Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1153-1176 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Els Xiquets de Tarragona i la Diada a l'Antiga
Santa Tecla: Entre la tradició i la diversió L'episodi se situa en ple ambient de la festa major de Tarragona, amb el so de les campanes de la catedral de fons i l'expectació musical a la plaça de les Cols. L'entrevista se centra en la figura d'en Roger Peiró, membre de la colla castellera Xiquets de Tarragona, qui explica com viuen els castellers la intensitat de la nit tarragonina i les activitats previstes. La Diada singular dels Xiquets de Tarragona Amb motiu de la celebració del seu 35è aniversari, la colla organitza una activitat poc convencional que ja arriba a la seva tercera edició: Recreació històrica: Una proposta nostàlgica i pedagògica per mostrar com eren els castells als anys 20 i 30. Indumentària d'època: Els participants no vesteixen l'uniforme actual, sinó roba de carrer a la pinya i camises sense l'ordre estricte d'avui dia, reflectint la realitat econòmica d'aquell temps. Rituals recuperats: Es recrea el costum d'anar per comerços i entitats locals fent petits castells i pilars a canvi d'una gratificació, emulant com es finançaven antigament. Contrast entre èpoques Durant la conversa, es reflexiona sobre l'evolució del món casteller: "Jo crec que el gran boom dels castells és més aviat tècnic; abans hi havia molta més força física perquè tothom treballava al camp." Segons en Roger, els castellers de principis de segle es quedarien perplexos davant la tecnificació actual i les grans fites assolides, com els castells amb folre en localitats on antigament no n'hi havia tradició.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
La dansa al carrer durant les festes de Santa Tecla
La Dansa com a protagonista a l'espai públic L'entrevista a Maia Doronsoro, representant de la Companyia Mármara, destaca la importància de treure la dansa dels teatres per apropar-la a la ciutadania durant les festes de Santa Tecla a Tarragona. L'escenari escollit, com ja és tradició, és l'espai davant del Teatre Metropol, un punt neuràlgic on la proximitat amb el públic genera una connexió única i exigent per als ballarins. Programació i companyies convidades L'esdeveniment comptarà amb diverses peces breus i estils diferenciats: Dissabte (Matí i Tarda): Marc Gómez: Presenta una proposta de dansa contemporània amb un fort component teatral i còmic sota el títol "> Morir no corre pressa". Jove Companyia Mármara: Un grup de noies d'entre 14 i 16 anys que presenten l'espectacle "> Àngels", una peça que reflexiona sobre el cicle vital i les emocions humanes. Diumenge: Companyia Patas Arriba: Dirigida per Arancha Sagardoy, oferirà una visió més tècnica i amb una gran qualitat interpretativa. El repte de ballar a la intempèrie Maia explica que ballar al carrer requereix una concentració superior a la d'un escenari convencional. La manca d'escenografia i la distància mínima amb l'espectador fan que l'experiència sigui molt íntima: "A la calle estás escuchando la respiración de la persona que tienes enfrente... la concentración es muchísimo más fuerte però conectas más rápido." L'objectiu principal és mantenir l'alt nivell de qualitat i el llenguatge propi de la dansa contemporània, fent-la accessible per a tothom sense perdre el seu rigor artístic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
26'
2005-09-22 UM PLA SEU 01. LLIBRE
Reflexió sobre les Festes de Santa Tecla amb Jordi Bertran i Rafael López-Monné En aquesta conversa, s'analitza l'evolució i l'actualitat de les Festes de Santa Tecla a Tarragona. Els participants discuteixen temes que van des de la convivència entre el vessant professional i el lúdic fins als reptes de seguretat en actes multitudinaris. Seguretat i Organització d'Actes Massius Un dels punts clau és la transformació d'actes espontanis en esdeveniments oficials i el repte que això suposa per a l'administració: • La Baixada de l'Àliga ha passat de ser un acte íntim i fora de programa a ser un dels més concorreguts, exigint un desplegament de seguretat important. • Es destaca la necessitat de coordinació entre Protecció Civil, Guàrdia Urbana i les entitats per garantir el dret a l'espai públic de manera segura. • S'esmenta el control de brètols que, tot i ser una minoria, requereixen una vigilància activa per no desvirtuar la festa. La Identitat a través del Públic i la Canalla Els interlocutors debaten sobre el concepte de patrimoni viu i com la societat tarragonina s'apropia dels elements festius: • La festa es democratitza en actes com el Castell de Focs, on desapareixen les barreres socials. • Es posa en valor la Santa Tecla Petita i la creixent passió infantil, que garanteix el relleu generacional. • La futura Casa de la Festa es presenta com un projecte clau per mantenir l'accessibilitat als elements del seguici durant tot l'any. La Fotografia i la Documentació de la Tradició Es parla del llibre "Identitats Tarragonines" com una eina per capturar l'essència humana de la celebració: "Cada franja generacional s'apropia d'una cosa que la marca, i això va fent una suma d'identitats." • La fotografia no només busca l'estètica, sinó que intenta explicar visualment el comportament de la gent i la seva relació amb la tradició. • Es desvetlla que el pròxim volum de la col·lecció d'Arola Editors estarà dedicat al Carnaval de Sitges, reivindicant-ne la seva importància històrica a Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
31'
Dames i Vells 2005: Sàtira i festa per Santa Tecla
