Retorn Històric a Primera Divisió L'episodi narra un moment cabdal per al Gimnàstic de Tarragona en el seu retorn a la màxima categoria del futbol estatal. L'acció transcorre a l'estadi de Montjuïc, on el conjunt grana s'enfronta al RCD Espanyol. El Moment Decisiu Assistència Inicial: La jugada neix de les botes d'Abel Buades, que aprofita una llei de l'avantatge per generar una ocasió clara. L'Execució: Alejandro Campano rep la pilota i, amb un xut precís davant la porteria, aconsegueix batre el porter rival. Cita de la narració: "El 5 de la segona, el gol del Nàstic a primera divisió! L'ha marcat Campano!" Significat de l'Acció Aquest gol se celebra com un milenari històric per a la institució, ja que representa el primer gran impacte de l'equip a la Primera Divisió després d'anys d'absència. El marcador s'inaugura amb un 0-1 que certifica el domini tarragoní en aquell tram del partit.
Celebració històrica al Nou Estadi L'episodi es submergeix en l'ambient festiu del Nou Estadi de Tarragona per celebrar l'ascens del Gimnàstic a la Primera Divisió després de gairebé 60 anys. Tot i la tempesta sobtada que amenaça amb cancel·lar els actes, el club manté l'optimisme amb un desplegament tècnic i artístic sense precedents. Actualitat Esportiva: Continuïtat i Futur El punt clau de la jornada és la signatura de la renovació de l'entrenador Luis César, que liderarà l'equip en el retorn a la "Lliga de les Estrelles". • Estabilitat tècnica: Es confirma també la continuïtat de Quico Ramírez i Javi Bartolo, juntament amb la direcció esportiva de Jose Sicard. • Filosofia econòmica: El president Josep Maria Andreu subratlla la importància de la responsabilitat financera i l'austeritat per consolidar la categoria sense endeutar el club. • Planificació de plantilla: S'anuncia que la setmana vinent es decidiran les altes i baixes, buscant jugadors joves i amb ganes de triomfar. Pretemporada Internacional Es detallen els plans per a l'estiu: • El Nàstic farà una estada a Klagenfurt (Àustria), ciutat agermanada amb Tarragona, entre el 25 de juliol i el 5 d'agost. • Es jugaran amistosos contra equips de renom com la Sampdoria, la Lazio i el Panathinaikos. La Gran Festa Musical El podcast transmet en directe el canvi de timing degut a la pluja i l'inici de les actuacions: • Interpretació lírica de l'himne a càrrec de la soprano Alba Rosa Foraster i el tenor Agustí Mallol. • Concerts de Lax'n'Busto, Macedònia i Baetúria, amb els Pets tancant la nit. "Som de primera, i avui toca celebrar-ho amb l'afició que s'ho mereix tot."
Retrospectiva del 12 de juny de 1987 Aquest episodi reuneix diversos testimonis per commemorar el 19è aniversari de l'atemptat contra el complex petroquímic d'Empetrol (actual Repsol) a Tarragona. La conversa se centra en l'impacte social, la gestió de la crisi i l'evolució de la seguretat civil des d'aquell esdeveniment històric. Els records de la nit del caos Els convidats descriuen una situació marcada per l'espant inicial i la manca d'informació precisa: • L'impacte visual: Les flamarades eren tan intenses que es podia llegir el diari als balcons dels barris de ponent només amb la llum del foc. • La fugida massiva: Es va produir una evacuació espontània i desordenada de milers de ciutadans cap a zones com l'Albi, Andorra o el Vendrell. • L'hospital com a refugi: Molts veïns van anar a peu a l'hospital no només per urgències mèdiques, sinó buscant la seguretat d'un edifici públic que percebien com a empara. El paper crucial dels mitjans i líders veïnals En una època sense telefonia mòbil ni xarxes socials, la ràdio i la megafonia local van ser vitals: • Ràdio Fòrum: Va actuar com a nexe d'unió per a famílies disperses i per transmetre instruccions de les autoritats. • La megafonia de barri: Ángel Juárez explica com van haver d'utilitzar els altaveus dels barris per contrarestar l'ocultació d'informació de l'administració i calmar la població. "No ens podíem imaginar que era l'ETA, fins i tot pensàvem que era el GRAPO o un accident d'un avió que feia pràctiques." Crítica a la gestió actual del risc Malgrat els anys transcorreguts, els tertulians mostren preocupació per la situació actual: • Simulacres insuficients: Es critica que els simulacres sovint són només un "teatre" industrial sense participació real de les escoles ni formació pedagògica per als ciutadans. • Estudis epidemiològics: Es reivindica la necessitat de saber realment què respira la població de Tarragona sota el concepte d'impacte ambiental. • Pedagogia del risc: Jordi Bertran insisteix que cal parlar del risc amb normalitat per generar una consciència prèvia que permeti actuar millor en futures emergències.
