Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1705-1728 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Projecte d'orfenat a Etiòpia de l'associació AFNE
Solidaritat tarragonina amb Etiòpia El programa es fe ressò d'una iniciativa solidària impulsada des de Tarragona per l'associació AFNE (Associació de Famílies de Nens i Nenes d'Etiòpia). Aquesta entitat, que aplega unes 400 famílies a tot Catalunya, té com a objectiu principal la construcció d'un centre d'acollida o orfenat en territori etíop per ajudar els infants que es troben en situacions de vulnerabilitat extrema. Un vincle que va més enllà de l'adopció Els convidats, Juli Moia i Natia Zaval, expliquen la seva experiència personal com a pares adoptius d'una nena etíop i el seu sentiment de deute cap al país d'origen de la seva filla. Els punts clau de la seva intervenció inclouen: El desig de mantenir el vincle dels nens amb les seves arrels i la realitat d'Etiòpia. La situació crítica del país, amb una altíssima mortalitat infantil i pocs recursos institucionals per absorbir la quantitat d'òrfans. La col·laboració de professionals (com arquitectes de l'associació) que han realitzat el projecte de forma gratuïta. "Us agraeixo que vingueu perquè jo no puc fer front a la pobresa que tinc en aquesta ciutat." Accions de recaptació i detalls del centre El nou centre, que es preveu que s'ubiqui a la ciutat de Guaixa (al sud d'Adis Abeba), tindrà una capacitat inicial per a 75 infants. Per finançar-lo, s'organitza un sopar benèfic a l'Hotel Royal Tàrraco aquest dissabte amb un preu de 35 euros, incloent-hi l'opció de la Fila Zero per a qui no hi pugui assistir. Els interessats poden trobar tota la informació detallada sobre pressupostos i terminis al seu lloc web oficial: afne.org.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Obertura del Casino de Tarragona a l'Hotel Imperial Tarracó
El futur Casino de Tarragona: Detalls i Obertura L'episodi se centra en l'entrevista a Sergi Launei, responsable de relacions externes del Grup Peralada, sobre la propera inauguració del Casino de Tarragona. L'obertura està prevista per al mes de novembre, concretament a les instal·lacions de l'emblemàtic Hotel Imperial Tarracó. Instal·lacions i Experiència de l'Usuari El projecte es descriu com la "catedral del joc" a la ciutat, buscant oferir una experiència de joc clàssic en un entorn modern i segur. Es preveu realitzar jornades de portes obertes abans de la inauguració oficial per normalitzar l'activitat i apropar les instal·lacions a la ciutadania. El casino tindrà una capacitat aproximada per a unes 400 persones simultàniament. Formació i Capital Humà Un dels pilars de la preparació és la selecció i formació del personal: * S'han seleccionat 44 crupiers, majoritàriament de Tarragona, que estan realitzant un curs de formació de tres mesos. * El perfil buscat requereix agilitat mental, honestedat i gran destresa manual per gestionar els jocs de taula. Impacte i Filosòfia de Joc Responsable "Volem el jugador responsable i volem que la gent vingui a divertir-se. Quan la gent deixa de divertir-se és quan comencen els problemes." L'empresa subratlla el seu compromís amb el joc responsable, col·laborant fins i tot amb la Universitat Ramon Llull en temes d'ètica. Pel que fa a l'impacte territorial, el trasllat de la llicència des de Lloret permetrà cobrir la oferta de l'eix sud de Catalunya, consolidant Tarragona com un referent de capitalitat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
David Campos reinventa el Trencanous al Teatre Metropol
El ballet clàssic arriba a Tarragona El coreògraf David Campos presenta la seva versió del famós ballet El Trencanous al Teatre Metropol. Durant l'entrevista, el director destaca la importància de comptar amb una companyia resident al país que aposti per la dansa clàssica des d'una perspectiva professional i ambiciosa. Una visió moderna del clàssic Campos explica que la seva versió s'allunya de la tradició més pomposa per apropar la història a la realitat contemporània: Revisió de l'argument: La protagonista, la Clara, ja no és una nena rica en un entorn de luxe, sinó una nena que viu al carrer amb el seu germà. El contrast escènic: Aquest canvi dóna un sentit més profund al somni de la protagonista, creant un contrast més fort entre la realitat dura i el món fantàstic. Tècnica i producció: L'espectacle compta amb un repartiment de 22 ballarins, adaptant la producció a les necessitats i capacitats de la seva companyia resident a Santa Coloma de Gramenet. Disciplina i futurs projectes L'entrevista també aprofundeix en el rigor de la professió: "El ballarí és un ser que no té punts neutres: o millora o desmillora. Si deixes de practicar, desmillores." Finalment, Campos avança detalls sobre la seva propera producció, El Quijote, que inaugurarà el Festival de Cap Roig. Aquesta obra també serà una revisió particular situada a la Barcelona actual, amb un enfocament més ecològic i menys tradicional que l'original de Petipà.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Tarragona a l'ONU: Conferència per la Pau i Desarmament Nuclear
