Tots els episodis · 2005

2763 episodis disponibles

episodis

1681-1704 de 2763

Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Concurs de llengua i actualitat a Tarragona Ràdio
Resum de l'episodi Aquest fragment del programa de Tarragona Ràdio presenta un espai interactiu amb els oients on es barregen l'actualitat institucional i la correcció lingüística a través de petits concursos. Actualitat: L'Institut d'Estudis Catalans La primera part de l'espai se centra en la identificació de les sigles IEC. La presentadora destaca que la institució és notícia per l'elecció del seu nou president, Salvador Giner, que relleva el traspassat Josep Laporta. Interlocutor: En Marc Coso resol correctament l'enigma. Resposta: Institut d'Estudis Catalans. Correcció Lingüística: Frases Dubtoses La segona secció del programa proposa un repte gramatical sobre una frase plena de barbarismes relacionada amb els casaments: "El nuvi ha arribat a la boda amb una ressaque increïble de la despedida de solter." L'interlocutor Andreu identifica correctament les millores lingüístiques necessàries per parlar un català més genuí: Canviar boda per casament. Corregir ressaque per ressaca. Substituir despedida per comiat. L'espai clou amb el lliurament simbòlic dels premis (les aquetes) i una reflexió sobre la importància de participar sense por a errar, sota el lema "qui té boca s'equivoca".
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Cooperació URV i Brasil en Salut Mental
Col·laboració Acadèmica Internacional entre la URV i el Brasil El Departament d'Antropologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha posat en marxa un projecte pioner de cooperació internacional. Es tracta d'un postgrau d'especialització en intervenció social en salut mental que s'imparteix a la ciutat de Porto Alegre, al nord del Brasil. Detalls del Postgrau i Institucions Implicades Aquesta iniciativa s'ha formalitzat mitjançant un acord a tres bandes que reflecteix la capacitat de la universitat tarragonina per exportar el seu know-how: Institucions: La URV, el Ministeri de Salut de Brasil i la Fundatec (una fundació universitat-empresa). Perfil de l'alumne: Està dirigit a professionals en actiu, principalment metges i psicòlegs, funcionant de manera similar al model MIR espanyol. Objectiu: Oferir estratègies per abordar l'emarginació i l'exclusió social de persones amb trastorns mentals. Àmbits d'Actuació i Realitat Social Tot i que el focus és la salut mental, el programa adopta una visió integral que inclou problemàtiques socials complexes: Trastorns mentals i processos d'atenció psíquica. Toxicomanies i dependències de substàncies. Violència de gènere. "L'important és aprendre de les diferents experiències i tractar d'adaptar el model que pugui resultar més útil, però sempre tenint en compte la realitat local." Porto Alegre: Un escenari d'innovació El professor Àngel Martínez destaca que Porto Alegre no és una tria casual, ja que és una ciutat pionera al Brasil en polítiques de participació ciutadana, com el pressupost participatiu, un model que fins i tot ha estat replicat en municipis catalans com Rubí. L'èxit d'aquesta col·laboració podria obrir noves vies per a la recerca i estendre el programa a altres ciutats brasileres.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Col·laboració en Salut Mental entre Porto Alegre i la URB
Projecte de Formació Especialitzada en Salut Mental Aquesta iniciativa neix d'una col·laboració estratègica fruit d'una assessoria realitzada per a la regidoria de Salut de l'alcaldia de Porto Alegre. El projecte s'ha materialitzat en un postgrau d'especialització (comparable al MIR a l'Estat espanyol) adreçat a metges, psicòlegs i altres professionals del sector sanitari. Aliances Institucionals L'execució d'aquest programa formatiu compta amb el suport de diverses entitats clau: * El Ministeri de Salut de Brasil. * La Funda T (fundació radicada a Porto Alegre). * La URB (Universitat de referència en el conveni). * L'alcaldia de Porto Alegre (Prefeitura). Context de Porto Alegre La ciutat és reconeguda com un nucli acadèmic i d'innovació política al Brasil. Durant la conversa es destaquen diversos punts: * Innovació social: Pionera en polítiques com el pressupost participatiu, un model exportat a ciutats catalanes com Rubí. * Demografia: Amb una població municipal de prop d'1,4 milions, l'àrea metropolitana (Grande Porto Alegre) arriba als 6 milions d'habitants. Enfocament i Objectius del Postgrau L'objectiu principal és dotar els professionals d'estratègies per combatre l'exclusió i l'emarginació de les persones amb patiment psíquic. Tot i les diferències de context entre el Brasil i Catalunya, se subratlla la importància d'adaptar models d'èxit a la realitat local. "És important aprendre de les diferents experiències i adaptar el model que pugui resultar més d'acord amb la realitat local per evitar l'exclusió." L'àmbit d'actuació és ampli i inclou: 1. Trastorns mentals i processos d'atenció. 2. Subdependències i toxicomanies. 3. Violència de gènere. 4. Patiment psíquic en un sentit integral.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
25'
2005-05-10 40 ANYS HISTORIA CCOO