Exploració del Parc de Nadal i les seves novetats L'episodi d'avui ens trasllada al recinte del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, la nova ubicació del tradicional parc infantil nadalenc. Amb un espai exterior ampliat que arriba als 4.000 metres quadrats, el parc ofereix una experiència molt més vasta i diversa que en edicions anteriors. Els Pavellons de les Meravelles: Un espai oníric La proposta estrella d'enguany és el projecte artístic de la companyia italiana Casa degli Alfieri, liderada per Antonio Catalano. Mitjançant set instal·lacions úniques, es convida els nens i els adults a una experiència sensorial i artística: El Pavelló dels Grans Somiadors: Un espai amb llits de fusta i coixins on els visitants poden escoltar els somnis i desitjos de personatges imaginaris. Arqueologia Imaginària: Un museu dedicat al Popolo de Bà, una civilització fictícia amb el seu propi alfabet, instruments primitius i joguines reciclades fetes amb materials naturals. Interacció i creativitat: Segons l'actor Oriol, aquesta proposta s'allunya de les atraccions de fira convencionals per buscar una connexió emocional profunda. Activitats lúdiques i oferta musical El coordinador del parc, Toni Martí, destaca l'oferta variada que inclou tant elements clàssics com culturals: Atraccions clàssiques: Fira exterior amb els autos de xoc, el tren de la bruixa, tirolines i zones de llits elàstics. Música en directe: Actuacions d'estils poc ortodoxos com el grup Don Simón i Telefunken, que utilitzen objectes quotidians (com una taula de planxar) com a instruments. Dia de la Ciutat Educadora: Una jornada especial centrada en la convivència i el civisme a través de la màgia de l'il·lusionista Estruc. "És una activitat molt diferent a tot el que s'ha vist d'animació infantil a Catalunya, una aposta que busca emocionar i aprendre alhora."
L'esport a l'antiguitat: de l'auto-superació a l'espectacle El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) presenta l'exposició temporal "Reflexos d'Apolo: Esport i Arqueologia a la Mediterrània Antiga", una col·lecció excepcional procedent del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. L'exposició explora les arrels de la competitivitat i l'excel·lència física, comparant la visió clàssica amb la contemporània: El concepte grec: Basat en l'amaterisme i la recerca de l'honor i el prestigi personal o col·lectiu. El concepte romà: Més proper a l'actualitat, centrat en el mercantilisme, els mitjans de comunicació i l'espectacle de masses. Activitats de Nadal per a infants Sota el títol "Nadal, Jocs", el museu organitza tallers per a nens i nenes d'entre 6 i 12 anys durant les vacances escolars. Aquestes activitats inclouen: Pràctiques esportives: Simulació de llançament de disc i salt de longitud amb halteris. Tallers creatius: Aprenentatge sobre com es decoraven les ceràmiques gregues. Jocs lúdics: Recreació del catabós (joc amb vi durant els simpòsiums) i curses de vigues al Circ de Tàrraco. Cultura i lectura: El Club de Lectura Històrica Es reprèn la col·laboració amb la Biblioteca Pública per al Club de Lectura. En aquesta edició, es treballarà la novel·la "Ver l'Efes i morir" de la coneguda autora Lindsay Davis, protagonitzada pel detectiu romà Marco Didio Falco. Aquesta iniciativa busca: "Fer parlar les pedres i transmetre el coneixement de la recerca històrica d'una manera planera i interessant per a tota la ciutadania." Les activitats es realitzaran durant la primera setmana de gener de l'any 2007, amb inscripció prèvia necessària per garantir la qualitat pedagògica dels tallers.
Anàlisi de l'impacte de la llei antitabac En aquesta conversa amb Josep Cervera, el president del Gremi Provincial d'Estanquers de Tarragona, es fa un repàs exhaustiu de les conseqüències reals d'un any d'aplicació de la legislació contra el tabaquisme. Tot i les previsions pessimistes inicials, les dades mostren una realitat diferent per al sector. Estabilitat en les vendes i la recaptació Contràriament a les visions apocalíptiques que auguraven tancaments massius d'establiments, el volum de negoci s'ha mantingut estable: A la demarcació de Tarragona, les xifres de vendes estan pràcticament empatades respecte a l'any anterior. A nivell estatal, la davallada ha estat només d'un 2,3%, una xifra que el sector considera insignificant. Es destaca que el tabac genera prop d'un terç del pressupost nacional mitjançant impostos, ja que el 80,2% del preu de cada cigarreta són tributs pagats per anticipat a l'Estat. Crítica al model d'implementació Cervera defensa que la lluita contra el tabaquisme hauria de basar-se en l'educació de base i no en la repressió o el càstig: "No era un tema de repressió, era un tema d'educació... si no es fa una educació de base a les crios de 4 o 5 anys, anar amb un garrot darrere de la gent no funciona." Nous dispositius de control en màquines expenedores Un dels temes destacats és l'obligatorietat d'instal·lar un comandament a distància a les màquines dels bars per evitar la venda a menors: El sector critica l'alt cost d'aquests comandaments (entre 180 i 200 euros). Es proposaven alternatives més senzilles i econòmiques com l'ús de xetons o monedes especials entregades al taulell. Hi ha preocupació per la manca de subministrament d'aquests dispositius a les portes de la seva entrada en vigor. El factor del turisme Tarragona es defineix com una zona atípica on no tot el tabac que es ven es consumeix localment. El preu de venda a l'Estat espanyol és molt inferior al de la resta d'Europa (sovint la meitat o menys), fet que provoca que molts turistes i estrangers comprin grans quantitats per emportar-se als seus països d'origen.