Missió Diplomàtica a Nova York L'entrevista detalla la participació d'Agustí Mallol, regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, i Josep Poblet, alcalde de Vila-seca, a la conferència de les Nacions Unides sobre la no proliferació d'armes nuclears. L'objectiu principal és doble: - Representar la ciutat en un fòrum internacional de pau. - Establir vincles institucionals i econòmics amb líders mundials. Contactes Internacionals i Projecció de Ciutat Mallol destaca la intensa agenda de reunions amb personalitats de rellevància global, incloent-hi: - Els alcaldes d'Hiroshima i Nagasaki. - Diplomàtics d'Espanya (amb recepció a l'ambaixada) i representants de Canadà i Nova Zelanda. - L'alcalde de Miami i assessors de l'expresident Bill Clinton. "No solament portem la bandera de Tarragona i la veu de la nostra ciutat, sinó que estem obrint unes portes molt importants cap al futur de l'economia de les nostres comarques." Estratègia de Promoció Econòmica i Esportiva Un dels punts curiosos i estratègics ha estat el repartiment de material promocional per projectar la marca Tarragona. El regidor explica que ha buidat una maleta plena de: - CDs i llibres sobre el patrimoni de la humanitat. - Insígnies de la ciutat. - Samarretes del Gimnàstic de Tarragona, entregades a l'alcalde d'Hiroshima i a l'ambaixador espanyol com a gest de germanor. L'Amenaça Nuclear i l'Agenda 2020 En l'àmbit polític, Mallol subratlla la preocupació global pel risc d'atemptats nuclears en zones urbanes. S'ha debatut l'objectiu que l'any 2020 s'arribi a un compromís mundial per a la prohibició total de la fabricació d'aquest tipus d'armament.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
10'
Crisi al Serrallo: La veda i el futur de la pesca
La pesca de l'arrossegament a Tarragona en perill L'episodi analitza la situació crítica del sector pesquer al barri del Serrallo, coincidint amb l'inici de la veda biològica de dos mesos que afecta 38 embarcacions d'arrossegament. Els armadors veterans Jordi Albiol i Joaquim Borràs expressen una visió molt pessimista sobre el futur de la professió després de tota una vida dedicada al mar. Els problemes principals del sector Desaparició sobtada d'espècies: Els pescadors alerten d'una davallada inexplicable de la gamba i l'escamarlà que s'ha estès per tota la Mediterrània, des de França fins al sud. Globalització i preus: L'entrada de peix d'arreu del món (Argentina, Sud-àfrica) mitjançant avions fa que el producte local perdi valor i que les subhastes siguin deficitàries. Costos d'explotació: L'elevat preu del gasoil i la manca d'ajudes reals fan inviable el negoci per a les noves generacions. Conflictes territorials i administratius Els pescadors tarragonins denuncien el fet que la veda no sigui uniforme. Mentre ells s'aturen per regenerar el calador, flotes com la de Vilanova i la Geltrú entren a les seves zones a pescar, aprofitant el seu esforç de conservació. "Si anem a aquest pas, el pescador de la costa acabarà desapareixent per força; estem ja condemnats al fracàs." Manteniment i esperança Durant aquests dos mesos, les tripulacions aprofiten per realitzar tasques de manteniment a les barques (pintar, revisar motors i xarxes) mentre estan inscrits a l'atur, tot esperant que la mar es regeneri i que l'administració ofereixi solucions reals a un ofici que se sent abandonat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
6'
Exposició prospectiva de Joaquim Chancho (1973-2003)
Joaquim Chancho: Una Trajectòria de 30 Anys d'Abstracció L'exposició a la sala de Caixa Tarragona ofereix una mirada retrospectiva a l'obra del pintor Joaquim Chancho, nascut a Riudoms. La comissària i crítica d'art, Teresa Blanch, detalla com la mostra sintetitza tres dècades d'evolució artística, des de 1973 fins al 2003, consolidant l'artista com un clàssic contemporani de l'abstracció a Catalunya. Característiques de l'Obra Abstracció Reticular: El seu treball es basa en l'especialitat del quadre, centrant-se en l'ortogonalitat (horitzontals i verticals) i no en la representació del món real. Monocromies Polifòniques: Tot i que sovint utilitza pocs colors, aquests s'aconsegueixen mitjançant la superposició de capes, creant una gran vibració visual. Gran Format: Les obres tendeixen a ser de grans dimensions, ja siguin quadrades o panoràmiques, per generar una experiència immersiva. Dinamisme i Rigor: L'artista oscil·la entre la severitat dels blancs i negres i una paleta de colors molt seductora i expansiva. Una Experiència Sensorial i Racional L'exposició convida a un recorregut que comença amb la pura sensació per acabar en la reflexió profunda. Es destaca que l'obra de Chancho és: "Una pintura que t'està implicant molt tots els sentits fins que al final acabes fent una reflexió sobre aquest món en què ens volem agafar cada dia." Segons Blanch, l'ordre geomètric de les teles ens parla de la necessitat de reconstruir el nostre propi ordre vital diàriament. L'exposició romandrà oberta fins al 19 de juny.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
19'
Tarraco Viva: Novetats del Festival de Divulgació Històrica
