Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

2569-2592 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Campanya de neteja i gestió a la Punta de la Mora
Campanya Integral de Neteja al Litoral de Tarragona L'entitat ecologista DEPANA organitza la sisena edició de la seva campanya anual de neteja a l'espai natural de la Punta de la Mora i el Bosc de la Marquesa. L'activitat, que es durà a terme aquest diumenge, compta amb la participació de voluntaris i diverses institucions per preservar aquest entorn protegit del litoral tarragoní. Logística i Col·laboració La neteja presenta reptes logístics complexos a causa de la dificultat d'accés a les cales i el terreny: * Accés peatonal: Els voluntaris han d'accedir a peu fins a la Cala Fonda i la Cala de la Roca Plana per recollir els residus manualment. * Suport marítim: La Creu Roja de Tarragona col·labora amb embarcacions per retirar per mar les bosses de brossa acumulades, evitant així el transport a peu per zones complicades. * Institucions implicades: L'Ajuntament de Tarragona, Foment i el Port Esportiu també participen en la gestió dels residus i la logística de l'avituallament. Tipologia de Residus i Estat de l'Entorn Marta Grau, responsable del projecte, destaca que la quantitat de deixalles no disminueix amb els anys a causa de l'increment de la freqüentació de l'espai: * Residus domèstics: Bosses, gots de plàstic i embolcalls deixats pels banyistes. * Material de pesca: Fils, ams i caixes de cucs abandonats. * Residus marins: Objectes de vaixells, restes de naufragis i residus higiènics (com bastonets de les orelles) que arriben després de temporals. "Cada cop hi ha més usuaris que busquen espais naturals i salvatges, i si això no va acompanyat d'una bona conscienciació, pot portar problemes de degradació." Estratègies de Futur i Conscienciació El projecte de gestió sostenible no es limita a la neteja puntual, sinó que se centra en l'estudi de la freqüentació —que ha passat de 7.000 a 9.000 usuaris mensuals a l'agost— i en la divulgació mediambiental. S'organitzen periòdicament camps de treball per a joves i visites escolars per fomentar el respecte a la normativa de l'espai natural.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Entrevista a Cesc Casanovas: Humor i Sàtira a Polònia
Resum de l'entrevista a Cesc Casanovas a Tarragona L'actor i imitador Cesc Casanovas, conegut per la seva trajectòria al programa Polònia de TV3, ha visitat la Universitat Rovira i Virgili (URV) per oferir una conferència sobre la seva feina en la sàtira política. Després de la xerrada, ha conversat amb Tarragona Ràdio sobre diversos aspectes de la seva professió i l'impacte de l'humor en la societat. La funció social de la sàtira Durant la conversa, s'ha destacat que l'humor actua com una mena de teràpia social: Ajuda a desdramatitzar situacions polítiques complexes que generen indignació. Serveix per distendre l'ambient i treure ferro a temes recurrents com l'Estatut. Casanovas descriu la seva tasca com a similar a la d'un psicòleg per a la ciutadania. La relació amb els polítics i el procés creatiu L'actor ha explicat com gestionen les imitacions i la reacció dels protagonistes: Higiene democràtica: Els polítics actuals ja estan entrenats per encaixar les paròdies; molts fins i tot prefereixen aparèixer al programa per mostrar una cara més amable. El mètode de treball: Per clavar un personatge, és vital l'ús del vídeo (play, stop i reenrere) i l'observació de detalls gestuals i tics. Evolució: Dels inicis més caòtics s'ha passat a una producció molt més professional i organitzada. Personatges i mitjans Casanovas ha parlat sobre la llibertat creativa que li permeten certs papers: "Ferran Adrià és el personatge amb el qual em permeto més llicències i on més surto del guió; potser per això atreu tant els nens." També ha comparat la ràdio i la televisió, assenyalant que la ràdio és un mitjà més còmode i directe, on tot el pes recau en la paraula i el discurs, mentre que la televisió permet jugar amb el recurs visual i gestual.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
31'
2006-05-23 INFORMATIU
Seguretat Ciutadana i Robatoris L'actualitat de Tarragona està marcada per l'onada de robatoris amb violència que afecta diverses comarques. El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, s'ha compromès a reforçar els efectius policials de forma permanent. • Reivindicacions polítiques: Convergència i Unió (CiU) considera insuficients les mesures i reclama l'arribada de 1.000 agents (800 Guàrdies Civils i 200 Policies Nacionals). • Crítiques dels sindicats: Els sindicats policials denuncien que molts dels nous efectius són agents en pràctiques que no resoldran el dèficit estructural. • Impacte social: S'ha registrat un fort increment en la venda d'alarmes i sistemes de seguretat privada per part de ciutadans atemorits. Infraestructures i Serveis Públics Nou Centre Penitenciari El secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, ha confirmat que les obres de la nova presó de Tarragona començaran el 2007 per inaugurar-se el 2009. Aquest centre tindrà capacitat per a 700 interns, solucionant el greu problema de sobreocupació de l'actual presó. Urbanisme a la Part Alta L'Ajuntament ha anunciat la remodelació dels carrers Granada i Portella en un termini de dos mesos. El projecte, pressupostat en més de 680.000 euros, inclou la renovació del clavegueram. Educació i Salut • Preinscripció escolar: El 95% de l'alumnat de P3 ha entrat al centre demanat en primera opció. • Sector mèdic: El sindicat Metges de Catalunya valora positivament la creació del Consell de la Professió Mèdica després de 7 dies de vaga. Actualitat Esportiva: El somni del Nàstic El Nàstic de Tarragona està a un pas de l'ascens a Primera Divisió. Davant l'expectació massiva pel partit contra el Numància, el club estudia ampliar l'aforament del Nou Estadi amb graderies supletòries. "Hem d'intentar que pugui venir la màxima gent possible a veure el Nàstic si realment som equip de Primera." S'han venut pràcticament totes les localitats, restant-ne només unes 200 de disponibles per al partit decisiu de diumenge.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Congrés sobre Seguretat als Estadis de Futbol a Tarragona