Commemoració de la Història Sindical a Tarragona L'episodi se centra en l'acte d'homenatge organitzat per la Intercomarcal de Comissions Obreres (CCOO) de Tarragona amb motiu dels seus 40 anys d'història. Jaume Prost, secretari general a la demarcació, i Juan Aragón, un dels membres fundadors, reflexionen sobre l'evolució d'un moviment que va néixer en la clandestinitat durant la dictadura franquista. Els Orígens i la Clandestinitat El sindicat té les seves arrels en les reunions de 1964 a l'església de Sant Medir a Barcelona, però ràpidament es va estendre per Catalunya. A Tarragona, les primeres trobades es feien en pisos privats a la Plaça dels Carros o en esglésies, aprofitant el suport de sectors progressistes del clergat. • La principal motivació era la coordinació entre empreses per millorar les condicions laborals i salarials. • El moviment tenia un fort component sociopolític, lligant les millores econòmiques a la lluita per la democràcia i les llibertats. L'Experiència de Juan Aragón Juan Aragón comparteix anècdotes personals que il·lustren la precarietat i la valentia de l'època: • L'acció dels paquets de Nadal: En una ocasió, Aragón i altres companys van decidir repartir els paquets de regal de l'empresa (destinats originalment als caps) entre els treballadors, una acció que va tenir ressò fins a Barcelona. • La por i la consciència: Molts treballadors evitaven implicar-se per por a les represàlies econòmiques, ja que la pèrdua de la feina suposava no poder alimentar la família. El Suport Extern i la Unitat El sindicat va comptar amb la col·laboració de diversos col·lectius que facilitaven la seva activitat quan era il·legal: "En aquells moments ningú tenia la sensació que anava a constituir un sindicat, sinó que la feina ha portat el que som avui." • L'Església: Mossèn Asens i altres religiosos van cedir espais per a assemblees de fins a 70 persones. • Advocats laboralistes: Com Javier Roig, que va cedir el seu despatx perquè CCOO tingués el seu primer local semi-legal a Tarragona. Conclusió de l'Acte L'acte de celebració a la Pobla de Mafumet no només serveix per recordar els fundadors, sinó també per reconèixer la fidelitat dels afiliats que porten més de 25 anys a l'organització, reafirmant l'objectiu fundacional de la unitat d'acció sindical.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
11'
Activitat intergeneracional al Serrallo i el Port
Trobada Intergeneracional al Port de Tarragona L'episodi descriu una emotiva jornada al barri del Serrallo, on s'ha organitzat una activitat conjunta entre generacions. Aquest projecte uneix avis del casal i la residència de la Mercè amb alumnes de P4 del Col·legi Mare Nostrum. Passejada amb la Golondrina l'Aquàrium El punt central de la crònica és l'embarcament en una golondrina amb visió submarina anomenada Aquàrium. Els aspectes clau d'aquesta experiència són: Interacció directa: Els avis i els nens baixen al moll agafats de la mà per pujar al vaixell. Recorregut educatiu: La ruta permet conèixer el funcionament del port, els tipus de vaixells de mercaderies i la bocana. Seguretat i preparació: S'equipa els infants amb salvavides i alguns porten prismàtics per observar millor l'entorn marí. Objectius del Projecte Tal com explica la Pilar, professora de l'escola, l'activitat és la cloenda d'un projecte anual. Es busca que els nens coneguin un altre ritme de vida, més pausat, propi de la gent gran, mentre comparteixen experiències i poemes sobre el mar. "És una manera que els nens vegin altres àmbits, coneguin altres situacions... els avis ja no porten tanta pressa, tenen un altre ritme." Organització de la Jornada L'activitat es divideix en dos blocs coordinats per Codul Educació: Grup A: Realitza el tomb pel mar amb la golondrina (aprox. 45 minuts). Grup B: Visita el Museu del Port per conèixer els sistemes de pesca a través de contes. En acabar el temps previst, els grups s'intercanvien les localitzacions per completar l'experiència formativa i lúdica.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Activitat Intergeneracional al Port de Tarragona
Connectant dues generacions a través del mar L'activitat realitzada al Port de Tarragona ha aconseguit reunir un grup molt especial d'interlocutors: els infants de P4 i P5 del Col·legi Mare Nostrum i la gent gran de la residència de la Mercè. Aquesta iniciativa intergeneracional busca posar en contacte passat i futur mitjançant l'experiència marítima tarragonina. El recorregut pel port La jornada ha constat de dues parts fonamentals: - Passejada amb la Golondrina: Un viatge per les aigües del port on han pogut observar de prop el moviment de vaixells, fars i mercaderies. - Visita al Museu del Port: Lloc on s'han realitzat tallers didàctics per entendre la logística portuària. Aprenentatge lúdic al Museu Sota la guia de l'empresa Codul, els nens i els avis han treballat conjuntament sobre una maqueta gegant del port. L'activitat ha consistit en: 1. Portar protectors als peus per no danyar la instal·lació. 2. Col·locar maquetes de vaixells, trens i contenidors segons el tipus de mercaderia (cereals, carbó, cotó). 3. Identificar els molls mitjançant un codi de colors i formes. "És una experiència molt bonica... els avis estan encantats perquè trenquen la rutina i els nanos hi tenen un interès tremendo." El valor de l'experiència compartida L'episodi destaca el paper dels voluntaris, alguns dels quals són professionals del mar que aporten els seus coneixements tècnics. Aquesta iniciativa és la continuïtat d'un projecte que ja va començar l'any passat al Museu d'Art Modern, consolidant-se com un espai de convivència i aprenentatge mutu.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
8'
L'epidèmia de l'obesitat infantil a Tarragona
