Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1537-1560 de 2569
  • 2004-06-30 SEÑOR X - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    18'

    2004-06-30 SEÑOR X

    El grup de rock Señor X i la seva identitat En aquesta entrevista coneixem a fons els membres de Señor X, una banda de rock amb una trajectòria de gairebé 10 anys que es caracteritza pel seu estil directe i lletres descarades. Els germans David i Paco, fundadors del grup, expliquen com han evolucionat des del seu projecte anterior, Hellraiser, i per què van decidir passar de l'anglès al castellà. Formació i Filosofia de la Banda La banda ha passat per diverses etapes i canvis de components fins a arribar a la formació actual: - Paco: Veu principal i compositor. - David: Guitarra. - Héctor Montuenga: Un músic multiús que toca la guitarra, el baix o la bateria segons calgui. - David (baixista) i Ruyer (bateria): Les darreres incorporacions que han consolidat el so actual. El grup destaca que es prenen la música amb filosofia, prioritzant el gaudi personal i la contundència en l'escenari per sobre de les pretensions comercials. Tot i les dificultats del món del rock, es defineixen com a "vells roquers" que mai moren. Processos Creatius i Temàtiques Un dels punts forts de Señor X són les seves lletres, que busquen expressament ser enteses pel públic. Segons en Paco, li agrada vocalitzar bé perquè la gent capti el contingut, sovint carregat d'humor i ironia. "Ens agrada el que fem i ens agrada que la gent el senti també, que s’assabentin del que diem." El procés de composició és una col·laboració entre els germans en un ambient distès, on inventen "barbaritats" i les filtren segons si fan gràcia o tenen ganxo. Un exemple clar és la seva cançó dedicada al futuròleg Rappel, on critiquen amb duresa i humor els personatges que s'aprofiten de la gent. Proper Concert i Directe El grup es defineix com una banda de chungo metal macarra en directe. Estan preparant un concert a la sala La Vaquería de Tarragona per a aquest divendres a les 23:30 h, on prometen un so contundent i un repertori ben assajat malgrat les anècdotes sobre muntar l'equip i les lesions recents d'en Paco.

  • Onzena edició del Festival Regus a Reus - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    17'

    Onzena edició del Festival Regus a Reus

    L'onzena edició del Regus a la Palma de Reus El proper dissabte 3 de juliol se celebra l'onzena edició del Regus, un festival ja consolidat a la ciutat de Reus que tindrà lloc a l'espai de la Palma. Joan Rossell, membre de l'organització, destaca la idoneïtat d'aquest espai per la seva bona acústica i l'encant que ofereix respecte a pavellons o camps de futbol. Una proposta musical oberta i diversa Tot i que el festival va néixer molt centrat en el reggae i l'ska, amb els anys ha anat evolucionant cap a una proposta de mestissatge i músiques del món. Durant la nit d'enguany, que s'allargarà fins a les set del matí, es podrà gaudir de: Escenari Principal: Amb bandes com els londinencs Maroon Town (caps de cartell), Ja Està de Saragossa, Los Atlánticos (fusió flamenco-reggae) i Macumba (afropercussió). Escenari Secundari: Dedicat a sound systems i DJs, amb la presència de DJ Floro, THC Reggae Sound System i Pirats Sound System, aquests últims destacats per ser pioners en l'ús del català en aquest gènere. Activitats Intermèdies: Intervencions del grup de batucada Samba de Rua. Valors i compromís social L'organització, gestionada de forma voluntària i cultural, posa èmfasi en el fet que el Regus és més que música: "Intentem promocionar la interculturalitat i valors com la justícia social i la pau." Per aquest motiu, el festival comptarà amb un mercadet d'artesania i la presència d'ONG, creant un espai de difusió ètica a més del purament lúdic. Entrades i accessibilitat S'han estipulat preus populars (11€ anticipada i 15€ a taquilla) per assegurar la viabilitat d'un festival que no és professional. Les entrades es poden adquirir a diversos punts de venda a Tarragona, Reus, Valls i Cambrils, així com a través de la seva plana web oficial.

  • Guia i Novetats del Festival Senglar Rock 2004 - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    25'

    Guia i Novetats del Festival Senglar Rock 2004

    El Festival dels Festivals a Montblanc En aquesta entrevista, Xavier Fortuny, director del festival Senglar Rock, detalla la programació i la logística de l'edició del 2004. Es destaca el caràcter transgeneracional de l'esdeveniment i la seva consolidació a Montblanc com un espai de convivència i música. Logística i Consells per als Assistents Per gaudir del festival, l'organització recomana portar: • Roba d'abric per a les nits, ja que el contrast tèrmic és elevat. • Protecció solar i gorra per al dia. • Tenda de campanya per viure l'experiència completa de la zona d'acampada. Actualment, hi ha pràcticament un overbooking als hotels de la zona, per la qual cosa l'acampada o les cases rurals són les millors alternatives. Programació Musical per Dies L'edició d'enguany presenta un cartell molt potent: • Dijous 1 de juliol: Concert inaugural amb els Lax'n'Busto, que enregistraran un disc en directe. També actuaran Mesclat i Gertrudis. • Divendres 2 de juliol: Comença amb l'energia de Pepet i Marieta. Destaca el concert de comiat de Fermin Muguruza a Catalunya i l'actuació de Brams. • Dissabte 3 de juliol: Jornada protagonitzada pels Pets, Obrint Pas i Whiskyn's. També hi haurà la final del concurs Sona 9. • Diumenge 4 de juliol: Cloenda amb la Tandarica Orquestra, que combina música balcànica i espectacle de circ. "Lax'n'Busto han estat 6 mesos sense fer concerts per preparar aquesta gira i el disc en directe que gravaran precisament al Senglar." El Campus Senglar Abans de l'inici del festival, s'ha dut a terme el 4t Campus Senglar, on alumnes aprenen de músics professionals en un entorn de convivència. Els resultats d'aquest aprenentatge es podran veure en un concert especial el primer dia del festival a les 10 de la nit.

