Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

745-768 de 2763

Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
33'
Controls d'alcoholèmia i seguretat viària: aspectes legals
Anàlisi jurídica dels controls d'alcoholèmia L'espai dedicat al món de les lleis, en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, aborda les implicacions legals de conduir sota els efectes de l'alcohol. En Víctor Roca analitza la realitat dels controls i la importància de la consciència ciutadana davant l'alta freqüència de detencions a les carreteres. Casuística i procediments policials Es discuteixen diversos escenaris pràctics basats en l'actualitat: • Detencions vs. Citacions: No sempre que es dona positiu en un control es produeix una detenció física. Sovint es tracta d'imputacions on el conductor és citat per comparèixer davant el jutge. • Situacions controvertides: Es debat l'obligatorietat de la prova en casos on el conductor està dormint dins el vehicle aturat, posant èmfasi en la necessitat de demostrar que s'ha realitzat l'acció de conduir. • Resistència i desobediència: Negar-se a bufar pot constituir un delicte de desobediència que s'afegeix a la possible taxa d'alcoholèmia. Penes i conseqüències legals La legislació preveu un ventall de càstigs segons la gravetat del fet: • Retirada del carnet: La pena mínima sol ser d'un any, que es pot reduir a vuit mesos si hi ha conformitat en un judici ràpid. • Multes i presó: Les altes taxes d'alcohol o la reincidència poden comportar penes de presó o multes econòmiques elevades. La paradoxa de l'atenuant Un dels punts més interessants de la conversa és la resposta a una consulta de l'oient sobre per què l'alcohol és un agreujant en la conducció però pot ser un atenuant en altres delictes (com un homicidi o un atracament): "En la conducció es penalitza precisament la perillositat de l'estat etílic; en canvi, en un atracament s'avalua si l'alcohol ha disminuït la capacitat volitiva o de raonament de la persona." Drets i assistència jurídica L'assistència d'un advocat és obligatòria i fonamental en qualsevol procés per alcoholèmia. L'especialista destaca que un professional no només defensa, sinó que orienta sobre la conveniència de pactar penes o analitzar les garanties del procés. Finalment, es fa una crida a la prudència no només amb l'alcohol, sinó també amb l'ús del telèfon mòbil, recordant la imminent entrada en vigor del carnet per punts.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
0'
Informació Jurídica amb el Col·legi d'Advocats
Benvinguda a l'Espai Jurídic Aquesta sessió marca l'inici de la col·laboració setmanal amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona. L'objectiu principal d'aquest espai és: Apropar el món de les lleis a la ciutadania. Analitzar temes d'actualitat relacionats amb la justícia. Donar veu als nous professionals del sector jurídic. Participants en la sessió En aquesta ocasió, s'ha comptat amb la presència de dos advocats col·laboradors: Víctor Roca Javier Terrés "Aquest espai el realitzem en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona." La secció es planteja com una cita fixa de cada dimarts, on es pretén desmitificar aspectes legals i oferir una perspectiva professional però accessible per a l'audiència de l'emissora.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
30'
L'advocat i la justícia gratuïta: quan és necessari?
La importància de l'assessorament legal L'episodi se centra a clarificar en quines situacions és obligatori comptar amb un advocat i quan, tot i no ser preceptiu, és altament recomanable per protegir els drets individuals. El Servei d'Orientació Jurídica (SOJ) • Es destaca l'existència del SOJ al Col·legi d'Advocats de Tarragona. • És un servei totalment gratuït que orienta el ciutadà sobre el camí a seguir davant una notificació judicial. • No resol el fons del cas, però indica si cal contractar un professional o si el tràmit és purament rutinari. Advocat obligatori vs. recomanable En l'àmbit legal, es distingeix entre la intervenció perceptiva (obligatòria) i la facultativa: • Àmbit Penal: L'advocat és obligatori en delictes, però no en els judicis de faltes (lesions lleus, furts de poca quantia, insults). Tot i així, anar sense advocat pot deixar el justiciable indefens davant del fiscal o l'acusació. • Àmbit Civil: Depèn principalment de la quantia econòmica del procediment. La Justícia Gratuïta i el Torn d'Ofici Es desmitifica la figura de l'advocat d'ofici, subratllant que són professionals amb la mateixa titulació i dedicació que els privats. • Requisits econòmics: Per accedir-hi, els ingressos no poden superar el doble del Salari Mínim Interprofessional, tot i que es tenen en compte càrregues familiars i hipoteques. • Picaresca: S'alerta sobre l'ús ètic del servei per no perjudicar aquells que realment no tenen recursos. "L'advocat d'ofici s'esmera molt més del que la gent es pensa i lluita pels casos amb total dignitat."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
30'
Lloguers, desnonaments i la Llei d'Arrendaments Urbans
Marc legal i tipologies de contractes L'episodi explora la complexitat de coexistir amb diverses legislacions en matèria d'habitatge. Es destaca la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) i com encara s'apliquen normatives antigues per a lloguers de renda baixa previs al 1995. Contractes de temporada vs. Habitatge habitual • El contracte d'habitatge habitual sol donar protecció al llogater durant els primers 5 anys. • Els contractes de temporada (per estiu, motius laborals o projectes concrets) no estan sotmesos a aquesta pròrroga obligatòria i duren exactament el que es pacta. Recuperació del pis per necessitat El propietari pot recuperar l'habitatge abans d'hora si pot demostrar una situació de necessitat real, com ara que un familiar directe (filla, per exemple) necessiti el pis per viure-hi. Això sí, cal complir uns terminis de preavís legalment establerts. El procés de desnonament i l'impagament L'impagament de la renda és la causa estadística més alta per iniciar un procediment judicial. Tanmateix, s'emfatitza que qualsevol incompliment contractual pot ser motiu de resolució. Fases del procés judicial • Intent de mediació: Abans d'anar al jutjat, és recomanable enviar un burofax o requeriment formal. • Fase judicial: Un cop admesa la demanda, el jutge sol fixar directament la data del judici i la data del llançament (acte físic de desnonar). • Terminis: Actualment, els terminis s'han escurçat, situant-se normalment entre els 6 mesos i l'any, a diferència dels processos eterns d'abans. "El llançament és l'actuació de diligència judicial amb la qual físicament es pren possessió de la finca per part del propietari." Realitat social i conflictes complexos L'episodi aborda situacions límit com l'ocupació per necessitat o la picaresca immobiliària. Assetjament immobiliari i ocupació • Es discuteix la via penal per usurpació en casos d'ocupacions en cases abandonades. • S'introdueix el concepte de mobbing immobiliari, on alguns propietaris deixen de mantenir l'edifici per forçar els llogaters de rendes antigues a marxar. • Es destaca el drama social de les famílies amb menors que s'enfronten a la pèrdua de la seva llar sense alternatives per part dels serveis socials.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
