Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1513-1536 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
2004-08-10 SALSETA
Entrevista amb el Salvador de La Salseta del Poble Sec L'episodi se centra en una conversa amb el Salvador, un dels cantants de l'emblemàtic grup La Salseta del Poble Sec, per promocionar la seva actuació a La Secuita el proper divendres 13 d'agost. Durant la xerrada, es destaca la trajectòria de la banda, que ja suma més de 25 anys d'història i manté una energia renovada gràcies a la incorporació de músics joves. Detalls de l'actuació i repertori L'espectacle a La Secuita promet ser una vetllada per a tots els públics: * Horari: Començarà a les 12 de la nit, una hora considerada ideal per a l'ambient familiar i festiu. * Varietat musical: El repertori inclou des de balls de saló (pasdobles, valsos, salsa, swing) per a la gent gran, fins a temes de rock, country, ska i versions de grups clàssics com els Beatles o els Rolling Stones per al públic més jove. Trajectòria i presència digital El Salvador explica com el grup ha evolucionat sense perdre la seva essència: "Mentre que tu estiguis al capdavant... mantinc i ajudo a fer entendre a la gent que entra nova tot el que hem creat des del principi." També es destaca la faceta de la banda com a visionària del sector musical, havent fundat la seva pròpia discogràfica (Salseta Discos), des d'on van potenciar grups com Sopa de Cabra. Actualment, mantenen una comunitat activa a través del seu lloc web oficial on venen discos, fins i tot en format vinil, i interactuen amb els seguidors. Agenda i filosofia L'estiu està sent molt actiu per a la banda, amb concerts arreu de Catalunya (Olot, Castelldefels, Tordera, Cervera, entre d'altres). El Salvador subratlla que treballar gaudint de la música és un privilegi i que la seva posada en escena, simbolitzada per la seva famosa ampolla de ketchup, representa la barreja d'ingredients i estils que fan de cada concert una festa única.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
24'
2004-08-09 PROTECTORA
Prevenció de l'abandonament a l'estiu L'episodi aborda la problemàtica de l'abandonament animal, especialment durant la temporada de vacances. Anna Ducana i Esteve Vessora, de la Protectora d'Animals i Plantes de Tarragona, expliquen les greus conseqüències psicològiques per als animals: • Impacte emocional: Els gossos poden patir depressions, deixar de menjar o manifestar comportaments anormals per l'estrès d'estar tancats en gàbies. • Diferències entre espècies: Els gats, tot i ser més independents, pateixen un estrès elevat que sovint deriva en malalties físiques. "Un animal que es troba abandonat al carrer és com si el seu cap li explotés; perd la persona que estimava i no sap què fer." La importància de la identificació i l'adopció Es destaca el xip d'identificació com el DNI dels animals, essencial per recuperar-los en cas de pèrdua o robatori. Els convidats fan una crida a l'adopció responsable en lloc de la compra, subratllant l'agraïment vital dels animals adoptats. Salut i benestar: consells veterinaris L'Esteve Vessora ofereix pautes clau per protegir les mascotes de l'onada de calor: • Cops de calor: Poden ser mortals en pocs minuts. Mai s'ha de deixar un animal tancat al cotxe. • Exercici: Limitar les passejades a les primeres hores del matí o durant la nit. • Esterilització: Desmuntar el mite que les gosses han de criar un cop a la vida; l'esterilització és la millor eina contra les ventrades no desitjades. Col·laboració amb la protectora La protectora necessita voluntaris no només per a la cura directa, sinó també per a tasques administratives i gestió de papers, degut a l'alt volum de visites i feina durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
14'
2004-08-10 MERCHE
Entrevista a Merche sobre el seu disc 'Auténtica' L'artista gaditana Merche detalla el seu moment professional actual amb la presentació de l'àlbum Auténtica, un projecte on s'ha involucrat totalment en la producció i els arranjaments. Durant l'entrevista, l'artista comparteix el seu entusiasme per l'actuació a la Zona 40 a Vilaseca i reflexiona sobre la seva evolució en la música. Aspectes clau de la seva carrera i el nou disc Implicació total: A diferència del seu primer disc, en aquest segon treball anomenat Auténtica, la Merche ha pres les regnes de la creació musical per sentir-se reflectida al cent per cent. Gravació internacional: El disc ha estat gravat a Suècia amb productors de prestigi que han col·laborat amb figures com Christina Aguilera o The Cardigans. Èxit de vendes: La cantant celebra haver superat el disc d'or i estar en camí d'aconseguir el de platí. El vincle amb el públic i els orígens "Quan estic cantant, penso en quan vaig compondre la cançó amb la guitarra a la meva habitació i veig on ha arribat tot plegat." Merche confessa que abans de dedicar-se exclusivament a la música era mestra i traductora, una vida que recorda amb afecte però que ha quedat enrere per seguir la seva autèntica passió. Malgrat la duresa de les gires i la distància amb la seva família a Cadis, se sent afortunada de complir el seu somni. Gira 2004 L'agenda de l'artista està completa fins a l'octubre amb més de 60 concerts programats arreu d'Espanya, incloent-hi actuacions immediates a Castelló.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
2004-08-05 RUMBA 3
