Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1177-1200 de 2763
  • Recull de salutacions nocturnes reiterades - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    22'

    Recull de salutacions nocturnes reiterades

    Anàlisi de la seqüència de salutacions Aquest document recull una seqüència de salutacions nocturnes que es repeteixen de manera sistemàtica al llarg d'un període de temps determinat. El contingut és extremadament monotemàtic i se centra exclusivament en l'intercanvi de la fórmula de cortesia habitual per acomiadar el dia. Aspectes destacats de la interacció Repetició constant: L'expressió "Bona nit" s'utilitza com a únic element de comunicació. Cadència temporal: Es Linguistics una pauta d'intervals on les salutacions apareixen i desapareixen, deixant espais de silenci. Formalitat: Es manté un to correcte i educat en tot moment. "Bona nit" En resum, el text presenta una estructura de comunicació minimalista on prima la reiteració d'una salutació estàndard en català.

  • Entrevista a Paco Morán: Retorn als escenaris i 'Matar al Presidente' - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    13'

    Entrevista a Paco Morán: Retorn als escenaris i 'Matar al Presidente'

    Paco Morán i la seva recuperació després de l'accident L'actor Paco Morán comparteix el seu estat de salut actual després del greu accident de trànsit que va patir al mes de juliol. Malgrat que encara es troba en ple procés de rehabilitació i amb algunes seqüeles físiques, destaca la seva ràpida tornada als escenaris. Morán agraeix profundament el suport rebut per part del públic, descrivint el seu retorn com un dels moments més emocionants i gratificants de la seva carrera professional, superant fins i tot rècords històrics anteriors. L'èxit del tàndem amb Joan Pera La conversa posa de relleu la sòlida relació artística entre Paco Morán i Joan Pera. L'actor confirma que no té cap intenció de treballar amb altres parelles escèniques per diversos motius: - L'immens gaudi personal i professional que sent al costat de Pera. - La creació d'un segell distintiu que el públic reconeix i busca directament. - Una dinàmica de treball on la improvisació i els canvis inesperats mantenen l'obra viva i fresca cada nit. 'Matar al Presidente' a Tarragona i homenatges L'obra que presenten al Teatre Auditori del Camp de Mar, Matar al Presidente, és una comèdia d'embolics on un assassí a sueldo (Morán) veu com el seu pla per atemptar contra el president dels Estats Units es veu frustrat per un venedor de camises (Pera) que ocupa la seva mateixa habitació d'hotel. "El resultat és que fins i tot l'autor diu: 'Escolta, és que a mi no se m'havia acudit això'. I és que són petits detalls que nosaltres anem vivint dia a dia amb el personatge." A més, Morán destaca els homenatges que reben, com la col·locació d'una placa amb el seu nom a la Placa dels Artistes de Sitges, en reconeixement a la seva trajectòria i la fidelitat del seu públic.

  • Anàlisi de la nova diada castellera de Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Anàlisi de la nova diada castellera de Santa Tecla

    Balanç de la diada castellera a la plaça de la Font El periodista Jordi Sorinyac analitza la recent diada castellera de Santa Tecla, una cita que ha recuperat la presència de colles forànies a Tarragona després de moltes dècades. Tot i les grans expectatives inicials, la jornada va deixar un regust agredolç a causa de diverses caigudes i castells que no es van poder completar. Actuacions de les colles locals Colla Jove Xiquets de Tarragona: Tenien l'objectiu d'assolir la Tripleta Màgica. Van carregar el 3 de 9 amb folre i van descarregar el 5 de 8, però van patir una caiguda amb el 4 de 8 amb l'agulla i van haver de desmuntar el 4 de 9 amb folre. Xiquets de Tarragona: Van repetir la seva millor actuació de la temporada (4 de 8, 2 de 8 amb folre i 3 de 8). Tot i ser positiu, el cap de colla, Joan Sala, va reconèixer que psicològicament han perdut el 5 de 8. Paper de les colles convidades Castellers de Vilafranca: Van ser els grans triomfadors de la jornada, demostrant per què són la colla puntera actualment. Van descarregar amb perfecció el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 4 de 8 amb l'agulla. Colla Vella dels Xiquets de Valls: Van mostrar un gran compromís intentant el primer castell de gama extra de la temporada (el 5 de 9 amb folre), tot i que finalment no el van poder completar. Futur i continuïtat de la diada L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, ha confirmat la intenció de l'Ajuntament de donar continuïtat a aquest format en anys successius: "Aquesta novetat que hem plantejat aquest any pot ser profitosa i crec que serà utilitzada als anys successius." Es plantegen reptes de cara al futur per evitar que la diada s'allargui massa (va durar més de 3 hores) i per trobar l'equilibri amb la diada tradicional de les colles locals de divendres.

  • Escarlata Circus i la màgia del circ a Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    11'