20'
Actualitat Judicial i Novetats Legislatives 2005
Actualitat Judicial i Casos d'Estudi En aquesta edició de l'espai jurídic realitzat en col·laboració amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'analitzen diversos casos que han generat debat sobre la interpretació de la llei enfront de la moral i l'actualitat social. Drets Laborals i deure de Jurat Popular Es destaca un cas recent a Tarragona on una treballadora va ser acomiadada després de complir amb el seu deure ciutadà com a membre d'un jurat popular. Xavier Terres aclareix els següents punts: * Formar part d'un jurat és una obligació legal tant per al treballador com per a l'empresari. * L'acomiadament per aquest motiu és totalment inadmissible; l'afectada té dret a recuperar el seu lloc de treball i a cobrar els salaris deixats de percebre. * Aquesta obligació també s'aplica quan s'és citat com a testimoni en un procediment judicial. Contradiccions en la Violència Domèstica Es comenta un cas singular a Alacant on una jutgessa de vigilància penitenciària ha denegat el permís a un pres per casar-se amb la dona que va maltractar. Les claus del cas són: * L'agressor compleix pena per maltractaments reiterats i sobre ell pesa una ordre d'allunyament. * Malgrat que la víctima assegura haver-lo perdonat i vol refer la seva vida amb ell, la jutgessa aplica estrictament la llei: l'ordre d'allunyament és incompatible amb la celebració d'un enllaç. * L'especialista remarca la complexitat de les relacions humanes en l'àmbit del maltractament, on sovint les víctimes intenten retirar denúncies o mantenir el contacte amb l'agressor malgrat la protecció judicial. Sentències i Atenuants Psiquiàtrics S'ha comentat una sentència de l'Audiència de Barcelona que ha reduït la pena a un agressor sexual reincident a causa del seu nivell d'intel·ligència (borderline). * S'aplica un atenuant de responsabilitat criminal perquè la persona no té el control total dels seus impulsos. * Davant l'opinió pública, això pot ser controvertit, però la llei prioritza el diagnòstic de la persona com a malalt abans que com a criminal comú. Horitzó Legislatiu del 2005 El programa també repassa les lleis que s'espera que marquin l'any: 1. Llei d'Enjudiciament Criminal: Necessitat d'una reforma estructural per modernitzar els procediments penals, que actualment funcionen amb molts parches legislatius. 2. Llei d'Accés a la Professió d'Advocat: Una normativa que pretén elevar la qualitat del servei jurídic exigint requisits addicionals més enllà de la llicenciatura, equiparant Espanya a la resta d'Europa.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
22'
Principis del dret penal i la prescripció de delictes
Introducció al Dret Penal i l'Actualitat En aquest espai realitzat en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'analitzen diversos conceptes jurídics a partir de casos d'actualitat de l'any 2005. S'aborden temes com la prescripció, la retroactivitat i altres principis fonamentals del Codi Penal espanyol. La Prescripció de Delictes i Penes La prescripció és un principi fonamental que estableix que els delictes i les seves penes tenen un temps de vigència determinat. Si durant aquest període no s'actua judicialment, la responsabilitat criminal s'extingeix. Conseqüències: Una vegada el delicte ha prescrit, no es pot interposar cap acció legal contra l'imputat. Exemple pràctic: Es menciona el cas de Ramona Maneiro i la seva confessió sobre l'ajuda a morir a Ramón Sampedro, feta pública un cop el delicte havia prescrit. Terminis: Varien segons la gravetat, essent el màxim general de 20 anys en l'àmbit penal. Principis Fonamentals del Codi Penal Non bis in idem: Una persona no pot ser jutjada ni sancionada dues vegades pel mateix fet sota la mateixa jurisdicció. Retroactivitat de la llei favorable: Encara que la llei generalment no és retroactiva, en dret penal SEMPRE s'aplica la norma més beneficiosa per al reu, fins i tot si el delicte es va cometre abans de la vigència de la nova llei. Irretroactivitat de la llei desfavorable: No es pot aplicar una llei nova més dura a fets passats, com s'exemplifica amb el cas de De Juana Chaos i el Codi Penal de 1973. Interrupció de la Prescripció i Dilacions El mètode per aturar el cronòmetre de la prescripció varia segons la via jurídica: Via Civil: Molt més elàstica; n'hi ha prou amb un burofax, telegrama o qualsevol notificació fefaent. Via Penal: Molt més rígida; requereix actuacions judicials concretes i no simples tràmits administratius. Dilacions Indebudes: Quan el procés s'allarga excessivament per culpa de la lentitud de l'administració, pot servir com a atenuant de la pena. "Arriba un moment en què ja aquell delicte no es pot ressuscitar... ha prescrit en el temps."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
20'
Herències i successions: Claus legals i fiscals
Guia sobre herències, testaments i fiscalitat En aquest espai realitzat en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona, s'analitzen els aspectes fonamentals de les herències, especialment en el context del dret civil català i les seves particularitats respecte a la resta de l'estat. Novetats en l'impost de successions S'aborda la possible reforma de la llei de successions a Catalunya, destacant el canvi en el mínim exempt: - Es preveu un augment de la base exempta de pagar impostos dels 18.000 € actuals fins als 80.000 €. - Aquesta mesura facilitaria que moltes herències familiars no haguessin de tributar, alleujant la càrrega fiscal dels descendents. El paper del testament i la successió intestada Els advocats expliquen què ocorre en funció de si existeix o no un document de voluntats: - Herència amb testament: El procés és més directe i permet protegir figures com les parelles de fet, sempre que es pugui demostrar la convivència (per exemple, mitjançant un acte de notorietat). - Herència intestada (sense testament): S'ha de seguir l'ordre de prelació que marca la llei. Si no hi ha descendents o ascendents directes, el tràmit s'ha de fer obligatòriament a través del jutjat (jurisdicció voluntària). Diferències del dret civil català Es destaca que Catalunya té la seva pròpia Llei de Successions amb diferències notables: - La legítima a Catalunya és la quarta part (25%) del valor de l'herència a repartir entre els fills, mentre que en el Codi Civil espanyol sol ser una tercera part. - La gestió de l'impost depèn directament de la Generalitat de Catalunya. Gestió de deutes i l'acceptació de l'herència Un dels punts més crítics és la possible existència de deutes en el patrimoni del difunt: - A benefici d'inventari: És la forma més segura d'acceptar una herència, ja que l'hereu només respon dels deutes amb els béns heretats i mai amb el seu propi patrimoni. - Terminis: Existeix un termini d'un any des de la mort per demanar el benefici d'inventari. Per a la liquidació d'impostos, el termini és de sis mesos, passats els quals poden aplicar-se recàrrecs i sancions. - Prescripció: Els impostos solen prescriure als 5 anys, tot i que les oficines liquidadores tenen cada cop més mitjans per detectar les defuncions i reclamar els pagaments. "L'acceptació a benefici d'inventari és vital: si no es fa, l'hereu pot acabar responent amb el seu propi patrimoni dels deutes que el difunt va deixar a deure."