Rumba 3: Una conversa amb Pedro Capdevila En aquesta entrevista, la presentadora conversa amb en Pedro Capdevila, un dels components del mític grup Rumba 3, amb motiu del seu proper concert a l'Albada. Pedro repassa la llarga trajectòria de la formació, la seva herència familiar i l'estat actual de la música popular. Orígens i Èxit Internacional El grup va començar la seva carrera l'any 1969 sota el segell Belter. Pedro destaca que, malgrat el pas del temps, els tres components originals (dos germans i un concunyat) continuen treballant amb la mateixa il·lusió que el primer dia. Durant els seus anys daurats, van tenir un èxit aclaparador a Sud-amèrica i Centreamèrica, fins al punt que la discogràfica fletava avions privats per a les seves gires. Una Herència Musical de Prestigi Un dels detalls més sorprenents de l'entrevista és la revelació dels orígens familiars d'en Pedro i el seu germà Josep: * Són nebots-néts del mestre Millet, fundador de l'Orfeó Català. * Van ser descoberts per Salvador Escamilla al programa Radioscop, compartint escenari i època amb figures com Serrat, Lluís Llach i La Trinca. * El seu pas a la rumba va ser gairebé casual, gràcies a una versió rítmica d'una cançó de Lluís Llach que va encantar a Escamilla. Crítica a la Indústria i l'Estat de la Televisió Pedro aprofita la intervenció per fer una reivindicació del respecte als artistes consolidats. Lamenta que la televisió actual es centri en el que ell anomena "programes misèria" i descuidi la promoció musical de qualitat: "Ens mereixem aquest respecte... la gent de la nostra edat ens vol tornar a veure perquè amb les nostres cançons viuen la seva època." Properes Actuacions L'artista convida tothom al concert de dissabte a l'Albada, on faran un repàs de grans èxits com Caramba, Carambita i No sé, no sé. Posteriorment, el grup marxarà cap a València per actuar al Saler, demostrant que el seu ritme de treball no s'atura.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
2004-08-05 LA GUARDIA
El retorn de La Guardia i el nou disc Ahora L'entrevista se centra en el retorn de la mítica banda La Guardia a l'escena musical després d'anys de silenci. El seu vocalista, Manuel España, explica que la reunió va sorgir de manera inesperada l'abril de l'any passat arran d'un concert a Madrid que va ser un èxit rotund de públic. Detalls sobre el nou treball discogràfic Concepte: El disc Ahora ofereix una visió actualitzada de les seves cançons des de la maduresa. Estil: Han optat per un enfocament més acústic i sincer en l'enregistrament, tot i que en directe mantenen un so més potent. Cançons: Inclou clàssics com Cuando brille el sol, Mil calles llevan hacia ti o El blues de la nacional 2 amb nous arranjaments. La vida a la carretera i projectes paral·lels Manuel comenta que, tot i el cansament dels viatges, reben amb molta il·lusió l'afecte del públic. També destaca el seu interès per la composició constant i els seus treballs previs com el grup Chamaco o produccions per a altres artistes: "Sempre estic gestant alguna cosa i fent música... pensant en música des que em llevo." Concert a l'Albada El grup clourà la setmana amb un concert a l'Albada (Tarragona) aquest divendres a les 23:30h, on prometen combinar els seus grans èxits amb algunes de les noves composicions que Manuel ja està preparant per a futurs projectes.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
19'
2004-08-04 TEATRE SNT SALVADOR
El teatre amateur a Tarragona: Balanç d'un cap de setmana intens Miquel Fernández i Rosa Serra comparteixen les seves vivències en el món del teatre amateur, centrant-se en les representacions recents de les companyies Teatre Absents i el Grup de Teatre Joan Miracle. L'entrevista repassa des de les dificultats de públic fins a la màgia de les actuacions en pobles petits. Reptes i anècdotes de les representacions Èxit i fracàs de públic: El divendres, l'obra l'obra "Després de la pluja" va comptar amb només 8 espectadors, una xifra inferior al nombre d'actors a l'escenari (9). Malgrat això, el públic va ser molt agraït i entusiasta. El costum del diumenge: Per contra, la representació dominical de "Solo me desnudé delante del gato" va tenir millor acollida, ja que el públic del barri està més avesat a anar al teatre els diumenges a la tarda. Experiències de "bolos": Han actuat a llocs com Bràfim, el Cuber o Bot, adaptant-se a condicions precàries: > "Són experiències de llibre... treballar a Bràfim amb llums de paleta o anar al Cuber amb inalàmbrics al costat d'un bar." Detalls sobre l'obra "Després de la pluja" L'obra, escrita per Sergi Belbel, ha estat un repte per als actors, especialment per aquells que no fumen, ja que la trama gira al voltant de treballadors que pugen al terrat d'una oficina per fumar. Treball intens: S'ha muntat en només tres mesos amb un grup cohesionat de diferents procedències (Vic, La Salle, El Gat). Escenes atrevides: L'obra inclou diàlegs moderns i fins i tot un semi-estriptis masculí que va sorprendre gratament el públic de les zones rurals. Futur i comercialització del teatre amateur Els entrevistats reclamen més facilitats per part dels ajuntaments per programar teatre. Proposen que, així com es contracten orquestres per a les festes majors, es reservin espais i hores per a les representacions teatrals, ja que el teatre també és una forma de fer festa. La previsió és portar "Després de la pluja" al Teatre Metropol de Tarragona durant la temporada de tardor (octubre-novembre).
