Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1033-1056 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
Balanç de Santa Tecla 2003 i futur dels Pilars Caminant
Resum de la Jornada Castellera i Balanç de Festes El programa recull les impressions de les autoritats de Tarragona després de la baixada dels pilars caminant a la Diada de la Mercè, destacant l'èxit de les quatre colles de la ciutat en arribar a l'Ajuntament. L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor de festes Carles Sala fan una valoració altament positiva de la Santa Tecla 2003. Punts clau de l'entrevista: Èxit dels pilars: Les quatre colles (Xiquets, Jove, Serrallo i Sant Pere i Sant Pau) han completat el recorregut fins a la plaça de la Font. Propostes de futur: L'alcalde suggereix canvis significatius per a les pròximes edicions: Traslladar el pregó al balcó de l'Ajuntament per fer-lo un acte més popular i evitar les aglomeracions al Saló de Plens. Convidar la colla guanyadora del Concurs de Castells a actuar a la ciutat els anys que no hi hagi concurs per garantir castells de nou. Gestió i pressupost: Es defensa que la imaginació ha suplert la manca de recursos econòmics, resultant en unes festes potents i participatives. Declaracions destacades: "Quan no hi ha imaginació, s'utilitza el diner. Però, quan hi ha imaginació, es creen coses noves i les coses funcionen." L'episodi clou amb la previsió dels darrers actes: el correfoc i la traca final des del Balcó del Mediterrani.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2h 28min
Diada Castellera de Santa Tecla 2004 a Tarragona
Resum de la Jornada Castellera de Santa Tecla Retransmissió en directe per Tarragona Ràdio de la històrica diada del 23 de setembre a la plaça de la Font. L'episodi analitza tècnicament l'estat de les quatre colles locals, els seus objectius per a la jornada i el camí cap al proper concurs de castells. Actuacions Destacades per Colles • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Malgrat un intent desmuntat inicial de 3 de 9 amb folre a causa de nervis i falta de quadratura al pis de terços, la colla ha sabut refer-se de forma brillant. Han descarregat un imponent 5 de 8 (la catedral) i han tancat amb un 4 de 8 i un 2 de 8 amb folre molt sòlid. • Xiquets de Tarragona: Han estat la colla més regular i solvent de la jornada. Han complert el seu programa de màxims descarregant el 3 de 8, el 2 de 8 amb folre (molt celebrat per la seva execució tècnica) i el 4 de 8. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han tingut dificultats amb els efectius a la pinya. Tot i un intent desmuntat de 5 de 7, han aconseguit descarregar el 3 de 7, el 4 de 7 i el 2 de 6. • Xiquets del Serrallo: Jornada difícil per als del barri mariner, marcada per una crisi d'efectius. Han patit una caiguda d'un intent de 3 de 7 i han acabat optant per castells de la gamma de 6 (4 de 6 amb l'agulla, 3 de 6 i 4 de 6). Anàlisi Tècnic i Claus de la Diada "El 5 de 8 és un castell tan difícil i important com un castell de 9; descarregar-lo avui serveix per recuperar la confiança moral de la colla." L'expert Joan Badell destaca la importància de treure pes als troncs per aspirar a castells superiors i analitza la rivalitat sana entre les colles grans de la ciutat. S'ha debatut sobre la idoneïtat de les diades laborables i la necessitat de mantenir el ritme malgrat els intents desmuntats que han allargat l'actuació fins a les tres de la tarda. El balanç final és positiu per al castellerisme tarragoní, amb la vista posada en el concurs de castells del proper 3 d'octubre.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
La construcció europea i l'agermanament Tarragona-Klagenfurt
La Transició a la Nova Europa de les Llibertats El discurs repassa la transició des d'un segle XX d'extrems, marcat per la barbàrie i les dictadures, cap a una Europa dels ciutadans. L'orador destaca el paper d'intel·lectuals clau en aquest procés: Ingeborg Bachmann: Poeta que va reflectir les pors del món de la postguerra. Karl Popper: Filòsof crític amb els totalitarismes, reconegut per la Generalitat de Catalunya amb el Premi Internacional Catalunya. Reptes de la Unió Europea al Segle XXI Es planteja una reflexió crítica sobre el moment actual de la construcció europea, destacant diversos punts d'alerta i oportunitat: La baixa participació en les eleccions europees i el distanciament de la ciutadania respecte al burocratisme de Brussel·les. La necessitat de veure la immigració i la supranacionalitat no com una amenaça, sinó com un enriquiment de la pluralitat. La reivindicació d'una Europa que respecti les identitats nacionals i potenciï llengües com el català o l'eslovè. "Els ciutadans europeus volen una Europa més respectuosa amb la pluralitat i les diferències, una Europa que reconeix i potencia la llengua i la cultura catalana." L'Agermanament Local: Tarragona i Klagenfurt El cor del discurs celebra la relació directa entre ciutats, al marge de l'alta política d'Estat. Aquest agermanament s'ha consolidat mitjançant: Intercanvis acadèmics: Programes com el Sócrates-Erasmus entre la Universitat de Tarragona i la de Klagenfurt. Lligams històrics: Des de l'intercanvi de palmes de setmana santa el 1974 fins a la creació de les associacions d'amics d'ambdues ciutats. Cultura i Esport: Intercanvis de joves, exposicions de pintors com Mariano Rubio i actuacions de grups corals i castellers. L'acte clou amb un desig de prosperitat per a les festes de Santa Tecla i el reforçament dels llaços fraternals entre la ciutat del Drac i la lluminosa Tarragona.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Tàrraco i l'aigua: El llegat romà al MNAT
