Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1321-1344 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Festa d'Entitats de Tarragona: Guardons i Reconeixements
Celebració de la IV Festa de les Entitats L'Ajuntament de Tarragona i l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació organitzen la quarta edició d'aquesta celebració al Teatre Metropol. L'acte, que combina cultura i reconeixement social, té com a objectiu principal visibilitzar el teixit associatiu de la ciutat. Entitats Guardonades i Mèrits Aquest any, els reconeixements (anomenats guardons per subratllar que no és un concurs sinó un homenatge a la trajectòria) recauen en: Càritas Diocesana: Per la seva tasca històrica de 41 anys acollint col·lectius vulnerables com la gent gran, els nouvinguts i els infants en situació de pobresa. Federació de Penyes del Gimnàstic de Tarragona: En reconeixement al suport social i civil que ha acompanyat l'ascens del club a la Primera Divisió de futbol. Obsequis i Productes de Tarragona Ràdio Durant la festa es presentaran diversos elements de marxandatge local que es podran recollir posteriorment a l'emissora: Calendari de Tarragona 2007: Amb fotografies artístiques de Montse Riera. Agenda de Tarragona 2007: Una eina pràctica de format butxaca amb informació local (esports, festes, transports). La Ratolinera-Calendari: Una novetat de paper encolat que permet escriure notes i fer de base per al ratolí de l'ordinador. Detalls de l'Esdeveniment "Premiar una entitat d'aquesta mena també és sensibilitzar la resta d'entitats perquè facin coses d'aquestes." L'acte inclourà un concert nadalenc amb el sac de gemecs d'Alexe Homo i clourà amb un brindis de cava per fomentar la interacció entre les diferents associacions de la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Inauguració i primeres impressions de l'AVE al Camp de Tarragona
Balanç de la jornada inaugural de l'alta velocitat El cronista Jordi Solignac analitza les primeres hores de funcionament de l'estació del Camp de Tarragona (La Secuita-Perafort). La jornada s'ha caracteritzat per una normalitat absoluta i una puntualitat extrema, contrastant amb els retards habituals de la xarxa de Rodalies. Aspectes logístics i tarifes El Pàrquing: Tot i que avui ha estat gratuït per la manca d'inauguració oficial, s'han anunciat tarifes de 14,40 € per dia (uns 2 cèntims el minut). Existeixen abonaments mensuals per a vehicles (30 €) i motos (15 €). Preus dels bitllets: El cost del trajecte fins a Madrid se situa al voltant dels 65 € en classe turista i pot arribar als 117 € en classe club (només anar). Connexions per carretera: S'han habilitat quatre línies d'autobús operades per l'empresa Plana, amb preus que varien entre els 1,20 € (Tarragona) i els 4,60 € (Cambrils). Tanmateix, s'ha detectat una manca de senyalització eficient a les carreteres d'accés. Perfil del viatger i experiència de l'usuari Els primers passatgers han destacat la comoditat del tren respecte a l'avió, evitant els controls de seguretat feixucs i les esperes. El perfil majoritari és el de negocis o feina, tot i que també s'han registrat aficionats del món del ferrocarril que viatjaven pel plaer d'estrenar la línia. "L'avió és molt incòmode perquè has de ser-hi molt de temps abans i les mesures de seguretat arriben a ser angoixants." Conflictes oberts Existeix un conflicte diplomàtic pel servei de taxis. L’Ajuntament de la Secuita reclama més llicències pròpies basant-se en la proximitat geogràfica, mentre que actualment el servei el cobreixen taxistes de diverses poblacions mitjançant torns provisionals de la Generalitat. El consistori amenaça de portar el cas als jutjats si no se soluciona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
Inauguració del TAV al Camp de Tarragona: Polèmica i Arribada
Inauguració del tram Lleida-Camp de Tarragona L'actualitat informativa de la jornada se centra en el viatge inaugural del tren d'alta velocitat (TAV) entre Lleida i la nova estació del Camp de Tarragona, situada a la Secuita. L'acte compta amb la presència del president de la Generalitat i la ministra de Foment, en un clima d'expectació i forta vigilància policial. Conflicte per les llicències de taxi Malgrat la rellevància de la infraestructura, la jornada està marcada per la polèmica de les llicències de taxi. Els alcaldes de la Secuita i Perafort han expressat el seu profund malestar amb la Generalitat de Catalunya: Eudald Roca (La Secuita) ha anunciat possibles accions legals ja que considera que les llicències s'haurien d'atorgar mitjançant un concurs públic gestionat pel municipi. Joan Martí Pla (Perafort) ha criticat la falta d'informació i el sistema d'última hora que prioritza taxis de tot el territori per sobre dels locals. "A tot arreu és l'Ajuntament qui dona les