Presentació de les Setenes Jornades Tarraco Viva Entrevista a Magí Seritjol, coordinador de les jornades internacionals de divulgació històrica romana de Tarragona, que tindran lloc del 18 al 30 de maig. L'esdeveniment creix un 18% respecte a l'any anterior, superant el centenar d'activitats i consolidant-se com un referent europeu en la reconstrucció històrica. Novetats Destacades de l'Edició Enguany el festival incorpora propostes inèdites que aprofundeixen en la vida quotidiana i política de l'antiga Roma: Participació internacional: La presència del grup alemany Romer-Cohort-Pladen, considerat un dels millors del món en recreació. Vida social i gènere: Recreacions sobre el paper de la dona, incloent escenificacions de divorcis (Grup Matala) i diferents modalitats de casament i herències (Grups Nemes i Taleia). Política local: El projecte Fènyx mostrarà com era un procés electoral i la propaganda política fa 2.000 anys. Nous espais: S'incorpora el Mausoleu de Centcelles i el Camp del Roqueral per a les exhibicions de cavalleria i legionaris, ja que els espais anteriors han quedat petits. Logística i Model de Gestió L'organització aposta per un model de producció pròpia (80% del contingut), evitant el model de "compra d'espectacles" d'altres festivals: "La ciutat s'ha convertit en una fàbrica de produir didàctica del patrimoni." Per facilitar la mobilitat entre els monuments declarats Patrimoni Mundial, s'estrena el Tarracobús, una línia de transport específica que connectarà els principals punts de l'esdeveniment. Estratègia de Promoció i Capitalitat Promoció externa: Presentacions selectives a ciutats com Pamplona, Sagunt, Madrid i Saragossa per atraure un públic familiar i especialitzat. Arrelament local: Campanya informativa als barris de Tarragona i centres cívics per apropar el festival a tota la ciutadania. Dimensió europea: Participació de museus d'Àustria, Anglaterra, Hongria, França i Tunísia, reforçant la idea de Capitalitat de Tarragona en la divulgació històrica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
14'
Anàlisi dels parcs temàtics amb Salvador Anton
Estudi acadèmic del fenomen dels parcs temàtics L'autor i doctor en geografia, Salvador Anton, presenta el seu llibre "Parques temáticos más allá de l'ocio", una obra que analitza el desenvolupament d'aquests grans equipaments a escala mundial. Tot i que la presentació es fa a Port Aventura, el llibre no se centra exclusivament en aquest parc, sinó que explora els factors culturals, productius i territorials de la indústria. Factors clau per a l'èxit i l'impacte territorial L'expert destaca que no tots els parcs han tingut el mateix èxit que Port Aventura. Casos com Terra Mítica o Isla Mágica han patit dificultats, subratllant la sensibilitat d'aquest negoci. Segons Anton, els elements determinants són: Dimensió del mercat: La distància i el volum de públic potencial. Localització i accessos: La integració amb l'estructura territorial i mediambiental. Suport públic: La col·laboració de les administracions és vital, sovint participant en l'accionariat o infraestructures. Disseny de l'experiència: La gestió dels fluxos i la satisfacció del visitant un cop dins del recinte. Diferenciació de models d'oci L'autor fa una distinció clara entre els parcs temàtics (estructures artificials d'entreteniment, tecnològiques o culturals com Disney o Futuroscope) i els parcs naturals, que són delimitacions d'espais amb interès mediambiental. "El que tenen en comú és que són estructures pensades, organitzades i creades d'una manera artificial per al gaudi de la gent." Cap a un oci multiforme Finalment, es reflexiona sobre el futur del lleure. Ens encaminem cap a un oci fragmentat i multiforme on els usuaris no tenen un perfil únic, sinó que alternen visites a parcs temàtics amb turisme cultural o de natura en diferents moments de l'any.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Inici de la campanya de la renda a Tarragona
Detalls de la nova campanya de la renda Aquest dilluns, 2 de maig, s'ha donat el tret de sortida a la campanya de la declaració de la renda (IRPF) a Tarragona. Des de les portes de la delegació d'Hisenda a la Rambla Nova, s'ha informat d'una jornada marcada per la normalitat i una afluència constant però fluida de contribuents que volen passar comptes amb l'Agència Tributària. Principals novetats i obligacions Eduardo Palacio, delegat de l'Agència Tributària a Tarragona, ha destacat les següents claus d'aquest exercici: DNI de l'habitatge: Enguany és obligatori fer constar la referència cadastral del domicili habitual, ja sigui en propietat o de lloguer. Sistemes de presentació: Es pot utilitzar l'esborrany, el programa Padre o fer el tràmit via Internet amb certificat digital. Devolucions anticipades: Gràcies a la confirmació de l'esborrany, Hisenda ja ha començat a retornar diners a alguns contribuents abans de l'inici oficial de la campanya presencial. Dades i previsions a la província Es preveuen unes 285.000 declaracions a la província de Tarragona, la qual cosa suposa un increment d'uns 11.000 declarants respecte a l'any anterior. Del total, unes 222.000 seran amb dret a devolució, mentre que unes 61.000 seran a ingressar. El perfil majoritari del declarant a la zona és el de treballador assalariat. Canals d'atenció al ciutadà S'han habilitat 55 punts d'atenció a tota la demarcació. Per a la cita prèvia, es recomana paciència a causa de l'alta demanda inicial: "Recomanaria que truquessin a primera hora del matí o a última de la tarda, ja que el telèfon està obert de 9 a 21 hores. La campanya no acaba avui, acaba el 30 de juny." Telèfon de cita prèvia: 901 22 33 44 Informació cadastral: 902 37 36 35