L'exposició "Tàrraco i l'aigua" al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona Pilar Sada presenta una nova exposició temporal que explora el paper vital de l'aigua en l'antiga Tàrraco. L'objectiu principal és traslladar la recerca científica al gran públic, demostrant que l'arqueologia és una disciplina viva i en constant evolució. Novetats Arqueològiques i Elements Clau L'exposició destaca troballes recents i espais emblemàtics: * La Cova Urbana: Redescoberta el 1996, un llac subterrani ja conegut al segle XIX. * Termes Imperials: L'estudi del carrer Sant Miquel que mostra el luxe i l'ús social de l'aigua. * Font Monumental: Localitzada al carrer Pere Martell, amb la presentació de restes orgàniques úniques (pinyes, pinyons i fins i tot soles de sabates). * Vila Romana dels Munts: Noves recerques sobre la gestió hídrica en l'àmbit privat. Una Exposició Visual i Educativa El discurs museogràfic combina l'evidència arqueològica amb recursos gràfics impactants per fer comprensible allò que no sempre és visible. Es destaca la vessa tecnològica romana, comparant la utilitat dels seus aqüeductes amb altres obres monumentals de l'antiguitat: "Les piràmides són molt maques i impressionants, però inútils; en canvi, els aqüeductes són d'una utilitat impressionant." Programa Pedagògic i Noves Activitats El MNAT ha estat guardonat amb el Premi Nova pel seu servei educatiu. Per al nou curs, es proposen diverses iniciatives: * Taller "De l'aqua a l'aigua": Reflexió sobre la continuïtat de l'ús de l'aigua des de l'època romana fins avui. * Itineraris especialitzats: Visites a la cova urbana i la ruta "Un Munt d'Aigua" als Munts. * Sostenibilitat: Participació en la Setmana de la Ciència amb l'Autobús de l'Aigua per conscienciar sobre el consum responsable.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
Balanç de Santa Tecla: Tradició, Civisme i Evolució de la Festa
Balanç de les Festes de Santa Tecla En aquesta conversa s'analitza l'estat actual de les festes de Santa Tecla a Tarragona, desatacant l'èxit de participació i els reptes que planteja el creixement constant de l'esdeveniment. La Baixada de l'Àliga i el Civisme Es descriu la Baixada de l'Àliga com un acte multitudinari amb tres tipus de públic: els participants actius, els espectadors i un petit grup que presenta comportaments incívics. • Un fet històric d'enguany ha estat que els Gegants de la Ciutat han estat portats conjuntament per paios i gitanos. • Es denuncia el vandalisme d'alguns grups reduïts que porten samarretes d'entitats (com els castellers de Sant Pere i Sant Pau) i molesten els portadors. • Existeix un debat sobre la pèrdua d'espontaneïtat de l'acte a causa de la necessitat d'organització i la incorporació de nous elements del seguici. Gestió del Programa i Espais Públics L'organització municipal destaca que el programa ha crescut fins als 500 actes, amb una forta implicació de més de 80 entitats ciutadanes. • La Plaça Friqui ha tornat al programa després de la seva absència l'any passat, sent un dels espais més valorats. • Es busca diversificar els escenaris per evitar col·lapses: l'ús del Parc de les Granotes i el Pla de la Seu permeten esponjar el centre històric. • L'Espai Sabina s'ha consolidat com a referent per a músiques folk i ètniques, sorprenent el públic amb propostes com Txala. Polèmica amb el Capítol de la Catedral Es revela un conflicte d'última hora sobre la instal·lació del sostre de foc per a la processó. "Sembla que el que fem no és molt canònic... no s'ha donat permís per utilitzar la instal·lació de la catedral per lligar la corda de la pirotècnia." L'organització lamenta la falta de col·laboració del capítol catedralici en contrast amb altres ciutats com Vilafranca, on es permet la pirotècnia directament sobre la pedra del monument. Perspectives de Futur • La necessitat de renovar les entitats per donar sortida a les llistes d'espera de ciutadans que volen participar-hi. • L'aposta per concerts gratuïts però amb millors infraestructures tècniques per evitar limitacions com les viscudes a la Plaça de la Font.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
Concert d'Abel Lee Davis i Selva Big Band a Santa Tecla
Concert de luxe a les Festes de Santa Tecla Aquesta nit, la plaça del Rei de Tarragona es converteix en l'escenari d'una proposta musical excepcional dins de les celebracions de Santa Tecla. Ramon Alsina, director musical de la Selva Big Band, presenta l'espectacle que protagonitzen conjuntament amb la cantant d'origen guineà Abel Lee Davis. Un repertori de Blues i Soul L'actuació se centra en la presentació del seu nou treball discogràfic, que inclou una selecció personalitzada de clàssics del blues, el jazz i el soul: Versions de temes emblemàtics d'artistes com Ray Charles (incloent-hi el cèlebre "Hallelujah, I Love Her So") o George Benson. Arranjaments exclusius per a big band, transformant temes originalment pensats per a grups petits en potents peces orquestrals amb 14 músics a l'escenari. Una fusió d'estils que va des del swing clàssic fins a ritmes més contemporanis com el funky. Una col·laboració sorgida a l'Auditori La unió entre la formació gironina i l'excomponent de The Supremes es va gestar arran d'un concert d'homenatge a Frank Sinatra a Barcelona. Des de llavors, han creat una sinergia única que els ha portat a girar per tota Catalunya. Segons Alsina, l'espectacle destaca per: "La personalitat de l'Abel Lee, que es menja l'escenari, i un tipus de música molt vital que convida el públic a ballar i participar." Tancament de gira a Tarragona Aquest concert representa una de les últimes oportunitats per gaudir d'aquesta gira estiuenca. La cita és aquest dimecres a les 23:00h a la plaça del Rei, en un entorn que promet una nit plena de ritme i calidesa vocal.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
