Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1057-1080 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Presentació de la revista 'Entitats' a Tarragona
Presentació de la nova revista ciutadana: Entitats Aquest vespre es presenta oficialment al Palau de Congressos de Tarragona la revista Entitats, una nova publicació impulsada per l'Àrea de Relacions Ciutadanes de l'Ajuntament i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació. Sota el subtítol "La Revista de la Gent de Tarragona", aquest mitjà neix amb la voluntat de donar veu al ric teixit associatiu de la ciutat. Característiques de la publicació Objectiu principal: Reflectir l'activitat de les gairebé 600 entitats registrades a la ciutat i de les persones que fan coses a títol individual. Periodicitat i distribució: La revista serà gratuïta i de caràcter mensual. Es podrà trobar en comerços, centres cívics, centres de salut (CAPS) i s'enviarà directament a les associacions. Col·laboració oberta: El director de la revista, Francesc Valls Calçada, destaca que la publicació dependrà del material i les inquietuds que les pròpies entitats enviïn. Un acte amb ritme de Dixieland L'acte de presentació comptarà amb l'actuació de l'Small River Dixi, una formació de músics tarragonins que aportarà un ambient festiu i alegre a la vetllada. "És la revista de la gent de Tarragona... és allò que fa moure i bategar la ciutat, i d'alguna manera havien de tenir el seu propi mitjà." Raül Cid, membre de la banda, ha explicat que el Dixieland és un estil de jazz clàssic molt adequat per a celebracions d'aquest tipus pel seu ritme encomanadís i optimista.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
18'
Recuperació del Ball de Cossis per Santa Tecla
L'episodi detalla la recuperació històrica del Ball de Cossis a Tarragona, una iniciativa de l'Esbart Dansaire de Tarragona amb el suport del projecte T6.000 de Repsol. Després de 200 anys sense ballar-se, aquesta dansa tradicional torna al carrer gràcies a una profunda recerca documental i l'esforç col·lectiu d'entitats i joves. Origen i Procés de Recuperació El ball té arrels en l'època medieval i estava lligat als gremis ciutadans. La recuperació s'ha basat en: * Recerca històrica: Investigació sobre els orígens per garantir la qualitat i el rigor. * Documentació interpretada: Tot i que la coreografia original de 1403 no es conservava sencera, s'han usat referents d'altres localitats i adaptacions lligades a la identitat tarragonina. * Factor humà: Implicació de dansaires experimentats i nous aficionats que han assajat intensament durant mesos. Característiques de la Dansa Pau, un dels balladors, descriu el ball com una peça molt alegre i sorollosa, ideal per a la celebració de Santa Tecla: * Vestuari: Inspirat en els colors de la sorra i el mar de la platja dels Cossis (marrons i blaus). * Elements sonors: Cada ballador porta uns 200 cascavells i panderetes, creant una sonoritat característica. * Formació: Composta per sis parelles (més una de reserva) d'homes i dones. Finançament i Suport Institucional La recuperació ha estat possible gràcies a la convocatòria del projecte Tarragona 6.000, impulsat per Repsol per finançar la cultura popular. Una comissió tècnica amb representants de l'Ajuntament i la Generalitat va escollir aquest projecte per la seva viabilitat i rigorositat. "És el poble i les entitats les que, voluntàriament i perquè els ve de gust, volen sortir al carrer a expressar la seva alegria i fer tradició."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
4'
24 hores de rem argòmetre a la Rambla Nova
Descripció de l'activitat Josep Sunyer connecta en directe des de la Rambla Nova de Tarragona per presentar les 24 hores de rem argòmetre, una iniciativa organitzada pel Reial Club Nàtic. Aquesta activitat simula l'esport del rem que es practica al mar mitjançant unes màquines d'entrenament mecàniques. Característiques del rem argòmetre El Joan, representant del club, explica els detalls tècnics d'aquest aparell: Mesurament de potència: Serveix per mesurar la força, la resistència i l'edat del remer. Simulació real: reprodueix el moviment que es fa a les barques al barri del Serrallo. Graduació: La resistència de la màquina es pot ajustar segons les capacitats de l'usuari. Experiència en directe Durant la connexió, el reporter intenta provar la màquina amb un resultat humorístic: S'utilitza un galló (el mànec) per estirar i simular la remada. El Josep pateix una petita caiguda en directe per no haver-se cordat correctament les subjeccions dels peus. Participació i tancament L'activitat està oberta a tota la ciutat, des de nens que han fet cursets d'estiu fins a adults. L'acte forma part del programa de festes de Tarragona Ràdio, que continuarà emetent en directe des de l'estand de les festes durant tot el cap de setmana. "És una màquina on simula l'esport que nosaltres practiquem al mar, aquí al Serrallo."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
22'
Francesc Ricomà analitza l'estabilitat i el futur de Tarragona
