Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1297-1320 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Els Ports de Tortosa-Beseit a la Ruta Amagada
Descobriment dels Ports de Tortosa-Beseit En aquesta edició del concurs La Ruta Amagada de Tarragona Ràdio, s'ha destacat un dels paratges naturals més emblemàtics de les Terres de l'Ebre i la Terra Alta. L'oient Rafael Díaz ha estat el guanyador en identificar ràpidament l'indret gràcies a les pistes facilitades. Característiques destacades del Parc Natural Posteriorment al concurs, l'Anna Hàbil, tècnica del Parc Natural dels Ports, ha detallat la riquesa d'aquesta zona declarada com a tal l'any 2001: Biodiversitat: La cabra hispànica és considerada la joia del massís, amb una població de prop de 5.000 exemplars. També destaca l'avifauna amb voltors, àguiles i falcons. Orografia i Paisatge: El punt més alt és el cim del Montcaro (1.447 m). Es descriu sovint com el Pirineu del sud per la seva majestuositat, tot i ser un massís de caràcter mediterrani. Patrimoni i Història: S'hi troben restes del neolític i pintures rupestres en diverses coves de la zona. Activitats: El parc és ideal per al barranquisme, l'escalada i el senderisme familiar, gràcies a la creació d'itineraris adaptats i àrees de lleure. Impacte de la protecció natural L'Anna ha subratllat que la declaració de Parc Natural ha servit per: Potenciar l'economia local mitjançant el turisme rural, la restauració i els serveis. Regular les activitats d'aventura per garantir la seguretat i la preservació del medi. Apropar la muntanya als ciutadans de Tarragona, recordant que és una alternativa propera i de gran valor respecte al Pirineu central. "Moltes vegades el tenim desapercebut i, a només 80 quilòmetres, tenim un indret que no ens podem queixar."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Balanç turístic: càmpings i apartaments a la Costa Daurada
Perspectives del sector turístic a la Costa Daurada L'episodi analitza l'estat actual de l'ocupació turística a la Costa Daurada durant el mes d'agost, comptant amb les veus de Josep Graset (Associació d'Apartaments Turístics) i Enric Pàmies (Associació de Càmpings i Parcs de Vacances). Els resultats generals són positius, amb increments respecte a l'any anterior, tot i que amb matisos sobre el consum. Dades d'ocupació i canvis en el consum Ocupació a l'alça: Els càmpings han registrat un increment d'entre el 3,5% i el 5% al juliol, mentre que els apartaments han crescut al voltant del 8%, arribant al 12% en zones cèntriques. Descens de la despesa: Hi ha una preocupació compartida pel baix poder adquisitiu actual. Els turistes redueixen l'estada (de 3 setmanes a 2, o de 2 a 1) i gasten menys en restauració i serveis externs. Impacte del terrorisme: S'apunta que la por a viatjar a l'estranger ha beneficiat el turisme domèstic aquest estiu. L'efecte del Low Cost i la desestacionalització Els vols de baix cost a l'Aeroport de Reus han estat claus per atreure turisme britànic i irlandès, facilitant que els mateixos usuaris gestionin les seves reserves via internet sense intermediaris. Per allargar la temporada fins a la tardor i l'hivern, els sectors identifiquen dos factors clau: Port Aventura: Motor essencial que manté l'activitat fins a Reis. Infraestructures: La necessitat de millorar accessos i carreteres col·lapsades. Conflictes normatius i futur del sector "Millorar o morir: hem fet una transformació molt bona amb bungalows i mobile homes per sobreviure." El sector del càmping es mostra especialment crític amb el Pla de Protecció del Litoral. Denuncien que la normativa els impedeix construir estructures necessàries per a l'hivern (com piscines cobertes o calefacció) i critiquen que se'ls penalitzi precisament per haver conservat els espais verds que ara el govern vol protegir de forma restrictiva.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Màgic Festival: Psicodèlia i Utopía a la Traviesa
El Ressorgiment de la Psicodèlia a Torredembarra El Màgic Festival arriba a la seva vuitena edició com una celebració única de les arts psicodèliques. Aquest esdeveniment, organitzat per l'Associació de Produccions Màgiques, transforma la localitat en un epicentre de cultura alternativa amb música en directe, audiovisuals i tallers. La Traviesa: Un Local amb Història No es pot entendre el festival sense el Bluegrass Bar La Traviesa, un local emblemàtic amb més de 26 anys de trajectòria fundat per Juan Luis Pardo (J). L'espai destaca per: Una decoració rústica de fusta plena d'imatges de músics mítics. Una aposta ferma per estils com el bluegrass, country rock i rock progressiu. Un ambient que uneix diverses generacions, des de veterans fins a nens. Filosofia i Reptes del Festival L'organitzadora Sussu Alive descriu el festival com una "petita utopia". Tot i la qualitat de la proposta, el projecte s'enfronta a dificultats per créixer a causa de la manca de suport institucional suficient. La psicodèlia s'entén aquí com una eina per: "Obrir les portes de la percepció i sentir amb els sentits al màxim a través de l'art." Programació Destacada d'Enguany El cartell d'aquesta edició inclou noms rellevants de l'escena alternativa: Dijous 25: Homenatge a Frank Zappa amb Prost on Traffic. Divendres 26: Actuació dels anglesos Instant Flight i els tarragonins Spy Light. Dissabte 27: Tancament amb els italians Mastiga i el grup Solosfer. Una Invitació a la Desconnexió El festival es presenta com una oportunitat per fugir de l'estrès urbà i submergir-se en un món oníric. Per un preu de 10 euros, els assistents poden gaudir d'una experiència sensorial completa que barreja performance, teatre i música en un entorn on cada detall està pensat per suggerir emocions.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Gesti3 de la sequera i pol8mica per la cantera del M8dul