  • Balanç de la temporada de l'Associació de Músics de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    25'

    Balanç de la temporada de l'Associació de Músics de Tarragona

    Balanç de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) L'episodi d'avui serveix per fer un balanç exhaustiu de la temporada amb la Fina Domínguez i el Ramon Romeu. S'ha destacat un augment significatiu de socis i la voluntat de professionalitzar l'entitat amb la renovació del carnet, que ara inclou més avantatges. Creixement Institucional i Aliances Un dels punts clau d'aquest any ha estat la integració de l'AMT a la Unió de Músics de Catalunya (UMC). Aquesta federació permet: • Accés a serveis de facturació i gestió de la seguretat social per a grups que no són empreses. • Accés a una xarxa de més de 3.000 músics a nivell de tot Catalunya. • Cobertura legal i assegurances per a concerts i suspencions. A nivell estatal, l'associació també col·labora amb la Red Autoral per a la defensa de la propietat intel·lectual i els drets d'autor. Projectes de Comunicació i Promoció • La Revista de l'AMT: Celebra el seu primer any amb una bona acollida, servint com a altaveu per als músics locals, malgrat la dificultat inherent de fer que els artistes escriguin. • DO Tarragona: S'ha tancat la recollida de maquetes amb una participació positiva i una aliança amb la revista Enderrock per millorar la distribució. • Programa de Ràdio: S'ha fet un repàs de les millors entrevistes, destacant grups com R.S.K., Clarbons o els Gazpacho de Girona. Reivindicacions i Futur: L'Espai Tabacalera (La Chartres) L'eix principal de futur és la lluita per aconseguir un espai a l'antiga fàbrica Tabacalera (mencionada com La Chartres). El projecte inclou: Una sala de concerts polivalent i de gran format. Cabines d'assaig amb preus assequibles i bones condicions. Un estudi de gravació per a maquetes. "Tarragona necessita una infraestructura; no només hi ha qualitat, sinó una quantitat de músics i grups que no tenen lloc on ensajar ni tocar." Actualment, les negociacions estan en un punt complex amb la Generalitat, però l'associació es manté optimista de cara a la propera temporada.

  • 2004-06-25 ALBERT FIBLA - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    25'

    2004-06-25 ALBERT FIBLA

    Presentació d'Albert Fibla i el seu pas al professionalisme L'episodi comença amb la presentació de l'Albert Fibla, un músic de Badalona que, després d'anys de compaginar la seva tasca com a periodista amb la música nocturna, ha decidit dedicar-s'hi exclusivament. • Fibla explica que el canvi va ser un procés natural després de la finalització del seu contracte periodístic. • Ha rebut el suport de la discogràfica Picap per llançar el seu primer treball. 'Senzill': El seu primer treball discogràfic El disc porta per títol Senzill, una denominació que Fibla defineix com una declaració d'intencions, buscant l'essencial i fugint d'ornaments innecessaris. Temàtica i filosofia de les lletres L'eix central del disc és la mirada a la vida a través dels ulls del nen que tots portem a dins. Les cançons aborden: • L'hiperrealisme en les lletres, sense dobles lectures. • La infantesa i la recerca de la felicitat en les coses petites. • El desig de ser com Peter Pan per recuperar la innocència. "Tot és relatiu, aproximat i provisional; és una filosofia de vida que resumeix perfectament la idea del disc." Influències i procés de composició Tot i que es considera un cantautor, l'Albert reconeix influències variades que van des del pop espanyol dels 80 fins al rock català: • Referents com Joaquín Sabina, Serrat, i Radio Futura. • El seu instrument principal és la guitarra, tot i que la seva passió real és escriure i cantar. • El disc és una recopilació de temes gestats durant anys en sales petites i bars de Barcelona com la Cova del Drac. El so i la producció del disc La gravació es va realitzar amb una producció que buscava capturar l'essència del directe. Fibla destaca la feina dels seus músics de confiança, Josep Trevé i Guillem Aguilar. Varietat d'estils El disc ofereix una panoràmica estilística variada que inclou: • Rumba catalana. • Estils pop i funky. • Cançons a piano i veu. Perspectives de futur i mercat català El seu desig és consolidar-se en el mercat i poder viure íntegrament de les seves cançons en català. Reivindica la necessitat que el públic local consumeixi més música en la llengua pròpia per enfortir la indústria cultural.

  • Guia Completa del Festival Senglar Rock Montblanc 2004 - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    29'

    Guia Completa del Festival Senglar Rock Montblanc 2004

    El Retorn del Senglar Rock a Montblanc L'episodi d'avui se centra en la presentació de la celebració del Senglar Rock 2004, que tindrà lloc els dies 1, 2, 3 i 4 de juliol a Montblanc. En Jordi Planagumà, un dels coordinadors de l'esdeveniment, explica els detalls d'aquesta edició que es postula com la més ambiciosa fins a la data, consolidant-se com el Festival dels Festivals. Novetats i Espais Principals • El festival s'obre amb un concert de benvinguda gratuït el dissabte 26 a la plaça de Sant Francesc amb Dr. Calipso. • S'estableixen tres escenaris principals: l'escenari Senglar (el més gran), l'escenari Prades i la Carpa Club, dedicada a propostes electròniques i chill-out. • Es manté el IV Campus Senglar, una escola de pop-rock per a músics novells que culmina amb una actuació al festival. Programació Destacada per Dies Dijous 1 de juliol • Marc l'inici amb la gravació del disc i DVD en directe de Lax'n'Busto, a més de les actuacions de Mesclat i Gertrudis. Divendres 2 de juliol • Nit de referents amb l'últim concert a Catalunya de Fermín Muguruza i el comiat definitiu dels Brams. • Protagonisme per a la Fundación Tony Manero per tancar el dia de manera festiva. Dissabte 3 de juliol • Presència de grans noms com Els Pets, Whiskyn's (presentant nou disc) i Obrint Pas. • La proposta internacional ve de la mà dels japonesos Electric Eel Shock. Diumenge 4 de juliol • El tancament serà itinerant amb la Tandarica Orquestar, que barreja música, teatre i circ pels carrers de la vila. Logística i Entrades "Volem que el festival no sigui només veure grups coneguts, sinó una oportunitat per descobrir nous talents a la Carpa Club." L'organització destaca la disponibilitat d'una zona d'acampada pròpia i l'opció d'un abonament conjunt amb l'Acampada Jove d'Arbúcies per un preu reduït de 60 euros.

