Tots els episodis · 2003

1617 episodis disponibles

episodis

1417-1440 de 1617

Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
24'
Turisme a Tarragona: Ocupació i reptes del sector hoteler
Anàlisi del sector hoteler el 2003 L'episodi analitza la situació del turisme a la ciutat de Tarragona durant l'estiu de l'any 2003. Els representants del sector coincideixen en un titular agredolç: "molta gent i poques peles". Malgrat mantenir xifres d'ocupació elevades, els beneficis han caigut dràsticament a causa d'una davallada generalitzada en els preus per poder competir. Factors clau de la crisi de preus • L'efecte de les reserves d'última hora: La digitalització i l'excés d'oferta han canviat el comportament del consumidor, que espera a les millors ofertes amb antelació mínima. • Competència agressiva: Destinacions com les Illes Balears i Canàries han llançat campanyes de preus molt baixos que han obligat els hotels de la Costa Daurada a moderar les seves tarifes. • La influència de Port Aventura: Tot i ser el gran motor de la zona, l'obertura d'hotels dins del mateix recinte ha restat pernoctacions als hotels de la ciutat de Tarragona. Estratègies de Futur i Patrimoni El sector aposta per una transició cap al turisme cultural. S'ha d'intentar vendre Tarragona com una destinació integral que combini: El patrimoni històric (declarat Patrimoni de la Humanitat). El turisme de platja i oci. La proximitat a zones naturals com el Delta de l'Ebre i rutes vinícoles del Priorat. "O treballem el turisme cultural, el que pot portar una ciutat com a Tarragona per si mateixa, o el benefici exclusiu de Port Aventura ja no el tenim." Col·laboració Pública i Privada Es fa una crida urgent a la unió d'estratègies entre l'Ajuntament de Tarragona, la Cambra de Comerç i els empresaris hotelers. Els ponents posen l'exemple de Barcelona com a model d'èxit en promoció institucional i presència digital.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Afectats per la crisi d'Eurobank a Tarragona
Context de la crisi d'Eurobank L'entitat financera Eurobank del Mediterrani va ser intervinguda a finals de juliol de 2003, deixant milers de famílies en una situació d'incertesa total. Segons els testimonis, s'estima que hi ha uns 2.000 afectats a la província de Tarragona, uns 30.000 a Barcelona i fins a 70.000 famílies a tot l'estat espanyol. Relat dels testimonis i irregularitats Els convidats, José Luis Martín i Eduardo Martín, descriuen el procés com un "patiment constant". Entre les principals queixes destaquen: Falta de liquiditat: Molts clients no han pogut recuperar els seus dipòsits ni tan sols pagant penalitzacions o esperant el venciment dels terminis. Irregularitats en la gestió: Es denuncia que, mentre el banc demanava la intervenció, s'enganyava els clients fent-los creure que hi havia liquiditat suficient. Passivitat institucional: Els afectats critiquen durament el Banc d'Espanya per no haver actuat malgrat l'existència de denúncies d'accionistes minoritaris des de fa quatre anys. Accions legals i exigències polítiques El col·lectiu d'afectats a Tarragona ja ha presentat denúncies per presumpta estafa i apropiació indeguda. Les seves demandes són clares: "Volem cobrar-ho tot, fins a l'última pesseta, perquè els diners no s'han evaporat, estan en algun lloc." Exigeixen una implicació directa dels polítics locals i estatals, advertint que el seu suport electoral dependrà de l'ajuda real que rebin per recuperar els seus estalvis. Han fet una crida a la unitat de tots els damnificats per actuar conjuntament contra la matriu de l'entitat i les mútues vinculades, controlades per Eduardo de Pascual Arxé.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
38'
Línia Directa amb l'alcalde Joan Miquel Nadal (Setembre 2003)
Resum de la Sessió de Control Ciutadà Aquest episodi marca el retorn de l'espai mensual de contacte directe entre la ciutadania i l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, després de la pausa estival i el període electoral. Gestió de Barris i Medi Ambient • Torreforta i Nou Centre: Es confirma un projecte per remodelar la plaça del centre cívic abans de final d'any, unificant-ne l'altura per fer-la més accessible i funcional. • Seguretat Química: Es destaca la implementació del nou Centre Coordinador d'Emergències (112) que permetrà una millor localització i gestió de les queixes per olors i sorolls industrials amb total transparència. Civisme, Neteja i Seguretat • Nova Ordenança de Bon Govern: L'ajuntament prepara una campanya de civisme i una modificació de la normativa per a l'1 de gener de 2004, que inclourà sancions més severes. • Control de Residus: S'estan utilitzant agents de paisà i càmeres per multar establiments i restaurants que incompleixen els horaris de recollida de brossa. • La Guàrdia Urbana: L'alcalde defensa la tasca del cos local, que sovint assumeix funcions de seguretat ciutadana que correspondrien a la Policia Nacional davant la manca d'efectius estatals. Projectes Urbanístics i Mobilitat • Façana Marítima: El projecte de Ricardo Bofill continua avançant, amb especial atenció a la polèmica de l'ascensor del Balcó del Mediterrani i la necessitat de salvar el vial Bryant. • Aparcaments: Es finalitzaran les obres del pàrquing de l'Avinguda Catalunya per Santa Tecla, mentre es reconeix la complexitat tècnica de les obres al Jaume I. Afers Socials i Convivència "Donar diners al carrer carrega la consciència perquè impedeix que la persona vagi als serveis socials i busqui una sortida real." • L'alcalde demana no donar almoina directament per no cronificar situacions d'alcoholisme o mendicitat, remetent als serveis socials municipals o Càritas.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