Representació Satírica de Dames i Vells Aquesta gravació recull l'actuació del popular ball parlat de Dames i Vells a Tarragona durant les festes de Santa Tecla de l'any 2005. L'espectacle es caracteritza pel seu ús de la sàtira política, les crítiques socials i l'humor escatològic. Crítica a la Política Local i Nacional • L'espectacle centra gran part de la seva mofa en la figura de l'aleshores alcalde Joan Miquel Nadal, criticant projectes com el pàrquing Jaume I i la façana marítima. • Es menciona el relleu polític cap al seu fill i les tensions amb l'oposició, personificada en el candidat Ballesteros. • > "El teu govern ha tingut moltes esquerdes... rere teu queda un regueró de merda." Religió i Societat • S'ironitza sobre la jerarquia eclesiàstica, el canvi de Papa (de Joan Pau II a Benet XVI) i la postura de l'Església davant el matrimoni homosexual. • Es tracten temes d'actualitat de l'època com l'Estatut de Catalunya i les tensions entre el govern espanyol i la Casa Reial. Personatges i Conflictes de Parella • Els personatges clàssics (els Vells, les Dames, el Rector, l'Alcalde i els Mossos d'Esquadra) interactuen en una sèrie de disputes dialèctiques sobre la vellesa, el sexe i la convivència. • El personatge del Sergent Blasques representa la força bruta i la sàtira contra els cossos de seguretat de l'Estat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2h 2min
Cercavila i Seguici Popular de Santa Tecla 2005
Retransmissió de la Cercavila de Santa Tecla L'episodi ofereix una cobertura completa en directe de la cercavila de les festes de Santa Tecla a Tarragona, des de la plaça de la Font fins a la plaça de les Cols. La narració se centra en la descripció detallada de cada element del Seguici Popular, acompanyada de les explicacions històriques i simbòliques de l'experta Marta Badia. Els Elements de Foc i Bestiari El seguici s'inicia amb una forta presència de pirotècnia i figures històriques: • Ball de Diables: Representació del mal amb personatges clau com el Lucifer (símbol de poder) i la Diablesa (sensualitat). • Drac de Tarragona: El primer animal del bestiari, que simbolitza els quatre elements i compta amb 15 punts de foc. • Bou i Víbria: El Bou, malgrat el seu origen positiu al pessebre, és una bèstia de foc imponent. La Víbria destaca per ser la femella del drac amb trets d'àliga i ratpenat. • Ball de Serrallonga: Representació de bandolers del segle XVII armats amb trabucs. Figures Majestuoses i Geganters Un cop finalitzada la tanda de foc, apareixen els elements més institucionals: • L'Àliga: Símbol reial de la ciutat, peça de llautó de 80 quilos que destaca per la seva elegància i el ball de l'Amparito Roca. • La Mulassa i la Cucafera: Figures festives que interactuen amb el públic; la Cucafera és coneguda per tirar caramels i el seu mecanisme de coll extensible. • El Lleó: Element de distinció que ha estat protagonista de llibres didàctics per a escoles. • Gegants i Nanos: Des dels històrics Negritos (del segle XIX) fins als Nans que representen diferents estaments socials de la Tarragona vuitcentista. Balls Tradicionals i Moixiganga La part final del seguici inclou danses amb una rica càrrega simbòlica: • Balls de bastons i pastorets: Danses rítmiques que requereixen una gran coordinació i força física. • Ball de Gitanes: Un ball colorista i de festeig conegut per la trena de cintes al voltant d'un pal. • Ball de Valencians: L'antecedent històric dels castells, on es construeixen petites torres humanes. • La Moixiganga: Representació religiosa que escenifica la passió i mort de Crist mitjançant quadres plàstics. El Ball de Dames i Vells L'episodi tanca amb la retransmissió del ball parlat més emblemàtic: "Tarragona és carnaval a tota hora i cada dia." • Un espectacle de sàtira política i social que repassa l'actualitat local i nacional amb humor àcid i llenguatge irreverent, celebrant el seu 25è aniversari.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Santa Tecla a les escoles: la Víbria i els castells
Santa Tecla a les escoles de Tarragona Durant les festivitats de Santa Tecla, diverses entitats del seguici popular visiten els centres educatius de la ciutat per apropar la cultura tradicional als més petits. Aquesta iniciativa de l'Ajuntament busca que els infants no només vegin les festes des de fora, sinó que entenguin la història i el funcionament de les seves figures. La Víbria visita el CEIP El Miracle La Maria Grau ha presentat la Víbria als alumnes del Miracle, explicant les característiques d'aquest animal mitològic que combina parts de cinc éssers diferents: Dona: pits i panxa. Àguila: cap, urpes i part superior de les ales. Ratpenat: resta de les ales. Drac: la cua. Serra: la llengua. Un dels moments més interessants ha estat l'explicació sobre l'ús de la pirotècnia. S'han donat consells de seguretat fonamentals per participar en els correfocs, com portar pantalons texans llargs i sabates tancades que permetin córrer sense relliscar. "Mai s'ha de agafar una carretilla amb la mà; si veieu algú fent-ho, teniu permís per renyar-lo." Castellers al Col·legi Saavedra Al col·legi Saavedra, un centre amb gran diversitat cultural, la festa s'utilitza com un element cohesionador i d'integració. En Joan Sala, dels Xiquets de Tarragona, ha explicat els fonaments del món casteller: L'ús de la faixa com a esglaó per poder pujar. La importància del toc de gralla, que indica als castellers de la pinya quan l'enxaneta ha fet l'aleta sense necessitat de mirar amunt. La superació de la vergonya en el contacte físic necessari per fer pinya, fomentant la germanor entre companys. L'activitat ha conclòs amb un taller pràctic on els nens i nenes han pogut experimentar què significa formar part d'una estructura castellera, assegurant així el relleu generacional de les festes tarragonines.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Festa per Tothom: 15 anys d'inclusió a Santa Tecla
