Tots els episodis · 2004

2569 episodis disponibles

episodis

1561-1584 de 2569

Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
5'
Concert solidari de Culture Shock per la Punta de la Mora
Concert solidari i conservació natural L'entitat ecologista Depana i la plataforma Tarragona Cultura Contemporània (TCC) organitzen un concert solidari amb el grup Culture Shock. L'esdeveniment té com a objectiu principal recaptar fons per a la preservació del paratge natural de la Punta de la Mora, un dels pocs espais verges que queden al litoral tarragoní. Detalls del concert Grup: Culture Shock, una formació internacional amb membres de Bulgària, Bòsnia, Japó i els Estats Units que ofereix música festiva d'arrels balcàniques. Data i lloc: Demà dijous a les 23:30 h a la Sala Zero de Tarragona. Entrades: Es poden adquirir anticipadament per un preu de 8 euros al despatx de Depana a l'Hotel d'Entitats (Carrer Pons d'Icart). La tasca de Depana a Tarragona Txell Foguet, responsable de comunicació de l'entitat, destaca que els diners es destinaran a: L'adquisició de material de restauració per a les tasques que realitzen els voluntaris. Manteniment d'elements tradicionals com els murs de pedra seca. Campanyes de conscienciació per evitar el deteriorament de la zona durant l'estiu, especialment a cales com Cala Fonda i Cala Roca Plana. "Ens interessava recollir una miqueta d'ajuda per la conservació de la Punta de la Mora i donar a conèixer la nostra entitat."
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
Cloenda de temporada a la Sala Trono amb 'El Cazador de Leones'
Darrere de l'estrena: 'El Cazador de Leones' El programa d'avui se centra en el tancament de la temporada de la Sala Trono de Tarragona. L'obra triada per a aquest comiat és El Cazador de Leones, una producció de la companyia Menudos que s'estrena aquest divendres. Detalls de la producció Direcció i debut: L'espectacle marca el debut professional de Javier Serrano com a director, qui ha treballat prèviament com a actor. L'actor protagonista: Francesc Casanovas és l'encarregat de donar vida a l'Armando Duvalier, l'únic personatge físic sobre l'escenari. El text: Es tracta d'una adaptació d'una novel·la de Javier Tomeo, adaptada inicialment per Josep Maria Pou i Jean-Jacques Prea als anys 90. Estructura i trama L'obra es presenta com un monòleg telefònic de prop de 80 minuts de durada. La trama gira entorn a una conversa surrealista: Un home truca a un número equivocat i estableix un flirteig amb la senyora que hi ha a l'altre costat. El personatge es descriu com un "caçador de lleons", tot i que l'escenari i la veracitat de la seva història formen part del misteri central. L'obra navega entre la comèdia i la tragèdia, mostrant un personatge estrambòtic, solitari i carismàtic. Informació pràctica "Hola, buenas tardes, vengo a cazar una dama." Segons els entrevistats, aquesta frase captura l'essència d'un text que destaca per la seva riquesa i capacitat de mantenir la intriga. Les entrades es poden adquirir a la cafeteria Los Raconets o a la mateixa taquilla de la Sala Trono abans de la representació (Carrer Misser Sitges, 10).
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
22'
Salutació nocturna continuada i repetitiva
Descripció de la Interacció Aquest document recull una seqüència altament repetitiva i monòtona d'una salutació estàndard. El contingut es resumeix en la reiteració sistemàtica d'una única expressió de cortesia nocturna. Aspectes Destacats Consistència absoluta: No hi ha variacions en el registre ni en el vocabulari utilitzat al llarg de tota la transcripció. Cadència temporal: Les salutacions es produeixen en intervals regulars d'aproximadament 30 segons. Absència de context: No es proporciona informació addicional sobre l'entorn o el motiu de la repetició. "Bona nit" En resum, el text mostra un patró de comunicació minimalista centrat exclusivament en el desig d'una bona nit de manera sostinguda en el temps.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Inauguració de la X Fira dels Vins de la D.O. Tarragona
Celebració de la desena edició a la Rambla Nova L'episodi cobreix en directe la inauguració de la desena edició de la Fira dels Vins de la D.O. Tarragona, situada a la Rambla Nova. L'esdeveniment compta amb la presència de destacades personalitats polítiques, com l'alcalde Jean-Miquel Nadal, el subdelegat de la Generalitat Javier Sabater i el president de la Diputació de Tarragona. Propostes gastronòmiques i cellers Varietat de cellers: Entre els participants es troben noms històrics com el Celler De Muller, Vinícola de Nulles, Vins Pedró, Clos Parells, Cellers Unió i la Cooperativa de Vila-rodona. Productes locals: A més del vi, la fira ofereix una oferta gastronòmica amb coques de recapta, coques de ceba, xurissos i pans artesans de Montblanc. Anàlisi del sector vinícola En una entrevista amb l'enòleg Jordi Benito (De Muller), es destaca: Exportació vs. Mercat local: El sector ven millor fora que a casa; s'indica que el vi de la D.O. Tarragona pateix la forta competència de zones com La Rioja. Promoció: La solució proposada per augmentar el consum intern és potenciar les fires i les revistes especialitzades per posar en valor una de les denominacions d'origen més antigues d'Espanya. Detalls pràctics per als visitants "Per un mòdic preu de 4 euros, es poden obtenir 5 degustacions de vi i una copa de regal." La fira se celebra durant els dies 21, 22 i 23 de maig, oferint un recorregut pels millors productes de la terra en un format accessible per al gran públic.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