Tarragona acull la segona edició del Congrés Nacional sobre Prevenció i Seguretat als Estadis de Futbol, una iniciativa que enguany s'amplia amb la Primera Trobada Iberoamericana. Francesc Ricomà, tinent d'alcalde de la ciutat, destaca que l'esdeveniment neix de la necessitat de crear una plataforma única on tots els agents del món del futbol puguin reflexionar sobre com erradicar la violència. Eixos principals del congrés Pedagogia i educació: Es posa un èmfasi especial en la formació integral dels joves jugadors i l'educació cívica en l'etapa escolar per fomentar el respecte a les normes. Seguretat integral: El debat no es limita a l'interior dels estadis, sinó que inclou la gestió de les celebracions i els actes vandàlics que poden ocórrer a la via pública. Col·laboració institucional: Participen des de la Lliga de Futbol Professional (LFP) i la RFEF fins a cossos de seguretat i representants de clubs. Ponents i reconeixements El congrés compta amb uns 80 ponents, incloent figures mediàtiques com Julio Salinas o Joan Gaspart, i tècnics especialitzats en seguretat i evacuació d'estadis. Com a novetat, s'han instaurat premis per reconèixer la millor tasca contra la violència i el Fair Play: "Hem de saber trobar l'equilibri entre competir des de les regles del joc i l'esperit de superació, mantenint sempre el respecte al contrincant." Entre els premiats d'aquesta edició destaquen Frank Rijkaard, per la seva actitud exemplar, i la Fundació de la Federació Catalana de Futbol.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
40 anys de Sant Salvador: Identitat i futur d'un barri
Celebració del 40è Aniversari de Sant Salvador L'episodi commemora les quatre dècades de vida del barri de Sant Salvador a Tarragona. Amb la presència d'Alfonso Ruiz i Manel Castanyo, representants de l'Associació de Veïns, es reflexiona sobre l'evolució de la zona i el fort sentiment d'arrelament dels seus habitants, on ja conviuen fins a quatre generacions. Urbanisme i Connexió amb la Natura Un dels punts clau de la conversa és l'estudi realitzat per l'urbanista Magrinyà (UPC). Es destaca que, tot i la proximitat visual amb la petroquímica, el barri posseeix un entorn verd privilegiat que cal potenciar: Canvi de mirada: Proposta de fer que el barri miri cap al bosc i no només cap a la carretera. Mobilitat sostenible: Projectes per connectar Sant Salvador amb el riu i el centre de Tarragona mitjançant passejos per a vianants i bicicletes. Comissió Tècnica: Creació d'una taula de treball entre l'Ajuntament, la Generalitat i el barri per executar els projectes derivats de la diagnosi universitari. Teixit Social i Activitats El barri destaca pel seu dinamisme associatiu, que combina la reivindicació amb la cultura i l'educació: Actes lúdics: La celebració inclou una etapa de la Volta Ciclista a la província, ballades de sardanes i el lliurament de la bandera del Nàstic de Tarragona. Escola Taller: Èxit del programa de formació i inserció laboral per a joves en feines de manteniment i millora del centre cívic. "Darrere d'aquest folclorisme hi ha uns valors molt interessants des del punt de vista educatiu: l'esforç, la disciplina i la vida comunitària."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Campanya contra l'abandonament d'animals a Tarragona
Sensibilització per una tinença responsable El Departament de Medi Ambient de l'Ajuntament de Tarragona, representat per la veterinària Alexia Falcó, ha llançat una campanya de conscienciació coincidint amb el Dia del Medi Ambient. L'objectiu principal és combatre l'abandonament, un fenomen que ja no és només estacional de l'estiu, sinó que es produeix de manera continuada durant tot l'any. Punts clau de la problemàtica Desmitificació de l'estacionalitat: Ja no s'abandona només per vacances; ara molts propietaris es desfan de l'animal quan deixa de ser un "cadell bonic" o quan comença a donar feina. L'animal com un bé de consum: Existeix una tendència preocupant a considerar els animals com a objectes que es poden "aparcar" en refugis o abandonar quan apareixen problemes de comportament. La falta de temps i compromís: Moltes patologies psiquiàtriques i conductuals en els gossos sorgeixen perquè els amos no els dediquen el temps necessari per a la seva integració social. L'acte central i la visió del "gos de treball" El proper 10 de juny es realitzarà una exhibició per demostrar que un gos és molt més que simple companyia. Es presentaran diverses tipologies de gossos que realitzen tasques essencials per a la societat: Gossos de pastor (treball amb ramats). Gossos de Protecció Civil i Guàrdia Civil (antidroga i rescat). Gossos de teràpia (suport a nens amb discapacitats i gent gran). Educació des de la base La campanya també posa el focus en les escoles, on s'ensenya als més petits com interactuar amb seguretat amb els animals. Segons Falcó, és vital que els nens entenguin que un gos té necessitats i que, si no se sap tractar, pot reaccionar de manera imprevista. "Un gos no és un regal de Nadal ni un objecte de moda; és un contracte a llarg termini que requereix una elecció responsable i madura."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Robòtica educativa a Tarragona: Missió a Mart