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
22'
La Tuna de Magisteri de Tarragona a Tarragona Ràdio
Visita sorpresa i musical als estudis de ràdio El programa rep la visita inesperada de la Tuna de Magisteri de Tarragona, que confessa haver entrat per error pensant que era un esdeveniment de la BBC (Bodes, Bautizos y Comuniones). Durant l'entrevista, els membres del grup expliquen els seus orígens i l'essència de mantenir viva aquesta tradició a la ciutat. Història i composició del grup Orígens: Provindrien de l'antiga Universitat de la Laboral i es van establir a la facultat de Magisteri gràcies al suport de la degana. Membres: Malgrat que són un grup flexible, actualment compten amb set membres en actiu que mantenen la formació viva des de fa uns tres anys. Filosofia: Més enllà de la música, destaquen que l'únic requisit real per ser tuno és tenir ganes de divertir-se, passar-ho bé i gaudir de la germanor. Anècdotes i vida de "Tuno" Els convidats comparteixen diverses experiències viscudes durant les seves actuacions: Reconciliacions: Expliquen com van ajudar a reconciliar un matrimoni separat tocant cançons tristes davant d'una floristeria. Situacions peculiars: Des de ser confosos amb torers per turistes croats fins a rebre peticions de fotos a canvi d'un euro com si fossin estàtues humanes. El ritual del "parche": Descriuen la pràctica de tocar als bars i passar la pandereta, recordant amb humor moments on la recepció del públic no va ser tan bona. Actuacions en directe Durant l'episodi, el grup interpreta diverses peces musicals dedicades: "Silvia, canto tu nombre al trobar y vuelve a sentir el sonar de mi corazón." Finalitzen l'entrevista facilitant els seus números de contacte per a contractacions en bodes i celebracions, tancant amb una interpretació de la mítica Guantanamera.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
Entrevista a Albert Mariner: El Punk Rock de Naltros a Vila-seca
Entrevista amb Naltros per la Festa de Vila-seca L'episodi presenta una entrevista amb l'Albert Mariner, vocalista del grup de punk rock català Naltros, poc abans de la seva actuació en la festa dedicada a la música local a Vila-seca. Mariner explica la trajectòria de la banda i les expectatives del seu directe. Trajectòria i Discografia del Grup Origen: El grup es va formar l'any 1997, tot i que és a partir del 2000 quan comencen a fer concerts de forma més regular. Estil Musical: Defineixen la seva proposta com a punk rock cantat íntegrament en català. Èxits: El seu darrer disc, publicat el 2004, és fruit d'haver guanyat el concurs de bandes Camarot (referenciat també com Gamma Rock). Formació: Actualment són un trio, després de la marxa d'un quart membre (Joan Maria) per motius d'estudi. Detalls del Concert i Projecció Futura Mariner detalla l'organització de l'esdeveniment a Vila-seca, on compartiran escenari amb grups com Espera i Els de què?, a més de comptar amb el tancament de l'Axampsustó. "Tocar a casa sempre és especial; és la primera vegada que toquem amb el nou disc davant de la família, amics i veïns." Pel que fa al futur, la banda admet tenir l'agenda força buida, amb el focus posat en concretar la presentació del disc a Barcelona, possiblement durant les festes de la Mercè. Presència a la Xarxa Finalment, es destaca el seu lloc web oficial (www.naltros.com) com un espai de comunicació directa amb els fans, on es poden trobar: 1. Galeria de fotos de la banda. 2. Un fòrum de debat i llibre de visites. 3. Una botiga de marxandatge. 4. Informació actualitzada sobre els seus moviments.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
10'
2004-07-30 TEATRE ST SALVADOR
El teatre com a protagonista a Sant Salvador Dins del marc de la Festa Major de Sant Salvador, el director Miquel Fernández presenta dues propostes teatrals molt diferenciades per a aquest cap de setmana al Centre Cívic. Les obres estan interpretades per joves d'uns 25 anys que compaginen la seva vida laboral amb una forta passió pel teatre. Propostes de la cartellera Divendres a les 19:00h: El grup Absents presenta "Després de la pluja" de Sergi Belbel. És una obra moderna i de text, centrada en les relacions humanes que sorgeixen en el terrat d'un edifici d'oficines on la gent puja a fumar. Diumenge (1 d'agost) a les 19:00h: El grup Gat Joan Miracle interpreta el vodevil "Solo me desnudo delante del gato" de Juan José Alonso Millán. Una comèdia esperpèntica i esbojarrada ideal per a un ambient de festa, amb l'objectiu de fer riure l'audiència. L'esforç darrere de l'escenari El director destaca el gran compromís dels actors: "Hi ha gent que baixa de Vic o de Barcelona només per fer aquesta obra... Això sí que és amor a l'art." Els assajos han estat intensos, a vegades en horaris nocturns després de les jornades laborals. Miquel Fernández defineix els grups com a "tot terrenys", preparats per adaptar-se a qualsevol escenari o festa majoron se'ls requereixi.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
4'
Entrevista a Xavi Moreno del grup De Què? de Vila-seca