    Escarlata Circus i la màgia del circ a Santa Tecla

    El retorn de la Plaça Friqui a Tarragona En el marc de les festes de Santa Tecla, l'entrevista destaca la recuperació de la Plaça Friqui al casc antic de Tarragona, un espai de programació que havia desaparegut l'any anterior i que ara torna amb força. L'atracció principal és la companyia Escarlata Circus, liderada per Jordi Aspa i Bet Miralta. L'espectacle: "Llenties i Marabú" La companyia presenta una proposta innovadora que fuig dels clixés del circ tradicional: Circ minimalista: Un format íntim i pròxim, dirigit pel reconegut actor Sergi López. Sintetitzat i pur: L'obra dura exactament mitja hora, evitant farciments innecessaris per centrar-se en l'essència. Capacitat limitada: Es realitza dins d'un petit recinte amb una grada per a només 90 persones, garantint que tothom estigui a "primera fila". Equilibri emocional: Combina una gran càrrega poètica i sentimental amb un sentit de l'humor constant, basat en el joc de parella de pallassos (blanc i august). La dignificació del circ Durant la conversa, es reflexiona sobre el moment actual que viu el sector: "El circ no són els monigotes de la tele... el circ té una altra essència que és la poesia, el treball i la disciplina." Es reivindica el circ com una art total que engloba dansa, teatre i arquitectura. Jordi Aspa celebra la concessió del Premi Nacional de Circ al Circ Cric, fet que considera un pas vital per a la consolidació professional del sector a Catalunya. L'experiència al carrer L'artista defensa el carrer com una elecció conscient i arriscada on l'actor està en plena igualtat amb el públic. Tot i haver triomfat a llocs com la Fira de Tàrrega, subratllen la importància de tenir estructures i escoles que permetin mantenir la qualitat de les produccions catalanes que triomfen a l'estranger.

  • La Contaclada: Contes per a adults a les festes de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    11'

    La Contaclada: Contes per a adults a les festes de Tarragona

    L'art de narrar: La 3a edició de la Contaclada Ima Pujol i Montsa Plana, membres del col·lectiu de contacontes de Tarragona, presenten la nova edici"f3 del cicle de narraci"f3 oral Contaclada en el marc de les festes de Santa Tecla. L'esdeveniment, que ja est"e0 consolidat a la ciutat des del 2002, s'ha convertit en una cita ineludible tant a l'estiu com a l'hivern. ** Aspectes clau de l'edici"f3 actual** Format i durada: El cicle dura tres dies (de dilluns a dimecres) amb sessions de prop d'una hora que inclouen dos narradors per nit. P"fablic objectiu: Es posa "e8mfasi que s"f3n contes per a adults. No perqu"e8 el contingut sigui prohibit per a infants, sin"f3 perqu"e8 la tem"e0tica i el llenguatge estan pensats per a una comprensi"f3 m"e9s madura. Ubicaci"f3: Enguany l'activitat es trasllada a la Pla"e7a dels Natzarens, buscant un espai recollit darrere l'esgl"e9sia de Sant Miquel. Estils i tem"e0tiques: Merc"e8 Rodoreda i m"e9s La Montsa Plana destaca que la seva sessi"f3 ser"e0 m"e9s intimista i trista, basada en relats de Merc"e8 Rodoreda dels anys 30 i 40. Es diferencia clarament dels mon"f2legs c"f2mics actuals, reivindicant l'ess"e8ncia de la narraci"f3 tradicional: "Un mon"f2leg "e9s un mon"f2leg, com el teatre "e9s el teatre i el conte "e9s el conte." Narradors participants Dilluns: Montsa Plana i Carles Alcoy. Dimarts: Rats de Briant i S"edlvia Palaz"f3n. Dimecres: Agust"ed Ferrer i Carme Gonz"e1lez.

  • La història i llegenda de Santa Tecla amb Oriol Junqueras - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    La història i llegenda de Santa Tecla amb Oriol Junqueras

    Entrevista a l'historiador Oriol Junqueras sobre Santa Tecla En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, l'emissora connecta amb l'historiador Oriol Junqueras, conegut per la seva participació al programa El Favorit, per parlar sobre la conferència que oferirà al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. El context històric i la figura de la Santa L'objectiu de la xerrada és situar la vida de la santa en el seu context real i analitzar la devoció de la ciutat de Tarragona: Origen de la figura: Tecla era una noia de l'Àsia Menor del segle I, filla d'un governador romà, que es va convertir en una figura clau en la prèdica del cristianisme primitiu. La "quasi apòstol": Se la coneix amb aquest apel·latiu pel seu paper rellevant al costat dels apòstols a l'actual Turquia i Síria. El martiri: Segons la llegenda, va sobreviure a nombrosos intents d'execució gràcies a la intervenció divina, morint finalment per causes naturals però sent considerada un testimoni de fe. Tradició vs. Rigor Històric Junqueras reflexiona sobre la dificultat de destriar la realitat de la llegenda després de vint segles de tradició: Les primeres fonts escrites daten del segle IV, tres segles després dels fets, la qual cosa facilita l'aparició de diverses versions. Antigament, el valor prioritari no era el rigor històric, sinó la creativitat literària i la capacitat de transmetre valors. El misteri de les relíquies Sobre l'autenticitat del braç de Santa Tecla que es conserva a la Catedral, l'historiador manté una postura pragmàtica: "L'important no és si ho és o no ho és, que això em sembla força intrascendent, sinó el valor sentimental, emocional o religiós que per a molta gent pot tenir." L'historiador recorda que al voltant de les relíquies es va generar un gran negoci medieval, però subratlla que el valor real rau en la vivència espiritual i la tradició que uneix la comunitat.

  • Educació i tradició: La Santa Tecla a les escoles - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Educació i tradició: La Santa Tecla a les escoles