La Festa Major a l'Abast de Tothom L'episodi commemora el 15è aniversari de la iniciativa Festa per Tothom a Tarragona, un programa del Servei Municipal del Discapacitat que busca fer les festes de Santa Tecla accessibles per a persones amb mobilitat reduïda o discapacitats sensorials. El Paper Crucial del Voluntariat L'eix vertebrador d'aquest projecte són els voluntaris, que s'encarreguen de l'acompanyament i el suport logístic. Entre els punts clau destaquen: Origen divers: Els voluntaris provenen del servei municipal, entitats com la llar de Sant Salvador i empreses col·laboradores. Formació específica: Entitats com Dow Chemical no només aporten finançament, sinó que formen els seus empleats i estudiants en pràctiques sobre el tracte a persones amb discapacitat i l'ús de cadires de rodes. Organització i logística: Es gestionen calendaris complexos per quadrar els horaris dels voluntaris amb els actes més esperats, com la professó, els castells o els focs artificials. L'Impacte en els Usuaris Per a persones com el Ricardo o el Carles, la iniciativa és vital per trencar l'aïllament: "Si no s'hagués per l'autocar adaptat que vindrà expressament, no hi hauria manera de poder baixar (al concert), perquè els autobusos de línia acaben a les 11." Reptes de Futur Tot i l'èxit consolidat, els usuaris reivindiquen que aquest esperit de voluntariat s'estengui més enllà dels dies de festa, permetent una integració real i diària en la vida social i urbana de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Experiències solidàries de la URV a Bòsnia i Nicaragua
Cooperació Universitària Internacional El programa URV Solidària de la Universitat Rovira i Virgili aposta per projectes de cooperació al desenvolupament gestionats directament des de la institució. En aquesta ocasió, s'analitzen les experiències de dos grups d'estudiants que han passat part de l'estiu realitzant tasques humanitàries i educatives a l'estranger. Projecte d'Alfabetització a Bòsnia Sis estudiants de Filologia Hispànica han viatjat a la ciutat de Tuzla per impartir cursos intensius d'espanyol a la universitat local. Aquesta iniciativa, que ja té cinc anys de trajectòria, destaca per: Forta demanda: Els alumnes bosnians mostren un gran interès per l'idioma, sovint après a través de la televisió internacional. Impacte social: Es tracta d'una zona encara molt marcada pels efectes de la guerra, amb limitacions de mobilitat i laborals per als joves. Connexió personal: Les estudiants subratllen les ganes d'aprendre i la calidesa de la gent de Tuzla, ciutat que comparen amb Tarragona pel seu volum de població. Avaluació d'Apadrinaments a Nicaragua Un grup de set alumnes de Pedagogia i Educació Social s'ha desplaçat a Managua per avaluar un projecte al centre preventiu Los Quinxos. Aquest projecte és especialment rellevant pel seu caràcter local: Padrins tarragonins: Els 24 infants apadrinats reben suport econòmic de famílies de les comarques de Tarragona. Objectius: Garantir l'accés a l'educació, uniformes i almenys un àpat complet al dia per a nens en risc d'exclusió. Resultats: L'estudi preliminar indica que el projecte és d'èxit, permetent a molts joves evitar matrimonis precoços i arribar a la universitat. Altres actuacions i futur "L'objectiu és que els alumnes actuïn en programes de la seva àrea de coneixement i tinguin una experiència humana que els faci replantejar-se coses." Segons el coordinador Joan Fuster, la URV té previstes més missions a Chiapas (Mèxic), Senegal i projectes futurs al Perú i Moçambic, principalment en àmbits sanitaris i educatius.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Dia Mundial de l'Alzheimer: Sensibilització i reptes a Tarragona
Conscienciació sobre l'Alzheimer a Tarragona Amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer (21 de setembre), l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Tarragona ha instal·lat un punt informatiu a la Rambla Nova. L'objectiu és donar a conèixer una malaltia que, malgrat la seva repercussió mediàtica, continua sent poc compresa pel que fa als seus efectes reals en el deteriorament mental. Serveis i suport a les famílies L'associació ha crescut significativament des de la seva creació el 1998, oferint actualment: * Una biblioteca amb més de 117 exemplars (llibres i vídeos). * Guies especialitzades en alimentació, estimulació i arquitectura. * Contes infantils per ajudar els més petits a entendre el canvi en els seus avis, com L’estora de l’avi Quim. Les xifres i l'impacte econòmic La situació a Catalunya és preocupant, amb dades que conviden a la reflexió: 1. Hi ha uns 55.000 malalts majors de 65 anys. 2. El 70% dels pacients són cuidats a les llars, cosa que genera una forta desestructuració familiar. 3. El cost econòmic per a una família oscil·la entre els 7.000 i els 29.000 euros anuals, depenent de la fase de la malaltia. "Aquesta malaltia és una sangria per a una família, tant pels costos directes com per la necessitat de deixar la feina per cuidar el malalt." Crítica a l'administració i nous perfils de malalts Jaume Soler, president de l'entitat, denuncia la carència de places de residència i la insuficiència de recursos sanitaris. A més, s'ha alertat de l'aparició de casos en persones joves (entre 30 i 55 anys), un fenomen que podria estar relacionat amb factors hereditaris o, en alguns casos, amb el consum de substàncies estupefaents que afecten el cervell. Finalment, es fa una crida a la col·laboració ciutadana mitjançant l'adquisició de polseres verdes simbòliques per donar suport a la recerca d'un tractament que combini la vessant farmacològica amb la no farmacològica (estimulació i psicomotricitat).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1h 29min