Guia integral sobre el foc i la pirotècnia L'expert en gestió cultural Jordi Bertran presenta el seu nou llibre, Manual sobre el foc i la pirotècnia en les festes, publicat dins la col·lecció Eines de Cultura Popular. L'obra neix com una resposta a la necessitat de la Generalitat de Catalunya de disposar d'una eina per minimitzar els riscos derivats de l'augment de sinistres en festes tradicionals. Més que un simple manual de seguretat Tot i que el llibre conté normatives i consells pràctics per a organitzadors i participants, el seu valor va molt més enllà d'un llistat d'instruccions: Inclou un profund treball etnològic que connecta el foc amb la història dels Països Catalans. Explora les tradicions des del Pirineu fins al País Valencià i les Illes Balears. Analitza el bestiari de foc (dracs, diables) i els valls parlats amb elements pirotècnics. Aborda el debat entre l'espectacle i la seguretat, posant èmfasi en el dret a la celebració cultural. El lèxic i la terminologia Un dels punts destacats és el glossari tècnic que permet al lector identificar les figures dels focs artificials, com ara les palmeres, japoneses, cucs i garlandes o cues de tigre. "Quan el risc es pot reduir, cal posar totes les eines possibles perquè es redueixi, sense que la festa hagi de desaparèixer." Tradició i legislació El llibre també tracta temes de plena actualitat, com la participació de menors d'edat en grups de foc (diables petits), defensant un equilibri entre les normatives europees i les arrels històriques de les celebracions catalanes.
Presentació de la Representació Anual El programa acull l'equip responsable de la representació del Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a la Catedral de Tarragona. L'entrevista reuneix el director Esteve Polls, l'actriu veterana Montserrat Salvador (que enguany hi participa com a espectadora) i la jove actriu Alexandra Palomo, que s'estrena en aquesta producció. Un Gir Musical i Multicultural Aquesta edició destaca per una aposta decidida pel mestissatge: • La incorporació del grup Cono Sur, que aporta música tradicional dels països andins. • L'ús d'instruments autòctons com la quena i la flauta de pa per reinterpretar el Cant dels Ocells. • Una primera part de 30 minuts dedicada a nadales de Paraguai, Argentina i el Perú. L'Essència del Text de Sagarra L'Esteve Polls, qui va conèixer personalment l'autor, explica que l'obra va ser concebuda com una diatriba contra el materialisme. La solució que proposa el text és un retorn espiritual a la puresa de la infància: "No hi ha altra solució que tornar mentalment a la infància." Estructura del Poema L'obra es divideix en diversos cants que els actors dialoguen entre ells: Cant de l'Estrella: La sorpresa davant un fenomen màgic. Cant del Rabadà: Una crítica a l'egoisme i al poder de l'home modern. El Camí: La recerca de la bondat i el camí cap al portal. Projectes Paral·lels: Montserrat Salvador a Roma L'actriu Montserrat Salvador explica la seva absència a l'escenari tarragoní a causa del rodatge d'una coproducció internacional entre la RAI i l'Institut del Cinema Català. La sèrie, ambientada al segle XVI a Calàbria, narra els orígens de la màfia vinculats als interessos comercials de l'oli d'oliva.
La situació de les reserves de sang a Catalunya El senyor Contreras explica que les festes de Nadal i la setmana posterior són crítiques per al sistema de salut català. Actualment, les reserves es troben al voltant dels 5 dies, quan el nivell òptim se situa entre els 7 i 8 dies. Les causes d'aquesta davallada són principalment tres: * La disminució de les unitats mòbils al carrer a causa dels festius (Nadal, Sant Esteve). * L'augment de les intervencions d'urgència per accidents de trànsit. * La ràpida caducitat d'alguns components com les plaquetes, que només duren 5 dies. Característiques de la donació i components No tota la sang es conserva de la mateixa manera, la qual cosa obliga a una renovació constant: 1. Plasma: Es pot congelar i guardar fins a 3 anys. 2. Globus vermells: Tenen una vida útil de 6 setmanes. 3. Plaquetes: Són el component més crític amb només 5 dies de marge. "La sang és un líquid que caduca i no hi ha possibilitat de fabricar-la artificialment." Catalunya respecte a l'OMS i altres comunitats Catalunya es troba per sota de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Mentre que l'organisme recomana 45 donacions per cada 1.000 habitants, a Catalunya la xifra és de 38. Estats com el País Basc o Navarra superen aquestes dades gràcies a una major interiorització de l'hàbit de la donació. Requisits per ser donant La majoria de la població pot ser donant si compleix uns criteris bàsics: * Tenir entre 18 i 65 anys. * Tenir un bon estat de salut general. * Superar un breu qüestionari i una revisió mèdica (pressió, pols i anèmia). Les donacions es poden fer als centres hospitalaris o a les unitats mòbils, que representen el 85% de les captures a les comarques de Tarragona.
