Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1345-1368 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Entrevista a Joan Reig: Teatre, Evolució dels Pets i Futurs Projectes
Joan Reig i el vincle amb el teatre Joan Reig, bateria i membre fundador de Els Pets, ens explica la seva faceta més acadèmica i amateur vinculada al món de l'escena. Actualment, està dirigint l'obra L'Hostal de la Glòria de Josep Maria de Sagarra amb el grup La Corriola de la Pobla de Mafomet. Confessa una trajectòria de més de 25 anys fent els Pastorets a Constantí, on s'ha especialitzat en el personatge còmic del Borrego. Per a ell, el teatre amateur català té una essència especial basada en els textos d'autors com Guimerà o Sagarra. La gira de teatres: Un retorn a la proximitat L'episodi se centra en el canvi de format de la gira actual de la banda, que s'allunya dels pavellons i festes majors per abraçar espais més íntims com el Teatre Metropol de Tarragona. Professionalitat i maduresa: L'edat i l'experiència els fan valorar el fet d'acabar d'hora i poder descansar, prioritzant la qualitat sonora per sobre de la festa nocturna. Públic intergeneracional: La comoditat de les butaques ha permès recuperar antics fans que ara venen amb els seus fills, o fins i tot avis que no se sentien còmodes en l'ambient d'un concert de rock estàndard. L'amistat com a lubricant: Reig destaca que la clau de la longevitat del grup és que eren amics a Constantí abans que músics. "L'amistat fa de lubricant i evita que la sang arribi al riu quan hi ha tibentors professionals." Influències i futurs projectes El músic repassa els orígens de la banda i el panorama musical del 1985, citant influències com el pop britànic (Elvis Costello, The Police), la movida madrilenya i el poc rock en català que existia llavors (com la Companyia Elèctrica Dharma). Respecte al futur immediat: * S'estan preparant per gravar un nou disc després de festes a Girona. * El projecte es culminarà a Nashville (EUA) amb el productor Brad Jones. * Es preveu que el nou treball surti a la venda per Sant Jordi.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Merchandising i marca pròpia del Nàstic de Tarragona
Expansió de la marca Nàstic: Qualitat i Diversitat En aquesta conversa, en Lluís exposa l'estratègia del Gimnàstic de Tarragona per consolidar la seva marca pròpia a través d'una gamma de productes en constant creixement, que ja compta amb unes 200 referències. La filosofia principal del club és associar l'escut a productes de qualitat mitjana-alta, defugint d'articles de baixa gamma per garantir la satisfacció del seguidor. Varietat de productes i preus El ventall d'obsequis és molt ampli, adaptant-se a totes les butxaques i ocasions: Articles assequibles: Des d'adhesius de 0,60 €, pins i llibretes fins a records de papereria de fabricació catalana. Productes de luxe i col·leccionisme: Destaquen una moto de 125cc (l'article més car, 1.475 €), litografies numerades del Josep Guinovart i edicions limitades de vi Màgnum per l'ascens. Tèxtil i estil de vida: Samarretes de carrer, corbates de seda italiana, llenceria, rellotges i equipament tècnic que usen els mateixos jugadors. Línia infantil i salut: Productes homologats per a nadons com xumets i biberons disponibles fins i tot en farmàcies. Innovació i suggeriments L'eix d'inspiració va ser l'Athletic Club de Bilbao, pioner en marxandatge esportiu a l'Estat. Tot i que el club rep molts suggeriments artesanals (com figures de fang), es fa un triatge curós per mantenir el prestigi de la marca. "Hem decidit associar sempre la marca amb producte de qualitat. El preu ha de ser de mercat, sense que l'escut serveixi de pretext per encarir-lo artificialment." Productes estrella i campanya de Nadal Actualment, el club està immers en la campanya de regals d'empresa, amb un gran èxit dels lots gastronòmics que inclouen pernil d'Extremadura personalitzat, vi de Capçanes i cava. També és rellevant la presentació de l'agenda 20è aniversari de Tarragona Ràdio, que inclou efemèrides històriques del Nàstic en cada dia de l'any.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
150 anys de la Guàrdia Urbana de Tarragona
Celebració del 150 aniversari i vessant solidària La Guàrdia Urbana de Tarragona inicia els actes de commemoració del seu 150 aniversari (1857-2007) amb el llançament d'un calendari solidari. Aquesta iniciativa busca mostrar una cara més humana i propera del cos policial, allunyant-se dels clàssics calendaris de nus. El Calendari: Art i Solidaritat El projecte té una finalitat totalment benèfica, ja que tots els beneficis es destinaran a l'Associació Provincial de Paràlisi Cerebral 'La Muntanyeta'. Els detalls clau són: Format: S'han editat dos tipus (gran format de paret i format de taula tipus CD). Contingut: Fotografies de Manel R. Granell que combinen la tasca diària dels agents amb les seves aficions personals (música, esports, aviació). Preu i punts de venda: El cost és de 5 euros i es pot adquirir a la llibreria La Capona, a la seu de la Muntanyeta i a la mateixa caserna. Objectius del 150 Aniversari L'agent Xavier Berrio explica que la fita del 2007 no és només una celebració interna, sinó una oportunitat estratègica per a: Vincular el cos a la ciutat: Trencar la imatge negativa associada a les sancions i potenciar la figura de servei d'atenció al ciutadà. Modernització: Creació d'una nova pàgina web per a tràmits administratius i la possible obertura d'un petit museu amb material històric. Activitats: S'organitzaran campionats internacionals de futbol platja i de tir, a més de ponències tècniques. "Volem que la població valori la Guàrdia Urbana com una institució destacada i important per la ciutat." Evolució Històrica El cos va néixer el 1857 amb només 12 agents que feien tasques de vigilància i enllumenat (similars a la figura del sereno). El gran salt qualitatiu es va donar amb l'arribada de la democràcia i la creació del servei d'emergències 092, consolidant-se com la policia de proximitat que coneixem avui dia.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Experiència d'orientació i mobilitat amb bastó