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
24'
Debat sobre la Llei del Tabac i Salut Pública
Impacte Sanitari i Social de la Llei del Tabac L'episodi aborda la imminent entrada en vigor de la llei del tabac (1 de gener de 2006) des de dues vessants: la salut pública i els interessos del sector comercial. Es destaca que el tabaquisme és la principal causa de mortalitat a Tarragona, amb més de 700 morts anuals, xifra que el converteix en una epidèmia social. Punts Clau de la Discussió • L'educació vs. la prohibició: Josep Cervera, representant dels estanquers, defensa que les mesures repressives no funcionen i que cal apostar per l'educació des de la infància i el respecte mutu entre fumadors i no fumadors. • Mesures de control: La doctora Cinta Daufí subratlla que no n'hi ha prou amb la lluita individual. Es requereixen polítiques de: - Restricció d'espais públics - Augment del preu del producte - Control de la publicitat agressiva • Drets laborals i hostaleria: Es debat l'exposició dels treballadors del sector de la restauració, on el fum ambiental es considera un cancerigen ocupacional. Perspectiva de la Indústria i l'Estat "No defenso el tabac en absolut, defenso el negoci del tabac, que és molt diferent." Es reconeix la contradicció de l'Estat en dependre de les monstruoses recaptacions d'impostos mentre promulga lleis restrictives. Finalment, es conclou que el canvi cultural requereix temps per passar d'una conducta socialment acceptada a una de tolerància zero, de forma similar al canvi viscut amb la seguretat viària.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
15'
Conscienciació i Benestar Animal a Tarragona
Projecte Educatiu i Social a l'Ajuntament de Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio presenta una iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient coordinada per la veterinària Alexia Falcó (Animalia Tarragona). El projecte se centra en la redefinició del vincle entre humans i gossos, fugint de la idea de l'animal com a objecte. Eixos Principals de la Iniciativa Conscienciació a les escoles: Tallers dirigits a alumnes d'ESO per explicar que un gos és un ésser viu amb necessitats específiques i no una joguina. S'incideix en la responsabilitat que implica tenir un animal a casa. Etologia i comportament: Es destaca la importància d'entendre que el gos descendeix del llop i manté comportaments instintius. > "Un gos no és un objecte de consum, no és un joguet, no és una persona." Ensinistrament continu: L'educació del gos no acaba quan és un cadell; ha de ser un procés constant per garantir la bona convivència ciutadana i la seguretat de l'entorn. El Swing i la Rumba: Gossos amb Funció Social El programa inclou casos d'èxit com el del Swing i la Rumba, gossos rescatats del refugi municipal que realitzen tasques de teràpia social: Visites a residències: Treball amb la gent gran del centre de la Mercè. Suport a col·lectius sensibles: Teràpia amb persones amb discapacitat psíquica, millorant-ne l'autonomia i la higiene. Adopció responsable: Es busca que aquests gossos acabin en famílies que mantinguin el seu vincle amb el voluntariat social. L'Alternativa a l'Adopció Es fa una crida a l'adopció controlada en comptes de la compra. Es pretén donar visibilitat als gossos de caràcter adult o "menys atractius" estèticament, que sovint són els que tenen més dificultats per sortir de les gosseres però que poden ser companys excepcionals si s'ajusten al perfil de la família.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
1'
Història i Trajectòria de l'Orquestra de Petrozavodsk
L'Orquestra Simfònica de Petrozavodsk L'orquestra, fundada l'any 1933, representa la institució musical més important del nord-oest de Rússia. Al llarg de la seva història, va estar vinculada a la Filharmònica de Karèlia fins a l'any 1997, consolidant-se com un referent cultural a la regió. Repertori i Compositors Aquesta formació destaca per la seva gran versatilitat, interpretant obres que abasten des del barroc i el classicisme fins a la música contemporània: Clàssics universals: Bach, Haydn i Mozart. Mestres del segle XX: Stravinski, Prokófiev i Bernstein. Identitat regional: Posa un èmfasi especial en els compositors de la República de Karèlia. Projecció Internacional i Festivals L'orquestra ha mantingut una presència constant tant en l'àmbit nacional com en l'internacional: Gires estatals: Actuacions freqüents a Moscou i Sant Petersburg. Gires mundials: Ha visitat països com Finlàndia, Suècia, Alemanya, Polònia i França. Festivals: És una participant habitual en esdeveniments de prestigi com Música de Primavera, els Trobades Musicals Navidenyes a la Palmira Septentrional o el festival Música, Joventut i Esperança. Des de 1992, la direcció artística recau en la figura d'Oleg Soldàtov, qui ha liderat l'agrupació durant les darreres dècades.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Manifestacions i talls de trànsit a l'N-340 a la Móra