llicències de taxi... i a la Secuita, el servei l'han de donar els taxistes de la Secuita." Detalls de l'arribada i entorn Infraestructura: Es destaca la magnitud de la nova estació i la seva singularitat arquitectònica, com la passarel·la que connecta les andanes. Accés i senyalització: Veïns i visitants critiquen que la senyalització per arribar a l'estació des dels nuclis urbans adjacents és deficient. Protestes: Tot i que el sindicat CGT havia anunciat protestes pel manteniment de les línies convencionals, la forta presència de la Guàrdia Civil ha impedit l'accés dels manifestants al recinte. L'edició culmina amb l'arribada en directe del comboi a l'estació, acompanyada sonorament per un helicòpter de vigilància, marcant un moment històric després de tres anys de l'arribada de l'alta velocitat a Lleida.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Inauguració de l'Alta Velocitat al Camp de Tarragona
Inauguració de la línia d'Alta Velocitat L'acte oficial celebra l'arribada del tren d'alta velocitat a l'estació del Camp de Tarragona, situada entre els municipis de la Secuita i Perafort. L'esdeveniment ha comptat amb la presència de destacades autoritats estatals i nacionals que han subratllat la importància d'aquesta infraestructura per al territori. Intervencions de les autoritats José Montilla (President de la Generalitat): Ha destacat que el ferrocarril és una aposta fonamental per a un transport sostenible i eficaç. Ha posat èmfasi en el trencament dels models radials obsolets i l'aposta per una "Espanya plural" connectada amb Europa. Magdalena Álvarez (Ministra de Foment): Ha refermat el compromís d'inversió i el compliment dels calendaris per fer arribar l'alta velocitat a Barcelona i a la frontera francesa. Detalls del projecte i serveis Inversió i infraestructura: S'ha revelat un increment notable del pressupost inicial a causa de dificultats tècniques, com el reforç de fons per valor de 70 milions d'euros al túnel de la Riba. L'estació ha duplicat la seva capacitat original, passant de 5 a 8 vies. Connectivitat regional: A partir de l'endemà de la inauguració, la Generalitat activarà serveis d'autobús per enllaçar l'estació amb ciutats com Tarragona, Reus, Valls i Cambrils. Objectius futurs: El pla preveu connectar les quatre capitals catalanes en alta velocitat i millorar la xarxa de Rodalies i trens regionals. "Això és l'Espanya plural, una xarxa estatal i amb vocació europea combinada amb una xarxa catalana."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Entrevista a Lluís Balart: Actualitat Política a Tarragona
Anàlisi del Mandat i Situació Política Local En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Lluís Balart, portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), repassa l'actualitat municipal a les portes de les eleccions. L'entrevista se centra en la crisi interna del Partit Popular (PP), soci de govern de l'alcalde Nadal, i com aquesta fractura afecta l'estabilitat de la ciutat. Pressupostos i Situació Financera Balart es mostra molt crític amb la gestió econòmica de l'Ajuntament de Tarragona: Endeutament excessiu: Denuncia que l'any 2006 es va recórrer a un crèdit de 30 milions d'euros sense un projecte de ciutat clar. Manca d'inversió: El consistori ha perdut la capacitat d'inversió pròpia i depèn de la despesa corrent. Intervenció de la Generalitat: Adverteix que el deute supera el límit legal del 110%, cosa que obligarà a un pla de sanejament extern. Urbanisme: Pla General i Projectes Estratègics Pel que fa al desenvolupament territorial, el portaveu expressa un fort escepticisme: POUM: Critica l'opacitat de l'equip de govern i la manca de documentació entregada a l'oposició. Façana Marítima: Lamenta la paràlisi del projecte i la falta de concreció sobre el soterrament del tren. Platja Llarga: Defensa la recuperació de l'espai natural i s'oposa a la construcció de macroaparcaments o urbanitzacions agressives. Fortí de la Reina: Advoca per complir la sentència judicial d'enderroc de les obres del restaurant i recuperar el monument per a ús ciutadà. "No hi ha millor passeig marítim que recuperar l'espai natural de la platja llarga." Perspectives de Futur i Candidatura L'entrevista conclou amb l'anunci oficial de la candidatura de Balart a l'alcaldia, amb el suport de Joan Saura. El seu objectiu és formar un govern d'esquerres a Tarragona, obrint la coalició a altres forces com Esquerra Unida i Alternativa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
El futbolí: El Nàstic ressuscita la Real Societat