Resum de l'entrevista amb Josep Lluís Pau L'entrevista realitzada a Tarragona Ràdio al director dels Serveis Territorials de Medi Ambient, Josep Lluís Pau, aborda tres eixos fonamentals de l'actualitat tarragonina: el conflicte administratiu d'una pedrera, la crisi per la manca d'aigua i el risc d'incendis. La pol8mica de la pedrera del M8dul Pau aclareix el procediment administratiu darrere del projecte de la cantera, desvinculant la gesti3 tècnica de la pol8mica política entre la Generalitat i l'Ajuntament: Origen històric: El projecte es remunta a l'any 1997. Malgrat les negatives inicials de l'Ajuntament, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va obligar a admetre l'ús extractiu segons el pla general vigent. Competències limitades: Medi Ambient no és competent en temes de patrimoni cultural o vibracions (que són municipals). El departament actua basant-se en informes externs. Absència d'al·legacions: Durant el període d'informació pública de maig no es va presentar cap queixa. Ara, amb nous informes sobre la taula centrats en la protecció de Tarragona, el departament els analitzarà. Crisi per la sequera i mesures de futur La situació dels embassaments a Catalunya és crítica malgrat les pluges recents a la costa: Nivells en descens: El sistema Riu de Canyes-Siurana ha perdut prop de 2 hectòmetres cúbics en un mes. Nou Decret d'Emergència: Es preveu un nou marc normatiu més restrictiu per al setembre, que podria incloure la rebaixa de la pressió a la xarxa o restriccions nocturnes. Gestió municipal: Pau crida a la responsabilitat dels ajuntaments per evitar pèrdues en les xarxes de distribució, que en alguns casos arriben al 50%. "Si l'aigua fos gasolina, no consentiríem que se'n perdés el 50% per un mal manteniment." Risc d'incendis forestals Tot i que el Camp de Tarragona ha tingut un estiu relativament positiu en comparació amb altres zones, el director adverteix que el perill no ha acabat. Recorda que la climatologia continua sent adversa i que cal mantenir la màxima alerta fins ben entrat el setembre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
Entrevista a Josep Anton Burgasé, president del Port de Tarragona
Actualitat i Infraestructures del Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgasé, repassa l'estat de les obres clau i el futur estratègic de la instal·lació, destacant la transformació de la façana portuària i el creixement econòmic. Obres de l'Aparcament i el Moll de Costa • Les obres de l'aparcament del Moll de Costa han patit retards a causa de la complexitat de treballar amb filtracions d'aigua de mar. • S'espera que el trànsit de vehicles en superfície es restableixi en un termini de 7 o 8 dies. • La inauguració definitiva de l'aparcament soterrani es preveu per al mes de febrer. Transformació de la Façana Portuària i el Serrallo • La remodelació de l'esplanada davant del Serrallo començarà un cop el nou aparcament estigui operatiu, per permetre el trasllat dels vehicles. • Al setembre s'inaugurarà la part de la Marina Tarraco corresponent al Moll de Costa, amb un disseny arquitectònic que separa vianants i embarcacions mitjançant franges de vidre. • Burgasé subratlla la importància cultural de mantenir el museu situat als tinglados, tot i que dependrà dels acords amb l'Ajuntament. "L'eliminació de la via del ferrocarril és transcendental per a la nostra ciutat." Tràfic de Creuers i Mercaderies • Creuers: Tot i que Tarragona no pot competir en volum amb Barcelona, l'objectiu és consolidar una marca pròpia lligada al patrimoni de la humanitat. • Mercaderies: Es preveu un creixement de l'activitat d'entre el 3% i el 5% per al 2005. • El sector siderúrgic és el que presenta una major expansió actualment, complementant els tràfics tradicionals d'agroalimentaris i productes energètics. Futur i Estratègia a Llarg Termini • S'està treballant en la prolongació del dic de llevant (800 metres) i la creació de nous molls. • Cal planificar el creixement a 20 anys vista, prioritzant l'expansió cap al mar amb criteris de sostenibilitat ambiental i consens amb els municipis veïns.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
La contaminació per brossa al mitjà marí
L'impacte de la brossa als oceans: Un problema creixent L'entrevista amb Mario Rodríguez, director de campanya de Greenpeace, posa de manifest una realitat alarmant: cada any s'aboquen al mar més de 6,4 milions de tones de brossa. Aquest problema no és només estètic, sinó que té repercussions greus per a la biodiversitat i la salut humana. Dades clau de l'informe de Greenpeace Persistència dels materials: Productes com el plàstic poden trigar fins a 400 anys a degradar-se. Distribució dels residus: El 70% de la brossa acaba dipositada al fons marí, mentre que només una petita part és visible a la superfície. Impacte biològic: Espècies com el fumarell del Mar del Nord presenten un 98% d'afectació per ingesta de plàstics. Riscos per a la salut: Presència d'elements patògens (com coliformes) i residus tòxics (mercuri de piles o pintures) que afecten la cadena alimentària i els banyistes. "Els mars i les seves criatures s'ofeguen en plàstics." Conseqüències econòmiques i socials La contaminació genera un alt cost econòmic per a les administracions, que han d'invertir milions d'euros en embarcacions de neteja i maquinària de platja. A més, els residus causen accidents en la navegació (enredant-se en hèlixs) i bloquegen infraestructures industrials costaneres. Solucions i responsabilitat ciutadana Per revertir aquesta situació, es proposa avançar cap a una política de Residu Zero. Les accions principals inclouen: 1. Exigència ciutadana: Demanar millors sistemes de depuració i recollida selectiva. 2. Responsabilitat individual: No utilitzar l'inodor com a paperera i endur-se la brossa de la platja si els contenidors són plens. 3. Reducció del consum: Evitar embolcalls innecessaris i productes d'un sol ús.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