Conflicte veïnal a la carretera N-340 i l'autopista AP-7 L'episodi recull testimonis de diversos ciutadans de Tarragona sobre les protestes i talls de carretera que realitzen els veïns de la urbanització de la Móra cada diumenge. El conflicte se centra en la necessitat de millorar els accessos i la seguretat de la zona. Punts clau de la problemàtica: Motius de les protestes: Els veïns demanen millores en la infraestructura, concretament el desdoblament de la via i una millor gestió de la variant per evitar l'alta sinistralitat. Divisió veïnal: Es detecta l'existència de dos sectors amb opinions oposades; mentre uns opten per tallar la nacional, d'altres s'hi oposen o traslladen les protestes a l'autopista AP-7 amb marxes lentes. Desconeixement general: Malgrat la recurrència de les accions, una part important dels enquestats afirma no conèixer els motius detallats de les mobilitzacions o haver-ne llegit només titulars puntuals. Crítiques a les manifestacions: Un dels entrevistats expressa la seva disconformitat amb els talls de trànsit, argumentant que afecten usuaris innocents: "A mi em sembla que el que han de fer és venir a l'alcaldia, parlar amb Nadal... però sense tallar la carretera perquè el vianant no té cap culpa." Context geogràfic: Les accions se situen principalment a la rotonda de la Móra i afecten el flux de la Nacional 340, una artèria clau per a la mobilitat del Tarragonès.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
1'
Trajectòria del Cor Acadèmic Nacional de Bielorússia
El Cor Acadèmic Nacional de Bielorússia: Un llegat musical El Cor Acadèmic Nacional de Bielorússia representa una institució fonamental en la preservació de la cultura musical de l'Europa de l'Est. Fundat l'any 1940 per la figura clau de Grigori Shirma, el seu impacte ha transcendit fronteres durant dècades. Origen i Missió Cultural L'essència d'aquesta agrupació resideix en la seva doble funció: * Guardians de la música folklòrica: Especialment dels valors tradicionals de la regió. * Promotors de l'excel·lència: Difusió de les grans composicions clàssiques de tots els temps. Un Repertori de Prestigi Internacional Des del seu debut l'any 1941, el cor ha rebut l'aclamació unànime de la crítica i el públic. La seva versatilitat és evident en el seu extens repertori: * Mises i Rèquiems: Interpretacions magistrals de peces de Mozart, Verdi, Brahms, Bach, Haydn i Schumann. * Oratoris i Peces Corals: Obres de compositors de la talla de Txaikovski, Prokófiev, Stravinski i Bortnianski. Estil i Qualitat Artística Les seves actuacions no es limiten a la interpretació vocal, sinó que es defineixen per una experiència sensorial completa: "Sus actuaciones destacan por la profundidad y elegancia, por el dinamismo y carácter expresivo y por su tinte casi coreográfico." Aquesta combinació de proximitat emocional i precisió tècnica ha consolidat el seu lloc en la història de la música coral mundial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
16'
El CB Tarragona davant el repte històric de l'ascens a l'ACB
El CBT a les portes d'un moment històric El Club Bàsquet Tarragona (CBT) afronta aquesta setmana un dels moments més rellevants de la seva trajectòria de 26 anys: l'inici del play-off d'ascens a la Lliga ACB. Després d'una temporada regular consolidada, l'equip dirigit per Salva Maldonado es prepara per enfrontar-se al Menorca, el segon millor classificat de la competició. Anàlisi del rival i preparació tècnica L'entrenador Salva Maldonado destaca la dificultat de l'eliminatòria contra el Menorca, un equip sòlid que s'ha reforçat recentment. Els punts clau de la preparació són: Recuperació de jugadors: El focus està posat a recuperar efectius com Iker Urreizti, tot i que es descarta la participació immediata d'altres lesionats. Mentalitat i ambició: L'equip viatja amb l'objectiu de ser valent i intentar aconseguir, com a mínim, una victòria a domicili per forçar la tornada a casa amb opcions. Millora defensiva: Maldonado reconeix que l'equip ha de recuperar el nivell defensiu mostrat a l'inici de la lliga per tenir opcions reals. La perspectiva del club i l'afició El president del club, Rafael Pintado, expressa una gran satisfacció i "tranquil·litat" per haver assolit aquesta fase sense les angoixes de temporades anteriors. "El fet que juguem sense pressió ens pot beneficiar. El Menorca té l'objectiu clar de pujar i ha fet una aposta més forta, nosaltres hem d'anar a sorprendre." La directiva fa una crida a l'afició de Tarragona perquè ompli el Pavelló del Serrallo en el tercer partit de l'eliminatòria (10 de maig), destacant que el suport del públic és vital per a la motivació dels jugadors. Visió de la competició Maldonado situa el Fuenlabrada com el gran favorit de l'altra banda del quadre, mentre defineix el seu grup com el més ajustat, amb equips de gran qualitat com el Saragossa o el Jaén. Independentment dels resultats, el club veu aquesta experiència com un pas fonamental per a la consolidació del bàsquet a la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