26'
Entrevista al grup Presidents i novetats de l'AMT
Resum de l'episodi Aquesta edició d'"Un Munt d'Idees" amb la Fina Domínguez de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT) se centra en l'actualitat musical del Camp de Tarragona, destacant el concurs D.O. Tarragona i la trajectòria de la banda local Presidents. Novetats de l'Associació de Músics de Tarragona La Fina explica els canvis significatius per a l'edició 2005 del concurs D.O. Tarragona: • El termini per presentar maquetes finalitza el 4 de juny. • Gràcies a un acord amb la revista Enderrock, el CD recopilatori passarà d'una tirada de 1.000 a 7.000 còpies. • La distribució serà a escala estatal, oferint un gran ressò als finalistes del certamen. Entrevista amb els Presidents El grup Presidents visita l'estudi per presentar la reedició del seu disc La nevera a hambre i comentar la seva gira actual. Reedició i Autogestió La banda ha optat per l'autogestió total mitjançant el seu segell Langúnia: • El nou CD inclou un disseny renovat a càrrec de Miquel Àngel i fotografies de Sergi. • Han incorporat una cançó nova en català anomenada "Benvinguts a Pocaventura", que inclou una introducció en vuit idiomes. • > "Si fotem cagades, les fem naltros i ja està; i si tenim èxit, doncs són nostres." Gira i Concerts clau La banda es troba en un moment dolç de la seva carrera amb dates molt importants: • Actuació immediata al Pavelló Municipal de Reus com a teloners de Fito & Fitipaldis. • Concert a la sala Razzmatazz (Barcelona) el diumenge següent amb Bad Religion, complint un somni d'infantesa. • Presència al circuit alternatiu del País Basc i Catalunya a través de distribuïdores com DDT i l'ARRANC. Trajectòria i Filosofia Després de gairebé 10 anys i experiències amb discogràfiques com DiscMedi, el grup reflexiona sobre l'aprenentatge a base d'errors i la importància de controlar el seu propi camí i compromís social.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Segona edició del concurs Enganxa't a la Música
Concurs de maquetes als Països Catalans En aquesta entrevista es presenta la segona edició de l'Enganxa't a la Música, un concurs de maquetes que té com a objectiu principal la promoció de la música en català. El programa destaca que el termini d'entrega de propostes finalitza el proper 31 de maig. Novetats i Premis de l'Edició 2004 A diferència de la primera edició, el concurs ha crescut en al·licients i col·laboracions: Gravació d'un disc: El guanyador obtindrà la producció d'un treball discogràfic professional, seguint l'estela de l'anterior guanyador, Pepet i Marieta. Circuit de Festivals: El guanyador actuarà en esdeveniments de renom com el Senglar Rock, la Jove Campanya d'Arbucias i la Campanya per la Llengua de l'edició 2005. Disc recopilatori: Els 20 primers classificats participaran en un CD conjunt editat amb Òmnium Cultural. Actuacions locals: Acords amb entitats com l'Anim de Sabadell Culturals o el TCC (Tarragona Cultural Contemporània) garanteixen concerts en sales de diverses ciutats. Requisits i Procés de Participació Els grups interessats han de complir unes bases senzilles però estrictes: Idioma: És indispensable que el grup s'expressi habitualment en català. Estils: S'accepta pop, rock, música electrònica, fusió i cançó d'autor. El folk queda exclòs per considerar-se una categoria diferenciada. Format: Cal enviar quatre còpies de la maqueta (mínim 3 temes), dades personals i una fotografia recent a l'apartat de correus 301 de Reus. "No mirem tant la imatge, sinó el contingut. Volem que guanyar l'Enganxa't valgui la pena i no sigui una simple celebració d'un premi." Participació del Públic i Organització El procés de selecció és compartit entre un jurat professional i la votació popular a través del web enrocatalà.com. Mentre el jurat tria sis grups per a les fases finalistes, el públic té la potestat de triar-ne dos mitjançant les cançons penjades a internet. El concurs és una iniciativa a tres bandes entre Punt 6 Ràdio, el local Suau de Reus i el portal enrocatalà.com.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Pepet i Marieta: Música i festa de les Terres de l'Ebre
Entrevista a Josep Bordes de Pepet i Marieta En aquesta conversa, en Josep Bordes, l'ànima del projecte musical Pepet i Marieta, ens presenta el seu primer treball discogràfic i els seus plans de futur immediats. El músic, originari d'Ulldecona, compagina la seva tasca com a professor d'anglès amb una carrera artística en ple ascens. L'estil i la filosofia musical Bordes defineix la seva música com una barreja d'estils que busca sempre el punt optimista dins de la crítica. Les seves cançons es caracteritzen per: Lletres incisives i humorístiques: Utilitza la ironia per analitzar la realitat. Varietat estilística: Des del swing fins al funk, passant per la patxanga i la jota. Compromís amb la llengua: Canta en català per proximitat i per la riquesa de recursos que li ofereixen les expressions de les Terres de l'Ebre. Col·laboracions i directes El disc compta amb la col·laboració de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que a més actuen com a representants del grup. Una de les peces destacades és una jota dedicada a la lluita contra el transvasament de l'Ebre. Pel que fa als directes, Bordes es fa acompanyar per La Mandanga, una banda completa de set músics del seu poble que inclou seccions de vent i percussió, garantint un espectacle on la festa i la participació del públic són els eixos centrals. "Sempre hi ha un pedaç per a un descosit." Pròxims esdeveniments El grup portarà el seu espectacle al Magatzem de Tarragona aquest dissabte, on prometen transformar un format de teatre en una autèntica celebració on ningú es quedarà assegut.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