Pregó de Santa Tecla 2005 i Homenatge a Gabriel Xammar
Inici de les Festes de Santa Tecla 2005 El podcast recull la retransmissió en directe des de l'Ajuntament de Tarragona de l'acte d'obertura de les festes de Santa Tecla 2005. La jornada inclou el lliurament del Premi del Balcó, la lectura del pregó i l'emotiva arrencada dels gegants. Homenatge a Gabriel Xammar L'acte s'inicia amb el reconeixement a Gabriel Xammar i Sala, guardonat amb el Premi del Balcó pel seu activisme cultural i la seva trajectòria de resistència: • Membre d'Estat Català i col·laborador del Front Nacional de Catalunya. • Va ajudar a exiliats a creuar la frontera durant la Guerra Civil. • Pioner d'Òmnium Cultural al Tarragonès. El Pregó d'Emili Rosales L'escriptor i editor Emili Rosales, guanyador del Premi Sant Jordi, ofereix un discurs profundament literari on destaca: • La comparació entre la seva obra La ciutat invisible i la realitat de Tarragona. • Referències a autors com Jacint Verdaguer, Josep Pla i Olga Xirinacs. • Una crida a fer de Tarragona un pol de nova capitalitat per al sud de Catalunya, fugint del concepte de "parc temàtic". Simbolisme i Tradició a la Plaça de la Font Després dels parlaments de l'alcalde Joan Miquel Nadal, l'acció es trasllada al balcó i a la plaça: • Sortida de la Senyera de la Ciutat i toc de trompetes. • Gran tronada a càrrec de la pirotècnia Igual. • L'arrencada dels gegants i nanos, acompanyats per les bandes de música d'Artajona i l'Alegria d'Amposta. "Tarragona és avui una ciutat que compta, que està viva i que no s'oblida que l'esplendor del passat li dóna solidesa i identitat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
29'
Geganters i músics: l'ànima de les festes de Santa Tecla
La tradició del món geganter a Tarragona L'episodi explora en profunditat la figura dels portadors de gegants, claus en les celebracions de Santa Tecla. Amb la participació d'Antoni Segura i Alfredo González, es desgranen les vivències de les colles de barris com Torreforta o el Cos del Bou, destacant el relleu generacional i el sacrifici físic que comporta aquesta tradició. L'evolució de les figures i el pes de la història • S'analitza la diferència entre els gegants antics i els actuals. Mentre que les figures històriques eren extremadament pesades (fins a 60-70 quilos), les noves versions de fibra de vidre faciliten el ball, tot i que requereixen igualment una gran preparació física. • L'Antoni recorda la seva trajectòria des de 1970, destacant que antigament els portadors sovint provenien de la comunitat gitana, una tradició que encara perdura en part de la colla. El desig de ballar: la relació entre músics i geganters Un dels punts centrals de la conversa és la necessitat de tenir música amb ritme per poder ballar bé les figures: "T'agraden peces que puguis ballar; si no, sembla que anem morts perquè no sabem com agafar el ritme." • Els geganters defensen l'ús de pasdobles i marxes animades que injectin energia per suportar el pes. • Es compta amb la intervenció de Ricardo, director de la Banda de Música d'Artajona, que presenta l'estrena d'una nova peça composta expressament per al Lleó de Tarragona. Riscos i moments crítics de la festa • Es comenten els perills de les caigudes en carrers estrets o durant la Baixada de la Misericòrdia. • L'Antoni confessa el seu somni pendent: baixar les escales de la Catedral amb el gegant, tot i reconèixer l'altíssim risc que això suposa per a la integritat de la peça i del portador.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Mural gegant i contes pel Dia de la Pau a Tarragona
Commemoració del Dia Internacional de la Pau En el marc de les festes de Tarragona, Creu Roja Joventut i el Centre per la Pau organitzen una jornada especial per commemorar el 21 de setembre, declarat per les Nacions Unides com el Dia Internacional de la Pau. L'objectiu és sensibilitzar la ciutadania, especialment els més joves, sobre la resolució de conflictes i la cultura de la no-violència. Activitats a la plaça de Dames i Vells A partir de les 16:30 h, s'han programat diverses accions participatives: Contacontes de valors: Una carpa habilitada amb coixins i moqueta on es narraran històries que fomenten la pau i la convivència, adreçades a nens d'entre 6 i 10 anys. Construcció d'un mural gegant: Un panell de 4 metres de llarg on els assistents podran enganxar cartolines amb missatges personals per formar la paraula PAU. Taller de papiroflèxia: Creació de coloms de paper per decorar l'entorn del mural. El valor del voluntariat jove L'episodi compta amb el testimoni de joves voluntaris que destaquen com aquesta experiència els aporta creixement personal i una visió més crítica de la realitat social. "M'encanta... coneixes molta gent, aprens i t'ajuda a veure la vida d'una altra manera; em sento més útil des que he entrat." Es recorda que el voluntariat a Creu Roja Joventut està obert a nois i noies d'entre 14 i 30 anys, amb projectes que van des del medi ambient fins a la prevenció de conductes de risc.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
Tecla Tapa: Gastronomia i festa a la plaça Verdaguer