10 anys de Sempre Nàstic: Especial des de l'IES Campclar
Celebració de la dècada de Sempre Nàstic El programa radiofònic Sempre Nàstic es prepara per a una fita històrica: la celebració dels seus 10 anys d'emissió. Amb motiu d'aquest aniversari i la imminent permanència de l'equip a la Segona Divisió, s'organitzarà un programa especial en directe el proper dilluns. Connexió amb els joves de l'IES Campclar La unitat mòbil s'ha desplaçat a l'IES Campclar, lloc on tindrà lloc l'esdeveniment, per copsar l'ambient entre els estudiants durant l'hora del pati. Els joves han mostrat el seu entusiasme pel futbol, tot i que amb diversitat d'opinions: Optimisme pel Nàstic: Els estudiants preveuen una victòria davant el Terrassa i confien en la salvació definitiva. Preferències de la plantilla: Han destacat jugadors com Diego Torres i els porters Juanjo Valencia i Felip, debatent sobre qui té millors reflexos sota els pals. Crítica i propostes: Els alumnes demanen més oportunitats per a la cantera i jugadors de Tarragona per sentir-se més identificats amb l'equip. Detalls de l'esdeveniment especial El programa de dilluns no serà una emissió qualsevol. Comptarà amb diversos al·licients per als assistents: "Serà un programa obert a tothom, amb jugadors, penyes, periodistes i regals com xandalls oficials." Convidats: Jugadors com Abel Boades, Cudina, Marco i Pérez Bolo. Experts: Participació de periodistes com Miqui Tono i Òscar Messeguer. Interacció: Els joves ja preparen preguntes compromeses sobre el futur de l'equip i les aspiracions de pujar a Primera Divisió la temporada vinent.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
3'
Reunió estratègica entre Josep Bargalló i l'alcalde de Tarragona
Cooperació institucional per als projectes de Tarragona El conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, ha realitzat una visita oficial a l'Ajuntament de Tarragona per reunir-se amb l'alcalde Joan Miquel Nadal. La trobada ha servit per formalitzar acords en matèria d'infraestructures i equipaments educatius. Acord per la façana marítima S'ha establert un compromís per signar un protocol de col·laboració que permetrà: Fer front comú davant el Ministeri de Foment del Govern de l'Estat. Negociar de forma conjunta el soterrament de la via del tren al seu pas per la ciutat. Desenvolupament universitari i judicial Pel que fa a la formació, s'ha desencallat el projecte de la facultat de Lletres: La Generalitat donarà llum verda perquè l'Ajuntament avanci el finançament necessari. El trasllat es realitzarà des de la plaça Imperial Tàrraco cap al campus centre. Pel que fa a la Ciutat Judicial, tot i no haver-hi una decisió final, les negociacions sobre la seva ubicació continuen obertes. "Aquest model de finançament és just i equitatiu." Finalment, Bargalló ha aprofitat per defensar el nou model de finançament del govern tripartit, anunciant una ronda de visites per l'Estat, començant per Andalusia al juny, per explicar la proposta catalana.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
8'
Celebració de la Diada de l'AE Torreforta i el 1 de Maig
Un cap de setmana festiu a Torreforta El barri de Torreforta es prepara per a un cap de setmana intens amb motiu de la seva tradicional trobada cultural i esportiva i la diada especial de l'Associació Esportiva Torreforta (ADT). L'entrevista amb el president del club, Robert Hernández, destaca la importància de la vinculació entre l'esport de base i el creixement social del barri. La Diada de l'ADT i el reconeixement institucional La jornada de dissabte estarà marcada per diversos actes emotius i esportius: Homenatge a l'adjunta sortint: Es lliurarà una menció honorífica a la persona que ha estat al capdavant de la gestió del club durant els darrers vuit anys. Trobada d'escoles: S'espera l'assistència d'uns 300-400 infants dels col·legis de Ponent i de tota Tarragona per fomentar la pedrera. Partit de Lliga EBA: El plat fort serà l'enfrontament a les 19:00h al pavelló de Riuclar contra el líder de la categoria, el Penyes Cai Osca. "Volem que els nens vegin que poden arribar a clubs semiprofessionals i que el lloc on poden jugar és amb el primer equip del seu barri." Futur i projectes del club Robert Hernández, que compleix gairebé un any com a president, ha subratllat els pilars de la seva gestió: Model continuista: Seguint la tasca del fundador Josep Albert i de Francesc Labori. Èxit social: El club ja frega els 400 socis i ha estès la seva influència a localitats veïnes com la Canonja i Constantí. Ambició esportiva: Tot i estar entre els cinc primers de la Lliga EBA, el club busca que sigui la mateixa base la que marqui el sostre, sense descartar la Lliga LEB en un futur. Campus d'estiu: Es presentarà properament amb l'objectiu d'arribar als 600 participants, consolidant-se com un dels més grans de l'Estat. Diumenge: 1 de Maig al barri La celebració continuarà el diumenge amb la XV Trobada Cultural i Esportiva organitzada per l'Associació de Veïns, que inclourà una gran trobada gegantera, partits de futbol contra el Nàstic i activitats per a la gent gran al centre cívic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