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
49'
Josep Maria Sabaté i la Identitat de Tarragona
L'Essència de Tarragona i la seva Evolució L'historiador Josep Maria Sabaté ofereix una visió apassionada de Tarragona, definint-la com una ciutat única amb una herència romana que encara pesa en la seva identitat actual. Segons Sabaté, la ciutat avança gràcies a quatre eixos fonamentals o rodes: • La història i el patrimoni monumental. • El Port de Tarragona com a motor econòmic. • La cultura i la universitat (URV) com a agents de canvi. • La indústria i el turisme. A més, destaca el paper històric de l'Església en la configuració espiritual i urbanística de la capital. El Civisme i la Gestió Política L'entrevista aborda la dificultat de gestionar una ciutat moderna. Sabaté defensa que: • Tots els ciutadans han de ser gestors de la ciutat a través del civisme diari. • La política municipal exigeix un sacrifici personal i familiar que sovint no es reconeix. • Rebutja la disciplina de partit, prioritzant la llibertat de pensament i l'amor local per sobre de les ideologies de dretes o esquerres. "Tots els ciutadans de Tarragona hem de ser gestors de la ciutat; si ets incapaç de tirar un paper a la paperera, ets un mal gestor." Tradicions Sota la Lupa: Nadal i Santa Tecla El Significat del Nadal Es debat la pèrdua del sentit religiós en favor del consumisme, tot i que es valora el Nadal com un espai terapèutic per a la reunió familiar. Sabaté explica l'origen de figures com el caganer, vinculat a la fertilitat de la terra i a la introducció d'elements populars en les representacions religioses antigues. El Seguici Popular i la Festa Major Es destaca el Protocol del Seguici Popular de Tarragona com un model d'èxit que ha permès recuperar balls i bèsties (Serrallonga, Diables, Àliga) amb rigor històric. Sabaté celebra que la festa hagi passat de ser un esdeveniment mort a un acte d'integració social massiva. Compromís amb la Gent Gran Com a director de les Aules de la Gent Gran de la URV, l'historiador subratlla la importància de mantenir l'activitat intel·lectual després de la jubilació. Defineix aquest col·lectiu com els autèntics universitaris, ja que busquen el coneixement per pur plaer i no per obtenir títols.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
48'
Entrevista amb Napi: l'art de l'humor i la caricatura
Una trajectòria dedicada al dibuix humorístic El dibuixant José Manuel Álvarez, popularment conegut com a Napi, visita el programa per repassar la seva carrera i la seva visió de l'actualitat. Durant la conversa, explica l'origen de la seva signatura i com va decidir dedicar-se exclusivament al dibuix l'any 1987, deixant la seva feina al Port de Tarragona. El procés creatiu i la sàtira política Napi detalla com és el seu dia a dia per trobar la inspiració: • Es manté informat a través de la ràdio i la premsa, centrant-se sobretot en l'àmbit local de Tarragona i Reus. • Defineix el seu estil com un esprint: necessita la immediatesa de l'acudit diari i la reacció ràpida del públic. • Pel que fa a les caricatures, destaca que els ulls són l'element clau per captar l'ànima del personatge. "Jo necessito l'aplaudiment de la gent molt ràpid; per això se m'aturen més els acudits. Sóc d'esprint final, no de fons." Censura i límits de l'humor L'entrevista aborda temes punyents com la censura editorial i la correcció política. Napi recorda la seva etapa a La Vanguardia, on el seu primer acudit va ser rebutjat per qüestions de línia editorial. També reflexiona sobre com la societat actual ha perdut cert sentit de l'humor cap a temes políticament incorrectes, creant una mena d'autocensura social. Projectes i curiositats • Patrimoni Mundial: Es comenten les postals commemoratives que ha realitzat per al 5è aniversari de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat, on aporta una visió humorística de la història romana. • Anècdotes personals: Des de la seva infantesa dibuixant imatges religioses a l'escola fins a la seva recent sort amb una travessa de futbol. • Filosofia de vida: Recomana viure el present basant-se en el llibre El poder de l'ara.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
48'
Entrevista a Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona
Perfil personal i vocació de Jaume Pujol L'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, explica que la seva vocació va néixer en el si d'una família cristiana de Guissona. Malgrat que inicialment pensava seguir el negoci farmacèutic familiar, als 17 anys va descobrir la seva crida religiosa i es va unir a l'Opus Dei. • Va estudiar Pedagogia a Roma, on va conviure 11 anys amb el fundador de l'Obus Dei, Josepmaria Escrivà de Balaguer. • Va ser nomenat arquebisbe el 2004 mentre treballava a la Universitat de Navarra. • Declara que la seva filosofia de vida es basa en estimar i perdonar, sense sentir-se afectat per les crítiques històriques cap a la seva institució. Debat sobre l'educació i la religió a l'escola Com a expert en pedagogia religiosa, Pujol defensa fermament la presència de la religió a l'ensenyament: El dret dels pares Defensa que el pilar fonamental de qualsevol llei educativa ha de ser el dret dels pares a escollir la formació moral dels seus fills. Considera que la religió no és només una qüestió de consciència, sinó una disciplina acadèmica i científica que transmet cultura i història. Cultura religiosa vs. formació confessional Es mostra contrari a substituir la classe de religió per una assignatura genèrica de "cultura religiosa". Argumenta que: "Si no s’ensenya la religió des del punt de vista estructural com una disciplina acadèmica, els pares no poden fer aquesta transmissió orgànica i sistemàtica." Posició de l'Església davant temes socials Durant la tertúlia es tracten temes controvertits: • Dones a l'Església: Reivindica el paper fonamental de la dona, posant Maria com a exemple, tot i que manté la postura oficial sobre la impossibilitat del sacerdoci femení. • Homosexualitat i seminaris: Justifica la instrucció vaticana que restringeix l'accés d'homosexuals al sacerdoci com una norma d'adequació a l'ofici, negant que sigui discriminació. • Preservatius i Sida: Advoca per l'educació en la fidelitat i la parella estable com a mètode més eficaç, citant exemples com el d'Uganda. El vessant més humà En un qüestionari ràpid, l'arquebisbe desvetlla els seus gustos i desitjos: • Ciutat: Tarragona. • Llibre: La Bíblia i la trilogia d'El Senyor dels Anells. • Esport: Aficionat al Nàstic de Tarragona, pel qui demana l'ascens a Primera Divisió. • Música: Li agrada Joan Manuel Serrat (Ara que tinc 20 anys).