El retorn del Tecla Tapa a Santa Tecla L'espai Tecla Tapa, situat a la plaça Verdaguer de Tarragona, obre les seves portes com una iniciativa consolidada de deu entitats i associacions de la ciutat. Aquesta proposta ofereix un punt de trobada gastronòmica durant les festes de Santa Tecla, on els assistents poden recuperar forces amb una àmplia varietat de menjars i begudes. Organització i oferta gastronòmica Les entitats participants s'han coordinat per oferir una carta variada i tancada prèviament per evitar duplicitats. Cada associació és responsable de la seva especialitat, garantint productes frescos del dia: Tarraco de Luxe: Patates braves. Auredons: Truites a la francesa. Associació de l'Albada: Fideuà. Marro: Entrepats de xoriç i llonganissa. Club Maginet: Biquinis de pernil i formatge. Col·lectiu de dones de Sant Salvador: Lacón. Amics de la Part Alta: Bacon. Altres productes: Frankfurt, pernil salat, cervesa i la tradicional mamadeta teclera. Finalitat social i esperit de col·laboració Tal com explica la Rosa, representant del Club Maginet, l'objectiu principal és recaptar fons per a les activitats de les entitats, especialment per al projecte del Carnaval de Tarragona. Les tasques es fan de manera voluntària i amb un gran ambient de companyonia: "Som gent de gresca, de ball, de música... intentem treure'n diners però sobretot passar-nos-ho molt bé." Horaris i preus populars L'espai destaca per oferir preus populars per fer la festa accessible a tothom: Preus: Begudes (aigua/cervesa) a 1 €, refrescos a 1,50 € i racions de menjar a 2,50 €. Horaris: Obertura a les 18:00 h. Avui fins a les 03:00 h, i dijous i divendres fins a les 04:00 h.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
La Festa als Ulls: Fotografia i tradició a Tarragona
La mirada internacional de les festes de Tarragona Aquesta conversa presenta la iniciativa "La festa als ulls", un projecte impulsat pel fotògraf Pep Escoda que consisteix a convidar anualment un fotògraf estranger per documentar les festes de Santa Tecla. L'objectiu és doble: crear una col·lecció patrimonial de fotografies de la ciutat i divulgar les tradicions tarragonines arreu del món a través d'una mirada externa i artística. Santo: La fotografia com a escriptura de llum El convidat d'aquesta edició és Santo, un fotògraf sicilià especialitzat en la temàtica religiosa i folklòrica. El seu enfocament es basa en conceptes profunds: La llum com a eina: Defineix la fotografia com a "escriptura de llum" i destaca la potència de la llum solar a Tarragona. L'ànima del fotògraf: Santo afirma que una imatge no és objectiva, sinó el resultat de la interacció entre el fotògraf i el subjecte. La qualitat de la foto depèn de l'estat d'ànim de qui la fa. La cerca de l'esperança: Més enllà de l'estètica, busca reflectir la identitat cultural i la memòria dels pobles per contrarestar la despersonalització tecnològica actual. Tradicions i connexions mediterrànies Durant l'entrevista es tracen paral·lelismes entre les festes sicilianes (influenciades per la dominació espanyola) i les catalanes. Es destaquen punts clau de l'itinerari visual que seguirà el fotògraf: La Baixada de l'Àliga i la Professió de Santa Tecla. L'anàlisi de la pietat popular i la dualitat entre el sacrifici religiós i l'alegria de la festa. L'interès per les relíquies i les connexions històriques entre santes del Mediterrani, com Santa Sara a la Camarga i Santa Tecla a Tarragona. "El fotògraf ha de tenir l'ull per pensar la foto; fer clic és fàcil, fins i tot un ximpanzé ho pot fer, però capturar el relat d'una vida en una cara és l'autèntic repte." Un futur llegat gràfic El projecte preveu que les imatges capturades esdevinguin una exposició l'any següent. Santo proposa que la ciutat creï un petit museu o col·lecció estable amb aquestes obres per tenir, en el futur, una visió calidoscòpica i diversa de la festa que superi la repetició de les imatges tòpiques o postals convencionals.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
20'
Documental 'Camins de França' de Joan Puig i Ferreter
Presentació del documental sobre Joan Puig i Ferreter En el marc de les festes de Tarragona, s'ha presentat el documental Camins de França, una obra que homenatja l'escriptor de la Selva del Camp. El projecte, dirigit per Josep Maria Pagès, s'estrenarà oficialment el dia 24 de setembre a l'Antiga Audiència de Tarragona. Característiques de l'obra i producció Viatge iniciàtic: El documental se centra en un fragment de l'obra homònima de Puig i Ferreter, concretament en el viatge que va realitzar als 21 anys per la Provença francesa. Estètica visual: S'ha optat per una imatge en blanc i negre amb tonalitats sèpia i ocre per evocar l'atmosfera de fa cent anys. Col·laboració desinteressada: La producció ha estat possible gràcies a la suma de voluntats, destacant la interpretació de l'actor Oriol Grau i la col·laboració del fotògraf Pep Escoda. La figura de Puig i Ferreter El regidor de Cultura de la Selva del Camp, Quim Masdeu, destaca la complexitat del personatge: "Va ser un inconformista tota la seva vida amb l'obra i amb la vida... un home modern que feia universals els temes rurals." Personalitat polièdrica: L'autor és descrit com un home de sentiments extrems, amb una vessant psicològica profunda i una gran rellevància tant literària com política. Reivindicació cultural: El projecte neix de la necessitat de cobrir el buit visual sobre els autors del Camp de Tarragona, sovint menys tractats que els d'altres zones de Catalunya. Futur i ressò mediàtic L'èxit de la proposta, emesa inicialment en càpsules per Canal Camp, ha despertat l'interès de TV3. Els creadors ja planegen una segona part més ambiciosa que cobreixi la totalitat de les 800 pàgines de l'obra original per commemorar el cinquantenari de la mort de l'escriptor l'any vinent.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