27'
Ball de Dames i Vells de Tarragona: Sàtira i Crítica Social
Introducció i Context Local L'episodi recull la representació satírica del Ball de Dames i Vells durant les festes de Santa Tecla a Tarragona. A través de versos rimats i un humor mordaç, els personatges repassen l'actualitat política i social de la ciutat i del país. Crítica Política i Urbanística El diàleg posa èmfasi en l'estat de la ciutat, comparant irònicament la neta Tarragona que va guanyar l'escombra de plata amb l'actual, qualificada de deixada. Es discuteixen temes com: • La gestió de l'alcalde Joan Miquel Nadal i les polèmiques urbanístiques. • Les obres al casc antic i les tarifes de la zona blava. • La construcció de xalets en espais naturals i la influència dels constructors locals. Temes Socials i Religiosos La interacció entre els diversos personatges serveix per abordar qüestions de gènere i l'arribada del nou arquebisbe: • Es parodia l'arribada de Jaume Pujol i la influència de l'Opus Dei en temes com l'educació segregada i el matrimoni igualitari. • Es tracten amb humor transgressor la sexualitat, el divorci i els rols de gènere dins el matrimoni. Seguretat i Autoritat L'aparició del personatge del sergent Blázquez afegeix una capa de sàtira sobre l'autoritat policial i el nacionalisme espanyol, contrastant-lo amb el sentiment independentista que sorgeix irònicament al final de la representació. "Tarragona estava neta i feta una meravella... en canvi ara ho tenen tot ben marrano i ben coxino!"
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
1h 8min
Seguici Popular de Santa Tecla 2004
Crònica del Seguici Popular a la Plaça del Rei Retransmissió en directe per Tarragona Ràdio de la Cercavila de Santa Tecla, amb la participació estel·lar de l'expert en cultura Jordi Cubillos. Durant l'episodi es descriu l'ambient festiu, l'olor de pòlvora i l'evolució dels elements del bestiari i balls tradicionals. Els Elements del Bestiari i els Gegants • L'Àliga de Tarragona: Es destaca la seva majestuositat i el simbolisme que representa per a la ciutat. Com a curiositat, s'esmenta que durant la Baixada de l'Àliga portava una mitra d'arquebisbe i una ampolla de Chartreuse al bec, recuperant avui la seva corona reial i el colom tradicional. • Els Gegants Moros i els Negritos: S'explica la història del Negrito i la Negrita (la Panxita), datats de mitjan segle XIX, i la vistositat dels Gegants Moros amb la seva espasa de plata. Balls i Danses Tradicionals • Balls de bastons i pastorets: Es descriu la coordinació del Ball de Bastorets i la seva figura final coneguda com "la bota", on aixequen un infant al capdamunt. • Ball de Turcs i Cavallets: Representació de les lluites històriques, molt popular entre la canalla. • Ball de Gitanes: Amb els seus parlaments satírics i la tònica picaresca d'aixecar les faldilles. • Ball de Cossis: L'estrena més esperada de l'any, destacant els seus barrets ostentosos i els més de cent cascavells per vestit. Història i Tradició "No es tracta de donar dades històriques farragoses, sinó de fer arribar el caliu d'aquest seguici a qui no pot veure'l en directe." Es fa un repàs a l'arqueologia festiva, explicant com molts d'aquests elements es van recuperar a partir dels anys 80, tot i tenir arrels que es remunten als segles XVI i XVII.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
2'
Música i tradició: La prèvia de Santa Tecla al Pla de la Seu
Ambientació i Context de la Festa L'emissió es realitza en directe des del Pla de la Seu (o plaça de l'Escol), un punt neuràlgic de Tarragona que ja respira l'ambient de la Festa Major de Santa Tecla. Els presentadors destaquen la importància de fer arribar el so de la festa a aquelles persones que, per motius laborals, no poden ser-hi presents físicament. Les Formacions Musicals Durant la connexió, s'identifiquen diverses colles i grups que participen en la cercavila i el concert: Grallers de l'Alfàbrega: Protagonistes de la interpretació musical actual. Grallers Tocaferro, Dulzaineros del Bajo Aragón i Sonadors Bufalodra: Altres formacions que s'espera que arribin properament. Cooperativa Folk: També mencionada com a part de l'elenc musical. Programació de la Jornada Es preveu una tarda plena d'actes tradicionals que marquen l'inici del gruix de la festa: La primera representació del Ball de Dames i Vells. La sortida posterior del Seguici Popular. "Aquest so els comença a preparar ja per la festa de Santa Tecla, per la part més tradicional que es començarà a materialitzar aquesta tarda." Degut al ritme de les formacions que pugen pel carrer Major, es comenta que el concert previst per la una del migdia podria patir un lleuger retard, tot i que es considera part de la mateixa naturalesa festiva de l'esdeveniment.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Ambient i Concert Vermut a les Festes de Santa Tecla
