Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

769-792 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
13'
Recollida de bicicletes de Rotary Club Tarragona per a les Filipines
Iniciativa Solidària: Bicicletes per a les Filipines El Rotary Club de Tarragona ha llançat una campanya solidària sota el lema "La teva oblidada bici pot ser la seva millor eina". L'objectiu principal és recollir bicicletes usades per enviar-les a les illes Filipines (especialment a Mindanao i Manila), on serviran per a dos propòsits fonamentals: Formació professional: Els joves d'escoles de treball aprendran mecànica reparant-les. Transport bàsic: Un cop posades a punt, seran el mitjà de transport per anar a l'escola. Detalls de la Logística i Col·laboració L'entitat compta amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona i diversos col·laboradors privats. La logística inclou: Objectiu: Enviar 3 contenidors amb unes 600 bicicletes. Punts de recollida: Col·legi La Salle (Tarragona i Torreforta), Guàrdia Urbana, Santuari del Loreto i el Parc de Nadal. Altres donacions: També s'accepten eines de treball com màquines de coser o motocultors. Calendari i Cloenda La campanya s'estendrà fins al 12 de març, quan es preveu fer una gran festa de cloenda a la Rambla de Tarragona amb exhibicions de ciclisme i trial. "La teva oblidada bici pot ser la seva millor eina."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Tradicions de Nadal: Els Pessebres a Tarragona
Inauguracions i Exposicions de Pessebres a Tarragona Aquest dissabte s'inauguren dues de les mostres més emblemàtiques de la ciutat: l'exposició de l'Associació Pessebrista de Tarragona i el tradicional pessebre monumental dels Xiquets de Tarragona. Tots dos projectes són fruit de mesos de treball voluntari i una gran dedicació artesanal. El Pessebre dels Xiquets de Tarragona Dimensions i materials: Es tracta d'un pessebre popular artístic d'uns 38 metres quadrats. Inclou 500 litres d'aigua per al riu, 800 quilos de pedra, 300 figures i mecanismes de moviment. Homenatge especial: Enguany el pessebre inclou una fleca nova dedicada a l'Andrés, un casteller i pessebrista de la colla que va morir recentment. Equip: Un grup d'unes 11 persones ha treballat intensament durant més d'un mes per enllestir-lo. L'Exposició de l'Associació Pessebrista Contingut: Presenten 12 diorames nous que recorren la vida de Jesús, des de l'Anunciació fins als 12 anys. Diversitat artística: Destaquen escenes amb efectes meteorològics (pluja, neu) i reproduccions arquitectòniques complexes com la Sala Capitular de Poblet o carrers d'Ascó. Sostenibilitat: L'associació es manté gràcies a les donacions d'un euro dels visitants, ja que han d'afrontar el lloguer del local durant tot l'any. El debat sobre la tradició Els convidats reflexionen sobre el futur del pessebrisme: "La nostra tradició, si no la conservem nosaltres, no la conservarà ningú." Es discuteix la influència de figures foranes com el Pare Noel davant de tradicions locals com el Tió o el pessebre. Hi ha una barreja d'optimisme per la continuïtat familiar i pessimisme pel relleu generacional entre la gent jove de 17 a 20 anys.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
12'
Campanya 'Posa't la gorra' d'AFANOC a Port Aventura
La Campanya Solidària d'AFANOC L'associació AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) organitza una nova edició de la festa solidària Posa't la gorra. Aquest esdeveniment té com a objectiu principal recaptar fons i sensibilitzar la societat sobre la realitat dels nens i nenes amb càncer i les seves famílies. Activitats a Port Aventura La celebració a Tarragona tindrà lloc aquest diumenge al parc temàtic Port Aventura, amb una previsió d'assistència de més de 10.000 persones. La jornada inclourà: Tallers infantils: Maquillatge, dibuix, estels i figures amb globus distribuïts per tot el parc. Actuacions en directe: Pallaços, el Ball de Gitanes de Reus i el grup de teatre En Obres de Tarragona. Acte central: Lectura d'un manifest reivindicatiu per part de l'associació al centre de pescadors del parc. Els Objectius de l'Entitat Segons Miguel Javaloi, delegat de l'associació a Tarragona, la malaltia d'un fill suposa un canvi radical en la dinàmica familiar. L'entitat, nascuda el 1987 a l'Hospital de la Vall d'Hebron, treballa en diversos fronts: Suport emocional: Atenció psicològica i suport de treballadors socials. Voluntariat a domicili: Formació de voluntaris per acompanyar els nens a casa i donar un respir als pares. Drets de l'infant: Reivindicar que la malaltia no aturi el dret dels nens a jugar, aprendre i créixer. "Quan un nen està malalt de càncer, ingressa tota la família a l'hospital." El Simbolisme de la Gorra El lema de la campanya neix de l'efecte visible del tractament de quimioteràpia: la pèrdua del cabell. Posar-se la gorra és un gest de solidaritat i companyerisme per normalitzar la situació i fer costat als infants que pateixen la malaltia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
L'ONCE a Tarragona: Balanç de xifres i nous projectes del cupó
