Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1345-1368 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Presentació de la imatge i marxandatge de Santa Tecla
Presentació de la imatge gràfica de les festes L'episodi se centra en l'estrena de la imatge gràfica de les festes de Santa Tecla, amb especial focus en la col·laboració entre la dissenyadora Laia Esperó i l'il·lustrador Ugo Prades. Enguany, el disseny està dedicat al Ball d'en Patatuf, que celebra el seu 25è aniversari. Característiques del disseny i el marxandatge Estètica Infantil: S'ha buscat un to suau i no agressiu amb colors vius sobre un fons blau que simbolitza el mar, reflectint la vitalitat de les criatures que ballen. La Samarreta Oficial: El Ball de Diables de Tarragona n'és el responsable des de fa 18 anys. Com a novetat, enguany hi haurà samarretes amb colors diferenciats per a homes (blau) i dones (blanc, estil top). La Xapa de la Festa: L'Agrupació Cultural i Esportiva de CCOO a l'Ajuntament edita la xapa per quart any consecutiu, un element de col·leccionisme del qual se'n fan 1.500 unitats. Impacte i integració social "La festa és un element integrador; el color blau i la multiculturalitat reflecteixen la Tarragona actual." Els interlocutors destaquen que el marxandatge no és només una via de finançament o promoció, sinó una manera de vestir la ciutat i crear un sentiment de pertinença que inclou tant els tarragonins de sempre com els nouvinguts.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
14'
Nou sismògraf submarí a la plataforma Casablanca
Instal·lació d'un sismògraf pioner a la costa de Tarragona L'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) està instal·lant un sismògraf submarí permanent a la plataforma petroliera Casablanca, situada a uns 50 quilòmetres de la costa de Tarragona. Aquest projecte és excepcional perquè es tracta del primer sensor d'aquestes característiques i de caràcter fix a tot l'Estat espanyol. Detalls de l'operació tècnica La instal·lació presenta una gran complexitat tècnica i requereix el suport de diversos especialistes: * S'utilitza un robot submarí i suport de bussos per situar el sensor al fons marí. * L'aparell es troba a uns 150 metres de profunditat. * La transmissió de dades es farà mitjançant un cable fins a la plataforma, i d'allà via satèl·lit cap a la seu de l'ICC. * Es preveu que el sistema estigui plenament operatiu a finals d'octubre. Objectius i prevenció de riscos L'objectiu principal no és la predicció exacta (que actualment és impossible), sinó la millora de la prevenció i el coneixement científic: * Control de sismicitat: Millorar l'observació dels petits sismes que es produeixen de forma contínua al mar. * Detecció de tsunamis: Tot i no ser un sistema de detecció exclusiu, inclou un sensor de pressió que podria integrar-se en una futura xarxa regional de vigilància al Mediterrani. * Connexió directa: Les dades s'integraran a la Xarxa Sísmica de Catalunya i s'informarà automàticament a Protecció Civil en cas de necessitat. Sobre l'activitat sísmica a Catalunya Anton Roca, cap de la unitat de Geologia i Geofísica de l'ICC, aclareix la situació actual: "A l'any tenim força més d'un sisme cada dia, el que passa és que són molt petitets. Sismes que la població pugui percebre en tenim uns dos o tres a l'any." L'expert subratlla que la clau davant d'aquests fenòmens és la prevenció en l'edificació, seguint models com el del Japó, ja que la tecnologia actual no permet predir exactament quan o on succeirà un terratrèmol.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
El Servei de Biblioteques del Front: Cultura a les trinxeres
El Servei de Biblioteques del Front: Resistència Cultural L'any 1937, la Generalitat de Catalunya, sota l'impuls del conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer, va formalitzar el Servei de Biblioteques del Front. Aquesta iniciativa tenia un objectiu clar: mantenir el vincle emocional i cultural dels soldats amb la seva terra a través de la lectura. Logística i Organització El servei operava mitjançant una xarxa de biblioteques ambulants (camions-biblioteca) que connectaven els dipòsits centrals amb la primera línia de foc: - Cervera: Abastia el front nord. - Tarragona: Centralitzava el front sud i Aragó. "Com més lluny estiguin de Catalunya els combatents catalans, més forçós és que els arribi el record i l'accent de la seva terra." Característiques del Fons Editorial Els llibres estaven dissenyats específicament per al context de guerra: - Petit format: Obres breus i manejables per ser dutes a les motxilles. - Temàtica variada: Des de literatura de lleure i aventures fins a textos ideològics i polítics. - Autors destacats: Entre les obres recuperades figuren títols de Josep Pla, Joan Salvat-Papasseit, Pere Calders i Antoni Rovira i Virgili. La figura de Jesús Domínguez Bordona La conservació d'aquest patrimoni ha estat possible gràcies a l'acte de desobediència de Jesús Domínguez Bordona. Com a republicà convençut, va ignorar les ordres de depuració del règim franquista al final de la Guerra Civil, amagant milers de volums a la Biblioteca Pública de Tarragona durant gairebé 40 anys de dictadura. Avui, la catalogació d'aquest fons permet redescobrir una part essencial de la memòria històrica de Catalunya.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
16'
Festes del Cos del Bou i de Capafons: Tradició i Territori