L'obesitat infantil: Un repte de salut pública a Tarragona L'entrevista aborda l'increment preocupant de l'obesitat infantil, una problemàtica que ja es defineix com l'epidèmia del segle XXI en els països desenvolupats. Mari Carmen Marín, representant de la Fundació per la Diabetis, analitza les causes i les conseqüències d'aquest fenomen que afecta milers de nens a la demarcació. Diagnòstic i magnitud del problema A la demarcació de Tarragona, s'estima que uns 4.000 nens i nenes d'entre 6 i 12 anys pateixen obesitat. No es tracta d'un simple sobrepès, sinó de casos diagnosticats amb un Índex de Massa Corporal (IMC) superior a 30. Aquesta xifra representa aproximadament el 9% de la població infantil en aquesta franja d'edat. Causes principals: Estil de vida i entorn L'increment de l'obesitat s'atribueix a un canvi dràstic en el nostre estil de vida: Sedentarisme: Els nens han passat de jugar al carrer a un oci digital (televisió, internet, videojocs) que no crema calories. Mala alimentació: Ha baixat el consum de fruita, verdura, llegums i peix, mentre ha augmentat l'abús de greixos i carns. Influència familiar: Els infants repliquen els hàbits dels adults; si a casa no es consumeixen productes saludables, ells tampoc ho faran. Factors logístics: El ritme de vida actual i les presses dificulten la preparació de menjar saludable i fomenten l'ús del cotxe en lloc de caminar. Conseqüències per a la salut Una de les derivades més greus és l'aparició de malalties que abans eren exclusives dels adults: "Estan apareixent casos de diabetis tipus 2 en nens perquè estan posant el seu pàncrees a treballar a un ritme massa fort." Campanya de prevenció i hàbits saludables La Fundació Ideasana Eroski i la Fundació per la Diabetis han impulsat una campanya interdisciplinària (amb metges, psicòlegs i nutricionistes) que s'estén durant tot un any per tot l'Estat, començant per ciutats com Tarragona. L'objectiu és reeducar les famílies i les escoles per consolidar petits canvis diaris que evitin malalties futures.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
15'
V Mostra de Teatre Universitari Transversal a Tarragona
V Mostra de Teatre Universitari Transversal La ciutat de Tarragona es converteix en l'anfitriona de la V Mostra de Teatre Universitari Transversal, una iniciativa que neix d'un conveni entre les universitats de Lleida, Girona, Vic i la Rovira i Virgili (URV). La vice-rectora de la URV, Joana Saragossa, destaca que l'objectiu és donar visibilitat al teatre fet des de les universitats anomenades "perifèriques", reivindicant el seu paper cultural fora de l'àmbit barceloní. Programació i Propostes Teatrals L'esdeveniment tindrà lloc al Teatre el Magatzem durant dos dies, amb sessions a les 20:00 h i a les 22:00 h. L'entrada és lliure i gratuïta fins a completar l'aforament: Dimarts: Representacions de la Universitat de Lleida (amb l'obra Les Bruixes de Salem) i la Universitat de Vic (amb textos de Sergi Belbel). Dimecres: Serà el torn de la Universitat de Girona i la URV, amb propostes més experimentals que combinen la paraula amb l'expressió corporal i la dansa. L'Aula de Teatre de la URV Amb 11 anys de trajectòria i sota la direcció de Joan Pasqual, l'aula compta actualment amb més de 80 inscrits. No s'entén només com un espai lúdic, sinó com un centre de recerca i innovació teatral on participen estudiants, exalumnes i personal de la universitat. Projectes de Futur: La Universitat de la Mediterrània La vice-rectora també ha anunciat la creació d'una Escola d'Estiu de la Mediterrània per al mes de juny, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Aquest projecte busca: Apropar les universitats de l'arc mediterrani. Reivindicar l'ús de l'espai de la Sabinosa a Tarragona com a seu de referència. Consolidar cursos emblemàtics sobre turisme i altres temàtiques estratègiques. Finalment, s'ha confirmat la continuïtat de la Universitat d'Estiu tradicional, que mantindrà una trentena de cursos repartits pel territori (Reus, Cambrils, Vila-seca, etc.), incloent-hi novetats curioses com un curs de risoteràpia.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
1'
Debat sobre la reforma successòria a la Corona
Debat sobre la igualtat de gènere en la successió monàrquica Aquest segment recull diverses opinions ciutadanes sobre una possible reforma de la Constitució espanyola per permetre que la filla de la llavors Princesa d'Astúries pugui regnar independentment del seu gènere. El diàleg reflecteix una societat dividida entre el canvi cap a la igualtat i el manteniment de la tradició. Perspectives a favor de la reforma La majoria dels testimonis expressen una visió favorable al canvi, fonamentada en els següents punts: * Igualtat de drets: Es defensa que les dones tenen el mateix dret que els homes a accedir al tron. * Modernització: Consideren que la reforma s'hauria de fer el més aviat possible. * Visió indiferent: Alguns ciutadans consideren que el gènere no hauria de ser un factor rellevant en la societat actual. Perspectives crítiques i escèptiques D'altra banda, apareixen veus que qüestionen la prioritat o la necessitat d'aquest canvi: * Conservadorisme: Alguns interlocutors s'estimen més que la Constitució es quedi tal com està, argumentant que ha funcionat durant 25 anys. * Prioritat social: Existeix una crítica cap a una reforma que només beneficia la monarquia: "Si s'ha de mirar per aquests senyors, s'ha de mirar per tothom." * Desinterès: Una part de la població mostra una total indiferència cap als assumptes de la monarquia, prioritzant temes laborals o personals. Conclusió El debat mostra que, mentre que el concepte d'igualtat de gènere està àmpliament acceptat, la reforma constitucional genera dubtes quan es percep com un privilegi per a la institució monàrquica en lloc d'una millora per al conjunt de la ciutadania.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Negociacions pel tancament d'Altadis a Tarragona
