Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1129-1152 de 2763
  • Nous tallers de l'Aula de Teatre de la URV i l'Ajuntament - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Nous tallers de l'Aula de Teatre de la URV i l'Ajuntament

    L'Aula de Teatre: Formació i Recerca a Tarragona L'entrevista amb Joan Pasqual, director del grup Zalata i de l'Aula de Teatre de la Universitat Rovira i Virgili (URV), presenta el nou curs teatral a la ciutat. La principal novetat d'enguany és la unificació d'esforços entre la universitat i l'Ajuntament de Tarragona per oferir una proposta formativa integral. Filosofia del Projecte El teatre es defineix com un llenguatge complet que treballa la sensibilitat, sovint descuidada en l'ensenyament reglat. Pasqual destaca que el procés és més important que el resultat final: Treball col·lectiu: S'aprèn a col·laborar, cedir i confrontar dificultats en grup. Procés vs. Espectacle: L'objectiu no és fer una funció de final de curs tradicional, sinó mostrar l'experiència viscuda durant el taller. El teatre com a passió: Es descriu l'activitat teatral com una "droga" que enganxa i forma futurs espectadors o professionals. "El teatre és un llenguatge que té com a component el treball en grup; sense col·laboració no seria possible." Estructura dels Tallers per Edats L'oferta cobreix un ventall molt ampli, des dels 8 anys fins sense límit d'edat: Infantil (8-13 anys): Introducció a través del joc dramàtic i el control del cos i la veu. Joves (14-17 anys): S'incorporen conceptes de dramatúrgia i interpretació de personatges. Adults (+18 anys): Tallers que barregen formació, creació i recerca, en col·laboració amb l'àmbit universitari i especialitats en teatre clàssic o contemporani. Dades Pràctiques i Inscripció Ubicació: Les classes s'imparteixen a la Cooperativa Obrera Tarraconense, un espai cultural clau a la ciutat. Terminis: Les inscripcions estan obertes fins al 14 d'octubre. Atenció: Es fan sessions informatives de 19:00 h a 20:30 h al hall del Teatre El Magatzem.

  • Tarragona sota les bombes: Crònica de Lluís de Salvador - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    16'

    Tarragona sota les bombes: Crònica de Lluís de Salvador

    L'Elena Virgili, responsable de l'Emeroteca Municipal, presenta el seu nou llibre "Tarragona sota les bombes, crònica d'una societat en guerra, 1936-1939". Es tracta d'una tasca ingent de recuperació i transcripció dels dietaris inèdits del periodista Lluís de Salvador, qui va ser director del Diari de Tarragona. Una història de supervivència documental Els documents originals han viscut una odissea pròpia. L'autor els va portar a l'exili francès el 1938 i, davant la invasió alemanya, els va enterrar vora el riu Garona. Una crescuda del riu els va inundar, deixant moltes pàgines pràcticament esmiculades i il·legibles. El seu fill, Ramon Salvador, va donar aquest material a l'hemeroteca el 1994. Contingut i valor històric El llibre destaca per la seva neutralitat informativa i un estil literari directe i planer. Es divideix en dos grans blocs: - Vida política i social: Les rivalitats entre sindicats (CNT i UGT) i la gestió del front. - Vida quotidiana: Detalls sobre el preu dels productes, el racionament (moniatos, ous, arrengades) i la construcció de refugis antiaeris. Un dels aspectes més commovedors és la descripció de l'arribada dels evacuats. L'autor reflexiona com, a mesura que els refugiats que arribaven parlaven en català en lloc de castellà, es percebia que la guerra s'apropava inexorablement a la ciutat. L'homenatge a un periodista honest Lluís de Salvador es descriu com un home de conviccions fermes que va preferir treballar en una granja a França abans que beneficiar-se de càrrecs polítics. Segons l'Elena Virgili: "És un homenatge tant a ell com a tota la gent que va lluitar per les llibertats, perquè ell era un home de pau enamorat de Tarragona." Aquesta obra permet a les generacions actuals mirar el passat amb una perspectiva acurada i sense mediacions partidistes.

  • Costos de mobilitat a Tarragona: Transport públic vs. privat - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    18'

    Costos de mobilitat a Tarragona: Transport públic vs. privat

    Comparativa de costos de mobilitat a Tarragona En el marc de la Setmana de la Mobilitat, s'ha presentat un estudi realitzat per l'empresa Comèdia que analitza les despeses dels ciutadans de Tarragona segons el mitjà de transport utilitzat. L'informe combina metodologies qualitatives (enquestes directes) i quantitatives (càlcul de costos unitaris) per desmitificar idees preconcebudes sobre l'estalvi del vehicle privat. Conclusions principals de l'estudi L'estudi revela una diferència econòmica abismal entre el cotxe i l'autobús: Vehicle privat: El cost real és d'aproximadament 1,30 € per quilòmetre. Aquest càlcul no només inclou la benzina, sinó també els costos d'operació (assegurances, pneumàtics, manteniment, ITVs), l'amortització del vehicle i les externalitats (contaminació atmosfèrica i acústica). Transport públic: El cost mitjà per trajecte (no per quilòmetre) se situa en els 0,49 €, tenint en compte la mitjana entre el bitllet senzill i els diversos abonaments (com el d'estudiant, que redueix el preu fins als 0,12 € per viatge). Un trajecte típic de 5 km (per exemple, de Bonavista al centre) costa uns 6 € en cotxe davant els 0,49 € en autobús, cosa que fa que el transport públic sigui un 86% més barat. El factor temps i la percepció del ciutadà L'estudi també analitza per què, malgrat el cost, molts ciutadans segueixen preferint el cotxe: "Sovint la mentalitat és que el cotxe és 3 o 4 vegades més ràpid, i en realitat no és tant; cal comptar el temps de buscar el vehicle i, sobretot, d'aparcar." Alternatives i propostes de millora Els experts proposen diverses mesures per fomentar un canvi de model: Potenciar la bicicleta: Especialment en zones universitàries com Sant Pere i Sant Pau o el Complex Educatiu, on el cost per a l'estudiant seria zero. Infraestructura específica: Planificar carrils bus per millorar la velocitat comercial del transport públic, tot i les dificultats de l'entramat urbà de Tarragona. Reducció de la contaminació: El 60% de l'ozó troposfèric de la ciutat prové del trànsit rodat, no de la indústria química, evidenciant la necessitat de reduir l'ús del vehicle privat.