17'
Concert d'Inadaptats i NN33 a la Sala Zero
Presentació musical a la Sala Zero Aquesta sessió compta amb la presència de representants de les bandes NN33 (Josep) i Inadaptats (Àlex), acompanyats pel Bull, responsable de la seva discogràfica. L'objectiu principal és promocionar el concert conjunt que tindrà lloc a la Sala Zero de Tarragona, on ambdues formacions presentaran els seus darrers treballs discogràfics basats en la rebel·lia i el compromís social. NN33 i el seu nou projecte Josep explica l'evolució del grup, que neix de les cendres de l'antiga formació Anser. El nom del grup té un origen simbòlic i polític: * Origen del nom: Prové de posar les sigles dels Estats Units (USA) cap per baix com a símbol anti-americà. * Filosofia: Música contundent amb una forta base de crítica i consciència social, influenciada pels orígens de la banda al barri de Vallbona i les seves lluites veïnals. Inadaptats: Homenatge a Ovidi Montlló Àlex presenta el nou disc d'Inadaptats, que és un tribut íntegre a la figura d'Ovidi Montlló. La banda ha adaptat 14 temes del cantautor d'Alcoi al seu estil punk i hardcore. "Ovidi té l'essència del treballador català, d'aquell que sempre enganyen i queda en un racó a l'hora del final." Un dels elements més destacats és la col·laboració amb una Big Band de jazz per a la cançó "Lliçó de sumes i verbs", aportant un so de swing inèdit en la trajectòria de la banda. La discogràfica i l'escena punk El Bull comenta la tasca de la seva discogràfica, especialitzada en sons durs però oberta a nous estils com el folk. Destaca que: * Hi ha un gran futur per a la música en català quan els projectes es fan amb serietat i ganes. * La música és una eina de comunicació i compromís, més enllà dels simples acords musicals. L'episodi tanca amb la informació de servei del concert i un repàs a la gira de les bandes per tot Catalunya i l'Estat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
11'
Kiko Veneno: Independència, Nous Projectes i Gira Acústica
Kiko Veneno i la Nova Etapa Independent L'artista sevillà Kiko Veneno explica el seu gir cap a l'autogestió musical a través del seu propi segell, L Música. Després d'anys lligat a multinacionals, l'autor defensa la necessitat de crear estructures alternatives per a la música que no encaixa en els circuits comercials dedicats exclusivament al públic adolescent. Projectes Discogràfics i Venda Directa Ha produït el disc de Pepe Bejines (exmembre de Los Chanclas). Està immers en la creació d'un nou àlbum propi, del qual encara no té títol però sí la intenció d'incloure nous registres. Aposta fortament per la venda directa a través d'internet (kigobreno.net) per mantenir preus assequibles i un tracte proper amb el seguidor. Col·laboracions i Estil L'artista prefereix el terme "amiguetes" al de col·laboradors per evitar connotacions històriques negatives. Confirma que en el seu proper treball comptarà amb: - Raimundo Amador, amb una presència destacada en diverses cançons. - La possible participació de Martirio. - La cerca de noves veus femenines per enriquir el seu so. "He après des de jove a proposar-me més del que podia fer per acabar sentint-me satisfet amb el que s'aconsegueix." El Concert a Tarragona Kiko presenta un format acústic i directe, acompanyat només pel guitarrista Charlie Cepeda. En aquesta gira, aprofita per testar quatre o cinc temes inèdits davant el públic, barrejant-los amb els seus grans èxits per observar la reacció de l'audiència.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
16'
Lectura de contes eròtics a la Sala Trono
Fruits de la passió: Erotisme i humor a Tarragona Aquesta setmana a la Sala Trono, la companyia La Teca Teatre presenta a través de la seva secció Erotic Quartet l'obra "Fruits de la passió". Es tracta d'una sessió de lectura de contes eròtics escenificats, que combina la tradició literària catalana amb un marcat sentit de l'humor i acompanyament musical. Dades clau de l'esdeveniment Data i hora: Diumenge a les 20:00 h (una sessió extraordinària). Ubicació: Sala Trono, Tarragona (Carrer Misser Sitges, 10). Intèrprets: La Míriam, el Pep i dues actrius més formen el quartet protagonista. Contingut i autors seleccionats L'espectacle presenta una selecció de textos de reconeguts autors de la literatura catalana contemporània, com ara: Sergi Pàmies i Quim Monzó. Pep Brás (amb una versió renovada que suposa una estrena mundial). Carme Riera. "Realment són contes eròtics, no són pornogràfics, però tenen aquest puntet insinuador i còmic que busca la rialla del públic." Proposta artística i posada en escena L'obra destaca per la seva senzillesa però efectivitat rítmica: Música en directe/ambiental: Sons de jazz i música brasilera que acompanyen la narració per crear l'atmosfera adequada. Ritme dinàmic: Entre els contes principals, s'intercalen breus "anuncis eròtics" i gags interpretatius. Interacció: Hi haurà regalets per al públic a l'inici del xou i es promet un final sorprenent i feliç. Estètica: Els actors vesteixen de negre, centrant tota l'atenció en la veu i l'expressió corporal.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