Context de la Crisi a Altadis Aquesta setmana s'inicien les negociacions formals entre la direcció de l'empresa de tabac Altadis i el comitè d'empresa de la factoria de Tarragona (antiga Tabacalera). El conflicte sorgeix arran de la presentació d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afecta directament a més de 200 treballadors. Objectius i Estratègies de Negociació El comitè d'empresa, representat per Antoni Aguilar, ha canviat la seva postura inicial de resistència total al tancament per una estratègia de minimització de danys: Acord de referència: Es busca aconseguir condicions similars a les pactades a Andalusia, especialment pel que fa a les prejubilacions. Calendari de tancament: Els treballadors rebutgen tancar la fàbrica el 2005 i proposen ajornar-lo fins al 2007. Això permetria que el 90% de la plantilla es pogués acollir a prejubilacions a partir dels 50-53 anys. Alternatives per a joves: Per a la trentena de treballadors que no es poden jubilar, es proposen reubicacions a Barcelona en lloc de destins més llunyans com Logronyo o Alacant. El Paper de les Institucions Públiques L'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat juguen un paper clau en la resolució del conflicte, no mitjançant el finançament directe de l'ERO (opció ja descartada per la Generalitat), sinó a través de l'actiu immobiliari: "No demanem que es financi l'expedient amb diners públics, sinó que l'administració adquireixi l'immoble ara per facilitar la sortida negociada." L'edifici de la Tabacalera està catalogat, i el comitè insta les institucions a avançar-ne la compra per pressionar l'empresa a millorar les condicions dels acomiadaments. Properes Passes Dijous: Primera presa de contacte oficial a Madrid. Divendres/Dilluns: Celebració d'una assemblea de treballadors per decidir possibles accions de protesta segons la voluntat negociadora que mostri l'empresa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
10'
Homenatge a les Brigades Internacionals amb Sam Russell
Memòria Històrica i Brigades Internacionals El programa connecta amb la unitat mòbil a la facultat de Periodisme de la Universitat Rovira i Virgili a Tarragona, on s'inicien unes jornades de commemoració del paper de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola. L'acte central és una conferència de Sam Russell, veterà brigadista i periodista britànic. Testimonis de la Lluita per la Llibertat L'episodi compta amb la participació directe de protagonistes de l'època: Sam Russell: Brigadista anglès que va lluitar en la defensa de Madrid i al front de Còrdova. Originalment estudiant d'egiptologia, la guerra el va portar a ser corresponsal i a treballar a les emissions en anglès de Radio Barcelona. Leandre: Combatent republicà que va passar per l'escola militar el 1936, va lluitar al front d'Aragó i va sobreviure a camps de concentració i a la resistència contra la Gestapo a França. Angèlica Jackson: Autora del llibre Més enllà del camp de batalla, que documenta la història d'un hospital de campanya a la cova de la Bisbal de Falset. Programa d'Actes i Commemoracions Les activitats, organitzades per l'associació No jubilem la memòria, s'estenen durant tot el cap de setmana per diversos punts de la geografia tarragonina: Tarragona: Conferència inaugural a la URV sobre periodisme i guerra. Terra Alta: Actes a la Serra de Pàndols, Gandesa i el Pinell de Brai, escenaris clau de la Batalla de l'Ebre. Priorat: Cloenda a la Bisbal de Falset per recordar la rereguarda republicana. "No soy tan viejo, tengo solamente 90 años. No es tiempo para ser mito."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Cabra del Camp: Processó contra la sequera i Festa Major
La lluita espiritual contra la sequera a Cabra del Camp L'episodi se centra en la situació actual de Cabra del Camp, un petit municipi de l'Alt Camp que ha estat notícia pel seu intent d'invocar la pluja mitjançant la fe. L'alcalde, Joan Grimau, explica el context d'una processó històrica i els preparatius per a la propera Festa Major. Centenari de la Processó del Sant Cris Dissabte passat es va celebrar una processó excepcional per commemorar el centenari de les rogatives de 1905. Punts clau d'aquest fet: * Recerca històrica: S'han trobat actes a l'ajuntament de principis del segle XX on ja es demanaven oracions per la manca d'aigua. * Impacte multitudinari: L'any 1905, la processó va aplegar prop de 10.000 persones, una xifra impressionant que demostra la dependència del camp. * Objectiu actual: Malgrat que només han caigut "quatre gotes", l'acte ha servit per mantenir viva la tradició i expressar la preocupació dels pagesos. "Som una gent que sempre mirem cap dalt." Dependència agrícola i preocupació El municipi manté unes 10 o 11 explotacions agrícoles potents. Tot i que les famílies han diversificat els seus ingressos amb treballs fora del camp, la pèrdua de collites de cereal, vi, ametlla i oliva suposa un cop econòmic molt dur, ja que la zona no disposa de sistemes de regadiu. Agenda de la Festa Major Malgrat la sequera, el poble celebra la seva festa amb activitats diverses: 1. Cultura i esport: Rutes de senderisme i xerrades sobre temes socials com Càritas. 2. Tradició: Benedicció del terme i actuació castellera amb la Colla Jove dels Xiquets de Valls. 3. Intel·lecte: El certamen literari, els treballs del qual es publiquen posteriorment per Nadal.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Experiències i valoracions del procés de regularització d'estrangers