Anàlisi del descens de vendes i nous reptes En una entrevista a Tarragona Ràdio, Juana Fuentes, directora administrativa de l'ONCE a Tarragona i Lleida, analitza la situació actual de l'organització després de la festivitat de Santa Llúcia. La dada més rellevant és un descens del 10% en les vendes de cupons a nivell estatal, una xifra que a Tarragona se situa entre l'11% i el 12%. Les causes principals d'aquest descens són: * L'alta competitivitat en el mercat del joc. * L'aparició de nous sorteigs com l'EuroMillions, que ofereix premis de fins a 13 milions d'euros. Estratègies de futur: El rascagnaya Per tal de revertir aquesta tendència i adaptar-se a les noves demandes dels consumidors, l'organització ha anunciat novetats per a la primavera del 2006: * El llançament de la loteria instantània (coneguda popularment com a rasca i guanya). * La implementació de terminals de punt de venda (TPV) per oferir cupons a la carta. Creixement social i serveis als afiliats Malgrat la baixada d'ingressos pel cupó, l'ONCE continua creixent en l'àmbit social: * L'afiliació augmenta un 2,5% anual, amb uns 1.020 afiliats a Tarragona. * El pressupost per a serveis socials s'incrementarà un 5% per al 2006. * L'organització ofereix un acompanyament integral: des de l'atenció primerenca fins a la integració laboral i la rehabilitació en l'autonomia personal (ús de bastó o gos pigall). "El treball és el que dignifica una persona i li proporciona la seva autonomia per tindre una vida normal." Finalment, es destaca que tots els venedors de l'organització tenen algun tipus de discapacitat i que l'ONCE, a través de la seva fundació, destina el 3% de les vendes brutes a projectes de solidaritat per a altres col·lectius.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Tor, 13 cases i 3 morts: La tragèdia real al Pirineu
Explorant la crònica negra del Pirineu El periodista Carles Porta presenta el seu llibre Tor, 13 cases i 3 morts, una obra fruit d'una investigació periodística de vuit anys que va arrencar amb el cèlebre reportatge al programa 30 Minuts. A través d'un estil narratiu proper a la novel·la, Porta reconstrueix la densa història de conflictes a la petita localitat de Tor, on la disputa per la propietat d'una muntanya estratègica ha marcat la vida dels seus pocs habitants. Els eixos de la tragèdia La disputa per la muntanya: Una propietat valuosíssima pel seu potencial turístic (estacions d'esquí) i la seva ubicació fronterera amb Andorra, clau per al contraban. Tres assassinats: La història se centra especialment en el crim de Josep Montaner Sansa l'any 1995, amo únic de la muntanya segons una sentència, i les morts violentes de 1980. Personatges reals: Destaca la figura del Palanca, un home de caràcter fort i desconfiat que simbolitza la lluita aferrissada per l'honor i la terra. Un retrat de la Catalunya profunda El llibre no només narra crims, sinó que ofereix una retrospectiva des del segle XIX sobre la vida rural i el marc jurídic de la Usucapió. Porta descriu un ambient carregat de solitud i odi, fruit de 50 anys de litigis que han transformat un paratge idíl·lic en un escenari d'esperpento i violència. "És un llibre real que està escrit com una novel·la i recull vuit anys d'investigacions i de sensacions al voltant de tres crims." L'autor conclou que l'obra ha servit de teràpia personal per alliberar-se d'una obsessió de vuit anys i destaca la bona recepció fins i tot entre els implicats reals de la zona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Activitats i tallers de natació i salvament a Camp Clar
Un nou enfocament per a les activitats aquàtiques El Patronat Municipal d'Esports, a través de les instal·lacions de Camp Clar i en col·laboració amb l'empresa Calamar Salvament, ha dissenyat un programa integral per a la temporada d'hivern. Aquesta iniciativa no només busca ensenyar a nedar, sinó oferir una educació integral que impliqui tant els infants com els seus familiars. Tallers trimestrals programats S'han planificat quatre eixos formatius principals que es desenvoluparan durant l'any: Nutrició: Dirigit principalment als pares per conscienciar sobre l'alimentació infantil saludable i evitar el consum de comida chatarra. Salvament infantil: Una aproximació pràctica per als nens perquè coneguin la figura del socorrista i aprenguin tècniques bàsiques de rescat mitjançant el joc. Prevenció a l'estiu: Formació específica sobre els riscos del medi obert (platges i rius), l'exposició solar i el contacte amb meduses. Primers auxilis i desfibril·ladors (DEA): Una sessió sobre l'ús de les noves tecnologies en reanimació, destacant que els aparells actuals són automàtics i molt senzills d'utilitzar. Pedagogia del medi aquàtic Durant la conversa, es destaca la importància de canviar la metodologia d'aprenentatge. Ja no s'utilitzen tècniques brusques per perdre la por a l'aigua, sinó que es fomenta el respecte i la adaptació progressiva: "L'important és que els nens perdin la por, però que mantinguin sempre el respecte a l'aigua, ja que mai saps què pot passar en entorns no controlats com el mar." Informació pràctica Les activitats començaran al gener, just després de les festes de Nadal. Tot i que molts tallers estan integrats en els cursets infantils, s'està estudiant la possibilitat d'obrir algunes xerrades al públic general interessat en la seguretat i la salut.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
12'
Concurs de la Via T a l'Hotel Plaça de la Font