Les Festes de Sant Roc al Cos del Bou El programa explora les tradicionals festes del carrer del Cos del Bou i la Baixada de la Peixateria a Tarragona, que celebren el seu 162è aniversari. Segons ha explicat Francesc García, vicepresident de l'associació de veïns, aquestes festes tenen un caràcter obrer i una història lligada a la protecció de Sant Roc contra la pesta. Actes destacats i elements festius 20è aniversari de la recuperació del Drac: Un dels eixos centrals d'enguany. Elements històrics: Ús dels gegants vells de la ciutat (cedits el 1903) i la presència de la colla castellera Jove de Tarragona. La Tarda Infantil: El dia 16 es dedica a la mainada amb xocolatada, cossos i cocanyes (trencar l'olla), guerra de confeti i jocs tradicionals. L'entorn monumental: Les festes tenen la particularitat de celebrar-se sobre les ruïnes del Circ romà. "No hi ha cap lloc on puguis ballar damunt d'unes ruïnes com és el circ." Festa Major de Capafons La segona part del programa ens trasllada a Capafons, al Baix Camp, situat a 751 metres d'altitud. L'alcalde, Antoni Marca, destaca el paper fonamental de l'Associació de Dones, que amb més de 300 sòcies és el motor cultural de la vila. Programació a la vila de Capafons Caminada nocturna: Seguida d'un concert de jazz a l'Ermita de Barrulles. Homenatge a la gent gran: Berenar popular i obsequis per als avis del poble. Activitats variades: Balls de gitanes, orquestres, cinema i curses a la piscina. Retorn del jovent: Durant l'estiu, el poble recupera els joves que han hagut de marxar a estudiar o treballar fora.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Debat sobre el Pla de l'Energia i el futur nuclear a Catalunya
Necessitat d'un debat energètic a Catalunya L'entrevista amb Juan Gallardo, director del Gabinet d'Estudis de la CEPTA (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona), se centra en la necessitat d'abordar un debat profund sobre el Pla de l'Energia de Catalunya. El sector empresarial defensa que no es pot tancar la porta a cap font d'energia si es vol mantenir el creixement econòmic. L'aposta per l'energia nuclear Un dels punts més destacats és la defensa de les centrals nuclears de tercera generació. Els principals arguments a favor són: Cost competitiu: Els estudis (com el de Finlàndia) indiquen que el cost per quilowatt-hora generat és dels més baixos. Emissions zero: A diferència de les tèrmiques, no emeten CO2, facilitant el compliment del Protocol de Kioto. Autosuficiència: Redueix la dependència dels hidrocarburs i la volatilitat dels seus preus. Estabilitat: A diferència de les renovables, és una energia modulable que no depèn de factors meteorològics. El repte dels residus i la seguretat Gallardo reconeix que els residus radioactius són la "gran assignatura pendent". Tot i això, matisa alguns aspectes: El perill real sovint resideix més en el transport que no pas en el dipòsit. Les noves tendències aposten per crear contenidors de seguretat en la mateixa fase de construcció de la planta per evitar moviments innecessaris. Es desmitifica el perill tecnològic recordant que a Occident els accidents greus han estat inexistents o molt controlats (com el de Harrisburg). "La font nuclear és la que ens proporciona energia a un preu més raonable i ens dona un elevat nivell d'autosuficiència." Infraestructures i demanda creixent L'entrevista conclou alertant sobre la precarietat de la xarxa de distribució (línies d'alta tensió) i l'increment imparable de la demanda elèctrica domèstica, que posa en risc el subministrament industrial durant els mesos d'estiu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Expedició a l'Aconcagua: Reptes a 6.962 metres
Preparació per al cim de l'Amèrica Llatina L'entrevista presenta l'expedició formada per Gabriel Quiroga, Javier Pérez i Ramon Díaz, que partirà el 17 de desembre cap a l'Argentina per ascendir l'Aconcagua (6.962 m). L'equip combina experiència local i internacional per afrontar la muntanya més alta del continent americà. Reptes físics i logístics L'altitud: A partir dels 4.500 metres comença la part més dura de l'ascensió, on la manca d'oxigen i la pressió atmosfèrica posen a prova el cos. Climatologia extrema: Al campament base de Plaza de Mulas s'arriben a temperatures de fins a 20 graus sota zero durant l'hivern, tot i que l'expedició es farà a l'estiu austral. Logística: L'expedició durarà 22 dies en total, dels quals 13 es passaran íntegrament a la muntanya realitzant tasques d'aclimatació i porteig de material. Dificultat del terreny i riscos L'equip destaca la importància de trobar gel i neu a les zones altes, ja que progressar per tarteres de pedra solta (la canaleta) és molt més esgotador. Entre els riscos principals esmenten: Edemes cerebrals o pulmonars derivats d'una mala aclimatació. Fatiga extrema i pèrdua de reflexos per l'altura. Gestió de residus: El parc nacional té una normativa estricta on cada expedicionari ha de retornar les seves deixalles per evitar multes. "A l'altura, entres en una etapa de degradació on tot el que menges pràcticament no s'asimila; la dieta es basa gairebé exclusivament en líquids i hidratació a partir dels 5.500 metres." Factor psicològic Els alpinistes subratllen que, més enllà de la forma física aeròbica que entrenen al Pirineu (Vallferrera, Pica d'Estats), el control de l'ansietat, l'autoconfiança i la bona relació entre els companys són claus quan les cames deixen de respondre i la ment ha de prendre el relleu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Aericats: Publicitat i Serveis des de l'Aire