Perspectives sobre el procés de regularització El contingut recull diversos testimonis sobre el procés extraordinari de regularització administrativa per a persones estrangeres a Espanya. S'hi barregen veus de treballadors que busquen legalitzar la seva situació i d'ocupadors que valoren l'impacte en el mercat laboral. Experiències dels sol·licitants Situacions personals: Es presenten testimonis de persones que porten entre 4 i 9 anys al país. Alguns ja han aconseguit la legalitat, mentre que d'altres es dediquen a sectors com la construcció o la cura d'infants i veuen en aquest procés una oportunitat per obtenir els mateixos drets que qualsevol ciutadà. Facilitat en la gestió: Alguns usuaris destaquen que el seu gestor s'ha encarregat de tot el tràmit de forma ràpida i eficient. Valoració dels ocupadors i gestors Necessitat de personal: Els empresaris subratllen que el procés ajuda a disposar de més gent per treballar en sectors on costa trobar personal. Organització del procés: Es descriu com un procediment ben organitzat i amb una bona dotació de mitjans, malgrat l'exigència de la documentació i la saturació dels darrers dies. Punts crítics i traves administratives Tot i les valoracions positives, s'identifiquen diversos problemes: 1. L'empadronament: El requisit del padró municipal esdevé la principal barrera. Moltes persones no s'hi van registrar per ignorància o manca de documents certificadors. 2. Lentitud en les resolucions: Alguns expedients porten mesos d'espera sense resposta. 3. Rigidesa dels requisits: Es critica que el procés és massa tancat i deixa enrere molta gent que realment resideix al país però no pot demostrar-ho oficialment. "Han quedat molta gent enrere i és una llàstima perquè continuarem amb el mateix problema que existeix des de fa temps."
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
2'
Documentació i Tràmits d'Estrangeria al Règim General
Guia de Procediments per a la Regularització Laboral Aquesta sessió, dirigida per Carmen Rubio, coordinadora del procés d'estrangeria, detalla els requisits i la documentació necessària per a la tramitació d'expedients de treballadors estrangers en el règim general. Documentació Necessària Perquè un expedient sigui considerat complet, cal presentar: Per part de l'empresa: Annex 1 (sol·licitud) correctament emplenat i signat per l'empresari. Escriptures de la societat i poders notarials. CIF de l'empresa i DNI de l'administrador. Per part del treballador: Passaport (original i fotocòpia completa). Certificat d'empadronament (document crític actualment). Certificat d'antecedents penals degudament traduït. Tipologia de Resolució dels Expedients Segons l'estat de la documentació presentada en el moment de la compareixença de l'empresari, es poden donar tres situacions: Admitit: Quan tota la documentació és completa i correcta. Pendent: Quan manquen documents específics com els penals o l'empadronament. Inadmitit a tràmit: Quan falten documents essencials o la persona que es presenta no és la legitimada. Dades de Seguiment del Procés S'observa un volum de treball superior a l'esperat, amb un 90% d'aprovació dels expedients presentats. Actualment, s'han superat amb escreix les previsions inicials: "El càlcul que havien fet seria que s'arribaria a uns 8.000 expedients i anem pels 12.000." S'emfatitza que, tot i que el treballador o el gestor poden acompanyar al tràmit, qui té l'obligació legal de personar-se per regularitzar la situació és l'empresari.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
3'
Gestió de la Cita Prèvia i Dispositiu al Seguretat Social
Gestió de l'Atenció i Cites Virgilio Arroyo, secretari provincial de l'Institut de Seguretat Social, detalla com s'ha gestionat l'increment massiu de la demanda. Inicialment, es preveia una xifra d'entre 10.000 i 12.000 cites, però la realitat ha superat les expectatives arribant a les 17.200 cites totalment cobertes. Adaptació Dinàmica del Servei El procés s'ha caracteritzat per la seva flexibilitat: * S'ha passat d'un inici incert a una mitjana de 40 meses d'atenció diàries. * El sistema de cita prèvia ha estat clau per preveure el flux de ciutadans i evitar col·lapses. * S'han registrat ja 16.600 atencions realitzades amb èxit. Dispositiu Especial de Dissabte Pel que fa a la recta final del termini, s'ha preparat un operatiu extraordinari: * L'horari serà ininterromput de 9:00 a 21:00 hores. * S'utilitzaran talonaris de números per organitzar les possibles cues i mantenir l'ordre a les oficines de Tarragona i el Vendrell. "A partir d'un temps curt i prudencial, es tallaran les transaccions informàtiques i serà impossible presentar res més." Tancament del Termini i Alternativa És fonamental tenir en compte que el sistema informàtic deixarà d'operar a les 21:00 hores. Per a aquells que no puguin ser atesos a temps a causa de l'excés de demanda, la Subdelegació del Govern obrirà el seu registre des de les 21:00 fins a les 24:00 hores per recollir la documentació pendent.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
7'
Ambient estiuenc a la platja de la Rabassada al maig