  • Formació en climatització i energies renovables a la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    8'

    Formació en climatització i energies renovables a la URV

    Col·laboració entre el CREBER i la URV L'entrevista amb Alberto Coronas, director del Centre d'Innovació Tecnològica en Revalorització Energètica i Refrigeració (CREBER), detalla la relació d'aquest centre amb la Universitat Rovira i Virgili (URV). El CREBER és un centre de la pròpia universitat, impulsat pel CIDEM i el Departament d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de fomentar la innovació empresarial i la formació especialitzada. Oferta formativa i perfil de l'alumne Actualment, s'ofereixen dos cursos de postgrau de 200 hores de durada: Enginyeria de climatització d'edificis (3a edició). Energies renovables (2a edició). Els cursos estan limitats a 20 alumnes per garantir l'especialització i s'adrecen a: Estudiants d'últim any de diverses enginyeries (industrial, mecànica, química, etc.). Professionals en actiu que busquen actualitzar coneixements. Importància de l'eficiència energètica L'entrevista subratlla que la climatització ha passat de ser un luxe a ser un estàndard en hospitals, oficines i habitatges. Això comporta reptes significatius: Saturació de la xarxa elèctrica: Les puntes de demanda a l'estiu poden posar en perill el subministrament. Sostenibilitat: Es preveu la implantació de la certificació energètica i etiquetes d'eficiència als edificis per informar els usuaris. "Avui en dia la climatització ja no és un luxe, sinó que és un estàndard, pràcticament... s'ha popularitzat a uns nivells que es necessiten professionals amb coneixements de tot tipus." Finalment, es destaca l'alta inserció laboral d'aquests estudis, ja que el sector empresarial demanda constantment tècnics qualificats que sovint són "fitxats" ràpidament per la manca de personal especialitzat.

  • Projecte de cooperació sanitària a Chiapas amb la URV - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4'

    Projecte de cooperació sanitària a Chiapas amb la URV

    Cooperació Internacional a Chiapas Aquest projecte de cooperació sanitària neix de la col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili (URV) i l'ONG Reu Societat Civil. La iniciativa es desenvolupa a l'estat de Chiapas, Mèxic, una regió especialment complexa per la seva situació política i geogràfica. Equip i coordinació L'equip humà destaca per la seva combinació de joventut i experiència: * Està format per estudiants de la Facultat de Medicina de la URV. * La coordinació va a càrrec d'una doctora internista de l'Hospital Clínic, exalumna de la casa amb una trajectòria consolidada en missions internacionals. Objectius i tasques principals L'activitat no es limita a l'estada a Mèxic, sinó que inclou una preparació prèvia intensa: 1. Formació de formadors: L'eix central és realitzar cursets de salut per als promotors de salut de les comunitats locals. 2. Equipament: S'ha portat a terme una recollida de fons en fires i parades per equipar les cases de salut al territori. 3. Filtre sanitari: La figura del promotor és clau per evitar desplaçaments costosos i llargs a clíniques llunyanes per a patologies lleus. Un model de salut autònom A diferència dels models imposats, aquest projecte es basa en l'escolta activa i l'adaptació: "Nosaltres ens basem en el que ells volen fer i el que creuen que serà el seu sistema de salut òptim en un futur." Es tracta d'ajudar a construir un sistema sanitari autònom en una zona de conflicte (territori zapatista) on l'ajuda governamental és pràcticament inexistent i les comunitats es troben en una situació d'abandonament institucional.

  • Despertaferro 2005: Motos clàssiques a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    14'

    Despertaferro 2005: Motos clàssiques a Tarragona

    El retorn de la velocitat clàssica a l'antiga Laboral Tarragona es prepara per acollir la segona edició de la trobada Despertaferro 2005, una exhibició i competició de motos clàssiques que tindrà lloc al complex educatiu de l'antiga Universitat Laboral. L'esdeveniment vol ser un homenatge a la història del motociclisme local en un escenari que, durant les dècades dels 60 i 70, va ser seu de campionats d'Espanya decisius. Detalls de la competició i els vehicles El certamen divideix les màquines en diverses categories segons l'antiguitat de la seva fabricació: Clàssiques: Motocicletes fabricades fins a l'any 1972. Postclàssiques: Models que daten d'entre el 1972 i el 1979. Cilindrades: Les categories oficials van dels 250cc fins als 500cc, tot i que hi haurà tandes d'exhibició obertes a altres models. Reconeixements i nostàlgia Aquesta edició destaca per l'homenatge al senyor Pinyol, qui va ser president del Motoclub Tarragona durant 22 anys. Segons el tinent d'alcalde d'esports, Raül Font, és un acte de justícia per una trajectòria infatigable en el sector. A més, es destaca el gran valor patrimonial de les màquines participants: "Són motos que tenen un valor d'entre 12.000 i 18.000 euros, amb un manteniment molt estricte perquè el recanvi és difícil d'aconseguir." Informació pràctica Data: 1 i 2 d'octubre. Horaris: Dissabte d'entrenaments (10h-17h) i diumenge de curses (10h-14h). Accés: L'entrada és gratuïta i el públic podrà accedir als boxes per parlar amb els pilots i veure les màquines de prop.