  • Alcohòlics Anònims: 23 anys de suport a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    15'

    Alcohòlics Anònims: 23 anys de suport a Tarragona

    La tasca social d'Alcohòlics Anònims En aquesta conversa s'explora la trajectòria de l'associació Alcohòlics Anònims a Tarragona, que celebra el seu 23è aniversari amb una xerrada informativa a la parròquia de Sant Pau. L'Àngel, membre fundador del grup Tarraco 81, i el Toni comparteixen les seves experiències personals sobre la lluita contra l'alcoholisme i com el suport mutu és la clau de la seva recuperació. Principis de l'associació L'entitat es defineix com una comunitat de persones que comparteixen experiència i esperança per resoldre un problema comú. Els punts clau del seu funcionament són: Gratuïtat: No es paguen quotes; es mantenen amb contribucions pròpies. Independència: No estan afiliats a cap secta, religió ni partit polític. Únic requisit: El desig sincer de deixar de beure. Teràpia de grup: Les reunions serveixen per enfortir la voluntat i compartir estratègies de vida. L'alcoholisme com a malaltia Els convidats emfatitzen que l'alcoholisme no és un vici, sinó una malaltia reconeguda per l'OMS. Es descriu com un procés progressiu que afecta totes les classes socials i edats. "L'alcoholisme comença on acaba la medicina; a vegades es fan autèntics miracles gràcies al grup." Estratègies per a la recuperació La metodologia de l'associació es basa en el programa dels 12 passos i en la filosofia de les 24 hores: no plantejar-se objectius a llarg termini, sinó centrar-se a no prendre la primera copa durant el dia d'avui. Aquesta senzilla premissa ajuda a evitar l'ansietat i els sentiments de culpa, permetent que la persona recuperi el control de la seva vida de forma gradual.

  • Actuació i entrevista a Bac d'Orment a Tarragona Ràdio - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    17'

    Actuació i entrevista a Bac d'Orment a Tarragona Ràdio

    Música en directe i conversa amb la banda tarragonina L'espai radiofònic Ja Tardes de Tarragona Ràdio presenta l'actuació en directe de la formació Bac d'Orment. El programa combina la interpretació de temes musicals, alguns d'ells basats en la improvisació, amb una entrevista distesa als membres del grup per conèixer millor la seva trajectòria i estil. Components de la banda Durant la secció, es presenten els diferents integrants del projecte: * Roger Benet: Vocalista i figura central de la banda. * Chester: Guitarrista, reconegut pel seu estil peculiar i la seva interacció amb el públic. * Òscar: Un dels veterans i compositors principals. * Marc: Bateria de l'agrupació des de fa dos anys. * Pep: L'home instrument, capaç de tocar el saxo, la flauta i la guitarra. Origen del nom i estil Un dels moments més curiosos de l'entrevista és l'explicació de l'etimologia del seu nom: "Bac d'Orment vol dir els homes de la porta del darrere... fa referència a l'amant que entra per la porta de darrere de les cases als Estats Units." La banda destaca per la seva capacitat de fusió instrumental i un estil desenfadat que busca la interacció directa amb l'audiència, culminant amb una peça interactiva per acomiadar l'emissió.

  • Entrevista al grup Siam: Rock i 'Punch' des d'Altafulla - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    14'

    Entrevista al grup Siam: Rock i 'Punch' des d'Altafulla

    Siam: Un so eclèctic anomenat 'Punch' Núria i Fina Domínguez, de l'Associació de Músics de Tarragona, conversen amb l'Adrià (baix), en Leo (guitarra) i en Marc (bateria), integrants de la formació Siam. El grup d'Altafulla, de creació recent, ens presenta el seu estil musical que ells mateixos defineixen com a punch. Orígens i Trajectòria El grup porta funcionant aproximadament un any i mig. Es van estrenar en directe a l'Altafulla Rock, un festival que ells mateixos van haver de gestionar i finançar davant la manca de precedents de rock a la localitat. Els membres provenen d'altres projectes musicals a l'Argentina i Catalunya, aportant una gran varietat d'influències. L'estil Musical i el Procés Creatiu La música de Siam es caracteritza per una diversitat d'estils que sorgeix de manera espontània al local d'assaig: * Mesclen gèneres com el grunge, el punk, el metal, el reggae i fins i tot tocs d'electrònica. * Disposen de nou temes propis i es declaren contraris a fer versions en els seus directes. * Les lletres, a càrrec del vocalista Miguel, sovint narren experiències viscudes a través d'imatges abstractes. "Cada component aporta la seva part dins del grup... no diem 'anem a tocar això', senzillament arribem al local i fem el que ens surt." Infraestructura i Futur Tenen la sort de disposar d'un local propi insonoritzat a Altafulla, heretat del pare de l'Adrià (antic membre del grup Etiopía Próspera). Actualment només tenen una cançó gravada degut a problemes tècnics, però tenen previst entrar a l'estudi al desembre per gravar la seva primera maqueta professional. Notícies de l'Associació de Músics Fina Domínguez recorda la celebració d'un debat obert al Consell Comarcal aquest dissabte, on es parlarà de la situació musical a Tarragona i a nivell global amb la presència de convidats de renom.

