pont del Diable i inversió de l'1% Cultural L'Ajuntament de Tarragona ha rebut una injecció econòmica de gairebé 3 milions d'euros (uns 500 milions de pessetes) per part dels ministeris de Foment i Cultura. Aquesta inversió, provinent de la partida de l'1% Cultural de grans obres públiques com la Nacional 240 i l'AVE, es destinarà íntegrament a la consolidació del monument. Detalls del projecte de restauració La intervenció es planteja com un treball interdisciplinar que durarà quatre anys i s'estructurarà en diverses fases: • Neteja exhaustiva: Utilitzant mètodes no agressius i manuals per preservar la pedra. • Consolidació i restauració: Reparació de fissures, substitució de carreus danyats i tractaments d'hidrofugació. • Estudis arqueològics: Investigació de les pedreres romanes que van nodrir l'aqüeducte. El Parc Ecohistòric: Un nou pulmó verd i cultural L'objectiu final no és només restaurar la pedra, sinó crear un Arqueoparc que connecti els barris de Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau. • Treball previ: L'Escola Taller ja ha realitzat tasques de recuperació de l'entorn, millora dels accessos i restauració de la Caseta del Guarda. • Ús social: Es pretén que la zona serveixi com a espai d'esbarjo, esport i aprenentatge per a la ciutadania. Tarragona i les Ciutats Patrimoni de la Humanitat Es discuteix l'ambició de Tarragona d'entrar al prestigiós grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat d'Espanya. Actualment, la declaració de Tarragona és de Conjunt Arqueològic, fet que genera traves burocràtiques pels estatuts del grup, tot i el reconeixement de la UNESCO. "Tarragona no és un museu que tanca les portes, és una ciutat on vivim a sobre de les restes." El llegat jueu a la ciutat Finalment, es posa sobre la taula la importància de recuperar la Tarragona medieval i el call jueu. Tot i que el patrimoni romà aclapara l'atenció, existeixen restes significatives i una història lligada a la diàspora que mereix ser posada en valor.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
El Port de Tarragona com a referent cultural i educatiu
El Port de Tarragona: Més enllà de l'economia El President de l'Autoritat Portuària, Lluís Badia, destaca en aquesta entrevista que el Port no és només un motor econòmic fonamental, sinó que s'ha consolidat com un eix cultural i pedagògic clau per a la ciutat i el territori. L'estratègia del Port passa per una obertura total a la ciutadania, trencant amb la imatge històrica d'espai tancat. Projectes Museístics i Pedagògics Museu del Port: Un espai consolidat que rep més de 30.000 visitants anuals, dels quals 8.000 són escolars. S'aposta per un museu viu amb actualitzacions constants de continguts. Museu dels Fars: Situat al far de la Banya, la seva inauguració està prevista per a finals d'agost. Serà un centre únic per conèixer la seguretat i els senyals marítims. Rutes Marítimes: Es complementa l'oferta amb passejades en vaixell per l'interior del recinte portuari per entendre la logística de les mercaderies. Cultura i Art Contemporani El Port actua com a dinamitzador de l'art a través dels seus espais emblemàtics: Tinglado 2: Referent a Catalunya en art contemporani gràcies a un conveni amb l'Ajuntament de Tarragona. Suport local: Espais cedits per a artistes de la zona i exposicions itinerants per més de 30 municipis de les comarques tarragonines. Els Tinglados: Edificis que acullen projectes diversos, des de fotografia fins a activitats d'entitats socials com la Societat d'Exploracions Submarines. Futur i Façana Marítima "El Port de Tarragona és una referència cultural perquè la gent ha volgut que sigui així; les coses són realitat en funció de l'acceptació de la gent." L'entrevista conclou amb la mirada posada en la reordenació del Moll de Costa i la futura façana marítima. S'està treballant per buscar alternatives d'ubicació per als espais culturals afectats pels canvis urbanístics, amb l'objectiu de guanyar espais d'oci i viure, definitivament, de cara al mar.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Programa de la Festa Major de Sant Salvador i Sant Ramon