  • Estat del trànsit a l'accés a Tarragona per obres - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    9'

    Estat del trànsit a l'accés a Tarragona per obres

    Situació general de la mobilitat Després de l'inici de les restriccions de trànsit per la construcció de noves rotondes als accessos de Tarragona, s'ha realitzat un seguiment en directe des de l'Avinguda Roma. Malgrat el temor inicial a col·lapses, la jornada d'avui es caracteritza per una normalitat pràcticament absoluta. Vies afectades i punts crítics Les obres se centren principalment en dues artèries clau d'entrada a la ciutat: * L'autovia T-11 (Reus-Tarragona): És el punt més conflictiu, ja que els dos carrils habituals es redueixen a un de sol, creant un coll d'ampolla abans d'arribar al pont del Francolí. * La carretera Nacional 340: Tot i presentar algunes restriccions, el flux de vehicles és constant i sense retencions greus. * Projecte de rotondes: S'estan construint tres rotondes; una ja està habilitada per al trànsit i les altres dues es troben en plena fase d'execució. Experiència dels conductors Segons els testimonis recollits a peu de carrer, la percepció és positiva en comparació amb el dia anterior: "Ahir era terrorífic, però avui s'ha notat que la gent ja ho sabia per la premsa i ha buscat alternatives." Conductors de Reus: Han reportat retencions lleugeres d'entre 5 i 10 minuts per la T-11. Autoescoles: Valoren positivament la jornada i alguns han optat per itineraris alternatius a través dels barris com Torreforta per evitar els punts d'obra. Gestió semafòrica: L'Ajuntament estudia modificar els temps de regulació a l'Avinguda Roma per optimitzar encara més el pas de vehicles. En resum, malgrat la presència de retroexcavadores i el desviament de carrils, el trànsit és fluid i els usuaris semblen haver-se adaptat ràpidament a les noves configuracions viàries.

  • Tarragona véns a la muntanya: Excursions de la Jove Cambra - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    12'

    Tarragona véns a la muntanya: Excursions de la Jove Cambra

    Descripció del Projecte El programa "Tarragona véns a la muntanya" arriba a la seva tercera edició consolidant-se com una iniciativa d'excursionisme clàssic organitzada per la Jove Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament. L'objectiu és oferir sortides guiades a paratges emblemàtics de les comarques tarragonines. Característiques de les Sortides Capacitat limitada: Un màxim de 40 persones per garantir el bon funcionament i la seguretat del grup. Dificultat mitjana: Dissenyades per a persones que puguin caminar de 3 a 4 hores a un ritme tranquil. Preu i serveis: Per només 8 euros, l'activitat inclou l'autobús, assegurança, equip mèdic de Santa Tecla, Creu Roja i un guia especialitzat. Calendari d'Excursions Ciurana (Aquest cap de setmana): Un clàssic indispensable que rodeja el poble i els seus barrancs sense riscos innecessaris. La Capona (23 d'octubre): Una sortida amb un vessant més cultural centrada en les construccions de pedra seca properes a Santes Creus. Sant Joan de la Muntanya (Novembre): L'excursió més exigent físicament des de Montblanc, però amb les millors vistes de la Conca de Barberà. La Jove Cambra i el seu paper social L'òscar Ijosa (President) i en Daniel Mirabet (Director del programa) expliquen que l'entitat és una associació internacional que busca la formació de joves a través de l'acció. "No busquem grans atletes, sinó gent que vulgui gaudir tranquil·lament de la natura i la ciutat." També es destaca la campanya "Dona Vida" (4 i 5 d'octubre), una iniciativa per conscienciar sobre la donació d'òrgans que es realitza de forma coordinada a tota Catalunya.

  • Entrevista a Jordi Sendra: Obres i urbanisme a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    19'

    Entrevista a Jordi Sendra: Obres i urbanisme a Tarragona

    Repàs de les infraestructures i projectes urbanístics a Tarragona L'entrevista amb Jordi Sendra, tinent d'alcalde de l'àrea de territori, se centra en les nombroses obres de transformació que s'estan duent a terme a la ciutat, especialment pel que fa a la millora dels accessos i l'espai urbà. Millora dels accessos i noves rotondes Un dels punts crítics és la construcció de tres noves rotondes a la zona de Ponent (T-11), finançades pel Ministeri de Foment. Tot i les retencions inicials, Sendra destaca que aquestes infraestructures són vitals per: * Eliminar cruïlles perilloses i reduir la sinistralitat. * Millorar l'accés directe a l'Avinguda de Roma i al pont de Ramón i Cajal. * Altres rotondes estan previstes a la N-340 (Bonavista i Campclar) i a la cruïlla del Catllar per evitar col·lapses estivals. Transformació de la N-340 i la Via Augusta L'ajuntament té l'objectiu de convertir les antigues carreteres nacionals en vies plenament urbanes: * N-340: Es preveu la construcció d'una vorera des de Bonavista fins a la Torre Roma abans d'acabar l'any, amb la intenció que la via acabi sent una extensió de l'Avinguda de Roma. * Via Augusta: Les obres de remodelació del tram nord començaran previsiblement al desembre. Inclouran dues noves rotondes i la connexió del carrer Joan Fuster fins a la platja de l'Arrabassada. Actuacions al centre i nous desenvolupaments Carrer Enric d'Ossó: S'està construint un nou col·lector d'aigües pluvials per evitar inundacions, amb previsió d'acabar al novembre. Pla Parcial 2 (Joan XXIII): Avança el projecte del gran jardí de 13 hectàrees i la urbanització de la zona on s'ubicaran serveis com la Guàrdia Urbana o centres educatius. Eixample de la Rambla: La prolongació de la Rambla Francesc Macià estarà enllestida a finals d'any, incloent-hi el monument a Antoni Martí Franquès. Prioritat per al vianant: Es preveu la reforma de les voreres de Pere Martell i Francesc Bastos, seguint una política d'ampliació de l'espai per a vianants i soterrament de cables. "Totes les obres creen molèsties, però el benefici posterior és evident i necessari per a la ciutat."