Quina una en porten de cap? El nou projecte del Sagrat Cor
Presentació de l'obra al Teatre Metropol El grup de teatre del Col·legi Sagrat Cor de Tarragona presenta la seva nova producció titulada Quina una en porten de cap?. L'estrena tindrà lloc al Teatre Metropol en el marc de la Mostra de Teatre Jove. Aquesta obra destaca per ser una creació pròpia de l'equip, sota la direcció de Román Bonet, qui ha escrit el text basant-se en les idees i improvisacions dels mateixos actors. Una distopia de caire filosòfic L'argument transporta l'espectador a un futur distòpic que beu d'influències com El planeta dels simis o Terminator. En aquest món: Les màquines han pres el control de la societat. Els éssers humans viuen esclavitzats i tancats en gàbies d'un zoològic. L'obra explora el conflicte de l'home contra la natura, contra les màquines i, sobretot, contra ell mateix. Caracterització per colors i simbologia L'elenc, format per 14 actors, utilitza una simbologia de colors per definir la psicologia dels seus personatges: Roger (Verd): Representa l'idealisme i l'esperança d'un món nou. Sònia (Ratlledes): Simbolitza la manca de llibertat i la submissió. Sílvia (Blau): Un personatge dual que recorda la calma i la fúria del mar. Miquel (Blanc): La tranquil·litat i passivitat absoluta. Personatge Negre: Representa la maldat i el pessimisme dins del grup. "És potser la vàlvula d'escapament, els raig d'esperança que hi ha quan realment es veu que hi ha possibilitats de fugir." Música en directe i reflexió L'entrevista inclou la interpretació en directe d'una cançó que serveix com a eix motivador per a la fuga dels personatges. Tot i tenir algunes pinzellades d'humor, els autors subratllen que la intenció principal és fer pensar el públic i plantejar si és possible lluitar per un món nou lliure d'egoisme.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
18'
Jordi Gil i la llengua catalana a Eurovisió
Eurovisió i el paper del català L'escriptor i membre del Terrat, Jordi Gil, analitza la seva experiència a Istanbul i la publicació del seu nou llibre, El català a Eurovisió: Cantant la gent s'entén. Gil reflexiona sobre la participació d'Andorra amb Marta Roura i el significat històric de sentir el català en un certamen internacional d'aquesta magnitud. Política i espectacle al festival Gil destaca que actualment Eurovisió és més un espectacle visual que no pas un concurs musical: * Les aliances polítiques i geogràfiques sovint pesen més que la qualitat artística. * La guanyadora d'aquell any, Ucraïna, va triomfar gràcies a una posada en escena amb molta tensió i ritme. * Existeix una decepció interna en la delegació andorrana per no haver passat a la final, especialment per part de l'intèrpret, qui sent que no va poder demostrar tot el seu potencial. Història i reivindicació lingüística El llibre repassa moments clau del passat, com el cas de Joan Manuel Serrat el 1968: "La tristesa és que el català hagi de ser a través d'un país estranger (Andorra) i que Espanya mai hagi tingut la decència de permetre-ho." L'autor critica que sistemàticament s'hagi prioritzat l'esperit comercial del castellà davant la riquesa lingüística de l'Estat, tot i que defensa que una bona cançó pot agradar independentment de l'idioma. Trajectòria professional i nous projectes Jordi Gil també parla de la seva faceta com a comunicador: * Treballar a Barcelona (El Terrat) implica un ritme frenètic i una dependència absoluta de les audiències, un sistema que considera "cruel". * Es mostra crític amb la tele-escombraria i els programes que exploten la vida privada, apostant per un entreteniment de qualitat i programes ben fets com Caiga Quien Caiga. * Actualment prepara una nova novel·la de ficció amb una trama divertida i esbojarrada.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
24'
Entrevista a The Clark Bonds: Rock del Vendrell
Presentació de l'Associació de Músics de Tarragona L'episodi comença amb la Fina Domínguez, representant de l'associació, que destaca les novetats per al col·lectiu de músics locals. S'informa sobre la disponibilitat d'informació actualitzada a la seva web i la importància de les noves convocatòries de concursos. • Concurs DO Tarragona: Es recorda que ja està oberta la convocatòria per a l'edició del 2004, una plataforma històrica per als grups de la zona. • Oportunitats de promoció: Es fa una crida als músics per enviar maquetes i aprofitar les plataformes de difusió. Convidats: The Clark Bonds El grup convidat d'avui prové del Vendrell. Els membres presents, Manel i Raül, expliquen la gènesi de la seva formació i el seu estil musical particular. Identitat i Estil • Origen del nom: Contràriament al que es podria pensar, el nom The Clark Bonds no prové de Superman (Clark Kent), sinó d'una marca de secadors de mans trobada en uns lavabos, barrejada amb la sonoritat de la paraula Bonds. • Influències: Es declaren clarament influenciats pel rock dels anys 70 i grups com els Rolling Stones. Han decidit cantar en anglès perquè consideren que la sonoritat s'adapta millor a l'essència del rock que el català o el castellà. El disc: Blefuscu Bondage El títol del seu treball és un joc conceptual que barreja referències literàries i tècniques fetiches: "Blefuscu és el poble enemic de Lilliput a Gulliver... de la mateixa manera que Lilliput lliga a Gulliver, els de Blefuscu també poden fer bondage." Actuació en directe i Projectes El grup interpreta temes en format acústic a l'estudi, utilitzant guitarra, harmònica i una darbuka comprada a Istanbul. Tot i que graven de manera homemade (casolana), el resultat té una gran factura de so. Reptes Actuals • Busca de bateria: El grup fa una crida pública per trobar un bateria que els permeti fer concerts de format complet, ja que actualment estan limitats al format acústic. • Presència digital: Les seves cançons es poden trobar i descarregar en qualitat CD a la seva pàgina web oficial.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