L'experiència de la ceguesa: Una pràctica de mobilitat L'episodi explora els reptes i perills que afronten les persones amb ceguesa o deficiència visual en el seu dia a dia. A través d'un exercici pràctic amb antifaç, s'analitza com es realitza el procés de rehabilitació i l'aprenentatge de l'ús del bastó blanc. Principals dificultats a la via pública Obstacles alts: Són els més perillosos perquè el bastó no els pot detectar (tendals baixos, senyals o branques a l'alçada del cap). Obres sense protecció: Els forats o zones en construcció no delimitades amb tanques suposen un risc greu de caiguda. Elements invasius: Cotxes mal aparcats en passos de peons o mobiliari urbà inesperat. Tècnica i ús del bastó L'alçada del bastó: Ha de ser adequada a la persona, ja que la seva longitud depèn de la velocitat del pas i la capacitat de reacció. Agafada i moviment: El bastó s'ha d'agafar com si es donés la mà, mantenint-lo al centre del cos i fent un moviment en arc (pèndol) que cobreixi l'amplada de les espatlles. Tacte indirecte: El bastó actua com una prolongació de la mà, servint per identificar textures i canvis de nivell. "El bastó és tacte indirecte; és com la prolongació de la mà que va tocant el terra." Semàfors i tecnologia d'assistència S'explica l'ús d'un comandament a distància que activa el sistema sonor dels semàfors. Els senyals acústics varien segons l'estat: 1. Avisos lents per indicar que el sistema està actiu. 2. Avisos ràpids per indicar que es pot creuar de forma segura. Aspectes psicològics i percepció Sensació d'inseguretat: L'usuari novell experimenta una forta tensió i estrès inicial. Distorsió del temps: Sense el sentit de la vista, els trajectes semblen molt més llargs i el temps d'execució es triplica. Importància de l'empatia: S'aconsella oferir ajuda amb naturalitat i respectar els temps de la persona cega sense pressions.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Eines i rehabilitació per a l'autonomia a l'ONCE
L'acompanyament en la pèrdua de visió La visita a la delegació de la ONCE a Tarragona ens permet conèixer la tasca de la Laura Blanco, psicòloga i tècnica de rehabilitació. El seu objectiu principal és que les persones que han perdut la visió puguin tornar a ser autònomes. El procés es divideix en etapes fonamentals: Acceptació psicològica: Abans de la rehabilitació física, cal un acompanyament per assumir la nova realitat i recuperar la il·lusió. Reeducació: Aprenentatge de noves maneres de fer les tasques quotidianes. L'ús del record: Per a les persones que han vist anteriorment, la memòria visual i el tacte són aliats clau per reconèixer objectes i colors. Tecnologia i estris per a la vida diària Dins del despatx de rehabilitació trobem una gran varietat d'objectes adaptats que faciliten el dia a dia: Identificació i ordre: L'ús de l'ordre és vital. S'utilitzen identificadors de colors parlants i anelles per no separar els mitjons a la rentadora. Cuina i alimentació: Bàscules de cuina i de bany parlants, i tècniques per cuinar basades en el temps i l'oïda. Salut: Termòmetres sonors i talladors de pastilles per gestionar la medicació sense errors. Costura: Agulles d'autoenfilat (agulles de cec) que permeten fins i tot utilitzar màquines de coser. "No és tan difícil com ells s'imaginaven; en quant els dones quatre pautes i practiques, demostres que ho poden fer." Lleure i reptes pendents L'autonomia també arriba al joc amb jocs de taula adaptats (parxís, escacs, dominó) i baralles de cartes amb relleu o braille. Tot i l'èxit en l'àmbit domèstic, el text subratlla que el carrer i l'entorn urbà continuen sent el repte més gran a causa de les barreres arquitectòniques i la falta de civisme.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Anàlisi de la crisi municipal i el futur de Tarragona
Crisi de govern i inestabilitat institucional El grup municipal socialista analitza la situació de l'Ajuntament de Tarragona, destacant una decadència política fruit de quatre crisis greus en un sol mandat. Segons el portaveu, la ciutat pateix una paràlisi institucional deguda a la pèrdua de lideratge de l'alcalde Joan Miquel Nadal. Les crisis mencionades inclouen: - La dimissió d'Àngel Fernández per l'afer Terrescavades. - Les tensions internes a CiU per la successió electoral. - Les amenaces de trencament per part del Partit Popular. - La crisi interna actual del PP que afecta la governabilitat. "No és bo que un alcalde perdi el control del vehicle que és la ciutat." Projectes urbanístics i infraestructures en suspens El resum dels grans temes de ciutat revela una gestió crítica: - El Fortí de la Reina: Es demana complir la sentència ferm d'enderrocament o cessament, proposant que l'espai esdevingui un equipament cultural públic. - Pàrquing Jaume I: S'exigeix una comissió d'investigació per l'escàndol econòmic d'una obra que ha passat d'un pressupost d'1,3 a més de 16 milions d'euros. - Façana Marítima: Es denuncia que no existeix un projecte real aprovat, qualificant els anuncis previs de "cortines de fum". - POUM: Crítica a la incapacitat de l'equip de govern per aprovar la revisió del pla general després d'anys de promeses incompletes. Relacions amb la Generalitat i horitzó electoral Es defensa la gestió del govern de la Generalitat (socialista), afirmant que les inversions a Tarragona han augmentat un 37% en comparació amb l'etapa anterior. El portaveu socialista es compromet a presentar projectes consensuats en sis mesos si arriba a l'alcaldia, prioritzant els interessos de ciutat per sobre dels de partit, com en el cas de la ubicació dels Mossos d'Esquadra a Camp Clar. Finalment, es proposa un canvi d'etapa per convertir Tarragona en la veritable segona àrea metropolitana de Catalunya, apel·lant a un nou impuls social, econòmic i cultural.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