Presentació de les Festes de Sant Salvador i Sant Ramon L'entrevista realitzada a Alfonso Ruiz, vicepresident primer de l'Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon, detalla el calendari i les activitats de la seva festa major. El barri de Tarragona ha experimentat un creixement significatiu de població que es reflecteix en un programa festiu ambiciós i participatiu. Actes Principals del Cap de Setmana Divendres 1 d'agost: El gruix de la festa comença amb una peonada popular i una bicicletada al matí. Per la tarda, destaca la gimcana infantil, el teatre amb el grup Joan Miracle i el tradicional sopar de motxilla (cena de alforja). La nit tancarà amb l'actuació de Disco Lantasín i la revetlla amb el duet Zadid. Dissabte: Comença amb una cercavila matinal a càrrec de la banda de timbalers del barri. Hi haurà parc infantil, la popular guerra de l'escuma, desfilades de pentinats i més espectacles musicals amb grups locals fins a la matinada. Diumenge: Destaca la paella popular a un preu simbòlic d'un euro i mig (amb beguda i postres inclosos). Posteriorment, es jugarà el curiós partit de futbol entre casades i solteres, seguit de més teatre i un final de festa amb focs artificials. Identitat i Participació Un dels punts més rellevants de la conversa és l'aposta per les entitats locals. Alfonso Ruiz remarca que el barri s'"autoabasteix" culturalment: "No necessitem gaire de fora; totes les entitats que tenim al barri són fenomenals i s'hi aboquen totalment." S'ha introduït com a novetat un curs de sardanes amb la col·laboració de professors de les escoles de ball de Tarragona, integrant aquesta disciplina en les exhibicions nocturnes. Un barri amb doble festivitat Tot i la intensitat de les festes de juliol, el vicepresident anuncia que el 31 d'agost se celebrarà una segona festa i revetlla popular coincidint amb la festivitat pròpia de Sant Ramon.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
10'
L'estat de l'autònom a les comarques tarragonines
L'impacte de l'empresari autònom a Tarragona L'Albert Roca, responsable d'estudis de PIMEXEFES, analitza la realitat del teixit empresarial a la demarcació de Tarragona basant-se en un estudi recent. Els autònoms representen una força econòmica vital, especialment en el procés de terciarització i reequilibri territorial. Dades clau i estructura empresarial A Tarragona hi ha actualment 44.600 empreses, de les quals un 60% són persones físiques (autònoms). El 71% de les empreses de la demarcació no tenen cap assalariat. La mitjana d'ocupació en aquests negocis és de només 2,2 persones. Sectors predominants: el comerç (14.658 empresaris) i l'hostaleria (5.464). Reivindicacions i desprotecció històrica L'estudi destaca una situació de desigualtat respecte a les societats mercantils, posant el focus en diverses mancances: 1. Manca de prestació per atur: S'està treballant intensament a Madrid per assolir un subsidi d'inactivitat. 2. Incapacitat Temporal (IT): Problemes greus quan l'empresari es posa malalt o en casos de maternitat. 3. Responsabilitat patrimonial: A diferència de les S.L., l'autònom respon amb el seu patrimoni personal, tot i que la nova Societat Limitada Nova Empresa comença a oferir una alternativa per separar béns. El futur: agilitat i nous nínxols "L'empresari autònom és com una llanxa planejadora contra un transatlàntic; té una capacitat de reacció molt més important." El futur del sector passa per ocupar espais de demanda segmentada i exigent que requereixen serveis a mida. La seva versatilitat els permet adaptar-se ràpidament als canvis del mercat, un factor que la Unió Europea valora i potència mitjançant el suport als emprenedors.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Recreació de la vida quotidiana romana amb Taleia