23'
Olga Pés presenta el seu projecte musical ALE
Entrevista a la cantautora Olga Pés L'artista Olga Pés visita el programa per parlar sobre la seva trajectòria professional i el seu nou projecte musical anomenat ALE. Després d'anys d'experiència en diversos àmbits del món de la música, l'Olga fa un salt endavant per presentar els seus propis temes amb una formació de banda completa. Trajectòria i formació Olga Pés ha treballat en nombrosos sectors musicals per guanyar-se la vida, des d'orquestres de ball fins a la seva etapa com a actriu cantant a Port Aventura (interpretant la madame del Salon). Actualment, combina la seva carrera artística amb la docència musical, fet que li permet tenir temps i energia per a la composició pròpia, allunyant-se del desgast que suposaven les gèneres més comercials. El projecte ALE i l'actuació al Teatre el Magatzem Aquest dissabte, l'artista actuarà al Teatre el Magatzem de Tarragona a les 22:30h. Tot i que sovint actua sola, en aquesta ocasió l'acompanyarà una banda formada per: * Guitarra elèctrica: Toni (de Falset). * Baix: Gustavo Cruz. * Bateria: Quique Colmenar. * Olga Pés: Veu i guitarra acústica. L'estil del projecte es defineix com a pop-folk amb pinzellades de jazz, influenciat per artistes nòrdics i referents com Norah Jones. Altres projectes i composició L'Olga també ha revelat que treballa en una proposta de música electrònica (trip-hop) anomenada Diamond Lipstick amb col·laboradors com l'Ivan i el David. Pel que fa al seu procés creatiu, l'Olga destaca: * Compon habitualment a la seva llar, en un entorn rural envoltat de muntanya. * Les lletres i la música solen néixer de manera simultània. * Canta principalment en anglès per la seva herència musical i estilística. "Jo crec que l'important és fer bones lletres... que parlis de coses interessants i que sigui profund." Actuació en directe i missatge social Durant l'entrevista, l'Olga interpreta dos temes en acústic: Lenny i You Can Be Bad. Aquesta darrera és una peça dedicada a les dones maltractades, reivindicant la necessitat de donar visibilitat a aquesta problemàtica social a través de la música.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
27'
Jofre Borràs i el projecte musical Leiuta
Introducció i presentació L'episodi comença amb una reflexió poètica sobre el passat i l'arrelament, servint de preludi a la presentació de Jofre Borràs, conegut per la seva faceta d'actor a sèries com El Cor de la Ciutat. Trajectòria professional i identitat En Jofre reflexiona sobre la seva identitat artística, definint-se indiscutiblement com a actor, tot i que porta des dels 14 anys vinculat a diverses bandes de música. • Admet no tenir coneixements teòrics de música (no llegeix solfa). • Destaca la seva experiència en teatre musical amb obres com Cacau d'Els Joglars (Dagoll Dagom) o Happy End de Bertolt Brecht. • Considera la seva professió com una disciplina on cal ser dúctil: saber ballar, cantar i actuar sense ser un geni en res específic. Leiuta: El nou projecte musical La banda té uns mesos de vida i s'ha consolidat ràpidament a causa de la pressió dels directes. El grup està format per cinc membres de diferents pobles de Catalunya (Torredembarra, Capellades, Igualada) que s'han trobat a Barcelona. Dinàmiques de grup i influències • El mètode de treball: En Jofre actua com a líder, però el criteri musical recau sovint en el baixista, en Pasto, a qui anomenen el seu guru. • Referents musicals: Citen noms com Albert Pla, Adrià Puntí, Pau Riba i Jaume Sisa en l'àmbit català, i referents internacionals com David Bowie, Ben Harper o Jeff Buckley. • Estil: Es defineixen com a poetes roquers, allunyant-se del rock català convencional o oportunista. Les lletres i la filosofia creativa En Jofre és l'autor de les lletres, les quals busquen la sinceritat fugint dels pamflets polítics directes. "No crec que el rock hagi de canviar tant la mentalitat de la gent... m'agrada parlar de la nena lletja de classe o d'estats de tristesa." Properes passes El grup prioritza rodar per sales petites i connectar amb el públic abans d'enregistrar un disc. L'objectiu és oferir un directe elèctric i potent que sorprengui la gent que només coneix la faceta televisiva d'en Jofre.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
13'
Teatre de llum negra a la Sala Trono amb la Cia. Dandy