Missió de Rescat al Col·legi Sant Domènech Guzmán L'any 2006, el col·legi Sant Domènech Guzmán de Tarragona es converteix en l'escenari d'una simulació espacial. Alumnes de quarta de primària participen en el projecte Superinnova, on han de fer servir robots de la marca Lego per resoldre una crisi en una base fictícia al planeta Mart. Objectius de la Missió Els joves científics han d'actuar ràpidament abans que una nova pluja d'asteroides arribi al planeta vermell. Els seus deures principals inclouen: Recollir mostres d'asteroides escampades per la superfície. Rescatar els astronautes que han quedat malferits. Programar els moviments dels robots mitjançant ordinadors per executar les tasques amb precisió. El Mètode de Treball La comandant Txell estableix un protocol de quatre passos indispensables per a l'èxit de l'operació: Triar la mostra i el braç articulat adequat per al robot. Programar les seqüències de moviments a l'ordinador. Transmetre les dades de la seqüència al robot. Observar el comportament de l'enginy i rectificar si hi ha errors. "Els robots no faran res que no els manem nosaltres. Necessiten les persones." El Futur de la Robòtica a l'Escola L'activitat, impulsada per la Fundació Caixa Tarragona, reflexiona sobre la integració de la robòtica en el currículum escolar. Mentre que a països com el Japó o els Estats Units ja és una assignatura obligatòria, a Catalunya es veu com un repte de futur necessari. Els experts destaquen que, mentre la informàtica ja està totalment integrada en el dia a dia dels infants, la robòtica representa la nova alfabetització tecnològica.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Presentació de la XII edició dels Premis Ones Mediterrània
L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Andrea Lorente, responsable de projectes de Mediterrània, detalla els preparatius per a la dotzena edició dels Premis Ones Mediterrània, que tindrà lloc el proper 2 de juny al Fortí de la Reina. Estructura i Filosofia dels Premis L'objectiu principal és la sensibilització i protecció del medi ambient. Lorente distingeix dues línies principals d'actuació: - Premis de concurs: Projectes presentats per entitats que opten a una dotació econòmica (el primer premi és de 5.000 euros). - Reconeixements: Guardons a la trajectòria de persones o institucions en defensa de l'entorn natural. Abast Internacional i Jurat L'esdeveniment ha guanyat un gran prestigi internacional, amb una participació creixent de projectes de Llatinoamèrica i de tot l'Estat espanyol (Badajoz, León, Cantàbria, entre d'altres). El jurat destaca per la seva imparcialitat i expertesa, comptant amb figures com el periodista ambiental José Luis Gallego i experts del Mediterrani. Reconeixements Destacats d'aquesta Edició S'han fet públics diversos guardonats que seran homenatjats durant la gala: - IDELCA: Pel seu treball en la descentralització del poder local a Centreamèrica. - Programa Aliances de la IUCN: Per la cooperació ambiental transfronterera. - Obres Socials CAM: Pel seu foment del voluntariat ambiental. - Canal Solidari OneWorld: Per la seva tasca de difusió d'informació sobre ONGs i desenvolupament sostenible. - Menció Especial: Per a l'Associació de Víctimes de l'Incendi de Guadalajara, en record de la lluita contra el foc. Detalls de la Gala "Tindrem un ritual maya presidit pel sacerdot Juan Chayulín, que ve especialment de Guatemala." La nit es complementarà amb l'actuació de l'Orquestra Berguedà, que interpretarà un Rèquiem pel foc.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
El Nàstic a tocar de Primera: Càlculs i Eufòria Grana
Camí a Primera: Els números de l'ascens L'episodi se centra en l'anàlisi de les possibilitats matemàtiques perquè el Gimnàstic de Tarragona aconsegueixi l'ascens directe a la Primera Divisió la propera jornada contra el Numància. Amb 71 punts i situat segon a la classificació, l'equip depèn d'una combinació de resultats: Condició indispensable: El Nàstic ha de guanyar el seu partit diumenge a les 19:00h. Resultats externs: És necessari que el Ciutat de Múrcia perdi el seu enfrontament contra l'Elx. Variants secundàries: Un empat o derrota del Llevant facilitaria l'ascens immediat sense dependre del resultat del Llorca. L'heroic Antoni Pinilla Es ret homenatge a la figura d'Antoni Pinilla, l'experimentat davanter de 35 anys que ha estat clau en la darrera victòria a Castàlia contra el Castelló (0-2). El programa repassa els seus gols amb narracions apassionades i proposa, fins i tot, posar el seu nom al futur nou estadi de Camp Clar. "Illa, illa, illa! Pinilla, meravella!" Connexió Internacional i Afició L'espai destaca la passió dels seguidors grana arreu del món, connectant amb tarragonins des de Finlàndia i Gal·les, que segueixen l'actualitat de l'equip a través de Tarragona Ràdio. També es recull l'eufòria del president Josep Maria Andreu i de les més de 1.600 persones desplaçades a Castelló. Concursos i Participació Es recorda als oients les vies de participació per al programa Sempre Nàstic: 1. Votació al millor jugador: Enviant un SMS al 5588 amb la paraula JUGADOR (actualment liderada per David Cuéllar). 2. Sorteig d'entrades: Per al decisiu partit contra el Numància, regalant un luxe tenint en compte l'alta demanda.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Nou model de test teòric per al carnet de conduir