13'
Nova temporada estable al Teatre el Magatzem
El Teatre el Magatzem: Un espai de proximitat i cultura La nova temporada del Teatre el Magatzem, de la Cooperativa Obrera de Tarragona, es presenta com una aposta decidida per consolidar un espai de petit format a la ciutat. Sota la gestió de Javi Plana, la sala busca dinamitzar l'oferta cultural tarragonina amb una programació estable i interdisciplinària. Criteris de programació i gèneres Interdisciplinarietat: Es barregen gèneres com el teatre, la música en directe (cinema mut musicat), la màgia per a adults, el circ i els malabars. Jazz regular: S'incorpora el jazz com a gènere fix, davant la falta de sales que l'ofereixin de forma estable a Tarragona. Equilibri territorial: Es prioritza la qualitat sense caure en el localisme, tot i que s'ofereix una plataforma important per als artistes locals. Proximitat: La sala, amb capacitat per a 160 persones, permet una connexió íntima entre l'artista i el públic, eliminant les barreres físiques del teatre convencional. Destacats de la temporada de tardor "El repte era crear un equip de gestió que assegurés la regularitat de la sala i obrir el teatre a la ciutat." Cicle Làcic: Un circuit de cançó d'autor que portarà artistes com Jaume Sisa, Tomeu Penya i Joan Isaac. Espectacles familiars: Es manté la tradició del teatre infantil, ja molt consolidada a l'espai. L'artista convidat: Toni Fernández: Presentarà l'11 de desembre "Transparències", una proposta de narració fantàstica teatralitzada que recorre moments de la seva vida amb humor, poesia i música. Previsions de futur: El Centenari L'equip ja treballa en el següent cicle, que coincidirà amb el centenari de la Cooperativa, prometent actes especials per celebrar aquesta fita històrica de l'entitat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
8'
Naixement i objectius del Fòrum Cívic del Camp de Tarragona
Presentació del Fòrum Cívic del Camp de Tarragona Josep Maria Baiges, president de la fundació, explica l'origen d'aquesta iniciativa civil que neix d'un grup d'amics amb experiència professional i visió internacional. L'objectiu principal és canalitzar les inquietuds de la societat civil per millorar el desenvolupament econòmic, cultural i urbanístic de la zona. Composició i estructura Patronat fundacional: Actualment format per 14 professionals de diversos àmbits (arquitectes, enginyers, empresaris i exalcaldes), amb capacitat d'ampliar-se fins a 30 membres. Grups de treball: S'han creat tres vocalies específiques: Cultura: Presidida per Ricard Salvat. Urbanisme: Liderada per Jordi Llamas. Economia: A càrrec de Joaquim Oliva. Obertura social: Es preveu la creació d'un "Cercle d'amics del Fòrum" per a col·laboracions externes. Projectes de futur i posicionament La fundació no vol ser un lobby de pressió tradicional, sinó un motor de propostes creatives en positiu. Entre els projectes destacats es troben: L'impuls de la Exposició Universal de Tarragona. El suport a la candidatura de Vandellòs pel projecte ÍTER. La creació d'una escola internacional per atraure investigadors d'alt nivell. "L'1 al costat de l'1 és 11. Hem de buscar la unió i la força fent les coses conjuntes." L'entitat treballarà de forma coordinada amb les administracions i celebra l'existència del Consorci del Camp, instant els alcaldes a superar rivalitats locals per potenciar l'eix Reus-Tarragona.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
II Congrés de Dret Civil Català a Tarragona
Segon Congrés de Dret Civil Català a la URV L'entrevista presenta els detalls del II Congrés de Dret Civil Català, que se celebra a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El seu director, Esteve Bosch, detalla els objectius d'aquesta trobada professional i acadèmica. Objectius principals de la trobada El congrés neix amb una doble voluntat estratègica per a l'àmbit jurídic del país: Difusió i normalització: Molts operadors jurídics (jutges i advocats) encara apliquen el dret civil espanyol per inèrcia o desconeixement, malgrat l'existència de normativa catalana moderna. Vessant científica: Analitzar institucions que encara no estan regulades per oferir solucions al futur legislador. Recidlatge professional: La universitat té el deure de formar els nous professionals i reciclar els actuals que no es van formar en la normativa catalana. La defensa del Codi Civil Català Un dels punts clau és l'acte públic en defensa del dret civil català. Bosch alerta sobre els perills actuals: "Aquesta tasca de dur a terme aquest Codi Civil Català està en un cert perill perquè el govern de l'Estat ha interposat tres recursos d'inconstitucionalitat contra lleis civils catalanes." L'objectiu final és la creació d'un Codi Civil Català complet que eviti haver de recórrer al dret espanyol de forma supletòria, aportant així una major seguretat jurídica. Diferències clau i exemples pràctics El dret català destaca per ser més àgil a l'hora de regular novetats socials. Alguns exemples esmentats inclouen: Dret de família: El règim per defecte a Catalunya és la separació de béns, a diferència de la societat de ganancials espanyola. Successions: La quantia de la legítima és menor en el dret català. Noves figures: Regulació específica de les parelles de fet, el dret d'opció de compra i els contractes de cessió de finca a canvi de construcció, figures que no tenen una regulació equivalent o tan completa en el dret espanyol. Estructura i participació El congrés compta amb uns 200 inscrits, repartits entre estudiants, professors i professionals (notaris, registradors, jutges i advocats). Durant dos dies, s'organitzen ponències i taules rodones per debatre el futur de la normativa civil.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