La màgia del teatre de llum negra arriba a Tarragona L'espai de cultura d'avui se centra en la presentació de l'espectacle La vista t'enganya, que la Companyia Dandy portarà a la Sala Trono aquest divendres. En una conversa amb en Quico, un dels responsables de la companyia amb més de 30 anys de trajectòria, s'expliquen les claus d'aquesta tècnica teatral tan particular. Què és el teatre de llum negra? El teatre de llum negra es basa en l'ús de focus de llum ultravioleta i materials fluorescents sobre un fons completament negre. Segons en Quico, els aspectes més rellevants d'aquest format són: Origen i evolució: La idea va néixer en observar que els adults gaudien més que els nens amb els titelles tradicionals. Després de viatjar a Nova York i Los Angeles, van aplicar tècniques de la càmera negra. Efecte visual: L'objectiu és "encegar" subtilment el públic perquè les figures semblin flotar en el buit, creant una experiència d'il·lusionisme. Interactivitat: Tot i la foscor, els actors veuen perfectament el públic, permetent una comunicació directa i sorprenent. Detalls de l'obra: "La vista t'enganya" L'espectacle no té un fil conductor rígid, sinó que s'estructura a través de gags visuals i diàlegs humorístics. Entre els personatges destaquen animalets com cucs, cargols, una rata en cadira de rodes i el personatge preferit del Quico: un cocodril de veu greu. "Mentre més t'hi fixes, menys veuràs. La primera norma d'aquest tipus de teatre és encegar el públic per fastidiar-lo una miqueta la retina." L'espectacle està recomanat per a majors de 16 anys a causa del tipus de vocabulari i l'humor adult, tot i que els responsables afirmen que és apte per a qualsevol persona amb ment oberta. Com a novetat tecnològica, la representació finalitza amb un segment en tres dimensions (3D) on es reparteixen ulleres especials als assistents.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
19'
Teatre L'Estonac presenta 'Torna-la a tocar, Sam'
El Grup de Teatre L'Estonac al Teatre Metropol El grup de teatre L'Estonac, format per alumnes de primer de batxillerat de la Col·legi l'Ensenyança de Tarragona, presenta la seva darrera representació: 'Torna-la a tocar, Sam', basada en l'obra original de Woody Allen. L'espectacle tindrà lloc aquest dimecres a les 10 de la nit en el marc de la Mostra de Teatre Jove. Un projecte col·lectiu i pedagògic Enric Prats, coordinador del grup, destaca que el teatre és una eina fonamental per a l'aprenentatge i per ajudar els joves a perdre la por a parlar en públic i inhibir-se. El projecte destaca per la seva gran envergadura: Més de 50 persones participen en el muntatge. Es divideixen en grups de treball: actors, ajudants de direcció, escenografia, il·luminació, so, vestuari i relacions públiques. L'obra ha estat escollida per ser divertida, però amb un contingut que permet el desenvolupament de molts personatges. Detalls de la producció L'obra és un repte tècnic considerable, especialment pel que fa a la il·luminació i el so, ja que la trama alterna constantment entre la realitat i les imaginacions del protagonista, Àlex (interpretat per David). "És una obra una mica complicada quant a la il·luminació, perquè hi ha molts canvis de llum contínuament... quan surten les imaginacions de l'Àlex i en Bogart." L'escenografia recrea l'apartament de l'Àlex amb la col·laboració de Mobles La Fàbrica, que cedeix el mobiliari. El protagonista, David, destaca per la seva gran semblança física amb Woody Allen, un fet que el grup aprofita per donar versemblança a la interpretació. Trames i personatges La història gira al voltant d'un jove amb dificultats per relacionar-se amb les dones que rep consells del fantasma de Humphrey Bogart. Apareixen personatges variats, des de la dona del seu millor amic (Maria, que fa de Mercè) fins a un ventall de dones imaginàries que inclouen des d'una tigressa fins a una monja.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
21'
Entrevista al grup de rock Gus: trajectòria i nova maqueta
El retorn d'Un Munt d'Idees Fina Domínguez, de l'Associació de Músics de Tarragona (aMt), presenta una nova edició de la secció acompanyada de dos membres del grup Gus. Abans d'entrar en matèria musical, s'anuncia una trobada informativa el proper dimecres al Palau d'Entitats amb la Unió Musical de Catalunya per analitzar el panorama musical actual. Qui són els Gus? El grup està format per quatre components, tot i que a l'estudi només hi assisteixen el David (bateria i psicòleg) i l'Eloi (guitarrista i estudiant de medicina). La banda es va forjar a la facultat i combina perfils de l'àmbit de la salut, fet que fan servir sovint com a broma interna sobre la seva "teràpia" musical. Trajectòria i discografia Tot i portar només dos anys en actiu, el grup ja ha presentat dues maquetes: * Draun (o Drone): El seu treball més recent, un CD de 13 temes gravat en només dos dies a Barcelona amb la col·laboració del baixista de Txepelowski. * Concerts i experiències: Han realitzat uns 15 directes, destacant el seu pas per sales emblemàtiques de Barcelona com Mephisto i KGB (dins del concurs Emergència), i locals tarragonins com la Vaqueria. Estil i influències Els membres defineixen el seu estil com a rock alternatiu o grunge, amb pinzellades de funky i rock progressiu. Entre els seus referents destaquen: "Radiohead, Jeff Buckley o Muse són algunes de les nostres influències clarament marcades." El costat fosc de la indústria Els músics expressen la seva decepció amb certs concursos europeus que es basen en la venda d'entrades i el pagament de quotes altes per participar, qualificant-ho com un intent de "comprar la fama". També comenten la dificultat d'establir contacte amb grans discogràfiques (Sony, EMI), que sovint ignoren les propostes dels grups emergents. Futur i contacte Degut a la dispersió geogràfica dels seus membres durant les vacances (Barcelona, Canàries, Tarragona), el grup atura la seva activitat a l'estiu. La seva música es pot trobar a la seva web oficial (goosemusic.tk).