Cultura i reflexió en els dies festius Aquest episodi especial explora com es viu el període nadalenc dins d'un centre penitenciari, posant l'accent en la creativitat dels interns, el paper fonamental del voluntariat i la crítica al consumisme a través de l'art. Relats i Creativitat Literària L'episodi destaca la participació de Jesús, un dels interns, que presenta el seu conte titulat "La cieguecita". Aquesta narració serveix com a reflexió sobre: • La solidaritat inesperada i el penediment davant la vulnerabilitat. • L'esperança en la recuperació de la salut i els miracles de Nadal. • La importància de valorar els vincles familiars per sobre dels béns materials. Decoració amb Consciència Social El David, un altre intern encarregat de l'embelliment del centre, explica com han enfocat el Nadal des d'una perspectiva de reciclatge i crítica al consum: • Han fet servir materials de rebuig (com papers de publicitat i publicacions antigues) per crear els guarniments. • Volen transmetre que el Nadal ha de basar-se en l'amor i la pau, no en la marca de la roba ni en el preu dels regals. • > "Hem volgut innovar la decoració nadalenca... fent una crítica al consumisme, perquè el Nadal no és consumisme, sinó amor i pau." La Tasca del Voluntariat En Josep, educador de cap de setmana, detalla la importància de les entitats que col·laboren de forma altruista: • El voluntariat aporta una dinàmica més relaxada i diferent de l'obligatorietat de les activitats de dilluns a divendres. • Participen entitats com la Creu Roja, joventuts universitàries i grups de diverses confessions religioses. • Aquesta interacció és vital per a la formació humana tant dels interns com dels propis voluntaris. Música i Poesia Final El programa tanca amb una actuació musical en directe d'Olga i Toni (interpretant Big Man) i una sèrie de haikus i poesies llegides per diversos interns, que tracten temes com la solitud, la naturalesa i els desitjos del cor per l'any nou.
Visió general de l'episodi En aquest programa especial de Tarragona Ràdio, realitzat directament des del Centre Penitenciari de Tarragona, s'explora la realitat de la vida a la presó durant les festes nadalenques. L'objectiu principal és apropar la institució a la societat, trencant estigmes i mostrant l'esforç de reinserció a través de la cultura, l'esport i la convivència. Temes principals Esport i integració: La visita del Gimnàstic de Tarragona L'episodi compta amb la presència de Xus Serrano, jugador del Nàstic, qui comparteix la seva experiència personal en el club i el seu debut a la Primera Divisió. Els interns participen activament fent preguntes sobre la competició contra grans equips i el valor de l'esforç. • El club realitza una donació de productes oficials al centre. • Es destaca el futbol com una eina d'unió i entreteniment per als interns. Cultura i música al centre La música té un paper central amb l'actuació en directe de l'Olga (Eil) i el Toni, professors de l'aula de música del centre. • S'interpreten temes propis com "Si te pasas por aquí" i "Tu última suerte soy yo". • L'aula de música s'encarrega d'ensenyar harmonia i cant als adults interns, centrant-se en estils com el jazz i el soul. Mediació i diversitat cultural El programa aborda la realitat multicultural de la presó a través de l'associació Amici i el programa PAIME. • El mediador Bader explica com es facilita la comunicació entre els interns estrangers i els professionals del centre. • Es ressalta la coincidència de festivitats com el Nadal i la Festa del Xai com a oportunitats d'integració. Literatura i expressió personal Els interns utilitzen la paraula per expressar els seus sentiments de penediment i esperança. • Jordi recita un relat emotiu sobre l'enyorança de la família i les tradicions perdudes. • Un grup d'interns comparteix Haikus (poemes curts d'origen japonès) sobre la natura i la llibertat. "¿Quién no daría cualquier cosa por abrir los ojos mañana y tener esa edad?" — Jordi, membre del centre.
Concert Coral a l'Església de les Carmelites El Cor Sant Esteve de Vila-seca, sota la direcció de Javier Pastrana, ofereix un concert especial per la festivitat de Sant Esteve a Tarragona. L'esdeveniment tindrà lloc a l'església de les Carmelites Descalces a les 20:30 hores, amb l'objectiu de consolidar una tradició musical a la ciutat per aquesta data assenyalada. Detalls del Programa Musical El repertori d'enguany és ambiciós i està centrat en la sonoritat del cor de noies i l'arpa: Primera part: L'obra A Ceremony of Carols de Benjamin Britten, una peça cabdal del segle XX amb poemes medievals anglesos sobre el Nadal. Segona part: Obres de Gustav Holst basades en textos sànscrits de religió hindú traduïts per ell mateix. Clou de l'acte: El concert finalitzarà amb les tradicionals Nadales. Característiques de la Formació El cor està integrat per unes 30 noies d'entre 14 i 30 anys. Segons el seu director: "No és un cor ni d'infants ni de dones, el fet de ser un cor de noies li dona una sonoritat molt característica i ideal per al programa que portem." Un Escenari amb Ànima L'elecció de l'església de les Carmelites Descalces respon a la seva excel·lent sonoritat, malgrat tenir un aforament limitat d'unes 150 persones. Segons Pastrana, l'espai és idoni per a les obres de Britten i la disposició de la comunitat religiosa ha estat clau per organitzar l'esdeveniment.