Anàlisi del nou examen teòric de la DGT El passat 8 de maig va entrar en vigor un nou model d'examen teòric per a l'obtenció del permís de conduir. Aquesta reforma busca modernitzar les proves i adaptar-les a les necessitats reals de la seguretat viària, allunyant-se del model memorístic anterior. Principals canvis formals i de contingut Reducció de preguntes: Es passa de 40 a 30 preguntes. El temps màxim per realitzar-lo és de 30 minuts (un minut per pregunta). Marge d'error: Només es permeten un màxim de 3 fallades per ser apte. Llenguatge planer: S'eliminen els termes tècnics o "críptics" (com el terme cerciorarse) per expressions més entenedores. Major suport visual: Es prioritza l'ús de fotografies clares que plantegen situacions reals de conducció. Enfocament en la seguretat: El 50% de l'examen se centra en qüestions de seguretat viària pràctica, obviant dades administratives poc rellevants com els terminis tècnics de la ITV. Igualtat i transparència Un dels punts clau és l'eliminació dels exàmens diferenciats per a col·lectius amb dificultats lingüístiques o immigrants. Segons el cap provincial de la DGT, Juan Gelbenzu: "S'iguala tot per un llenguatge bàsic... o se sap la norma o no se la sap, però el llenguatge ha de ser planer per a tots els oients." Futur: L'examen informatitzat Actualment es troba en una fase transitòria on els tests se corregeixen mitjançant escàner. L'objectiu per a l'any vinent és que l'examen es realitzi directament sobre un ordinador, permetent que l'alumne conegui el resultat de manera instantània.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Tarracoviva: La Reconstrucció Viva de la Història de Tàraco
Tarracoviva: Una Aula Viva d'Història a Tarragona El festival Tarracoviva encara el seu cap de setmana principal consolidant-se com un referent europeu en la reconstrucció històrica. A través d'una conversa amb representants de diversos grups locals, s'explora la importància del rigor científic barrejat amb la divulgació amena per a tots els públics. Activitats Destacades i Grups Món Funerari i Rituals: L'Associació Cultural de Sant Fructuós presenta representacions d'enterraments cristians dels segles III i IV al pati del Museu Bíblic. El grup Nemesis recrea els rituals de l'època republicana al Fòrum de la Colònia, centrant-se en la incineració i la recerca del repòs de l'ànima per evitar que esdevinguin ànimes en pena. Poder i Política en la Tardoromantitat: La Legio Prima Germanica proposa una immersió a la cort de Gala Placidia, una figura política clau que va actuar com a emperadriu regent en un moment de transició i xoc cultural amb els visigots. L'Èxit del Model de Tarracoviva "No és una aula d'història, però és una aula viva. Amb això hem guanyat molt." Els interlocutors coincideixen en diversos punts clau que fan de Tarracoviva un esdeveniment únic: Rigor Arqueològic: A diferència d'altres fires d'estil medieval o romà, aquí s'aposta per la fidelitat històrica total, evitant el model de fira-festa comercial. Exportació de Talent: Els grups de Tarragona no només actuen a la ciutat, sinó que són reclamats arreu d'Europa (Holanda, França, etc.), actuant com a ambaixadors de la marca Tarragona. Participació Ciutadana: Les entitats estan formades per persones d'oficis i edats diverses, unides per la passió per la seva ciutat i la voluntat de posar en valor el patrimoni de la humanitat local.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Mactub: La Dansa del Ventre al Palau de Congressos
L'Espectacle Mactub i la Dansa Oriental L'entrevista presenta l'espectacle Mactub, una producció de dansa tradicional àrab i fusió que tindrà lloc al Palau de Congressos de Tarragona. La seva responsable, la ballarina argentina Aixa, explica que l'obra es divideix en dues parts diferenciades: Primera part: dedicada purament a les danses tradicionals i els diversos estils de la dansa del ventre. Segona part: centrada en la fantasia i la fusió amb la dansa contemporània, amb l'objectiu d'apropar la cultura oriental a l'occidental. Història i Professionalització Aixa destaca que aquesta disciplina té prop de 4.000 anys d'història i té els seus orígens en l'Antic Egipte. Malgrat la visió distorsionada que ha ofert Hollywood al llarg dels anys, la dansa del ventre és una tècnica complexa que requereix: Un entrenament físic rigorós (training). Treball de flexibilitat i paciència. Una gran consciència corporal i interna. "Basar una dansa només en un tema eròtic o sensual és deixar-la molt curta; per a mi no és vàlid." El Boom a Tarragona i el Paper de l'Home El fenomen ha crescut notablement a casa nostra, influenciat en part per figures mediàtiques. Tot i que s'associa principalment a les dones, l'Aixa reivindica que els homes també la poden practicar, tot i el tabú social existent, centrant-se en aspectes tècnics i moviments de mans sense haver de renunciar a la seva identitat. La dansa es presenta com una eina per recuperar la feminitat natural i la connexió interior en la societat occidental.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Tarracoviva: Jocs romans i agermanament amb l'Alguer