Anàlisi de l'actualitat política de Tarragona El diputat del Partit Popular i president del grup municipal a Tarragona, Francesc Ricomà, analitza la situació de l'Ajuntament després de la crisi de Terres Cavades i les expectatives davant els nous Pressupostos Generals de l'Estat. Estabilitat a l'Ajuntament de Tarragona Ricomà defensa la continuïtat del pacte de govern amb Convergència i Unió (CiU) malgrat la dimissió del regidor d'urbanisme, Àngel Fernández. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: Prioritat de l'estabilitat: Trencar el pacte suposaria tres anys de paràlisi i un govern en minoria incapaç de tirar endavant la ciutat. El cas Terres Cavades: Considera que el problema s'ha tancat amb la dimissió de Fernández, a qui critica per la seva falta de sinceritat cap als companys de govern. Legalitat del projecte: Reafirma que el projecte urbanístic de Terres Cavades és totalment legal, transparent i necessari per al creixement habitable de la ciutat. "Ara és més important que mai que els que seguim creient amb el molt que encara s'ha de fer per Tarragona [...] hi hagi solidesa, maduresa i estabilitat." Infraestructures i Pressupostos de l'Estat Com a diputat al Congrés, Ricomà expressa la seva preocupació per la possible davallada d'inversions del govern socialista (PSOE) a la demarcació de Tarragona per al 2005. Les seves prioritats són: Façana Marítima: Un projecte estratègic que considera en risc de bloqueig per part de l'administració central. Comunicacions: Reclama la continuïtat de l'alta velocitat, la connexió del Corredor del Mediterrani, l'autovia Tarragona-Valls-Montblanc i el desenvolupament del Pla Director de l'Aeroport de Reus. Medi Ambient: Exigeix inversions per al Delta de l'Ebre i el passeig marítim de la Platja Llarga. Mobilitat: Recorda que el PP va liberalitzar el primer tram d'autopista i insta el PSOE a complir les seves promeses de gratuïtat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Santa Tecla a les escoles i dansa al carrer
La Festa Major com a eina pedagògica L'episodi se centra en la importància de transmetre les tradicions de Santa Tecla a la canalla de Tarragona. Es presenta el llibre i quadern de treball Santa Tecla a les escoles - 1: La Víbria, una obra didàctica de Marta Badia, Josep Cornador i Gerard Alías. Aquest material està dissenyat per portar la festa a les aules, des de les llars d'infants fins a la primària, amb l'objectiu de fomentar l'estimació per la cultura local a través del coneixement. Continguts del llibre sobre la Víbria El llibre no és només teòric, sinó que inclou diversos recursos per interactuar amb la festa: * Documentació i descripcions històriques de l'element del seguici. * Propostes de treball per a diferents àrees de coneixement. * Activitats lúdiques: sopes de lletres, dibuixos per pintar i exercicis per perdre la por al foc. * Partitures musicals: tocs tradicionals per treballar el ritme. "Quan un coneix una cosa és quan l'aprècia, és quan l'estima i és quan tens possibilitats que això es defensi i es perpetuï." La dansa al carrer amb Artemis Plaja En la segona part de la conversa, l'escola de dansa Artemis explica la seva actuació a la Rambla. Es destaca la voluntat de treure la dansa neoclàssica, contemporània i espanyola fora dels teatres per apropar-la al gran públic durant les festes. L'Artemis també fa una crida a trencar els prejudicis de gènere en la dansa, lamentant la baixa participació de nois malgrat el seu talent i la masculinitat de la disciplina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Lídia Pujol presenta el seu nou treball a Tarragona
Entrevista a Lídia Pujol: La veu de la poesia i l'emoció L'artista catalana Lídia Pujol parla sobre el seu darrer treball discogràfic i el concert que oferirà a la Plaça del Rei de Tarragona. Durant l'entrevista, l'intèrpret reflexiona sobre el seu procés creatiu i la importància de donar veu als grans poetes a través de la música. La poesia com a eix central Pujol destaca que el seu objectiu no és només cantar, sinó comunicar-se amb el públic utilitzant els grans poetes per expressar emocions universals. Segons l'artista, la poesia permet dir aquelles coses difícil que tothom voldria expressar. Poetes de referència: En el seu repertori actual i passat figuren autors com Jacques Prévert, Federico García Lorca i Jaime Gil de Biedma. Universalitat: No posa fronteres a l'idioma ni a l'època; ha treballat fins i tot amb textos d'un poeta japonès de l'any 500. Crítica social: Especialment a través de Prévert, l'artista busca despertar el criteri propi i sacsejar les consciències en un món que va massa ràpid. Col·laboracions i espai sonor L'artista s'envolta d'un grup de músics d'alt nivell que creen un espai sonor "de somni". Entre els seus col·laboradors habituals i puntuals destaquen: Músics del disc: Dani Espasa (piano), Xavi Lozano (vents), Antonio Sánchez (percussió), Pep Coca (contrabaix) i Toni Xuclà (guitarra). Convidat especial a Tarragona: El flautista irlandès Brian Dunning (Nightnoise), amb qui manté una relació artística especial des de fa anys. Trajectòria compartida: Ha col·laborat amb artistes internacionals com Jackson Browne i Pat MacDonald, i nacionals com Gerard Quintana. "L'ésser humà té un denominador comú que són les emocions: el dolor, la pèrdua i l'alegria de la trobada."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
31'
Santa Tecla i els 150 anys de la Rambla de Tarragona