Visita a l'establiment Hotel Plaça de la Font En aquesta edició del concurs setmanal de la Via T a Tarragona Ràdio, la unitat mòbil s'ha desplaçat fins a un dels punts més emblemàtics de la Part Alta. L'espai combina l'encant de la tradició amb unes instal·lacions totalment renovades fa poc més d'un any. Dinàmica del concurs i guanyador Després de diverses pistes que apuntaven a la comoditat, les vistes i la possibilitat de dormir i menjar en ple centre, diversos oients han intentat endevinar el lloc exacte: La Dora ha estat la primera a trucar, però ha confós l'establiment amb un altre hotel de la ciutat. La Mar s'ha acostat molt al lloc, però no ha estat capaç de dir el nom exacte de l'establiment, un requisit indispensable per guanyar. Finalment, l'Andreu ha donat la resposta correcta: Hotel Plaça de la Font, guanyant així un dinar per a dues persones. Oferta Gastronòmica i Allotjament El gerent, el José Antonio, ha explicat les característiques que fan d'aquest hotel un lloc especial tant per a turistes com per a residents: Gastronomia: Ofereixen un menú diari de cuina cassolana i catalana per 9,50 euros (inclou quatre primers, quatre segons i postre). Allotjament: L'hotel disposa de 20 habitacions totalment equipades amb aire condicionat, fusta de qualitat i una decoració cuidada. Vistes: Destaca la seva ubicació immillorable amb vistes directes a la plaça, l'amfiteatre i, fins i tot, el mar des de les plantes superiors. "Tarragona no és una ciutat dormitori de Barcelona; és una ciutat amb vida pròpia que sorprèn a tothom qui la visita." L'entrevista ha finalitzat destacant la vitalitat de la terrassa de l'hotel, especialment agradable durant les nits d'estiu i les festes nadalenques, on reben molts clients internacionals, especialment nòrdics i britànics.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
23'
Assemblea dels Infants de Tarragona i actualitat educativa
L'Assemblea dels Infants i el Projecte Educatiu El podcast detalla l'organització i els objectius de la primera Assemblea dels Infants de Tarragona, una iniciativa que neix del treball conjunt entre l'Ajuntament i diversos centres escolars. Aquest projecte busca fomentar la ciutadania responsable des de la infància. Temes principals de l'assemblea • Sostenibilitat i medi ambient: El treball es basa en l'Agenda 21 escolar i els principis de la Carta de la Terra. • Participació activa: Els alumnes han analitzat la sostenibilitat dels seus propis centres i barris. • Manifest i compromís: Cada escola presentarà un manifest a l'alcalde amb peticions concretes per millorar el municipi. Dinàmica de la jornada La jornada se celebrarà al Palau de Congressos amb la participació d'uns 1.000 alumnes de 11 escoles (5è i 6è de primària). L'acte inclou: 1. Exposició de pòsters amb els resultats de les anàlisis. 2. Mostra d'escultures realitzades amb material reciclat. 3. Acte oficial amb el consistori per signar els compromisos de continuïtat. "Volem que els nens i nenes ja siguin responsables i conscients del respecte al medi ambient i al seu entorn." Actualitat en l'ensenyament municipal La tinent d'alcalde, Carme Duc, repassa altres punts clau de la gestió educativa a la ciutat: • Llars d'infants: S'anuncia l'obertura de la llar d'infants de l'Arrabassada al gener, amb una demanda que cobreix pràcticament tota l'oferta de places. • Unitat d'Escolarització Compartida (UEC): S'ha inaugurat una nova seu per atendre joves amb risc d'absentisme, oferint-los una formació més enfocada a oficis i destreses pràctiques. • Infraestructures: Es confirma que l'Escola Oficial d'Idiomes s'ubicarà a l'antiga fàbrica de la Chartreuse i es prioritza la construcció d'un nou CEIP a la zona de Joan XXIII.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
3'
Anàlisi de 'Mestres Antics' de Thomas Bernhard
Reflexions sobre l'art i la crítica radical Aquesta conversa explora la profunditat de l'obra literària i teatral centrada en la figura d'un crític musical austríac singular, que durant 36 anys ha mantingut el ritual de seure davant del quadre L'home de la Barba Blanca de Tintoretto al Museu d'Història de l'Art de Viena. Els personatges principals Reger: El protagonista, un home que escriu pel Times i que utilitza el museu com a espai de reflexió per destil·lar una visió del món sarcàstica i brutal. L'historiador: Qui observa el protagonista amb una barreja de fascinació i complicitat ideològica. Irrsigler (el bidell): Actua com un alter ego de Reger, havent memoritzat gran part del seu discurs a força de xerrar-hi diàriament. Temes i estil de l'obra L'obra es caracteritza per un llenguatge repetitiu i singular que permet que les idees calin profundament en l'espectador. Es transita constantment entre el silenci i el riure, combinant grans discursos filosòfics amb la quotidianitat més senzilla. "És una obra que ho qüestiona tot, que ho gira tot, és una obra absolutament actual." La crítica institucional Finalment, el debat es tanca amb una reflexió sobre la vigència del text pel que fa a la situació cultural actual. Es denuncia com els Estats, lluny de protegir la cultura, la manipulen per a la seva pròpia conveniència, creant una dependència estatal de la qual és extremadament difícil escapar per sobreviure.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
L'IGEC a Tarragona: Suport als joves empresaris