    La Festa Major com a eina educativa i de cohesió En aquesta conversa amb Josep, director del Col·legi Pau del Clos i mestre compromès amb la cultura popular, s'analitza la importància d'integrar la festa de Santa Tecla dins l'àmbit escolar. L'objectiu fonamental és que els infants no només coneguin la festa, sinó que se n'enamorin per, en última instància, estimar la seva ciutat. Els quaderns pedagògics i el protagonisme del Lleó Es destaca la creació d'eines didàctiques específiques per facilitar la tasca dels mestres: Quaderns pedagògics: Una sèrie iniciada l'any passat amb la Víbria i que enguany se centra en el Lleó. Contingut: Inclou informació històrica i propostes pràctiques (fitxes fotocopiables) per a l'aula. Públic: Està adreçat principalment a l'educació infantil i primària, tot i que és un material obert i adaptable a l'ESO. El calendari escolar i el compromís institucional Josep reclama una major adaptació del calendari als territoris: Proposa que dies clau de la festa siguin festius escolars o tinguin horaris intensius per permetre la participació dels nens als actes tradicionals. Subratlla la necessitat que les institucions liderin la distribució de materials (cartells, programes) a tots els barris per vertebrar la ciutat. La festa com a via d'integració La festa major actua com un element de benvinguda i cohesió per als alumnes nouvinguts: "És un ganxo per anar tots junts... a partir de valorar la diversitat com un enriquiment, és també que ells comencin a trobar aquests punts de referència d'aquest nou país." Finalment, es posa en valor la tasca dels voluntaris i portadors dels elements del seguici que dediquen el seu temps lliure a visitar les escoles, permetent un contacte directe i emotiu amb la canalla.

  • El César August estrena el primer Pregó de Santa Tecla Petita - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    8'

    El César August estrena el primer Pregó de Santa Tecla Petita

    Inauguració del 25è aniversari i nou acte festiu El Col·legi César August de Tarragona celebra el seu quart de segle de vida amb una fita històrica: la instauració del Pregó de la Santa Tecla Petita. Aquest acte, que neix amb voluntat de continuïtat per a altres centres, s'ha treballat conjuntament amb la comissió de festes de la ciutat. Protagonisme absolut dels alumnes L'elaboració i lectura del pregó ha anat a càrrec dels alumnes de 6è de primària (CIC), seguint un procés participatiu: Pluja d'idees: Selecció dels missatges que els mateixos nens volien transmetre. Valors transversals: El text se centra en la solidaritat, la pau i el civisme. Creativitat infantil: Tot i el suport del professorat, el contingut és original i reflecteix la visió dels joves sobre la festa. Activitats de la jornada La celebració a l'escola inclou una programació variada oberta a tota la ciutat: Inauguració de la pancarta commemorativa del 25è aniversari. Actuació del grup d'animació Xip-Xap de Lleida. Xocolatada popular organitzada per l'AMPA. Presentació del quadern sobre el Lleó de Tarragona dins la col·lecció de Santa Tecla a les escoles. Un any de celebracions especials El director del centre, José Antonio Muñoz, ha destacat que aquest és només el tret de sortida d'un curs ple d'esdeveniments destacats: "Serà el 16 de juny quan comptarem amb la presència de l'Escolània de Montserrat, un acte obert a tota la ciutat." A més, el programa d'actes inclou xerrades de personalitats com l'arqueòleg Joaquim Ruiz d'Arbulo, la cuinera Carme Ruscalleda, i actuacions de la Banda Municipal de Tarragona.

  • Premis del Tarragonès 2005: Cultura, Creació i Investigació - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    16'

    Premis del Tarragonès 2005: Cultura, Creació i Investigació

    Reconeixement a la tasca cultural del Tarragonès L'espai radiofònic repassa els guardonats dels Premis del Tarragonès 2005, uns premis itinerants concedits pel Consell Comarcal que busquen dignificar la tasca creativa, de difusió i d'investigació històrica a la comarca. Difusió Cultural: Ball del Sant Crist de Salomó El premi de difusió ha estat per al Ball del Sant Crist de Salomó. Enric Reberter, el seu director, destaca: El guardó és un reconeixement a l'esforç col·lectiu d'un poble petit. Es tracta d'un dels pocs balls parlats que es conserven íntegrament a Catalunya. La representació aplega més de 100 persones a l'escenari, xifra que suposa el 50% de la població de Salomó. "Aquest premi ens esperona a superar-nos i a fer que el nom de Salomó ressoni per tot Catalunya." Creació Visual: Pep Escoda El reconegut fotògraf tarragoní Pep Escoda ha rebut el premi de creació. Malgrat tenir una llarga trajectòria internacional, destaca la il·lusió de ser premiat finalment a la seva ciutat. Projectes actuals: Està enllestint un llibre sobre la llibertat amb connexions entre París i Nova York, acompanyat d'un CD musical. Iniciativa Santa Tecla: Ha impulsat el projecte "La festa als ulls", on convida cada any un fotògraf forà (enguany un sicilià) a capturar les festes de Tarragona. Investigació: Ivan Favà L'Ivan Favà ha obtingut la Beca d'Investigació pel projecte "L'Art a Tarragona 1979-1989". Objectiu: Realitzar una anàlisi sociològica de l'evolució artística durant la dècada dels 80. Context: Estudiar com la fi del franquisme i la Transició van transformar els canals de difusió i la producció dels artistes locals. Publicació: El compromís de la beca inclou la finalització de la recerca i la seva posterior publicació en el termini d'un any.

  • Balanç de la campanya de platges de la Creu Roja 2005 - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    21'