Entrevista Institucional per les Festes de Santa Tecla En aquesta edició especial de Tarragona Ràdio, l'alcalde Joan Miquel Nadal i la tinent d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, analitzen l'inici del programa de festes i diversos projectes clau per a la ciutat de Tarragona. La Rambla: Història i Futur de la Ciutat El tema central és la commemoració del 150 aniversari de la Rambla de Tarragona, que se celebra amb una exposició i un acte simbòlic de futur: • Exposició retrospectiva: Una mostra que recull 150 imatges històriques gestionades pel Museu d'Història. • Prolongació de la via: L'alcalde anuncia el compromís d'acabar la Rambla en aquesta legislatura, unint-la des del Mediterrani fins al riu Francolí. • Patrimoni viu: Es destaca la importància de tenir referents històrics per a la identitat social i comercial de la ciutat. Model de Festa i Participació Ciutadana Es discuteix el model de la festa major, que enguany celebra els seus 25 anys de recuperació democràtica: • Es defensa un model no dirigista, on l'Ajuntament facilita la col·laboració de les entitats en lloc d'imposar continguts. • La llibertat associativa ha permès assolir una xifra propera als 400 actes en el programa. Actualitat i Protocol La conversa deriva cap a aspectes més informals i d'actualitat política: "Els ciutadans tenen dret a anar com vulguin, però els representants de les institucions han d'anar vestits de representants." • L'alcalde i la regidora expliquen el rigor de l'agenda oficial durant les festes. • Nadal expressa la seva voluntat de debatre qualsevol tema amb l'oposició i els mitjans, inclosos els conflictes ètics o legals recents. • Es comenta l'arribada del nou arquebisbe a Tarragona, subratllant el caràcter històric del fet que vulgui ser consagrat a la catedral tarragonina.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
9'
Airbag: Espectacle d'inflables gegants a Tarragona
L'estètica urbana d'Airbag a la Festa Major L'emissora Tarragona Ràdio presenta l'espectacle de la companyia francesa Airbag, una de les propostes més destacades per a la inauguració de les festes de Santa Tecla. L'espectacle es basa en la creació d'universos urbans efímers mitjançant estructures inflables de grans dimensions que transformen l'espai públic. Característiques de la proposta artística Material i tècnica: Utilitzen l'aire com a element escultòric, de la mateixa manera que altres artistes usen la fusta o el ferro. Interacció amb el públic: Es defineix més com una instal·lació que com un espectacle convencional. El públic pot passejar entre les figures, tocar-les i experimentar diverses sensacions en família. Impacte visual: Són figures de grans dimensions amb il·luminació interna, visibles des de llargs punts de la ciutat i adaptades a l'escala dels edificis. Logística i experiència "La tècnica de l'inflable està perfectament adaptada al carrer i a esdeveniments curts perquè es pot instal·lar molt ràpidament i no ocupa espai en el transport comparat amb el seu volum inflat." La companyia, amb més de 23 anys d'experiència, destaca que el seu principal enemic és el vent, tot i que la instal·lació és molt pràctica per a la transformació d'espais en una sola nit. Després d'actuar en llocs com Singapur o Barcelona, arriben a Tarragona per oferir una experiència màgica a la Rambla Nova.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
1'
L'anunci del casament del Josep en directe
Sorpresa a l'estudi: El Josep es casa Durant el transcurs del programa, s'ha revelat una notícia personal molt important que no apareixia a la programació oficial. La conversa ha passat d'un to rutinari a un moment de celebració i felicitacions entre els companys de l'equip. Detalls de la notícia L'anunci inesperat: S'ha desvelat que el company Josep es casa l'endemà, un acte que s'havia mantingut fora del programa de festes habitual. Reaccions de l'equip: Els interlocutors han reaccionat amb sorpresa i alegria, fent bromes sobre el paper de la futura esposa i la situació del nuvi. Felicitacions col·lectives: Tant la Paquita com la resta de l'equip de la casa han volgut transmetre la seva enhorabona pública, estenent-la també a tota l'audiència que segueix el programa. "Se'ns casa el Josep... l'enhorabona de tota la gent d'aquesta casa i m'imagino de bona part de l'audiència." L'espai ha finalitzat amb una mostra d'agraïment constant per part del protagonista i el pas cap als serveis informatius de la una del migdia, tot mantenint un clima de molta complicitat.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
12'
Concurs de festes i regals a Tarragona Ràdio
Concurs de Santa Tecla a Tarragona Ràdio En un ambient festiu i distès, el programa de ràdio obre les línies telefòniques per a un concurs participatiu on se sortegen samarretes i penjolls oficials de les festes. Malgrat que s'havien preparat preguntes complexes basades en enciclopèdies, l'equip decideix fer servir un Plan B amb qüestions més senzilles per facilitar que la gent pugui lluir el material oficial. Els participants i les preguntes Durant l'episodi es produeixen diverses trucades amb resultats variats: David Garcia, conductor d'autobús municipal, aconsegueix una samarreta després d'identificar el curtmetratge El legado del director tarragoní Jesús Monllaó. Dora Rioja, una oient habitual, s'emporta la segona samarreta en respondre correctament que el Giné de la borsa (tot i la confusió amb el nom) actua a l'escenari de la plaça del Rei. Montse Hernández i Mariel Carme Pinyol no aconsegueixen el penjoll en no saber identificar la llegenda de la cinta, malgrat les nombroses pistes dels presentadors. El menjar típic i la resolució final Finalment, el Jordi resol l'enigma del penjoll oficial de les festes. El moment culminant del concurs arriba amb la cita popular de la gastronomia tarragonina: "Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins, què tenim avui per dinar? Espineta amb caragolins." Amb aquesta resposta, s'adjudica l'últim premi abans de passar a la secció de contes del programa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