1'
Rebuda del CBT al Palau pel seu 25è aniversari
Celebració del quart de segle del Club Bàsquet Tarragona L'entitat esportiva tarragonina és la protagonista d'una jornada institucional al Palau de la Generalitat. Amb motiu del seu 25è aniversari, una representació del club ha estat rebuda oficialment per les màximes autoritats del país. Detalls de la recepció oficial El periodista Joan Andreu Pérez informa en directe des de Barcelona sobre el desenvolupament de l'acte: Participants: Una delegació de 30 membres que inclou la junta directiva, encapçalada pel president Rafael Pintado, així com jugadors i integrants de la fundació del club. Autoritats: El president de la Generalitat, Jordi Pujol, acompanya la recepció, precedida per l'arribada del secretari general d'Esports, Josep Maldonado. Localització: L'acte té lloc a espais emblemàtics com el Pati dels Tarongers. Altres informacions de l'actualitat local En la segona part de la crònica, s'anuncia un reportatge sobre el centre Mas Bové de Constantí, que properament durà a terme les següents activitats: Una jornada de debat centrada en la seguretat alimentària. La inauguració de noves instal·lacions dedicades a la nutrició animal. La divulgació de la tasca de l'Escola de Capacitació Agrària. "30 membres de la junta directiva, jugadors i gent de la fundació fan la rebuda per part del president de la Generalitat amb motiu del 25è aniversari."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Festa Major de Santa Rosalia a Torredembarra
Celebració i Tradició a Torredembarra Torredembarra es prepara per viure la seva Festa Major de Santa Rosalia, un esdeveniment que combina la recuperació de tradicions seculars amb una oferta lúdica per a tots els públics. En paraules de Joan Carles Crespo, regidor de Cultura, la festa destaca per ser un espai de retrobament per als veïns del municipi. Eixos Principals de la Festa El Seguici Popular: Es consolida com l'acte central de la celebració. Inclou elements com el Ball de Pastorets, el Ball de Bastons i, com a novetat, la incorporació del Ball de Serrallonga, que recupera una tradició satírica del segle XVIII aplicada a les institucions actuals. La Capta i el Pregó: La festa arrenca amb la capta, un recorregut amb carro per vendre domassos i repartir el programa. Enguany, el pregó serà a càrrec de Maria Rosa Huenberg, seguint la política de donar protagonisme a persones rellevants del poble. Esports i Cultura: Destaquen les regates de llagut català, amb una forta rivalitat entre els veterans locals i els de Calafell i Vilanova. També tindrà lloc una important diada castellera en una plaça històrica de nou. Programació Musical i Familiar Concerts gratuïts: L'oferta musical inclou artistes com Gerard Quintana, l'orquestra La Padrina, la Salseta del Poble Sec i Centauro. Tots els concerts de la festa són gratuïts. Santa Rosalieta: El dissabte 6 de setembre es dedica especialment als infants amb una cercavila infantil. Convivència cultural: La Festa Major conviu amb els últims dies del Màgic Festival, sumant esforços per oferir una setmana plena d'activitats. "Tots els actes són populars i gratuïts, excepte el teatre del diumenge; la gent no ha de tenir por de venir a Torredembarra."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
23'
Balanç turístic i perspectives de Tarragona amb Francesc Ricomà
Balanç de la Temporada Turística d'Estiu Francesc Ricomà analitza l'estat del turisme a Tarragona en el tancament de l'agost. Destaca que la temporada no acaba amb l'estiu, ja que les festes de Santa Tecla al setembre són clau per mantenir l'activitat. • Consultes a oficines de turisme: S'ha registrat un increment del 25% en el primer semestre de l'any, consolidant una tendència a l'alça. • Ocupació hotelera: Se situa al voltant del 85%. Ricomà puntualitza que, tot i semblar una xifra inferior a altres anys, l'oferta de llits ha augmentat significativament amb la construcció de nous hotels. Infraestructures i Turisme de Congressos El Palau de Congressos es posiciona com una peça fonamental per desestacionalitzar el turisme. S'anuncien millores tècniques imminents: • Millora de l'acústica per a concerts i sistemes d'enfosquiment automàtic. • Instal·lació d'un nou pont hidràulic per a mercaderies. • Projecte del nou edifici firal davant de l'estació de Renfe, previst per a l'últim trimestre de l'any. Estratègia Firal i Celebracions L'Ajuntament aposta per abandonar les fires generalistes i centrar-se en l'especialització. Un exemple d'èxit és la fira El teu dia, on 48 parelles han sol·licitat casar-se al Palau. Dinamització Comercial de la Ciutat Es repassa l'estat dels eixos comercials seguint el POEC: • Via T: Funciona amb èxit de manera autònoma sota la gestió dels botiguers. • Barris: Es preparen els plans de dinamització per a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau per potenciar el comerç tradicional. "Tots som responsables de vendre Tarragona a l'exterior; l'administració ha de liderar, però els agents privats són els que sumen." Actualitat Política i Futur Ricomà, en clau política, expressa el seu suport a l'alcalde de Tarragona per liderar el Consorci del Camp de Tarragona. Malgrat la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya, assegura que la coalició municipal entre el Partit Popular i Convergència i Unió a Tarragona es manté sòlida i centrada en el projecte de ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