La Via T t'escolta: Visita a la mítica botiga Minimun de Tarragona
Resum de l'episodi En aquesta edició de l'espai La Via T t'escolta de Tarragona Ràdio, l'equip es trasllada mitjançant la unitat mòbil a un dels comerços amb més solera de la ciutat: Minimun, situat al carrer Governador González. El programa combina el tradicional concurs de pistes amb una entrevista detallada sobre l'actualitat del sector comercial en plena campanya de tornada a l'escola. El Concurs: Un establiment de nissaga La dinàmica de l'espai ha permès als oients endevinar la ubicació de la unitat mòbil. Les pistes han destacat la naturalesa de l'establiment: Es troba en un carrer semi-peatonal amb gran aparador. És un comerç de tota la vida de Tarragona, conegut per diverses generacions. La guanyadora, la Montse Barceló, ha identificat ràpidament la botiga i ha obtingut un obsequi especial. Productes i Atenció Personalitzada L'Àngels, dependenta amb més de 14 anys d'experiència a la casa, ha explicat l'àmplia oferta que ofereixen: Moda infantil: Rems de nadó fins als 15 anys, incloent roba interior, xandalls i peces de marques com Mayoral. Roba de la llar: Destaca la varietat de bernussos, pijames i roba de llit o de bressol. Atenció al client: Se subratlla el valor de l'assessorament directe i personalitzat per trobar talles i estils adequats. "Aquí cuidem molt el client... podem vestir un infant des que neix fins que té 14 o 15 anys, ho tenim tot." Campanyes Clau i Tendències L'entrevista ha revelat que actualment la botiga està en plena activitat per la tornada a l'escola, una de les èpoques més fortes de l'any juntament amb el Nadal. Tot i que els homes encara no tenen massa costum de comprar roba interior o regals fora de les festes nadalenques, l'establiment es referma com un punt de referència per a tota la família durant tot l'any.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
La residència Nostra Llar: un model pioner i solidari
Iniciativa i Història de la Residència Nostra Llar L'Associació Popular de la Gent Gran de Tarragona, liderada pel seu president Antoni Fernández, ha aconseguit materialitzar un projecte que va néixer fa sis anys. Davant la gran demanda dels seus més de 1.200 socis per trobar places en centres geriàtrics, l'associació va decidir crear la seva pròpia residència: Nostra Llar, situada als Pallaresos. El camí no ha estat fàcil, especialment pels tràmits de requalificació urbanística dels terrenys, que van passar de rústics a urbans en un procés que va durar prop de quatre anys. Finalment, el centre ja és una realitat operativa. Un Model de Finançament Pioner El que fa que aquesta residència sigui única a l'estat espanyol és la seva fórmula jurídica i econòmica basada en la propietat horitzontal: Venda d'habitacions: Les obres s'han finançat amb la venda de les 126 habitacions a socis de l'entitat. Propietaris diversos: Alguns socis han comprat per viure-hi, d'altres com a inversió o per llogar-les. Sense ànim de lucre: L'associació té el títol d'utilitat pública. Això permet que els residents paguin exclusivament els preus de cost dels serveis (menjar, neteja, nòmines), situant-se molt per sota dels preus de mercat de les residències privades convencionals. Instal·lacions i Atenció Humana El director del centre, Moisés Sumoy, destaca que l'objectiu principal és que els avis se sentin com a casa. Les característiques clau del centre són: Espais amplis i lluminosos: Edifici de nova construcció amb gimnàs, biblioteca, cafeteria i una sala polivalent de 200 metres quadrats. Personal especialitzat: Un equip d'unes 30 persones que inclou metges, infermeres, terapeutes i tècnics de lleure. Atenció personalitzada: Es busca potenciar l'autonomia del resident i adaptar-se a les seves necessitats específi ques. Cuina pròpia: Amb un sistema d'opció de menú (carn o peix) per millorar la satisfacció dels usuaris. "Pagar els costos reals sense benefici industrial ens permet oferir un servei de qualitat a un preu assequible per a la gent gran."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4'
Nova Residència als Hostalets: Instal·lacions i Serveis
Presentació de la Nova Residència El centre es presenta com una infraestructura de nova construcció, àmplia i lluminosa, situada a la urbanització dels Hostalets. Actualment es troba en una fase activa d'expansió, amb un creixement setmanal de residents i un equip professional que s'està consolidant per oferir la millor atenció possible. Espais i Capacitat La residència compta amb una capacitat total de 126 habitacions, distribuïdes en: - Habitacions individuals i dobles. - Plantes superiors destinades principalment al descans. - Una planta baixa dedicada gairebé íntegrament a zones comunes: menjador, sales d'activitats, despatxos, sales de jocs i un oratori. L'Alimentació com a Clau del Benestar Un dels punts més destacats per la direcció i la junta és la gestió del menjar: - Disposen de cuina pròpia. - Ofereixen diverses opcions de menú en cada àpat (per exemple, triar entre carn o peix). - S'adapten a necessitats especials com dietes per a diabètics. "El principal objectiu és que la gent se senti a casa." Equip Professional i Atenció Actualment, hi ha unes 30 persones treballant, incloent-hi perfils com infermeria, medicina, teràpia ocupacional, treball social i personal administratiu. L'equip està en procés de créixer amb la incorporació de psicòlegs i fisioterapeutes per completar l'atenció integral del resident.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Campanya Todos.es: Alfabetització Digital a Tarragona