La Ruta Amagada a l'Abadia de Montserrat
Descripció de l'Episodi L'espai La ruta amagada de Tarragona Ràdio proposa en aquesta edició un viatge a un dels llocs més emblemàtics i visitats de Catalunya: l'Abadia de Montserrat. El programa combina el format de concurs participatiu amb una entrevista profunda sobre la vida monàstica i l'espiritualitat de l'entorn. Dinàmica del Concurs El programa comença reptant els oients a endevinar la ubicació mitjançant diverses pistes: - L'hàbit de matinar: Es destaca que els cuidadors del lloc es lleven molt d'hora. - Visibilitat: És un indret que es pot veure des de molta distància. - Pista musical: El so del cant gregorià serveix com a element definitiu per a la resolució. - Una oient, la Mari Carme, encerta ràpidament la resposta i comparteix la seva experiència personal allotjada a les cel·les de Montserrat durant la seva infantesa. Vida a l'Abadia i Espiritualitat En la segona part, el germà Àngel Pons detalla com és el dia a dia de la comunitat benedictina: - Ora et Labora: La vida dels monjos es divideix entre la pregària comuna (començant a les 6:00 h del matí) i el treball o estudi personal. - Acolliment: Montserrat s'entén no només com un edifici, sinó com un espai d'harmonia interior i acollida per als pelegrins i turistes. - L'Escolania: Es menciona la participació dels escolans en la Salve i el Virolai cada migdia a la basílica. Turisme i Entorn Natural L'entrevista subratlla la dualitat de Montserrat: 1. L'activitat turística: Especialment intensa a l'agost amb visitants estrangers. 2. La pau de la muntanya: Els racons i camins de la muntanya ofereixen valls i indrets sorprenents que van més enllà de la silueta clàssica dels pics. "Tota la vida del monjo és un escoltar, un estar atent al que passa al teu voltant i el que passa interiorment."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
28'
Ecologia, Salut a Tarragona i Cooperació a l'Amèrica Central
Salut Pública i Indústria Química a Tarragona L'eix central de la conversa s'inicia amb el lliurament de 3.000 firmes a la delegació del Govern de la Generalitat. Aquesta acció, liderada per Àngel Juárez, busca pressionar per a la realització d'un estudi epidemiològic independent que determini l'impacte real de la petroquímica sobre la salut dels ciutadans. Punts clau de la reivindicació: • Manca de dades oficials i actualitzades sobre la relació entre la indústria i malalties com el càncer. • Crítica a les promeses polítiques incomplertes durant més de 25 anys. • Necessitat de conèixer els riscos reals davant l'exposició a dioxines i monòxid de carboni. • Proposta d'un grup de treball independent amb suport de la Universitat Rovira i Virgili. Projectes de Cooperació a l'Amèrica Central Andrea Lorente, ambientòloga de Mare Terra Fundació Mediterrània, detalla l'expedició realitzada a Guatemala, Nicaragua, El Salvador i Hondures per supervisar projectes de desenvolupament sostenible. Accions destacades: • Guatemala: Implementació d'horts familiars ecològics en zones rurals per combatre la desnutrició i la dependència de llavors transgèniques. • Nicaragua: Inauguració d'un centre comunal amb plaques solars i rehabilitació d'escoles. • Hondures: Millora de les infraestructures escolars (aigua potable i mobiliari) i organització de brigades dentals. "No anem a donar el menjar, sinó els estris perquè ells mateixos puguin buscar-se la vida i millorar la seva dieta." Medi Ambient i Benestar Animal L'episodi clou amb una reflexió sobre el canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat a causa de les espècies invasores (com el cranc americà o el peix del llac Victòria). També es fa una denúncia pública contra el maltractament animal a les ciutats, exigint l'aplicació rigorosa de la legislació penal davant l'enverinament i la mort de colònies de gats a Tarragona i Reus.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
29'
Patrimoni i Futur: Entrevista a Maria Mercè Martorell
Gestió del Patrimoni i Polèmiques Urbanístiques L'entrevista comença abordant la polèmica per la possible obertura d'una cantera a prop del monument del Mèdol. L'Ajuntament de Tarragona ha presentat informes negatius per protegir l'entorn: • Es destaca la fragilitat de l'agulla del Mèdol davant les trepidacions. • Es recalca la importància del microclima i la reserva natural del clot. • Es proposa crear una figura de protecció d'espai històric, similar a la d'Atapuerca o Las Médulas. Activitats d'Estiu i Reconstrucció Històrica Es fa un balanç positiu de les activitats del Museu d'Història, destacant l'èxit de les visites gratuïtes i les novetats d'enguany: • La visita nocturna a la Vila Closa de Tamarit ha estat la gran sorpresa per la seva obertura al públic general. • Consolidació d'espais com l'Amfiteatre i les nits a la Torre de Minerva. • Problemes de finançament (FEDER) han endarrerit la segona fase d'obres a l'Amfiteatre. Commemoració del 5è Aniversari de la UNESCO De cara al darrer trimestre de 2005, el Museu d'Història prepara un calendari intens per celebrar la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial: • Nova senyalítica: Presentació al Pont del Diable (9 de setembre) i a la Muralla. • La gran maqueta: Estrena el 30 de novembre d'una representació de 22 m² de la Tarragona romana, la més gran després de la de Roma. • Esdeveniments lúdics: Actuació de l'American Ballet de Nova York (15 de setembre) al Palau de Congressos amb el ballarí Àngel Corella. "Volem que la maqueta sigui l'element màxim de difusió des d'on s'iniciïn totes les visites a la ciutat." Projecció Internacional i Xarxes de Cooperació S'anuncia la incorporació formal de Tarragona al grup de Ciutats Espanyoles Patrimoni Mundial l'1 de gener i futurs intercanvis culturals amb museus de Nova York.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