7'
Presentació de les festes de Santa Tecla amb Carles Sala
Presentació de les festes de Santa Tecla En aquesta connexió d'última hora des de l'Hotel Imperial Tàrraco, el regidor de festes, Carles Sala, avança els detalls del programa definitiu de la Festa Major de Tarragona. Enguany, el certamen compta amb més de 350 actes que combinen la tradició patrimonial amb grans espectacles musicals i teatrals. Actes Tradicionals i Novetats El regidor destaca que l'essència de la festa resideix en la seva vessant patrimonial, des de l'inici amb el Seguici Petit fins al Correfoc de cloenda. Com a novetat destacada d'aquest any, s'incorpora una nova peça al seguici: La presentació de la figura del Lleonet al Seguici Petit. La consolidació de les festes com a Festa d'Interès Turístic Estatal. Programació Musical i Teatral S'han desvelat algunes de les sorpreses més esperades de la programació d'enguany: Concert d'Amaral: Serà el plat fort musical el dia 18 al Camp de Mart. Concert inaugural: Actuació gratuïta d'Amparanoia i Macaco a la Plaça de la Font. Teatre de gran format: L'espectacle "Bèsties o Déus" de la companyia Xarxa Teatre. Altres artistes: També es confirma la presència de La Buena Vida, Telefunken i l'espectacle "SIT" del Tricicle. "Amaral serà la gran sorpresa de l'anunci de les festes de Santa Tecla d'enguany." La programació busca recuperar la Plaça de la Font com a centre neuràlgic de la festa, oferint propostes gratuïtes i accessibles per a tota la ciutadania, des dels més joves fins als més grans.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
4'
Manifestació estudiantil a Tarragona contra la guerra de l'Iraq
Protesta massiva a les portes de la seu del Partit Popular L'inici de les operacions militars a l'Iraq ha desencadenat una resposta immediata als carrers de Tarragona. Una multitud d'unes 3.000 persones, majoritàriament estudiants de secundària i universitaris, s'ha concentrat davant la seu del Partit Popular al carrer Eivissa per expressar la seva indignació. Desenvolupament de la jornada La mobilització ha seguit una cronologia d'actes improvisats però multitudinaris: * Concentració inicial: Ha començat a les 12:00 h davant les facultats de Lletres i Química a la Plaça Imperial Tàrraco. * Recorregut: La marxa ha transcorregut pel carrer Pere Martell fins a arribar al centre neuràlgic de la protesta. * Protagonisme juvenil: Tot i el suport de professors i representants polítics (ERC, PSC i ICV), el motor de la manifestació han estat els joves. Clima i consignes de la protesta L'ambient ha estat marcat per un rebuig frontal a la intervenció bèl·lica i a la gestió del govern espanyol: * El crit unànime ha estat el ja icònic "No a la guerra". * S'han exhibit pancartes amb lemes com "No més sang per petroli" i missatges dirigits directament a José María Aznar i George Bush. * La seu del PP ha estat custodiada per sis furgonetes de la Policia Nacional per prevenir possibles incidents. "El no a la guerra és, sens dubte, el crit més significatiu d'aquesta marxa."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
3'
Manifestació d'estudiants a Tarragona contra la guerra
Protesta estudiantil multitudinària a Tarragona Aquesta jornada marca el primer acte de rebuig a la ciutat de Tarragona contra l'inici de la guerra de l'Iraq. La mobilització ha aplegat una gran quantitat d'estudiants de secundària i universitaris en una marxa que ha recorregut el centre urbà amb gran celeritat. Desenvolupament de la marxa Recorregut: La manifestació ha començat a la Plaça Imperial Tarracó, davant de les facultats, i ha baixat ràpidament pel carrer Pere Martell. Arribada al destí: La capçalera ha assolit la cruïlla dels carrers Eivissa i Jaume I, situant-se davant la seu del Partit Popular. Participació: Es calcula una assistència d'uns 2.000 joves, tot i que les imatges suggereixen que podrien ser milers. Tensions i seguretat L'edifici del Partit Popular es troba sota una forta vigilància policial, amb quatre furgonetes de la Policia Nacional protegint l'entrada. Tot i que els agents han recordat que la marxa és il·legal per la manca de comunicació prèvia, l'ambient es descriu com a festiu i pacífic, malgrat la gravetat del context bèl·lic. "Guerra no, guerra no" Els joves han realitzat una asseguda multitudinària i mantenen la protesta amb crits i xiulets com a mostra d'indignació. Aquest és només el primer dels diversos actes previstos per a la jornada a la ciutat.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Concert de piano de Montserrat Adán i Sílvia Romera
Concert de piano a les Muralles de Tarragona El programa presenta una nova edició del cicle de concerts a les Muralles de Tarragona, organitzat pel Museu d'Història de la Ciutat. En aquesta ocasió, l'esdeveniment compta amb la participació de dues joves promeses del piano: la tarragonina Montserrat Adán i la barcelonina Sílvia Romera. Perfil de les pianistes Montserrat Adán: Llicenciada en Dret, va decidir dedicar-se plenament a la música després de finalitzar els seus estudis al Conservatori de Tarragona i examinar-se al Liceu de Barcelona. Ha actuat en espais com el Círcol de Reus i a Cambrils. Sílvia Romera: Dedicada exclusivament a la música després d'abandonar el grau universitari per la dificultat de compaginar-ho. Ha finalitzat el grau superior i combina la docència amb les actuacions, principalment a la zona de Barcelona. Programa musical de la nit El concert es divideix en dues parts diferenciades on cada artista ha escollit el seu repertori segons els seus gustos i experiència acadèmica: Sílvia Romera: Interpretarà un Impromptu de Schubert, peces del compositor català Joan Macià, i la coneguda Fantasia Impromptu i un Scherzo de Chopin. Montserrat Adán: Oferirà una sonata de Mozart (incloent la Marxa Turca), un Impromptu i una Polonesa de Chopin, per tancar amb L'Orgia de les Dances Fantàstiques de Turina. Context i oportunitat professional Les artistes destaquen la dificultat d'accedir al món professional de la música clàssica i agraeixen l'oportunitat d'actuar en un marc com el Passeig Arqueològic. "S'ha d'agrair que apostin sobretot per gent jove. Necessitem aquestes ajudes." El concert tindrà lloc a les 22:00 hores, amb entrada gratuïta recollint invitació prèvia.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