1h 19min
Vida i integració de les persones amb deficiència visual
Normalització i superació de barreres Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio, gravat a la delegació de la ONCE, explora a fons la realitat de les persones amb ceguesa o visió reduïda. El programa es centra en com aquest col·lectiu normalitza el seu dia a dia a través de la cultura, l'esport i la tecnologia. Cultura i Oci Adaptat • El teatre actua com una eina de rehabilitació emocional, ajudant a guanyar seguretat i orientació espacial. Es destaca l'obra Les Criades i el sistema Audesc per a l'audiodescripció. • En l'àmbit dels escacs, es demostra que la vista no és decisiva, ja que Tarragona compta amb campions d'Espanya que utilitzen escaquers amb relleu i rellotges adaptats. • La lectura s'ha transformat gràcies al Braille i als audiollibres en sistema Daisy, permetent l'accés a best-sellers i materials educatius. Mobilitat i Autonomia • La transició del bastó al gos guia suposa un canvi radical en la percepció de la soledat i la seguretat al carrer. Tanmateix, les ciutats encara presenten greus barreres arquitectòniques com tendals baixos o obres mal senyalitzades. • S'emfatitza la importància de les noves tecnologies i la informàtica per a la inclusió de les persones grans que perden visió en edat avançada. Sensibilització Social "No calen senyals d'identitat per sentir-nos ciutadans; l'educació de la societat és la millor eina d'accessibilitat." • Es discuteix la incomprensió que pateixen els deficients visuals parcials, que sovint són jutjats quan demanen ajuda perquè el seu entorn no percep la seva discapacitat a simple vista. • El finançament de tots aquests serveis socials prové de la venda del cupó, que reinverteix en educació, treball i solidaritat internacional.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
53'
Especial ONCE Tarragona: Cap a una Autonomia Plena
Celebració de Santa Llúcia i Tasca de l'ONCE L'episodi es trasllada a la seu de l'ONCE a Tarragona amb motiu de la vigília de Santa Llúcia. L'objectiu principal és transmetre un missatge d'optimisme i destacar la normalització de la vida de les persones amb discapacitat visual, anant més enllà de les barreres arquitectòniques per abordar les barreres mentals. El Procés d'Acollida i Rehabilitació Professionals de l'organització com la Maite (treballadora social) i el Rafa (psicòleg) detallen com s'aborda l'arribada d'un nou afiliat: • Acolliment inicial: Es combat la desinformació, ja que molta gent ignora que l'ONCE també ajuda persones amb restes de visió i no només amb ceguesa total. • Suport psicològic: És fonamental per acceptar la nova situació i les «vires del joc» que canvien sobtadament. • Treball familiar: S'assessora les famílies per evitar que el proteccionisme excessiu limiti l'autonomia de la persona. Eines i Productes Adaptats En una secció reportatjada amb la Laura Blanco, es mostren diversos materials que faciliten el dia a dia: • Identificadors de colors per a la roba. • Aparells parlants: Bàscules de bany, de cuina, termòmetres i calculadores. • Adaptacions domèstiques: Agulles d'autoficament, anelles per a mitjons i marcadors per a productes d'higiene. • Oci: Jocs de taula com el parxís, el dominó o els escacs adaptats amb relleus. "No es tracta de ser solidaris, es tracta que una persona amb discapacitat pugui tenir accés a la vida més normalitzada possible." Educació i Tiflotecnologia La integració escolar i tecnològica és un pilar clau: • Escolarització ordinària: Els nens amb ceguesa s'integren en escoles comunes amb el suport de mestres itinerants de l'ONCE i llibres transcrits al Braille. • Tiflotecnologia: La Maria Canadell explica com els lectors de pantalla i els ampliadors permeten l'accés a Internet, tot i que encara existeixen moltes barreres en pàgines web poc accessibles. • Inserció laboral: L'objectiu final de tot el procés és que l'afiliat aconsegueixi ser autònom econòmicament i professionalment, posant com a exemple futurs periodistes i advocats.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
José Luis Campana guanya el Premi de Composició Ciutat de Tarragona
José Luis Campana i l'obra premiada: Ser El compositor argentí resident a França, José Luis Campana, ha estat el guardonat de la 14a edició del Premi Internacional de Composició Musical Ciutat de Tarragona amb l'obra titulada Ser. Aquesta peça destaca per una relació innovadora entre el piano i l'orquestra, on ambdós actuen com a organismes equivalents sense que un predomini sobre l'altre, trencant amb el format clàssic del concertista solista tradicional. Influències i tècniques de composició L'obra Ser és una partitura contemporània que fusiona tradició i avantguarda: Horitzons culturals: Incorpora elements del flamenc (ritme i melodia), sonoritats asiàtiques (gongs i tams) i polirrítmies de la música africana. Tecnologia punta: Tot i ser una obra per a orquestra acústica tradicional, Campana utilitza tècniques de computació i de la música electroacústica per elaborar, multiplicar i fer mutar els materials sonors. Referents: L'autor s'emmiralla en figures com Stravinsky, Bartók o Ligeti pel que fa a l'ús d'inspiracions ètniques tractades amb rigor contemporani. La importància del guardó i l'estrena Campana, que ja havia estat jurat del premi en el passat, subratlla que el valor real del guardó no és només econòmic, sinó la possibilitat d'estrenar l'obra. "L'important dels premis és que les obres es puguin estrenar. Quan són obres grans és molt difícil per a un compositor poder escoltar-les amb una orquestra de prestigi." L'estrena mundial tindrà lloc l'estiu vinent al Teatre Auditori del Camp de Mart amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Reflexió sobre la música contemporània El compositor lamenta que les orquestres sinfòniques mundials dediquin la major part del seu repertori a autors dels segles XVIII i XIX. Advoca per una major inclusió de creadors actuals en cada concert per permetre que el públic descobreixi els seus veritables contemporanis i per evitar que la música de nova creació quedi reclosa en espais marginals.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