El Futbolí: Resum de la Temporada del Nàstic L'espai d'esports, conduït per Quim Pons, repassa els moments més destacats de la primera meva de la temporada del Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió: • L'esperit nadalenc: Una entrevista divertida amb els patges dels Reis d'Orient al Nou Estadi, on es demanen fitxatges i la permanència a la categoria. • Aprenentatges a la Lliga: Crònica del debut victoriós contra l'Espanyol i anècdotes sobre la música al Mestalla o la varietat de pizzes que descobreixen en els viatges. • Humor i errades: El divertit canvi de nom de l'entrenador Paco Flores (anomenat accidentalment Paco Fuentes) i les dificultats amb l'anglès en entrevistar aficionats estrangers. Nadal al Centre Penitenciari L'episodi se centra en com es viuen les festes dins la presó, destacant la humanitat i la creativitat dels interns: Decoració i Conscienciació • El David, un dels interns, explica que la decoració d'enguany es basa en el reciclatge i la crítica al consumisme excessiu. • Utilitzen materials com papers de publicitat per reivindicar que el Nadal hauria de ser "amor i pau" i no només compres. Voluntariat i Activitats • El Josep (educador) detalla la tasca de les entitats de voluntariat (com Creu Roja o la capellania) que dinamitzen els caps de setmana. • Es presenta una agenda plena d'actes: teatre, capoeira, xerrades amb la jutgessa de guàrdia i la visita de l'arquebisbe. • > "L'entusiasme és el que no perdem; podem perdre partits, però no l'entusiasme." Cultura i Música en Directe L'espai d'avui compta amb un fort component artístic protagonitzat pels propis interns: • Creació literària: Lectura de contes amb final feliç com La cieguecita i diversos haikus o poemes breus escrits pels interns. • Actuacions musicals: L'Olga Pes i el Toni Just interpreten temes de creació pròpia com Ahora Yo, Big Man i Se agotó la paciencia. • L'any de l'ascens: Es recorda que el 2006 ha estat un any històric per a la ciutat de Tarragona malgrat la situació actual de l'equip.
Celebració de Nadal des del Centre Penitenciari El programa Tarragona Ràdio realitza una emissió especial en directe des del saló d'actes del Centre Penitenciari de Tarragona. L'objectiu principal és apropar la realitat d'aquest col·lectiu a la societat i trencar la rutina dels interns durant unes dates tan assenyalades. Futbol i Identitat Local • El jugador del Nàstic de Tarragona, Xus Serrano, ha participat en una tertúlia amb els interns. • S'ha recordat el seu debut a Primera Divisió i l'ascens històric de l'equip. • El club ha realitzat una donació de productes oficials del Nàstic per al centre. Mediació Intercultural i Integració "La presó no deixa de ser més que el reflex de la pròpia societat." El programa ha comptat amb la presència del Bader, mediador de l'associació Amici, que treballa en el projecte Paime per facilitar la comunicació i la inserció social d'interns immigrants. S'han discutit aspectes clau com: • La gestió de la diversitat religiosa (com el Ramadà). • L'aprenentatge del català i el castellà com a eines d'integració. • La resolució de conflictes derivats de les barreres lingüístiques i culturals. Expressió Artística i Literària Els interns han pres un paper actiu a través de diverses mostres culturals: • Música en directe: Actuacions del grup Eil amb l'Olga i el Toni. • Contes de Nadal: Relats personals sobre la nostàlgia familiar i el desig de llibertat. • Haikus: Recital de petits poemes d'estil japonès centrats en la natura i l'esperança.
El Parc Infantil de Nadal de Tarragona estrena ubicació L'edició d'enguany del Parc Infantil de Nadal de Tarragona presenta un canvi significatiu: el trasllat al recinte firal del Palau de Congressos (tocant a l'estació de la RENFE). Carles Sala, regidor de Joventut, destaca que aquesta decisió respon a motius de seguretat, per evitar que les famílies hagin de creuar el pas a nivell del Moll de Costa, i a la voluntat de guanyar prop de 1.000 metres quadrats d'espai. Eix temàtic: La ciutat dels nens Sota el títol "La ciutat dels nens, espai de la imaginació i la creació", el parc commemora el centenari de Peter Pan. L'espai estarà estructurat com una petita ciutat amb carrers i places, fugint de la idea d'una simple acumulació de fires i apostant per una singularització educativa i cultural. Activitats destacades Els Pavellons de les Meravelles: Set carpes de la companyia italiana de Guglielmo Alfieri que fomenten la comunicació entre infants i adults. Dia de la Ciutat Educadora: El 27 de desembre es duran a terme activitats especials per presentar el projecte educatiu de la ciutat. Tradició: No faltarà la visita de l'Home dels Nassos el dia 31 de desembre. Trajectòria i balanç del regidor Carles Sala aprofita l'entrevista per fer balanç de la seva etapa al capdavant de la regidoria, recordant l'evolució del pressupost (que ara supera els 250.000 euros) i la consolidació del parc com un referent que prioritza la qualitat del servei i l'aprenentatge transversal per sobre de les grans aglomeracions. "L'èxit és que els nens, sense fer una excessiva cua, puguin gaudir de quatre o cinc activitats en un matí."