L'augment de la mortalitat a Tarragona l'estiu del 2003
Anàlisi de la mortalitat estiuenca a Tarragona L'entrevista amb Frederic Adam, president del SERFUM (Serveis Funeraris Municipals de Tarragona), aborda la preocupació ciutadana per l'increment de defuncions durant l'estiu del 2003, un període marcat per una onada de calor excepcional a tot Europa. Dades estadístiques comparatives Adam presenta xifres concretes que confirmen un repunt en la mortandat respecte a l'any anterior: - Juny: De 175 (2002) a 188 (2003) defuncions. - Juliol: L'increment més significatiu, passant de 161 a 205 defuncions (+44 persones). - Agost (fins al dia 22): Un augment d'11 persones respecte al mateix període de l'any passat. - Total estiu: Un balanç de mès de 60 defuncions addicionals. Causes i perfil dels afectats Tot i les xifres, el president del SERFUM demana prudència a l'hora d'atribuir totes les morts directament a la calor. Segons Adam: * La calor pot haver accelerat processos terminals en persones d'edat avançada (més de 70 anys) o col·lectius vulnerables. * Cal un estudi clínic detallat per diferenciar entre cops de calor i altres causes com malalties cròniques o accidents de trànsit. Impacte en el servei i projectes de futur L'augment de la feina ha portat el servei prop del col·lapse puntual en les sales de vetlla. Per aquest motiu, es plantegen noves actuacions: - Noves sales de vetlla: Es confirma la voluntat d'obrir dues sales noves per evitar esperes a les famílies. - Ubicació estratègica: Es descarta definitivament el projecte de Pere Martell per l'oposició veïnal. Es buscarà una ubicació en una zona no residencial. "Determinar que aquest increment de 60 persones sigui degut exclusivament al cop de calor no és exacte; caldria examinar els casos un per un."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
23'
Estat del Trànsit i Sinistralitat a Tarragona
Balanç del Trànsit i l'Operació de Retorn d'Estiu En aquesta entrevista al cap del Servei Territorial de Trànsit a Tarragona, Eusebi de l'Olmo, s'analitza la situació viària a la demarcació durant el mes d'agost. Es destaca que, tot i l'elevada densitat de vehicles a l'A7 i a la N-340, l'operació tornada està sent més esglaonada que la sortida de principis de mes. • El parc automobilístic ha crescut fins a un vehicle per cada dos habitants. • L'A7 es confirma com una via vertebradora crucial per a tot l'Estat. • Es preveu un final d'agost optimista sense els col·lapses viscuts a l'inici d'estiu. Estadístiques de Sinistralitat i Objectius El servei català de trànsit mostra dades sobre l'evolució dels accidents a les comarques tarragonines: Canvis en les xifres de víctimes • S'ha detectat un lleuger increment d'accidents totals, però la majoria són topades lleus. • Les víctimes mortals han baixat un 20% en comparació amb el 2002 (de 84 a 70 víctimes). • L'objectiu del Pla Català de Seguretat Viària és reduir la sinistralitat un 15% de cara al 2010. "Mai podem estar contents quan tenim morts, però la reducció del 20% és significativa." Controls Policials: Alcohol i Velocitat L'increment de la vigilància per part dels Mossos d'Esquadra ha estat clau per millorar la seguretat: • Alcoholèmia: S'han realitzat més de 63.000 controls el 2003, amb una reducció del percentatge de positius (del 5% al 3%). • Velocitat: S'han efectuat prop de 280.000 mesuraments, detectant casos de velocitats extremes, com un vehicle a 243 km/h. • L'administració aposta fortament per l'educació viària dels infants com a mètode de prevenció a llarg termini.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
23'
Actualitat política de Tarragona amb Josep Fèlix Ballesteros
Resum de l'Entrevista Política En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Josep Fèlix Ballesteros, portaveu del grup municipal socialista, repassa els temes clau que marquen l'inici del curs polític a la ciutat, amb una actitud crítica cap a la gestió de l'alcalde Joan Miquel Nadal. Seguretat Industrial i Laboral • Accident de Puertollano: Ballesteros critica l'alcalde per fer "molt soroll i poques accions". Proposa una moció per limitar la subcontractació i garantir que els treballadors externs tinguin la mateixa formació i seguretat que els de plantilla. • Futur de Tabacalera: El grup socialista es posiciona radicalment en contra del tancament de la factoria Altadis. Ballesteros afirma que no hi ha motius econòmics ni de productivitat que justifiquin el tancament de la planta, que afecta 250 famílies. Infraestructures i Mobilitat • Col·lapse de l'AP-7 i la N-340: Tot i que veu bé el tercer carril, el considera un simple "pegat". El PSC proposa un eix transversal que recorri Catalunya de nord a sud per l'interior i completar el desviament de la N-340 fins a Altafulla. • Canvis a la Plaça de la Font: Qualifica de "desastre" la