  • Actuacions del Govern de la Generalitat a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    31'

    Actuacions del Govern de la Generalitat a Tarragona

    Balanç de l'Acció de Govern i Grans Projectes El delegat del Govern al Camp de Tarragona, Xavier Sabaté, analitza l'estat dels principals projectes de la ciutat i el balanç de l'any i mig de legislatura. Destaca una inversió sense precedents en recerca, infraestructures i patrimoni. Projectes Urbanístics i Barris • Façana marítima: S'ha signat un acord per revisar el projecte Bofill original. Sabaté afirma que el soterrament del ferrocarril planteja dificultats tècniques greus que obliguen a una reestructuració profunda per fer-lo viable. • Llei de Barris: L'actuació a Campclar és una prioritat, amb una inversió de 7 milions d'euros per a la millora de la cohesió social i urbana. • Presó de Mas Enric: Es preveu la construcció del nou centre en un termini de 3 a 4 anys. L'actual emplaçament s'alliberarà parcialment per a ús veïnal i espais lliures. Equipaments i Discrepàncies amb l'Ajuntament • Escola Oficial d'Idiomes (EOI): El delegat nega cap bloqueig per part de la Generalitat i exigeix a l'Ajuntament que aporti els terrenys amb la propietat degudament registrada. • Ciutat Judicial i El Corte Inglés: S'avança en una negociació a tres bandes que inclou la permuta de terrenys a la zona de Joan XXIII i les cases dels mestres. • La Chartreuse: Es proposa que l'Ajuntament assumeixi l'edifici pagant el cens amfiteutic restant, com a pas previ a la seva reobertura. Economia, Mobilitat i Patrimoni • Recerca: Impuls de dos grans centres d'investigació a la ciutat dedicats a la química i les energies renovables. • Transport: S'anuncia l'ampliació de línies interurbanes i la implantació de la tarifa única per al Camp de Tarragona pel gener de 2007. • Patrimoni: Inversió de 9 milions d'euros per reobrir la Necròpolis i posar en valor el Teatre Romà. "Mai com ara la ciutat de Tarragona havia tingut en perspectiva tants projectes d'investigació i inversions patrimonials impulsades pel Govern."

  • Afectacions al trànsit per obres a l'entrada de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    7'

    Afectacions al trànsit per obres a l'entrada de Tarragona

    Estat del trànsit a la zona del Francolí Aquest matí s'ha informat sobre les complicacions viàries derivades del trànsit i les modificacions a l'altra banda del riu Francolí. Les obres de construcció de tres noves rotondes han generat retencions, especialment notables entre les 8:00 h i les 9:00 h del matí. Punts crítics i incidències Autovia T-11 (Reus-Tarragona): Es produeix un coll d'ampolla al tram final en passar de dos carrils a un de sol. Les retencions són esporàdiques i assoleixen aproximadament el mig quilòmetre de longitud. Nacional 340 i Pont Vell: El trànsit es canalitza cap a una rotonda de nova construcció a la N-340, provocant congestió a l'entrada de la ciutat per l'Avinguda Roma. Carretera de Constantí (TV-721): No es pot accedir directament a la T-11 cap a Reus a causa de la maquinària pesant treballant a la via. Cal desviar-se cap a Torreforta per enllaçar amb l'autovia. Projecte de les tres rotondes L'objectiu principal de les obres és millorar la distribució del flux de vehicles mitjançant tres noves estructures: Rotonda de la N-340: Ja habilitada (tot i que pendent de detalls), facilita l'accés al tanatori, el polígon i el Pont Vell. Rotonda de la T-11: Actualment en plena construcció, distribuirà el trànsit cap a Constantí, el Pont de Santa Tecla i l'Hospital Joan XXIII. Tercera rotonda: Situada al Pont Vell en direcció a Reus per millorar la connexió sud. "Les restriccions i desviacions provisionals és previst que durin aproximadament uns tres mesos." Sortides de la ciutat i senyalització Malgrat els problemes d'entrada, la sortida de Tarragona per l'Avinguda Roma i l'Avinguda Ramon i Cajal es manté habilitada i funciona amb normalitat. Els conductors trobaran els canvis ben indicats mitjançant senyalització horitzontal que facilita la navegació per les rutes alternatives.

  • L'art de les ombres i titelles xineses: Tradició i mística - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4'

    L'art de les ombres i titelles xineses: Tradició i mística

    L'Exposició de la Col·lecció Kwok On Aquesta mostra presenta una selecció exhaustiva d'ombres xineses i titelles provinents de la prestigiosa Col·lecció Kwok On (donada per Jacques Pimpaneau a la Fundació d'Orient de Lisboa). L'exposició, organitzada en col·laboració amb la Fundació La Caixa, explora la riquesa visual i el profund significat cultural d'aquestes arts mil·lenàries. Les Ombres Xineses La primera part de l'exposició se centra en la fabricació i les històries de les ombres: Materials i Tècniques: Les peces més antigues estan fetes de cartró, mentre que el gruix de la col·lecció utilitza pell pintada amb tints naturals i oli vegetal per aconseguir transparència. Diversitat Regional: Es mostren varietats segons la zona geogràfica, amb diferències notables en la mida i el realisme (algunes fins i tot inclouen pèl natural). Narrativa: Les ombres s'utilitzen per explicar llegendes xineses i històries divertides de dinasties remotes. Les Titelles: Més enllà de l'Entreteniment A diferència dels espectacles infantils d'Occident, les titelles xineses tenen una arrel profundament religiosa i mística: Funció Ritual: S'utilitzen en cerimònies per als déus, actuant els marionetistes com a sacerdots i les titelles com a mèdiums. Tipologies i Mecanismes: Destaquen les titelles de tija de grans dimensions, pesades i difícils de manipular, que requereixen mans expertes per imitar el moviment humà. Versatilitat: Els personatges disposen de caps intercanviables amb diversos rostres pintats per representar guerrers, dimonis o personatges per a rituals d'exorcisme. "Les titelles són considerades els mèdiums dels sacerdots i les cerimònies es representaven per als déus, no per a les persones."