Inici de Tarracoviva i el Dia dels Museus L'episodi d'avui destaca l'arrancada de la vuitena edició de Tarracoviva, les jornades de divulgació històrica romana de Tarragona. Coincidint amb el Dia Internacional dels Museus, la ciutat ofereix una jornada de portes obertes a tots els seus recintes monumentals i museus. Activitats Escolars al Camp de Mar El focus principal de la jornada es troba al Camp de Mar, on uns 1.500 escolars de cinquè de primària participen en tallers organitzats pel Camp d'Aprendentatge de la Generalitat. L'objectiu és descobrir com jugaven els nens i nenes de l'antiga Tàrraco. Jocs i Tradicions Romanes S'han habilitat 103 espais de jocs que inclouen: Jocs de taula: Com les dames romanes (anomenades Ludus Latrunculorum o similars), on les peces es mouen en diverses direccions per capturar les de l'adversari. Jocs de punteria: Llançament d'objectes a estructures piramidals amb puntuacions. Tallers gastronòmics: Com la preparació d'aigua amb mel. Reproduccions: S'ha regalat als nens una medalla de Tàrraco i el joc del Tavès. L'Agermanament amb l'Alguer L'acte ha comptat amb una delegació de la ciutat de l'Alguer, agermanada amb Tarragona des de fa 30 anys. Antonello Moroni, regidor de Cultura, ha destacat els vincles que uneixen ambdues ciutats: "Ens uneix la llengua, perquè l'Alguer és l'única entitat que parla el català a tota Itàlia, i també les arrels romanes comunes." Els representants sards han lloat la bellesa del centre històric de Tarragona, definint la ciutat com una "bomboniera" al Mediterrani.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Entrevista a Flors Ester al carrer Ramon i Cajal
Visita a Flors Ester: Tradició i Modernitat floral a Tarragona L'espai de la Via T es trasllada a l'establiment Flors Ester, situat al cèntric carrer Ramón i Cajal de Tarragona. L'entrevista amb la seva propietària, l'Ester, destaca la trajectòria d'un negoci familiar amb més de 23 anys d'història al servei del comerç de proximitat. Evolució i relleu generacional L'Ester explica com el negoci ha sabut adaptar-se als nous temps gràcies a la incorporació del seu fill, qui aporta una visió més moderna i avantguardista a l'art floral: Formació internacional: El seu fill s'ha format a França, Itàlia i Madrid, introduint tècniques innovadores com l'ús de troncs i dissenys més arriscats. Equip de treball: La botiga funciona amb un equip cohesionat de tres persones, incloent la Pili, que combinen l'experiència de tota la vida amb el disseny contemporani. L'aparador: Es destaca com un element clau que crida l'atenció dels vianants, barrejant flor seca i natural amb un gran sentit de l'estètica. Tendències i productes actuals Durant la conversa s'analitzen les preferències dels clients en dates clau com noces, comunions o el Dia de la Mare: Colors predominants: Tot i que la rosa vermella continua sent la més venuda, hi ha una forta tendència cap al color blanc per la seva finor i elegància. Esdeveniments: S'ofereixen serveis integrals que inclouen des de la decoració de cotxes fins a rams de nòvia que, malgrat les noves tendències, sovint mantenen un caire clàssic. Cites i moments: L'establiment manté la seva rellevància en moments íntims com els naixements o les visites al cementiri. "Com el blanc, no hi ha res. El contrast amb el verd és d'una finor... és molt maca."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
Diada de l'Associació d'Antigues Alumnes del Sagrat Cor
Retrobament de generacions al Col·legi del Sagrat Cor L'entrevista presenta els detalls de la diada anual organitzada per l'Associació d'Antigues Alumnes del Col·legi del Sagrat Cor de Tarragona. L'Eva Guàs, vocal de la junta, explica que l'esdeveniment és una oportunitat única per connectar dones de diverses edats, des de promocions recents fins a aquelles que celebren el seu 50è aniversari de graduació. Actes de la jornada La celebració, que té lloc aquest dissabte, segueix una estructura tradicional i emotiva: Missa a la capella: A les 19:30h, on es canten els himnes clàssics de la institució. Assemblea General: Seguiment de l'estat de l'associació i intercanvi de suggeriments i noves adreces de contacte. Sopar de celebració: A l'Hotel Imperial, l'acte més distès on es lliuren obsequis a les promocions que fan 25 i 50 anys. Connexió i memòria Un dels punts més destacats és la participació de les germanes de l'escola, que segons l'Eva, mantenen una memòria prodigiosa: "És molt bonic perquè les germanes totes se'n recorden de nosaltres... quan els dius el nom t'ubiquen i recorden quin curs et van tenir." L'objectiu principal de l'associació és mantenir viva la vinculació emocional i el sentiment de pertinença al centre, malgrat la dificultat logística de localitzar antigues alumnes que han canviat de residència al llarg dels anys.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Portes obertes a la mesquita de Torreforta