nova ordenació viària i proposa retornar al sentit original, creant una zona específica de càrrega i descàrrega. Estratègia Política i Cites Electorals • Consorci del Camp: Ballesteros dóna suport a la candidatura de l'alcalde de Tarragona per una qüestió de lideratge territorial de la ciutat, tot i les diferències polítiques. • Eleccions al Parlament i Congrés: "Tinc un contracte amb la meva ciutat per treballar per Tarragona i només treballaré per Tarragona." • Confirma que no anirà a les llistes del Parlament per centrar-se en l'oposició municipal, mentre que aposta per Javier Sabaté com a candidat al Congrés dels Diputats. Qualitat de Vida i Patrimoni • Denuncia l'estat d'abandonament de molts solars i la mala conservació del patrimoni, que impedeix que Tarragona aprofiti el seu potencial turístic. • Respecte a La Sabinosa, defensa que continuï sent un espai 100% públic i verd, ideal per a usos universitaris o cimeres internacionals.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Enderrocament de l'antiga llotja al Serrallo
Crònica de l'enderroc de l'antiga llotja de pescadors L'antiga llotja de pescadors del Serrallo ja és pràcticament un munt de runes en un procés d'enderrocament que ha avançat molt més ràpid del que s'havia previst inicialment. Aquestes obres, supervisades per l'Autoritat Portuària i la Confraria de Pescadors, busquen netejar la zona per donar pas a nous projectes urbanístics, com un futur aparcament. Motius i seguretat de l'obra L'acceleració dels treballs s'ha degut principalment a mesures de seguretat: * Evitar l'ocupació de l'edifici buit per part de persones sense sostre. * Prevenir el risc d'incendis o accidents derivats de connexions elèctriques precàries. * Controlar la dispersió de pols mitjançant el reg constant de les runes. Procés tècnic de desmuntatge L'enderroc ha seguit una planificació rigorosa a causa de la presència de materials perillosos: 1. Retirada de la coberta d'uralita (amiant) per una empresa especialitzada. 2. Desconnexió de serveis d'aigua, llum i el transformador. 3. Buidatge de l'amoníac de l'antiga fàbrica de gel. 4. Enderroc de l'estructura de la llotja i, finalment, de la fàbrica de gel. Impacte en el barri i la restauració Malgrat la magnitud de l'obra, l'activitat pesquera no s'ha aturat, ja que la nova llotja (inaugurada el 16 de juliol) ja està plenament operativa. Els restauradors de la zona, com el propietari de La Puda, han viscut el procés amb una barreja de molèsties logístiques i nostàlgia: "Veig que em falta alguna cosa, però ara estic mirant la perspectiva i ja veig tot el moll de la costa, la comandància... tot això et dona una miqueta més de vida." Els establiments han hagut d'adaptar-se tancant terrasses durant el dia per evitar la pols i el soroll de la maquinària, però l'obertura de vistes cap al port es valora positivament per al futur del barri.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
12'
Hotel d'Entitats i el futur alberg de Tarragona
Projectes i activitats de l'Hotel d'Entitats i Proa En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Lluís Buscail, responsable de l'empresa Proa, detalla la represa de les activitats de l'Hotel d'Entitats i els nous projectes de futur, especialment la creació d'un nou allotjament juvenil. Formació i cursos per al setembre L'Hotel d'Entitats reinicia la seva activitat formativa amb un focus clar en la iniciació i el nivell zero. Els punts clau són: Cursos oferits: Anglès (nivells 0 i 1), informàtica, internet i català per a joves estrangers. Perfil de l'alumne: Tot i que són oberts a tothom, la majoria de participants són gent gran (entre 65 i 85 anys) i persones de mitjana edat en procés de formació. Inscripcions: El procés de preinscripció s'obre el dimecres a la tarda (de 16:00 a 22:00 h). Ampliació de places: A causa de l'èxit de l'any anterior, s'han passat de 4 a 6 grups d'anglès, amb possibilitat d'ampliar segons la demanda. El primer alberg juvenil de Tarragona Un dels projectes més ambiciosos de Proa és la rehabilitació de l'antic edifici del Gremi de Marejans al carrer del Mar per convertir-lo en alberg: Capacitat: Tindrà un màxim de 40 places, enfocades tant a residents de llarga durada (Erasmus, voluntaris) com a turistes itinerants. Instal·lacions: Edifici de tres plantes totalment adaptat per a persones amb discapacitat, amb zones comunes, cuina i menjador. Calendari: Es preveu que les obres durin uns tres mesos i l'alberg estigui operatiu entre desembre de 2003 i febrer de 2004. Internacionalització i ciutats germanades S'està treballant per potenciar el vincle amb les ciutats germanades de Tarragona (com l'Alguer, Stafford, Orleans o Avinyó): "Volem que Tarragona sigui un destí per a molts joves europeus i que no tot ho absorbeixi Barcelona." Es preveu la creació d'un concurs per a la primavera de 2004 on els guanyadors podran visitar aquestes ciutats europees per fomentar l'intercanvi cultural.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
17'
Gestió municipal de Tarragona: indústria, neteja i seguretat