  • Quico el Cèlio: música, compromís i l'Ebre - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    31'

    Quico el Cèlio: música, compromís i l'Ebre

    Introducció als Personatges i l'Univers Creatiu L'entrevista se centra en la figura de l'Artur Gaia, un dels membres fundadors de la coneguda formació musical de les Terres de l'Ebre, Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. L'Artur explica com l'ús de personatges esperpèntics i antierois els serveix de màscara per actuar amb total llibertat a l'escenari. "Aquests personatges mos donen ales... són com una màscara que t'ajuda a dir una sèrie de coses." El Nou Treball: "No es pot viure" Concepte i Dualitat El grup presenta el seu disc titulat No es pot viure, una expressió típica ebrenca que amaga una profunda ironia: • En sentit positiu: Fa referència als petits plaers de la vida (menjar una paella al Delta). • En sentit literal: Critica els problemes socials que fan la vida difícil: el racisme, l'ecologia i el mal ús del progrés. Evolució Musical Després de 12 anys, la formació ha madurat la seva sonoritat buscant una major coherència entre el fons i la forma, però mantenint sempre l'olor de terra i les arrels de la música popular. Compromís Social i la Lluita per l'Ebre La Música com a Eina de Transformació L'Artur reflexiona sobre el poder de la música per a despertar consciències i mobilitzar la societat. Destaca que la unió popular ha estat clau en la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional (PHN): • Celebren la victòria de la societat civil (David contra Goliat). • Defensen la Nova Cultura de l'Aigua com una filosofia de respecte pel planeta. Multiculturalitat i Nous Veïns L'episodi destaca la cançó No hi ha color, una rumba que incorpora ritmes africans i llatins per parlar d'integració i de la necessitat de tractar els nous veïns amb la mateixa dignitat que voldríem per a nosaltres a l'estranger. Projectes i Directes Noves Incorporacions El grup ha ampliat la família amb un nou baixista d'Amposta, el Kiko Pellicer (que interpreta el personatge d'en Vicent Ferrer), per equiparar la sonoritat del directe a la del disc. Properes Cites • Gira d'Estiu: Format de festa major, a l'aire lliure. • Espectacle de Tardor: Una aposta més teatral per a espais tancats que s'estrenarà al setembre. • Macro-festa a l'Ampolla: Un gran homenatge per agrair el suport de tota Catalunya en la defensa de l'Ebre.

  • L'escena rock de Tarragona: de Terraplane a Cinco Perros - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    23'

    L'escena rock de Tarragona: de Terraplane a Cinco Perros

    L'Associació de Músics de Tarragona i els Concerts d'Estiu L'episodi comença amb la intervenció de la Fina Domínguez, representant de l'Associació de Músics de Tarragona, qui presenta les novetats per a la temporada estival. Es destaca la preparació dels concerts a la Capsa de Música (antiga Chartreuse) per a les festes de Santa Tecla i la celebració del Dia de la Música el 21 de juny, que coincidirà amb el 50è aniversari de la Rambla de Tarragona en col·laboració amb Tarragona Ràdio. Trajectòria de Terraplane i Evolució del Rock Clàssic Es repassa la història del grup de rock tarragoní Terraplane, guanyadors del concurs Canyenrol (actual Eclèctic) l'any 2000. Els membres expliquen el seu estil musical: • Es basen en el rock clàssic i la música americana (influències de Neil Young, Springsteen i Eagles). • Prioritzen les versions personalitzades en lloc de còpies exactes. • Reflexionen sobre el canvi en el panorama musical local, notant una pèrdua de les bandes de rock de guitarres en favor de gèneres més extrems o electrònics. "Sembla que pel mig... no hi ha bandes del que s'entenia abans per rock and roll; jo crec que d'això cada vegada n'hi ha menys." El Projecte Cinco Perros i l'Ofici de Luthier Actualment, el grup es troba centrat en un projecte paral·lel anomenat Cinco Perros, amb un format electroacústic més versàtil per a locals petits. Els músics detallen la seva vessant més artesanal: Instruments i Sonoritat • Ús d'instruments particulars com el dobro (guitarra amb ressonador metàl·lic) i la mandolina. • Els membres també són luthiers i construeixen les seves pròpies guitarres per encàrrec en petits tallers domèstics. Agenda de Concerts • Actuacions immediates a Móra d'Ebre i l'obertura del Festival de Blues de Reus a La Palma.

  • 2004-06-10 FESTIVAL BLUES - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    16'

    2004-06-10 FESTIVAL BLUES

    El Reus Blues arriba a la seva 14a edició El festival, organitzat per l'Associació per la Música Creativa i Actual (AMCA), es consolida amb un format de sis dies consecutius de programació. En aquesta edició, destaca l'obertura estilística sota el subtítol d'altres espècies picants, incloent gèneres com el jazz, funky, soul, gospel i flamenc fusió. Novetats i format del festival Durada: Es manté el format de sis dies per donar entitat de festival i espaiar les actuacions. Varietat d'estils: Més enllà del blues estricte, s'incorporen estils germans per atraure un públic més ampli i evitar l'etiqueta de puristes. Activitats paral·leles: El local Suau oferirà passis de pel·lícules i reportatges relacionats amb el gènere. Programació Destacada Dimarts 15: Concert de Cinco Perros (formació local en acústic). Dimecres 16: Actuació de Carles Benavent, Tino Di Geraldo i Jorge Pardo, mestres del flamenc-jazz i antics col·laboradors de Paco de Lucía. Dijous 17: La veu d'Aikeixa Queen amb els Men in Blue. Divendres 18: Nit de luxe amb Tandori Lenoir (supergrup amb Dani Nel·lo i Amadeu Casas) i l'energia d'Àlex A & TNT. Dissabte 19: El veterà Tonki de la Peña acompanyant el prestigiós harmonicista nord-americà Paul Orta. Diumenge 20: Cloenda amb la tècnica del guitarrista francès Patrice Boudot-Lamot. "A vegades estem molt pendents de fitxar figures internacionals i tenim uns grans músics a casa que donen petades a qualsevol." Informació Pràctica Els concerts principals tindran lloc a La Palma a partir de les 22:30h. Els preus oscil·len entre els 10€ (anticipada) i els 12€ a taquilla, amb un abonament total per 25€ disponible a punts de venda habituals de Reus i Tarragona.