Inauguració de la residència geriàtrica les Alsines
Reobertura de l'antic hospital de la Creu Roja L'edifici de l'antic hospital de la Creu Roja a Tarragona, situat al carrer Maria Cristina, torna a l'activitat avui com la residència geriàtrica privada les Alsines. Després d'estar gairebé 10 anys tancat des del seu cessament com a hospital el 1996, les instal·lacions han estat completament rehabilitades amb una inversió aproximada de 12 milions d'euros. Detalls del projecte i la rehabilitació Gestió: El centre estarà gestionat per l'empresa Mayorex SL, integrada per IG Grup Sanitari i Bastón d'Oro. Infraestructura: Un edifici de 6.500 metres quadrats on s'ha conservat l'estructura, però s'ha renovat tot l'interior per adaptar-lo a les normatives vigents, guanyant en llum natural i terrasses. Impacte laboral: Es preveu la creació d'uns 90 llocs de treball (80 directes i entre 10 i 15 indirectes). Serveis i capacitat La nova residència neix per cobrir una gran demanda de places a la ciutat de Tarragona, comptant ja amb una llista d'espera de 110 persones. Les característiques principals són: Capacitat: 156 places residencials (24 hores) per a majors de 60 anys i 25 places de centre de dia. Serveis especialitzats: Unitat específica de demències, cures sociosanitàries, gimnàs i servei mèdic continu. Comoditats: Fisioteràpia, podologia, perruqueria i consultes d'especialistes al mateix centre. "S'ha tingut que adaptar a les noves normatives de residències, que són bastant exigents, i cap a aquí s'ha canviat tot." L'acte oficial d'inauguració comptarà amb la presència d'autoritats com l'alcalde Joan Miquel Nadal i el president de la Diputació Joan Arecio. El proper divendres es realitzarà una jornada de portes obertes per a tota la ciutadania.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Mort d'Augusto Pinochet: Reaccions a Tarragona
La fi de l'exdictador i el sentiment de la comunitat xilena L'episodi analitza l'impacte de la mort d'Augusto Pinochet, qui va morir als 91 anys a Santiago de Xile. Sergio Guzmán, president de l'Associació Salvador Allende de Tarragona, comparteix la visió de la comunitat xilena resident al territori sobre aquest fet històric. Una justícia que no ha arribat a temps El sentiment predominant no és només d'alegria, sinó d'una certa frustració agredolça. Guzmán destaca que: La mort ha estat biològica i no fruit d'una sentència judicial. Pinochet ha mort sense ser condemnat formalment pels seus crims i violacions dels drets humans. "La mort li va guanyar a la justícia. Ens hauria agradat que la justícia li hagués guanyat a la mort." El futur de les causes judicials Tot i que les causes criminals contra l'exdictador queden extingides amb la seva mort, Guzmán recorda que encara hi ha processos oberts que involucren la seva família directa per delictes de corrupció i malversació de fons públics, els quals haurien de seguir el seu curs. Memòria històrica i honors militars L'entrevistat expressa la seva vergonya envers aquells que encara ploren el dictador i critica que se li retin honors militars com a excomandant en cap, tot i que celebra que el govern xilè li hagi denegat un funeral d'estat. Finalment, es destaca la importància de mantenir viva la memòria de Salvador Allende i de totes les víctimes de la dictadura per evitar que la història es repeteixi.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Pilar Tortosa: Històries de la Mariquita Pérez
Presentació del llibre de Pilar Tortosa L'autora Pilar Tortosa presenta la seva darrera obra titulada Històries i més històries de Mariquita Pérez, publicada per Silva Editorial. El llibre utilitza la icònica nina com a fil conductor per explicar diversos relats personals i socials. La nina com a narradora A diferència d'un llibre històric sobre la joguina, aquesta obra és un recull de narracions on la pròpia Mariquita Pérez actua com a testimoni i narradora de les vides de les seves propietàries. Recurs literari: L'autora utilitza la nina per crear una certa distància emocional i oferir una mirada ingènua però tendra sobre realitats dures. Trajectòria de la nina: El llibre segueix el viatge de la joguina des d'una llar feliç fins a passar per mans de nenes en situacions vulnerables (hospitals, casos de maltractament) després de ser donada a Càritas. Context històric i personal L'entrevista aprofundeix en el significat cultural de la Mariquita Pérez a l'Espanya dels anys 50: Símbol d'estatus: Era una nina de cartró-pedra extremadament cara i desitjada, sovint inaccessible per a la majoria de les famílies que havien de conformar-se amb les populars pepones. L'ajuar: Es destaca la increïble quantitat de complements, des de maletes fins a uniformes escolars específics o vestits de fallera. Experiència de l'autora: Tortosa, que va treballar com a treballadora social, infon en els relats la seva experiència professional, tot i que la majoria de les històries són ficció. "De la que sent el cor en parla la boca; les històries tenen un missatge últim d'esperança contra tota esperança." Trajectòria literària de l'autora Pilar Tortosa explica la seva vinculació amb el món de l'escriptura, des de la seva formació a la Universitat Rovira i Virgili fins a la publicació d'altres obres com el Monólogo de un loco. Tot i que escriu narrativa breu, confessa tenir una novel·la pendent al calaix situada a la Barcelona del 92.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Jordi Illa i la Novel·la Nàutica: Mar de fondo