Crònica de la Vigília de Santa Tecla L'ambient a la Plaça de les Cols de Tarragona és vibrant sota un sol intens. Els ciutadans s'apleguen per gaudir d'un dels actes més emblemàtics de les festes majors: l'arribada de les formacions musicals i el posterior concert vermut. Les Formacions Musicals i l'Ambient Participació i Tradició: Diverses bandes i colles de grallers han anat arribant a la plaça, cadascuna interpretant peces tradicionals sense repetir-se, oferint una gran varietat sonora. Turisme i Cultura: Es destaca la gran presència de turistes, especialment anglesos, que s'interessen per la història de la Santa mentre els locutors fan de guies accidentals. Entrevistes a Peu de Carrer: Una família que ha demanat vacances tota la setmana per no perdre's cap acte. Un fotògraf aficionat de l'Agrupació Fotogràfica de Tarragona que documenta la festa per al programa oficial. L'Òscar, encarregat de la barra, que preveu esgotar les existències de vermut, patates i olives. El Concert Vermut Tot i un lleuger retard sobre l'horari previst (estava programat per a la 1 del migdia), l'arribada de les últimes bandes ha marcat l'inici del concert. La Banda Ateneu Musical Cultural ha estat l'encarregada d'encetar el concert des de l'escenari principal, culminant amb la interpretació de la mítica peça Amparito Roca. Pròximes Retransmissions "La sintonia de Tarragona Ràdio esdevindrà la sintonia de les festes." Es recorda als oients que la ràdio continuarà informant en directe dels següents actes: 1. La representació de Dames i Vells a la tarda. 2. L'Ofici de Santa Tecla i la Diada Castellera de demà. 3. L'anada a professió a partir de les set de la tarda del dia de la diada.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Fiesteros: La competició extrema de la Santa Tecla
Una competició singular a les festes de Tarragona L'Enric Casasallas i el Lluís presenten una iniciativa curiosa que va néixer de manera espontània durant la Santa Tecla de l'any passat: una competició batejada com a Fiesteros. Aquest joc, que enfronta dos equips de joves, consisteix a acumular punts basant-se en el rendiment i la resistència durant els 11 dies de la Festa Major. Funcionament i puntuació El concurs es regeix per un conjunt de bases i normes que han anat evolucionant per evitar buits legals. Els punts s'obtenen principalment mitjançant: Resistència nocturna: Guanya un punt l'equip que marxi a dormir més tard cada dia. Assistència a actes: Es premia l'assistència al màxim nombre d'actes del programa oficial. Reptes específics: Proves concretes com baixar a l'Àliga (2 punts) o assistir al Retaule (1 punt). Objectius especials: Aconseguir una foto amb l'Arquebisbe (2 punts) o amb altres autoritats (1 punt). Estratègies i rivalitat Els convidats expliquen que hi ha una clara divisió d'estils entre els dos equips competidors: "La nostra tàctica l'hem enfocat més als punts de nit; l'altre equip representa la part més tradicional de la festa, la cosa més etnològica." Aquesta dualitat genera una "guerra bruta" sana i divertida, on l'experiència de l'edició anterior els ha permès ser més tàctics enguany. Actualment, l'equip de l'Enric i el Lluís encapçala el marcador amb un 6 a 3. El futur de la iniciativa Tot i que el premi és simbòlic (un sopar pagat pels perdedors), els impulsors tenen l'ambició que la competició creixi. Han suggerit fins i tot que l'Ajuntament podria oficialitzar el concurs en futures edicions per dinamitzar encara més les festes i incentivar la participació en actes que, d'altra manera, alguns joves no visitarien.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
1'
Activitats i gastronomia a la Rambla per Santa Tecla
Actualitat de les Festes de Santa Tecla L'activitat a la Rambla Nova de Tarragona es troba en ple apogeu durant les celebracions. Destaca el gran moviment de gent al passeig central i les diverses propostes culturals i gastronòmiques programades per a aquests dies. Exposició Fotogràfica a la Rambla Es recorda als assistents que en el tram final de la Rambla Nova es pot visitar una exposició dedicada a: * Imatges històriques i recents de la mateixa Rambla. * Aquesta mostra romandrà oberta durant tots els dies de les festes. L'espai Gastronòmic: Teclatapa A la plaça Verdaguer, s'ha instal·lat l'espai Ámbar sota el format de la Teclatapa. Aquest és un punt clau per a les festes on: * Diferents entitats tarragonines participen oferint servei de cuina. * L'objectiu és permetre als festers "recuperar forces" amb un menjar ràpid però de qualitat. * L'horari d'obertura s'inicia a partir de les 18:00 hores. "Imaginem que estan acabant de muntar les coses i cuinen... estarà aquesta Teclatapa a disposició de totes aquelles persones que vulguin gaudir d'un menjar ràpid, però ben fet." S'ha intentat connectar amb els representants de les entitats organitzadores, tot i que el volum de feina en la preparació de l'espai ha impedit la seva presència física a l'estudi en aquest moment.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
La Baixada de l'Àliga: l'esperit d'una festa espontània