Convivència i obertura al barri de Torreforta Tarragona Ràdio entrevista integrants de l'Associació Cultural Islàmica de Torreforta i la tècnica del Pla de Desenvolupament Comunitari per parlar sobre la primera jornada de portes obertes a la mesquita del barri. L'objectiu principal és fomentar el coneixement mutu i trencar els estereotips que sovint envolten la comunitat musulmana. Punts clau de la iniciativa Combatre el desconeixement: Els organitzadors assenyalen que molts problemes de convivència neixen de la manca de relació directa entre cultures. L'obertura de la mesquita vol ser un pont per solucionar petits conflictes abans que es facin grans. Necessitats d'espai: Es posa de manifest que la mesquita actual és massa petita per a una comunitat creixent. Això provoca que, a vegades, els fidels hagin d'esperar al carrer, fet que genera queixes veïnals. La solució passaria per trobar un local més ampli, tot i que topen amb reticències a l'hora de llogar espais per a fins religiosos. El paper de la dona i la joventut: Es desmenteixen mites sobre el rol passiu de la dona, destacant la seva importància cabdal en l'educació i la transmissió de valors. Així mateix, s'explica com la mesquita ofereix consells als joves per garantir un bon comportament cívic al barri. Integració i diàleg: La comunitat subratlla que viuen de manera normalitzada, respectant les normes democràtiques i adaptant-se als horaris laborals, tot i que demanen a les administracions més vies de diàleg i reconeixement com a força social activa. "L'Islam diu que un fidel ha de respectar les normes del país on viu; no som una cultura tancada ni fosca, estem manifestant-nos cada dia en tots els llocs." Detalls de l'esdeveniment La jornada se celebrarà aquest dissabte a partir de les 18:30 h a la plaça García Lorca de Torreforta. El programa inclou: Degustació de dolços àrabs, te i cafè. Visites guiades a la mesquita en grups petits. Sessions de preguntes i respostes per resoldre dubtes dels veïns.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
El Trencanous al Teatre Metropol: Una versió del segle XXI
Una renovació tecnològica del clàssic de Tchaikovsky L'espectacle que arriba aquest dissabte al Teatre Metropol proposa una mirada totalment innovadora sobre la llegenda del Trencanous. La seva directora, Maria Graziani, explica que no es tracta d'un ballet convencional, sinó d'una fusió multidisciplinària que busca sorprendre un públic ja avesat a l'obra clàssica. Els pilars del muntatge La producció destaca per la combinació de diversos elements artístics que conviuen en harmonia: Dansa i paraula: S'atreveixen a incloure la paraula i la narració sobre la música de Tchaikovsky, mesurant acuradament la musicalitat. Cinema d'animació: L'ús d'una pantalla interactiva no funciona com un simple fons, sinó que interactua amb els ballarins al llarg de tota l'obra. Fidelitat a Hoffman: El guió aprofundeix en el conte original d'E.T.A. Hoffman, traient-ne l'essència més profunda. Interacció i complexitat tècnica Segons Graziani, el procés de creació va ser tècnicament complex, especialment a l'hora de fer que el coreògraf i els ballarins entenguessin la proposta: "Al principi la pel·lícula es menjava els ballarins, però ara ja es troben en una comunió perfecta amb la imatge." Els artistes han hagut d'aprendre a engrandir-se a l'escenari per competir amb la força visual de les projeccions, convertint-se ells mateixos en part de la pel·lícula. Un espectacle per a totes les edats L'obra està dissenyada per a un públic familiar amb múltiples lectures. Per als més petits, l'impacte visual i els dibuixos animats mantenen l'atenció, mentre que els adults poden gaudir d'una coreografia de qualitat tècnica absoluta i de la profunditat del relat original. La guia per als pares és senzilla: si un infant pot aguantar una pel·lícula de Pixar al cinema, gaudirà d'aquest Trencanous.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Crònica de la victòria del Barça a París amb Francesc Serra
Una nit històrica al Stade de France Entrevista a Francesc Serra, president del casal barcelonista de Tarragona, qui relata l'experiència viscuda durant la final de la Champions League a París contra l'Arsenal. Després d'un viatge ple d'emocions, la delegació tarragonina torna amb el títol a casa sota un ambient de celebració absoluta. Moments clau del partit Patiment extrem: La sensació dominant durant gran part de l'encontre va ser el nerviosisme, especialment amb el marcador en contra, recordant derrotes passades com les de Sevilla o Atenes. L'heroi del matx: Tot i que Eto'o va ser nomenat oficialment millor jugador, Serra destaca l'actuació de Víctor Valdés. Les seves aturades decisives van mantenir l'equip amb vida en els moments més crítics. Rectificació tàctica: Es critica el plantejament inicial de Frank Rijkaard, però es valora positivament la seva capacitat per fer canvis estratègics a la segona part que van permetre la remuntada. L'experiència de l'afició "Semblava que fóssim 60.000 persones en lloc de 20.000; l'animació no va decaure mai." L'aficionat descriu una atmosfera espectacular a les graderies i subratlla el bon comportament de l'afició anglesa, que va encaixar la derrota amb esportivitat. També es recull una anècdota dramàtica: un seguidor va patir un infart a la fila del davant durant el moment del gol de l'empat del Barça. Organització i futur del club Crítica logística: S'apunta una certa falta d'organització pel que fa a l'aparcament dels autocars dels aficionats catalans, situats massa lluny de l'estadi. Era daurada: Existeix el convenciment que el club ha entrat en una nova etapa d'èxits radicals iniciada sota la presidència de Joan Laporta i el lideratge de Ronaldinho.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Balanç judicial de Tarragona: causes penals i infraestructures