Festa Major de Móra d'Ebre i del Carrer Goya
Les Festes d'Estiu a la Ribera d'Ebre i Tarragona L'episodi d'avui de L'Embelat ens apropa a dues celebracions significatives del territori català: la Festa Major de Móra d'Ebre i el 15è aniversari de l'Associació de Veïns del Carrer Goya a Tarragona. Móra d'Ebre: Tradició i Identitat a la Ribera El regidor de festes, Julio Roca, descriu la vila com una capital acollidora i tranquil·la, on el Riu Ebre actua com a eix vertebrador de la vida i la cultura local. Els trets més destacats de la seva celebració són: La Festa del Riu: És l'esdeveniment central i més estimat, amb carreres de pontones i exhibicions als pals ensabonats. Accessibilitat: El programa destaca per ser molt popular, amb un preu simbòlic d'11 euros per accedir a tots els espectacles pagats, mentre que la resta són gratuïts. Innovació musical: S'ha consolidat una festa amb tres escenaris simultanis (per a gent gran, música ètnica i rock amb Els Whiskyn's) que permeten conviure diferents ambients en un mateix espai. Activitats infantils: Destaquen les festes de l'escuma i la divertida "guerra" amb pistoletes d'aigua. "Móra és un poble obert i acollidor, la nostra columna vertebral és el riu Ebre, del qual l'estimem tant i el cuidem." El 15è Aniversari del Carrer Goya a Tarragona La presidenta de l'associació, Montserrat Estopà, explica la singularitat d'aquesta petita comunitat de Tarragona: Origen: L'associació va néixer fa 15 anys per millorar l'urbanisme del carrer, que llavors encara era de pedra i sense asfaltar. Actes de germanor: La programació inclou un sopar de fideuà, esmorzars populars de pa amb tomàquet i un concurs de truita de patates. Homenatges: Enguany es retrà un tribut especial a la figura de Ramon Nin, persona molt vinculada a la festivitat del barri.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
La Fundació Joan Miró a la Ruta Amagada
La Fundació Joan Miró: Entre l'Art i el Paisatge de Montjuïc En aquesta edició del concurs La Ruta Amagada de Tarragona Ràdio, l'espai protagonista ha estat la Fundació Joan Miró de Barcelona. El programa destaca la rellevància d'aquest centre no només com a museu, sinó com un punt de referència mundial per a l'art contemporani. Punts clau de l'episodi: Concurs fulgurant: Un oient, en Xavier d'Ostalot, ha endevinat l'indret amb la primera pista, identificant l'artista a través de l'emblemàtic logotip de "la Caixa". L'edifici i l'entorn: Situada a la muntanya de Montjuïc, la fundació destaca pel seu valor arquitectònic, sent un "continent" tan atractiu com el seu "contingut". L'obra de Miró: El centre acull la col·lecció més important del món de l'artista, recorrent totes les seves etapes, des del figurativisme inicial fins al seu llenguatge de signes universal. Entrevista amb Rosa Maria Malet La directora de la Fundació, Rosa Maria Malet, ha explicat la filosofia que diferencia una fundació d'un museu convencional: "La Fundació Miró és el lloc on es conserva la col·lecció de Miró més important del món... intentem explicar els diferents temes que li van interessar i com se sentia tocat pel contingut." Properes activitats: Exposició de bibliòfil: Mostra actual sobre els llibres d'artista fets per Miró. Mestres del Collage: Una gran exposició prevista per a la tardor amb obres de Picasso, Braque, Matisse i Max Ernst, explorant la tècnica que va revolucionar les avantguardes del segle XX. Espai 13: Un lloc dedicat a la creació més jove i alternativa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Aventura amb caiac i zodiac al litoral tarragoní
Explorant el litoral de Tarragona amb Actiac L'empresa Actiac, situada al càmping Tamarit Park, ofereix una experiència que va més enllà del clàssic binomi de sol i platja. A través d'activitats dirigides i lloguer de material, els visitants poden descobrir el litoral del Tarragonès des d'una perspectiva totalment nova. Activitats i experiències destacades Caiac: Des de cursos d'iniciació amb caiac tancat fins a sortides lliures o en grup amb caiacs oberts. Navegació amb Zodiac: Una opció ideal per a famílies, sovint acompanyades per un monitor guia per garantir la seguretat. Rutes nocturnes: Una de les novetats més valorades on s'utilitzen antorxes per navegar sota la lluna plena, oferint una sensació de connexió intensa amb la natura. Snorkel i bivacs: Organització de sortides per explorar el fons marí o passar la nit en cales verges com Cala Becs. Seguretat i formació Els responsables d'Actiac, el Jordi i el Mauri, posen un èmfasi especial en la seguretat: - Ús obligatori de xalecos salvavides homologats, especialment per als més petits. - Explicacions tècniques prèvies sobre com palejar correctament per evitar el cansament i controlar l'embarcació. Història sota el mar: El vapor Navarra Un dels moments més interessants dels itineraris és la visita al vaixell Navarra, enfonsat durant la Guerra Civil per un submarí italià. Segons expliquen els guies: "És el primer vaixell que va enfonsar un submarí italià a tot Catalunya durant la Guerra Civil." Encara avui es poden veure les restes de la quilla a uns dos metres de profunditat, convertint la sortida en una lliçó d'història viva.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