Introducció a la Campanya Todos.es La campanya Todos.es, promoguda pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme, arriba a Tarragona amb l'objectiu de reduir la bretxa digital. La iniciativa busca apropar les noves tecnologies i els beneficis d'Internet a col·lectius que poden trobar-se en perill d'exclusió digital. Objectius i Públic Diana L'eix central de la campanya és oferir formació bàsica a persones que no tenen accés habitual a la tecnologia. Els principals col·lectius són: * Gent gran i mestresses de casa. * Persones amb discapacitat física o psíquica. * Col·lectius en risc d'exclusió o vulnerabilitats socials. "L'objectiu és promoure l'ús d'Internet dintre dels col·lectius que poden estar una mica en perill d'exclusió digital." Metodologia de Formació La campanya s'organitza mitjançant dos formats d'aules: 1. Aules fixes: Com la instal·lada al Teatre Metropol de Tarragona, amb capacitat per a 25 ordinadors i vuit coordinadors. 2. Aules mòbils: Un autobús que visita poblacions més petites (entorn de 2.000 habitants) per garantir que la formació arribi a tot arreu. El contingut formatiu és una aplicació multimèdia i audiovisual (en català i castellà) que cobreix temes essencials com: * Conceptes bàsics (ús del ratolí i el doble clic). * Banca electrònica i e-administració. * Correu electrònic, xats i navegació segura. * Comerç electrònic. Resultats i Participació Lluísa Maria Pérez destaca que la valoració és molt positiva, amb més del 80% de satisfacció entre els usuaris. Les persones perden la por a la tecnologia en veure que és més senzilla del que semblava. Els interessats poden participar-hi: * Acudint directament al Teatre Metropol fins al 27 de setembre. * Concertant una cita prèvia al telèfon 902-10-13-95 per assegurar una plaça.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Entrevista a la Lupita de Los Lunnis a Tarragona
Visita dels personatges de Los Lunnis a Tarragona L'espai de Tarragona Ràdio ha rebut una visita molt especial: la Lupita, un dels membres més coneguts de la popular sèrie infantil Los Lunnis. Durant l'entrevista, s'ha parlat de l'arribada de la seva nau a la ciutat i dels preparatius per al seu espectacle al Teatre Metropol. Detalls de l'arribada i la convivència La Nau de Lula: Han aterrat en un lloc secret per no cridar l'atenció, ja que la nau és petita i han viatjat gairebé tots els integrants de la colla. Tripulació: En el viatge han participat el Lucho, el Lublu, la Lulila, el Lulo, la Lula, la bruixa Lubina i el científic Lutecio. Absències: Els únics que s'han quedat a Luna Lunera són el Lucanero i el Lurdo per la seva mida excessiva. Explorant Tarragona La Lupita, reconeguda per ser la més llesta del grup, ha aprofitat el matí per conèixer la ciutat, destacant: L'interès per les ruines romanes i el patrimoni històric. La seva afició per les biblioteques i els museus. El gust per la platja i el caràcter amable de la gent de Tarragona. L'espectacle al Teatre Metropol Amb les entrades ja exhaurides per a les dues sessions (18:00h i 20:00h), la Lupita ha avançat alguns detalls de què s'hi podrà trobar: "Cantem moltes cançons i fem algunes de les escenes que passen a la sèrie de la tele, aquelles que millor ens ho passem fent." Finalment, ha enviat un missatge encoratjador als nens i nenes per l'inici del curs escolar, recordant-los que estudiar també pot ser molt divertit si es combina amb el lleure.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Emili Rosales, pregoner de Santa Tecla i autor de 'La ciutat invisible'
Entrevista a Emili Rosales: Literatura i Tradició a Tarragona L'escriptor i editor Emili Rosales, guardonat amb el Premi Sant Jordi per la seva obra La ciutat invisible, conversa sobre el seu paper com a pregoner de les festes de Santa Tecla a Tarragona. L'entrevista aprofundeix en la connexió entre la seva visió literària i el vincle personal amb la ciutat. La Ciutat Invisible i la Realitat de Tarragona Rosales estableix un paral·lelisme entre la seva novel·la i la ciutat de Tarragona: * Metàfora urbana: Defineix Tarragona com una ciutat que, tot i ser molt visible, manté una part "invisible" que emergeix i es descobreix constantment a través del seu patrimoni i història. * Èxit editorial: L'autor es mostra satisfet per la recepció de la seva obra, destacant que els lectors s'han dividit entre l'interès per la crònica històrica (el Sant Petersburg del Mediterrani) i la trama íntima amorosa. El Pregó de Santa Tecla: Un Honor Personal L'autor detalla com afronta el repte d'obrir les festes majors de la ciutat: 1. Visió Personal: El pregó combinarà el reconeixement al patrimoni arquitectònic amb una mirada més poètica i personal, fruit de les seves nombroses visites i amics a la zona. 2. Identitat Territorial: Com a persona originària de les Terres de l'Ebre, reivindica Tarragona com el gran referent cultural i administratiu del territori. 3. Accessibilitat: Es destaca, com a novetat, que el pregó serà traduït pel col·lectiu Festa per a Tothom per a persones amb discapacitat auditiva. "Tarragona és la gran ciutat invisible, molt visible en part, però que sempre té coses per descobrir." Poesia, Novel·la i Futurs Projectes Rosales defensa que la poesia no és exclusiva dels llibres de versos, sinó que amera la prosa i la vida quotidiana. Tot i que ja treballa en una nova novel·la, adverteix que el seu procés de creació pot allargar-se diversos anys per garantir-ne la qualitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Trompeters i macers: el protocol de Santa Tecla