Balanç de l'activitat judicial a Tarragona (2005-2006) L'entrevista amb Antonio Carril, president de l'Audiència de Tarragona, analitza la situació de la justícia a la demarcació arran de la presentació de la memòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El panorama descrit combina un optimisme moderat en l'àmbit civil amb una preocupació creixent pel que fa a la jurisdicció penal. L'augment de la complexitat penal El punt més crític és l'increment de les causes penals, no només en volum sinó en complexitat. Carril destaca l'aparició d'una delinqüència organitzada i agressiva, especialment en robatoris a domicilis amb presència de propietaris, un fenomen que genera una gran inseguretat ciutadana. Noves demandes: Es reclama una millora dels mitjans policials i canvis legislatius per facilitar la investigació (com l'ampliació de la detenció preventiva o més facilitats en el rastreig telefònic). Efecte crida: Es detecta també un augment preocupant en casos de violència domèstica i violència juvenil. Dèficit d'infraestructures i personal La falta d'espai és un problema crònic que obliga a la dispersió dels òrgans judicials per tota la ciutat (especialment a l'avinguda Roma). Necessitat d'òrgans: Es demana la creació de nous jutjats penals a Tarragona, Reus i el Vendrell per satisfer la demanda actual. Ciutat de la Justícia: El projecte a la zona de Joan XXIII es veu amb incertesa a causa de la situació política actual i els possibles retards pel canvi de govern i negociacions amb tercers (com El Corte Inglés). "No podem enfrontar-nos amb l'actual delinqüència organitzada igual que ho fèiem amb els antics robacassets; és una delinqüència molt perillosa i preparada."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
El Vell Marí: Recerca i Conservació Marina a Tarragona
Presentació del Projecte Vell Marí El projecte Vell Marí és una iniciativa pionera de conservació i recerca marina impulsada per l'Obra Social de la Caixa en col·laboració amb la Fundació CRAM. Aquest vaixell científic, que va iniciar la seva travessia el març per les costes catalanes, té previst un viatge de dos anys pel Mediterrani i l'Atlàntic. Objectius Principals Conservació: Estudi i protecció d'espècies i ecosistemes marins amenaçats. Conscienciació: Canviar la mentalitat de la ciutadania respecte al mar, fent entendre que l'entorn és part de nosaltres mateixos. Recerca Científica: Desenvolupament de deu projectes específics amb la col·laboració de més de 15 universitats. Tasques Específiques a Tarragona Durant la seva estada al litoral tarragoní, el vaixell se centra en dues àrees de treball claus: Posidònia: Finalització de l'estudi i seguiment de les praderies de Posidonia oceanica. Aus Marines: Inici d'un estudi europeu (Soviet Life) sobre les colònies d'aus a la zona del Delta de l'Ebre. Connexió i Divulgació El projecte no només es queda al mar, sinó que busca el contacte directe amb la societat a través de: Centres de divulgació: Connexió directa amb CosmoCaixa i altres museus de la ciència per mostrar dades en temps real. Tecnologia satel·litària: Gràcies a un acord amb l'Agència Espacial Europea, es fa un seguiment exhaustiu de l'evolució del medi marí. Aliança amb pescadors: El vaixell actua com a pont entre la ciència i l'experiència dels pescadors per millorar la supervivència d'espècies capturades accidentalment. "L'entorn és part mateix de la seva vida, com pot ser un braç o una cama."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Dia Mundial d'Internet a Tarragona i xarxa de telecentres
Celebració a la Plaça Verdaguer L'episodi cobreix les activitats realitzades a Tarragona amb motiu del Dia Mundial d'Internet. La unitat mòbil es desplaça a la plaça Verdaguer, on s'ha instal·lat una carpa informativa per apropar les noves tecnologies a la ciutadania. Formació i Telecentres S'ha dut a terme l'entrega de diplomes als alumnes dels 5 telecentres de la ciutat (Sant Salvador, Bonavista, Pere Martell, carrer de les Coques i Sant Pere i Sant Pau). Els punts clau de la formació inclouen: * Alfabetització digital per a persones de la tercera edat. * Prop de 600 alumnes formats en els darrers 8 mesos. * Llistes d'espera que demostren l'alta demanda del servei. Experiències d'aprenentatge L'entrevista amb alumnes com la Maricinta i la Rosa Maria, i el seu professor Jordi, destaca el valor humà i la paciència necessària per introduir-se en la informàtica des de zero. Segons el president de la Diputació, Joan Aregio: "Les noves tecnologies cada vegada han d'estar més a prop de la gent, són una eina indispensable." Activitats i programari lliure El coordinador Manel Cuesta subratlla que l'objectiu és oferir un aprenentatge fàcil, útil i gratuït. Durant la jornada es fan tallers sobre: * Comprar per internet de forma segura. * Ús de programari lliure. * Creació de webs en 5 minuts i navegació segura.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Tarragonins a París per la final de la Champions