  • 2004-06-08 VELLA DIXIE - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    33'

    2004-06-08 VELLA DIXIE

    Entrevista amb la Vella Dixieland Els membres de la mítica formació La Vella Dixieland, el Gerard i el Javier, visiten Tarragona per presentar el seu darrer treball discogràfic anomenat Swing On. Durant la conversa, repassen la seva trajectòria, anècdotes internacionals i l'evolució del seu so. Nous projectes i estil musical El grup destaca que aquest nou disc representa una evolució natural cap a estils més variats, tot i mantenir l'essència que els ha fet famosos. • Evolució del so: Tot i que el seu nom fa referència al jazz més clàssic, actualment incorporen elements de gospel, funk i brass band. • Composicions pròpies: El disc inclou temes originals com Barcelona New Orleans Fantasy i Blues 3, obra del clarinetista Pau Casares. • Arranjaments: El grup posa èmfasi en el fet que, tot i fer versions, tots els arranjaments són propis, aportant el seu segell distintiu. Anècdotes i vida de músic • Experiència al Japó: Recorden amb humor un concert davant d'empresaris hotelers japonesos, destacant el contrast cultural en la manera d'expressar el públic. • Logística: Malgrat els anys de carrera, segueixen viatjant junts en furgoneta i carregant els seus propis instruments, mantenint l'esperit de grup unit. • Incorporacions: Es comenta la renovació del grup amb membres més joves com el Gerard (pianista), que es va unir després d'un procés de selecció. Col·laboracions destacades En aquest àlbum han comptat amb la participació de veus com la de la Marian, que col·labora en estàndards com Undecided. "Sempre graves el que estàs tocant actualment, el que estàs tocant és el que a tu t'agrada més tocar ara."

  • 2004-06-09 T. JOVE - VIS DE VANADI - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    6'

    2004-06-09 T. JOVE - VIS DE VANADI

    En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, el director Alexis Roca detalla la participació de la companyia Bis de Benadí, formada per alumnes i exalumnes de l'IES Martí Franquès, a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona. Argument i temàtica L'obra escollida aquest any és Refugiats, de Sergi Pompermayer, una peça que destaca per la seva duresa i actualitat. La trama se centra en: - Un fictici programa de televisió ambientat en països en guerra. - Un concurs on el premi final és un permís de residència. - Una reflexió crítica sobre la violència i la situació de les persones desplaçades. Dificultats tècniques i interpretatives L'Alexis subratlla que és una obra complexa que requereix un gran esforç per part dels nou actors que surten a l'escena: - Inclou monòlegs intensos i escenes amb càrrega de violència. - L'escenografia és simple però la il·luminació és clau, ja que l'acció es divideix en tres espais diferenciats. - El to és majoritàriament seriós, buscant la reflexió de l'espectador, tot i que hi ha breus moments de distensió. "És una obra que agrada, però que té unes dificultats i Déu-n'hi-do." L'entrevista conclou convidant el públic al Teatre Metropol per veure aquesta proposta que utilitza el teatre com una potent eina educativa i de conscienciació social.

  • Entrevista al grup Anarca de Noé sobre el seu concert a Torreforta - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    19'

    Entrevista al grup Anarca de Noé sobre el seu concert a Torreforta

    Entrevista i presentació de Anarca de Noé En aquesta sessió d'Un munt d'Idees, s'entrevista als membres del grup tarragoní Anarca de Noé davant el seu imminent concert a les festes del barri de Torreforta. El grup, format per l'Ivan (veu i guitarra), el Cristo (baix i teclats) i el Fran (bateria), explica l'evolució del seu so i la logística dels seus directes. Punts clau de la conversa: Evolució musical: El grup ha passat d'un estil purament punky a una barreja més complexa que inclou influències del heavy metal. El xou en directe: Parlen de la seva posada en escena, recordant l'anècdota de la "galeta" (un personatge anarquista) i anunciant que regalen marxandatge com samarretes i beguda durant les actuacions. Trajectòria: Tot i els canvis en la formació, el projecte té una trajectòria de més de 10 anys en l'escena local. Escena local: Es destaca el barri de Torreforta com un bressol de grans formacions de rock i punk a la zona. "Si el que ens va a veure s'ho passa bé, nosaltres ja estem contents; anem pel que anem." Col·laboració i futurs projectes: El grup comparteix cartell amb Silencio Oculto, una formació de rock urbà amb qui mantenen una bona relació i comparteixen material de sonorització. Pel que fa al futur, tenen previst actuar a les festes de Reus i a l'Avellana Rock d'octubre, a més d'estar treballant en la gravació de material nou.