  • Setmana de la Mobilitat: El carrer, tots hi pintem - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    14'

    Setmana de la Mobilitat: El carrer, tots hi pintem

    La Setmana de la Mobilitat a Tarragona L'activitat "El carrer, tots hi pintem" ha aplegat aproximadament un miler d'infants de diverses escoles de la ciutat al Passeig Marítim. Aquesta iniciativa, organitzada per la regidoria de Medi Ambient dins de la Setmana de la Mobilitat Urbana, Sostenible i Segura, té com a objectiu principal sensibilitzar les noves generacions sobre la importància de moure's de forma responsable. Objectius i Educació Ambiental Segons Agustí Mallol, responsable de Medi Ambient, l'activitat vol introduir elements pedagògics clau per al futur de la ciutat: Comprensió de la mobilitat sostenible i el transport públic. Sensibilització sobre la contaminació atmosfèrica: el 60% és causada per l'ús del vehicle privat. Promoció de la recollida selectiva i el respecte per la natura. Dinàmica de l'Activitat L'esdeveniment s'ha realitzat de forma simultània a les quatre capitals de província de Catalunya. A Tarragona, s'ha tallat el trànsit al Passeig Marítim per permetre que els nens i nenes dibuixessin lliurement amb guix sobre l'asfalt. "Els nens són els professors nostres el dia de demà; ells han d'entendre que la mobilitat no és només transport, sinó qualitat de vida." La Veu dels Protagonistes El monitoratge de l'activitat ha inclòs explicacions tècniques sobre l'eficiència dels mitjans de transport. Alguns punts destacats pels alumnes del CEIP El Miracle han estat: Transport col·lectiu vs. privat: Un autobús pot portar 30 persones que, altrament, ocuparien 10 cotxes. Alternatives energètiques: S'han plantejat debats espontanis sobre el cotxe elèctric i l'energia solar. Creativitat infantil: Els infants han plasmat conceptes com els carrils bici, els vianants i ciutats sense fums. Finalment, l'activitat ha servit per recollir propostes ciutadanes i reforçar el missatge que la bicicleta i l'anar a peu són les opcions preferides pels més joves per a una ciutat més neta.

  • Resum de les Diades de Santa Tecla i la Mercè - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    7'

    Resum de les Diades de Santa Tecla i la Mercè

    Crònica de l'activitat castellera a Tarragona i Barcelona Jordi Sorinyac repassa un cap de setmana d'intensitat màxima, marcat per les celebracions de Santa Tecla a Tarragona i la Mercè a Barcelona. L'activitat ha deixat un balanç agredolç a la plaça de la Font i un duel històric a la capital catalana. La Diada de Santa Tecla a Tarragona L'actuació de les quatre colles locals a la plaça de la Font va ser desigual: Colla Jove Xiquets de Tarragona: Van consolidar el 5 de 8 (la catedral), però no van poder completar el 3 de 9 amb folre. El seu cap de colla, Joan Ramon Ocanya, admet que els castells de nou seran difícils de repetir aquesta temporada. Xiquets de Tarragona: Jornada complicada amb deures pendents. No van poder passar del 2 de 8 amb folre i van fallar en els intents de 5 de 8 i 3 de 9 amb folre. Xiquets del Serrallo: Una de les colles més satisfetes en descarregar el 4 de 7 amb l'agulla, una construcció que no assolien des de feia tres anys. Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van signar la seva millor actuació de la temporada amb castells de la gamma de set, tot i que van patir una caiguda dolorosa del pilar durant la Baixada de Pilars de l'endemà. El Duel de Titans a la Mercè de Barcelona La plaça de Sant Jaume va viure un enfrontament espectacular entre els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa: Es van veure fins a tres castells de gamma extra. Vilafranca va destacar amb el Pilar de 8 amb folre i manilles, descarregat com a resposta a la pressió dels terrassencs. Es considera la millor diada de l'any després de Sant Fèlix, amb una rivalitat sana però intensa. Properes cites al calendari L'atenció es desplaça ara a la Diada del Mercadal a Reus (2 d'octubre), una cita biennal que comptarà amb les millors colles del país: "La Joves de Valls provarà el 2 de 8 net i els Castellers de Vilafranca el 2 de 9 amb folre i manilles." Les cites de l'Esperidió (8 d'octubre) i Santa Teresa al Vendrell (16 d'octubre) tancaran el calendari de les colles tarragonines.

  • A quatre bandes: Entrevista a Albert Ballbé - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    45'

    A quatre bandes: Entrevista a Albert Ballbé

    Introducció del nou espai radiofònic La sessió d'avui marca l'estrena de A quatre bandes, un nou format a Tarragona Ràdio on quatre dones amb perfils professionals diversos (advocacia, ensenyament, comerç) entrevisten personatges rellevants de la ciutat. Gestió Cultural i Polítiques Municipals L'eix central de la conversa gira entorn a la tasca d'Albert Ballbé com a regidor de cultura de l'Ajuntament de Tarragona. Es discuteixen diversos punts clau: • La missió de la regidoria: Ballbé defensa una gestió no dirigista, enfocada a subvencionar i donar suport a les entitats culturals més que a organitzar actes propis de manera exclusiva. • Difusió cultural: El regidor admet que, tot i l'alta activitat, la comunicació dels projectes és un dels punts a millorar. • El projecte del Teatre Metropol: S'expliquen els retards en les obres a causa de les complexes negociacions amb el Ministeri de Defensa per la cessió de terrenys. Tradició i Festes: El Magí de les Timbales Un dels moments més personals de l'entrevista és quan es parla de la figura del Magí de les Timbales, càrrec que el regidor ostenta des de fa 27 anys. • Ballbé destaca la iconografia i el valor sentimental d'aquest personatge per a la ciutat. • Es comenten anècdotes sobre la resistència a canviar el vestuari tradicional i les dificultats físiques de carregar nens durant les festes. Actualitat Ciutadana i Projectes de Futur L'entrevista també aborda temes de planificació urbana i social: • Façana Marítima: Es defineix com el projecte del segle, tot i que actualment es troba en una fase inicial de conveni d'intencions entre la Generalitat i l'Ajuntament. • Atenció a la gent gran: Es planteja la necessitat de recuperar cinemes al centre i millorar l'oferta d'oci específic per a aquest col·lectiu. • El Senat: Des d'una perspectiva més política, Ballbé reflexiona sobre la seva etapa com a senador, defensant la cambra com un espai necessari per a la reflexió legislativa. "La cultura no ha de tenir cap tipus de color polític; la nostra obligació és dinamitzar la ciutat."