L'IGEC a Tarragona: Un impuls per al jove empresari L'Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (IGEC), amb una trajectòria de 20 anys a nivell nacional, ha consolidat la seva delegació a la província de Tarragona després d'un any de funcionament. L'Anna Tarragona, presidenta de la delegació, i l'Eduard Vicente, vocal, expliquen la missió d'aquesta entitat centrada exclusivament en l'emprenedor jove fins als 40 anys. Inquietuds i serveis clau L'associació detecta que les principals preocupacions dels emprenedors no són només econòmiques, sinó també de gestió i suport emocional: Formació i experiència: La manca d'experiència pràctica en temes jurídics, de màrqueting i recursos humans és un dels grans reptes. Finançament: Especialment per a projectes que només estan sobre el paper o per a empreses amb 4-5 anys de vida que pateixen una crisi de creixement. Assessorament personalitzat: Ofereixen el servei d'autoempresa, on experts assessoren de forma gratuïta aquells que volen materialitzar una idea. Estratègia i territori L'entitat destaca la singularitat de la demarcació de Tarragona i les Terres de l'Ebre com un pol de gran activitat emprenedora. Un dels punts més rellevants és la necessitat de descentralitzar els serveis de Barcelona per apropar-los al territori, ja que el jove empresari sol patir una gran manca de temps. "L'emprenedor, el jove empresari, és l'empresari del futur." Reptes i futur De cara a l'any vinent, l'associació té com a objectiu principal organitzar el Congrés de Joves Empresaris de Catalunya a la demarcació de Tarragona, convertint-se en un interlocutor de pressió davant les administracions per unificar els punts d'informació i suport empresarial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
10'
Contractació d’infermers espanyols al Regne Unit
El programa d'internacionalització d'infermeria L'Ambaixada Britànica ha posat en marxa un programa per facilitar la contractació de personal d'infermeria format a l'estat espanyol per treballar en els hospitals públics del Regne Unit. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de cobrir el dèficit de professionals sanitaris davant l'augment de la inversió en el sistema públic de salut britànic. Condicions i avantatges de l'oferta El programa ofereix un paquet de beneficis molt atractiu per als joves graduats: Contracte professional: Contracte inicial de dos anys amb possibilitat de pròrroga indefinida. Condicions econòmiques: Salari base d'uns 29.000 euros, a més de complements per torns de nit i hores extres. Suport logístic: Inclou allotjament, bitllet d'avió i ajuda en la tramitació de la col·legiació professional. Desenvolupament personal: Aprenentatge d'un idioma, immersió cultural i creixement professional en equips multidisciplinars. Diferències entre el sistema espanyol i el britànic L'entrevista destaca el contrast en les condicions laborals entre els dos països: Precaritat a casa nostra: A Catalunya i a la resta de l'estat, els nous graduats sovint es troben amb contractes temporals molt curts i inestabilitat laboral. Ràtio infermer-pacient: Al Regne Unit, la ràtio és més baixa, el que permet un millor desenvolupament de les competències autònomes de l'infermer. Reconeixement professional: "Allí senten que la seva professió està més valorada i que formen part real d'un equip multidisciplinar on la seva veu compta per a l'alta dels pacients." Formació d'elit a Tarragona Es posa de manifest l'alta qualitat de la formació acadèmica dels alumnes de Tarragona. El prestigi tècnic i la qualitat humana dels infermers espanyols fan que siguin altament demandats no només pel Regne Unit, sinó també per països com França, Itàlia i Portugal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Activitats i Festival de Nadal de la Gent Gran a Tarragona
Celebració i Vitalitat a la Gent Gran de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Juan Martínez Manzano, membre de l'Executiva del Consell Municipal de la Gent Gran, explica la intensa activitat que es duu a terme a les llars municipals de la ciutat i el gran tancament de l'any amb la festa de Nadal al Teatre Metropol. Les Llars com a Espai de Convivència Tarragona disposa d'unes 14 llars municipals, a les quals se sumen entitats com la Caixa i diverses associacions. Aquests espais són fonamentals per a la gent gran perquè: * Ofereixen tallers i activitats com pintura, ganxet (bolillos), ball de saló, ioga, informàtica, petanca i teatre. * Organitzen competicions de jocs de taula (botifarra, dominó, tute, escacs, parxís). * Fomenten la socialització i eviten l'aïllament, creant cercles d'amistat que van més enllà del barri. El Paper Social i la Gratuïtat del Transport Un dels punts clau destacats per en Juan és la importància de l'autobús gratuït, que permet una gran mobilitat entre barris: "Tenir l'autobús gratis és la vida més gran que ens han pogut donar... ens permet moure'ns per totes les llars i conèixer gent." L'entrevistat també reivindica el paper de la gent gran com a pilar de la societat actual, exercint de cangurs dels nets i oferint suport econòmic i voluntariat, accions que sovint no es reconeixen prou. El Festival al Teatre Metropol Com a culminació de l'any, s'organitza un festival obert a tota la ciutadania on es mostren les habilitats artístiques apreses: * Actuacions: Grups de teatre, ranxeres i el debut d'un grup d'havaneres. * Objectiu: Demostrar que l'aprenentatge és possible a qualsevol edat i que es pot recuperar el temps que no es va tenir durant la joventut. * Relació intergeneracional: Inviten la gent jove a assistir-hi per veure la seva il·lusió i feina.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