    Balanç de la campanya de platges de la Creu Roja 2005

    Balanç de la temporada d'estiu a les platges de Tarragona En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, s'analitza el tancament de la temporada de vigilància a les platges de la demarcació. Anna Sabaté, coordinadora provincial de la Creu Roja, i Joan Carles Castellví, responsable dels socorristes a la ciutat, fan una valoració detallada sobre la seguretat a la costa. Dades clau i assistències S'han realitzat aproximadament 15.000 assistències en un total de 58 platges de la costa tarragonina. Tot i que el volum d'intervencions és similar al de l'any passat, s'ha detectat que la gravetat ha disminuït, amb menys rescats crítics i evacuacions en ambulància. Un èxit rotund en la prevenció: el 94% dels banyistes segueixen els consells i advertències dels socorristes. Incidències destacades: Meduses i salts perillosos Les picades de medusa s'han incrementat un 30% respecte a l'any anterior, degut principalment a la sequera i als corrents marins. S'alerta sobre els salts des de les roques de joves, especialment a la zona entre la Sabinosa i l'Arrabassada. La pèrdua de profunditat per l'acumulació de sorra ha provocat lesions greus en turmells i columna. Avenços socials i accessibilitat La nota més positiva de la temporada ha estat l'augment de l'accessibilitat: * S'han realitzat 600 serveis amb cadires amfíbies, triplicant els 200 de l'estiu passat. * Aquest increment respon a una major implicació dels ajuntaments i l'adquisició de més recursos materials. "Ens fa molta il·lusió que 600 persones hagin pogut gaudir d'un dia a la platja gràcies a que hem tingut el recurs adient; estem especialment contents de la nostra dimensió social." Formació i futur servei La maquinària per al 2006 ja s'ha posat en marxa. La Creu Roja recorda que per ser socorrista es requereix: 1. Titulació en Socorrisme Bàsic (Primers Auxilis). 2. Titulació en Socorrisme Aquàtic, que exigeix una preparació física i mental exigent. 3. Un esperit humanitari i capacitat de reacció davant les emergències.

  • Balanç i crònica de la nova Diada Castellera de Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    1h 43min

    Balanç i crònica de la nova Diada Castellera de Santa Tecla

    Introducció i Context de l'Actuació L'episodi se centra en la cobertura de la nova Diada Castellera de Santa Tecla, una actuació experimental que pretén consolidar-se com un referent dins el calendari casteller de Tarragona. Es discuteixen els resultats de les colles participants, l'estat d'ànim dels seus responsables i la idoneïat d'aquest nou format de diada. Valoracions de les Colles Locals Les colles tarragonines han viscut una jornada de clarobscurs marcada per la preparació per al dia de Santa Tecla (23 de setembre): Els Xiquets de Tarragona • Han aconseguit una actuació sòlida amb el 4 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8. • El seu cap de colla, Joan Sala, destaca la importància de recuperar psicològicament el 2 de 8. • L'objectiu de cara al divendres és poder assaltar el 3 de 9 amb folre. La Colla Jove Xiquets de Tarragona • Han viscut una jornada difícil amb un intent de 3 de 9 amb folre que ha quedat carregat i un intent de 4 de 8 amb l'agulla que ha acabat en llenya. • Joan Ramon Ocanya, el seu cap de colla, expressa la seva decepció per les errades en els pisos superiors, tot i el bon treball a l'assaig. Actuacions de les Colles Convidades Les colles de fora han mostrat un gran nivell malgrat trobar-se en un període post-vacacional: • Castellers de Vilafranca: Han demostrat una solvència absoluta descarregant el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre, el 4 de 8 amb l'agulla i el pilar de 6. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Han descarregat el 4 de 9 amb folre, però han fallat en l'intent de 5 de 9 amb folre, el seu gran objectiu. Han completat l'actuació amb un 5 de 8 i un 4 de 8 amb l'agulla carregat. Debat sobre el Model de la Diada El programa reflexiona sobre la nova estructura de la festa major de Tarragona: "Aquesta pot ser una de les grans actuacions del calendari casteller si s'explica correctament i hi ha la motivació apropiada." • L'alcalde Joan Miquel Nadal valora positivament el format per la seva agilitat i qualitat, tot i les queixes d'algunes colles que no hi han participat. • S'analitza si aquesta actuarà com a "pedagogia" per arrossegar més camises durant les festes o si dividirà les colles locals en un moment crític de la temporada.

  • Diada Castellera de Santa Tecla: Grans castells a la Plaça de la Font - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    1h 41min

    Diada Castellera de Santa Tecla: Grans castells a la Plaça de la Font

    Crònica de la Diada de Festa Major a Tarragona L'episodi narra una jornada històrica a l'emblemàtica Plaça de la Font, marcada per un model experimental amb quatre colles: la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Castellers de Vilafranca, la Colla Vella dels Xiquets de Valls i els Xiquets de Tarragona. Actuacions Destacades i Resultats • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Inicien la diada amb un espectacular 5 de 8 descarregat amb molta solvència. En segona ronda, aconsegueixen carregar el 3 de 9 amb folre, tot i que el castell ha cedit durant la descarregada. • Castellers de Vilafranca: Els verds demostren la seva solidesa post-vacances descarregant el 3 de 9 amb folre i el 4 de 9 amb folre, mantenint registres d'efectivitat impecables. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Descarreguen un vibrant 4 de 9 amb folre. El moment de màxima tensió ha arribat amb l'intent de gamma extra del 5 de 9 amb folre, que finalment ha quedat en intent després d'un tancament de l'estructura del tres. • Xiquets de Tarragona: Els matalassers han obert amb el 4 de 8 i han assolit un dels seus grans reptes de la temporada en descarregar la torre de 8 amb folre (2 de 8), tot i el treball intens post-aleta. Anàlisi Tècnica i Ambient "Avui pot ser una jornada històrica que es recordi com un punt d'inflexió pel món castellà local." Els comentaristes, inclòs Xavi Castellví (cap de colla dels Capgrossos de Mataró) i Jordi Jaria, subratllen la importància de la col·laboració entre colles a les pinyes i la rapidesa de l'actuació, que ha mantingut el públic entregat durant tota la jornada.