Entrevista a Joan Muntanya: El món de la publicitat i els serveis aeris En aquesta conversa a Tarragona Ràdio, coneixem en Joan Muntanya, pilot i responsable de l'empresa Aericats Serveis Aeris. L'entrevista repassa des de la seva motivació personal per volar fins als detalls tècnics de les avionetes publicitàries que veiem a les nostres costes. Una vocació nascuda de la resiliència El Joan explica que la seva passió pel vol venia de lluny, però va ser un greu accident de moto el que el va empènyer definitivament a complir el seu somni. Després de passar per l'UCI i mesos d'hospitalització, va decidir que no podia deixar les seves il·lusions per a l'endemà. "Les il·lusions s'han de complir avui, no sabem mai què passarà el dia de demà." Més enllà de la publicitat aèria L'empresa, amb base a l'aeroport de Reus, ofereix una àmplia gamma de serveis: Publicitat amb pancarta: Especialment sol·licitada a les platges durant l'estiu, amb missatges que mesuren 12 metres de llarg per 4 d'altura. Vols turístics: Rutes personalitzades pel Delta de l'Ebre i tota la província de Tarragona. Fotografia aèria: Tant per a entitats públiques com per a particulars. Missatges privats: Felicitacions i peticions en llocs romàntics o esdeveniments esportius. Curiositats tècniques del vol L'avioneta: Utilitzen una Piper PA-18, un model americà clàssic de la Segona Guerra Mundial, valorat entre 7 i 12 milions de pessetes. És ideal per a fotografia perquè permet obrir les portes en ple vol. L'enganxall de la pancarta: Es realitza mitjançant una maniobra de precisió en què l'avió, ja en vol, atrapa el fil de la pancarta amb un ganxo de tres pues. Seguretat: El Joan destaca que l'avioneta és extremadament segura i pot planejar a només 40 km/h fins i tot si el motor s'atura, permetent aterrar en camps de dimensions reduïdes.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Entrada en vigor de la nova Llei de Seguretat Viària
Impacte de la reforma de la seguretat viària L'episodi recull el testimoni directe de diversos conductors en una estació de servei del Serrallo el dia en què entra en vigor la reforma de la Llei de Seguretat Viària. L'objectiu principal de la jornada és avaluar el grau de coneixement de la ciutadania sobre l'enduriment de les sancions econòmiques. Canvis clau i sancions Multes de 300 euros per infraccions greus com no portar el cinturó de seguretat, l'ús del mòbil sense mans lliures o no utilitzar els sistemes de retenció infantil. Sancions de fins a 600 euros per a casos de conducció sense permís o vehicles no matriculats. Clarificació sobre la implementació: avui entren en vigor les sancions econòmiques, mentre que el carnet per punts s'implantarà més endavant. Opinions dels conductors Els entrevistats mostren, generalment, un bon coneixement de la nova normativa gràcies a la cobertura mediàtica: "Tot el que sigui per evitar accidents està molt bé, el que no estaria bé és si fos només per recaptar diners." Consens en la seguretat: La majoria accepta les normes com a mesura preventiva per reduir la sinistralitat. Crítica econòmica: Diversos conductors consideren que l'import de 300 euros és excessiu o exagerat. Efecte dissuasiu: Es destaca que l'experiència prèvia amb radars a les rondes de Barcelona ha millorat el compliment dels límits de velocitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
La Ruta Amagada: Descobrint el Parc Natural del Cap de Creus
Exploració del Cap de Creus a Tarragona Ràdio Aquest episodi de La ruta amagada ens porta cap a l'extrem més oriental de la península ibèrica. El programa comença amb un concurs on l'oient, la Marina, endevina ràpidament el destí gràcies a les pistes geogràfiques: el Parc Natural del Cap de Creus. A través d'una conversa amb la Begoña Cervera, tècnica d'educació ambiental del parc, s'explora el valor d'aquest espai protegit: Naturalesa i Geologia: El parc destaca per ser el primer espai marítimo-terrestre de Catalunya, amb roques que tenen entre 500 i 700 milions d'anys. Patrimoni Històric: L'entorn conté jaciments que van des del Neolític fins a l'època romana, incloent dòlmens i menhirs. Turisme Responsable: S'ofereixen diversos itineraris adaptats a tot tipus de públic, amb el Monestir de Sant Pere de Rodes com a centre neuràlgic d'informació. Conservació Marina: El parc protegeix unes 3.000 hectàrees marines, incloent una reserva integral per preservar la biodiversitat submarina. "És el primer parc marítimo-terrestre de Catalunya, un lloc realment excepcional." L'espai es manté molt ben conservat i poc humanitzat, oferint paisatges de pedra seca i una gran riquesa tant terrestre com aquàtica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
El Misteri de la Selva i les Nits Daurades de Salou
El Misteri de la Selva: Una joia del teatre medieval L'episodi d'avui de L'Embalat es centra en la representació del Misteri de la Selva, el drama assumpcionista més antic d'Europa escrit en llengua romànica. Aquest espectacle, que se celebra a la Selva del Camp els dies 14 i 15 d'agost, destaca per: Origen històric: El text data del segle XIV i va ser trobat a l'Arxiu Parroquial de la Selva del Camp. Temàtica: L'obra escenifica l'assumpció de la Mare de Déu en cos i ànima. Elements singulars: A diferència d'altres misteris, inclou la figura dels dimonis, que intenten endur-se l'ànima de Maria, trencant el ritme solemne amb moments de gran espetec. Participació popular: Més de cent persones del poble col·laboren de forma amateur en l'obra, que es canta majoritàriament a capela dins l'església de Sant Andreu Apòstol. Programació de les Nits Daurades de Salou S'anuncien també els actes de les festes d'estiu de Salou, que inclouen una gran varietat d'activitats: Cultura popular: Gegants, grallers, correfocs i balls tradicionals. Actuacions destacades: Concert de Melendi el dissabte a les 22:00 h al camp de futbol. Cloenda: El dilluns 15 d'agost amb la processó de la Verge i el gran castell de focs d'artifici.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