  • Nou Cinefòrum Gai i Lesbià al Camp de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    9'

    Nou Cinefòrum Gai i Lesbià al Camp de Tarragona

    Presentació del Cinefòrum i l'associació H2O En aquesta entrevista, la Núria conversa amb en Baudili Baquer, responsable de premsa del col·lectiu gai i lesbià del Camp de Tarragona, conegut com a H2O. L'objectiu principal és anunciar el llançament d'un nou cicle de cinema que tindrà lloc al Centre Cívic del Carrilet, a Reus. Sobre el col·lectiu H2O Baudili explica els fonaments de l'organització: * Significat del nom: El nom H2O simbolitza la transparència, volent mostrar que el col·lectiu no amaga res i es presenta tal com és a la societat. * Trajectòria: L'associació va reprendre l'activitat amb força a finals de 2003 amb una nova junta directiva. * Objectiu territorial: Tot i tenir la seu física a Reus i fer actes a Tarragona, pretenen representar tot el Camp de Tarragona. Programació del Cinefòrum El cicle se celebrarà els divendres (quinzenalment) a les 19:30h i combina la cultura amb el debat social: 1. Metodologia: Es projecta una pel·lícula de temàtica homosexual i, en acabar, es realitza un fòrum-col·loqui obert a tots els assistents per comparar el film amb la realitat social. 2. Cartellera de juny i juliol: * A mi madre le gustan las mujeres (Inauguració). * Relax, It's Just Sex. * Frida. * Les Hores (The Hours). * Priscila, reina del desert. Altres activitats i futur L'associació no només se centra en el cinema, sinó que manté una agenda activa: * Reunions setmanals: Cada divendres de 19h a 21h al mateix centre cívic. * Incidència política: Organització de taules rodones amb polítics per debatre sobre els drets del col·lectiu. * Dia de l'Orgull Gai (28 de juny): Preparació de nous materials com un tríptic informatiu, logotip actualitzat i el llançament de la seva pàgina web. "És igual l'orientació sexual de les persones que vinguin; ens interessa que vingui gent que no sigui homosexual perquè ens puguin explicar què pensen d'aquestes temàtiques."

  • Marató de guions a l'Incurt: 24 hores de creativitat - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    15'

    Marató de guions a l'Incurt: 24 hores de creativitat

    Segona edició del Festival Incurt a Tarragona El festival Incurt (Festival de Curtmetratges d'Europa i la Mediterrània) celebra la seva segona edició a Tarragona, omplint la ciutat de cinema. A l'episodi es destaca que, més enllà de les projeccions i retrospectives del cinema espanyol, una de les activitats estrella és la marató d'escriptura de guions. La Marató de 24 hores: Repte creatiu sota pressió L'activitat consisteix a tancar els participants durant 24 hores a l'Hotel Imperial Tarracó amb l'objectiu d'escriure un guió des de zero. El disparador creatiu: Aquest any s'ha lliurat una fotografia suggerent de tres mariners en una botiga de joguines i regals, sense cap text addicional. Perfil dels participants: Hi ha guionistes d'arreu de l'estat (un 30% de fora de Catalunya), incloent-hi grups de Madrid, Barcelona i Terrassa. El premi: El guanyador rep 3.000 euros, amb la condició indispensable que es destinin a la producció i filmació del curtmetratge en un termini de dos anys. Testimonis des de l'Hotel Imperial Tarracó La connexió en directe permet copsar l'ambient de concentració i camaraderia: Oriol Cabré (Coordinador): Explica que l'esdeveniment és com una "olla a pressió" on neixen les idees més boges i on la competició queda en segon pla respecte a la germanor entre creadors. Jordi Castellví (Participant): Comparteix el seu procés intuïtiu de brainstorming i com afronta el repte sense estructures prefixades, buscant idees lliures de condicionants externs. Àlia (Participant): Comenta la dificultat de trobar una idea original i esquivar els tòpics a partir dels elements de la fotografia. "És un procés similar a tenir un fill: el vas gestant fins que surt; en aquest cas és més violent perquè només tenen 24 hores."

  • Festival Incurt: Retrospectiva del Curtmetratge Espanyol - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    24'

    Festival Incurt: Retrospectiva del Curtmetratge Espanyol

    Presentació de l'Incurt 2004 El festival de curtmetratges Incurt, celebrat a Tarragona, inicia la seva nova edició amb una aposta ferma per la història del cinema. L'esdeveniment s'inaugura amb la participació de l'actriu Txerana i inclou activitats destacades com la Marató de Guions, on escriptors creen textos en un període de 24 hores. Retrospectiva: La Història a través del Curt L'eix central d'aquesta edició és una retrospectiva coordinada per Felipe Cabrerizo, que recull peces des de 1897 fins a l'actualitat. Aquesta mostra destaca per: • La recuperació de pel·lícules inèdites o que es consideraven perdudes. • Un treball d'investigació d'un any en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya i la Filmoteca Española. • La digitalització de còpies degradades per garantir-ne la seva projecció. Blocs temàtics de la retrospectiva Inicis i Guerra Civil: Des dels pioners com Segundo de Chomón fins al cinema propagandístic i d'avantguarda de Luis Buñuel. Franquisme: El cinema sota la censura i la resistència creativa. Democràcia: Obres inicials de directors ara consagrats com Almodóvar, Trueba o Álex de la Iglesia. Peces i Autors Destacats "El curtmetratge és un espai de resistència que permet rodar idees amb una llibertat que el llargmetratge no sempre ofereix." • Pedro Almodóvar: Es projecta Tráiler para amantes de lo prohibido, una peça televisiva de 1985 molt difícil de veure en sales. • Eduardo García Maroto: Destaca la recuperació d'Una de miedo, una paròdia dels gèneres de terror de Hollywood. • Ceny de la Guerra Civil: Presència de tres punts de vista contraposats: el republicà, el falangista i l'anarquista. • Cinema pornogràfic històric: Es projecta El Ministro, una peça dels inicis del segle XX suposadament encarregada per Alfons XIII.