  • La Diada Castellera de Santa Tecla i el seu nou model - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3h 25min

    La Diada Castellera de Santa Tecla i el seu nou model

    Anàlisi de la Jornada Castellera de Santa Tecla El podcast ofereix una retransmissió detallada d'una jornada històrica a la Plaça de la Font de Tarragona, marcada pel caràcter experimental d'incloure colles forànies de primer nivell en el marc de les festes de Santa Tecla. L'episodi analitza tant l'aspecte tècnic de les construccions com l'impacte d'aquest nou model organitzatiu en el món casteller local. Construccions i actuacions destacades • Castellers de Vilafranca: Han exhibit un domini absolut descarregant el 3 de 9 en folre, el 4 de 9 en folre i el 4 de 8 amb l'agulla, tancant amb un pilar de 6. La seva solvència ha estat el referent de la diada. • Colla Vella dels Xiquets de Valls: Ha destacat per la seva ambició amb un intent de 5 de 9 en folre (gamme extra) que ha acabat en llenya. Malgrat això, han completat el 4 de 9 en folre i el 5 de 8. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Ha viscut una jornada de clarobscurs amb un 3 de 9 en folre carregat (que ha caigut a la descarregada) i intents desmuntats de 4 de 9 en folre, a més de la caiguda final del 4 de 8 amb l'agulla. • Xiquets de Tarragona: Han optat per una estratègia de consolidació descarregant la tripleta de vuit (4 de 8, 2 de 8 amb folre i 3 de 8), recuperant sensacions psicològiques amb la torre. Debat sobre el Model de Diada "Avui pot ser una jornada històrica que es recordi com un punt d'inflexió en el món casteller local." L'episodi compta amb entrevistes a figures clau com l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i els caps de colla. Es discuteix la idoneïtat de moure els grans castells a un diumenge previ per garantir la presència massiva de públic i el compromís de les colles convidades. Tot i les reticències d'algunes colles locals més petites, el consistori i els analistes valoren positivament l'experiència pel caliu i la qualitat aportada a la ciutat.

  • Campanya dels Mossos sobre seguretat infantil viària - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    8'

    Campanya dels Mossos sobre seguretat infantil viària

    Seguretat infantil al volant: Campanya informativa i sancionadora L'Àrea Regional de Trànsit dels Mossos d'Esquadra a Tarragona ha posat en marxa una campanya específica per fomentar l'ús correcte dels Sistemes de Retenció Infantil (SRI), coincidint amb l'inici del curs escolar. L'objectiu principal és reduir la lesivitat dels menors en cas d'accident de trànsit. Diagnòstic actual i objectius Actualment, s'estima que entre un 60% i un 70% de les famílies utilitzen aquests sistemes, però moltes ho fan de manera incorrecta. Els Mossos aspiren a arribar al 100% d'utilització correcta, ja que la mala instal·lació o l'ús d'un sistema no adaptat al creixement del nen pot tenir conseqüències tràgiques. Problemes detectats: Cadiretes no ancorades, nens mal cordats o sistemes que no corresponen al pes i l'alçada del menor. Estadístiques: En el que portem d'any, a Tarragona s'han comptabilitzat 45 accidents amb 64 nens implicats, resultant en una víctima mortal i diversos ferits greus. Fases de la campanya Fase Informativa: Fins avui, els agents han realitzat controls per repartir tríptics i assessorar els pares en rutes habituals cap a les escoles. Fase Sancionadora: A partir del proper dilluns, els Mossos començaran a interposar denúncies per l'incompliment de la normativa. Educació a les escoles: Es preveu una segona fase de sensibilització directa als centres educatius per arribar primer als nens. Conseqüències de l'incompliment El sergent Josep València recorda que la normativa no és nova i que les sancions ascendeixen a 150 euros per infracció. "No tenim excusa. És un menor, és el nostre fill. L'objectiu ha de ser el 100% d'utilització correcta." Finalment, es fa una crida a la consciència parental, ja que la seguretat passiva (cinturó i cadiretes) és fonamental per protegir les vides dels ocupants més vulnerables.

  • Crida de les Festes de Santa Tecla 2005 - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    51'

    Crida de les Festes de Santa Tecla 2005

    Inici de la Santa Tecla 2005 a Tarragona El podcast recull la retransmissió en directe des de l'Ajuntament de Tarragona de l'acte oficial que inaugura les festes de la ciutat. La crida, la morterada i la primera tronada marquen el punt de partida de deu dies de celebracions amb més de 450 actes programats. Homenatges i Reconeixements L'eix central de l'acte és el reconeixement a aquelles persones que fan possible la continuïtat de la tradició: • Francesc García Martínez: Proclamat com a perpetuador de les festes pel seu vincle de 35 anys amb el Ball de Bastons i els Grallers de Sant Magí. • Teclers d'Honor: Distinció a persones amb més de 25 anys de participació activa en entitats del seguici i bandes de música. • Relleu generacional: El regidor Carles Sala destaca la importància de la Santa Tecla Petita i la tasca pedagògica a les escoles per garantir el futur de la festa. Logística i Previsions Meteorològiques Degut a l'alta probabilitat de pluja per a l'endemà, el regidor de festes detalla el "Pla B": • Trasllat d'actes a espais coberts com l'Antiga Audiència. • Voluntat de mantenir el concert dels Pets a la plaça de la Font si el muntatge tècnic ho permet. "La festa tradicional és el pal de paller, el punt neuràlgic pel qual som Festa d'Interès Nacional i Turístic." Simbolisme i Cloenda L'acte finalitza amb el Toc de Crida interpretat pels ministrers des del balcó municipal i l'encesa dels onze morters i la tronada a càrrec de la Pirotècnia Igual, davant de milers de persones a la plaça de la Font.