  • Diada Castellera de la Mercè a Tarragona 2005 - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    2h 28min

    Diada Castellera de la Mercè a Tarragona 2005

    Retransmissió de la Diada Històrica de la Mercè Aquest episodi recull la retransmissió de la tradicional Diada Castellera de la Mercè a Tarragona, centrada en les dues rondes de castells a la Plaça de les Cols i la mítica baixada dels pilars de 4 caminant fins a l'Ajuntament. L'actuació compta amb la participació de les quatre colles de la ciutat: Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Resultats de les Rondes de Castells Durant les rondes prèvies, les colles han mostrat un nivell desigual condicionat per la fatiga acumulada del dia anterior (Santa Tecla): • Xiquets de Tarragona: Han completat el 5 de 7 i el 4 de 7 amb l'agulla, reservant estructures de vuit pisos per lesions. • Colla Jove: Ha estat la gran triomfadora amb un imponent 5 de 8 i un 2 de 8 amb folre, aquest últim amb una espectacular figuereta d'un dels dosos. • Colla del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau: Han realitzat castells de sis pisos (3 de 6, 4 de 6) com a tràmit per a la baixada dels pilars. La Baixada dels Pilars de 4 Caminant El moment culminant de la jornada ha estat el recorregut des de les escales de la Catedral fins a la Plaça de la Font: • Èxit: Els xiquets de Tarragona, la Colla Jove i els Xiquets del Serrallo han aconseguit fer arribar l'enxaneta fins al balcó de l'Ajuntament. • L'esforç del Serrallo: El seu pilar ha estat el més lent (més de 14 minuts), demostrant una gran resistència física dels baixos. • Mala sort: Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han patit una caiguda a l'alçada de la Plaça de la Font, després de gairebé 9 minuts de camí, generant un moment de gran solidaritat i emoció amb llàgrimes entre els castellers. Balanç Polític i Festiu L'alcalde Joan Miquel Nadal i el regidor Carles Sala han valorat positivament el nou model de tres diades castelleres durant les festes, destacant la participació multitudinària i la bona salut de la cultura tradicional a la ciutat, malgrat les crítiques puntuals pel fet de portar colles de fora de Tarragona en dies previs.

  • Processó i Entrada del Braç de Santa Tecla 2005 - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    2h 23min

    Processó i Entrada del Braç de Santa Tecla 2005

    Retransmissió de la Diada de Santa Tecla a Tarragona El programa ofereix una cobertura detallada de la processó del Braç de Santa Tecla, l'acte central de les festes de Tarragona el 23 de setembre. Des d'una posició privilegiada al Pla de la Seu, els locutors narren l'arribada del seguici popular i l'ambient festiu de la ciutat. Reivindicacions i Protocol Municipal • Un grup de veïns de la Part Alta aprofita l'acte per realitzar una protesta sonora amb xiulets i pancartes davant les autoritats, queixant-se de la deixadesa i l'estat del barri. • Es destaca la presència de delegacions de ciutats agermanades com Klagenfurt (Àustria), vestits amb indumentària tradicional. El Seguici Popular i la Cultura Viva • El seguici compta amb més de 50 elements, fruit de la recuperació iniciada als anys 80. Es discuteix el simbolisme de figures clau com l'Àliga, el Lleó (que estrena marxa pròpia), els Gegants, els Nanos i les bèsties de foc com la Víbria i el Drac. • Es fa especial menció a la Moixiganga i al Ball de Valencians, aquest últim considerat l'antecedent primitiu dels castells actuals. • Els castellers de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Colla Jove, Xiquets del Serrallo i Sant Pere i Sant Pau) s'incorporen a la processó després d'una jornada castellera matinal difícil. "La relíquia conté el sentiment d'una comunitat... és una qüestió d'autoestima col·lectiva que ve de l'època medieval." El Moment Culminant: L'Entrada del Braç • Al voltant de les 21:00h es produeix l'arribada de la relíquia a la Catedral. Aquest moment se simultaneja amb: • L'encesa de la palma pirotècnica i tota la pirotècnia del Pla de la Seu. • L'aixecament de pilars castellers davant les portes del temple. • Els balls d'homenatge de l'Àliga i el repic de campanes. • L'episodi finalitza amb la Baixada de l'Àliga i els elements del seguici per les escales de la seu cap a la Plaça de la Font, acompanyats de peces populars com l' Amparito Roca o Paquito el Chocolatero.