20'
2004-09-16 SABATE CURT
Situació de les Infraestructures i Patrimoni a Tarragona El delegat del Govern repassa els temes pendents de la ciutat, posant èmfasi en el desbloqueig de l'Escola Oficial d'Idiomes i la necessitat d'arribar a acords amb l'Ajuntament. Es destaca la problemàtica de l'edifici de la Chartres, que genera un cost mensual de deute (cens enfitèutic) sense tenir un ús definit per a la ciutat. Gestió de la Façana Marítima i el Litoral Pel que fa a la planificació urbana i mediambiental, s'aborden dos grans eixos: Façana Marítima: Es planteja la seva viabilitat condicionada al soterrament del tren i a un aprofitament urbà que prioritzi l'habitatge públic, seguint les noves directrius estatals. Protecció del Litoral: El Govern referma la seva voluntat de preservar el paisatge davant les crítiques empresarials, argumentant que la qualitat de vida al segle XXI no es mesura només en termes econòmics. Patrimoni Arqueològic i Turisme Es proposa un pla específic i potent per a Tàrraco que inclogui municipis veïns com Constantí o Altafulla. L'objectiu és captar nous segments turístics més enllà del sol i platja a través de: La creació d'un consorci entre l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments. L'impuls definitiu al nou Museu Arqueològic de Tarragona. La intervenció en solars degradats com el del Teatre Roma. Polèmica Política i Terrascavades Respecte a l'afer de Terrascavades, el delegat nega rotundament les acusacions de l'alcalde Nadal sobre un suposat linxament polític. S'anuncia que els informes de la Generalitat estaran enllestits a finals de setembre i mitjans d'octubre. "Jo no he presentat mai cap denúncia... el senyor Nadal necessita buscar un cap de turc dels seus mals i m'ha trobat a mi."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Simulacre d'accident de trànsit a Tarragona
Conscienciació i Prevenció Viària a Tarragona Representants de la Jove Cambra de Tarragona i de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil han presentat un simulacre d'accident de trànsit que tindrà lloc aquest dissabte a l'Avinguda Catalunya, coincidint amb l'inici de les festes de Santa Tecla. Objectius de la Iniciativa L'acte s'emmarca dins d'un programa a nivell de tota Catalunya per treballar temes comunitaris de gran impacte social. Els objectius principals són: Conscienciar sobre el civisme al volant i la responsabilitat vers els passatgers. Ensenyar a la població com actuar davant d'un accident real. Difondre la importància de què NO fer (com ara no retirar el casc a un motorista) per no agreujar les lesions. Detalls del Simulacre L'exercici simularà una col·lisió entre dos vehicles amb tres ferits. Durant l'activitat: Es mobilitzaran dues ambulàncies amb personal especialitzat (conductors, ATS i socorristes). Es mostrarà el procés d'estabilització dels pacients abans del seu trasllat a l'hospital. Es repartiran díptics informatius i es oferiran begudes sense alcohol per promoure la seguretat viària. El Paper de Protecció Civil Els voluntaris de Protecció Civil han destacat que la seva tasca es basa en la prevenció. Tot i que la seva intervenció en accidents sol ser en casos de saturació de serveis o grans catàstrofes, han reivindicat la necessitat d'introduir la formació en primers auxilis a les escoles des de primària per crear una societat més preparada. "Sobre tot, el que no sapiguem fer, ho hem d'evitar; aquesta és la base fonamental dels primers auxilis avui en dia."
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Jesús Montlleu estrena 'El legado' a Tarragona
Estrena de 'El legado' a Tarragona El director de cinema Jesús Montlleu presenta el seu nou treball, El legado, una obra que ell mateix defineix com un "curt amb mànigues" per la seva extensió i ambició tècnica. L'estrena tindrà lloc a la ciutat de Tarragona en el marc de les festes locals, consolidant una tradició personal del cineasta de compartir les seves primícies amb el públic de casa. Producció i Suports Recolzament Institucional: El projecte ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i la Generalitat de Catalunya. Equip Tècnic: S'ha mantingut gran part de l'equip de les seves anteriors produccions, Glòria i La mirada obliqua, guanyant en agilitat i qualitat cinematogràfica. Col·laboracions Especials: El guió es basa en capítols de la novel·la A la ventana de Sabina de l'autor tarragoní Jesús Gómez. Sinopsi i Repartiment La pel·lícula narra la història de la Inés (interpretada per Carlota Olcina), una jove que queda tetraplègica i comparteix habitació d'hospital amb una dona deu anys més gran. El film explora: * El conflicte emocional i la ràbia inicial. * El dualisme entre el desig de viure i de morir. * La construcció d'una relació intensa, gairebé de mare i filla. L'obra també compta amb la participació d'Oriol Grau en un paper sorprenent. Compromís de l'Autor "No concebo la creació sense el compromís. Penso que la creació sense compromís no deixa de ser una estratègia més del poder." Montlleu destaca que el seu objectiu és fer un cinema honest que convidi a la reflexió i que utilitzi el llenguatge cinematogràfic per intentar construir un món millor, relativitzant les desgràcies personals davant de realitats més crues. Activitats Complementàries L'estrena no serà un acte aïllat, sinó un esdeveniment interdisciplinari: 1. Exposició Fotogràfica: 3 per 10 a l'Antiga Audiència, amb imatges del rodatge fetes per Pep Escoda, Manel Granell i Gerard Gené. 2. Actuacions en directe: El cantant Paco en la Luna i l'actor Jaume Montané obriran la vetllada al Teatre Auditori del Camp de Mart.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