  • Mostra de cavalleries festives a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    10'

    Mostra de cavalleries festives a Tarragona

    Tarragona: Epicentre del folklore eqüestre Amb motiu del 15è aniversari del Ball de Turcs i Cavallets de Tarragona, la ciutat organitza una mostra de folklore viu dedicada a les cavalleries festives. El proper dissabte, sis grups d'arreu de l'Estat espanyol s'uniran als amfitrions per exhibir la diversitat d'aquesta tradició medieval que ha evolucionat de formes molt diverses segons la geografia. Diversitat de tradicions i procedències La mostra recull tres grups catalans i tres d'altres punts de la península i les illes, destacant la riquesa estètica i coreogràfica: Catalunya: Participen els cavallets de la Patum de la Pietat (Berga), els de Reus i els de Torredembarra. Canàries (Tazacorte): Els caballos fufos tenen un origen vinculat a l'emigració a Cuba. Són figures fetes de canya i paper de colors que ballen al ritme de corridos mexicans. Illes Balears (Palma): Els cavallets de ciutat tenen un caràcter religiós i solemne. La seva dansa, documentada des del 1458, s'executa dins la Seu i inclou figures com la "menjar dama". Castella (Burgos): La danza de los caballos destaca per la seva gran envergadura, amb 40 cavalls de fusta plana i música de dolçaina, recuperada recentment de les actes municipals del segle XVII. Simbolisme i construcció "Un caballito es la figura representativa d'un caballo... el nuestro está hecho de caña, de papel, de colores, y los materiales que encontraban en las plantaciones de tabaco." A diferència dels cavalls tarragonins, cada regió utilitza materials i simbologies pròpies: des del poder i la força fins a la pura diversió festiva i el ritu processional. La Plaça de la Font es convertirà en un espai de trobada cultural únic per entendre com una mateixa figura, el cavall, pot generar manifestacions tan diferenciades.

  • Tortell Poltrona: La màgia del Circ Cric i el compromís social - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    17'

    Tortell Poltrona: La màgia del Circ Cric i el compromís social

    Entrevista a Tortell Poltrona: Vida, Circ i Compromís En aquesta conversa, Jaume Mateu, conegut universalment com a Tortell Poltrona, reflexiona sobre la figura del pallasso, la trajectòria del Circ Cric i la situació de les arts circenses al país. L'essència del pallasso i el record de Tarragona La màscara més petita: El pallasso usa el nas vermell com una eina per transmudar-se i provocar emocions, buscant que el públic se senti "menys mortal". Infantesa tarragonina: Poltrona recorda els seus primers anys a Tarragona (dels 4 als 6 anys), vivint en una pensió familiar prop de la Rambla Nova, on va quedar captivat pels toreros, el tren i l'idioma local. El Circ Cric: Història i reconeixement Trajectòria: El projecte neix l'any 1978 sota el nom de Circ Cric (un palíndrom que simbolitza el mirall). Nou Circ vs. Tradició: Es reivindica la dignitat del circ com una art que desafia les lleis de la gravetat i el sentit comú. Tanmateix, Poltrona critica que, a diferència de França (on el circ és una llicenciatura), aquí encara pateix certs estigmes de marginalitat administrativa. Premi Nacional de Cultura: L'artista destaca que l'entrega d'aquest prestigiós premi es farà a Tarragona per primera vegada, amb una connexió en directe des de la carpa durant una funció del seu nou espectacle. Compromís amb Pallassos sense Fronteres El Circ Cric és la seu itinerant de Pallassos sense Fronteres. Poltrona comparteix experiències colpidores en zones de desastre i conflicte: "Fins ara només podíem parlar de l'onada assassina; a partir de demà tenim el motiu per tornar a fers les classes amb alegria." Solidaritat global: Mentiona expedicions recents a Bangladesh després del tsunami, a Palestina i futurs projectes per ajudar les víctimes de l'huracà Katrina a Nova Orleans.

  • Quicos i La Romàntica del Saladar a Santa Tecla - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4'

    Quicos i La Romàntica del Saladar a Santa Tecla

    Concert de Quicos i La Romàntica del Saladar a Tarragona L'entrevista se centra en el macroconcert popular que tindrà lloc aquesta nit a la Plaça de la Font de Tarragona, en el marc de les festes de Santa Tecla. Joan, el director de la formació La Romàntica del Saladar, explica els detalls d'aquesta col·laboració inèdita amb el grup Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Detalls de l'espectacle Estrena compartida: Tot i que ambdues formacions tenen una llarga trajectòria, aquesta és la primera vegada que actuen juntes dalt de l'escenari. L'obra: Presentaran l'espectacle basat en el disc dels Quicos titulat "No es pot viure". Format: La banda valenciana aportarà 15 músics amb instruments de vent i percussió per acompanyar la característica proposta dels de l'Ebre. Identitat i trajectòria de La Romàntica del Saladar La banda prové de la comarca de la Marina (País Valencià) i celebra els seus deu anys d'existència. El seu objectiu principal és: Recuperar els sons de les bandes de principis de segle XX que amenitzaven batejos, comunions i balls populars. Treballar en la recerca de lletres i cançons tradicionals valencianes. "Intentem recuperar els sons característics de les bandes del principi de segle, que interpretaven tant un bateig com una comunió, com feien un ball." Expectatives per a la nit Malgrat que els assajos han requerit ajustos delicats, Joan es mostra confiat en la interacció amb el públic i la posta en escena, destacant la part humorística i desenfadada que defineix els Quicos. L'única preocupació restant és el temps meteorològic, tot i que les previsions són optimistes per a la celebració a la plaça.