Presentació de la novel·la Mar de fondo en la regata baleares L'autor Jordi Illa i el llibreter Matías Leandro (de la llibreria nàutica Cal Matías) parlen sobre l'obra guanyadora del X Premi Nostromo, un prestigiós guardó de literatura marítima. L'obra trenca amb la tradició dominada per autors anglosaxons i proposa una narrativa nàutica autòctona i contemporània. Una trama d'intriga i mar La novel·la es presenta com un thriller que combina elements del gènere negre amb l'esport de la vela: * L'escenari: Se situa en el marc de la Ruta de la Sal, una de les regates més antigues de l'Estat que recrea el transport de sal des de les Illes Balears al segle XIX. * Els personatges: Protagonitzada per un detectiu retirat i el seu fill, qui investiguen el segrest d'una noia just abans de la competició. * Estil: L'obra inclou pinzellades gastronòmiques de cuina marinera que, segons Leandro, fan que el llibre "faci olor de mar". El món de la nàutica avui Durant la conversa, es desmitifica la idea que navegar és una activitat elitista: * Navegar s'ha popularitzat i actualment és accessible per a moltes butxaques mitjançant el xàrter o lloguer d'embarcacions. * L'autor, Jordi Illa, viu des de fa vuit anys en un vaixell, defensant els avantatges d'aquest estil de vida davant les hipoteques convencionals. "Quan et pica el mar, ja estàs condemnat per sempre, no el pots deixar."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Exposició de Barbies al Moll de Costa de Tarragona
Crònica de l'Exposició Barbie al Tinglado 4 El Port de Tarragona acull una mostra excepcional dedicada a la nina més famosa del món, oferint un recorregut detallat per la seva història i evolució estilística. L'exposició, situada al Tinglado 4 del Moll de Costa, ha generat un gran interès, batent rècords d'assistència des de la seva obertura amb un públic que abasta totes les edats. Contingut de la Mostra L'exposició es divideix en fites clau i col·leccions especials: - Col·lecció de la Casa Mattel: Més de 91 models emblemàtics que mostren l'evolució de la nina durant els seus gairebé 50 anys d'història. - Col·lecció particular de Fran Romero: Una sèrie exclusiva de Barbies vestides amb vestits reals del Carnaval de Tenerife, que van patir un retard logístic a la duana però que ja estan exposades. - Exposició Fotogràfica: Obres de David Levinthal i Michael James, artistes seleccionats per Mattel per contextualitzar la nina en entorns urbans i naturals amb un gran realisme. La Barbie com a Icona Cultural L'exposició no només és una mostra de joguines, sinó una anàlisi de la Barbie com una autèntica expressió cultural. Durant el recorregut, es poden observar: - Alta Costura: Models dissenyats per grans noms com Christian Dior, Armani, Versace i l'espanyol Pertegaz. - Homenatges al Cine: Reproduccions de personatges mítics com Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor, Scarlett O'Hara (Allò que el vent s'endugué) i personatges de les pel·lícules de Walt Disney. - Internacionalització: Models que representen diverses cultures del món (Barbie massai, tailandesa, xinesa, mexicana), denotant l'estratègia global de la marca. "És una cultura o simplement una manera de jugar al llarg del temps: el lema resumeix perfectament l'essència d'aquests 50 anys de recorregut." Detalls del Disseny Un dels aspectes més lloats és la precisió i el detall de cada peça. No només els vestits estan fets a mida amb teles de qualitat, sinó que es cuiden aspectes com el maquillatge, el pentinat i els complements (joies, bosses de mà i fins i tot sabates personalitzades). Com a curiositat, l'exposició inclou una única figura del Ken, el xicot de la Barbie, en una versió inspirada en James Bond.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
L'Excel·lència Gastronòmica de Cambrils: Estrelles Michelin
L'Alta Gastronomia a Cambrils En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es conversa amb Joan Bosch (propietari de Can Bosch) i Diego Campos (propietari d'El Rincón de Diego), els dos referents de la restauració a Cambrils que mantenen la prestigiosa estrella Michelin. Trajectòria i Pressió de l'Estrella Joan Bosch manté el guardó de forma ininterrompuda des de fa 22 anys. Per a ell, l'estrella no és una pressió externa, sinó una "forma de viure" i una recerca constant de la qualitat. Diego Campos va rebre la seva primera estrella l'any passat i confessa sentir una mica més de pressió per mantenir-la i per satisfer les expectatives del nou públic. Tots dos coincideixen que el fenomen Michelin ha canviat molt a nivell mediàtic, generant una gran expectació i un "boom" en la premsa i la televisió. Les Claus de l'Èxit: Producte i Servei Aquests restaurants no es consideren elitistes, sinó equilibrats i amb una gran relació qualitat-preu. Els pilars de la seva cuina són: 1. El Producte: Utilitat de matèries primeres de primeríssima qualitat, producte salvatge i de proximitat del mercat de Cambrils (peix i marisc). 2. L'Acompanyament: Importància de la sala, la cristalleria, la vaixella i la figura del sommelier per assessorar sobre la creixent cultura del vi. 3. L'Evolució: Pas d'una cuina marinera tradicional a una cuina de temporada més elaborada i imaginativa. Cambrils com a Capital Gastronòmica Luny de veure's com a competidors, els restauradors defensen que tenir diversos restaurants premiats a la mateixa localitat és beneficiós per a tothom. "No és competència, tot el contrari: com més estrelles tinguem, més gent vindrà a Cambrils i serem un dels pobles més importants d'Europa." Turisme i Futur S'observa un augment del turisme gastronòmic, amb clients que planifiquen viatges exclusivament per visitar aquests establiments. Malgrat l'estancament d'estrelles a la resta de la província de Tarragona, els convidats es mostren optimistes respecte a les noves fornades de cuiners joves que pugen amb força.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Tarragona Ràdio celebra 20 anys amb el llibre 'En sintonia'