La Conteclada a Santa Tecla: Narracions per a Adults
Un clàssic de Santa Tecla: La Conteclada Aquesta edició de la Festa Major de Santa Tecla torna a comptar amb la Conteclada, una cita imprescindible amb la narració oral a la plaça Ripoll. L'Imma Pujol i la Montse Plana expliquen com el projecte s'ha consolidat com un espai de proximitat i tradició que creix any rere any. L'essència de la narració oral Els contacontes subratllen la importància de mantenir l'acte en espais recollits: * Proximitat: És vital per veure els ulls del públic i notar les seves reaccions. * Connexió: Els narradors mofen el ritme i el to segons la recepció de l'auditori. * Públic adult: Tot i ser festes populars, remarquen que les històries estan destinades a un públic adult, allunyant-se del clixé del conte exclusivament infantil. Repertoris i temàtiques Cada narrador aporta el seu estil i contingut propi: * Montse Plana: Se centra en l'amor en totes les seves variants (carnal, platònic, per la vida). * Imma Pujol: Presenta "Contes amb marro", una selecció de relats amb to picant i irònic, molts d'ells extrets de les Mil i una nits. * Creació pròpia: Alguns membres del col·lectiu, com l'Agustí Ferrer, també incorporen vivències personals i guions propis a les sessions. "El receptor ha d'estar a prop, la gent ha d'estar junteta per poder veure'ls els ulls i sentir si el conte arriba." Calendari i futur Les sessions tindran lloc a les 22:30 h durant el dissabte, diumenge i dilluns de festes. A més, el col·lectiu té la intenció de mantenir la seva programació estable durant la tardor i l'hivern en locals tancats per conservar el caliu de la paraula durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
6'
Ginesa Ortega i el retorn a les arrels del flamenc
Retorn al flamenc tradicional L'artista Ginesa Ortega explica el seu procés creatiu actual, marcat per un retorn a les arrels del flamenc. Després d'haver explorat altres estils en treballs anteriors com Espejos de Agua, ara sent la necessitat de recuperar l'essència més purista. Punts clau del nou treball i el concert Estil: Un disc i un repertori centrats en el flamenc flamenc, buscant la connexió amb la tradició. Repertori: El concert inclourà els palos tradicionals com la soleá, la tarantá, les bulerías, alegrías, tangos i seguiriyas. Visió artística: L'objectiu és oferir un flamenc fresc i amè, evitant que sigui pesat però sense perdre l'essència històrica. L'actuació a Tarragona L'artista actuarà a la Plaça del Rei de Tarragona acompanya per un quadre flamenc complet: Dues percussions. Dues veus i palmes. "Cada temps m'ho demana el cor i el cos: tornar una mica a les arrels per no perdre l'essència del flamenc." L'espectacle està dissenyat per anar creixent en intensitat, buscant la complicitat d'un públic que, segons l'artista, sempre respon amb entusiasme a aquesta proposta de flamenc clàssic amb mirada contemporània.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
19'
Crítica laica al nomenament del nou arquebisbe de Tarragona
Debat sobre el relleu a l'Arquebisbat de Tarragona A pocs dies de la presa de possessió del doctor Jaume Pujol Balcells com a nou arquebisbe de Tarragona, diversos col·lectius de cristians han expressat públicament el seu desacord amb el procés de nomenament. Tot i que accepten la figura de la persona, critiquen les formes i el context polític-eclesiàstic en què s'ha produït. Les claus del malestar: Justícia i Pau Santiago Camós, president de Justícia i Pau a Tarragona, exposa les raons de l'escrit enviat a la Secretaria d'Estat del Vaticà: Manca de consulta: Denuncien que no s'han consultat les institucions i persones que, segons el dret canònic i la tradició, haurien d'haver estat escoltades. Efecte rebot: Consideren que Tarragona ha estat una fitxa en un "paquet" per resoldre els problemes de la diòcesi de Barcelona, sense atendre les necessitats específiques locals. Acció laica independent: L'escrit està signat a títol personal per deu laics amb responsabilitats en entitats com Càritas o Mans Unides, subratllant que no són un grup contestatari, sinó cristians compromesos. La plataforma "Cristians Inquiets" Salomé Balcells explica el naixement d'aquesta plataforma a finals de juny per cohesionar els laics dispersos del camp de Tarragona: Inquietud pastoral: Temen una regressió preconciliar i demanen una església adaptada al segle XXI. El Concili Tarraconense: Reclamen que es compleixin les resolucions d'aquest concili del 1995, que apostava per una major autonomia i coordinació de les diòcesis catalanes. Suport popular: Han recollit prop de 1.400-1.500 signatures d'adhesió als seus documents de reflexió. "No tenim res contra la seva persona, tot el contrari, però el rebuig a la forma de nomenament no s'ha d'interpretar com un rebuig personal." Expectatives de futur Tot i les crítiques, els entrevistats coincideixen a oferir una recepció afectuosa al nou arquebisbe el proper diumenge. Esperen que Jaume Pujol sigui un pastor obert al diàleg, plural i que sàpiga escoltar les diferents veus d'una diòcesi que se sent poc valorada per les decisions centralitzades del Vaticà.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