Cooperació industrial i l'episodi de Puertollano El regidor Agustí Mallol explica la decisió de l'alcalde Joan Miquel Nadal de liderar una delegació tarragonina a Puertollano després del greu accident industrial. L'objectiu és compartir l'experiència de Tarragona com a ciutat pionera en plans d'emergència i informació a la ciutadania. Tanmateix, Mallol subratlla la necessitat d'esperar que la crispació sindical i social a Puertollano es calmi abans de realitzar la visita. Controvèrsia política i rèplica al PSC Mallol respon amb duresa a les crítiques de Pep Fèlix Ballesteros (PSC), acusant-lo d'actuar amb nerviosisme electoral i falta de projecte per a la ciutat. Segons el regidor: "S'aprofiten de qualsevol problema que hi ha a la ciutat... el Partit Socialista de Catalunya no és una garantia d'estabilitat." Defensa la gestió de Convergència i Unió com l'única opció amb sentiment i il·lusió per al futur de Catalunya i Tarragona, tot criticant les aliances nacionals del socialisme. Nova fase en la gestió de la neteja i residus L'Ajuntament imposarà una política sancionadora més estricta per als establiments que incompleixin les normatives de neteja. Els punts clau del nou pla inclouen: Intensificació de la recollida en bars, restaurants i hotels. Proves pilot amb contenidors individualitzats i doble recollida diària a la Part Alta i la Rambla. Control de residus en els polígons industrials. Creació de figures de voluntaris veïnals per detectar deficiències en cada barri. Prevenció d'inundacions: El pla INUNCAT Davant la possibilitat de pluges de tardor, s'ha convocat una reunió d'emergència amb Protecció Civil, Guàrdia Urbana, Bombers i la Creu Roja. L'objectiu és coordinar tots els agents i assegurar que la ciutadania estigui informada i protegida les 24 hores del dia davant qualsevol anomalia climàtica.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
11'
Seguretat a la petroquímica de Tarragona post-Puertollano
Seguretat i prevenció al Polígon Petroquímic Arran de l'accident ocorregut a la refineria de Puertollano el passat 14 d'agost, representants sindicals de CCOO i UGT analitzen la situació de seguretat a les instal·lacions de Tarragona. Tot i que reconeixen que el risc zero no existeix, destaquen factors diferencials que aporten major seguretat a la regió: Modernitat de les instal·lacions: Les plantes de Tarragona són més noves i estan dissenyades amb una lògica de seguretat més avançada. Cultura de prevenció: Es subratlla la importància de la formació conjunta que es realitza des de 1992 entre administració, sindicats i empreses. Plans d'emergència: L'existència del Pla SECTA i les auditories constants actuen com una "autopista" de seguretat en comparació amb altres infraestructures. Crítica a la gestió comunicativa de l'AEQT El debat també recull les crítiques de l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, cap a l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) per la seva política de comunicació. Els sindicats coincideixen en diversos punts: La comunicació de la patronal es considera deficient i reactiva, ja que sovint no s'avança a les polèmiques. La manca d'informació clara genera inquietud innecessària en la ciutadania. Es reivindica la necessitat que els responsables tècnics i empresarials informin amb transparència per tranquil·litzar la societat. Reptes de futur: Subcontractació i aprenentatge De cara al futur, s'apunten línies de treball claus per mantenir els estàndards de seguretat: Control de la subcontractació: Es posa el focus en la terciarització del sector. Es busca que els treballadors d'empreses externes tinguin la mateixa estabilitat i formació que la plantilla pròpia per evitar valls en la seguretat. Cooperació institucional: Proposta de realitzar visites tècniques a Puertollano per analitzar les causes reals de l'accident i traslladar les conclusions a Tarragona. "Aquí anem per una bona autopista... la diferència és la política de prevenció i la formació dels treballadors que portem a terme des de fa molt de temps."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
25'
Projectes i infraestructures al Port de Tarragona
Transformació de la façana marítima L'episodi se centra en l'inici del desmantellament de l'antiga Llotja de Pescadors al barri del Serrallo, un pas simbòlic per a la creació d'una gran plaça oberta al mar. Lluís Badia detalla el calendari d'obres: • L'enderrocament durarà entre una setmana i 10 dies. • A l'octubre s'iniciaran les obres d'un aparcament soterrani amb un termini d'execució de 14 mesos. • Es projecta la creació d'una Marina Interior al Moll de Costa, dissenyada per l'arquitecte Ricardo Bofill, destinada a atreure vaixells de gran luxe. "Tarragona serà una referència tan important com Niça o Montecarlo en l'atracada de vaixells de luxe en un termini de 4 o 5 anys." Economia i tràfic portuari S'analitza l'evolució del tràfic de mercaderies del 2003, destacant una estratègia de diversificació per no dependre exclusivament del sector petroquímic: • Consolidació de la càrrega general, contenidors i vehicles. • Inversió privada de prop de 60 milions d'euros en nous magatzems agroalimentaris. • Preocupació per l'increment del preu del petroli i el seu impacte en l'economia mundial. Reivindicacions en infraestructures viàries Badia qualifica d'escàndol la saturació de l'autopista AP-7 durant l'estiu i exigeix l'execució urgent del tercer carril. Considera que la manca de capacitat viària posa en perill el desenvolupament econòmic i turístic del territori. Altres prioritats esmentades inclouen: • El Pla Director de l'Aeroport de Reus. • L'autovia Tarragona-Montblanc (A-27). • La gestió política del Consorci del Camp de Tarragona davant les properes eleccions. Seguretat química i transparència Arran de l'accident a Puertollano, es debat la seguretat al complex petroquímic de Tarragona. El president subratlla que el complex tarragoní compta amb indústries de primer nivell i anuncia la inauguració d'un nou parc de bombers al port. Insisteix que el sector ha de mantenir la transparència i millorar la comunicació amb la ciutadania per garantir la convivència amb el turisme.