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
42'
Entrevista a Maria Mercè Martorell: Política i Advocacia
Introducció i Trajectòria Política L'entrevista d'avui compta amb la presència de Maria Mercè Martorell, regidora a l'Ajuntament de Tarragona. Durant la conversa, explica que la seva entrada en política va ser fruit de la casualitat, passant de col·laborar com a assessora independent a formar part de les llistes del Partit Popular el 1995. Martorell destaca el seu perfil municipalista i la seva preferència per la política local i de carrer, allunyada de les estructures d'aparell. Disciplina de Partit i Visió Territorial Es discuteix la relació entre les directrius nacionals del partit i la realitat catalana. Martorell defensa una gestió basada en el respecte a la pluralitat: • Considera que algunes declaracions de líders estatals (com Acebes) són desafortunades i poc representatives de la moderació del PP català. • Reivindica la llibertat de vot en temes de consciència personal, com el matrimoni homosexual. • Subratlla la importància del diàleg i la proximitat: "A cada lloc les directrius s'han de plasmar d'una determinada manera sense que vulgui dir contradiccions, sinó maneres de plantejar les coses." Patrimoni i Projectes per a Tarragona Com a responsable de l'àrea de patrimoni, Martorell exposa els seus somnis i reptes per a la ciutat de Tarragona: • El gran objectiu és la transformació de la façana marítima. • La millora de la projecció internacional de la ciutat com a Patrimoni de la Humanitat. • Lamenta el bloqueig administratu de la Necròpolis i el Teatre Romà, que depenen de la Generalitat i el Ministeri. Vocació Professional i Vida Personal L'entrevista també explora la seva faceta com a advocada especialista en dret canònic i matrimonial: • Descriu l'advocacia com una professió molt humana, comparant-la amb la ginecologia pel suport que es dona en moments crítics. • Analitza el canvi social que ha portat a l'increment dels matrimonis civils sobre els religiosos, vinculant-ho sovint a les segones núpcies. • En un to més distès, confessa la seva passió per les sabates de taló com a teràpia i el seu gust per conduir de nit com a mètode de relaxació.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
47'
Entrevista a Joan Aregio sobre el futur de Tarragona
Panorama Polític i l'Alcaldia de Tarragona L'episodi comença amb una discussió directa sobre la successió a l'alcaldia de Tarragona. Joan Aregio, president de la Diputació i tinent d'alcalde, aclareix la polèmica entre Convergència i Unió. Segons Aregio, existeix un pacte de federació que s'ha de respectar: • Si el canvi d'alcalde es produeix abans de les eleccions de 2007, el successor ha de ser de Convergència. • De cara a les eleccions de 2007, la federació triarà el millor candidat segons els mecanismes establerts. Projectes Urbanístics i Equipaments Crònics Es repassen diversos temes que afecten el dia a dia de la ciutat, buscant solucions a problemàtiques que s'arrosseguen des de fa anys: Espais Culturals i de Formació • L'Escola d'Idiomes i el Teatre Tarragona: Aregio es mostra optimista i afirma que es desencallaran durant el primer trimestre de l'any. Admet que la demora de 7 o 8 anys no és satisfactòria. • El G3: Es planteja com un centre d'art contemporani en col·laboració amb la Generalitat, tot i que es podria aprofitar part de la finca per a habitatge. La Sabinosa i la Gent Gran Es discuteix el futur de la finca de la Sabinosa. El projecte principal és crear un laboratori d'indústries culturals i noves tecnologies vinculat a la universitat i la Mediterrània. "L'ocupació de la finca serà mínima, d'entre un 15 i un 20%, deixant la resta de l'espai lliure per a ús públic." Sobre la residència de les Germanetes dels Pobres, Aregio assegura que l'Ajuntament vetllarà perquè l'equipament continuï tenint un ús social i assistencial, malgrat els canvis de propietat. Gestió de la Diputació i Estructura Administrativa Aregio defensa el paper de les Diputacions i els Consells Comarcals com a eines de cooperació local, però critica la manca de delimitació competencial en l'Estat: • Considera un error que diverses administracions (Estat, Generalitat, Ajuntaments) facin les mateixes polítiques, com les d'habitatge. • Critica la proliferació de xiringuitos o organismes innecessaris. • Sobre l'Estatut de Catalunya, afirma amb contundència que si es retalla en excés a Madrid, s'hauria de retirar. La Plaça de Toros i Opinions Personals Com a president de la Diputació (propietària de la plaça), defensa la inversió per cobrir el recinte per convertir-lo en un espai polivalent per a tot l'any, més enllà de les corrides. Es defineix com una persona liberal que respecta totes les opinions, tot i reconèixer el seu gust personal per la tauromàquia i les tradicions com els Sanfermines. Perfil Personal i Humà En la part final, les entrevistadores indaguen en la figura més personal d'Aregio: • Reconeix ser una persona tímida i distant d'entrada, però nega ser esquerp. • Explica la seva entrada tardana en política professional (als 31 anys) després de ser director general a la Generalitat. • Comparteix les seves aficions: el tennis, la lectura (recomana Camila Sirga i l'obra d'Armand Puig) i la seva passió per l'arròs.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
47'
Maria Magarolas i la tasca de Càritas a Tarragona
Trajectòria i compromís social L'entrevista se centra en la figura de Maria Magarolas, qui va ser directora de Càritas Interparroquial de Tarragona durant quatre anys. Magarolas explica com la seva vinculació amb l'entitat va néixer d'un desig personal de dedicar temps als altres després de la seva etapa en l'ensenyament. Projectes clau de Càritas Magarolas destaca que Càritas no treballa amb projectes efímers, sinó amb programes de continuïtat que busquen solucions a llarg termini: • Projecte "Ara Sí": Centrat en la gent gran de més de 75 anys. Un estudi va revelar que el 16% de la població de Tarragona és gran, i molts es troben en situació de risc o soledat extrema. • Curs de la dona a Campclar: Un espai d'alfabetització i creixement personal per a dones en risc d'exclusió, actualment amb una forta presència de població immigrant. • Orientació Laboral (ORLA): Servei per trobar feina, especialment en el sector domèstic, ajudant persones que sovint no tenen la documentació regularitzada. • Projectes per a joves: Com el "Som-hi Tots" (reforç escolar) i el "Sortim" (intervenció al carrer i esport federat). "El voluntariat ha de ser un compromís de dia i d'hora, no de 'quan pugui'. Aquestes hores són el cel per a una persona que està sola." El valor del voluntariat i la solidaritat Es discuteix la complexitat del voluntariat actual. Magarolas lamenta el cansament solidari que es percep en la societat, on les grans catàstrofes mediàtiques capten tota l'atenció mentre que les necessitats locals o les crisis silencioses (com les del Pakistan o Centreamèrica) queden oblidades. Relació amb l'Administració L'exdirectora reflexiona sobre la col·laboració amb l'Ajuntament de Tarragona i altres institucions. Tot i que existeix una xarxa de coordinació, subratlla que sovint les entitats socials arriben on l'administració no pot per traves burocràtiques o falta de sensibilitat específica. Visió de ciutat i preguntes personals En la part final, l'entrevistada ofereix la seva visió sobre la política local, criticant que es dediquin excessius recursos a infraestructures (com aparcaments) o esdeveniments efímers (focs artificials) en comptes de reforçar les polítiques socials.