Prevenció Viària i Dispositius Policials per les Festes de Nadal L'inspector Agustí Migó, cap de l'àrea regional de trànsit dels Mossos d'Esquadra a Tarragona, detalla l'estratègia operativa per afrontar l'augment de la mobilitat durant les festes. L'objectiu principal és la prevenció de conductes de risc mitjançant un increment significatiu dels controls a les carreteres. Eixos Principals de Control Els Mossos focalitzen la seva activitat en tres pilars fonamentals: * Alcoholèmia i drogues: Es detecta un canvi de tendència on els positius apareixen a qualsevol hora del dia (migdia i matins), a causa dels àpats de celebració. * Velocitat: Vigilància tant amb radars fixos com mòbils per reduir la lesivitat dels accidents. * Seguretat passiva: Control de l'ús del cinturó i sistemes de retenció infantil. Balanç de l'Any 2006 i l'Impacte del Carnet per Punts S'observa una lleugera disminució de la velocitat mitjana i de la sinistralitat, atribuïda parcialment a l'entrada en vigor del carnet per punts i la instal·lació de nous radars. No obstant això, les dades continuen sent preocupants: * S'han registrat gairebé 5.000 positius d'alcoholèmia a la demarcació durant l'any. * Encara es detecten casos extrems, com un vehicle circulant a 207 km/h a l'AP-7. * Es manté la vigilància sobre el transport professional (furgonetes i camions) per excessos de pes i velocitat. Punts Crítics i Factor Humà L'inspector destaca que la Nacional 340 segueix sent el principal punt negre de la regió. Davant els informes del RACC sobre la perillositat de les vies a Tarragona, Migó insisteix: "El factor número u que causa i provoca accidents és el factor humà. Malgrat les deficiències de la via, el conductor ha d'adoptar la conducta adequada." Finalment, es fa una crida a la responsabilitat individual i s'agraeix la conducta exemplar de la majoria de ciutadans que compleixen les normes i faciliten la tasca policial.
Un pessebre monumental i crític a la Pineda El Pessebre de Sorra de la Pineda (Vila-seca) arriba a la seva setena edició com una proposta artística consolidada que combina el Nadal tradicional amb una forta crítica a la societat de consum. Amb la participació d'onze artistes internacionals, l'obra destaca per la seva complexitat tècnica i el seu caràcter efímer. Característiques de l'obra Dimensions: S'han utilitzat unes 360 tones de sorra neta i compactada per aixecar figures de fins a tres metres d'alçària. Artistes: Hi participen creadors d'arreu d'Europa (Irlanda, Anglaterra, Catalunya...), molts dels quals també treballen l'escultura en gel. Tècnica: La sorra es compacta mitjançant encofrats i vibradors elèctrics, permetent detalls minuciosos que resisteixen la pluja però són sensibles a l'erosió del vent. Simbologia i crítica social L'edició d'enguany utilitza les figures clàssiques per reflexionar sobre l'actualitat: Els Reis Mags: Representats sobre patinets elèctrics, carregats de colònies, mòbils i diners en lloc de l'or, l'encens i la mirra. La Sagrada Família: En una parada d'autobús, amb una estètica moderna (biberons, botes de neu i bosses de comprar). Els Àngels: Substituïts per televisors, que actuen com els nous anunciadors de la "bona nova" i generadors d'opinió. Ecologia: Un llenyetaire amb el cap petit que destrueix el seu propi hàbitat i un pessebre ple d'ovelles clonades. "És tot plegat una visió molt crítica, anticonsumisme, per fer-nos adonar que ens hem de tornar una mica més bones persones per festes i no abusar tant del consum." Informació per al visitant El pessebre és totalment efímer i el seu final està marcat pel calendari: el 7 de gener els tractors retiraran la sorra i l'obra desapareixerà. Durant els caps de setmana, s'organitzen activitats familiars com tallers de castells de sorra i dibuix per a la canalla.
Celebració de la sisena cantada de Nadales a Tarragona L'emissora connecta en directe amb la Plaça Corsini per seguir la tradicional cantada de Nadales organitzada per l'empresa municipal Espimsa. L'esdeveniment compta amb la participació de vuit escoles de la ciutat de Tarragona i s'ha convertit en una cita ineludible del calendari nadalenc local. Detalls de l'esdeveniment i participants Escoles participants: Entre d'altres, han actuat el Col·legi Aura (interpretant nadales en anglès), el Col·legi Bonavista, la Salle Torreforta i la Salle Tarragona. Activitats complementàries: A més de les actuacions musicals, els infants gaudeixen d'un esmorzar, reben regalets de material escolar i realitzen una visita pedagògica al mercat per conèixer els aliments. Incentius per a les famílies: Espimsa reparteix unes 500 hores d'aparcament gratuït per facilitar que els pares i mares visitin el mercat durant les festes. Declaracions dels protagonistes "Els fa molta il·lusió poder venir i participar del Nadal... aquesta activitat permet que tots els més petitons de les escoles puguin participar." Carme Duc, regidora d'Ensenyament, destaca la consolidació de l'acte i la facilitat que l'empresa organitzadora ofereix perquè les escoles de tots els barris hi puguin participar. Per la seva banda, Montse Tarifa, mestra del Col·legi Bonavista, explica que aquesta és una oportunitat magnífica per treure l'aprenentatge musical de l'aula i compartir-lo amb la ciutadania en un ambient festiu. L'acte finalitza amb la interpretació de peces clàssiques com El noi de la mare, posant el punt final a una jornada de convivència escolar i tradició.