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
21'
Balanç casteller del cap de setmana i prèvia de Sant Fèlix
Anàlisi de la jornada a l'Arboç i Igualada Aquest cap de setmana ha estat marcat per la preparació de les colles grans per a la gran cita de Sant Fèlix. A l'Arboç, s'ha viscut una jornada intensa amb la participació de la Colla Vella, la Colla Joves i els Minyons de Terrassa: Minyons de Terrassa: Han signat una actuació d'excel·lent tot i haver tornat de vacances recentment, completant el 3 de 9 amb folre, el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre. Colla Joves Xiquets de Valls: Notable alt amb un sòlid 3 de 9 amb folre, tot i que només van poder carregar el 4 de 9 amb folre. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Continua amb dubtes amb el 3 de 9 amb folre, que només han pogut carregar en les darreres tres ocasions. Minyons de l'Arboç: La colla local ha destacat per la seva reestrena a la diada amb castells de 6 i 7, amb l'anècdota d'una enxaneta molt petita però valenta. A Igualada, els Castellers de Vilafranca han demostrat un estat de forma espectacular descarregant el 4 de 8 amb l'agulla, el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i l'estrena del pilar de 7 amb folre. Polèmica i tradició a Sant Fèlix El debat sobre la configuració de la diada de Sant Fèlix a Vilafranca continua viu, especialment pel que fa a: - L'absència de les colles tarragonines (la Jove de Tarragona no hi actua des del 1996). - El sistema d'invitació basat en les «quatre millors colles del moment». - La impossibilitat que els Xicots de Vilafranca (la segona colla local) hi actuïn el dia 30. Previsions per a la Diada de Sant Fèlix L'expectació és màxima per al proper dissabte 30 d'agost. Els objectius fixats són ambiciosos: Castellers de Vilafranca: Tenen el 3 de 10 amb folre i manilles com a gran repte (busquen descarregar-lo per primer cop en la seva història), acompanyat del 4 de 9 net. Minyons de Terrassa: També aposten pel 3 de 10, castell que només ells han descarregat a la història (l'any 1998). Colla Joves: Tripleta de vuit i nou amb la intenció de descarregar el 4 de 9. Colla Vella: Programa incert condicionat pels canvis estructurals per intentar dominar el 3 de 9. "Vilafranca és la plaça més castellera del món, on s'han vist les millors construccions durant 150 anys."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
19'
Tarragona estrena el seu nou himne per Santa Tecla
Creació del nou himne de Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta els autors i els detalls de la nova composició que s'estrenarà oficialment el proper 22 de setembre, Vigília de Santa Tecla. El projecte ha estat fruit de la col·laboració entre el músic Joan Baptista Messeguer, director de la Banda Unió Musical de Tarragona, i el periodista Didac Bertran. Origen i motivació La idea va sorgir fa uns tres anys per la curiositat de Messeguer, acabat d'arribar a la ciutat, en veure que en els concerts s'acabava amb el Cant de la Senyera per falta d'un himne local modern i popular. Segons Bertran, hi havia hagut precedents històrics (com els de Pau Raposo o el mestre Santís), però cap havia arrelat o s'havien extraviat. Estructura i estil de l'himne L'obra s'ha concebut amb una voluntat de senzillesa perquè el poble la pugui taral·lejar fàcilment. Es divideix en dues parts: Primera part (Solemne): Centrada en el pastat gloriós de la ciutat i el patrimoni romà. Segona part (Popular): Amb ritmes que recorden la sardana, enfocada en el present i el futur de Tarragona. Introducció: Un toc de campanes que serveix com a crida a la població. Estrena i celebració dels 10 anys de la banda L'estrena tindrà lloc a la Plaça de l'Escorxador amb la participació de la Coral dels Amics de la Catedral. Aquest acte s'emmarca en el desè aniversari de la Banda Unió Musical, que inclourà: Un festival de bandes el 20 de setembre. Un concert extraordinari al Palau de la Música Catalana el 19 d'octubre. L'enregistrament d'un CD en directe que inclourà l'himne. "S'ha intentat fer una cosa molt senzilla perquè la gent sigui capaç de taral·lejar-la pel carrer. Això és el que es busca en un cant popular."
Arxiu Sonor 2003 Entrevistes
2 de febr. del 2003
16'
L'associació Adara i la lluita contra la violència
Adara: El combat contra la violència de gènere a Tarragona Entrevista a Pilar Montiagudo i Margarín, responsables de l'associació Adara, una entitat sense ànim de lucre que fa més de dos anys que treballa a la ciutat de Tarragona per erradicar la violència de gènere i oferir suport a les víctimes. Serveis i funcionament de l'entitat L'associació ofereix un servei integral que inclou: * Informació i orientació: Assessorament inicial per a dones que no volen recórrer directament als serveis públics. * Atenció psicològica: Tractaments individuals, de parella i grupals. * Telèfon 24 hores: Un recurs d'emergència i acompanyament constant (606 441 198). * Prevenció i xerrades: Programació d'activitats per sensibilitzar la societat des d'una base educativa. El Pla Integral i els tòpics socials Les convidades destaquen la importància del Pla Integral contra la violència, un projecte amb 89 mesures que abasta àmbits sanitaris, judicials i socials. Un dels objectius principals és trencar els tòpics sobre el perfil de la dona maltractada: "No hi ha un perfil clar; la violència de gènere és present en tots els estaments socials, professions liberales i nivells econòmics." Properes activitats i reptes 2 de setembre: Conferència al Col·legi de Treball Social de Tarragona per coordinar recursos. 9 de setembre: Sessió sobre el Pla Integral amb la participació de l'Institut Català de la Dona. 25 de novembre: Campanya de sensibilització pel Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Finalment, es subratlla la necessitat de més recursos reals i una millor coordinació en xarxa entre els estaments policials, judicials i sanitaris per garantir una atenció d'urgència eficaç.