El grup de punk rock de Vila-seca: De Què? En aquesta entrevista, en Xavi Moreno ens presenta la trajectòria i el moment actual del grup De Què?, una formació que va néixer a Vila-seca l'any 2000. El que va començar com una activitat entre amics per divertir-se tocant, ha anat evolucionant cap a una proposta més seriosa i consolidada dins l'escena musical local. Punts clau de la trajectòria musical Orígens: El grup es va fundar l'any 2000 amb una formació de quatre integrants que s'ha mantingut pràcticament estable durant tota la seva història. El CD de Vila-seca: Van participar en un recopilatori impulsat per l'ajuntament fa dos estius, fet que va ajudar a dinamitzar els grups de la localitat. Nou treball: Aquest hivern han publicat el seu propi CD titulat "Se Busca", sota una distribuïdora que ja els ha permès fer diversos concerts de presentació. Actuacions i futur proper "Nosaltres fem punk rock... amb guitarres fortes i músiques contundents." L'entrevista se centra en la seva actuació com a encarregats d'obrir la nit de concerts a Vila-seca. A més, es destaquen altres fites recents: 1. DO Tarragona: Han estat seleccionats per participar en aquest concurs en l'Àmbit B, la qual cosa els podria portar a tocar durant les festes de Santa Tecla. 2. Concerts recents: Han estat actuant darrerament a Cambrils amb una bona recepció per part del públic. 3. Estil musical: Es defineixen clarament dins del gènere punk rock, oferint una proposta enèrgica a l'escenari.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
9'
Cicle de Sopars-Concert de Músiques del Món a Bonmont
Presentació del Festival L'Òscar Iniesta, director i coordinador del cicle, detalla la proposta cultural a Bonmont (Mont-roig del Camp). Després de l'èxit massiu dels concerts de gran format amb artistes com Joan Manuel Serrat o Ana Belén, s'inicia una modalitat més íntima i exclusiva. El Format: Sopar i Concert Aquesta experiència combina la gastronomia amb l'espectacle en un entorn relaxat: * Horari: L'activitat comença a les 21:00h amb un aperitiu a la gespa. * Dinàmica: Es passa al sopar a taula i, en acabar, s'inicia l'actuació musical. * Exclusivitat: L'aforament és limitat a unes 200 persones, garantint comoditat i proximitat amb el músic. Programació de Músiques del Món El cicle ofereix una gran diversitat cultural cada setmana d'agost: 1. Nit de Samba: Amb l'artista brasiler Euclides Matos. 2. Rumba Catalana (5 d'agost): A càrrec de Pater de Ron, amb repertori del Gato Pérez. 3. Son Cubà (12 d'agost): Actuació del septet Rita La Caimana. 4. Jazz de New Orleans (19 d'agost): Amb la formació Jazz Antic. 5. Cant a Capella (26 d'agost): Una proposta vocal exclusiva per tancar el cicle. Futur del Projecte Gràcies a la bona acollida del públic, l'organització ja ha confirmat que hi haurà una segona edició l'any vinent, amb la voluntat de seguir explorant artistes nacionals i internacionals de primer nivell.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
26'
Entrevista a Mil Històries: Concerts i Nou Disc
Resum de l'entrevista amb Mil Històries En aquesta edició del podcast, parlem amb el grup tarragoní Mil Històries sobre la seva actualitat musical, el seu estret vincle amb el Nàstic de Tarragona i els seus futurs projectes discogràfics. Concerts Imminents El grup anuncia els seus propers compromisos en directe, destacant la seva participació a la Festa Major de Constantí: • Constantí (Carrer Major): Concert demà a la nit (dissabte) a les 00:00 h, compartint escenari amb Whiskyn's. • Cunit (Platja): Actuació el proper dissabte 7 d'agost en el marc d'un torneig de vòlei platja, acompanyats per una cover band. "Volem que la gent ens conegui, que les cançons vagin arribant... el més important és anar treballant i fent camí." El Víncle amb el Nàstic i la Música com a Regal El grup explica la seva col·laboració especial amb el club de futbol per celebrar l'ascens: • Han gravat una cançó amb els jugadors (co-composada amb Alfonso Muñoz) i una versió rockera de l'himne. • Han decidit que l'himne només es tocarà en directe quan l'equip pugi a Primera Divisió. • Ofereixen tota la seva discografia de franc a través del seu web oficial (milhistorias.net). Projecte del Nou Disc L'objectiu principal per al que queda d'any és la publicació d'un nou treball discogràfic propi: • Es plantegen l'autoedició per mantenir el control del producte i oferir-lo a un preu assequible. • Comenten les dificultats del món de les multinacionals, després d'haver estat a punt de signar en l'etapa de Madrid.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
L'Onada: Innovació i Atenció Avançada per a la Gent Gran
L'Onada: Un Nou Paradigma en la Cura de la Gent Gran L'entrevista amb Paula López, directora de la residència de Riudoms, detalla la filosofia de L'Onada, una organització amb 10 anys d'experiència que ha creat una xarxa de serveis adaptada a les necessitats reals del sector geriàtric. El centre de Riudoms destaca per ser un projecte dissenyat des de zero pel seu propi equip tècnic per maximitzar la funcionalitat i el benestar tant de residents com de treballadors. Vacances per a Tothom Un dels focus principals de la conversa és l'enfocament de les estades temporals d'estiu. L'Onada proposa trencar amb el sentiment de culpa de les famílies, convertint l'estada de l'avi en les seves pròpies vacances particulars: Serveis exclusius: Accés a fisioteràpia i hidroteràpia (zona SPA i jacuzzi a