5'
Vaga de taxistes a Tarragona per la seguretat
Aturada de taxistes en protesta per la inseguretat Els taxistes de Tarragona s'han sumat a una aturada a nivell estatal per mostrar el seu dol i rebuig davant l'assassinat d'un company a Bilbao. La concentració, que té lloc al carrer Pere Martell, serveix per visibilitzar la creixent situació de perill que viu el sector, especialment durant els torns de nit. Reivindicacions principals Enduriment de la llei: Sol·liciten que el Codi Penal sigui més sever per tal que els crims contra els professionals no quedin impunes. Mesures de seguretat física: Es demanen ajudes per instal·lar mampares de seguretat, tot i que presenten inconvenients com l'alt cost (unes 200.000 pessetes) i la manca d'espai en els vehicles actuals. Tecnologia de l'emergència: La implementació de sistemes de GPS connectats al 112, tot i que alguns ja en porten, critiquen que el funcionament encara és massa lent. Impacte en el servei "Cada vegada hi ha més perill anar amb el taxi... la gent procura treballar més de dia que de nit perquè et veus més impotent amb la seguretat." L'aturada s'ha mantingut fins a la una del migdia, respectant únicament els serveis mínims, i s'ha estès per tota la demarcació, incloent ciutats com Reus i Barcelona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
6'
2005-12-13 UM AMINISTRACIO 1 LOTERIA
Panorama del Sorteig de Nadal a Tarragona En Pere Sanz, responsable de l'administració número 1 de Tarragona, analitza la campanya de la Loteria de Nadal d'enguany. Tot i que les vendes locals s'han mantingut estables o han baixat lleugerament, s'ha detectat un increment molt notable de compradors forasters provinents de Barcelona, Lleida, Girona, Terol i Saragossa. L'impacte d'Internet i la cerca de números La tecnologia ha canviat la manera en què els compradors interactuen amb l'administració: * Molts clients utilitzen el web oficial de Loteries per localitzar números concrets. * Es fan reserves telefòniques i molta gent es desplaça expressament a la ciutat per recollir el seu dècim. * La venda comença al juliol, aprofitant el flux de turistes i visitants durant l'estiu. Les terminacions més buscades Aquest any, el gran protagonista ha estat el número 5. Aquest èxit s'atribueix a dos factors principals: 1. L'any corrent (2005). 2. El naixement de la infanta Leonor (filla de Letícia), que ha incentivat la petició d'aquesta terminació. També destaca l'interès per números considerats "lleigs" visualment, com el 60.007, que ha tingut una gran demanda inesperada. Històric de premis i anècdotes Pere Sanz recorda que, tot i la creença popular que a la ciutat no toca mai res, Tarragona ha repartit segons premis de Nadal i el primer premi de la Loteria del Nen en dues ocasions. "L'únic premi que no s'ha donat mai a Tarragona és la Grossa de Nadal, tots els altres sí que han caigut." Com a anècdota curiosa, un supervivent d'una explosió de gas a la ciutat va ser l'encarregat d'escollir el número per a tota la seva empresa, buscant que la seva bona sort es transmetés al dècim triat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Eduardo Soutullo guanya el Premi de Composició de Tarragona
Eduardo Soutullo, premiat a la XIII edició del certamen El compositor gallec Eduardo Soutullo s'ha proclamat guanyador de la tretzena edició del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona. El guardó, que destaca pel seu prestigi i dotació, inclou: Un premi en metàl·lic de 12.021 euros. L'estrena de l'obra durant el Festival d'Estiu de Tarragona de l'any vinent. La interpretació a càrrec de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Detalls de l'obra i el veredicte L'obra premiada és una composició simfònica per a gran orquestra amb una durada aproximada de 15 minuts. Soutullo descriu la seva creació com una peça que cerca nous aspectes del so sense situar-se en l'avantguarda extrema. Per la seva banda, Zulema de la Cruz, membre del jurat, ha destacat la dificultat de la tria: "Perquè set jurats internacionals es posin d'acord entre 165 partitures, l'obra ha de tenir molts valors i complir gustos molt diversos." Prestigi internacional del concurs El premi s'ha consolidat com un referent mundial en l'àmbit de la música culta per diversos factors: Alta participació: S'han presentat 185 treballs de 35 països diferents, incloent-hi l'Austràlia. Qualitat del jurat: Format per set professionals de diverses nacionalitats amb perspectives musicals variades. Consolidació: Amb tretze anys d'història, es considera un dels certàmens més importants a nivell internacional. Reflexions sobre el panorama musical Eduardo Soutullo ha aprofitat l'entrevista per reflexionar sobre la situació de la música contemporània a Espanya. Tot i l'alt nivell de les noves generacions de compositors, lamenta la manca de continuïtat de les obres després de les estrenes, ja que poques vegades passen a formar part del repertori estable de les orquestres.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