26'
Campionat d'Europa de Vela First Class 8 a Tarragona
Presentació del Campionat d'Europa de Vela L'episodi se centra en l'organització del Campionat d'Europa de vela classe First Class 8, que se celebra a Tarragona amb la participació d'unes 50 embarcacions de tot el continent. Els convidats, Sandra Hernández (Presidenta de l'Associació Catalana de First Class 8) i David Pino (Delegat de vela del Reial Club Nàutic de Tarragona), detallen la complexitat logística de l'esdeveniment i les característiques d'aquesta modalitat. Característiques de la Classe First Class 8 La classe First Class 8 és una modalitat de vaixells monotips de 8 metres d'eslora que va néixer a França fa uns 25 anys. Es considera una embarcació ideal per a la transició entre la vela lleugera i els grans creuers. • Accessibilitat econòmica: Desmitifiquen que la vela sigui un esport elitista. Un vaixell de segona mà pot costar el mateix que un cotxe mitjà (entre 15.000 i 18.000 euros), un cost que sovint es comparteix entre 5 tripulants. • Tripulació i rols: Cada embarcació porta 5 persones. Els rols clau inclouen la canya (timó i estratègia) i el proa (tasca física de pujar i baixar veles). • Robustesa: Tot i que ja no es fabriquen unitats noves, són vaixells molt resistents que es mantenen en excel·lent estat gràcies al mercat de segona mà i les reparacions. Logística i Impacte a Tarragona L'esdeveniment mou prop de 350-400 persones, entre regatistes, organització i acompanyants. "Hi ha una logística de terra bastant feixuda: ubicació de vaixells, remolcs, hotels i el muntatge de les oficines de regates." Per facilitar l'arribada dels vaixells des d'indrets com França, Santander, Itàlia o Bèlgica, s'han habilitat accessos especials pel Port per evitar col·lapsar el centre de la ciutat. A més, s'han preparat rutes culturals (Tàrraco romana, Ruta del Cister) per als participants i els seus acompanyants. Argot Marinera i Tècnica Durant l'entrevista es repassen conceptes clau de la navegació: • Barlovento (per on ve el vent) i Sotavento (on va el vent). • Estribor i Babor (dreta i esquerra). • Proa i Popa (davant i darrere). • Botabara: El pal horitzontal que requereix vigilància per evitar accidents durant les maniobres de gir (trasluixar). Calendari de la Competició El campionat té una durada de sis dies, amb el següent cronograma: Arribada i preparació: Des d'uns dies abans del 12 d'agost. Regata de prova: Diumenge 14 a les 16:00h per testar el camp de regates. Competicions oficials: Del 15 al 18 d'agost, amb sortides a partir de les 13:00h (depenent del vent tèrmic). Cloenda: Dijous 18 a les 20:00h amb l'entrega de trofeus. L'esdeveniment es pot seguir fàcilment des del Balcó del Mediterrani, on el camp de regates quedarà situat just al davant.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
2005-08-10 ACA INUNDACIONS
Prevenció davant la tornada de pluges intenses L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha impulsat un programa de manteniment de lleres amb caràcter urgent per minimitzar el risc d'inundacions davant l'arribada de la tardor i el risc de fenòmens meteorològics extrems. Relació entre sequera i inundacions L'expert Josep Maria Aguiló aclareix conceptes sobre el comportament del terreny: * La sequera prolongada no agreuja les inundacions inicials; al contrari, el terreny sec absorbeix la primera pluja (infiltració). * El perill real prové de la temperatura elevada de la mar, que pot generar una gota freda de gran intensitat. * Un cop el terreny està saturat d'aigua, qualsevol pluja addicional es converteix en escorrentia directa cap als rius. Actuacions i manteniment de lleres El programa se centra en el manteniment i conservació, evitant el terme genèric de "neteja": * Gestió de la vegetació: S'eliminen espècies alòctones i es trien els arbres adequats per garantir que la llera pugui vehicular l'aigua correctament. * Responsabilitats: L'ACA s'encarrega de la capacitat hidràulica de les lleres, mentre que la recollida de residus urbans (pneumàtics, plàstics) en trams urbans és competència municipal. Planificació al territori S'han identificat uns 1.500 punts crítics a tot Catalunya. A la demarcació de Tarragona, s'estan prioritzant 30 actuacions en zones com: 1. Conques del Francolí i el Gaià. 2. Comarques del Tarragonès, Baix Penedès, Conca de Barberà i Baix Camp. "Un pla d'aquest tipus sempre ha d'estar obert a actuacions d'emergència derivades de situacions extremes que es puguin presentar."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Descobrint el Museu del Circ de Berga
En aquest episodi de La ruta amagada de Tarragona Ràdio, ens desplacem fins a la capital del Berguedà per descobrir un espai singular i sovint desconegut: el Museu del Circ (o Museu del Cirque). A través d'un joc de pistes, el programa ens convida a explorar aquest racó cultural que s'allunya dels circuits turístics més convencionals. Un espai singular a Berga El museu es troba situat a la Plaça del Doctor Saló número 6, a l'antic edifici de l'Hospital Vell. Tot i compartir espai amb elements emblemàtics com el mural de la Patum, aquesta col·lecció és monogràfica i se centra exclusivament en l'anomenat "gran espectacle del món". Les seves principals característiques són: * Origen: Es tracta d'una col·lecció privada donada pel senyor Josep Vinyes durant els anys 80. * Contingut: Inclou una vasta varietat de cartells, fotografies històriques de trapezistes