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
8'
Trapezi 2004: La consolidació del circ actual a Reus
La Fira Trapezi i l'Evolució del Circ Modern El text explora la transformació del circ des del seu naixement a Anglaterra el 1768 fins a l'actualitat, centrant-se en la fira Trapezi de Reus. Aquest certamen, nascut el 1997, s'ha convertit en l'única fira de circ de l'Estat, apostant per la qualitat artística i l'espectacle global més enllà del simple virtuosisme físic. Una Plataforma per a la Cultura Bet Miralta, co-directora artística del Trapezi 2004, destaca que la fira neix per a: Redescobrir el circ com un art que evoluciona constantment. Trencar amb la imatge de "germà pobre" de la cultura. Servir com a aparador i punt de contacte entre companyies i programadors. Diversitat de Formats i Activitats L'edició del 2004 es caracteritza per una oferta transversal que inclou: Espectacles variats: Des de formats de sala i carpa fins a propostes de carrer, titelles i itinerants. Activitats paral·leles: Cursos especialitzats, tallers per a infants i exposicions de pintura i escultura vinculades al món circense. Sessions golfes: Cabarets nocturns a la Palma de Reus. Recomanacions i Inauguració Miralta subratlla l'èxit del primer cap de setmana i destaca dues cites especials: "L'espectacle inaugural de dimecres i dijous a la plaça Mercadal destaca per la seva grandiositat i envergadura." També suggereix l'actuació d'una companyia provinent del Registan (intercanvi cultural amb el Fòrum de les Cultures), qualificant la proposta com a exòtica i diferent.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
12'
Teresa Domingo porta el poemari 'Loli Locis' al Teatre El Magatzem
Entrevista a Teresa Domingo: Poesia versàtil i escenificació lúdica L'escriptora i poetessa Teresa Domingo presenta el seu segon llibre, Loli Locis (anomenat durant l'entrevista també com Oliloquios), una obra que trenca amb el registre líric del seu primer poemari, Iris de sombres. Aquesta nova proposta es caracteritza pel seu to satíric, lúdic i proper, allunyant-se de la solemnitat per centrar-se en la quotidianitat i l'humor. La transició del paper a l'escena L'obra serà representada demà divendres al Teatre El Magatzem de Tarragona a les 20:00 h. Tot i que la poesia lírica es considera sovint un gènere per ser recitat en solitari, Domingo defensa que el caràcter d'aquest nou poemari permet un format d'espectacle multidisciplinari: Representacions teatrals: Cinc actors (quatre nois i una noia) posaran veu i cos als poemes mitjançant lectures dramatitzades i accions escèniques. Música en directe: El cantautor José Hernando i el músic José María Marco han adaptat tres sonets per ser cantats. Temàtica quotidiana: Els versos tracten temes tan diversos com els electrodomèstics, la fregona, els llibres d'autoajuda o els amors de fotonovel·la. El procés creatiu i la visió de l'autora L'autora explica que la idea de portar els poemes a l'escenari va sorgir dels seus companys de la tertúlia poètica Mediona XV, qui van veure el potencial dramàtic dels seus textos. Domingo, que també és autora de textos dramàtics, reconeix que: "La poesia, des de fa molts segles, té també un caràcter lúdic, satíric i divertit; portar-la als escenaris és una manera de fer-la arribar al gran públic." Finalment, l'autora ha fet una lectura en primícia d'un dels seus sonets amb un fort component de ràbia i ironia, i ha avançat que el seu proper projecte serà un recull de poesia centrat en el tema de l'amor.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
21'
Richard Fleish i l'art de crear sons al teatre
L'artista Richard Fleish presenta el seu espectacle El Triángulo de las Bermudas, una proposta única on la mímica i la creació de més de 400 sons vocals substitueixen el text convencional. Origen i trajectòria Fleish explica que la seva habilitat va néixer a la infància, jugant amb joguines i imitant sons quotidians. El que inicialment era vist com una distracció a l'escola, ha acabat convertint-se en la seva professió: * Des de fa un any ha ordenat els seus sketches sota un fil argumental. * Ha passat pel cicle de monòlegs Parla Sol de Reus amb un gran èxit de públic. * Es defineix com un artista que es transforma completament quan puja a l'escenari, deixant enrere la seva timidesa. L'espectacle: "El Triángulo de las Bermudas" L'obra narra la història d'un home estressat que viatja a les Bermudes i acaba atrapat en una dimensió on recorre diverses èpoques històriques: * Escenes destacades: Un naufragi al mar, una illa juràssica amb dinosaures (T-Rex) i portaavions de la Segona Guerra Mundial. * Complexitat tècnica: L'artista utilitza un micròfon de cap i un equip de so de 4.000 watts amb un sistema surround de 20 altaveus per captar les freqüències dels sons de motors, animals i objectes. Referents i futur Richard cita com a influències principals el grup El Tricicle, l'humorista Pepe Rubianes i l'artista internacional Michael Courtemanche. El seu proper gran repte és la participació a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, que espera que serveixi de trampolí cap a festivals europeus com el d'Edimburg.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