Un 'Preestiu' inusual a la costa de Tarragona L'episodi analitza com les temperatures atípiques i la manca de pluges estan modificant els hàbits de la població. Malgrat ser un dia laborable del mes de maig, la platja de la Rabassada presenta una imatge més pròpia de l'estiu, amb persones aprofitant el bon temps per prendre el sol o, fins i tot, banyar-se. Detalls de la jornada a la platja Ocupació: S'estimen unes 70 persones a la sorra, una vintena a la terrassa del xiringuito i uns pocs atrevits dins de l'aigua. Perfil dels visitants: Grups de joves de localitats properes com Valls i estudiants de Tarragona que aprofiten les hores lliures del matí. Activitats: Majoritàriament, els usuaris es dediquen a prendre el sol, xerrar, llegir o planificar l'oci del cap de setmana. Interacció amb els banyistes L'emissora connecta amb una unitat mòbil que entrevista diversos grups de joves: "Si fa bon dia, aprofitem i venim a la platjeta... venim sempre un parell d'hores, de dotze a dues o a tres." El reporter actua humorísticament com a mediador entre un grup de nois de Valls i unes noies de Tarragona, posant en relleu l'ambient distès i lúdic que es respira a la zona. Es descriu una situació de calma i benestar, on el so del mar només es veu interromput pel pas del tren.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
12'
Roberto Alonso porta la dansa de l'angoixa a Tarragona
Entrevista a Roberto Alonso: L'espectacle 'Obsessió' i el retorn a casa El coreògraf tarragoní Roberto Alonso torna al Teatre Metropol de Tarragona per presentar el seu darrer muntatge de dansa titulat ‘Obsessió’. Aquesta obra s'emmarca en una setmana especial per a la dansa a la ciutat, coincidint amb altres grans produccions com el ‘Trencanous’ de David Campos. Inspiració i estructura de l'obra L'espectacle neix d'una profunda base literària i emocional: Influència de Cocteau: L'obra s'inspira en el monòleg La veu humana de Jean Cocteau, que narra l'espera angoixant d'una trucada telefònica. De l'angoixa a la comèdia: El muntatge es divideix en dues parts clarament diferenciades: L'escenari (Dramatisme): Sis personatges viuen situacions límit (resultats mèdics, accidents) mentre esperen una trucada que canviarà les seves vides. La cabina (Comèdia): En sortir del teatre, els ballarins realitzen una acció al voltant d'una cabina de telèfons antiga per desdramatitzar i oferir una visió irònica de l'angoixa des de la distància. Ambientació i estètica dels anys 70 Un dels punts forts de la producció és la seva fidelitat històrica. No es tracta d'una recreació moderna, sinó de l'ús d'objectes originals: Objectes reals: S'han recopilat prop de 30 telèfons originals de roda (com el famós model Gòndola) i estris de cuina de baquelita o porcellana dels anys 70. Vestuari autèntic: Ús de teixits sintètics, percalis i estampats d'època per capturar l'essència d'una era on la dependència del telèfon fix era absoluta. "Volíem que el públic, a més de reflexionar, pogués entendre allò que veu i passar una bona estona." Primícia: El proper projecte al Grec Alonso ha avançat en exclusiva que la seva companyia estrenarà un nou espectacle al Festival Grec de Barcelona. Aquesta nova peça estarà inspirada en el món literari de Jean Genet, tancant una trilogia d'autors "maleïts" que va començar amb l'espectacle ‘L'Ulú Primera Nit’.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
6'
Conveni de convivència a l'IES Vidal i Barraquer
Projecte Convivència a les Aules a Tarragona L'IES Vidal i Barraquer s'ha convertit en el primer centre educatiu de Tarragona a signar un conveni pioner amb l'Ajuntament, l'Institut Municipal de Serveis Socials i la Creu Roja Joventut. L'objectiu principal és fomentar les relacions positives i la convivència dins la comunitat educativa. Eixos principals del projecte Prevenció i formació: Tot i que el centre no presenta conflictes greus, el projecte neix amb una voluntat preventiva per dotar l'alumnat d'eines personals. Intervenció integral: Involucra professors, alumnes, pares i personal no docent. Mediació escolar: S'implementen tallers de gestió de conflictes, habilitats socials i una escola de pares. Acompanyament expert: Tècnics de la Creu Roja i Serveis Socials actuen com a conductors i formadors al centre. Objectius i visió de futur La directora del centre, Maria Teresa Martínez, destaca que la finalitat és la formació integral de la persona. No es tracta només d'educar acadèmicament, sinó de preparar els joves per al món laboral i universitari, on saber gestionar les relacions amb persones de diferents cultures és essencial. "L'objectiu fonamental del centre és una formació integral de l'alumne, tant en els aspectes educatius com en els relacionals i socials." El conveni té una durada prevista de tres anys (2004-2007) i s'espera que serveixi de model exportable per a altres centres educatius de la ciutat.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
21'
Estudiants de la URV visiten el Parlament i el Congrés