Riudoms). Socialització: Activitats a l'aire lliure, jocs de petanca i ús de jardins. Flexibilitat: Centres de dia amb horaris adaptables per fomentar l'autonomia i l'activació mental. Innovació Tecnològica i Transparència L'Onada aposta fortament per la tecnologia amb el programa propi Gerizof, que permet un control exhaustiu de l'evolució del resident. La visió de futur inclou un portal perquè els familiars puguin veure en temps real què ha fet l'avi durant el dia. "Volem que la família estigui informada en tot moment de tota l'evolució de l'avi amb total transparència." Superant Estigmes Paula López emfatitza la importància de canviar la imatge dels antics "asilos" per centres moderns que semblen hotels, on l'avi se senti útil, motivat i protagonista de la seva pròpia vida, gaudint del que anomenen la tercera joventut.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
34'
2004-07-27 HAVANERES
Origen i Membres del Grup El grup Veus de Reus (anteriorment conegut com Veus d'Arreus) es va fundar oficialment el 10 d'octubre de 1998 al Centre de Lectura de Reus. El grup destaca per la seva aposta per la joventut, incorporant músics que en el seu moment tenien només 13 i 17 anys procedents del Conservatori. • Lluís Castro, Agustí Salom i Josep Rissueño expliquen la seva trajectòria de més de deu anys en el món de l'havanera. • Defensen que l'havanera no és només per a gent gran, sinó que l'energia dels joves damunt l'escenari ajuda a rejovenir el gènere i atraure nou públic. L'Experiència al Escenari i Anècdotes Els membres recorden amb especial afecte la seva presentació al Teatre Bartrina de Reus el 1999, destacant la forta emoció d'aquell debut local. Altres actuacions memorables inclouen: • L'Ametlla de Mar: Un territori de pescadors amb públic exigent on van rebre una gran acollida. • Anècdotes tècniques: Van deixar el poble de l'Argentera sense llum per l'excés de potència dels equips de so sobre una xarxa antiga de 125v. • Incidents curiosos: El relat d'Agustí sobre una papallona que se li va introduir a la boca mentre cantava, obligant-lo a seguir l'actuació amb professionalitat. Nou Treball Discogràfic i Repertori El grup presenta el seu nou CD, gravat als estudis Músics de la Rambla de Tarragona. • El procés de selecció de les 15 cançons es va fer de forma democràtica entre els cinc membres. • El repertori inclou tant havaneres clàssiques com balades i valsets, buscant sempre un equilibri entre la malenconia i l'alegria. • > "L'estudi té un risc, però nosaltres ens reconeixem més en la força del directe." Projecció i Propers Concerts Malgrat la seva base a Reus, el grup té la voluntat de trencar fronteres locals i actuar més sovint a la ciutat de Tarragona. Tenen actuacions programades per a finals de juliol i agost a: - Reus (Xalets Quintana) - Salou (Parc de Salou) - Cambrils (La Llosa) - Altafulla (Trobada d'havaneres del 6 d'agost)
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
21'
Marta Roura presenta 'Nua': d'Eurovisió al seu debut
Entrevista amb Marta Roura: Un viatge musical íntim L'artista andorrana Marta Roura presenta el seu primer treball discogràfic en solitari, titulat Nua. Durant l'entrevista, l'artista repassa la seva trajectòria, des de la seva experiència televisiva fins a la consolidació del seu projecte personal. L'experiència d'Eurovisió La Marta va saltar a la fama gràcies a la seva participació en el procés de selecció d'Andorra per al Festival d'Eurovisió. Tot i que el país no va arribar a la final a Istanbul, destaca els següents punts: * La visibilitat que va donar a la llengua catalana en un certamen dominat per l'anglès. * L'orgull de representar un país petit i fer conèixer la seva cultura a nivell europeu. * L'aprenentatge professional que va suposar passar per l'Eurocasting i el programa 12 punts. 'Nua': El seu projecte més personal El disc es defineix com un treball de pop-rock americà amb influències de diverses artistes internacionals. Les lletres, tot i que escrites per col·laboradors, reflecteixen les seves pròpies emocions: "Nua era el meu somni. Està fet amb molta il·lusió i carinyo per poder transmetre el que sento." Estil musical: Una barreja de pop, rock i tocs de country, amb referents com Shania Twain, Avril Lavigne o Sheryl Crow. Producció: Un enregistrament molt ràpid (només un mes) però cuidat al detall per oferir un so d'alta qualitat. Estètica: El títol i la fotografia del disc busquen un concepte artístic i sincer, mostrant l'artista sense artificis. Pròxims passos i gira L'agenda de la Marta està plena de noves oportunitats per presentar el seu directe: 1. Presentació oficial: El 4 d'agost a Andorra, dins del marc del pop-rock andorrà. 2. Gira de sales: Previsió de concerts a Barcelona i Tarragona de cara a la tardor. 3. Promoció: El disc ja es troba disponible a les botigues des de principis de juliol.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
14'
2004-07-22 VERTIGO