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
45'
Entrevista a José María de Goya, cap de la Guàrdia Urbana
Entrevista amb el Cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona En aquesta edició de A 4 Bandes, el programa rep a José María de Goya, màxim responsable de la Guàrdia Urbana de Tarragona, per repassar l'actualitat de la seguretat ciutadana, la gestió del trànsit i el paper social de la policia local. Perfil Personal i Professional • El senyor De Goya és militar de carrera en excedència. Es va incorporar a la Guàrdia Urbana per motius familiars i personals després de casar-se a Catalunya. • Destaca la seva visió de la professió des del compromís amb el servei públic i la família. Competències i Gestió de la Seguretat • Competències exclusives: Trànsit, accident Elijah i policia administrativa derivada de les normes locals. • Violència de gènere: S'explica el servei d'atenció a les víctimes en col·laboració amb Serveis Socials, operatiu de 19h a 02h, horari de màxima incidència segons les estadístiques. • Policia de proximitat: L'intendent subratlla que l'èxit de la policia de barri no és només la presència física, sinó la capacitat de captar les demandes reals dels veïns. Civisme, Trànsit i Imatge Pública • Es discuteix la percepció "antipàtica" de la policia a causa de les multes i la grua. De Goya defensa que l'actitud ha de ser professional però recorda que el ciutadà sovint aparca de forma irregular sense pensar en el col·lapse o en les persones amb mobilitat reduïda. • > "L'èxit estaria si s'aconseguís trobar una intersecció absoluta entre l'esforç de la Guàrdia Urbana i les demandes dels veïns." Projectes i Futur • Nova Caserna: Es confirma la necessitat urgent de noves dependències a la zona de Joan XXIII, ja que les actuals són precàries i petites. • Entorn escolar: S'ha implementat la figura d'un interlocutor policial per a cada centre educatiu per canalitzar problemes com l'absentisme o el tràfic de substàncies. El Qüestionari Final L'entrevista conclou amb un test personal on el convidat revela aspectes més humans: • Considera la creació de la Diada de la Guàrdia Urbana (11 de desembre) com un dels seus moments professionals més gratificants. • Defineix la seva relació amb l'alcalde Nadal com de subordinació professional i "bon rotllo" necessari per a la gestió municipal.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
41'
Pitu Rovira: Cultura, Ciutat i la Tarragona en Blanc i Negre
Una vida dedicada als llibres i la ciutat En aquesta edició del programa, comptem amb la presència de Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona i una figura cabdal en la dinamització cultural de la ciutat. La conversa transcorre per diversos eixos que van des de la seva faceta com a impulsor d'iniciatives literàries fins a la seva visió crítica de l'evolució urbana i social de Tarragona. Iniciatives culturals i gastronòmiques L'entrevistat rememora els inicis d'iniciatives que avui són referents, destacant la seva capacitat d'innovació en moments on tot estava per fer: • L'origen de Lletres a Taula: una combinació de gastronomia i literatura que va néixer de converses informals. • La creació del Premi Tinet: pioner en l'ús del correu electrònic per a la recepció de textos literaris fa més de dues dècades. • La necessitat de reinventar-se constantment per cridar l'atenció de l'exterior. L'evolució de Tarragona: Del blanc i negre al tecnicolor Rovira descriu el pas d'una ciutat grisa i petita cap a l'actualitat, marcada per la industrialització i el creixement dels barris: • La Tarragona del 68-70 com a punt d'inflexió amb l'arribada de la petroquímica. • La reivindicació dels barris, que van haver de lluitar per serveis bàsics com el clavegueram. • La crítica a una societat que sovint espera que l'Ajuntament ho solucioni tot en lloc de prendre la iniciativa. La Festa Major i el sentiment de pertinença Es discuteix profundament la transformació de Santa Tecla i actes tan emblemàtics com la Baixada de l'Àliga: "La Baixada de l'Àliga va néixer d'una necessitat i fins i tot d'una certa 'gamberrada' per traslladar la bèstia d'un local a un altre." • El creixement de la participació ciutadana i el risc de massificació. • La crítica als preus elevats durant les festes, que fomenten fenòmens com el botellot. Política i compromís social Pitu Rovira explica per què ha rebutjat diverses propostes per entrar en política activa: • La seva forta oposició a la disciplina de vot, la qual considera incompatible amb el seu caràcter. • El desgast de les figures polítiques que s'eternitzen en els càrrecs i la pèrdua de la democràcia interna dins els partits. Recomanacions i anècdotes personals En el darrer tram, la conversa es torna més íntima: • Recomana la lectura de "Les veus del Pamano" de Jaume Cabré, un llibre que el va deixar pinçat. • Comparteix la seva passió per la muntanya, especialment pel Pallars i la Pica d'Estats, com a llocs per trobar silenci i tranquil·litat. • Proposa millores urgents per a la ciutat, com el paviment de la Rambla i la restauració de la barana del Balcó del Mediterrani.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
42'
Activisme i realitat LGTBI amb Cristina Fernández