  • La companyia La Fuga estrena l'obra Fuera de Juego - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    10'

    La companyia La Fuga estrena l'obra Fuera de Juego

    Estrena al Teatre Metropol En aquesta entrevista, en Javi i l'Antonio, membres de la companyia de teatre La Fuga, presenten la seva nova producció titulada Fuera de Juego, que s'estrenarà demà a les 22:00 h al Teatre Metropol. Després de dos anys de trajectòria, el grup aposta per una obra contemporània de l'autor Toni Missó. Argument i temàtica de l'obra L'obra s'allunya de l'estètica de cabaret de l'any passat per centrar-se en la realitat juvenil actual. Els punts clau del guió inclouen: - La història de cinc joves d'uns 20 anys que es troben en una situació de desorientació i desemparament. - Una crítica social sobre les relacions personals fràgils, on els personatges estan literalment i metafòrica "fora de joc". - L'escenografia recrea un abocador, simbolitzant l'estat d'ànim i la situació dels protagonistes. Innovació escènica i personatges La companyia ha volgut anar més enllà del text integrant elements visuals i personals: - Recursos visuals: Ús de diapositives i fotografies durant els monòlegs per aprofundir en la psicologia de cada personatge. - Caracterització: Personatges complexos amb els quals el públic es pot sentir identificat, des d'un perfil "macarra" fins a un més "hippie" o il·luminat. "És una descripció d'una situació que viuen molts joves ara; pots reflexionar o no sobre el que has vist." El procés creatiu i futur Els membres de La Fuga han compaginat els seus estudis amb els assajos, que realitzaven els diumenges al matí. Tot i les dificultats per moure l'obra durant l'estiu a causa de les pràctiques laborals, no descarten escriure el seu propi guió per a la propera temporada.

  • Balanç de la temporada al Teatre Magatzem de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    18'

    Balanç de la temporada al Teatre Magatzem de Tarragona

    Balanç i Valoració de la Temporada En Javi Plana, programador del Teatre Magatzem, realitza una valoració molt positiva de la temporada d'hivern i primavera, qualificant-la amb un 7 sobre 10. Des de l'octubre passat, la sala ha aconseguit articular una programació estable amb continuïtat setmanal, sota la iniciativa de la Cooperativa Obrera de Tarragona. Els Èxits en dades Públic: Han assistit unes 4.000 persones, xifra que supera les previsions inicials. Espectacles: S'han realitzat entre 68 i 70 actuacions. Artistes destacats: S'han esmentat noms com Sergi Buka (màgia contemporània), Dani Nel·lo (cabaret), Sílvia Sagràn (dansa) i Quico el Célio. Identitat del Teatre El Magatzem es defineix com un espai per a l'escena alternativa i de petit format, evitant que el públic hagi de marxar a Barcelona per trobar propostes interdisciplinars: "El que no volem és que la gent s'envasi a Barcelona a veure aquest tipus d'espectacles, sinó que els puguin veure aquí." Reptes de Futur i Col·laboracions De cara a la propera temporada, que s'iniciarà a l'octubre, els objectius principals són: Consolidació de l'espai: Millores físiques al hall i la instal·lació de cartelleres. Xarxa local: Cooperar amb altres sales com el Metropol i la Sala Trono per oferir una cartellera complementària i no competitiva. Definició del públic: Focalitzar-se en un perfil d'edat d'entre 25 i 40 anys. Cerca d'espònsors: Obertura de col·laboracions per a la millora de les instal·lacions.

  • Tarracoviva: Recreació històrica i gastronomia romana - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    25'

    Tarracoviva: Recreació històrica i gastronomia romana

    Crònica de Tarracoviva al Camp de Mart L'episodi ens trasllada al Camp de Mart de Tarragona per viure en directe el festival Tarracoviva, una de les jornades de divulgació històrica més importants d'Europa. A través d'una unitat mòbil, s'exploren les diferents vessants del món romà, des de la vida militar fins als sabors de la cuina imperial. Vides d'imperi: Els legionaris de l'època tardana Un dels moments més destacats és l'entrevista amb l'Eliseo, cap de dos grups de reconstrucció històrica procedents del País Basc i França. Les seves característiques principals inclouen: • La recreació de la romanitat tardana (segles IV i V d.C.), allunyada de l'estereotip clàssic d'Asterix i Obèlix. • Una indumentària amb clares influències bàrbares i germàniques, com el pileo panónico (un barret d'estil rus). • La integració de cultures conquerides en l'estament militar romà, mostrant un imperi en transformació i decadència. Gastronomia i Banquet Imperial El festival ofereix una immersió sensorial a través del termopòlium, un espai on els visitants poden tastar tapes de reconstrucció gastronòmica. La Isabel Pasqual, responsable de cuina, detalla els secrets culinaris: • Banquet Imperial: Un sopar amb protocol romà on s'ha de menjar amb cullera o amb les mans (pinces naturals). • Ingredients clau: L'ús de la rosa com a condiment principal en flams i amanides, actuant com el que avui seria la canyella o la farigola. • Plats tradicionals: Elaboracions com la sirapa (pasta d'oliva negra) i la hipòtrima (pasta de formatge fresc amb vi dolç). Fira Fòrum Tarracó i marxandatge Finalment, es visita la fira comercial on es venen rèpliques arqueològiques i objectes de divulgació. Entre els productes més populars destaquen les petites àmfores, els soldats de plom i diversos llibres especialitzats en patrimoni històric. "La rosa a l'època dels romans era com per nosaltres la canyella; un dels condiments fonamentals de la seva cuina."