Un homenatge literari a les ones tarragonines Per commemorar el seu vintè aniversari, Tarragona Ràdio ha impulsat el llibre En sintonia, una obra col·lectiva on la ràdio actua com a fil conductor. L'antologia recull vuit relats personals escrits per alguns dels autors més rellevants de les comarques de Tarragona, explorant la ràdio des de la ficció, el misteri i la nostàlgia. Els relats i els seus autors El volum ofereix una gran diversitat de perspectives i estils: Àngel-Octavi Brunet («El color de la porra»): Una història de caràcter humorístic i irònic protagonitzada pel detectiu Marma Quintos, que acaba immers en el món de les retransmissions esportives per una equivocació telefònica. Montse Palau («Video Killed the Radio Star»): Basant-se en la mítica cançó dels vuitanta, l'autora planteja un joc literari sobre el control dels mitjans de comunicació i la imatge en l'època actual. Jordi Cervera («La primera vegada que vaig matar algú va ser en somnis»): Un relat de gènere negre que ret homenatge a la periodista Iolanda García i utilitza els escenaris reals de Tarragona. Jordi Tiñena («L'Andròr d'en Trudis al balcó»): Situat durant la Guerra Civil, aquest conte explora el poder de convicció de la paraula radiofònica en un temps on no existia la televisió. Adam Manyé («Metrònom»): Una història fantàstica sobre un home amb una síndrome estranya: les paraules que ell pensa es reprodueixen immediatament a la ràdio. Francesc Valls-Calçada («Els desapareguts de Filadèlfia»): El misteri i la parapsicologia prenen força a través d'un programa nocturn que investiga experiments magnètics. Magí Sunyer («Andròmaca»): Una proposta que barreja referents clàssics de l'Ilíada amb la realitat mediàtica de les guerres actuals i el paper de la ràdio com a eina de guerrilla. Olga Xirinacs («Sota terra»): Recupera el seu personatge recurrent Jaume Rius, un home que viu al subsòl de Tarragona i es manté connectat al món exterior gràcies a la ràdio. La ràdio com a eina de l'imaginari L'obra, editada per Arola Editors, demostra que la ràdio no és només un mitjà informatiu, sinó un motor de creació artística capaç de generar mons propis. "La ràdio té la capacitat extraordinària per convèncer les persones, per fer-les viure."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
7'
La Ventafocs al Teatre Metropol de Tarragona
Presentació de l'obra: La Ventafocs (potser sí, potser no) L'actor Víctor Borràs de la companyia Teatre Nu presenta la seva darrera proposta teatral que arribarà al Teatre Metropol de Tarragona aquest proper diumenge. Es tracta d'una coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya (TNC), dirigida pel prestigiós dramaturg Josep Maria Benet i Jornet. Una visió renovada d'un clàssic universal L'obra destaca per oferir una versió del conte de la Ventafocs que s'allunya del cànon marcat per Disney o els germans Grimm. Tot i mantenir l'essència tradicional, el muntatge incorpora elements de versions menys conegudes de la cultura popular catalana i internacional. "És una ventafocs que ens fa molta il·lusió de poder explicar... l'obra deixa en mans del públic el judici final de si creu que és la ventafocs o no." Aspectes tècnics i artístics de la producció Interacció d'actors i titelles: L'espectacle compta amb tres actors que no només manipulen una desena de titelles de taula, sinó que també interactuen directament amb ells, fent avançar l'acció de manera conjunta. Públic objectiu: Tot i ser un espectacle familiar, es recomana especialment per a nens i nenes a partir de 4 anys (educació infantil i primària). Trajectòria: L'obra es va estrenar fa dos anys al TNC i, a causa del seu èxit, ha girat per tot Catalunya i recentment ha començat la seva gira per l'estat espanyol amb una versió traduïda al castellà. Informació pràctica de l'esdeveniment La representació tindrà lloc diumenge a les 19:00h dins l'espai Metropol Familiar. Les entrades tenen un preu de 4 euros per als menors de 12 anys i 6 euros per a la resta de públic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Nova clínica de reproducció assistida a Tarragona
Avenços en reproducció assistida a Tarragona L'episodi presenta la clínica EmbryoGing, el primer centre a la ciutat de Tarragona que permet realitzar tot el procés de fecundació in vitro (FIV) sense necessitat de desplaçar-se a Barcelona. Els convidats, el Doctor Pere Feliu i la biòloga Inma Saumell, expliquen el funcionament del laboratori i l'evolució de les tècniques de fertilitat. Punts clau de la intervenció: Autonomia local: La clínica disposa de laboratori propi des del novembre, oferint des de l'estimulació fins a la transferència d'embrions de forma integral a la ciutat. El procés de fecundació: Es detalla que el cicle dura uns 15 dies, incloent l'extracció d'òvuls, la fecundació al laboratori i el cultiu embrionari de 2 a 3 dies abans de la transferència a l'úter. Tecnologia d'avantguarda: Es destaca el diagnòstic genètic preimplantacional, que permet detectar alteracions genètiques abans de l'embaràs, especialment útil en dones d'edat avançada. Futur del sector: S'investiga activament en la congelació d'oòcits, una tècnica que podria estar disponible en pocs anys per a dones que desitgin posposar la maternitat per motius mèdics o personals. L'aspecte humà i emocional Els professionals emfatitzen que la proximitat no només és una qüestió logística, sinó que facilita un tracte humà més estret. Moltes parelles afronten una gran pressió emocional i, per això, la clínica compta amb suport psicològic especialitzat. "No hi ha culpables en aquest aspecte; s'ha d'afrontar com una situació de parella per trobar una solució conjunta." Finalment, s'analitza el canvi social que ha portat a retardar la maternitat fins als 30-34 anys de mitjana, un factor que ha incrementat la demanda de tècniques de reproducció assistida del 10% al 20% en l'última dècada.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Exposició de Pessebres i Diorames a Tarragona