L'expedició tarragonina a la final de París L'episodi recull la connexió directa amb aficionats de Tarragona que s'han desplaçat a París per viure la final de la Copa d'Europa entre el FC Barcelona i l'Arsenal. S'entrevisten dos perfils diferents que comparteixen la passió pel futbol i la representació del sentiment tarragoní a l'estranger. Crònica des dels autocars de les penyes Francesc Serra, president del Casal Barcelonista de Tarragona, explica l'arribada dels dos autocars que han sortit des de la ciutat. Destaca: Un viatge cansat: Més de 16 hores de trajecte per carretera des de Tarragona. Ambient d'eufòria: Tot i que hi ha records agredolços de finals anteriors com Atenes o Sevilla, l'afició està convençuda de la victòria. Repartiment d'entrades: Les dificultats per aconseguir tiquets, havent-ne repartit només 120 entre les 30 penyes de la zona. L'aficionat «aventurer» i la promoció del Nàstic Antoni Miquel connecta des de la rodalia de l'estadi després d'un viatge complex des de Praga. La seva història és singular: Sense entrada confirmada: Ha viatjat a l'aventura amb l'esperança d'aconseguir un tiquet a preu raonable a les hores prèvies. Ambaixador del Nàstic: Després de fer-se viral per penjar una bandera a la Final Four de bàsquet, ara llueix una samarreta pròpia per promocionar l'ascens del Gimnàstic de Tarragona a Primera Divisió. La dualitat Barça-Nàstic Un dels punts clau de la conversa és la compatibilitat de sentiments. Ambdós entrevistats coincideixen que es pot ser del Barça i del Nàstic sense conflicte: "El meu cor el tinc tant del Barça com del Nàstic. Tota la vida he sigut del Nàstic i sempre he sigut del Barça. És totalment compatible." Es destaca la presència de banderes i bufandes del Nàstic a París com a mostra del gran moment que viu l'esport tarragoní.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Novetats de la VIII Edició de Tàrraco Viva
Presentació de la VIII Edició de Tàrraco Viva Les jornades de reconstrucció històrica de Tarragona celebren la seva vuitena edició del 18 al 28 de maig, coincidint amb el Dia Internacional dels Museus. Maria Mercè Martorell, tinent d'alcalde de Patrimoni, detalla un programa que creix en espais, durada i prestigi internacional. Novetats en Espais i Programació Enguany el festival s'expandeix per tota la ciutat amb canvis significatius en la seva estructura: Nous espais: S'incorporen la volta del Pallol (amb la maqueta de la Tàrraco del segle II), la Casa Castellarnau i el Museu Bíblic. Divisió del calendari: El primer cap de setmana es dedica als grups locals i el segon als grups internacionals. Exposicions al carrer: Per primera vegada, les mostres surten del Pretori cap als carrers Major i de la Cavalleria, amb la participació dels botiguers locals. Educació: El programa Juguem com jugaven els nens romans s'amplia a dos dies, esperant més de 2.000 escolars de tot Catalunya. Agermanament Històric amb Pompeia Un dels moments més rellevants d'aquesta edició és la firma oficial de l'agermanament arqueològic amb Pompeia, que tindrà lloc el divendres 26 de maig. Aquest acte simbolitza el prestigi assolit per Tarragona des de la seva entrada al grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat. "Si fa 10 anys haguessin dit que ens agermanaríem amb Pompeia, potser no ens ho haguéssim cregut, perquè és el referent del món romà." Grups Internacionals i Recreació Civil El festival continua apostant pel rigor científic i la renovació dels espectacles: Continuïtat i varietat: Tornen grups de prestigi com Ars Dimicandi (gladiadors) i Ludi Scaenici (música), però amb propostes totalment renovades. Vida quotidiana: Els grups locals presentaran recreacions de la societat civil, com un convivium (convit), un funus (funeral republicà), la manomissió d'esclaus i campanyes electorals de grafitis. Informació Pràctica La majoria d'actes són gratuïts, tot i que cal recollir invitacions a la Casa Castellarnau per controlar l’aforament. L'únic espectacle de pagament (3€) és la comèdia de Plauto a l'auditori del Camp de Mart. També es mantenen les jornades gastronòmiques Tàrraco a Taula.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
T de Teatre celebra 15 anys d'èxits al Teatre Metropol
T de Teatre: Una retrospectiva de 15 anys de carrera La companyia T de Teatre arriba al Teatre Metropol de Tarragona amb el seu nou espectacle titulat "15", una antologia que recull la seva trajectòria des dels inicis fins a l'actualitat. En una entrevista amb la integrant Marta Pérez, es repassa l'evolució del grup i l'expectació que han generat a la ciutat, on les entrades s'estan venent a un ritme frenètic. Els pilars de l'espectacle "15" L'espectacle no és només un recull de textos, sinó una peça estructurada amb entitat pròpia: * Estructura inversa: El muntatge comença amb els fragments del seu últim èxit i viatja en el temps fins a arribar als seus orígens. * Selecció de textos: Inclou 15 sketches emblemàtics d'obres com Això no és vida, Criatures, Homes i els fundacionals Contes misògins. * Lligams nous: S'han creat escenes de transició inèdites per connectar els diferents fragments i donar coherència al conjunt. L'estil inconfusible de la companyia Marta Pérez destaca que, malgrat l'evolució personal i professional, la companyia manté unes constants que el públic valora: "Aquesta mirada irònica a tot allò que ens envolta: el món de les criatures, els homes i la vida moderna." L'ús de l'humor, la ironia i la capacitat de portar situacions quotidianes i universals al límit són les claus que han permès a la companyia fidelitzar un públic molt transversal. Del teatre a la televisió i viceversa L'entrevista també aborda l'impacte de la sèrie Jet Lag, que ha donat a la companyia una gran popularitat televisiva. Tot i que molta gent jove les reconeix pels seus papers a la pantalla, Pérez subratlla que el teatre ofereix una dimensió diferent, deslligada dels estereotips de la sèrie, tot i que agraeixen el nou públic que la televisió els ha aportat.