Orígens i evolució de la Baixada de l'Àliga L'acte va néixer l'any 1986 d'una manera totalment espontània i extraoficial. Inicialment, els membres del Ball de Diables baixaven la figura de l'Àliga des de l'antic escorxador fins a la seva seu a la matinada. Amb el pas del temps, el que era un trasllat logístic entre un grapat d'amics es va convertir en un fenomen multitudinari que s'ha hagut d'integrar en el programa oficial de les Festes de Santa Tecla. La clau de l'èxit: participació ciutadana i voluntària El tret més distintiu d'aquest acte és que, a diferència dels seguicis oficials i protocol·laris, aquí es permet que qualsevol persona del públic pugui carregar les peces de bestiari o els gegants: Participació oberta: No cal pertànyer a cap colla per portar l'Àliga, la Mulassa o els Gegants. Acompanyament dels portadors: Els membres experts vigilen i ajuden els voluntaris perquè la peça no caigui i el canvi sigui segur. Caràcter no lucratiu: Les entitats no reben subvencions per aquest acte específic, mantenint-lo com una activitat genuïna del poble. Reptes i riscos de la massificació L'increment de participants —que ja es compta per milers— i la incorporació de nous elements com els Gegants Moros plantegen dubtes sobre el futur de l'acte: "Si resulta que no es permet que participi el públic i es converteix en una cercavila nocturna, aleshores aquest acte perdrà el sentit." L'organització subratlla la necessitat de mantenir l'equilibri entre la seguretat de les peces originals (molt valuoses per a la ciutat) i la llibertat dels carrers estrets de la Part Alta durant la nit. També es critica el canvi de nom institucional de l'acte per part de l'Ajuntament sense haver consultat les entitats fundadores.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Arts escèniques i playback a la Festa Major de Santa Tecla
Arts escèniques a la Festa Major L'entrevista amb Pere Tuvilla, responsable del taller d'arts escèniques de Tarragona, se centra en la participació de l'entitat a les festes de Santa Tecla. Malauradament, s'anuncia la suspensió de l'obra de teatre musical Magic Club, prevista per avui al Teatre Metropol, a causa de problemes laborals d'última hora dels actors principals. Tot i així, el taller manté la seva gran cita de divendres. El fenomen del playback infantil i juvenil El punt fort de la programació serà el concurs interbarris de playback, que tindrà lloc divendres a la plaça Verdaguer. Aquest esdeveniment destaca per: La participació de 51 infants i joves (entre 6 i 16 anys). Una organització dividida per edats per evitar el sentit del ridícul dels més grans. La imitació de figures populars com Chenoa, David Bisbal, Natalia o fins i tot Bon Jovi. L'esforç en coreografia, vestuari i perruqueria, arribant a nivells quasi semiprofessionals. Formació integral i futur El taller no només prepara exhibicions, sinó que ofereix una formació que inclou teatre, cant i ball. Segons Tuvilla, aquestes activitats són un vehicle motivador per a la creativitat: "És una forma que nens i nenes que tenen un estímul per seguir dins del món teatral o del cant, decideixin continuar en una acadèmia i arribar a ser figures." Actualment, el centre té les inscripcions obertes per al nou curs, que s'iniciarà el 4 d'octubre, amb alumnat des dels 4 anys fins a edats adultes.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
14'
Humor i sàtira: L'essència del Ball de Dames i Vells
L'art de la sàtira a Tarragona Els representants del Ball de Dames i Vells expliquen com s'articula el seu espectacle, basat en l'ús de la ironia i la crítica mordaç cap a l'actualitat. Segons els protagonistes, l'objectiu principal és fer riure, tot i que l'escàndol és sovint una conseqüència inevitable quan es denuncia l'abús de poder. Els límits de l'humor i el mètode de treball Tot i la fama de transgressors, el grup afirma tenir uns certs límits ètics: * No es fa humor dels dèbils: La diana de les crítiques són sempre els càrrecs públics, els poderosos i aquells que actuen amb prepotència. * Respecte a la divinitat: Prefereixen no tocar temes transcendents o purament religiosos en l'àmbit espiritual. * El límit de l'avorriment: El seu repte és mantenir el llistó alt any rere any per no decebre el públic. Per organitzar els continguts, el grup es reuneix al juliol i classifica l'actualitat en quatre categories: internacionals, estatals, nacionals i locals. Temes candents de l'edició actual En aquesta ocasió, l'escenari s'omplirà de referències a temes com: - La política local i l'Arquebisbat de Tarragona. - Afers internacionals com la guerra de l'Iraq i la presència ianqui a la ciutat. - El context polític del tripartit a Catalunya i el canvi de govern a l'Estat. - Polèmiques socials com els matrimonis gais i les reaccions de l'església. "L'escàndol més gros no és pas el de Dames i Vells. L'escàndol és el que ha sortit als diaris: que gent amb la confiança del poble hagi robat." Pressions i llibertat d'expressió L'entrevista revela que el grup ha patit pressions i exigències de disculpes per part de personalitats al·ludides en anys anteriors. Malgrat això, defensen que el seu llenguatge histriònic i les "animalades" que diuen s'han d'entendre SEMPRE dins del context de la festa major, fora de la qual no tindrien sentit.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
8'
L'evolució del clima europeu i la deriva tèrmica