L'Associació de Pessebristes de Tarragona inaugura la seva mostra anual L'entitat, fundada l'any 1928, presenta una nova edició de la seva tradicional exposició de pessebres al carrer Girona. Enguany, la mostra consta de 11 diorames totally renovats, on cap de les escenes coincideix amb les de l'any anterior. Aquestes obres són el resultat d'una feina minuciosa que comença oficialment després de les festes de Santa Tecla. Detalls tècnics i artístics Dimensions: Els diorames solen fer entre 1,5 i 2 metres de fons i ample, utilitzant generalment figures de 20 centímetres per als primers plans. Estils i Paisatges: Les escenes varien des de reproduccions d'espais locals com la Cartoixa d'Escaladei o carrers de Capafons, fins a paisatges exòtics com el Kurdistan. Materials: Tot i que tradicionalment s'usava el guix, actualment s'utilitzen materials més lleugers com el porexpan (suro blanc). Patrimoni: L'exposició inclou figures de gran valor, com les de l'escultor Martí Castells, que són autèntiques peces de museu. Tradició i futur de l'entitat "Volem que es parli dels pessebres de Tarragona; la nostra il·lusió és ser dels millors de Catalunya." L'entitat destaca la importància del relleu generacional, tot i admetre que actualment costa atraure el jovent per la gran oferta d'oci alternatiu. Malgrat tot, l'associació manté una activitat frenètica i ja prepara una gran trobada de pessebristes i una biennal per a l'any 2008, que convertirà Tarragona en la capital d'aquesta disciplina. Informació pràctica per a la visita Ubicació: Local del carrer Girona, Tarragona. Preu: Entrada simbòlica d'1 euro (gratuït per a menors de 7 anys) destinada a la subsistència de l'entitat i el seu lloguer. Horaris feiners: De 18:00h a 20:30h. Horaris festius: De 12:00h a 14:00h i de 18:00h a 21:00h.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Alejandro Fernández, nou candidat del PP a Tarragona
Presentació d'Alejandro Fernández com a cap de llista L'entrevista se centra en el relleu generacional dins del Partit Popular (PP) a l'Ajuntament de Tarragona. Alejandro Fernández, actual regidor de 30 anys, assumeix el repte de ser el cap de llista per a les properes eleccions municipals, substituint Francesc Ricomà, qui ha encapçalat el partit durant els darrers tres mandats. Aspectes clau del relleu polític Relleu sobtat però preparat: Tot i que l'anunci oficial s'ha fet en una setmana, Fernández explica que la voluntat de Ricomà de deixar la política local ja era coneguda internament fa mesos. Factor edat: Fernández reconeix cert "vertigen" per la seva joventut, però destaca que la seva experiència de tres anys i mig al govern i la seva trajectòria en les Noves Generacions l'avalen. Objectiu electoral: La fita principal és consolidar i millorar el nombre de vots per continuar sent decisius en la governabilitat de la ciutat, amb una forquilla d'entre 4 i 6 regidors. L'escenari polític a Tarragona L'entrevistat analitza el nou escenari que s'obre amb la marxa de figures històriques com l'alcalde Joan Miquel Nadal: "Si marxa l'alcalde, això fa que el sistema s'obri totalment... estem en un escenari completament obert on pot passar de tot." Fernández també valora altres factors: 1. Convergència i Unió: Veu una oportunitat per recuperar l'electorat de centre-dreta que votava Nadal per estabilitat però que té el seu espai natural al PP. 2. Ciutadans: Considera que el PP té prou bagatge i una oferta de gestió sòlida per no haver d'obsessionar-se amb la irrupció de noves sigles. 3. Configuració de la llista: No tanca les portes a ningú, lloant explícitament la tasca de Mercè Martorell com a regidora de patrimoni. Futur i pactes post-electorals Pel que fa a possibles pactes amb CiU, Fernández prioritza els interessos de ciutat per sobre de les dinàmiques nacionals de Catalunya. Afirma que la bona relació personal amb els candidats d'altres formacions facilitarà el diàleg, deixant enrere les crisis passades.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
La Fira de Nadal a la Rambla de Tarragona
Tradició i Novetats a la Fira de Nadal de Tarragona L'emissió radiofònica ens apropa a la trentena edició de la Fira de Nadal a la Rambla Nova, un esdeveniment plenament consolidat que atrau una gran afluència de públic. Durant el recorregut, s'analitza l'evolució del sector i la importància de mantenir les tradicions locals. Productes i Novetats del Sector Enguany, la fira destaca per la barreja entre el classicisme nadalenc i les innovacions tecnològiques: Il·luminació i Decoració: La gran novetat són les llàgrimes de llum freda (LED) que consumeixen poca energia, convivint amb les tradicionals boles de vidre i les corones de Poncetia. Arbres de Nadal: Es manté la dualitat entre l'arbre natural (amb uns 3.000 exemplars venuts) i l'artificial, que ha millorat tant la seva qualitat que ja costa diferenciar-los. Figures del Pessebre: Tot i que s'han intentat introduir caganers de polítics, el públic de Tarragona continua preferint el model clàssic amb barretina i de materials resistents per als nens. Tradicions i Identitat El reportatge emfatitza que la fira no és només un espai comercial, sinó un vehicle de transmissió cultural: "El poble que perd les tradicions perd la identitat." Activitats Escolars: Es fomenta que els nens juguin amb el pessebre i coneguin el Caga-tió. Simbologia: Es destaca l'ús del best (vèscia o muérdago) com a amulert de la sort i la venda de molsa de viver per protegir el medi ambient. Instruments Típics: La presència de la simbomba, la pandereta i les carraques per animar la gresca de les festes. Informació Pràctica La fira romandrà oberta fins al dia 24 de desembre al migdia, amb un horari comercial ininterromput de 9:00h a 21:30h. Les hores de màxima afluència solen ser a partir de les 18:30h.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Apadrinament del Teatre Metropol pel Col·legi César August