Vèrtigo: Un llenguatge instrumental personal El músic Dani Nel·lo presenta el seu nou projecte instrumental, Vèrtigo, una formació que defuig els gèneres convencionals. La banda neix amb la voluntat de crear un còctel musical que no es pugui etiquetar estrictament com a jazz, funk o música llatina, sinó que reflecteixi les influències personals del seu creador. Composició i Estètica Musical La música de Vèrtigo es descriu com un viatge per diversos mons estètics i cinematogràfics: Influències variades: Sintonies de telesèries dels anys 60, ritmes de cha-cha-chá, música de cabaret (striptise) dels 50 i tocs balcànics. Instrumentació: L'eix central són els saxos (Dani Nel·lo al tenor i baríton, i Jordi Prats a l'alt), acompanyats per l'orgue Hammond, la guitarra i la percussions. L'esperit del grup: L'objectiu no és el virtuosisme gratuït, sinó la creació d'atmosferes divertides on el públic i els músics gaudeixin. El risc de la improvisació El nom de la banda, Vèrtigo, prové de la sensació de risc que genera la música en directe. Dani Nel·lo destaca la importància de la improvisació i d'un concepte de banda obert a col·laboracions, allunyant-se de projectes massa personalistes. "El nom de Vèrtigo em suggeria el vertigen de quan comences i no saps com acabes, de les ganes de tirar-te el rotllo musical." Reflexió sobre la indústria musical Durant l'entrevista, Nel·lo reflexiona sobre el panorama actual i el canvi en els gustos del públic: Afirma que la gent està saturada de les ràdio fórmules i del màrqueting agressiu. Defensa que la música són sentiments i no una ciència exacta, valorant l'èxit de propostes més autèntiques i personals. Celebra el valor del directe com una experiència única i irrepetible que no es pot capturar en un format gravat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Selecció de bandes i novetats del D.O. Tarragona
El concurs D.O. Tarragona: Un impuls al talent local L'entrevista a Ester Roca, tècnica de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, detalla el procés de selecció i les novetats de l'edició del programa Denominació d'Origen (D.O.) Tarragona. Enguany, el certamen ha assolit un èxit de participació sense precedents amb un total de 49 grups presentats, procedents majoritàriament de la ciutat de Tarragona (24 bandes), però també de diversos punts de la demarcació com Reus, Tortosa i el Vendrell. Processos i requisits de participació Els grups interessats han hagut de lliurar un material específic per ser avaluats per la comissió seleccionadora: * Una maqueta amb tres temes originals. * Currículum i trajectòria de la banda. * El rider tècnic (disposició dels instruments i necessitats de microfonia a l'escenari). Calendari d'actuacions i espais Les bandes seleccionades es divideixen en dos grans àmbits d'actuació durant les festes de Santa Tecla: 1. Àmbit A (Espai Margalló): 12 grups actuaran els dies 22, 24 i 25 de setembre a la zona de l'Amfiteatre amb directes de 45 minuts. 2. Àmbit B (Passeig de les Palmeres): 8 grups actuaran el 17 i 18 de setembre amb concerts de 30 minuts. Aliances estratègiques i difusió Una de les grans fites d'aquesta edició és la col·laboració amb la revista Enderroc. S'editaran 7.200 exemplars d'un CD recopilatori que s'encartarà a la publicació del mes d'octubre, fet que permetrà que la música tarragonina arribi a tot el territori català i a les Illes Balears. "La difusió que es farà d'aquest CD recopilatori és abismal." Finalment, el programa s'estén més enllà de les festes amb una programació estable de gener a juny en sales com la Bequeria, el Cau i la nova incorporació de la Sala Zero, tancant així un cicle musical que pràcticament enllaça una edició amb la següent.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
21'
Dualitat sonora i poesia al Xalet Serra
Estrena musical al Xalet Serra L'entrevista presenta el concert d'estrena d'una nova proposta musical que tindrà lloc al Xalet Serra. Aquest esdeveniment reuneix el talent del pianista Conrad Setó i el saxofonista Xavier Pié, acompanyats per l'aportació poètica de Josepa Urbano. Un duet 'sonosfèric' Tot i la participació de tres persones, el projecte es defineix com un duet estable entre piano i saxo soprano que busca crear una aura musical única. La col·laboració de la Josepa és una aportació puntual però fonamental que afegeix una capa de sensibilitat a través de la paraula recitada. Improvisació ritual: El mètode de treball no es basa en partitures tancades, sinó en la preparació mental i física per a un diàleg musical obert i irrepetible. Poemes seleccionats: Es recitaran tres peces de l'argentina Lito Vitale, de la tarragonina Imma Pena i de Miquel Pujadó. Format acústic: L'espectacle és totalment acústic, sense cap mena de filtre electrònic, aprofitant la sonoritat natural dels instruments. L'encant de la intimitat El concert s'emmarca dins d'un espai modernista, el Xalet Serra, que permet una proximitat extrema amb el públic. Aquest format petit, segons els músics, no resta força a l'actuació sinó que amplifica els matisos i l'emoció de forma natural. "L'intimisme no vol dir baixa intensitat, sinó posar el matís a cau d'orella." De cara al futur, la formació ja té plans per registrar el seu primer disc durant la tardor, consolidant així aquesta connexió artística que ha nascut de la sintonía personal i professional entre els seus membres.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
2004-07-20 OSCAR INIESTA