i pallassos, i una biblioteca especialitzada amb llibres en diversos idiomes. * Ambientació: El museu compta amb una sala que recrea la forma d'una pista de circ i ofereix continguts audiovisuals. Turisme i cultura al Berguedà L'entrevista amb Josep Choy, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Berga, posa en relleu que la ciutat ofereix molt més que la seva famosa festa de la Patum. El museu és una peça més d'un engranatge cultural que inclou: * El Museu de les Mines de Cercs. * El Museu de la Colònia Vidal, referent de l'arqueologia industrial tèxtil. * Activitats d'estiu com teatre, música i cinema a la fresca. "És un tema molt estimat per la gent, però en canvi, llocs on es pugui veure una col·lecció relacionada amb el circ no n'hi ha gaires." La guanyadora del concurs d'avui, la Núria Vilella, ha aconseguit identificar el destí gràcies a la pista definitiva sobre l'espectacle més gran del món, enduent-se el barret i la bossa de regals del programa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
23'
Biografia de Manel Borràs i Ferrer: Una vida d'Església
Presentació de la biografia de Manel Borràs i Ferrer El programa aborda la presentació del llibre "Manel Borràs i Ferrer, una vida al servei de l'Església", escrit per l'arxiver Manel Fuentes i el filòleg Francesc Roig. L'obra pretén rescatar de l'oblit la figura del qui fou bisbe auxiliar del cardenal Vidal i Barraquer, una personalitat sovint eclipsada per la magnitud del cardenal però clau en la gestió de l'arxidiòcesi de Tarragona. Eixos principals del llibre • Recerca històrica: El llibre és fruit d'una investigació iniciada a finals dels anys 80, basada en documentació inèdita i abundant procedent dels arxius diocesans i de Roma. • Context polític i social: No es limita al martiri del bisbe, sinó que analitza la seva actuació durant la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República i les tenses relacions entre l'Església i l'Estat. • Perfil humà: Es descobreixen detalls personals, com la seva afició a la cacera o la seva profunda arrelament al Camp de Tarragona, sent un dels darrers prelats natius de la zona. Temes controvertits i històrics L'obra no defuig els punts foscos o complexos de l'època: • La qüestió lingüística: Es documenta l'ús del castellà en la correspondència oficial per tradició jurídica, malgrat el tarannà catalanista i la defensa de la llengua com a eina pastoral. • Relació Gomà - Vidal i Barraquer: S'exploren els orígens de la distància humana i política entre aquests dos cardenals tarragonins, figures cabdals durant la Guerra Civil i el primer franquisme. "Hem volgut presentar-lo amb tota la realitat que va viure; un home concret que va ser víctima d'unes circumstàncies i d'un període històric." Acte de presentació L'esdeveniment tindrà lloc al Paranimf del Seminari de Tarragona, presentat pel teòleg Armand Puig, destacant la vinculació històrica de l'edifici amb els protagonistes de la biografia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
Festes Majors als barris de Ferran i Bonavista
Celebracions Tradicionals a Tarragona L'episodi d'avui de L'Embalat ens convida a descobrir les festes de dos barris emblemàtics de Tarragona: Ferran i Bonavista. Tots dos destaquen per conservar una essència pròpia i un esperit de comunitat molt arrelat. El Barri de Ferran: Tradició Rural i la Gran Sardinada El barri de Ferran, anexionat a la ciutat els anys 50, manté una atmosfera de poble gràcies als seus orígens com a nucli independent de caràcter rural. Jordi Virgili, president de l'Associació de Veïns, destaca: Evolució Històrica: Inicialment les festes eren organitzades i sufragades exclusivament pels fadrins, però fa 15 anys es va passar a un model de finançament familiar que ha aportat estabilitat. Actes Destacats: L'acte central és la Sardinada, que serveix de 800 a 900 plats, acompanyada d'havaneres i una xaranga nocturna. Caràcter Comunitari: Destaca l'esplai de nens i les actuacions de teatre que uneixen avis, pares i nets. "Ferran és coneguda com la festa major de la comarca pel seu caràcter acollidor i totalment gratuït." Bonavista: Identitat, Tapes i Integració El barri de Bonavista, fundat per la immigració provinent d'Extremadura i Andalusia, té una de les associacions de veïns més antigues i combatives de Tarragona. Ramon López ens explica els punts clau: Ambient Popular: Les festes són conegudes per la seva gastronomia de tapes i el famós mercat del diumenge. Programació: Inclou revetlles amb l'orquestra Doble R, música caribenya i un gran castell de focs artificials. Reivindicació Territorial: Es demana una major integració dels barris a les festes de Santa Tecla i Sant Magí, aprofitant espais com l'esplanada del mercat per a grans concerts o castells. Integració: Tot i mantenir costums diferents, les noves generacions se senten plenament identificades amb Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
43'
Balanç del Festival d'Estiu de Tarragona i Concert de Noa