  • La companyia Carpe Diem estrena 'Set' al Teatre Metropol - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    14'

    La companyia Carpe Diem estrena 'Set' al Teatre Metropol

    Presentació de l'obra 'Set' La companyia de teatre jove Carpe Diem presenta la seva nova producció titulada Set, una comèdia inspirada en els Set Pecats Capitals. L'obra, escrita i dirigida per Vicenç Canyón, s'estrena aquesta nit a les 22:00 h al Teatre Metropol de Tarragona en el marc de la Mostra de Teatre Jove. Característiques de l'espectacle L'obra destaca per ser una proposta molt dinàmica que combina diferents estils d'humor i gèneres teatrals: Estructura per sketchs: Cada pecat capital es representa mitjançant un sketch independent. Varietat de recursos: S'utilitza la gestualitat, el diàleg amb dobles intencions i la comèdia física. Interpretació coral: El repartiment està format per 15 joves actors que assumeixen múltiples papers al llarg de la representació. Elements musicals: Per primera vegada, la companyia ha gravat una cançó original en un estudi de gravació, amb lletra pròpia i música composta pel director, que s'integra especialment en l'escena de la luxúria. Producció i vestuari Després de les crítiques rebudes en l'edició anterior per un vestuari senzill, la companyia ha fet un esforç per millorar aquest aspecte: S'ha dissenyat vestuari a mida i específic per a cada personatge. L'elenc ha participat activament en la confecció i adaptació de la roba. La posada en escena compta amb un planning d'il·luminació diferenciat per a cada pecat. Objectiu i valors L'objectiu principal de la companyia és apropar el teatre al públic a través de l'humor. Segons el seu director: "He volgut que la gent vingui al teatre i la millor manera de recaptar gent és amb l'humor; penso que la gent s'ho passarà de veritat molt bé." L'entrada a l'espectacle és gratuïta i s'espera que l'obra pugui formar part d'una petita gira posterior si rep una bona acollida per part del públic i de l'organització de la mostra.

  • Celebració del Dia del Jove i Concurs de Tabalers a Riu Clar - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    21'

    Celebració del Dia del Jove i Concurs de Tabalers a Riu Clar

    L'entitat juvenil Gripafoc dinamitza el barri de Riu Clar L'entitat juvenil Gripafoc, amb el suport de l'Associació de Veïns del barri de Riu Clar (Tarragona), organitza una jornada completa d'activitats per al proper dissabte 29 de maig. Aquesta iniciativa neix de la voluntat dels mateixos joves d'autogestionar el seu oci i transformar el seu entorn immediat mitjançant la participació activa. El Segon Concurs de Tabalers L'esdeveniment central de la jornada és el Segon Concurs de Tabalers, que enguany creix en participació i professionalitat: * Participants: Colles procedents de Vallmoll, Vilanova i la Geltrú, la Selva del Camp i Figueres. * Estil: El repertori se centra en batucades i ritmes tradicionals de la cultura del foc catalana. * Premis: Dotacions econòmiques de 300 €, 200 € i 100 € patrocinades per Repsol. * Inauguració: Comptarà amb la col·laboració especial dels Xiquets de Tarragona. Una programació diversa i integral El Dia del Jove no es limita a la percussió, sinó que abraça diferents manifestacions de la cultura juvenil contemporània: * Cultura urbana: Exhibicions de graffiti amb artistes de Torredembarra i breakdance amb grups de Constantí. * Motor: Exposició de cotxes tuning a càrrec del Club Costa Dorada de Reus. * Tallers i salut: Percussió afrolatina amb Taticarama i degustació de còctels i begudes del món sense alcohol per fomentar un oci responsable, amb el suport de SOS Racisme. * Música en directe: Actuacions del grup local Gente de Barrio (etno-flamenc) i tancament amb el DJ Andreu Uller, resident del barri. El valor de l'autogestió juvenil L'entitat destaca que, tot i que el projecte va rebre un impuls institucional inicial, actualment són els propis joves qui gestionen l'entitat, demostrant una gran capacitat organitzativa. "Hem fet la base, que és el més difícil, i convidem a qui vulgui a veure la qualitat de les activitats i el nombre de joves implicats."

  • 2004-05-27 AGRUP. ESCOLTA LA SALLE - episode art
    Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
    13'

    2004-05-27 AGRUP. ESCOLTA LA SALLE

    L'escoltisme i el funcionament del Cau L'Ivan, cap d'agrupament de l'Agrupament Escolta La Salle Torreforta, desgrana la realitat del moviment escolta (popularment conegut com a cau). Desmitifica la imatge típica de les pel·lícules per centrar-se en els valors i l'organització interna. Cada grup es diferencia pel color del seu folar, sent el d'aquest agrupament de color negre amb vetes verdes i vermelles. Metodologia i unitats L'escoltisme es basa en fer que el noi sigui el propi protagonista de la seva aprenentatge. A diferència d'un esplai convencional, al cau els infants i joves participen activament en la preparació de les activitats i projectes. L'agrupament s'estructura en diverses unitats segons l'edat: Castors: de 6 a 8 anys (taronja). Llops: de 9 a 10 anys (groc). Rangers: d'11 a 13 anys (blau). Pioners: de 14 a 16 anys (vermell). Trucs/Premonitors: de 17 a 19 anys (verd). Caps: monitors voluntaris que gestionen l'entitat. Activitats estrella i celebracions L'activitat no s'atura durant el curs, amb trobades dissabtes a la tarda, excursions i festes com Sant Jordi. No obstant això, els campaments d'estiu són l'esdeveniment principal, que enguany tindran lloc del 17 al 25 de juliol a Massostalet (al Canigó). 15 anys d'història Per commemorar el 15è aniversari, l'agrupament ha organitzat diversos actes: * Un concurs fotogràfic per al calendari anual. * Una exposició commemorativa al saló d'actes de La Salle Torreforta (oberta fins dissabte de 18:00 a 20:00 h). * Un sopar de germanor i una festa final amb el grup d'animació Rovell d'Ou. "Realment queden els que els agrada l'esperit escolta i el treballar amb aquesta metodologia on el noi és el protagonista."