  • Diada de Santa Tecla 2005: Seguici, Ofici i Castells - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3h 45min

    Diada de Santa Tecla 2005: Seguici, Ofici i Castells

    Celebració de la Diada de Santa Tecla a Tarragona Resum detallat d'una de les jornades més emblemàtiques de les festes tarragonines, on es recullen els actes centrals del 23 de setembre. La narració transcorre entre el Pla de la Seu, la Catedral i la Plaça de la Font, capturant l'essència tradicional de la ciutat. L'Anada a Ofici i el Seguici Popular El programa comença amb la narració de la pujada del seguici des de la Plaça de la Font fins a la Catedral. Es descriuen amb detall els elements que formen la cultura popular tarragonina: • Bèsties de foc: El Drac de Sant Roc, el Bou, la Víbria i el Ball de Diables, representant la lluita entre el bé i el mal. • Figures emblemàtiques: L'Àliga, el Lleó (símbol d'autoritat), la Cucafera i els Negritos. • Gegants i Nanos: Els Gegants Moros, els Gegants Vells i els Nanos (tant els vells com els nous), que representen la societat tarragonina del segle XIX. • Balls tradicionals: Ball de Bastons, de Pastorets, de Turcs i Cavallets, i la Moixiganga. Solemnitat a la Catedral Es retransmet la Missa Pontifical presidida per l'arquebisbe Jaume Pujol. El moment més sagrat és el trasllat i l'exposició de la Relíquia del Braç de Santa Tecla. L'homilia destaca la relació històrica de la santa amb Sant Pau i la importància de la fe en la societat multicultural de l'any 2005. Actuació a la Plaça de la Font i Versots Després de l'ofici, el seguici retorna a l'Ajuntament. L'episodi recull l'actuació de lluïment sobre l'escenari, culminant amb els Versots dels Diables, que repassen en clau satírica l'actualitat política i local de l'època: "El nostre Ball de Diables s'ha tornat al carrer per dir-vos les veritats d'aquest món." Agenda i Cloenda de la Festa Es fa un repàs exhaustiu dels actes restants, incloent-hi la Moxiganga, l'entrada del Braç a la tarda i els futurs castells de nou que realitzaran les quatre colles de la ciutat.

  • Sessió de Benvinguda: Anàlisi del Benestar i Salutació - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    4h

    Sessió de Benvinguda: Anàlisi del Benestar i Salutació

    Introducció i Benvinguda Aquest episodi se centra en una sèrie de salutacions cordials i l'establiment d'un espai de comunicació directa. Durant tota la sessió, l'enfocament principal ha estat la reiteració positiva del missatge per connectar amb l'audiència en un entorn nocturn. Dinàmiques de la Sessió • La recepció constant de participants amb el desig de bona nit. • L'establiment d'un ambient de calma i reflexió. • El manteniment d'un fil conductor focalitzat en la cortesia i la presència. "Bona nit a tots els oients que s'uneixen a aquesta sessió de descans i paraula." Temes Clau i Reflexió El contingut subratlla la importància de la salutació ritual com a eina per reduir l'estrès i marcar el final de la jornada laboral. S'ha posat especial èmfasi en la constància del to de veu per transmetre tranquil·litat.

  • Diada Castellera de Santa Tecla: Èpica i limitacions a la Plaça de la Font - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3h 11min

    Diada Castellera de Santa Tecla: Èpica i limitacions a la Plaça de la Font

    Una Jornada de Grans Expectatives i Contrastos La retransmissió de la Diada Castellera de Santa Tecla des de la Plaça de la Font de Tarragona captura una jornada marcada per l'ambició de les colles locals, el cansament acumulat i la dificultat de superar els sostres tècnics de la temporada. Amb la participació dels Xiquets de Tarragona, la Colla Jove Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, l'episodi ofereix una anàlisi detallada de cada intent, descarregada i caiguda. Els Grans Reptes de les Colles Grans • Xiquets de Tarragona: Van iniciar la diada amb un 2 de 8 en folre descarregat amb èpica, però van topar amb la realitat en fallar en els seus intents de 5 de 8 i 3 de 9 en folre, evidenciant problemes de quadratura i fatiga. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Va demostrar un domini absolut de la catedral (5 de 8) i del 2 de 8 en folre, consolidant la seva gamma alta de vuit. No obstant això, el 3 de 9 en folre es va tornar a resistir, essent desmuntat per falta de confiança en el tronc. L'Èxit de les Colles Petites • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Van ser els grans vencedors moral de la jornada en completar els seus objectius: el 3 de 7, el 2 de 6 i el 4 de 7, signant la seva millor actuació de l'any. • Xiquets del Serrallo: Van regalar el moment més emotiu amb un 4 de 7 amb l'agulla impecable, tot i que la jornada es va tancar amb un gust agredolç per la caiguda en l'intent de 5 de 7. Reflexions sobre el Format i el Futur L'episodi inclou entrevistes amb els caps de colla, com Joan Ramon Ocanya (Jove) i Joan Sala (Xiquets), que reflexionen sobre les limitacions tècniques i el desgast psicològic. Es debat també sobre la idoneïtat del calendari casteller de les festes de Santa Tecla i el pes de la rivalitat local. "La diada posa de manifest les limitacions de les colles de la ciutat per superar el sostre al qual han arribat."

  • Concert vermut de Santa Tecla i l'ambient a les Cols - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    17'

    Concert vermut de Santa Tecla i l'ambient a les Cols

    Ambient festiu i tradició tarragonina L'episodi capta l'essència de la vigília de Santa Tecla a la Plaça de les Cols de Tarragona, destacant el tradicional concert vermut. Es descriu un ambient marcat per la calor intensa i la concurrència de públic, principalment adults i turistes, a l'espera de les actuacions musicals. Les formacions musicals i el seu examen El contingut posa el focus en la participació de diverses formacions que acompanyen la cultura popular: Els Sonadors de la Guaita: Formació del País Valencià que acompanya la Moixiganga amb un so dolç i solemne. Grallers Tocaferro: Grup local que posa de manifest la identitat tarragonina. Banda de l'Alegria (Artajona): Encarregats de tancar l'entrada de músics i iniciar el concert principal. Es menciona un detall curiós per als grups locals: "Les formacions tarragonines estan aquí perquè han passat la prova dels tres mesos, una mena d'examen abans de Sant Joan per garantir el nivell mínim per tocar a les festes." La sincronització del vermut Un dels moments més esperats és la sincronia perfecta entre la música i la gastronomia. Els interlocutors observen com, exactament amb la primera nota de la banda, es comença a repartir el vermut als assistents, marcant l'inici oficial de la celebració del migdia. Properes cites de les festes Es recorden altres actes clau que es podran seguir per Tarragona Ràdio: La representació del Ball de Dames i Vells. El Seguici Popular i la processó de Santa Tecla. La Diada Castellera del dia 23.