Trobada científica internacional a Tarragona Una trentena de científics d'arreu d'Europa s'han reunit a la Universitat Rovira i Virgili (URV) per analitzar l'evolució del clima en els darrers 150 anys. Aquesta trobada forma part d'un projecte subvencionat per la Comunitat Europea que busca esbrinar les causes de l'anomenada deriva tèrmica abrupta observada especialment en les últimes quatre dècades. Eixos principals de la investigació L'estudi se centra en diversos mecanismes atmosfèrics i marítims: Circulació atmosfèrica: S'analitza com les anomalies en l'aire influeixen en el comportament del clima. Temperatures marines: L'impacte de les variacions tèrmiques a l'Atlàntic i la Mediterrània. Gasos d'efecte hivernacle: S'identifica l'increment d'aquests gasos com la causa principal del caldejament planetari. El cas de la Península Ibèrica i Espanya La doctora Brunet destaca que el canvi no és només en les mitjanes, sinó en l'aparició de fenòmens extrems: Augment significatiu de l'ocurrència de dies càlids i dies tropicals. Creixement de les nits tropicals (temperatures nocturnes elevades). Canvis distribuïts durant tot l'any, però més acusats a l'estiu i a l'hivern. Perspectives de futur Les conclusions provisionals indiquen una tendència irreversible cap a un món més càlid a curt i mitjà termini: "Tot sembla indicar que anem irremissiblement cap a un món més càlid." L'experta assenyala que, tot i que mesures de mitigació podrien estabilitzar el clima a llarg termini, la manca de ratificació i compliment de tractats com el de Kyoto fan que la tendència actual sigui de caldejament sostingut.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Entrevista a l'alcalde de Klagenfurt, pregoner de Santa Tecla 2004
El Pregó de Santa Tecla 2004 En aquesta entrevista realitzada per Tarragona Ràdio, el protagonista és el senyor Harald Soijer, alcalde de la ciutat austríaca de Klagenfurt. L'alcalde ha estat triat com a pregoner de les festes de Santa Tecla del 2004, un any especialment significatiu ja que coincideix amb el 10è aniversari de l'agermanament entre ambdues ciutats. Punts clau de la conversa: Un honor personal: Soijer expressa que ser el pregoner és una gran satisfacció i el defineix com el millor regal d'aniversari, ja que compleix anys el mateix 23 de setembre, dia de la patrona. Contingut del pregó: Avança que el seu discurs tractarà sobre: La història comuna entre Àustria i Espanya (la Casa d'Àustria). Les relacions d'agermanament i el context de la Nova Europa. Lligams històrics i similituds: L'alcalde destaca les sorprenents semblances entre Tarragona i Klagenfurt: Ambdues tenen un passat com a capitals de província romanes (Tarraco i Noricum). La seva ubicació geogràfica és privilegiada: Tarragona davant la Mediterrània i Klagenfurt a la vora d'un dels llacs més bells d'Àustria. El caràcter dels seus habitants, que Soijer considera molt similar. Balanç de deu anys d'agermanament L'entrevistat fa una valoració molt positiva de la relació bilateral, subratllant la feina de l'associació Amics de Tarragona i els constants intercanvis culturals, esportius i juvenils. Finalment, expressa el seu desig de seguir intensificant aquests contactes i convida els tarragonins a visitar la seva ciutat. "Santa Tecla és una festa meravellosa que, un cop s'ha viscut, no s'oblida mai."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
41'
Pregó i Tret d'Inici de les Festes de Santa Tecla
Inici de les Festes de Santa Tecla L'episodi recull l'emoció i el protocol del tret d'inici oficial de les festes de Santa Tecla a Tarragona. La narració comença just quan la corporació municipal abandona el saló de plens per dirigir-se al balcó de l'ajuntament, acompanyats pel pregoner convidat, l'alcalde de la ciutat austríaca de Klagenfurt. El Pregó i la seva dimensió històrica L'Anna Plaza realitza un exercici de memòria brillant resumint el contingut del pregó de Harold Essocher, el qual ha destacat: • Les vinculacions històriques entre Tarragona i Àustria des de l'època de la dinastia dels Àustries. • El paral·lelisme entre ambdós territoris durant les invasions napoleòniques i les dictadures del segle XX. • Una ferma defensa de les llengües minoritàries a Europa i l'espai integrador de la Unió Europea. • El record de l'any 1974, quan es van iniciar les relacions oficials de germanor entre les dues ciutats. Ambient a la Plaça de la Font La plaça es troba completament abarrotada de gent, especialment de nens i nenes que esperen amb il·lusió figures com la Cucafera. "L'alcalde Joan Miquel Nadal i l'alcalde de Klagenfurt han encès aquella traca enorme." Moments Clau de la Celebració • La Tronada: L'encesa de la pirotècnia a càrrec de l'empresa valenciana Arcoiris, que ha omplert la plaça de soroll i fum. • Entrevistes a Peu de Carrer: Converses amb ciutadans locals i turistes (com la Tere de Madrid) que destaquen la calor característica de Tarragona i l'exhibició del seguici. • El Primer Amparito Roca: La interpretació conjunta d'aquest emblemàtic pasdoble per part de les bandes convidades: l'Ateneu Musical d'Albalat de la Ribera i la xaranga L'Alegria d'Amposta, situades a les escales de l'ajuntament.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
45'
Pregó de Santa Tecla 2004: Tarragona i Klagenfurt