  • Hugo Prades presenta el nou pòster del Seguici Popular - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Hugo Prades presenta el nou pòster del Seguici Popular

    Presentació del Pòster de Santa Tecla L'entrevista se centra en la presentació del nou pòster del Seguici Popular de Tarragona, creat pel ninotaire i dissenyador Hugo Prades. Aquest treball gràfic es presenta oficialment a la futura Casa de la Festa i recull tots els elements festius de la ciutat en una sola imatge. Característiques del Disseny El pòster no és una simple il·lustració; és una obra detallada que utilitza una estructura narrativa per organitzar la multitud d'elements: * Tres nivells visuals: L'autor ha organitzat el seguici en tres estrats: la part de les bèsties, la part humana (central) i la part divina o mítica (gegants i superhomes) a la part superior. * L'escenari: Les figures se situen a les escales de la Catedral de Tarragona, sota un cel característic de les tempestes de llevant de setembre. * La "firma" de l'autor: Prades confessa que sol incloure un tipus de núvol gris i especial, propi de la llum de tardor tarragonina, com a marca personal en els seus treballs. Trajectòria i Estil d'Hugo Prades L'autor explica la seva experiència professional diversificada: * Trencaclòs (Puzzles): Treballa per a empreses alemanyes creant il·lustracions amb una densitat de detalls extrema on el públic sempre pot descobrir coses noves. * Reconstrucció Històrica: Col·labora amb historiadors i arqueòlegs per donar vida a monuments com el monestir de Santa Maria de Vilabertran, destacant la importància de la divulgació pedagògica. "La divulgació és bàsica... si els nens no viuen la història, no tenim futur." Disponibilitat El pòster es posa a la venda a l'estand de les festes per un preu de 3 euros, essent una peça assequible que pretén immortalitzar la imatge de la festa actual.

  • Reconeixement als Teclers d'Honor de Santa Tecla 2005 - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    16'

    Reconeixement als Teclers d'Honor de Santa Tecla 2005

    Homenatge als portadors de la tradició L'episodi dóna veu a diversos protagonistes de les Festes de Santa Tecla que aquest vespre seran anomenats Teclers d'Honor. Aquest reconeixement premia aquelles persones que porten més de 25 o 30 anys participant activament en els diversos elements del Seguici Popular o en entitats musicals de la ciutat de Tarragona. Trajectòries i evolució festiva Durant la conversa, es destaquen diferents perfils que representen la continuïtat de la festa: Javier Callau i Montse Roca: Representen la primera generació que va començar al Ball del Patatuf fa 25 anys, evolucionant després cap a altres balls com el de Valencians o el de Cossis i Cavallets. Reyes Rubalcaba: Músic de la Unió Musical de Tarragona, que destaca el paper imprescindible de la música en les cercaviles i la duresa física de tocar durant tantes hores seguides. Roger Blaya: Patge del Magí de les Timbales des de fa 30 anys, qui comparteix les dificultats de gestionar els cavalls enmig de la gentada i el foc. Moments de màxima emoció Els convidats coincideixen que la festa és una explosió de sentiments i eufòria col·lectiva. Els moments més citats són: La tronada del dia 21, que marca l'inici real de la celebració. L'entrada del Braç de Santa Tecla a la Catedral: > "És un moment de pell de gallina, veure tot el pla de la seu des de dalt de la torre és impressionant." La Baixada de l'Àliga, tot i les dificultats que suposa per als músics tocar enmig de la multitud. El significat del guardó Ser nomenat Tecler d'Honor no s'entén només com un títol protocol·lari, sinó com un reconeixement a la il·lusió, la persistència i l'esforç desinteressat per mantenir vives les tradicions tarragonines.

  • Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal: Festes i Obres - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    25'

    Entrevista a l'alcalde Joan Miquel Nadal: Festes i Obres

    Gestió de Conflictes i Infraestructures L'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, comença l'entrevista celebrant la desconvocatòria de la vaga de recollida d'escombraries, un acord que garanteix la pau social en aquest sector fins a l'any 2011. Aquest consens és vist com un triomf del sentit comú i del diàleg entre empresa i treballadors. Els Accessos a la Ciutat i les Obres de Foment Un dels temes centrals ha estat la negociació amb el Ministeri de Foment per les obres de les rotondes als accessos de Tarragona: • S'ha assolit un acord per ajornar els treballs més invasius fins després de les festes de Santa Tecla. • La reordenació del trànsit començarà el dilluns 26 de setembre. • L'alcalde detalla la interconnexió de les quatre glorietes (Cemfe, Autolica/Mercedes, Campsa i Pont de Santa Tecla) que permetran desviar el trànsit de la Plaça Imperial Tàrraco. "No es pot fer un llit sense aixecar la persona que hi està dormint; les obres sempre generen molèsties, però el benefici final és la comoditat." Les Festes de Santa Tecla: Tradició i Impacte Nadal subratlla l'evolució de la festa major, que ha passat de tenir una trentena d'actes als anys 70 a superar els 430 actes actuals. Destaca tres eixos fonamentals: 1. Àmbit Cultural: La recuperació de la imatgeria i els balls tradicionals. 2. Àmbit Ciutadà: Una participació massiva que ha convertit Santa Tecla en festa d'interès nacional. 3. Àmbit Econòmic: L'impacte directe en el sector de la restauració i el comerç local. Integració i Identitat L'alcalde reflexiona sobre el cartell d'enguany i la integració dels nouvinguts. Considera crucial que els immigrants s'incorporin a la cultura i llengua catalana en un marc de drets i deures compartits. També comenta, amb un toc d'humor, el protocol de les autoritats i la seva preferència per mantenir el clàssic uniforme de camisa i corbata com a mostra de respecte al càrrec i a la ciutadania.