La tradició com a teràpia d'estimulació L'Associació de Familiars d'Alzheimer de Tarragona organitza una celebració del Cagatió molt especial al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. Segons explica el seu president, Jaume Soler, aquesta activitat no és només una celebració nadalenca, sinó una eina de reminiscència i estimulació cognitiva que dona resultats molt positius en els pacients. Detalls de la celebració El protagonista: Utilitzen un tronc d'agarrofer amb uns 90 anys d'antiguitat. La preparació: Els malalts han alimentat el tió durant dies amb fruita i han assajat les cançons tradicionals. Els obsequis: Es reparteixen petits detalls i regals cedits per empreses i entitats bancàries, posant èmfasi en l'alegria de l'acte d'unwrapping. Un espai de convivència familiar L'acte està pensat per ser una festa inclusiva on participen: Els 12 malalts que actualment assisteixen al centre de respir. Els seus familiars, per estrènyer vincles en una època que pot ser emocionalment complexa. La ciutadania en general, incloent professionals del sector sociosanitari que vulguin conèixer aquesta metodologia de treball. "Són com nens grans que, encara que es fan grans, són una miqueta més nens cada vegada més." La realitat de les famílies al Nadal Jaume Soler descriu el sentiment de les famílies com "agredolç". Tot i que gaudeixen de la companyia, viuen amb la tristesa de veure el deteriorament progressiu del seu familiar. La clau per sobreviure a la malaltia és deixar-se ajudar i participar en iniciatives comunitàries com aquesta.
Transformació Digital de la Biblioteca Joan XXIII La Noemí Aluja, documentalista i responsable de la Biblioteca de l'Hospital Joan XXIII, explica com el centre ha evolucionat d'un model tradicional a una potent biblioteca digital. Aquest servei no només recopila recursos físics, sinó que filtra i ofereix informació d'alta qualitat a la xarxa per a professionals de la salut. Serveis i Funcions Clau Selecció de qualitat: Davant la intoxicació informativa a internet, la biblioteca actua com a filtre per garantir dades fiables i rigoroses. Assessorament personalitzat: S'ofereix suport als professionals amb menys habilitats digitals, tot i que els metges joves ja dominen aquestes eines. Recerques bibliogràfiques: Els especialistes poden delegar la cerca d'informació específica (com nous materials per a pròtesis) als documentalistes del centre. Bases de dades especialitzades: Ús d'eines com PubMed, l'equivalent al Google per a les ciències de la salut, i recursos multimèdia amb vídeos d'intervencions. Col·laboració i Futur "L'objectiu és optimitzar els professionals de la informació i els recursos que tenim subscrits perquè quanta més gent l'aprofiti, millor." Xarxa hospitalària: La biblioteca ja proveeix serveis al Pius Hospital de Valls i col·labora amb universitats com la URV i altres centres de l'Estat. Obertura al ciutadà: S'està treballant en una nova web que permetrà als pacients informar-se de manera planera i segura sobre les seves malalties. Criteris de fiabilitat: Es destaca la importància de verificar sempre la institució que hi ha al darrere d'una web i el seu grau d'actualització.
L'espera de la Grossa a Tarragona En aquesta conversa amb el loter Pere Sants, de l'administració número 1 de la Rambla Nova de Tarragona, s'analitza l'ambient previ al sorteig del 22 de desembre. Tot i que la ciutat té la fama de resistir-se al primer premi, l'optimisme es manté intacte per a l'edició d'enguany. Punts clau de la venda de loteria Exportació de la sort: Sorprenentment, el 70% de la loteria venuda en aquesta administració marxa fora de la ciutat. Molts turistes i estiuencs compren els seus números durant el juliol. Turisme de 'morbo': Gent de Barcelona, Lleida o València viatja expressament a Tarragona per comprar loteria sota la premissa que, com que mai hi ha caigut la Grossa, "tard o d'hora ha de tocar". Internacionalització: S'ha creat fins i tot una penya internacional a la República Txecoslovaca que juga números d'aquesta administració tarragonina. Supersticions i terminacions "Tarragona ens dona bastants premis petits... l'any passat es van repartir quasi 500.000 euros." Els tarragonins sovint compren loteria a l'exterior (la Bruixa d'Or, Madrid o Canàries), mentre que els de fora busquen la sort a la capital tarragonina. Encara queden els últims retalls de participacions i números abonats de fa més de 20 anys per a empreses i entitats locals. El dia del sorteig es viurà amb una barreja de rutina i esperança, esperant poder celebrar finalment el premi amb una copa de cava ben freda.