Inici de les Festes de Santa Tecla L'acte institucional marca el tret de sortida de la Festa Major de Tarragona l'any 2004, amb un canvi en el protocol per millorar l'experiència dels ciutadans a la plaça de la Font. La jornada destaca pel germanament amb la ciutat austríaca de Klagenfurt i el reconeixement a la labor social local. Premis i Reconeixements S'atorga el prestigiós Premi al Balcó - Tarragoní de l'Any a la Cooperativa Obrera Tarraconense. • Es commemora el seu centenari (1904-2004). • Es destaca la seva evolució de cooperativa de consum a motor cultural i social de la ciutat. • El seu president, Sergi Xirinax, subratlla la voluntat de modernitat i servei a la ciutadania. El Pregó de Harold Scheuker L'alcalde de Klagenfurt, Harold Scheuker, ofereix un discurs profund sobre la identitat europea i els vincles històrics entre Àustria i Catalunya. • Repassa la història comuna des de l'edat mitjana, l'ordre del Cister i la dinastia dels Àustries. • Reflexiona sobre els desastres de les guerres napoleòniques i del segle XX que van afectar ambdues ciutats. • Defensa una Europa dels ciutadans que respecti la pluralitat lingüística i cultural: "Volem una Europa més respectuosa amb la pluralitat i les diferències; una Europa que reconegui i potenciï la llengua i la cultura catalana." Cloenda de l'Alcalde Joan Miquel Nadal L'alcalde de Tarragona tanca l'acte amb una crida a la felicitat i la convivència. Dona la benvinguda al nou arquebisbe i recorda la importància històrica de la diòcesi com a primada, demanant també compromís a la universitat amb el creixement de la ciutat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
5'
Concert i tradició amb els Dulceineros del Bajo Aragón
Entrevista als Dulceineros del Bajo Aragón El programa connecta amb Fernando Gavarrús, membre de la formació musical Dulceineros del Bajo Aragón, mentre es desplacen cap a Tarragona per participar en les festes locals. El grup oferirà un concert extraordinari a la plaça dels Sedasos i col·laborarà en diversos actes festius. Trajectòria i filosofia musical Els Dulceineros són una formació veterana que reivindica la música popular i el carrer com l'espai natural per a la seva expressió artística. Es defineixen com a músics "tot terreny" capaços de realitzar des de cercaviles i dianes fins a concerts didàctics més elaborats. Recuperació d'instruments i folklore Un dels pilars del grup ha estat la tasca de recerca i recuperació del patrimoni musical aragonès: * Recuperació instrumental: Van haver d'identificar constructors per recrear instruments que havien desaparegut o eren escassos. * Tradició oral: La seva feina és vital per mantenir un repertori fràgil que depèn de la memòria dels antics intèrprets. * Instruments singulars: Utilitzen la gaita de boto, el chicotén (tambor de cordes), la dulzaina, el tambor, el bombo i fins i tot flautes d'os de l'ala de voltor. El concert a Tarragona L'actuació d'aquesta nit es planteja com un recital didàctic i participatiu on el públic no només escoltarà melodies tradicionals, sinó que també podrà: 1. Conèixer instruments autòctons poc coneguts pel gran públic. 2. Descobrir un recorregut imaginari pels llocs on neixen aquestes músiques. 3. Participar activament cantant i marcant el ritme durant el concert. "Hem trobat flautes d'os d'ala de voltor i instruments de percussió singulars que hem anat aportant al nostre repertori."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Dia Sense Cotxes i futur del parc eòlic a Tarragona
Mobilitat Sostenible i Conscienciació L'entrevista amb Agustí Mallol, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, se centra inicialment en la celebració del Dia Europeu Sense Cotxes. Enguany, el barri de Sant Salvador ha estat escollit per centralitzar les activitats pedagògiques el 22 de setembre. Mallol destaca que l'objectiu és fomentar la cultura del transport públic i la corresponsabilitat ciutadana. Els punts clau de la jornada inclouen: - Tancament de diversos carrers i activitats a la plaça de l'Església. - Tallers infantils amb entitats com la Cau Roja. - Presència de la Guàrdia Urbana i Protecció Civil per a formació viària. - L'anunci que l'Empresa Municipal de Transports (AMT) preveu tancar l'any superant els 10 milions de viatges. Projecte de Llançaderes per al Nàstic Com a president de l'AMT, Mallol anuncia una iniciativa per evitar col·lapses durant els partits al Nou Estadi. Es proposa la creació de busos llançadora des de diversos barris amb un preu simbòlic per als socis del Gimnàstic de Tarragona. "Volem que la gent vagi el màxim possible amb transport públic a veure el Nàstic per evitar col·lapses i millorar la qualitat de l'aire." Oposició al Parc Eòlic Marí En un segon bloc, el regidor expressa una oposició rotunda al projecte de parc eòlic al litoral tarragoní. Mallol ha convocat una reunió amb entitats i la Confraria de Pescadors per al 27 de setembre per exposar arguments científics contra la seva viabilitat. Els motius principals de la negativa són: - Impacte en la pesca: Danys per vibracions i corrents electromagnètiques. - Alternativa solar: Proposa instal·lar plaques solars als sostres de l'Autoritat Portuària (18.000 m²). - Façana marítima: Crida a desbloquejar el protocol de la façana marítima entre les diferents administracions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
15'
Música basca i Txacolí: La fusió de Txala a Santa Tecla