27'
Gesti3 del Tr nsit i Aparcament a Tarragona
Seguretat Vi ria i Controls de Velocitat L'Ajuntament de Tarragona ha intensificat les mesures per combatre els excessos de velocitat en les vies urbanes. A trav s d'un reportatge in situ, es detalla el funcionament dels radars m bils de la Gu rdia Urbana. Caracter stiques dels controls: • L'objectiu no )s recaptatori, sin! de sensibilitzaci! i prevenci! d'accidents. • Es senyalitzen els radars amb cartells previs perqu( els conductors redueixin la velocitat de manera volunt ria. • El l mit gen)ric en zona urbana )s de 50 km/h, tot i que s'aplica un marge de toler ncia t)cnica. "L'objectiu )s que la gent no corri i entengui que ens hi juguem la seguretat de molta gent." Ampliaci! de l'Aparcament per a Motocicletes Davant l'increment del parc de vehicles de dues rodes, el tinent d'alcalde Ra9l Font anuncia un pla per crear m)s de 450 noves places d'estacionament gratu't. • S'espera arribar a un total de 1.000 places en tota la ciutat. • Es busca alliberar les voreres per facilitar el pas dels peatons, especialment de persones amb mobilitat redu'da. • S'incentiva l"9s de la moto per la seva capacitat de desembussar el tr nsit rodat. Gesti! de zones blaves i residents L'ajuntament treballa en la implantaci! de targetes de resident en zones com el Barri del Carme. El model permetr als ve'ns aparcar en zones de rotaci! per un preu redu't de 50 c)ntims al dia, garantint aix' que hi hagi lloc disponible per als qui viuen a la zona sense bloquejar l'acc)s comercial.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
4'
Funcionament i operatiu dels radars a Tarragona
Funcionament dels controls de velocitat El sergent Lucena i l'agent Juanma detallen el procediment tècnic de la unitat de trànsit de la Guàrdia Urbana de Tarragona. L'objectiu principal és el control del casc urbà per garantir la seguretat en zones amb vianants i semàfors. Tipus de dispositius i tecnologia S'utilitzen principalment dos formats de radar: * Radar mòbil en vehicle: Disposa d'una antena davantera, un ordinador central i una consola de gestió. * Trípode: Un sistema extern que requereix més temps de muntatge i preparació. El sistema pot funcionar en mode manual (una sola captura) o automàtic (captures constants, fins i tot de dos vehicles simultanis). Quan es detecta una infracció, el sistema genera automàticament una fotografia. L'operatiu de denúncia L'equip treballa de forma coordinada mitjançant tres rols clau: 1. Operador de radar: Ubicat dins del vehicle, monitoritza la consola i identifica el vehicle infractor. 2. Comunicació: Es transmet via emissora la marca, color i carril del vehicle. 3. Notificadors: Agents situats uns metres més endavant que aturen el vehicle i tramiten la sanció en el moment. Normativa i seguretat "Es tracta que no circulin a més de la velocitat de 50, que és l'estipulada en ciutat." Marge de tolerància: A Tarragona s'aplica un marge de 16 km/h, començant a sancionar a partir dels 66 km/h. Objectius: Conscienciar els conductors per evitar accidents en zones urbanes, especialment prop de semàfors on la gent tendeix a accelerar. Tendència: S'observa una disminució de les infraccions gràcies a la conscienciació ciutadana, tot i que encara es detecten casos extrems (fins a 185 km/h en polígons).
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
26'
Història i Orígens dels Barris del Port de Tarragona
Orígens i Evolució dels Barris Marítims L'episodi explora la transformació històrica de la zona baixa de Tarragona, centrant-se en el naixement del barri de la Marina i el Serrallo. Mitjançant el llibre editat pel Port de Tarragona, els autors Coya Escoda i Lluís Ballester detallen com la ciutat va créixer cap al mar a partir del segle XVIII. El Barri de la Marina: El Nucli Comercial És el sector més antic, situat entre la plaça del Prim i el port actual. Els seus inicis es remunten a: • Una zona originalment ocupada per horts, magatzems i terres de dipòsit del riu Francolí. • Un desenvolupament vinculat a la represa de les obres del port modern el 1790. • La construcció de l'edifici de la Duana com a punt de partida urbà. El Serrallo: La Identitat Pescadora A diferència de la Marina, el Serrallo neix com una necessitat social i logística a mitjans del segle XIX (1868-1869): • Els pescadors humils vivien prèviament en barraques a la platja en condicions de precarietat absoluta. • El creixement del port i l'arribada del ferrocarril van forçar diversos trasllats d'aquestes comunitats. • Finalment, es va pactar la cessió de terrenys fora de la sorra, consolidant el barri actual. Conflictivitat i Urbanisme Un dels punts clau de la discussió és la dualitat de poders en la gestió del territori: • Port vs. Ajuntament: Durant molts anys, la Junta d'Obres del Port donava els permisos d'obra i nivellava els carrers, no el consistori municipal. • Nomenclatura: Carrers com Smith o Apodaca porten noms de grans enginyers portuaris, reflectint el domini tècnic de l'autoritat portuària sobre la zona. "Les primeres cases del Serrallo havien de ser de fusta i mòbils; el barri es va pensar originalment com una solució provisional." Vida Quotidiana i Oficis El llibre recull una investigació exhaustiva d'arxiu que posa noms i cognoms als habitants, destacant oficis desapareguts o transformats com boters (indústria vital per a l'exportació de vins), calafats, mestres de vela i mossos d'amagatzem.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