La funció dels trompeters i els macers a la Festa Major En aquesta entrevista de Tarragona Ràdio, s'aprofundeix en la tasca fonamental de dues figures institucionals clau de les festes de Santa Tecla: els trompeters i els macers. Tot i ser personatges que sovint passen desapercebuts enmig de la multitud, el seu paper és essencial per marcar el ritual i el protocol de la ciutat. Els protagonistes i la seva missió El Trompeter (Javier Tornet): Representa l'anunci oficial de l'obertura dels dies grans de la festa. La seva funció principal és fer el toc de pregó el dia 21 de setembre, retent honors a la senyera de la ciutat mentre l'alcalde la mostra al balcó de l'Ajuntament. El Macer (Àlex Aixendri): Antigament actuaven com a guies i protectors de les autoritats. Actualment, la seva tasca és d'acompanyament protocol·lari de la corporació municipal i la bandera durant el seguici i els actes institucionals. Ritus i tradicions documentades L'entrevista descriu moments precisos on la seva presència és indispensable: El Pregó (21 de setembre): Un acte que s'ha transformat d'un tràmit gairebé buit fa dècades a un esdeveniment multitudinari a la Plaça de la Font. L'entrada d'ofici (23 de setembre): El moment dels tres tocs de trompeta a les escales de la Catedral de Tarragona i els "quatre cantons", un ritual d'homenatge a la bandera que es manté estrictament. L'avillament: La indumentària d'estil del segle XVII, tipus golf, amb la gramalla vermella i el barret de copa, és un dels elements més distintius. L'emoció del silenci i la responsabilitat Els convidats destaquen la forta càrrega emocional del seu paper, especialment el silenci sepulcral que es crea a la plaça quan el trompeter aixeca el seu instrument, un respecte que la ciutadania manté sense necessitat d'ordres externes. "Davant del protocol establert no podria començar l'acte si no hi som nosaltres. És igual com si no hi hagués la bandera; una cosa porta a l'altra."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Cantata 'Un somni bestial' per als 10 anys de l'EMM de Tarragona
La celebració del desè aniversari de l'EMM Maria Teresa Montaner, directora de l'Escola Municipal de Música de Tarragona (EMMT), presenta la nova representació de la cantata Un somni bestial. Aquest projecte és el resultat de l'esforç col·lectiu per commemorar els 10 anys de la institució, reunint alumnat, exalumnes i famílies en un gran esdeveniment cultural. Detalls de la representació i participació L'obra destaca per la seva gran magnitud escènica i la implicació de la comunitat educativa: * Més de 260 nens i nenes com a cantaires (d'entre 5 i 16 anys). * Una orquestra de 30 músics que combina instruments clàssics amb tradicionals (tenora, gralla, tabal). * Sis narradors i la col·laboració especial de figures del Seguici Popular, com la Víbria i el Lleó. Una història dedicada a Tarragona i la seva cultura La cantata ha estat creada per artistes locals per connectar amb la identitat tarragonina: * Música: Composada per Xavier Pastrana. * Text i lletres: Escrit per l'alumna Marina Robledo. * Argument: Narra la història de l'Adrià, un adolescent que, castigat sense música durant Santa Tecla, viu un somni on les bèsties del seguici el convencen de la importància de viure la festa i l'art. Material pedagògic i futur Degut a l'èxit de l'estrena al maig, l'escola ha editat un CD conmemoratiu que inclou la gravació de la cantata i altres peces d'agrupacions del centre. L'objectiu és que l'obra perduri com a material pedagògic i part del llegat festiu de la ciutat. "És una cantata que posa en valor la importància de la música en les nostres festes i en la nostra vida."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Connexió Argan: Fusió musical entre Catalunya i el Marroc
Connexió Argan: Un diàleg musical a la Mediterrània En el marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, el músic Xavier Maureta presenta el projecte Connexió Argan, una iniciativa que neix de la col·laboració entre el Mercat de Música Viva de Vic i el Festival Timitar d'Agadir (Marroc). Aquesta proposta aplega músics catalans de l'escena del jazz i intèrprets marroquins de tradició amaziga per crear una sonoritat única. Punts clau de la proposta musical Origen de la col·laboració: El projecte va ser impulsat per Manuel Montañés (Vic) i Brahim El Mazned (Agadir), encarregant la direcció musical a Maureta. Process de creació: Durant un any, els músics han conviscut i assajat tant al Marroc com a Osona, creant composicions noves que fusionen ambdues sensibilitats. Filosofia del grup: Tot i que els músics d'aquí provenen del jazz, Maureta defineix aquest gènere no com una estètica tancada, sinó com un vehicle de llibertat expressiva. Integrants destacats: Entre els músics catalans hi figuren Llibert Fortuny (saxo), Albert Bové (piano) i Raimon Ferrer (contrabaix), mentre que la part marroquina està coliderada per Driss nigra (llaut). Visió sobre el mestissatge Per a Maureta, ja no és necessari posar etiquetes com "fusió" o "mestissatge" a les propostes multiculturals. Segons afirma l'entrevistat: "Els noms serveixen per arxivar o per col·locar el disc a l'estanteria, però més enllà d'això, no cal posar noms a les músiques." El concert a la Plaça del Rei de Tarragona (Escenari Sabina) representa la culminació d'aquest treball col·lectiu que continuarà la seva gira per la Mediterrània.