L'acte d'apadrinament del monument El programa L'Escola Adopta el Monument ha celebrat una jornada especial al Teatre Metropol de Tarragona. Uns 450 alumnes d'educació infantil i cicle superior del Col·legi César August han participat oficialment com a padrins d'aquest emblemàtic edifici modernista. L'acte ha inclòs diverses activitats culturals preparades pels mateixos infants: - Una representació teatral tipus conte sobre la simbologia de l'edifici. - Una actuació de la coral del centre escolar. - Un parlament de clausura. La figura de Josep Maria Jujol L'episodi compta amb una entrevista exclusiva a Josep Maria Jujol fill, qui ha volgut desmitificar la figura del seu pare respecte a la relació amb Antoni Gaudí: "No era deixeble de Gaudí. Va ser col·laborador de Gaudí, que és molt diferent. Col·laborador és aquell que aporta la seva pròpia obra incorporant-la a l'obra de Gaudí." Jujol fill descriu el seu pare com un artista entusiasta, una mica desordenat però molt divertit, que es va avançar a la seva època amb línies ultramodernes. També destaca la satisfacció que sentiria l'arquitecte en veure el teatre restaurat i recuperat, ja que durant una època va estar molt degradat. Impacte i futur del projecte patrimonial Maria Mercè Martorell, tinenta d'alcalde de Patrimoni, ha subratllat la importància de vincular els infants amb el futur de la ciutat a través del patrimoni. La campanya s'estén durant els cursos 2006-2007. Hi participen més de 20.000 nens de tota la ciutat. Es preveuen intercanvis amb altres ciutats del grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat com Segòvia, Eivissa o Pompeia. Per Sant Jordi es realitzarà una gran exposició amb tots els treballs realitzats per les escoles.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Sergi de los Rios: Objectius d'ERC a Tarragona
Entrevista a Sergi de los Rios: Horitzó Electoral i Actualitat Municipal L'actualitat política de Tarragona es troba marcada per la proximitat de les eleccions municipals, amb un escenari de canvi generacional i nous reptes de governabilitat. El regidor i candidat d'Esquerra Republicana (ERC), Sergi de los Rios, analitza la situació de la ciutat a sis mesos dels comicis. Objectius i Estratègia d'ERC Esquerra Republicana encara la recta final del mandat amb optimisme i ambició, fixant com a fita principal entrar al govern municipal per primera vegada en la història recent. Representació política: El partit espera passar dels dos regidors actuals a un escenari de tres o quatre, basant-se en els resultats obtinguts a les passades eleccions al Parlament. Perfil propi: De los Rios subratlla la independència del partit respecte a les directrius nacionals del Tripartit, prioritzant el programa local per sobre de les sigles. Distanciament del bipartidisme: ERC rebutja la visió de Joan Aregio (CiU) que planteja les eleccions com una tria entre CiU o Tripartit, defensant que la ciutat ha de deixar de ser "cosa de dos". Actualitat i Gestió Municipal L'entrevista repassa temes crítics de l'agenda tarragonina, on el candidat d'ERC es mostra crític però dialogant: Pàrquing Jaume I: Es reclama una total transparència i la creació d'una comissió d'investigació per esclarir les irregularitats i el degoteig d'informació oculta per l'equip de govern. Pressupostos 2007: El partit es mostra obert al diàleg. Malgrat estar a l'oposició, no descarten l'abstenció si s'arriba a acords que beneficiïn la ciutat, evitant el bloqueig sistemàtic. Façana Marítima: Es proposa un gran Pacte de Ciutat que inclogui agents econòmics, socials i tots els partits per desencallar el projecte fora de la confrontació partidista. Nous Horitzons Personals i Institucionals Sergi de los Rios anuncia que al gener recuperarà el seu escó com a diputat al Parlament de Catalunya, substituint Josep Bargalló (qui assumirà la direcció de l'Institut Ramon Llull). "Al Parlament de Catalunya pots aconseguir moltes coses per la teva ciutat... les gestions s'acceleren i van en benefici dels tarragonins." Aquesta doble responsabilitat es veu com una oportunitat per reforçar la influència de Tarragona a nivell nacional, tot i que el candidat referma que la seva prioritat absoluta és aconseguir l'alcaldia.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Previsions turístiques del pont de desembre a la Costa Daurada
Perspectives Turístiques per al Pont de la Puríssima L'entrevista a Joan Antoni Padró, portaveu de l'associació hotelera de Salou, Cambrils i la Pineda, analitza les previsions d'ocupació per al llarg pont de desembre, marcat per les festivitats de la Constitució i la Puríssima. Dades d'Ocupació i Oferta Es preveu una ocupació del 58%, una xifra significativament superior al 42% registrat l'any anterior. L'oferta hotelera actual és d'unes 14.000 places, el que representa aproximadament una tercera part de la capacitat total de l'estiu. L'augment respon a una combinació de factors: la bona distribució dels festius en el calendari, la climatologia favorable i el fet que la temporada d'esquí encara no ha començat amb força. Perfil del Visitant i Atractius "No únicament sol i platja, també hi ha PortAventura i tots els atractius que tenim en les comarques interiors." Origen: El públic és majoritàriament català, seguit de turistes de l'Aragó, el País Basc i el sud de França. Tipologia: A diferència de l'estiu (més familiar), aquests ponts atreuen molta gent jove i visitants de proximitat. PortAventura: S'ha consolidat com un motor clau gràcies a les campanyes temàtiques de Halloween i Nadal. Estratègia de Desestacionalització L'objectiu del sector és allargar la temporada per no dependre només de l'estiu. Padró subratlla que el creixement real del sector passa per augmentar l'ocupació durant els mesos d'hivern i aprofitar les festivitats escolars de Nadal.