Cloenda del Festival amb Noa L'episodi se centra en la recta final del Festival d'Estiu de Tarragona (FET), destacant especialment el concert de l'artista israeliana Noa al Camp de Mart. Es descriu com una "cloenda de luxe" amb una proposta que barreja sonoritats mediterrànies, flaire napolità i l'essència yemenita de l'artista. Detalls del Concert de Noa • Formació musical: Noa actuarà acompanyada pel seu col·laborador habitual, Gil Dor, i el prestigiós quartet de corda italià Solis String Quartet. • Compromís social: Es remarca la trajectòria de Noa com a activista per la pau a l'Orient Mitjà i la seva capacitat per dialogar a través de la música. • Sorteig d'entrades: Durant el programa, es regalen 10 entrades als oients, els quals aprofiten per donar la seva opinió sobre el festival. Valoració Institucional i Social L'espai inclou una entrevista telefònica amb Albert Ballbé, tinent d'alcalde de Cultura, i el programador Jordi Giramé per analitzar l'edició d'enguany. Punts Clau del Balanç • Èxit de participació: S'estima una assistència total propera a les 7.500 persones, xifra que confirma la consolidació del certamen. • Talent local: Es destaca l'aposta per entitats tarragonines com la Banda Unió Musical de Tarragona i la Setmana Cantant. • Crítica als mitjans: Ballbé expressa una queixa per la poca cobertura mediàtica d'esdeveniments locals amb gran èxit de públic, en contraposició a altres espectacles forans. "Hem d'aprofitar els artistes quan estan en gira; portar la Noa amb el Solis String Quartet és una cirereta de luxe per al festival." Futur del Festival Els organitzadors miren cap al futur amb l'objectiu de mantenir l'equilibri entre el teatre, la música i la dansa, tot i les limitacions pressupostàries. Es reconeix la necessitat de ser complementaris amb altres festivals propers (com el de Reus) per no saturar l'oferta cultural del territori.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Pla de neteja i sancions als polígons de Tarragona
Pla de xoc contra els abocaments incontrolats L'entrevista amb Jordi Franquès, president del polígon industrial de Riu-Clar, detalla la posada en marxa d'un nou pla municipal per eradicar la brutícia als polígons. S'ha detectat una situació límit amb més de 500 tones de runa i objectes diversos (matalassos, mobles, residus industrials) escampats per la zona. Mesures i sancions severes Per combatre la indisciplina, l'Ajuntament de Tarragona ha establert un règim sancionador contundent: * Les multes per abocaments perillosos poden arribar als 300.000 euros (50 milions de pessetes). * Es preveu reforçar la vigilància amb agents de paisà i la col·laboració de diverses forces policials a partir del setembre. * Franquès subratlla que la majoria d'abocaments els fa gent de fora del polígon per evitar pagar les taxes de processament oficials. Evolució del Polígon Riu-Clar L'entrevista també repassa la història d'aquest espai industrial durant els darrers 25 anys: * Desenvolupament: Va passar de mans de l'Incasòl a l'Ajuntament després d'anys de mancances en serveis bàsics com l'aigua i l'enllumenat. * Revalorització: El preu del sòl ha passat de menys de 1.000 pessetes/m² a més de 8.500 pessetes/m². * Situació actual: Actualment és un dels polígons més importants de la província, totalment ocupat i amb una ubicació estratègica vora l'autopista. "Et vénen clients de fora, inclús estrangers, i et cau la cara de vergonya de veure l'estat del polígon." Processament de residus Es recorda que les empreses tenen l'obligació legal de gestionar les seves pròpies deixalles a través de gestors autoritzats. L'Ajuntament de Tarragona i la CEPTA ofereixen punts d'informació per assessorar els empresaris sobre com reciclar correctament cada tipus de material.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
18'
La Ruta Amagada de Tarragona Ràdio: Ciurana
Un viatge al passat des de Ciurana En aquesta edició del programa La ruta amagada, els oients participen en un joc de pistes per descobrir un destí emblemàtic de la geografia catalana. Avui, la ruta ens porta fins a les comarques de l'interior de Tarragona, concretament a la vila de Siurana (sovint referenciada com Ciurana), un nucli situat dalt d'un cingle de roca calcària a 737 metres d'altitud. Característiques de la vila Patrimoni: Ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional pel seu valor històric i paisatgístic. Demografia: Tot i ser un municipi amb uns 20 habitants fixos i prop de 30 cases, rep una gran afluència de turistes, especialment els caps de setmana. Conservació: Des dels anys 90, s'ha mantingut una estètica molt cuidada en la rehabilitació dels habitatges, evitant construccions desmesurades gràcies a una regulació estricta i a l'antic aïllament per falta de carreteres asfaltades. Història i Llegenda L'arqueòleg Joan Menchon ens explica la rellevància estratègica d'aquest indret: "Ciurana està en un lloc d'estratègia molt important que controla l'espai de les muntanyes de Prades, el Camp de Tarragona i el Priorat." Un dels punts més fascinants és la llegenda de la Reina Mora (Abdelhazia): Segons la tradició, davant la imminent conquesta cristiana entre 1153 i 1154, la princesa prefereix llançar-se al buit amb el seu cavall abans de ser capturada. Encara avui es pot observar a la roca el que popularment s'anomena la petjada del cavall, una marca que, segons l'arqueòleg, podria tenir un origen natural o ser fruit de l'activitat d'antics picapedrers per mantenir viva la mitologia del lloc. Consells per a la visita Per gaudir de la tranquil·litat de la vila, es recomana visitar-la a primera hora del matí o durant la posta de sol, quan les vistes des del castell són espectaculars. També és ideal combinar la sortida cultural amb activitats lúdiques al pantà de Siurana, com ara el kayak.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
19'
Vacances en pau: Infància saharaui a Tarragona