L'activisme LGTBI i l'experiència personal L'episodi compta amb la presència de Cristina Fernández, arqueòloga i activista veterana del moviment gai, lesbià, bisexual i transsexual. Durant la conversa, s'aprofundeix en les dificultats de la seva trajectòria personal i la seva lluita col·lectiva. El procés de "sortir de l'armari" • Cristina explica la seva experiència personal amb una família catòlica i tradicional. Destaca que, tot i que mai se'n va parlar explícitament fins a l'aprovació de la llei de matrimoni, la seva orientació era una realitat evident. • Reflexiona sobre la importància de l'acceptació familiar i com la falta de comunicació pot generar un sentiment de solitud o la necessitat de mentir durant la joventut. L'activisme i la lluita contra l'homofòbia • Es repassen els inicis de Cristina a Madrid durant els anys 90, una època marcada per agressions físiques de grups d'extrema dreta i la necessitat de protecció policial en actes universitaris. • L'activista assenyala que l'homofòbia no és només externa, sinó que també existeix de manera subtil dins de grups progressistes i fins i tot dins del propi col·lectiu LGTBI (lesbofòbia i plomofòbia). Reivindicació i visibilitat social El significat de l'Orgull i la imatge mediàtica • Es discuteix l'origen de la celebració de l'Orgull Gai (Stonewall, 1969) i la seva funció com a eina de visibilitat. • Cristina critica que els mitjans sovint només mostren la part de "carnaval" o espectacle, ignorant les milers de famílies i persones que hi participen de manera convencional, la qual cosa dificulta la normalització real. Avanços jurídics vs. realitat quotidiana • Tot i l'aprovació de la Llei de Matrimoni Homosexual, es denuncien casos recents de violència i discriminació en l'àmbit laboral i escolar (bullying). • > "L'homofòbia existeix i molt; ens arriben casos terribles a l'associació que no surten als mitjans." Institucions i societat • Es debat el paper d'institucions com l'Església Catòlica i partits polítics com el PP, assenyalant la jerarquia eclesiàstica com un dels principals focus de resistència a la igualtat. • Finalment, es destaca la necessitat de continuar treballant en l'educació des de la base per trencar els estereotips de gènere i orientació sexual.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
47'
Entrevista a Joan Miquel Nadal: Política, Urbanisme i Ciutat
Debat sobre la Trajectòria Política i l'Alcaldia L’alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, reflexiona sobre els seus disset anys al capdavant de l'ajuntament. Admet que la seva anterior comunicació sobre la retirada política va ser un error estratègic per l'antelació amb què es va fer. Reformes Legislatives Proposades Nadal proposa dues modificacions estructurals en la legislació municipal per evitar l'estancament en els càrrecs publicis: • Ampliació de les legislatures a cinc o sis anys. • Limitació de mandats a un màxim de dues legislatures. "Si la gent cregués que jo m'he apoltronat, no m'hagués votat. Reclamo el reconeixement de la intel·ligència del votant." Projectes Urbanístics i Barris Es discuteix la gestió dels barris de Tarragona, especialment pel que fa a les infraestructures i serveis: • Bona Vista: Defensa de les inversions en rotondes i el nou complex esportiu amb piscina. • Casc Antic: L'alcalde manté el seu compromís amb la peatonalització, malgrat les queixes individuals d'alguns veïns i comerciants. • Façana Marítima: Es destaca la importància del conveni amb la Generalitat de Catalunya per desbloquejar aquest projecte estratègic, evitant solucions provisionals com passos subterranis que podrien retardar el pla general. Conflictes Institucionals i Equipaments El Banc d'Espanya i el Subdelegat del Govern Nadal critica durament la gestió de l'edifici del Banc d'Espanya, negant les afirmacions del subdelegat sobre la falta de peticions oficials per part de l'Ajuntament. L'alcalde insisteix que l'edifici hauria de tenir un ús ciutadà o museístic i no servir per ampliar oficines administratives de l'estat. L'Escola Oficial d'Idiomes (EOI) Es defineix com un debat ingenu el trasllat de l'EOI. Nadal afirma que la direcció del centre es resisteix a abandonar la Rambla, malgrat que l'Ajuntament ha posat sobre la taula diverses alternatives per millorar les instal·lacions. Gestió de l'Esport: El Nàstic L'alcalde expressa el seu malestar amb el Consell d'Administració del Nàstic. Reclama un reconeixement a la tasca municipal i al suport econòmic històric de l'Ajuntament (uns 100 milions de pessetes anuals). Defensa la transparència en la venda d'accions i subhastes públiques del club. Visió de Futur i Model de Ciutat Nadal aposta per una Tarragona que no superi els 175.000 habitants per garantir-ne la governabilitat i el civisme. Compara el seu model de ciutat ideal amb localitats de la costa francesa com Canes o Nissa, basat en la qualitat de vida i una classe mitjana forta.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
46'
Entrevista a Núria Meronyo: Vocació i tasca social
Una vida dedicada als altres Aquesta conversa a Tarragona Ràdio ens apropa a la figura de Núria Meronyo, una monja vedruna que ha dedicat la seva vida a treballar amb col·lectius desfavorits. Durant l'entrevista, la Núria explica com la seva vocació no és només religiosa, sinó profundament social, centrada en l'acompanyament a persones en situació de pobresa i exclusió. Els inicis i la vocació social • La Núria és originària de Sitges, però la seva vocació va néixer a Sabadell en veure la manca de cultura i oportunitats dels joves de barri. • Als 21 anys va decidir entrar al convent, malgrat la incomprensió inicial de la seva família. • Defensa que ser monja és la seva manera de realitzar-se: "M'agrada i m'ho he passat molt bé i m'he realitzat." Trajectòria en barris i missions L'entrevistada repassa els llocs on ha deixat empremta: • Barri de l'Esperança (Tarragona): On va treballar durant uns 18 anys amb la comunitat gitana fins a la desaparició del barri. • Veneçuela (Estado Sucre): Una etapa marcada per l'emoció de compartir el poc que tenien els pescadors i malalts. • Ceuta: On va viure l'experiència de l'acollida a la frontera, rebent persones subsaharianes que saltaven la tanca. Reflexions sobre la pobresa i l'acollida La dignitat per sobre de la misèria La Núria destaca que la gent pobra té una facultat especial per sortir-se'n. Per a ella, no es tracta de conformisme, sinó de valorar el que es té (el valorisme). Critica els estereotips socials i subratlla que el racisme sol néixer de la por i la sensació d'amenaça. L'idioma com a pont Actualment a Reus, treballa en l'alfabetització d'immigrants magribins, destacant que l'aprenentatge del català i el castellà és la seva principal eina d'integració i supervivència. Una monja de paisà L'entrevista conclou mostrant una dona que no utilitza hàbit ni signes externs ostentosos, centrant el seu testimoni en la felicitat, la pau i l'estimació cap als altres, especialment cap als infants.