10'
L'art com a via de reinserció a Tarragona
La ceràmica com a eina rehabilitadora El Centre Penitenciari de Tarragona ha inaugurat la quarta edició de la seva mostra d'art al pati Jaume I de l'Ajuntament. L'exposició, titulada "El pas del temps", no és només una exhibició de peces artístiques, sinó el resultat d'un procés profund de reinserció i millora de l'autoestima dels interns. Objectius i beneficis dels tallers La subdirectora de tractament, Misericòrdia Benavent, destaca que la finalitat transcendeix l'àmbit estètic: Reconeixement social: Permet que la ciutat vegi els interns des d'una perspectiva positiva abans del seu retorn definitiu a la societat. Habilitats socials: A través de la creació, es treballen valors fonamentals com el respecte, la convivència i la disciplina. Autoestima: Veure l'obra exposada en un espai públic suposa un gran reforç emocional per a l'intern. "Educar per a la llibertat des d'un medi tancat pot semblar una paradoxa, però realment és el que hem de fer." Una oferta formativa variada Més enllà de la ceràmica, el centre ofereix diversos itineraris per optimitzar el temps de condemna: Formació bàsica: L'escola és l'única activitat obligatòria per a aquells que no tenen el nivell mínim. Cursos ocupacionals: Fusteria, pintura, informàtica i manipulació d'aliments. Desenvolupament personal: Tallers d'educació viària i habilitats de relació. L'èxit d'aquestes iniciatives recau en la capacitat dels professionals per presentar ofertes atractives que motivin els interns a participar voluntàriament, evitant la passivitat durant el compliment de la pena.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Situació política i urbanística a Tarragona amb Josep Fèlix Ballesteros
Balanç del Mandat i Crítica al Govern Municipal El portaveu del PSC a Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ofereix una visió crítica sobre l'estat de la ciutat quan falta un any i mig per a les eleccions municipals. Defineix la situació actual com una "aturada de la dinàmica municipal" provocada, segons ell, per un equip de govern (CiU i PP) que no té un rumb clar. El Pla General d'Ordenació Urbana (POUM) Ballesteros denuncia el bloqueig del Pla General, una eina clau que porta sis anys de retard. Els punts principals de la seva crítica són: Manca de documentació: Afirma que només es coneix el 20% del projecte real, malgrat que l'alcalde Nadal sosté que l'oposició en té el 80%. Absència d'informes clau: Falten encara els estudis econòmic-financers, de sostenibilitat, de mobilitat i l'informe social sobre l'habitatge. Discrepàncies territorials: El PSC es mostra contrari a urbanitzar zones properes a la Mora i el Mèdul per motius de sostenibilitat econòmica i falta de serveis. "Aquest pla defineix el que ha de ser la ciutat de la propera dècada i portem sis anys esperant." Grans Projectes i Infraestructures L'entrevista repassa diversos projectes estratègics per al futur de Tarragona: Façana Marítima: Ballesteros critica la inacció de l'Ajuntament. Tot i els convenis signats, considera que no s'ha presentat un projecte real ni s'ha negociat amb Madrid ni Barcelona, a diferència de l'Autoritat Portuària que sí que està fent els deures. Variant de l'A-340: Tot i les queixes veïnals, celebra que s'estan complint els terminis de licitació i que hi ha perspectives positives per minimitzar les afectacions. La Chartreuse: Celebra la futura ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes i proposa crear un hotel d'entitats als espais sobrants per donar cabuda a associacions com la de músics. El Consorci del Camp i el Transport El portaveu socialista puntua amb un 1,5 sobre 10 la gestió de l'alcalde Nadal al capdavant del Consorci del Camp. Acusa l'organisme de limitar-se a gestionar vols de baix cost en lloc de planificar les infraestructures i el territori de forma conjunta per evitar que el disseny de la regió es faci des de fora. Política Municipal i Successió Respecte a la polèmica per la successió de l'alcalde Joan Miquel Nadal, Ballesteros assegura que el que realment li preocupa no és qui ocupi la cadira, sinó la paràlisi inversora de la ciutat (només s'hauria executat entre un 15% i un 20% del pressupost d'inversions).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Nova perspectiva sobre la Verge Maria a Tarragona
Revisió de la figura de Maria des d'una òptica femenina L'escriptora Núria Gómez i la regidora Maria Mercè Martorell protagonitzen una xerrada a la Casa Museu Castellarnau de Tarragona per analitzar la figura de la Verge Maria. L'acte, organitzat pels col·lectius Dones d'Avui i l'Associació Internacional de Dones en les Arts (AIMA), proposa una mirada humana i històrica que s'allunya de la interpretació purament divina o paternalista. Punts clau de la reflexió Humanització del personatge: Es pretén explorar com es va sentir Maria com a dona davant l'embaràs, el patiment i les seves responsabilitats històriques. Perspectiva de gènere: Núria Gómez reivindica la figura de Maria des d'un feminisme compromès, destacant la seva valentia en acceptar un destí que canviaria la humanitat. Context històric i social: Maria Mercè Martorell s'encarrega d'emmarcar la situació jurídica i social de les dones en l'època de Maria per entendre millor la seva rellevància. Diàleg entre tradicions: La xerrada aborda tant la visió catòlica com les interpretacions del protestantisme i l'ortodòxia. "Maria és la persona que ens pot ajudar més a reconèixer la nostra feminitat... Algú s'ha parat a pensar per què plorava, Maria?" L'acte coincideix amb la festivitat de Santa Llúcia, patrona de la vista, simbolitzant una voluntat de "dedicar una nova mirada" a un personatge central de la cultura occidental però sovint desconegut en la seva faceta més terrenal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