El Projecte Apeu de Carrer i la Fundació Casa l'Amic La Fundació Casa l'Amic, una entitat sense ànim de lucre ubicada al barri de Camp Clar (Tarragona), desenvolupa una labor integral amb quatre projectes principals: un centre obert per a infants, una Unitat d'Escolarització Compartida (UEC) per a joves amb risc d'absentisme, la gestió del menjador escolar del CEI Mediterrani i, el protagonista de la trobada, el projecte Apeu de Carrer. Aquest projecte, liderat pels educadors Maria Pallarés i Jordi Collado, se centra en la intervenció directa als barris de ponent, des de Camp Clar fins a Riu Clar, passant per Torreforta i La Floresta. L'objectiu és actuar com a pont entre els joves i l'administració, oferint referents positius en l'espai públic. Metodologia i Objectius de la Intervenció La feina dels educadors es basa en la constància i la presència física al carrer per generar vincles de confiança: Presència continuada: Realitzen rutes setmanals en horaris fixos perquè els joves els reconeguin com a figures de referència. Dinamització de l'espai públic: Organització d'activitats com la ludoteca de carrer, tallers de circ, capoeira i biblioteques mòbils. Detecció de necessitats: Identifiquen mancances en l'oferta de lleure i orientació laboral per a joves de més de 16 anys. Xarxa de suport: Treballen coordinadament amb serveis socials, escoles, instituts i associacions de veïns. Impacte i Realitat Social Des de l'any 2003, el projecte ha entrat en contacte amb més de 400 infants i joves. Pel que fa a la immigració, els educadors destaquen que la recepció és molt positiva i que els conflictes són sovint fruit de disputes infantils més que no pas de prejudicis estructurals. "Volem que la imatge del carrer agressiu es perdi i recuperar l'estil mediterrani de viure el carrer de manera positiva." Perspectives de Futur i Finançament Actualment, el projecte compta amb el suport d'obres socials de caixes d'estalvis i l'àrea de joventut de l'Ajuntament. L'objectiu és augmentar les hores d'intervenció i consolidar les activitats fins al juliol, portant els tallers directament on són els nois per fomentar la confidencialitat i la participació.
Estrena de la línia d'alta velocitat a Tarragona Avui marca una fita històrica per a les comarques tarragonines amb l'inici de l'explotació comercial de l'estació del Camp de Tarragona (situada a la Secuita i Perafort). El portaveu de Renfe, Antonio Carmona, i el reporter Jordi Sorinyac confirmen que la jornada s'està desenvolupant amb absoluta normalitat i puntualitat. Detalls del servei i perfil de l'usuari Freqüències: Actualment s'ofereixen 5 serveis diaris per sentit que connecten amb Lleida, Saragossa i Madrid. Preus: El bitllet d'anada Madrid-Tarragona té un cost de 65,10 €, amb un temps de viatge inferior a les 3 hores, fet que el fa molt competitiu. Perfil: Durant la setmana predomina el viatger de negocis i motius laborals, mentre que el cap de setmana s'espera un perfil més vinculat a l'oci. Previsions: S'estima una afluència d'uns 1.100 passatgers diaris, arribant al mig milió anual. Punts de millora i logística Malgrat l'èxit tècnic, s'han detectat certs aspectes a polir: Conflicte del taxi: Existeix una disputa competencial entre els taxistes de la Secuita i els de Tarragona per la gestió de les llicències al recinte. Accessos: La senyalització a la carretera N-240 es considera insuficient per als conductors que no coneixen la zona. Transport públic: Tot i haver-hi autocars sincronitzats, encara falta difusió dels horaris i millors connexions amb poblacions com Altafulla. "És un inici positiu; esperem ocupacions del 100% a primera hora del matí en els trens de negocis."
Una nova col·lecció amb gust mediterrani L'autora i docent culinària Mariona Quadrada presenta el seu nou llibre Peix, marisc i bacallà, un regal d'aigua, publicat per Cosetània Edicions. Aquest títol inaugura una col·lecció que pretén apropar la cuina del territori a tothom, combinant la tradició amb tècniques modernes. Característiques de l'obra Estètica visual: El llibre destaca per les fotografies de Josep Borrell García Pons, que aconsegueixen un realisme gairebé tàctil. L'autora subratlla que el menjar fotografiat és real i comestible, fugint dels artificis publicitaris habituals. Contingut: Inclou 100 receptes que van des de productes assequibles com la sardina fins a d'altres més exclusius com el llenguado o el rap. Equilibri nutricional: Es posa un èmfasi especial en la combinació de peix amb verdures i hortalisses, fomentant una cuina sana però saborosa. La cuina com a vehicle de comunicació Per a Quadrada, l'acte de cuinar i menjar va més enllà de la nutrició bàsica: "Per mi el menjar és un vehicle... com un transport d'afectivitat. És un altre mitjà de comunicació." L'autora defensa la cuina de casa realitzada des de zero, reivindicant que cuinar sa no requereix gaire temps (com exemplifica amb el lluç en papillot) i que és una eina fonamental per a la supervivència i el gaudi dels sentits. Tendències i docència Com a professora de cuina, Mariona observa dues tendències socials: una elitització de la gastronomia i, a l'extrem oposat, un abús dels ultraprocessats. El seu objectiu és mantenir la línia de l'entremig, facilitant que tant la gent gran com els joves puguin gaudir del plaer de cuinar receptes tradicionals i saludables sense complicacions excessives.