  • Inici de Santa Tecla: Acord de neteja i Mobilitat Urbana - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    19'

    Inici de Santa Tecla: Acord de neteja i Mobilitat Urbana

    Acord Històric i Inici de les Festes de Santa Tecla L'entrevista comença amb la confirmació d'una excel·lent notícia per a Tarragona: la desconvocatòria de la vaga del sector de la neteja. Gràcies a un acord entre l'empresa Fomento de Contratas y Construcciones i el sindicat UGT, amb la mediació de l'Ajuntament i la Generalitat, les festes es podran celebrar amb normalitat. Valoració de l'Espectacle d'Àngel Corella Agustí Mallol comenta l'èxit massiu de l'espectacle previ a les festes, malgrat l'excés d'aforament (overbooking) al Palau de Congressos: * Felicita l'equip del Museu d'Història per l'emotivitat de l'acte. * Dóna mostres de proximitat explicant que ell mateix va cedir el seu seient als ciutadans. * Demanen disculpes als qui no van poder veure-ho en directe, però destaquen la imatge positiva de la ciutat. Pla de Xoc i Civisme durant Santa Tecla Per a garantir la higiene durant els més de 400 actes programats, s'ha dissenyat un dispositiu especial que inclou: * Un pla de xoc diari amb reforços a la Part Alta. * Coordinació entre els departaments de Cultura i Medi Ambient per netejar els carrers (com la Plaça de la Font) abans de la sortida del Seguici. * Una crida contundent al civisme. Mallol proposa mesures més dures contra el vandalisme: "Probablement tindríem que posar un carnet per punts de l'incivisme... s'ha d'aplicar la llei durament." Setmana de la Mobilitat Urbana Sostenible Coincidint amb les festes, s'organitza la Setmana de la Mobilitat amb activitats destacades: 1. Dia sense cotxes (22 de setembre): Actes centrats al barri de Bonavista. 2. Mural Gigant: Creació d'una obra amb guix al Balcó del Mediterrani amb la participació de més de mil persones. 3. Transport Públic: Es destaca que Tarragona assolirà els 10 milions de viatgers aquest any. Com a incentiu, els autobusos seran gratuïts el dia 25 de setembre. Innovació al Barri de Sant Salvador Es presenta una experiència pilot pionera per millorar la connexió del barri de Sant Salvador amb el centre: * Creació d'una llançadera directa cap a Tarragona. * Un autobús de barri permanent que recollirà els veïns de Sant Ramon i Santa Isabel per portar-los a la parada de la llançadera, tot amb el mateix bitllet.

  • Àngel Corella i l'American Ballet a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3'

    Àngel Corella i l'American Ballet a Tarragona

    L'arribada d'una estrella mundial de la dansa La unitat mòbil de Tarragona Ràdio, amb Josep Sunyer, s'ha desplaçat al Palau Firal i de Congressos per seguir l'arribada d'Àngel Corella i els integrants de l'American Ballet. Tot i l'expectació, la connexió en directe ha confirmat un retard en l'aparició de l'artista, possiblement a causa de problemes de trànsit des de Sant Feliu de Guíxols. Detalls de l'espectacle al Palau de Congressos L'actuació, que ha esgotat localitats amb un públic de 2.200 persones, es divideix en dues parts diferenciades: Primera part: Una selecció de passos a dos del repertori neoclàssic i contemporani, amb coreografies de figures com Balanchine i Christopher Wheeldon. El solo estel·lar: Corella interpretarà una peça de David Parsons descrita com a "impactant". Segona part: Una suite del ballet El Quixot, adaptada per a l'ocasió per commemorar el IV Centenari, ja que la producció completa és logísticament impossible de traslladar. La trajectòria d'Àngel Corella Es destaca la figura de Corella com la "primera espasa" mundial de la dansa clàssica. El programa recorda el seu debut al Metropolitan de Nova York amb només 26 anys, on va deixar una empremta profunda en els seus companys: "La seva companya de ball va dir que ell li havia recordat el per què va voler ser ballarina." Tradició local: Espineta amb cargolins Dins del marc de les festes de Santa Tecla, la unitat mòbil finalitza la seva connexió dirigint-se a la plaça del Fòrum. L'objectiu és descobrir els secrets culinaris de l'espineta amb cargolins, el plat més emblemàtic de la festa major tarragonina.

  • Vè aniversari de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    9'

    Vè aniversari de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat

    Gala de l'American Ballet i Àngel Corella a Tarragona Tarragona celebra el cinquè aniversari de la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO amb una gran gala cultural. L'esdeveniment principal consisteix en una actuació gratuïta de l'American Ballet i el reconegut ballarí Àngel Corella a la sala principal del Palau de Congressos. Detalls de l'espectacle i logística Entrades exhaurides: Les invitacions per a les 2.200 localitats disponibles es van esgotar en només un parell de dies, generant una gran expectació entre la ciutadania. Adaptació d'espais: Davant l'alta demanda, s'han habilitat pantalles gegants en altres sales del Palau per permetre que més persones gaudeixin de l'actuació. El repertori: Destaca la interpretació d'una suïta del Quixot, una peça creada especialment per a Corella per Kevin McKenzie, director del ballet. Perfil d'Àngel Corella Considerat per la crítica com un dels millors ballarins clàssics del món, Corella té una trajectòria meteòrica: * Va començar la seva formació amb només 8 anys. * Ha estat estrella convidada en escenaris prestigiosos com el Royal Ballet de Londres i l'Escala de Milà. * Actualment dirigeix la seva pròpia fundació i companyia a Barcelona. "S'obre l'escenari i els passos sols van fluint amb total normalitat; és un sentiment que només poden expressar aquells que estan al capdamunt d'una disciplina." Context de la celebració L'esdeveniment no només commemora el patrimoni tarragoní, sinó que se suma als homenatges pel 400è aniversari d'El Quixot. La unitat mòbil de Tarragona Ràdio ha informat des de l'assaig previ, esperant l'arribada del ballarí des de la seva residència a Sant Feliu de Guíxols.