Un Nou Cicle de Concerts a Mont-roig del Camp L'entrevista amb "Oscar Iniesta", director de programaci"o, revela els detalls de les "Nits de Bonmont", un esdeveniment que transforma el camp de golf de Bonmont Terres Noves en un escenari musical incomparable sota les estrelles. Platets Forts: Joan Manuel Serrat i Ana Bel"en amb V"ictor Manuel El cicle s'inicia amb dues fites destacades que han generat una gran expectaci"o: Dimecres 21 de juliol: Serrat Sinf"onic, acompanyat de la Simf"onica del Vall"es amb un desplegament de 40 m"usics. Divendres 23 de juliol: Actuaci"o de V"ictor Manuel i Ana Bel"en, amb finalitat ben"efica per a la Fundaci"o Alta Educa, que construeix escoles al Paraguai. Sopars-Concerts i M"usiques del M"on A partir del 29 de juliol i cada dijous d'agost, el format canvia cap a experi"encies m"es "intimes que combinen gastronomia tem"atica i ritmes internacionals: Samba: Amb Euclides Matos. Rumba Catalana: Amb el grup Pat"on de Rona. Son Cub"a: Amb Rita la Caimana. Dixieland: Jazz antic d'estil americ"a. A cappella: Tancament amb el grup Co-Mer el 26 d'agost. "Estem transformant la pista de pr"actiques del camp de golf en un incomparable escenari de concerts." Log"istica i Experi"encia de l'Usuari L'organitzaci"o ha posat un "emfasi especial en la comoditat del p"ublic: Aparcament: S'han habilitat 2.600 places de p"arqing per garantir un acc"es sense estr"es. Accessibilitat: Recomanen arribar una hora abans per gaudir de l'entorn i dels serveis de bar. Venda d'entrades: Disponibles a trav"es de Teleentrada i directament a la casa club per als sopars.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
21'
2004-07-20 GUFI
Resum de l'entrevista al grup Goofy El grup xilè Goofy visita els estudis de Tarragona Ràdio per explicar la seva sorprenent trajectòria i el seu període de residència a Catalunya. La banda, formada originalment a Xile, es troba en una etapa de reinvenció després de viure fets personals punyents i un èxit radiofònic inesperat. D'una tragèdia a l'èxit massiu L'història del grup està marcada per la pèrdua d'un dels seus membres fundadors, el baterista conegut com a Chihuahua. Malgrat la paralització del projecte, un homenatge radiofònic va disparar la seva popularitat: El tema enviat a l'emissora Rock and Pop de Xile va arribar al número u de forma espontània. Sense campanyes publicitàries, van aconseguir situar tres singles al capdamunt de les llistes. Aquesta recepció massiva va motivar el retorn del grup amb nous integrants com l'Osiris. L'aventura a Tarragona L'equip de Goofy ha triat Tarragona com a base d'operacions per a la seva gira europea. Malgrat el seu èxit a Sud-amèrica, han optat per un inici humil i aventurer: Realitzen actuacions a la via pública i locals de Salou, Cambrils i Tarragona. Busquen connectar directament amb el públic local abans de llançar el seu primer disc oficial, Historias de la Calle. Utilitzen un format de mini show amb instruments acústics per tocar al carrer. "Tarragona fins ara és la nostra llar a Espanya." Properes passes i estil musical La música de Goofy es defineix com un rock amb força i energia, tot i que també incorporen balades com Cocíname. El grup té previst tornar a Xile al setembre per editar el seu disc debut, però amb la intenció ferma de tornar a Espanya per consolidar-se en el mercat europeu.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
27'
Entrevista a Carlinhos Brown: Música, pau i consciència social
Carlinhos Brown: El 'Funcionari de l'Alegria' En aquesta càlida entrevista prèvia al seu concert a Tarragona, l'artista brasiler Carlinhos Brown ens ofereix una visió profunda sobre la seva vida i la seva filosofia artística. Lluny de considerar-se una estrella, es defineix com un funcionario de alegría que treballa per al benestar de la col·lectivitat. Un compromís social més enllà de l'escenari Brown utilitza la seva plataforma per transmetre missatges de responsabilitat i respecte: • Seguretat i salut: Fa una crida directa a no barrejar alcohol i conducció i a l'ús de preservatius per prevenir la sida. • Contra la violència: Defensa fermament el respecte cap a les dones i denuncia la violència domèstica, afirmant que l'amor és reconquesta, no força física. • Valors familiars: Destaca la importància de la família i la cura dels avis i els nens com a base d'una societat sana. La música com a eina de transformació L'artista descriu la música com un esperit incorruptible amb propietats curatives que cap medicina pot igualar. Per a ell, la música és un instrument de pau que genera una magia de congregació capaç d'unir desconeguts en un sentiment comú. El miracle de Candeal i Fernando Trueba Es discuteix la col·laboració amb el director Fernando Trueba en el documental El milagro de Candeal. "Fernando Trueba és un geni, però per sobre de tot, un gran ser humà amb una visió agudesa del món." En aquest projecte també hi participen figures com Bebo Valdés, de qui Brown es declara profundament admirat, i s'explora la història de la resistència de la comunitat negra a Bahia i la superació de la pobresa mitjançant el treball col·lectiu i l'autoestima. Espiritualitat i destí L’entrevista conclou amb una reflexió sobre la condició humana: la raça és una de sola (la humana) i la nostra obligació és aprendre valors de pau. Brown agraeix a la societat espanyola la seva generositat i es compromet a seguir treballant sense descans per retornar tot el suport rebut.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