23'
La Creació Musical i Coral a les Festes de Santa Tecla
Panorama Musical a Tarragona L'episodi explora la riquesa de la creació musical contemporània i la tradició coral en el marc de les festes de Santa Tecla. Diversos representants de l'àmbit musical tarragoní discuteixen els reptes de la composició actual, la importància de la pedagogia i les cites clau del calendari festiu. El Col·lectiu de Compositors de Tarragona Fundat oficialment el 1999, aquest grup ha passat de set a setze membres, integrant creadors de tota la província. Durant la conversa es destaca: • La dificultat econòmica de dedicar-se exclusivament a la composició, obligant els autors a compaginar-ho amb la pedagogia. • L'estètica heterogènia del concert previst a l'Auditori Caixa Tarragona, que inclou obres com Angoixa, de caràcter social, o peces intimistes i de regust oriental. • La visió de la música contemporània com un exercici de comprensió més enllà del simple "m'agrada o no m'agrada". "La dificultat principal i real és que avui dia no et pots guanyar la vida composant; escrivim en els moments que ens sobren." Formació i Creativitat: Ones del Mediterrani Es presenta la segona edició del curs i concert Ones del Mediterrani, liderat pel prestigiós pianista Julio Largatxa. Aquest projecte posa l'accent en: • La improvisació com a eina de creativitat musical instantània. • La connexió entre la tècnica pianística d'alt nivell i la llibertat creativa. La Tradició Coral: El Cor L'Àncora Amb 145 anys d'història ininterrompuda, el Cor L'Àncora representa la resistència cultural. Els punts clau de la seva intervenció són: • L'entrega de la placa commemorativa de la Creu de Sant Jordi a les corals del Tarragonès. • La preocupació pel relleu generacional i la necessitat d'atraure gent jove amb formació tècnica. • La reivindicació dels autors catalans, sovint oblidats en favor de repertoris estrangers.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
7'
Edició especial de Chartres pel Centenari a Tarragona
El Chartres: Patrimoni de les Festes de Santa Tecla El licor Chartres s'ha consolidat com la beguda oficial de les festes de Tarragona, convertint-se en un element indispensable del patrimoni cultural de la ciutat. Tot i que es consumeix durant tot l'any, la seva rellevància augmenta exponencialment durant la celebració de Santa Tecla, on fins i tot els qui no solen beure destil·lats participen de la tradició. Una Edició Històrica i Limitada Enguany, la celebració s'emmarca en el centenari de l'arribada dels pares cartoixans a la ciutat, amb el llançament d'una ampolla de sèrie limitada: Envelliment: El licor ha estat reposant des del maig del 2003 a l'antiga fàbrica de la Plaça dels Infants. Producció: S'han preparat exactament 4.785 ampolles de Chartres verd i groc. Maduració: Segons Marian Waffelert, l'entorn de Tarragona li dóna un caràcter especial pel seu clima i la proximitat al mar. Actes de Presentació i Venda El dissabte 18 de setembre es durà a terme un acte festiu per iniciar la distribució d'aquestes ampolles exclusives: Repartiment d'època: Es farà un recorregut amb un carro de cavalls i persones vestides d'època des de l'antiga destil·leria. Acompanyament musical: La banda occitana Acoustic Gang amenitzarà el trajecte amb percussions. Tast popular: A les 12:30 h, a la Rambla Nova, es convidarà la ciutadania a una mamadeta (combinació de Chartres i granissat de llimona). "El Chartres és la beguda oficial de les festes i és un patrimoni més de Tarragona i de les seves festes." Les ampolles es podran adquirir en una vintena d'establiments seleccionats (bodegues i restaurants emblemàtics) a un preu aproximat de 20 euros.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
25'
Actualitat política i projectes del Camp de Tarragona
TDA: Un repàs al curs polític 2004-2005 L'entrevista amb Xavier Sabaté, delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, se centra en el desbloqueig de projectes històrics i la gestió del nou govern tripartit. Sabaté subratlla la necessitat de col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat per superar l'estancament. Infraestructures i equipaments pendents S'han abordat diversos temes crítics que afecten directament la ciutat: • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): Es preveu un desbloqueig imminent per abandonar l'edifici actual, qualificat d'"infecte". • La Chartreuse: L'edifici continua buit mentre la Generalitat paga un cens emfitèutic mensual d'entre 6 i 7 milions de pessetes. Es manté l'oferta perquè l'Ajuntament n'assumeixi la titularitat. • Palau de la Justícia: Encara en fase de definició entre l'opció de l'avinguda de Roma o el sector de Joan XXIII. Patrimoni Arqueològic i Turisme El delegat proposa la creació d'un consorci de gestió que inclogui l'Estat, la Generalitat i els ajuntaments (Tarragona, Constantí, Altafulla i Roda de Berà) per potenciar el patrimoni mundial de la UNESCO. "Hem d'anar a captar nous segments de mercat interessats en les restes arqueològiques per superar el model de sol i platja." Urbanisme i Medi Ambient • Façana Marítima i