9'
La 10a Fira del Vi de Falset i el sector al Priorat
La Fira del Vi: Més que una degustació L'entrevista amb l'alcalde de Falset, Jaume Domènech, destaca que la Fira del Vi no es limita a la degustació popular, sinó que s'ha convertit en un espai de debat i reflexió estratègica per a la comarca del Priorat. Característiques clau del sector: Convivència de D.O.: El Priorat és l'única comarca catalana amb dues denominacions d'origen: la DOQ Priorat i la DO Montsant. Recerca i Formació: Es subratlla el paper vital de l'Escola d'Enologia i la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili per mantenir el teixit científic i tecnològic dels cellers. Enoturisme: S'aposta per un model on el vi no es ven sol, sinó lligat al paisatge, la cultura i el territori. "El vi es ven en un conjunt: es ven en un territori, en un paisatge, en uns pobles i en una gent." Activitats destacades del cap de setmana La fira aplega uns 60 cellers i combina propostes lúdiques amb tècniques: 1. Tast del Decenni: Una activitat professional per analitzar l'evolució dels vins després de deu anys. 2. Jornades d'Enoturisme: Debats sobre com integrar el turisme amb la producció vitivinícola. 3. Exposició i Degustació: Espais oberts al gran públic per conèixer les novetats de les dues DO.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Tarragona celebra el Dia Internacional de la Dansa
L'entrevista realitzada a Roser Prats, de l'Associació per al Foment de la Dansa, explora la celebració del Dia Internacional de la Dansa a Tarragona i aprofundeix en el sacrifici i la passió que defineixen aquesta disciplina artística. Actes centrals a Tarragona La celebració a la ciutat destaca per portar l'art al carrer i apropar-lo a la ciutadania: * Manifest al Balcó del Mediterrani: La lectura del manifest mundial, que enguany anirà a càrrec del regidor de Cultura, serveix com a punt d'unió internacional. * Classe a la barana: S'aprofitarà la barana del Balcó del Mediterrani com a barra de clàssic per a una mostra pública. * Recorregut per la Rambla: Els alumnes realitzaran exercicis de centre i contemporani mentre baixen pel primer tram. * Escenari a la Plaça Verdaguer: Destinat als ballarins més joves (des dels 3 anys) per a actuacions més controlades. La realitat del ballarí: Sacrifici i formació L'entrevista posa de manifest les dificultats de compaginar la dansa amb el sistema educatiu actual: * Dedicació professional: Una formació acadèmica seriosa requereix un mínim de 5 hores diàries de treball físic. * L'impacte de la LOGSE: Es critica que el sistema educatiu dificulta la conciliació entre els estudis obligatoris i la dansa professional. * Vessant emocional: Més enllà de la tècnica, la dansa es defineix com un mitjà d'expressió vital. "La tècnica no es pot menjar mai el que un té dins i la seva manera d'expressar-se." Evolució i reconeixement social Es destaca que la dansa està guanyant presència en les programacions culturals estables, trencant amb les línies tradicionals i incorporant estils com el contemporani o el funky.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Concurs de la Via T a la perfumeria Marionnaud
Concurs de la Via T a la Rambla Nova L'espai radiofònic de la Via T ha realitzat una nova edició del seu concurs per promoure el comerç tradicional de Tarragona. En aquesta ocasió, la unitat mòbil s'ha desplaçat fins a un conegut establiment de la Rambla Nova per reptar els oients a endevinar-ne el nom mitjançant diverses pistes relacionades amb la seva ubicació i el tipus de producte que ofereixen. Dinàmica i participació dels oients El programa ha generat una gran expectació, tot i la dificultat per identificar el nom exacte del local: Ubicació precisa: L'establiment es troba a la Rambla Nova, entre els números 70 i 80 (específicament al 76). Sensacions: Els locutors han destacat la gran amalgama d'olors i essències que es perceben en entrar-hi. Dificultat amb el nom: Diversos oients han trucat afirmant conèixer la botiga físicament però sense recordar-ne el nom exacte, fins que la Margarita, una oient de la part baixa, s'hi ha apropat prou per ser declarada guanyadora. L'establiment: Marionnaud Finalment s'ha desvetllat que l'establiment és la perfumeria Marionnaud (anomenada sovint com a Maria Naut pels participants). La Norma, encarregada de la botiga, ha explicat alguns dels serveis que ofereixen: Productes de temporada: Especial èmfasi en les cremes solars i tractaments anticel·lulítics per preparar la pell per a l'estiu. Assessorament personalitzat: No només es dediquen a la venda, sinó que ofereixen cursos de maquillatge, cabines d'estètica i servei d'UVA. Fragàncies: S'han recomanat novetats de marques com Bioterm, Calvin Klein, Carolina Herrera i Clarins. "És un d'aquells establiments que tot l'any tenen clientela, ja sigui per un regal o per una necessitat de cura personal."