Reconstrucció històrica a Tarragona En aquesta entrevista, la Mercè Tobilla, presidenta del grup de reconstrucció històrica Taleia, ens presenta les activitats que el grup realitza durant l'estiu a la ciutat de Tarragona. L'activitat principal, titulada Dies Lustricus i Ludus Litterarius, se centra a apropar la vida quotidiana dels antics romans als ciutadans actuals. El grup Taleia i la seva metodologia Tot i ser un grup de recent creació (format fa aproximadament un any), els seus membres tenen una llarga experiència en el món de l'arqueologia i la reconstrucció. El grup destaca per: Una tasca d'investigació rigorosa durant els mesos d'hivern. Dues vessants complementàries: la reconstrucció de cerimònies i escenes quotidianes i la recerca de la música antiga i els seus instruments. Una projecció internacional, amb activitats realitzades a Itàlia i en festivals com Tarraco Viva. Els rituals de la vida romana L'activitat que es desenvolupa a les voltes del Circ Romà de Tarragona es divideix en dues parts fonamentals que marquen els inicis de la vida d'un ciutadà: Dies Lustricus: Es recrea el ritual de purificació i benvinguda d'un nadó al novè dia del seu naixement (el vuitè si és una nena). Segons explica la Mercè: > "Això és el que significa lustricus: netejar, purificar. El pare reconeix el fill, li dona nom i l'introdueix a la família." Ludus Litterarius: Representa l'etapa de l'escola primària, on tant nens com nenes de condició lliure aprenien a llegir i escriure sota la supervisió del magister i el pedagogus (qui sovint impartia lliçons de grec). Informació pràctica Les recreacions es duen a terme en un entorn privilegiat, aprofitant el marc nocturn del patrimoni de la ciutat: Ubicació: Voltes del Circ Romà. Horari: A les 22:00 h. Condicions: L'activitat és gratuïta, però cal recollir invitació prèvia al Museu d'Història per qüestions d'aforament.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Estratègies Turístiques i Fires al Palau de Congressos
Renovació del Model Firal i Promoció de Tarragona L'entrevista amb Francesc Ricomà, tinent d'alcalde de l'àrea de promoció i estratègies de ciutat, se centra en el canvi de rumb del Palau de Congressos de Tarragona i les noves eines de difusió turística. La Fira "El teu dia" i l'Especialització Es presenta una fira pionera a Catalunya que integra tot el sector de les celebracions i esdeveniments. Les claus d'aquest nou format són: Superació del model generalista: Les fires multisectorials es consideren esgotades; l'aposta ara és l'especialització. Experiència i dinamisme: Es busca que la fira sigui un espectacle viu i no només una exposició de productes. Col·laboració público-privada: Treball conjunt amb gremis i empreses del sector per ajustar-se a la demanda real. "Hem de ser capaços de ser imaginatius i que la gent, a part de veure productes, s'integri dintre del sector i s'ho passi bé." Campanya "Casa't al Palau" Com a reclam per a la fira del gener, s'ha llançat una iniciativa on les parelles poden participar en un sorteig per celebrar la seva boda al Palau de Congressos. El premi, valorat en uns 9.000 euros, inclou l'àpat, el ram, els anells i el viatge de novis. Eines de Promoció Turística S'analitza la publicació de noves guies i materials per millorar l'experiència del visitant: Tarragona City: Una clau simbòlica que ofereix avantatges econòmics per visitar museus i monuments. Guies pràctiques: Publicacions actualitzades sobre hotels (amb preus i serveis), restaurants i mapes monumentals. Punt d'informació del Mèdol: S'ha obert un punt a l'autopista per captar el turisme de pas i facilitar reserves d'allotjament immediates.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
31'
Recull de benvingudes i anàlisi de la nit
Introducció a la sessió nocturna Aquest episodi es caracteritza per una estructura repetitiva centrada en la salutació inicial i el manteniment d'un to cordial durant tota la durada de l'enregistrament. L'objectiu principal és establir una connexió directa amb l'audiència mitjançant la reiteració. Dinàmiques de comunicació • La repetició de la frase "Bona nit" actua com un element de mantra comunicatiu. • Es busca crear un ambient relaxat i predictible per a l'oient. "Bona nit" Estructura de l'episodi El contingut es divideix en segments regulars on la interacció és mínima però constant, centrant-se exclusivament en l'acollida del públic en diferents franges temporals de la nit. L'ús de la cortesia lingüística és l'eix vertebrador de tota la transmissió.