soterrament del tren: Sabaté defensa un projecte factible que no sacrifiqui la qualitat de vida, integrant habitatge públic en els terrenys alliberats per la RENFE. • Protecció del Litoral: Es referma el compromís amb el Pla de protecció del litoral davant les crítiques de la patronal, prioritzant la preservació ecològica per sobre del creixement urbanístic intensiu. Polèmica de Terrescavades i relacions institucionals Sabaté anuncia que l'informe de la Conselleria de Governació sobre presumptes irregularitats a Terrescavades estarà llest a finals de setembre. Desmenteix rotundament les acusacions de l'alcalde Joan Miquel Nadal sobre una campanya de llinxament, afirmant que: "Quan has de buscar un enemic exterior és per justificar l'injustificable." Actualitat del PSC En l'àmbit orgànic, es confirma el pròxim congrés de la federació de Tarragona per al 2 d'octubre, on es formalitzarà la divisió entre les federacions del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre per adaptar-se a la futura organització en vegueries.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
16'
Festa per a Tothom: 14 anys d'inclusió a Santa Tecla
La Inclusió com a Eix de la Festa Major El programa aborda la 14a edició de Festa per a Tothom, una iniciativa pionera nascuda l'any 1991 a Tarragona de la mà del Servei Municipal del Disminuït. L'objectiu central d'aquest projecte és aconseguir la normalització plena de les persones amb discapacitat en tots els àmbits de la vida ciutadana, especialment durant les celebracions de Santa Tecla. Suport Logístic i Voluntariat Per fer possible que la festa sigui realment accessible, es basen en dos pilars fonamentals: Transport Adaptat: Gràcies al suport d'empreses com Dow, es facilita el trasllat de persones amb mobilitat reduïda des de residències o domicilis cap als actes festius, incloent horaris nocturns. Equip de Voluntaris: Una xarxa de persones que ofereix suport físic i acompanyament, trencant les barreres inicials de desconeixement i convertint la relació en una experiència de penya festiva. Reptes i Evolució Social Durant la conversa, els convidats reflexionen sobre els canvis en la darrera dècada i els obstacles que encara persisteixen: Barreres Arquitectòniques: Es destaca la dificultat de trobar espais d'oci (com restaurants) adaptats per a grans grups en cadira de rodes. Cultura de l'Accessibilitat: Es fa una crida a la responsabilitat ciutadana per evitar conductes que dificulten el pas, com l'aparcament indegut en rampes o passos de peons. Transformació Personal: "Al principi l'entorn és fred o amb massa respecte, però acaba sent simpàtic, càlid i divertit un cop es trenca la barrera del desconegut." L'espai conclou amb un missatge d'optimisme, tot i reconèixer que encara queda camí per recórrer per assolir l'accessibilitat universal en l'imaginari col·lectiu.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
11'
Ciclops: La Mostra de Creadors Visuals de Santa Tecla
Segona Edició de la Mostra Ciclops L'entrevista presenta la segona edició de Ciclops, una mostra dedicada als creadors visuals de Tarragona que se celebra durant les festes de Santa Tecla. El projecte, nascut de la necessitat de canalitzar el talent local, s'ha consolidat ràpidament després de l'èxit de l'any passat. Objectius i Evolució del Projecte Espai de projecció: Oferir un aparador públic a artistes que sovint treballen de forma aïllada o underground. Diàleg artístic: Fomentar l'intercanvi d'idees entre els creadors locals per avançar conjuntament. Creixement: L'edició d'enguany és molt més ambiciosa, passant de 15 a 27 actuacions. El Format de l'Esdeveniment La mostra es trasllada al Parc Saavedra i es defineix com un format híbrid entre exposició i festa: Zona d'Àudio: Espai per a obres que incorporen so propi. Pantalla Oberta: Una secció participativa on nous artistes poden projectar el seu material de manera espontània. Col·laboracions: Participació de referents com el col·lectiu Saboteix de Barcelona. "És aportar aquesta petita gota de llum, aquesta petita particular visió i fer-ho en un format festiu." Identitat i Marxandatge S'ha destacat la importància de la imatge gràfica en la comunicació de l'acte, utilitzant els flyers i cartells com a suport per a l'obra d'artistes. També s'ha comentat l'èxit de la samarreta de les festes dissenyada per Gallo, que utilitza la 'T' de Tarragona amb una simbologia relacionada amb la pluja característica d'aquestes dates. En cas de mal temps, l'activitat es traslladaria al Tinglado 2 del Moll de Costa.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
25'
Santa Tecla: Identitats, Llibres i el Merchandising de la Festa