La campanya del llibre de text a Tarragona
La logística rera el llibre de text L'entrevista amb Pitu Rovira, president del Gremi de Llibreters de Tarragona, revela la complexitat d'una campanya que, tot i fer-se visible a finals d'agost, comença realment al mes de maig o juny. Rovira destaca la paradoxa que suposa que les editorials tanquin per vacances a l'agost, just quan el sector més les necessita. Punts clau de la campanya escolar: Estacionalitat extrema: El gruix de les vendes es concentra entre el 15 d'agost i el 15 de setembre, tot i que la preparació interna és de mesos. Impacte econòmic: Representa entre un 10% i un 25% del volum de negoci anual d'una llibreria mitjana, però amb uns marges de benefici nets molt baixos, d'entre el 3% i el 4%. El paper de les editorials: Són les veritables impulsores de la venda, ja que negocien directament amb les escoles mesos abans de l'inici del curs. Reflexions sobre el model de negoci L'entrevistat es mostra crític amb l'elevat preu dels llibres, titllant-los de caríssims, especialment a l'ESO i Batxillerat, on els preus poden superar fàcilment els 30 euros per unitat. "Si l'ensenyament és gratuït, les eines per a l'ensenyament haurien de ser gratuïtes." Finalment, es subratlla la falta d'un debat social profund sobre el cost de la tornada a l'escola, un tema que només ocupa l'agenda mediàtica durant unes poques setmanes a l'any i després cau en l'oblit.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
La Festa Major de l'Arbós: Tradició i Patrimoni
L'Arbós: Una Joia Històrica al Penedès L'Arbós, situada entre l'Alt i el Baix Penedès, destaca per ser una vila reial amb una història rica que es remunta a l'època medieval. Amb concessions pròpies i una resistència heroica durant la Guerra del Francès, la vila ha mantingut la seva identitat intacta a través dels segles. La Festa Major: Una Tradició Viva La celebració, que té lloc el quart diumenge d'agost, és considerada una de les més típiques de Catalunya. A diferència d'altres poblacions, l'Arbós presumeix de no haver perdut mai el seu tronc folclòric, mantenint una estructura festiva que data de fa més d'un segle. Elements del Seguici: El Ball de Diables (amb la seva carretillada), el Ball de Bastons, els gegants i el drac Badalot. Actes Destacats: Castells, concerts gratuïts, l'empalmada de rock i teatre amb figures com Toni Albà. Devoció Popular: Tot i que la gran festa és a l'agost, el patró és Sant Julià, celebrat el 9 de gener. Un Poble Obert i Monumental L'Arbós no és només festa; és un municipi amb un caràcter integrador i amable. El seu patrimoni arquitectònic és excepcional, destacant: La Giralda: Una rèplica impressionant que forma part de la seva fesomia única. Edificis Modernistes: Construccions elegants que voregen el carrer Major. Museu de Puntes al Coixí: Reflex de l'artesania local. "Veuran una festa viva, veuran una passió amb totes les coses que es fan. No és un folclore de fer comèdia, és un sentiment real." Josep Maria Janer convida a tothom a descobrir aquest cap de setmana una celebració on el missatge de boca a boca és la millor publicitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
25'
Josep Maria Andreu: El Nàstic davant la temporada 05-06
Perspectives i Objectius Esportius El president del Gimnàstic de Tarragona, Josep Maria Andreu, analitza l'inici de la temporada 2005-2006 a la Segona Divisió A. Tot i que l'objectiu oficial és la permanència, Andreu no amaga l'ambició de lluitar per l'ascens a la Primera Divisió dins del projecte a cinc anys del Consell d'Administració. Configuració de la Plantilla • S'han realitzat 10 fitxatges de categoria, buscant reforçar cada posició sense trencar el bloc titular de l'any passat. • Encara es busca un davanter, però sense urgència ni obsessió, confiant en el potencial actual de jugadors com Bolo o Diego Torres. • El president valora positivament la pretemporada com un període necessari de càrrega física i adaptació, més que pels resultats obtinguts. Infraestructures i el Nou Estadi S'estan duent a terme reformes integrals per complir amb les normatives de la Lliga i millorar l'experiència del soci: • Nova gespa: Una renovació total necessària després de tres anys de dificultats. • Graderies: Reconstrucció del Gol de Mar per seguretat estructural i instal·lació de seients nous. • Futur: El club manté la ferma intenció de construir un estadi nou funcional i modern en els propers anys, prenent exemplars com el Bayer Arena d'Alemanya com a referent. "Tarragona es mereix un camp nou i treballarem perquè sigui una realitat en el futur proper." Gestió Econòmica i Drets de Televisió El pressupost per a aquesta campanya ronda els 5 milions d'euros, una xifra rècord que demostra la solidesa del projecte. Andreu destaca: • L'èxit del pool d'empreses col·laboradores i la fidelitat dels 7.000 socis. • La reivindicació davant de TV3 per un tracte equitatiu respecte a altres clubs catalans, demanant més presència i suport institucional. • La consolidació del Nàstic com el tercer club de Catalunya per història i massa social. Màrqueting i Marca Pròpia El club segueix apostant per la seva pròpia marca de roba i merchandising, una decisió estratègica que està generant rècords de vendes a la botiga oficial. La diversificació inclou productes com vi i cava personalitzats del Nàstic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
2005-08-23 CASTELL TAMARIT