Concert Extraordinari a la Plaça del Rei En el marc de les festes de Santa Tecla, el grup Txala ofereix una proposta musical innovadora que connecta el so d'Euskadi amb el Camp de Tarragona. L'actuació destaca per l'ús de la txalaparta, un instrument tradicional basc que els mateixos membres del grup han après a fabricar i tocar. Característiques de la Txalaparta Origen: Antigament s'utilitzava com a mitjà de comunicació entre els masos (caseríos) bascos. Materials: El grup utilitza quatre varietats a l'escenari: de roure, de fustes tropicals, de ferro i de pedra. Execució: Es toca sempre en parella, exigint una gran coordinació i creativitat entre els músics. Una Fusió Mediterrània El repertori del grup barreja peces tradicionals catalanes (com el Ball de Pastorets) amb composicions pròpies. L'acompanyament inclou instruments variats com l'acordió diatònic, la guitarra, la mandolina i percussions d'arreu del món (com l'udú o el jembé), creant el que ells defineixen com una txalaparta mediterrània. Gastronomia: El Txacolí com a Convidat Iñaki Barrenechea, propietari del restaurant Xapela, presenta el Txacolí com la beguda convidada d'enguany. Aquest vi blanc, característic per la seva frescor i baixa graduació (uns 10 graus), s'elabora amb raïm de parra prop del mar, sent un complement ideal tant per a carns com per a peixos. "La clau de tot està en els artistes; han de ser una part de la creativitat molt important a l'hora de fer sonar la txalaparta." Projectes de Futur Participació en la banda sonora de la pel·lícula 'Lobo', ambientada en els anys 70. Gravació d'un nou disc un cop finalitzada la temporada de concerts d'estiu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
El Retaule de Santa Tecla: Tradició i Emoció a la Catedral
Preparatius i Continuïtat de l'Esbart Santa Tecla El director de l'Esbart Santa Tecla, Jaume Guasch, explica el procés de preparació per a la representació del Retaule de Santa Tecla. Malgrat que l'espectacle és una tradició consolidada, cada any requereix un esforç de renovació: Relleu generacional: Aquest any destaca la incorporació de la jove Ione Madrid en el paper de Santa Tecla, substituint la Montse Roca, qui havia interpretat el personatge amb una naturalitat excepcional durant molts anys. Assajos i logística: Es realitzen entre 5 i 6 assajos intensius per ajustar moviments i coordinar les noves incorporacions. Les dones de l'entitat comencen des de l'1 de setembre a revisar i ajustar tot el vestuari. Fidelitat a l'original: L'estructura i la coreografia es mantenen intactes des de l'any 1991, fruit d'un estudi previ de quatre anys. L'Escenificació i el Simbolisme del Retaule La representació té lloc a l'interior de la Catedral de Tarragona, creant un clima de solemnitat i silenci colpidor. L'obra es divideix en moments clau: Inici: Els actuants surten del retaule físic de la catedral, com si cobressin vida des de la paret. Escenes: Es representen les vuit figures més emblemàtiques de la llegenda de la santa, incloent la seva conversió, el baptisme, la presó i el martiri del foc i les feres. El Miracle: La part central de la roca on es produeix el miracle del braç. Clímax: La glorificació final acompanyada del crit unànime de "Santa Tecla a Tarragona", que ressona sense música per tota la catedral. Detalls de la Funció i Recomanacions L'espectacle compta amb la música en directe de la Principal del Llobregat, sota la direcció de Jordi Núñez, i els timbalers Robert i Ferran Armengol. "L'emoció que sentim al moment de representar-lo és indescritible." Per als espectadors que vulguin assistir-hi, es recomana situar-se als bancs centrals o fins i tot a certa distància per apreciar millor el conjunt, els efectes de llum i la perspectiva general de l'escenari.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
17'
Anàlisi de l'estrangulament de les infraestructures a Tarragona
La problemàtica de la mobilitat al Camp de Tarragona L’entrevista amb Lluís Badia, president de la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona, desgrana un estudi exhaustiu sobre la situació crítica de les infraestructures a la demarcació. L'informe, elaborat amb la col·laboració de la Cambra de Comerç, la CEPTA i Abertis, alerta d'un risc real d'estrangulament econòmic si no s'actua amb urgència. Eixos principals de l'estudi L'autopista AP-7: Es denuncia la situació insostenible dels peatges troncals i la necessitat imperativa d'un tercer carril entre el Vendrell i Tarragona. S'exigeix negociar amb la concessionària per eliminar barreres que frenen el trànsit europeu i local. Aeroport de Reus: Es critica que el Pla Director tingui un horitzó de 20 anys quan l'increment de passatgers ja és una realitat. Es demana una ampliació immediata de les instal·lacions per no perdre competitivitat. Connexió Ferroviària i Port: El Port de Tarragona necessita millors accessos per a mercaderies per seguir creixent com a líder en granels i exportació de vehicles. Així mateix, s'exigeix que el tram de l'AVE Lleida-Tarragona entri en funcionament sense esperar a l'arribada a Barcelona. Impacte econòmic i social Badia subratlla que no es tracta d'un problema local, sinó d'un coll de botella pel corredor mediterrani que afecta des del Magrib fins a Europa. L'estudi xifra les necessitats d'inversió global al voltant dels 3.000 milions d'euros. "No podem aspirar a ser una potència econòmica de primera amb unes infraestructures de tercera categoria." Propostes i exigències El document no només diagnostica el problema, sinó que planteja solucions a curt, mig i llarg termini, demanant a les administracions (Generalitat i Estat) dates concretes i pressupostos en lloc de paraules buides. Es proposa la gratuïtat per a vehicles pesants en el tram Hospitalet de l'Infant - el Vendrell per millorar la seguretat viària.