  • Afectacions al transport i estrena musical a les festes de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3'

    Afectacions al transport i estrena musical a les festes de Tarragona

    Afectacions en el transport públic i activitats de Festa Major L'actualitat de les festes es divideix entre la logística de mobilitat urbana i la programació cultural a la Plaça de les Cols. S'han anunciat canvis significatius en el recorregut dels autobusos per adaptar-se als talls de carrer previstos. Canvis en les línies d'autobús Anna Giné ha detallat les modificacions que afectaran el servei habitual durant els propers dies: Línies 1, 8 i 9: S'anul·la el pas per la Rambla Vella. Els vehicles es desviaran per la Pau Casals cap a la circumval·lació. Dates i horaris de talls: Avui: Tall a partir de les 18:00h fins a final de servei. Demà (dia 23): Tall des de les 21:00h fins a final de servei. Dissabte (dia 24): La Rambla Nova estarà tallada tot el dia; la línia 2 es desviarà per Estanislau Figueres. Estrena musical: El Lleó de Tarragona L'àmbit cultural destaca per l'estrena d'una nova peça musical dedicada a la figura del Lleó. El compositor Javier Pérez, de la banda d'Artajona, ha explicat les claus de la seva obra: "He intentat transmetre per un costat l'elegància i per l'altre la força... la peça consta de dues parts: una introducció tranquil·la i melodiosa, i una segona part de batalla, estil cercavila." Estructura de l'obra: Comença en un ritme ternari i evoluciona cap a un ritme binari (tipus pasdoble), augmentant la intensitat fins a un final en to major. Vincle amb la ciutat: La banda navarresa celebra la seva acollida a Tarragona, on es desplacen des de fa vuit anys per participar en la vigília de la Festa Major.

  • Festa Major de Santa Tecla: Boleros i l'Entrada de Músics - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    24'

    Festa Major de Santa Tecla: Boleros i l'Entrada de Músics

    Vibracions Culturals a la Festa Major de Tarragona Aquest episodi de Tarragona Ràdio ens submergeix en l'efervescència de la Festa Major de Santa Tecla, destacant la riquesa musical que omple els carrers i places de la ciutat. Els Boleros de Canya d'Ambre i l'Experiència Cubana El programa comença amb una entrevista a la Marta Alonso, vocalista de la formació Canya d'Ambre. Es discuteixen els següents punts clau: • L'evolució del bolero: La formació no només interpreta clàssics, sinó que incorpora composicions pròpies i reinterpretacions que barregen estils com la boleria i la soleà. • Concerts en espais oberts: Alonso explica el repte de portar l'espectacle de boleros a la Plaça del Rei, integrant textos poètics per crear un clima íntim similar al dels teatres. • Connexió amb Cuba: L'experiència de la cantant al Festival Internacional de Boleros a Santiago de Cuba ha impregnat la seva forma d'entendre i expressar el gènere. "L'experiència a Cuba m'ha impregnat d'una forma diferent d'entendre el bolero que abans d'anar-hi." L'Entrada de Músics i la Tradició de la Gralla Des de la Plaça de les Cols, es retransmet l'entrada de diverses formacions de música d'arrel tradicional: • Qualitat sonora: Es destaca que Santa Tecla és una de les festes amb major qualitat de música popular (gralla, dolçaina, sac de gemecs). • L'esforç dels músics: Entrevista a Josep Maria Salvador, dels Grallers de l'Esbordó, qui comparteix l'exigent horari dels músics festius (matinades a les 7 del matí, cercaviles i processons). • Formacions convidades: Destaca la presència de grups com els Gaiteros de Pamplona i la Banda l'Alegria d'Amposta. Curiositats i Ambient Festiu • El personatge del "Santo": Els locutors fan broma sobre la presència ubiqua d'un fotògraf italià que documenta la festa per a una futura exposició. • Vermut popular: La descripció de l'ambient a les terrasses i l'ocupació estratègica de les ombres pels tarragonins sota un sol intens.

  • Entrada de Músics a la Plaça de les Cols de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
    3'

    Entrada de Músics a la Plaça de les Cols de Tarragona

    Crònica de l'Entrada de Músics Directe de Tarragona Ràdio des del Pla de la Seu i la plaça de les Cols, cobrint un dels actes més puntuals i emblemàtics de les festes de Santa Tecla. Les formacions musicals recorren els carrers del nucli antic fins a arribar a la plaça, on cada grup interpreta una peça abans de situar-se estratègicament entre la multitud i els turistes. Detalls de les formacions i l'ambient S'espera l'entrada de 19 formacions musicals en total. Entre els grups destacats hi ha els Grallers Els Pelacanyes (sisena formació a entrar) i els Ministrers de Figueres. La plaça presenta un ambient de gairebé plena ocupació, amb molta gent gaudint del vermut a l'ombra per protegir-se del sol. El Concert Vermut i l'estrena de la Marxa del Lleó El plat fort del migdia serà a partir de la una a l'escenari de la plaça de les Cols amb: 1. Suterranya Gaitero H. 2. Banda Municipal d'Artajona, dirigida per Ricardo Oficialdegui. "Serà l'oportunitat per escoltar, per primera vegada, la marxa del Lleó... l'element del seguici popular que fins ara no tenia banda sonora pròpia." Altres propostes musicals Es destaca el concert de boleros que tindrà lloc aquesta nit a la plaça del Rei (escenari Sabina) a càrrec del grup veterà Canya d'Ametller, amb la participació de la vocalista Marta Alonso.