Presentació del llibre 'Santa Tecla. Identitats Tarragonines' L'eix central de la conversa és la presentació del llibre Santa Tecla. Identitats Tarragonines, una obra fruit de la col·laboració entre Jordi Bertran (textos) i Rafael López-Monné (fotografies). Aquest llibre inaugura la nova col·lecció Post Festum. Característiques de l'obra • L'immigrant més antic: El llibre utilitza la figura del Negrito de la festa (gegantó que aviat complirà 150 anys) com a narrador per explicar la ciutat i la festa des d'una perspectiva històrica i d'integració. • Humanitat i pluralitat: A diferència d'altres obres centrades en l'estètica del foc o el color, aquest títol aprofundeix en la humanitat de la festa, mostrant mirades, gestos i la gent que fa possible la tradició. • Equilibri artístic: Els autors destaquen que no es tracta d'imatges que il·lustren textos, ni de textos que comenten imatges, sinó d'una cerca constant d'equilibri entre ambdós llenguatges. El Merchandising oficial i el Seguici Popular Durant el programa se celebra una connexió en directe amb l'estand de les festes per repassar la varietat de productes disponibles per als tarragonins: • Articles destacats: Des de la samarreta oficial (protagonitzada enguany per la Víbria) fins a xapes, mocadors, barrets de diable i clauers de les colles castelleres. • Noves modalitats: Es comenta l'èxit de la samarreta en format top per a noies, una variant consolidada des de fa uns quatre anys. • Humor i innovació: Es fa broma sobre la manca de roba interior de la festa o la necessitat d'un xubasquero oficial per a les pluges típiques de Santa Tecla. La Identitat i la Cultura de la Festa Els convidats reflexionen sobre què significa Santa Tecla per a Tarragona: "La festa és aquella eina que fa que l'individu se n'adoni que no s'acaba en ell mateix." • El Ball de Dames i Vells: Es destaca com un element transpressor i burleta, essencial en la identitat de la ciutat, que serà l'encarregat de presentar el llibre el proper divendres en un acte amb mamadeta inclosa. • Evolució constant: Es reconeix com la festa ha crescut en els darrers deu anys, amb la recuperació de nous elements al Seguici Popular i la consolidació d'actes que abans eren marginals.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Concurs de samarretes de Santa Tecla a Tarragona Ràdio
Concurs i participació dels oients El programa de Tarragona Ràdio, presentat per la Iolanda i amb la participació d'en Josep Sunyer, ha organitzat un concurs interactiu coincidint amb l'inici del curs escolar. A diferència de dies anteriors, on calia anar presencialment a l'estand amb un barret, avui s'ha optat per una modalitat més còmoda: trucar per telèfon i respondre preguntes sobre l'actualitat de les festes de Santa Tecla. Premis i dinàmica S'han repartit un total de quatre samarretes oficials de les festes (una per persona) a aquells que han encertat les preguntes plantejades. Els guanyadors han de recollir el premi als estudis de l'Avinguda Roma entre les 9 i la 1. Temes de les preguntes Les preguntes han girat al voltant de temes clau de la celebració a la ciutat: Polèmica del Seguici Popular: L'entitat dels Portants de l'Àliga ha publicat un manifest contra la seva participació en l'acte protocol·lari de l'arribada del nou arquebisbe. Exposicions culturals: S'ha parlat de la mostra de castells de plom realitzada per Joan Sarramià. Publicacions literàries: La presentació del nou llibre sobre les festes de Jordi Bertran i Rafel López Monné. Marxandatge fester: La identificació d'elements clau del vestuari festiu com el barret, el mocador i la samarreta. "Hem triat una solució més còmoda, més domèstica, i és que, senzillament des de casa, si contesten a les preguntes, els regalarem una samarreta de les festes." Curiositats i anècdotes Durant la conversa, s'ha especulat sobre la possible existència de roba interior de les festes de Santa Tecla, comparant-ho amb el marxandatge de clubs com el Barça o el Nàstic. Aquesta idea s'ha traslladat irònicament a Francesc Bustos com a possible proposta per a futures edicions.
Arxiu Sonor 2004 Entrevistes
5 d’oct. del 2004
10'
Evolució del marxandatge i souvenirs a Santa Tecla
L'evolució del marxandatge cultural a Tarragona En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, Francesc Bustos, responsable de la botiga El Negrito i la Negrita, repassa la història i la situació actual dels productes relacionats amb les festes de Santa Tecla i el turisme a la ciutat. Pioners en la imatgeria festiva Bustos recorda que la seva botiga va ser de les primeres a apostar per figures de qualitat basades en els personatges del seguici, com ara: * Reproduccions del Negrito i la Negrita fetes per un prestigiós escultor d'Olot. * Figures dels Nanos (caps grossos) pintades a mà que van tenir un gran èxit inicial. * La primera samarreta considerada "turística" de la ciutat. El canvi de model: del souvenir tòpic al producte local Durant l'entrevista es reflexiona sobre com el souvenir ha passat de ser genèric (flamenques, toreros o barrets mexicans) a centrar-se en la identitat de Tarragona: * L'alabastre es reivindica com un material noble i propi que cal valorar més, posant l'exemple de l'altar de la Catedral. * El turista actual, especialment el nacional i cultural, busca elements identificatius com la ceràmica amb el perfil de la ciutat, tasses i mocadors. L'èxit de les samarretes i mocadors La demanda de productes per viure la festa des de dins ha crescut exponencialment: * Les samarretes oficials s'exhaureixen ràpidament; enguany, amb el disseny de la Víbria sobre fons negre. * Hi ha una aposta clara pel públic infantil amb dissenys de colors vius (vermells, grocs, blaus) que representen el bestiari i els gegants. * Els mocadors de festes d'enguany han estat dissenyats per artistes de Pamplona especialitzats. "Abans aquí es venia l'andalusa, el torero... i ara el souvenir de Tarragona comencen a ser aquests elements més macos de la nostra història." Pròxims llançaments Bustos avança que, tot i un retard en la producció, de cara a Nadal es llançarà una nova peça adreçada a un públic "modern", mantenint viva la innovació en el marxandatge tarragoní.