26'
Monegros Desert Festival: 10è Aniversari i Cartell
L'Esperit del Festival L'episodi se centra en la celebració de la desena edició del Monegros Desert Festival, un esdeveniment que neix de la filosofia de les raves o festes il·legals. Destaca per la seva durada extrema, des de les 6 de la tarda fins a la 1 del migdia de l'endemà, mantenint un caràcter de festa ininterrompuda al mig del desert. Espais i Novetats El festival compta amb una infraestructura impressionant per acollir milers de persones: • Set escenaris diferents amb estils variats. • Una carpa de cinema dedicada a documentals de música electrònica i hip-hop. • Zones de chill-out per al descans dels assistents. Artistes i Gèneres Principals El cartell d'aquest any aposta per una barreja de pioners i noves tendències: • Electrònica i Tecno: Grups mítics com Front 242, Slam, i pioners com Kevin Saunderson. • Hip-Hop: Amb la presència destacada de la Mala Rodríguez, Violadores del Verso i L'Excepción. • Dub i House: Actuacions de Mad Professor i Masters at Work. "L'esperit continua, aquest esperit de fer una festa tan llarga gairebé sense hora de cloenda on la gent busca ballar a tope." Informació Logística Es detallen aspectes pràctics per als assistents que viatgen des de Catalunya: • Transport: Autobusos especials des de Tarragona. • Preus: Entrades entre 45 i 50 euros que inclouen el sopar. • Ubicació: El desert prop de Fraga, organitzat pel club Florida 135.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
15'
Manu Galó i la fusió rítmica de la Costa d'Ivori al FET 2004
Manu Galó: Una Veu Compromesa entre l'Àfrica i Europa L'artista marfilenya Manu Galó aterra a Tarragona per presentar el seu primer disc en solitari, Dida, en el marc del festival FET 2004. Coneguda per la seva trajectòria amb el grup Zap Mama, Galó destaca per ser una multiinstrumentista excepcional: és baixista, percussionista, cantant i ballarina. Formació i Trajectòria de l'Artista Inicis: Va començar a tocar el tambor a l'edat de 8 anys i posteriorment es va especialitzar en el baix elèctric, un instrument poc comú per a les dones de la seva ètnia en aquell moment. Ruptura de gènere: Galó és la primera dona de l'ètnia Itchboi a tocar el toubglán, un tambor tradicional reservat tradicionalment als homes per a noces i funerals. Etapa Europea: Resideix a Brussel·les des de 1997, on va consolidar la seva carrera internacional abans de llançar el seu projecte personal. El Disc Dida: Una Mescla de Cultures L'àlbum Dida és un retrat de la seva vida i de la multiculturalitat. Musicalment, es caracteritza per una fusió vertiginosa de: Arrels africanes: Ritmes tradicionals de la Costa d'Ivori. Influències modernes: Funk, soul, blues i pinzellades de hip hop. L'instrumentalisme: Un domini tècnic del baix que busca crear un groove constant. Compromís Social i Missatge L'obra de Manu Galó no és només estètica; les seves lletres tracten temes punyents que ha viscut de prop: "El meu missatge principal és que s'ha de deixar de fabricar i vendre armes; hem de pensar en la pau. Tots som éssers humans i hem d'aprendre a viure junts." La Guerra i el Sida: Parla del conflicte bèl·lic a la Costa d'Ivori, on va perdre el seu pare adoptiu (un prestigiós músic), i de la devastació de la malaltia a l'Àfrica. Optimisme: Malgrat la duresa dels temes, el concert es planteja com una festa compartida amb el públic per celebrar la vida i el mestissatge.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
19'
Entrevista a Burman Flash presentant el seu nou disc 'Brila'
Entrevista amb l'Anna i l'Aureli de Burman Flash Els membres del grup musical Burman Flash, l'Anna i l'Aureli, visiten Tarragona Ràdio per presentar el seu segon treball discogràfic titulat Brila (un anagrama creat a partir d'abril). Durant l'entrevista, expliquen les curiositats del procés creatiu i els futurs projectes de la banda. El procés de creació i curiositats El disc ha estat gestat en un entorn peculiar i amb influències variades: * El local d'assaig: Assagen en una petita habitació d'una casa de pagès a Santa Coloma, compartint espai amb la Brila, la gossa que dona nom a l'àlbum. * Composició: En aquest segon disc, el grup —format per 10 membres— ha buscat una línia més personal i madura, allunyant-se de les inseguretats del primer treball. * Influències: Reconeixen la influència de grups com Betagarri i fins i tot tocs de tango aportats pel percussionista. Temàtiques i col·laboracions Les lletres del disc tenen un fort component de reivindicació personal i conviden a la reflexió social: "No hi ha futur si tu no et lleves, si no mous el cul i surts al carrer a dir la teva." L'àlbum inclou 12 temes i ha comptat amb les col·laboracions de Carles Pons (Ja t'ho diré) i Valdo Ríos (Gazpatxo). Propers concerts i promoció El grup està en plena gira de presentació i destaca la dificultat de tocar al seu propi poble, La Selva del Camp. Les properes cites confirmades són: * Calonge: 9 de juliol. * Constantí: 10 de juliol (compartint escenari amb Els Descarats, La Carrau i Mesclat). * Vilanova i la Geltrú: 30 de juliol.