Solidaritat i acollida del poble saharaui L'estudi de Tarragona Ràdio acull una representació de les colònies d'estiu organitzades per l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharaui (ACAPS). Enguany, prop de 90 infants d'entre 7 i 12 anys han estat acollits per famílies de la demarcació de Tarragona, en municipis com Reus, Altafulla, Torredembarra o Vila-seca, per passar dos mesos lluny de la duresa del desert. L'experiència de la Rabab La protagonista de l'entrevista és la Rabab, una nena saharaui de 10 anys que destaca pel seu domini del català i la seva vitalitat. Durant la conversa, explica les diferències entre la vida als campaments de refugiats de Tinduf i la seva estada a Catalunya: Activitats i lleure: Li encanta anar a la platja i ha visitat llocs com PortAventura i l'Oceanogràfic de València. Xoc cultural: Li sorprenen elements quotidians com l'aire condicionat, l'ascensor o la varietat de colors dels peixos. Visions de futur: Tot i la seva edat, té clar que vol estudiar per ser metgessa o mestra i ajudar el seu poble. Objectius del programa d'acollida Les acompanyants de l'entitat, Rosa Maria Cartanyà i Claustre Magarolas, subratllen que aquestes colònies van més enllà de la diversió: Revisions mèdiques: Es realitzen controls exhaustius a l'hospital Joan XXIII per detectar i tractar possibles problemes de salut. Sensibilització política: Es recorda la situació de bloqueig polític del Sàhara Occidental, territori que va ser colònia espanyola fins al 1975. Denúncia social: S'alerta sobre la repressió als territoris ocupats pel Marroc i la manca de solucions internacionals. "És un deute que té el poble espanyol amb el poble saharaui, però la solució depèn dels governs, no només de la solidaritat." L'estada finalitzarà a finals d'agost, quan els nens tornaran amb les seves famílies als campaments, carregats d'experiències i material d'ajuda humanitària.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
22'
Mercat Immobiliari i Construcció a Tarragona
Anàlisi del Sector de la Construcció i Preus d'Habitatge El President de l'Agrupació Provincial de Promotors i Constructors d'Edificis de Tarragona, Manuel Ninerola, exposa la situació de bonança que viu el sector, amb un creixement sostingut des de fa 10 anys. Actualment, s'estima un increment de l'activitat de construcció d'habitatges entorn al 10% anual durant el primer semestre de l'any. Factors de l'increment de preus L'increment del preu dels pisos, situat entre un 10% i un 15%, s'explica per diversos motius estructurals: - Manca de sòl disponible: La dificultat administrativa i la falta de planificació territorial fan que el poc sòl disponible s'encareixi. - Costos de producció: El preu del solar i les despeses d'impostos i permisos ja superen el 50% del cost total de l'habitatge. - Especulació: Una part de la riquesa del sector està sent absorbida per especuladors de sòl i el finançament municipal. - Baixa qualificació laboral: L'eficiència ha baixat degut a la ràpida incorporació de mà d'obra migratòria poc professionalitzada. El Model de Segona Residència i Futur El sector aposta per un canvi cap al turisme residencial de qualitat, seguint models com el de Florida o el sud d'Espanya: - El 40% de les noves construccions a Tarragona són segones residències. - S'espera atraure el mercat europeu mitjançant serveis de salut, seguretat i infraestructures (vols low cost, camps de golf, escoles d'idiomes). Protecció del Litoral i Valor del Mercat Respecte al pla de protecció del litoral català, el sector ho valora positivament per apostar per la qualitat en lloc de la massificació, tot i que demana alternatives per no frenar la indústria. Els preus mitjans per metre quadrat varien segons la zona: - Tarragona ciutat: 1.856 €/m². - Salou: 1.871 €/m². - Reus: 1.436 €/m². - Tortosa: 1.036 €/m². "L'única manera d'abaratir el cost és posar producte al mercat, però un producte que respecti el medi ambient i el paisatge."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Magnets obre la segona edició de les Nits a Minerva
Música i improvisació a la Torre de Minerva L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta l'inici del cicle musical Nits a Minerva, una aposta del Museu de les Muralles per dinamitzar les nits d'estiu a la ciutat. El grup encarregat d'obrir aquesta segona edició és el duo Magnets, liderat pel pianista nord-americà Michael Grossman. Proposta musical i trajectòria El grup destaca per una configuració minimalista però ambiciosa, cercant la màxima expressivitat amb pocs elements: Formació: Un duo compost per piano i cajón (percussió), aquest darrer a càrrec del músic català Ernest. Estil: Una fusió de jazz, blues i música americana de l'estat de Nova York amb influències de la música del món i el pop dels anys 70 i 80. Repertori: Inclou tant composicions originals com versions personalitzades de clàssics com Sittin' on a Dock of the Bay d'Otis Redding o Time After Time de Cyndi Lauper. Una experiència interactiva Michael Grossman subratlla que la seva música té un fort component d'improvisació, cosa que fa que cada concert sigui únic. La connexió amb l'audiència és fonamental per al desenvolupament de l'espectacle: "La cosa que ens influeix moltíssimament és el públic. Intentem comunicar amb la gent i per això cada concert surt diferent." El marc històric de Tarragona Tot i que és la primera vegada que actuen oficialment a la ciutat, Grossman es declara un amant de Tarragona, destacant la bellesa del seu patrimoni romà i la singularitat d'actuar en un entorn com la Torre de Minerva a l'aire lliure.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
Sopars històrics a l'Amfiteatre de Tarragona