Descobriment de la Vilaclosa de Tamarit En aquesta entrevista, la guia Àngels Galceran ens convida a descobrir que el que popularment es coneix com el Castell de Tamarit és, en realitat, una Vilaclosa: un antic nucli urbà emmurallat. Tot i que de l'estructura original del castell medieval només en resta una pilastra vertical, el conjunt monumental conserva una riquesa històrica excepcional. Punts clau de la visita històrica: Evolució del recinte: El municipi va arribar a allotjar unes 400 persones organitzades per gremis fins que les epidèmies i el trasllat de l'activitat portuària van provocar-ne l'abandonament cap a poblacions veïnes com Altafulla o Tarragona. Les Masmorres: Espais de 3 a 4 metres de profunditat que originalment servien per tancar pirates berberiscos durant les ràtzies cursàries i que, més tard, es van reconvertir en magatzems portuaris. Restauració de luxe: L'any 1916, el milionari americà Charles Deering va comprar tot el poble i en va encarregar la restauració al famós pintor Ramon Casas. Espais destacats de l'itinerari: Exteriors: El Raval, el pou de la vila i el cementiri. Cala Jovera: Antiga ubicació del port marítim del municipi, font principal de riquesa de la zona. Església Parroquial: Conserva un retaule del segle XVII i les tombes de diversos mossens. Residència senyorial: Visita a les estances privades amb mobiliari d'època. "La gent té un petit error d'identificar la Vilaclosa amb un castell, quan realment el que es visita és un petit municipi emmurallat."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
5'
Estabilitzat l'incendi a Riba-roja d'Ebre i la Pobla de Massaluca
Estat actual de l'incendi La darrera hora sobre els incendis que afecten la Ribera d'Ebre i la Terra Alta indica que el foc està estabilitzat en tot el seu contorn. Tot i les bones notícies, l'alcalde de Riba-roja d'Ebre, José Luis Aparicio, adverteix que encara no es pot considerar controlat a causa de: L'augment previst de les temperatures durant les hores centrals del dia. La possible incidència del vent que podria revifar algun focus. La necessitat de mantenir el dispositiu de 70 dotacions terrestres i 22 mitjans aeris. Afectació i desallotjaments L'incendi ha tingut un impacte significatiu en el territori, especialment pel que fa a la superfície forestal: Superfície cremada: Unes 900 hectàrees en total, de les quals 703 pertanyen al municipi de Riba-roja. Espais naturals: S'han vist afectades unes 300 hectàrees del PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural). Retorn dels evacuats: Les persones desallotjades preventivament de càmpings i residències estan començant a tornar, tot i que amb ordres estrictes de no circular per les carreteres per facilitar el pas dels vehicles d'emergència. Infraestructures i transports Pel que fa a la mobilitat a la zona: La línia ferroviària entre Reus i Saragossa ja ha estat restablerta. Diverses carreteres locals, com la de la Pobla i el camí de les Modorres, romanen tallades per seguretat i per evitar col·lisions amb els camions de bombers que constantment subministren aigua i queviures. "S'ha de felicitar a tots els que han intervingut perquè han fet una feina rècord en l'extinció segons el que succeïa aquesta passada nit."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
La Vall de Boí: Joia de l'Art Romànic al Pirineu
En aquest episodi de La ruta amagada de Tarragona Ràdio, els oients participen en un concurs de pistes per descobrir un indret emblemàtic de Catalunya: la Vall de Boí. El programa destaca la riquesa cultural i històrica d'aquest municipi del Pirineu de Lleida, especialment el seu conjunt d'esglésies. Punts clau de la ruta Identificació de l'indret: L'oient Neus Salles desxifra les pistes, situant el destí al Pirineu de Lleida, un municipi format per vuit nuclis de població. Patrimoni de la Humanitat: La Vall de Boí va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO l'any 2000, el mateix dia que la ciutat de Tarragona. La joia del Romànic: Es destaca el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll com l'element més representatiu d'aquest estil artístic a Catalunya. Entrevista amb Joan Paralada (Alcalde) L'alcalde de la Vall de Boí subratlla diversos aspectes rellevants de la zona: - Reivindicació històrica: Existeix una demanda històrica per retornar les pintures originals que actualment es troben al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) a Barcelona. "El Pantocràtor està trist a Barcelona perquè està pintat per estar justament a Sant Climent." - Cinc anys de patrimoni: El balanç de la nominació de la UNESCO és positiu pel que fa al creixement de visitants (passant de 50.000 a 150.000), però l'alcalde critica la poca implicació econòmica de les administracions superiors. - Oferta turística completa: Més enllà del romànic, la vall ofereix natura (Parc Nacional d'Aigüestortes), gastronomia, salut (Balneari de Caldes de Boí) i esport (estació d'esquí de Boí Taüll). Recomanacions per al visitant Es recomana iniciar la visita al Centre d'Interpretació del Romànic situat a Erill la Vall. Actualment, hi ha sis esglésies obertes durant tot l'any a través d'un tiquet conjunt.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Entrevista a Núria Pifarré: El fado de Néboa a Tarragona