Arxiu Sonor 2005 El Matí de Tarragona Ràdio
19 de juny del 2005
45'
Entrevista a Albert Ballbé: Cultura, Festes i Política a Tarragona
Títol de la Secció Principal: Gestió Cultural i Festiva El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Albert Ballbé, inaugura l'espai A quatre bandes. Durant la conversa, es debaten les competències de la seva regidoria i la voluntat d'evitar el dirigisme polític en la cultura local. Gestió de la Regidoria de Cultura • Ballbé explica que la missió principal és dinamitzar l'activitat cultural i donar suport a entitats externes mitjançant subvencions i cessió d'espais. • Es destaca la preparació del nou Pla Cultural de Tarragona, que serà dirigit per professionals de prestigi independent de colors polítics. • Admet mancances en la difusió de les activitats, tot i que subratlla que espais com el Metropol tenen programació diària. Les Festes de Santa Tecla i Sant Magí • En la seva faceta com a Magí de les Timbales, Ballbé comparteix anècdotes sobre la duresa física de portar nens al cavall i la tradició del seu vestuari centenari. • Es discuteix la polèmica amb les colles de grallers i els canvis en la diada castellera, defensant el dret dels ciutadans a veure colles de gran nivell. • Sobre la sàtira dels Dames i Vells, el regidor afirma: "Un regidor que no surti criticat vol dir que ha fet un programa pla; la crítica és legítima, però ha de tenir un límit ètic." Projectes de Ciutat i Urbanisme El futur del Teatre de la Rambla i la Tarragona Film Office • S'explica el retard en les obres del teatre degut a les complexes negociacions amb el Ministeri de Defensa per l'adquisició de terrenys. • Es presenta la Tarragona Film Office com una eina per facilitar rodatges i atreure productores, simplificant la burocràcia municipal. La Façana Marítima i el Conveni amb la Generalitat • Ballbé valora el conveni d'intencions signat amb el Conseller en Cap, Josep-Lluís Carod-Rovira, com un pas endavant tot i ser "paper mullat" inicialment. • El projecte pretén integrar el ferrocarril i obrir la ciutat al mar, un repte tècnic i econòmic que requereix la implicació de l'Estat i la Renfe. Trajectòria Personal i Reflexions Polítiques • Es repassa la seva experiència com a Senador, defensant la cambra alta com un espai de revisió legislativa necessari per al fair play polític. • L'entrevista clou amb detalls personals: el seu càrrec de vicecònsul honorari del Brasil, la seva afició a la guitarra i les seves cançons preferides de Joan Manuel Serrat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
21'
50è Aniversari de la Parròquia de Sant Pau a Tarragona
Celebració del Cinquantenari de la Parròquia de Sant Pau La parròquia de Sant Pau de Tarragona inicia els preparatius per commemorar els seus 50 anys d'història a la ciutat. Aquesta celebració, que arrencarà oficialment al gener, no pretén ser només un seguit d'actes extraordinaris, sinó un reconeixement a la vida quotidiana i al compromís ciutadà d'una comunitat molt activa. Eixos Principals de l'Aniversari El programa d'actes s'ha estructurat en tres etapes i destaca per la seva voluntat d'obertura: Diàleg Fe i Vida: Es busca que l'activitat parroquial tingui un relleu cultural i social a Tarragona, potenciant la relació entre la teologia i el dia a dia dels ciutadans. Compromís Social: La vinculació amb Càritas i el servei "Finestra al Món" subratllen l'opció preferent pels més pobres i la dimensió universal de la fe. Protagonisme dels Joves: S'ha destacat l'impuls de les noves generacions, que han liderat iniciatives com el sopar solidari de Càritas. Activitats Destacades L'agenda inclou propostes tan diverses com: Missa d'Inauguració: Presidida per l'arquebisbe el 16 de gener. Formació i Cultura: Xerrades sobre Sant Pau a càrrec de Mossèn Aragonès i Armand Puig, a més d'una ruta cultural pels llocs paulins de la ciutat. Viatges Formatius: Rutes espirituals i culturals a Grècia, Turquia i Roma. Assemblea Parroquial: Una trobada reflexiva al final del cinquantenari per recollir el llegat de l'experiència. "L'acte extraordinari consisteix a donar relleu a les coses ordinàries de cada dia." Finalment, s'ha posat en valor la visió de futur que va tenir la parròquia en instal·lar-se a la zona de la Rambla, passant de ser uns afores a convertir-se en el centre neuràlgic de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
13'
Aventura i ciència al Parc Infantil de Nadal
El Parc de l'Aventura i els Viatges Fantàstics El regidor de Joventut i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta la nova edició del Parc Infantil de Nadal al Moll de Costa. Enguany, el certamen se celebra sota el lema "El parc de l'aventura i els viatges fantàstics: de la ciència a la ficció", una temàtica que uneix dues efemèrides clau: El centenari de la teoria de la relativitat d'Albert Einstein. El centenari de la mort de l'escriptor Jules Verne. L'objectiu principal és que els infants d'entre 2 i 14 anys puguin aprendre mentre es diverteixen a través d'una decoració i unes activitats completament tematitzades. Activitats i Espectacles Destacats El parc ofereix una programació densa i variada per evitar les aglomeracions i garantir l'entreteniment: Espectacles diaris: Es realitzaran més de 55 representacions durant els 10 dies del parc, amb la participació de companyies de ressò internacional. Tallers temàtics: Destaquen el planetari, el taller de peixos voladors (homenatge a Verne), el de ciència divertida, globoflèxia i fang. Atraccions de fira: S'han renovat els formats d'altres anys per oferir noves experiències als visitants. Informació Pràctica i Accés El recinte estarà obert del 23 de desembre al 3 de gener (un dia més que l'any anterior), amb horaris de matí i tarda. El regidor recomana especialment l'assistència als matins: "Recomanem molt especialment el matí, perquè a banda que l'entrada és més barata (dos euros), hi trobareu menys aglomeració de gent." Compromís Social i Entitats El parc no és només un espai lúdic, sinó també un punt de trobada per a la societat civil i la solidaritat. Enguany es farà una recollida de bicicletes en col·laboració amb el Club Rotary de Tarragona per enviar-les a una missió a les Filipines.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