Gastronomia i història sota la lluna L'entrevista presenta una proposta cultural i gastronòmica única a la ciutat de Tarragona: els sopars a l'Amfiteatre Romà. Aquesta iniciativa, que va néixer l'any 2003, permet als assistents gaudir d'un entorn monumental excepcional durant les nits d'estiu. L'experiència culinària i cultural L'esdeveniment no és només un àpat, sinó una experiència immersiva que inclou: * Una visita guiada prèvia d'uns 45 minuts per conèixer la història del recinte. * Una oferta gastronòmica inspirada en l'època romana, adaptada als paladars actuals. * Un format de servei mixt: un bufet d'amanides i entrants, seguit d'un segon plat i postres servits a taula per cambrers. Detalls del Menú El xef Carles Salvador destaca l'ús d'espècies i sabors frescos: * Entrants: Moretum (pasta de formatge sec amb all i espècies), amanides amb vinagretes de sidra o xerès, i sardines marinades. * Plat principal: Esturió marinat amb salsa de pebre rosa. * Postres: Mousse de ron cremat amb fruita fresca de temporada (meló i síndria). Informació Pràctica Dates: Tots els divendres d'agost, alguns dissabtes puntuals i el primer dijous de setembre. Preus: El menú d'adult té un cost de 45 euros, mentre que el menú infantil és de 23 euros. Reserves: Es realitzen directament a la recepció de l'Hotel Husa Imperial Tàrraco. L'aforament és limitat a unes 80 o 90 persones per sessió. "És un lloc insòlit i romàntic, especialment amb la lluna plena i les vistes al mar."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
30'
50 anys de la Societat d'Exploracions Submarines
La història i l'esperit del SES de Tarragona En aquesta edició especial del matí de Tarragona Ràdio, commemorem el 50 aniversari de la Societat d'Exploracions Submarines (SES) de Tarragona, una entitat fundada el 1955 que ha estat pionera en el món del submarinisme a Catalunya. El programa compta amb la presència del president actual, Albert Pradillo, i dos veterans històrics: Àngel Vidal i Josep Maria Borrut. Els inicis del submarinisme recreatiu • El club va néixer com una secció del Cine Club Cultural i es va independitzar el 1956 a causa de les restriccions normatives de l'època. • Els primers bussejadors eren autèntics aventurers que experimentaven amb material rudimentari. • Anècdotes del material: Utilitzaven jerseis de llana a sota dels vestits de goma per combatre el fred o fins i tot es vestien a cos nu. Tasca social i serveis de rescat Abans de la creació dels grups especialitzats de seguretat (GEAS de la Guàrdia Civil o Bombers), el SES realitzava tasques crucials de servei públic: • Rescats històrics: Van col·laborar en la tragèdia dels Alfacs i en la recuperació d'avions enfonsats. • Reconeixements: Per aquesta tasca humanitària, el club va rebre la Creu al Mèrit Naval. Conservació i futur de l'ecosistema marí El paisatge submarí ha patit una degradació notable per la contaminació. Davant d'això, el SES ha passat de la caça a la protecció: • Parc Subaquàtic: Creació d'una zona de biotops artificials amb vaixells enfonsats per regenerar la fauna local. • Centre d'Investigació: Projecte futurista per crear un centre d'estudis marins i un museu de la història del busseig a Tarragona. L'emoció de la ingravidesa "Submergir-se en les profunditats del mar i conviure amb els éssers que el poblen produeix una emoció tan intensa i tan pura com qualsevol altra." Els convidats destaquen que el busseig no és només un esport, sinó una vocació espiritual que permet experimentar la ingravidesa i veure un món que sembla més gran del que és en realitat a causa de l'efecte de les ulleres.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Crònica castellera d'agost: Llorenç del Penedès i els Pallaresos
Balanç de la jornada a Llorenç del Penedès L'actuació a Llorenç del Penedès, marcada per la calor intensa i la gran afluència de públic, ha deixat resultats destacats però condicionats per algunes incidències: Castellers de Vilafranca: Van descarregar el 3 de 9 amb folre, el 2 de 8 amb folre i el 4 de 8. Tot i la solidesa, no van poder provar construccions amb el pilar ni acabar d'ajustar l'alineació del 3 de 10 amb folre i manilles a causa de la baixa d'un casteller clau, lesionat accidentalment a la platja. Colla Joves Xiquets de Valls: Van destacar especialment en descarregar el 5 de 8 (conegut com la catedral) amb una solvència absoluta, una construcció que no completaven des de l'any 2001. En canvi, van tenir dificultats amb el 2 de 8 amb folre, que només van poder carregar. Nens del Vendrell: Van complir amb una gamma de castells de set (3 de 7, 4 de 7 amb agulla i 4 de 7). "Demostra que tot i anar malament, ens n'anem descarregant, que és el que és interessant." L'actualitat als Pallaresos i Altafulla Als Pallaresos, els Xiquets de Tarragona van recuperar sensacions després de la diada de les Santes a Mataró. Van completar el seu vuitè 3 de 8 de la temporada i van utilitzar el 5 de 7 per rodar futurs pisos superiors. Per la seva banda, els Minyons de l'Arbós van mostrar dubtes amb els castells de set, signant dos intents fallits de 4 de 7. A Altafulla, els Xiquets del Serrallo van completar el 3 de 6 net amb la mirada posada en el 3 de 7 de Sant Magí, mentre que els amfitrions, els Castellers d'Altafulla, no van poder completar el seu objectiu amb el 2 de 6. Previsions i cites clau El calendari casteller no s'atura i té el Penedès com a centre neuràlgic: Presentació de Sant Fèlix: Demà es defineixen les previsions i el sorteig d'ordre per a la gran diada del 30 d'agost a Vilafranca. La Gent de Llorenç: Una actuació tradicional i singular on la gent del poble, molts sense camisa, actua de matinada oferint castells de gamma alta de sis. L'Abisbal del Penedès (15 d'agost): Una de les diades més caloroses de l'any amb la participació dels Verds i les dues colles de Valls.