11'
Inauguració del nou CAP Tàrraco i seqüeles per fumigació
Inauguració i Context del Nou CAP Tàrraco Aquest dilluns s'han inaugurat les noves instal·lacions del CAP Tàrraco, situat al costat de l'hospital Joan XXIII (Sociosanitari Francolí). El centre obre amb l'objectiu de recuperar els 20.000 usuaris que havien estat redistribuïts per altres centres com Muralles i Jaume I durant els darrers dos anys. El Calvari de les Afectades per la Fumigació L'obertura d'aquest centre arriba després d'un període tràgic per a part de l'antiga plantilla. La doctora Anna Millán descriu els darrers dos anys com un "calvari complet" a causa d'una fumigació tòxica que va patir l'antic edifici. Conseqüències de salut: Moltes treballadores han desenvolupat Síndrome d'Intolerància Química Múltiple, fatiga crònica o fibromiàlgia. Invalidesa: Almenys 8 o 9 persones ja tenen reconeguda la invalidesa permanent absoluta, i entre 20 i 30 es troben en situació similar. Situació judicial: El procés penal està aturat per la marxa de la jutgessa titular, deixant les víctimes sense la compensació moral i econòmica que reclamen. "No ens deixem fumigar perquè no som cucaraches, som persones." Característiques del Nou Centre L'Amàlia Morro, directora adjunta d'Infermeria, detalla la nova infraestructura: Capacitat: Disposa de 14 consultes: 10 de medicina general, 2 de pediatria i 2 polivalents. Plantilla: L'equip actual compta amb 14 metges i 11 infermers. Horari: Servei de dilluns a divendres (8:00h a 21:00h) i dissabtes (9:00h a 15:00h). Els usuaris entrevistats mostren la seva satisfacció per la recuperació de la proximitat del servei i valoren positivament l'atenció rebuda malgrat que l'edifici encara estigui acabant de polir detalls d'instal·lació.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
9'
Premi a la Normalització Lingüística per a Mobles Vilavella
Reconeixement a la trajectòria en català L'establiment Mobles Vilavella ha estat guardonat amb el premi a la normalització lingüística en l'àmbit socioeconòmic de Tarragona. Aquest reconeixement, que arriba a la seva catorzena edició, premia les empreses que utilitzen el català de manera habitual i natural en la seva activitat comercial. Punts clau de l'entrevista Naturalitat i tradició: Toni Rebull destaca que des de la fundació de l'empresa l'any 1982, l'ús del català ha estat una tria natural i no imposada, facilitada pel caràcter familiar del negoci. Ús integral de la llengua: El guardó no només valora l'atenció al client, sinó també tota la gestió administrativa: retolació, facturació, rebuts i comunicació amb proveïdors. Valor afegit: Santiago Pallas subratlla que introduir el català al comerç aporta un valor diferencial i ajuda a la cohesió social. Pedagogia i lleis: Tot i que algunes empreses ho fan per compliment legal, l'objectiu dels premis és fer pedagogia per convertir el català en la norma habitual en el món dels negocis. El futur del sector i la llengua "Pensem que introduir el català dintre del comerç i dintre de l'empresa dona valor afegit a la seva empresa." L'acte de lliurament oficial es preveu per al proper mes de febrer, coincidint amb la Nit del Comerç, per tal d'integrar el reconeixement dins del sector econòmic de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
17'
Salutació nocturna continuada
Resum de la sessió Aquesta gravació consisteix en una repetició constant de la salutació "Bona nit" al llarg de tota la seva durada. No s'ha detectat cap altre contingut informatiu o variació en el missatge transmès. Característiques de la interacció Repetitivitat: L'única frase pronunciada és una salutació estàndard. Cadència: Les expressions es produeixen en intervals regulars d'aproximadament 30 segons. Absència de diàleg: Tot i la presència d'interlocutors, no s'estableix una conversa estructurada. "Bona nit" En conclusió, el document és un registre de cortesia nocturna reiterada sense cap desenvolupament temàtic addicional.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
10'
L'administració local en l'era digital amb Jordi Pericàs