15'
Eleccions al Col·legi d'Advocats de Tarragona
Jornada Electoral a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Tarragona (ICAT) El programa analitza la jornada electoral al Col·legi d'Advocats de Tarragona, on uns 900 professionals estan cridats a les urnes per elegir el nou Degà i vuit membres de la Junta per als propers tres anys. L'entrevista compta amb la presència de l'actual degà i candidat a la reelecció, Antoni Vives, davant l'absència de l'altre candidat, Enric Balaguer. Eixos del Programa Electoral d'Antoni Vives La candidatura de Vives es basa en la continuïtat de projectes iniciats i s'estructura en tres grans pilars: El Col·legi com a institució: Centrat en la reestructuració interna i la modificació dels estatuts. El Col·legi i el col·legiat: Potenciació de la formació continuada (amb més de dos cursos setmanals), beques per a joves advocats i la creació d'una fundació d'ajuda social per a la tercera edat. El Col·legi i la societat civil: Voluntat de ser una veu que creï opinió i ajudi els col·lectius vulnerables. Millores i Reivindicacions Professionals Durant l'entrevista es tracten temes clau per a l'exercici de l'advocacia a la demarcació: Dignificació del Torn d'Ofici: Vives destaca increments d'entre el 18% i el 35% en els mòduls de pagament durant el seu mandat, tot i que reconeix la necessitat de seguir pressionant la Generalitat a través del Consell de l'Advocacia Catalana. Infraestructures: Es preveu la solució definitiva a la manca d'espai amb el nou Palau de Justícia per al 2008. Atenció al Ciutadà: Anunci de la creació d'una nova oficina per canalitzar suggeriments i queixes de la ciutadania. "La veu de l'advocacia no ha de ser de reivindicació política, sinó una veu de crear opinió a la societat i d'ajudar als més necessitats."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
8'
Campanya solidària de recollida de joguines de la URV
Iniciativa solidària de la URV per Nadal L'entitat URV Solidària ha posat en marxa una generosa campanya de recollida de joguines destinada a infants de la demarcació de Tarragona. Aquesta acció es divideix en dues línies d'actuació ben diferenciades segons l'estat del material recollit: Joguines noves: Es destinen directament a la Creu Roja, seguint els seus criteris de selecció (que no siguin bèl·liques ni tinguin piles). Joguines de segona mà: S'entreguen als nens i nenes del centre d'educació especial Solc de Tarragona. La festa dels Reis Mags al centre Solc Un dels moments més emotius de la campanya tindrà lloc el proper dimecres, quan els voluntaris de la universitat es disfressaran de Reis Mags per fer una cavalcada anticipada al centre Solc. El procés és molt curat: el grup de voluntaris, format per unes 20 o 30 persones, s'encarrega de classificar, netejar i embolicar cada regal. Cada joguina es personalitza amb el nom del nen o nena que la rebrà. L'any passat es van recollir prop de 500 joguines, permetent que cada infant en rebés dues o tres. Com participar-hi Tot i que la comunitat universitària (estudiants, professors i personal d'administració) és el motor principal, la campanya està oberta a tota la ciutadania. Les donacions es poden fer a les conserveries de les diverses facultats de la Rovira i Virgili a Reus i Tarragona: Campus Catalunya (Lletres i Jurídiques). Campus Sescelades (Educació i Psicologia). Rectorat i facultats de Medicina/Econòmiques a Reus. "Malgrat tot l'esforç que implica recollir les joguines, classificar-les i netejar-les, quan veus la cara del nen, això et compensa."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
13'
Primera Assemblea d'Infants de Tarragona al Palau de Congressos
Crònica de la Primera Assemblea d'Infants de Tarragona L'episodi d'avui se centra en la celebració de la primera assemblea d'infants de Tarragona, un esdeveniment que ha reunit prop d'un miler d'alumnes de cinquè i sisè de primària de fins a 11 escoles de la ciutat al Palau de Congressos. Aquesta iniciativa sorgeix de la voluntat de consolidar Tarragona com una Ciutat Educadora i respondre a les demandes del Consell Escolar Municipal. Desenvolupament de la jornada i objectius La tinent d'alcalde d'Ensenyament, Carme Duc, ha destacat l'excel·lent comportament dels infants i la importància de donar-los veu i vot en els assumptes municipals. Els punts clau del procés han estat: Treball previ: Els alumnes han dedicat un trimestre sencer a fer una investigació de camp sobre l'estat dels seus centres. Manifestos i compromisos: Cada escola ha preparat un document amb peticions per a l'administració i compromisos propis per millorar el seu entorn. Participació política: L'acte conclou amb una trobada amb l'alcalde per presentar-li les conclusions i formalitzar legalment el Consell dels Infants. L'experiència de l'Escola de Sant Salvador S'han entrevistat dues alumnes, la Sheila Fernández i la Sònia Hermesto, juntament amb la seva tutora Antònia Casador. Les seves principals reivindicacions inclouen: La necessitat de més fonts d'aigua al pati per evitar llargues cues. Millores en el medi ambient escolar, com la plantació de més arbres. Renovació de façanes, papereres i la solució a la falta d'espai (ús de mòduls). "Ens hem compromès a respectar i cuidar les coses que ens posaran: les façanes, les papereres noves i les fonts." Finalment, s'ha mencionat la polèmica amb l'oposició política (Iniciativa per Catalunya), tot i que el govern municipal defensa que el projecte s'ha gestionat obertament a través del Consell Escolar.