Entrevista a Núria Pifarré sobre el gènere del fado i el grup Néboa L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en la figura de Núria Pifarré, vocalista del grup Néboa, amb motiu de la seva actuació al cicle Nits a Minerva a les Muralles de Tarragona. La conversa aprofundeix en la seva relació amb el fado, la creació musical i la seva visió artística. Néboa i la interpretació del fado El grup Néboa, format per Núria Pifarré, Eduard Iniesta (guitarra portuguesa), Joan Aguiar (guitarra clàssica) i Guillermo Prats (contrabaix), destaca per la seva aproximació única a aquest gènere portuguès des de Catalunya. Pifarré explica el seu procés d'evolució: Dels clàssics a la creació pròpia: Tot i que van començar versionant figures com Amàlia Rodrigues i posant música a poetes com Pessoa o Saramago, el grup ha anat derivant cap a la composició pròpia per aportar una veu diferencial. Obertura del gènere: L'artista defensa la necessitat de trencar l'hermetisme del fado tradicional per afegir-hi nous llenguatges i "notes de color". Projectes paral·lels i tècnica vocal A més de Néboa, Pifarré forma part de Brediaki, un grup de música tradicional grega especialitzat en el gènere Rembético, el qual considera molt proper al fado pel seu origen urbà i la seva expressivitat. Pel que fa a la cura de la veu, la cantant remarca la importància de la disciplina física: "És una mica com un esport... t'has de mantenir físicament bé, no agredir la veu, no fumar i dormir les hores que toca." Discografia i conceptes creatius L'entrevista repassa treballs com Mar de Fado (2002) i el seu darrer disc, Fado Distraído (2004). Sobre aquest últim, Pifarré reflexiona sobre el concepte de destí: Etimologia: Explica que la paraula fado prové del llatí i significa literalment "destí" o "atzar". Varietat musical: El disc inclou temes en català i castellà, a més de fados clàssics i poemes musicats, buscant sempre explorar el límit entre el que està escrit i el que és fruit de la casualitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Temporada 2005-2006 del Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau
El Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau inicia la pretemporada El president del club tarragoní, Martín Pilar, ha passat pels micròfons de Tarragona Ràdio per analitzar l'arrancada de la temporada 2005-2006. Després d'un inici d'entrenaments positiu, el club es prepara per competir novament a la Superlliga, la màxima categoria del vòlei estatal. Objectius esportius i renovació de la plantilla L'entitat ha configurat una plantilla pràcticament nova amb la intenció de repetir o millorar els èxits de l'any passat: Objectiu principal: Situar-se entre els vuit primers de la classificació per disputar la Copa del Rei i els Play-Off pel títol. Rellevància de la cohesió: Amb moltes cares noves, el repte del cos tècnic, liderat per Marcelo de Stefano, és acoblar els jugadors durant el mes de pretemporada. Fitxatges destacats: Destaca el retorn de Gustavo Saucedo, un jugador carismàtic i internacional, a més d'apostar per un bloc majoritàriament nacional per davant dels jugadors estrangers. Estabilitat econòmica i suport institucional Després d'una crisi que va fer perillar la continuïtat del club al juliol, la situació s'ha estabilitzat gràcies a l'acord amb l'Ajuntament de Tarragona. "Vam seure en una taula i l'Ajuntament va entendre el nostre posicionament; s'ha fet un esforç anticipant 80.000 euros." El pressupost total per a aquesta campanya se situa al voltant dels 340.000 euros. El president ha emfatitzat que el suport municipal és vital, però que ara el club té el repte d'atraure la iniciativa privada i el teixit empresarial de la ciutat. Promoció de l'esport de base i massa social El club vol que el vòlei sigui un vehicle educatiu per als joves i un referent a la ciutat. Per augmentar la massa social, es preveuen: Jornades de portes obertes amb entrada gratuïta. Major difusió del vòlei al centre de Tarragona, més enllà del barri de Sant Pere i Sant Pau. Potenciar l'esport de base com a fonament per a l'equip d'elit. L'activitat oficial començarà amb la Lliga Catalana a principis de setembre, seguida de la presentació oficial de l'equip (17 i 18 de setembre) i l'inici de la lliga el 24 de setembre.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Festes Majors del Catllà: Tradició i Novetats al Tarragonès
Descripció de la Festa Major del Catllà El programa L'Embalat de Tarragona Ràdio presenta les Festes Majors del Catllà, celebrades en honor a Sant Joan Baptista de Gullat (29 d'agost). Aquestes festes destaquen per ser un punt de retrobament entre els vilatans i aquells que viuen fora de la vila, consolidant-se el quart cap de setmana d'agost com la data fixa de celebració. Actes Principals i Tradicions La programació combina els elements clàssics de qualsevol festa major amb un cartell d'espectacles potent: Balls i Concerts: Actuacions de grups com Girasol, Cadillac i l'orquestra Costa Brava. Actes Institucionals: El vermut popular del dissabte, un espai de convivència per als ciutadans. Cultura Popular: Destaca el "nucli dur" format per la diada castellera (amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, Joves Xiquets de Tarragona i Minyons de Terrassa) i la cercavila amb els Diables. Novetats i Curiositats Uniques El regidor de festes, Carles Guillem, subratlla que el municipi busca diferenciar-se amb propostes poc comunes a la comarca: Passeig en camell: Una activitat inèdita per la llera del riu Gaià, sent un dels primers pobles de la província en oferir-ho. Exhibicions diverses: Gossos d'atura, simultànies d'escacs i tir amb arc. Gastronomia: La Fideuada popular, que ja arriba a la seva sisena edició amb un èxit rotund de participació (més de 600 persones). El Municipi i el seu Entorn El Catllà es defineix com un municipi de contrastos, amb un nucli antic històric i nombroses urbanitzacions que sumen uns 3.500 habitants. La festa serveix com a element integrador, utilitzant espais recuperats com la Torre d'en Guiu (antic càmping remodelat) com a nou centre neuràlgic de les celebracions.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Situació del trànsit i sinistralitat a Tarragona