Experiència Jurídica i Vida Parlamentària Un grup d'estudiants de dret de la Universitat Rovira i Virgili (URV) ha compartit a Tarragona Ràdio la seva experiència visitant les principals institucions legislatives: el Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats i el Senat. Aquesta iniciativa forma part d'un programa pràctic que culminarà amb una simulació parlamentària al mes de juliol. Visions sobre el treball legislatiu Durant les visites, els alumnes han pogut desmitificar la idea que els parlamentaris no treballen quan l'hemicicle està buit. Alguns punts clau apresos són: El treball real es fa en comissió: L'activitat legislativa intensa es produeix en grups de treball reduïts i despatxos, no només durant els plens. Relacions personals: Han observat que, malgrat la confrontació política pública, existeix una relació cordial i vincles personals entre diputats de partits oposats. L'estratègia de la picabaralla: Els estudiants han percebut que els enfrontaments mediàtics sovint formen part d'una posada en escena estudiada per captar l'atenció dels mitjans. Contrast entre institucions Els estudiants han destacat les diferències de percepció entre les cambres: Parlament de Catalunya: Descrit com una institució més propera, de caràcter "més de casa" i amb distàncies físiques curtes. Congrés i Senat: Institucions amb una estructura més complexa on es debaten temes d'àmbit estatal i on el protagonisme recau sovint en el star system polític. "Quan l'hemicicle està buit és quan realment es treballa; quan el seient està calent és quan no es treballa." Objectiu Final: La Simulació L'aprenentatge teòric de les aules, com l'elaboració de mocions o projectes de llei, es traslladarà a la pràctica en una simulació on els alumnes hauran de defensar posicions i negociar aliances amb el màxim rigor jurídic.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
17'
Adigsa regularitza l'habitatge social a Campclar
Procés de regularització d'habitatges a Tarragona Jordi Navarro, delegat de l'empresa pública Adigsa a Tarragona, detalla el pla d'actuació que s'està duent a terme al barri de Campclar. L'objectiu principal és normalitzar la situació de més d'un miler de pisos públics que presentaven diverses anomalies administratives i d'ocupació. Fases i casuística de la regularització El procés s'ha estructurat en diverses etapes clau per garantir una gestió eficient del parc d'habitatges: Cens actualitzat: Es va realitzar un seguiment per comprovar si els residents actuals coincidien amb els titulars adjudicataris originals. Situacions anòmales: S'han detectat 74 habitatges sense relació contractual. Molts casos responen a una "qüestió cultural" on els residents (sovint familiars dels titulars originals) creien que el pis era de la seva propietat. Regularització voluntària: S'ofereix a les famílies que compleixen els requisits legals la possibilitat de formalitzar un contracte per evitar el judici. Pla de xoc i gestió de comunitats Adigsa vol anar més enllà de la simple administració de lloguers: Control de la morositat: S'aplica el concepte de lloguer just, garantint que ningú pagui més del 30% dels seus ingressos, amb rebuts que sovint no superen els 100 euros. Administració de finques: L'empresa pública assumirà el rol d'administrador en aquelles escales on és la propietària majoritària per garantir el manteniment d'ascensors, llums i zones comunes. Agilitat en les adjudicacions: S'ha creat un sistema ràpid per evitar que els pisos buits siguin ocupats il·legalment, posant-los immediatament a disposició de les llistes d'espera. Transformació en l'Agència Catalana de l'Habitatge Navarro anuncia que Adigsa es transformarà properament en l'Agència Catalana de l'Habitatge. Aquesta nova entitat tindrà competències més àmplies: "La idea és actuar com una immobiliària per als sectors més desfavorits, fent promoció directa i gestionant bosses de lloguer social." Es preveu que aquesta transformació estigui aprovada a nivell legislatiu abans de l'estiu, integrant-se també en el Pla Integral del barri de Campclar impulsat per l'Ajuntament de Tarragona.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
9'
Viatges Abellux: Comerç i turisme a la Via T
Descripció de l'episodi En aquesta edició de l'espai dedicat a la Via T de Tarragona, la unitat mòbil es desplaça pel centre de la ciutat per visitar un establiment tradicional situat al carrer Unió. El programa combina l'entreteniment amb la promoció del teixit comercial local mitjançant un joc de pistes. El joc de pistes i l'establiment A través de referències musicals, com la cançó "Será maravilloso" de Los Mismos, i indicacions geogràfiques sobre una plaça amb "nom de general i de mitjastre" (Plaça de Prim), els oients han d'endevinar el comerç del dia. Després de diversos intents, un oient anomenat David identifica l'establiment: Viatges Abellux. Entrevista amb Natàlia Enric La cap d'oficina, Natàlia Enric, comparteix detalls sobre la situació actual del sector turístic i els serveis que ofereixen: Tendències de viatges: S'observa un augment de la feina a causa de la planificació de les vacances d'estiu i la venda anticipada. Viatges de retrobament: Destaca un increment notable en la reserva de bitllets cap a Sud-amèrica i Centreamèrica per part de persones que han regularitzat la seva situació i volen visitar les seves famílies. Fidelització: L'agència presenta una nova targeta de fidelització que ofereix un 3% de descompte addicional sobre altres ofertes existents. "Normalment la gent es pensa que una agència de viatges és simplement anar a buscar les vacances i la veritat és que hi ha molta cosa més." El premi del dia El guanyador del concurs s'ha endut un joc de maletes Sisley, ideal per a la temporada de vacances que s'apropa.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
14 de juny del 2005
13'
La 6a Fira de Música al Carrer de Vila-seca