Introducció i context L'entrevista se centra en la jornada de debat sobre l'administració local en l'era digital, organitzada per l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació, Vodafone i el Consorci Local Red. Jordi Pericàs, director general d'aquest consorci, explica la importància d'adaptar les institucions a les noves tecnologies. Què és Local Red? Fundat l'any 1997, el Consorci Local Red té com a objectiu principal: - Ajudar els ajuntaments catalans en la implementació de les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació). - Gestionar l'impacte tecnològic en la governança municipal. - Analitzar la ràpida evolució de fenòmens com la telefonia mòbil i Internet. Transformació de la relació amb el ciutadà Pericàs destaca que la tecnologia ha passat de millorar l'eficiència interna a transformar radicalment la relació amb la ciutadania: - Transparència: L'administració pot oferir més informació de manera oberta. - Tramitació en línia: Es redueix la necessitat de presència física a les oficines gràcies a la xarxa i els SMS. - Alfabetització digital: Tot i que els menors de 30 anys són nadius digitals, encara hi ha un 50% de la població que necessita formació per superar la reticència tecnològica. El futur: Qualitat de vida i TDT El futur de l'administració digital no s'ha de veure només com un guany de productivitat, sinó com una millora en la qualitat de vida. "Aquestes tecnologies han de servir per millorar la qualitat de la vida de la ciutadania." Un element clau destacat és la TDT (Televisió Digital Terrestre), que introduirà la interactivitat a través del canal de retorn (línia telefònica), permetent oferir serveis públics directament a través del televisor.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
22'
Reobertura del CAP Tàrraco i nous projectes de salut a Tarragona
La reobertura del CAP Tàrraco i el deute amb el personal L'episodi se centra en la normalització de les instal·lacions del CAP Tàrraco després d'un període llarg d'incidències. El director de Salut, Josep Maria Sabater, destaca que aquesta obertura permet unificar serveis i millorar l'atenció abans de la campanya d'hivern. No obstant això, subratlla que no es pot parlar de punt i final fins que se solucioni la situació dels treballadors afectats per les intoxicacions de l'any 2004. Aspectes clau de la reobertura: Recuperació d'usuaris: Es preveu que el centre recuperi els 20.000 usuaris que, per proximitat, s'havien desplaçat al CAP Jaume I. Millora del servei: Les noves instal·lacions permetran una millor gestió de la cronicitat i una major motivació per als professionals. Campanya informativa: Es realitzaran accions directes per informar la ciutadania de la tornada a l'activitat. Mapa sanitari i infraestructures de futur Es detalla l'estat d'altres centres i projectes imminents a la demarcació de Tarragona: * Barri de Sant Salvador: Es preveu un nou CAP per a l'estiu del 2007, que inclourà una base d'ambulàncies permanent de 24 hores. * Parc Sanitari de Camp Clar: Projecte a mig termini (2-3 anys) per ubicar un Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) que alleugi la saturació de Torreforta i l'Hospital Joan XXIII. * Hospital Sociosanitari Francolí: Obertura imminent de 150 llits i un hospital de dia per a malalties neurodegeneratives. Pla d'urgències i campanya d'hivern Davant l'arribada del fred i la grip, el Departament de Salut ha reforçat els recursos assistencials: * Hospital Joan XXIII: L'any 2006 començaran les obres per a unes noves urgències més resolutives i un edifici de consultes externes. * Campanya de vacunació: S'han distribuït 104.000 dosis, cobrint gairebé el 70% de la població de risc. * Educació sanitària: Es fa una crida a la població per confiar en l'atenció primària abans d'anar directament a les urgències hospitalàries per patologies lleus. "La salut també és responsabilitat de cadascú i hem d'aprendre a utilitzar el millor recurs possible."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
15 de juny del 2005
20'
Estrelles Michelin a Cambrils: Joan Bosch i Diego Campos
Reconeixement a la Gastronomia de Cambrils L'entrevista a Tarragona Ràdio reuneix dos referents del sector gastronòmic de les comarques tarragonines: Joan Bosch, del restaurant Can Bosch (que manté la distinció des del 1984), i Diego Campos, del restaurant El Rincón de Diego, qui acaba d'estrenar la seva primera estrella Michelin. L'impacte de l'Estrella Michelin Diego Campos descriu la concessió de l'estrella com una sorpresa aclaparadora i la recompensa a més de 22 anys de trajectòria. Destaca el boom mediàtic i institucional, amb felicitacions que han arribat fins i tot des de l'àmbit polític català. Joan Bosch reflexiona sobre la longevitat del seu reconeixement i celebra que Cambrils recuperi el prestigi de ser la població amb més estrelles per habitant: "L'estrella Michelin és com rebre una matrícula d'honor per part d'uns jutges especialment savis." El funcionament dels inspectors El procés de selecció de la Guia Michelin és discret i rigorós: * Anonimat: Els inspectors solen menjar sense identificar-se, tot i que de vegades es donen a conèixer un cop pagat el compte per revisar la cuina o les instal·lacions. * Criteris d'avaluació: No només es puntua el menjar (producte de primera qualitat), sinó també el servei, l'entorn, la vaixella, la cristalleria i el microclima del menjador. * Consens: Quan un establiment està a punt d'aconseguir (o perdre) una estrella, diversos inspectors visiten el local per confrontar opinions. L'hegemonia de la cuina catalana Els cuiners coincideixen que Catalunya viu un moment daurat, liderat per figures com Ferran Adrià, Santi Santamaria i Carme Ruscalleda. Aquesta excel·lència ha creat una escola de joves professionals motivats que han situat la gastronomia catalana per davant de la basca i en una posició immillorable arreu del món.