Balanç de sinistralitat viària a l'estiu L'entrevista amb el sotscap de l'àrea regional de trànsit dels Mossos d'Esquadra, Josep Cuevas, revela una tendència positiva en la reducció de la mortalitat a les carreteres de Tarragona durant l'estiu. Tot i la conflictivitat habitual de l'agost, les dades mostren una millora respecte a l'any anterior: El mes de juliol va registrar una reducció excepcional del 73% en les víctimes mortals. Fins al 22 d'agost, s'ha comptabilitzat un 20% menys de morts en comparació amb el mateix període de l'any passat. Malgrat l'optimisme, s'han lamentat 8 víctimes mortals durant el mes d'agost. Estratègies de prevenció: El Pla de Reducció d'Accidentalitat Els Mossos d'Esquadra apliquen un pla específic que combina la vigilància de trànsit amb el suport de seguretat ciutadana per augmentar la visibilitat policial i la seguretat. Els punts clau d'actuació inclouen: Trams de Concentració d'Accidents (TCA): Controls intensius en punts quilomètrics amb alta sinistralitat. Vies Crítiques: Especial atenció a la Nacional 340 (pel seu volum de trànsit), l'AP-7, l'AP-2 i eixos com la C-44 i la C-12. Causes principals: L'excés de velocitat, les distraccions (mòbil, ràdio, cansament) i, sobretot, l'alcoholèmia. "L'alcoholèmia no sempre és la causa directa de l'accident, però és una de les grans lacres que encara portem a la nostra província." Controls d'alcoholèmia i nova Llei de Seguretat Viària Les dades de control són alarmants, amb casos d'accidents on el conductor multiplicava per vuit la taxa permesa. Cuevas destaca la manca de conscienciació, no només dels conductors, sinó també dels acompanyants que permeten que algú begut condueixi. Respecte a la nova llei de seguretat viària (en vigor des del 10 d'agost), l'objectiu no és recaptatori sinó reeducatiu. S'ha observat una millora en l'ús del cinturó de seguretat i del casc, tot i que encara es detecten moltes infraccions per l'ús del telèfon mòbil. Educació i prevenció en desplaçaments curts Els Mossos posen èmfasi en l'educació viària escolar (més de 2.400 alumnes formats) com a base per al futur. Finalment, s'adverteix que els trajectes curts de vacances són els més perillosos per l'excés de relaxament, el no ús del cinturó i el consum d'alcohol en àpats d'oci.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
4h 55min
Especial Sant Magí 2005 a Tarragona Ràdio
Celebració de la Festa Major de Sant Magí 2005 Programa especial de Tarragona Ràdio amb motiu de la festivitat de Sant Magí, l'agost de 2005. L'episodi inclou un repàs exhaustiu de l'agenda d'actes, connexions en directe i entrevistes amb els protagonistes de la festa. Actes Principals i Tradicions L'episodi destaca els pilars fonamentals de la celebració a la plaça de les Cols i altres espais emblemàtics: • La Diada Castellera: L'actuació de les quatre colles de la ciutat (Xiquets de Tarragona, Jove de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau). • Balls Parlats: Representació especial dels Malcaçats del Vendrell, convidats d'enguany, que ofereixen una sàtira social i política. • La Sindriada: Entrevista amb Mar Oso sobre el tradicional repartiment de síndria fresca a la plaça de les Cols. • Cultura i Música: Repàs del festival de l'Associació de Músics de Tarragona (aMT). Entrevistes Destacades "Volem que la gent gaudeixi de la música en directe sense parar des de les vuit del vespre fins a les quatre de la matinada." • Miguel Alberto Cruz (President de l'aMT): Explica la consolidació del festival de música al pati de l'H3 (plaça dels Infants) i la importància de crear un circuit musical per als grups locals. • Mar Oso (La Sindriada): Detalla la logística darrere dels gairebé 600 quilos de síndria que es preparen per refrescar la ciutat. Connexió en Directe i Ambient a la Plaça Des de la plaça de les Cols, la reportera Cinta Olibán transmet l'ambient previ als castells i la rebuda entusiasta dels Malcaçats, destacant la presència d'un públic divers format per tarragonins, turistes i visitants de Reus.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
50'
Retransmissió de la Processó de Sant Magí a Tarragona
La Processó de Sant Magí i el Seguici Popular Aquesta retransmissió de Tarragona Ràdio, conduïda per Sílvia García i Josep Sunyer, cobreix l'anada de la processó des del Pla de la Seu. L'episodi detalla el pas de diversos elements tradicionals i grups convidats que formen part de la celebració del copatró de la ciutat. Elements del Seguici i Grups Convidats El programa destaca la presència de nombrosos grups que fan vibrar els carrers de la Part Alta: • Guàrdia Urbana muntada: Amb la participació de la unitat de Reus (que celebra 150 anys d'història) i la de Tarragona. • Gegants i Nanos: El pas dels gegantons negritos, els gegants moros i els gegants del Cos del Bou. • Balls tradicionals: Actuacions en directe del Ball de Bastons de Tarragona i de l'esbart Santa Tecla. • Grups de fora: Destaca l'estrepitos soroll dels Trabucaires de Solsona i l'elegància dels Malcasats del Vendrell. Colles Castelleres i Figures del Sant Les colles de la ciutat tenen un paper fonamental en la jornada: • Es realitza una valoració de la diada castellera del matí amb entrevistes als caps de colla dels Xiquets de Tarragona i la Colla Jove. • S'entrevista a l'Arnau, el nen que enguany representa la figura de Sant Magí, escortat pels santurions romans. • Es descriu el moment en què els portants de la imatge fan el seu recorregut, basat en una profunda devoció. Simbolisme i Tradició Marineras Una de les novetats destacades és la recuperació de tradicions vinculades al barri mariner: • La presència de la barca del Serrallo, portada per nens vestits de pescadors, simbolitzant la unió entre la Part Alta i la Part Baixa de la ciutat. "A la part alta i a la part baixa estem casats... van de bracet encara que estiguin distanciats per les Rambles."