Un aparador musical al cor del Tarragonès La sisena edició de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca es presenta com una cita ineludible tant per al públic general com per als professionals del sector. Víctor Cucurulles, director de la Fundació Societat i Cultura, explica que l'esdeveniment s'ha consolidat com un motor clau per al mercat nacional de la música, abastant propostes de tots els territoris de cultura catalana i més enllà. Espai de contractació i descoberta La fira no és només un festival, sinó una plataforma de negoci per a més de 200 programadors que busquen novetats per a les seves temporades d'estiu i festes majors. Nous valors: L'organització actua com a "descobridora" de talents i projectes emergents. Jornades tècniques: S'organitzen espais de debat i premis que faciliten la contractació de les bandes guanyadores. Públic professional: Es rep gent procedent de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i l'Aragó. Una programació eclèctica i transversal El cartell destaca per la seva qualitat i diversitat d'estils, des de propostes avantguardistes fins a músiques d'arrel tradicional tractades amb una òptica contemporània: Estils variats: S'hi pot trobar folk, tango, flamenc fusió, jazz electrònic, fados i música clàssica. Noms propis: Destaquen artistes com Las Migas, Feliu Ventura, Néboa i la banda itinerant Els Tirons (animadors de l'USAP de Perpinyà). Espais singulars: Les actuacions tenen lloc en carrers i places del nucli antic, a més del conservatori per a la música clàssica. "És un espai magnífic perquè el públic puguem gaudir de la música en escenaris naturals." Accessibilitat total Un dels punts forts del certamen és que totes les activitats i concerts són completament gratuïts, facilitant l'accés a la cultura a tot tipus de públics, incloent-hi propostes infantils com la de La Tresca i la Verdesca.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
13'
Festes de Cap d'Any 2006 a Tarragona i Reus
Celebracions de Cap d'Any al Camp de Tarragona L'any 2005 arriba a la seva fi i es presenten les principals alternatives per donar la benvinguda al 2006 a les comarques de Tarragona. L'episodi se centra en dues macrofestes consolidades que ofereixen música, serveis exclusius i seguretat per als assistents. Les dues grans propostes: Go Play i Odissea Go Play (Tarragona): Ubicada al Pavelló de la Salle (Complex Educatiu). És una festa per a unes 1.500 persones amb un ambient més proper i grups dividits per edats. Odissea la Festa (Reus): Se celebra al Pavelló Olímpic de Reus. Es tracta d'una macrofesta multitudinària que espera acollir unes 4.000 persones. Serveis i Preus de les Entrades Ambdues festes aposten pel concepte de tot inclòs: - Tarifes: Les entrades oscil·len entre els 40 i els 65 euros, depenent de si es compren de forma anticipada o a taquilla. - Barra lliure i restauració: S'ofereix barra lliure de primeres marques, còctels i inclús esmorzar (coca amb xocolata a Tarragona i esmorzar complet a Reus). - Entreteniment: Es disposarà de videoprojeccions, pluja de globus, confeti, regals i sortejos, com ara caps de setmana a la neu o equips de DJ. Mobilitat i Seguretat Àrea Un dels punts clau és l'aposta pel transport públic per evitar els riscos de la conducció nocturna: - Servei d'autobusos: S'habiliten línies especials d'autocars gratuïts (inclosos en l'entrada) des de punts com Valls, Torredembarra, Cambrils o Salou. - Controls policials: Es recorda que els Mossos d'Esquadra realitzaran més d'un centenar de controls d'alcoholèmia. "No canvieu el millor any de la vostra vida per unes hores de diversió. L'important és arribar." Varietat Musical La música serà eclèctica per satisfer tots els públics: 1. Música comercial: Hits actuals, pop-rock nacional i internacional. 2. Revival: Èxits de sempre i temes clàssics de revetlla. 3. Electrònica: House i dance de la mà de DJ reconeguts com el DJ Richard.
Arxiu Sonor 2005 Entrevistes
13 de juny del 2005
12'
Sopar benèfic pel Telèfon de l'Amistat a Tarragona
Sopar Benèfic pel Telèfon de l'Amistat Entrevista al Pare Mario Bonano, responsable del Santuari del Loreto, sobre la celebració de la 18a edició del sopar benèfic per recaptar fons per al Telèfon de l'Amistat. Aquest servei, fundat per l'Associació d'Amics del Llorito i els pares enrogacionistes, ofereix suport ininterromput les 24 hores des de fa més de 27 anys. Detalls de l'esdeveniment Data i hora: Dissabte vinent, dia 7, a les 21:30h. Ubicació: Residència de Temps Lliure (Rapòs i Vacants) de Tarragona, davant la Platja Llarga. Preu del tiquet: 25 euros. Fila zero: Existeix la possibilitat de col·laborar sense assistir al sopar mitjançant la compra d'un tiquet de fila zero. Punts de venda: Santuari del Loreto, Moda Slop, Decoració Jordi i Centre Fuji. Finalitat del servei i impacte social Els fons es destinen íntegrament a mantenir el servei telefònic i a oferir ajudes materials directes a persones en situacions precàries: * Assistència econòmica: Ajudes a gent gran que no arriba a final de mes o pagament de bitllets de tornada per a immigrants. * Suport emocional: Atenció a problemes de soledat, addiccions (alcohol i drogues) i crisis matrimonials. * Assessorament professional: Orientació mèdica, psicològica o jurídica gràcies a una xarxa de col·laboradors desinteressats. "El telèfon de l'Amistat no es redueix només a un consell; moltes vegades cal 'mullar-se' per ajudar la gent que acudeix a nosaltres." L'entorn del Santuari del Loreto El Pare Mario destaca que el Santuari no és només un centre religiós, sinó un lloc d'acollida per a totes les entitats culturals i folclòriques de la ciutat. Tot i que l'entorn es manté ben conservat, l'associació treballa constantment per reparar els desperfectes causats pel vandalisme i reclama millores en infraestructures bàsiques com el subministrament d'aigua.