23'
Lini Bohemia a la Mostra de Teatre Jove de Tarragona
Entrevista amb la Companyia Lini Bohemia En aquesta edició del programa Ja Tardes, s'entrevista als membres del grup de teatre Lini Bohemia: Diego García, Rebeca Cossana i Pep Linares. La formació es prepara per presentar la seva obra a la Mostra de Teatre Jove al Teatre Metropol de Tarragona. Orígens i Filosofia del Grup El nom del grup prové d'un històric local de Barcelona, La Bohemia, fusionat amb el cognom del seu impulsor, Pep Linares. La companyia neix de la voluntat de Pep de: • Omplir la manca de teatre de tancguàrdia a Tarragona. • Tractar temes considerats tabús per la societat actual. • Crear un projecte amb una mirada moderna i arriscada. Perfils dels Integrants El grup destaca per ser un col·lectiu atípic dins d'una mostra jove, ja que tots tres són professionals amb experiència prèvia a PortAventura: • Diego García: De nacionalitat colombiana, és principalment bateria i músic. Va començar a actuar quan una companyia de teatre li va demanar interactuar musicalment en escena. • Rebeca Cossana: Prové del món de la dansa i el teatre musical a Barcelona. Aporta la part més física i coreogràfica al grup. • Pep Linares: Director i artífex del grup, amb una àmplia trajectòria en companyies locals com Atener o Rauxa. L'Obra: "Isla de Fortuna" Escrita per Francisco Lorenzo, l'obra planteja una situació límit que serveix de crítica social: • L'argument: Tres personatges naufraguen en una illa deserta: un català que buscava turisme sexual a Cuba, una dona alemanya que fugia del fred emocional del seu país i un cubà que busca sobreviure. • Temes clau: L'obra explora el consumisme, la necessitat humana de comunicació i com les barreres socials desapareixen davant la supervivència. "Ens ensenyen que hem de sobreviure amb el que tenim, però la gran ciutat ens ho dona tot i ens acomodem." Els personatges no es defineixen com a bons o dolents, sinó com a éssers humans amb els seus karmes i necessitats, forçats a crear un lligam inesperat.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
19'
Raixa Teatre estrena adaptació de 'Criatures'
Presentació de la companyia i l'obra La companyia de teatre Raixa Teatre, vinculada a l'Ateneu de Tarragona, presenta la seva nova producció: una adaptació de l'obra Criatures. Aquesta companyia, fundada cap a l'any 1992, compta actualment amb un repartiment de deu actors, combinant veterans amb noves incorporacions com el Gerard i l'Aina. Característiques de l'adaptació L'obra és una versió personalitzada de l'original de T de Teatre, amb canvis significatius per adaptar-la al seu estil: - Han eliminat algunes escenes per agilitzar el ritme. - Han incorporat esquetxos propis i un fort component de teatre gestual i treball físic (sense text). - L'obra consta de 13 esquetxos que exploren la relació entre pares i fills des d'una vessant crítica però divertida. Aspectes tècnics i producció "Treballem amb els nostres medis econòmics, que són zero, però el resultat serà bo." La posada en escena destaca per la seva senzillesa i funcionalitat: - Escenografia mínima: s'utilitzen elements bàsics com un tul blanc i algunes cadires, apostant per l'imaginari del públic. - Figurants: l'espectacle comptarà amb la participació d'una vintena de figurants sorpresa provinents de l'Ateneu. - Drets d'autor: donada la complexitat dels drets de l'obra original, la companyia només disposa del permís per a una única actuació dins la Mostra de Teatre Jove. Reivindicacions i futur Durant l'entrevista, els membres del grup han aprofitat per fer una crida a l'Ajuntament de Tarragona per a la cessió de l'antiga fàbrica de la Chartreuse com a espai cultural per a músics i arts escèniques. Amb l'estrena al Teatre Metropol, esperen una gran acollida pel públic juvenil.
Arxiu Sonor 2004 Ja tardes
5 de maig del 2004
21'
Exploració i Anàlisi del Pensament Contemporani
Introducció a la Sessió L'episodi presenta una profunda reflexió sobre els conceptes clau que defineixen el pensament contemporani i la seva aplicació en el món actual. Es busca desgranar com les idees evolucionen i s'adapten als nous contextos socials i tecnològics. Punts Fonamentals de la Discussió Durant la sessió, s'han abordat diversos eixos temàtics: Evolució Conceptual: Com els paradigmes clàssics s'han transformat en noves formes de veure la realitat. Impacte Tecnològic: La influència de la digitalització en la identitat individual i col·lectiva. Ètica i Societat: La necessitat de revisar els valors fonamentals davant els canvis accelerats. "La reflexió és l'única eina que ens permet navegar en la incertesa de la modernitat." Conclusions del Debat S'emfatitza la importància de mantenir un esperit crític i una ment oberta per entendre les complexitats del segle XXI. El diàleg conclou que la comprensió del passat és essencial per projectar un futur sostenible i humà.