Resum de la tertúlia a Tarragona Ràdio En aquesta edició de El futbolí, Jordi Sorinyac analitza la dolorosa derrota del Nàstic de Tarragona al camp de la Real Societat (Anoeta). El programa destaca el contrast emocional entre el final de la primera part, on el Nàstic guanyava, i la decepció final de perdre contra un equip que no havia guanyat cap partit fins ara. Punts clau del partit El miratge d'Anoeta: El Nàstic es va avançar amb un gol de Miguel Ángel Llera al minut 17, provocant els xiulets de l'afició local contra el seu propi equip. Ressuscita-equips: S'ha comentat amb ironia que el Nàstic s'ha convertit en un talismà invers, ja que la Real Societat no havia guanyat en 14 jornades i només havia marcat set gols en tota la temporada, fins a enfrontar-se als granes. L'efectivitat de Rubén Castro: Com a nota positiva, destaca el davanter canari, que manté una mitja golejadora espectacular de gairebé un gol cada 50 minuts. L'arbitratge: Els tertulians reconeixen, després de veure les repeticions, que l'àrbitre Pino Zamorano va errar a favor del Nàstic en no xiular un penal clar comès per David García sobre Gessuli. "Han ressuscitat a la Real que estava més morta que un conill. Som unes Germanetes de la Caritat." Anecdotari de la jornada Durant la transmissió, es van viure moments curiosos, com el seguiment en directe de la Lliga de Tunísia (el partit entre el Sous i l'Omica) per omplir els temps morts, o les apostes particulars entre els periodistes Àngel García i Quim Pons sobre el posicionament tàctic dels jugadors damunt la gespa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
17'
Campanya de recollida de joguines de Creu Roja Joventut
Campanya de recollida de joguines a Tarragona Creu Roja Joventut de Tarragona posa en marxa la seva tradicional campanya de recollida de joguines, una iniciativa solidària que ja compta amb més de 15 anys de trajectòria. L’objectiu principal és que cap infant de la ciutat es quedi sense regals la nit de Reis a causa de les dificultats econòmiques de les seves famílies. Novetat: La col·laboració de la Federació d'Unions de Botigues (FUB) La gran novetat d'enguany és l'aliança amb el comerç tradicional de la ciutat a través de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona. Les principals línies d'aquesta col·laboració són: * La recuperació de la figura d'en Maginet com a mascota del comerç local i símbol de solidaritat. * La creació d'un esplai del comerç itinerant que visitarà diversos barris i el centre de la ciutat del 22 de desembre al 5 de gener. * En aquests espais, a més de tallers i entreteniment, en Maginet recollirà personalment les joguines donades per les famílies. Requisits de les joguines i logísitica Per garantir la dignitat i el valor educatiu de la campanya, des de l'organització es recorda que: 1. Les joguines han de ser noves, perquè tots els infants mereixen rebre un regal en les mateixes condicions. 2. Han de ser joguines no bèl·liques i, preferiblement, educatives. 3. Els punts de recollida habituals segueixen actius a les seus de Creu Roja (Rambla Nova i Avinguda Andorra). "Ojalà no l'haguéssim de fer aquesta campanya, ojalà el nombre de famílies no incrementés, sinó que anés baixant." El paper fonamental dels voluntaris A partir del 27 de desembre, els voluntaris de Creu Roja Joventut intensifiquen la seva tasca per classificar i empaquetar les joguines segons l'edat i el nom de cada infant, facilitant així la feina de ses majestats els Reis d'Orient.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
L'Oratori de Nadal de Bach arriba a Tarragona
L'Oratori de Nadal de Bach: Una cita històrica a Tarragona La ciutat de Tarragona acull aquestes festes la interpretació completa de l'Oratori de Nadal de Johann Sebastian Bach, una fita musical poc habitual que es divideix en dues grans cites per la seva extensió i complexitat. L'obra, composta originalment per sis cantates destinades a dies concrets del cicle nadalenc, serà interpretada per formacions de gran prestigi. Estructura i dates dels concerts L'obra s'ha dividit en dues parts per fer-la accessible al públic, ja que l'execució sencera requeriria gairebé tres hores: Dimecres, 20 de desembre: L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) interpretarà la primera part, que inclou les cantates 1, 2 i 3, al Palau Firal i de Congressos. Divendres, 22 de desembre: Serà el torn de l'orquestra Camerata XXI i el Cor Ciutat de Tarragona, que interpretaran les cantates 4, 5 i 6 a la Catedral de Tarragona. Significat i contingut de l'obra Segons Tobias Gossmann, director de la Camerata XXI, l'oratori opera en dos nivells: 1. Nivell narratiu: Explica des del naixement de Jesús fins a l'arribada dels Reis Mags i la història d'Herodes. 2. Nivell emocional: Tracta les grandeses i incerteses humanes davant conceptes com la salvació o la mort. "És una obra on no sobra ni falta cap nota; té un dramatisme gairebé d'òpera." Una col·laboració local d'èxit Núria Francino, presidenta de l'Associació Cor Ciutat de Tarragona, destaca la singularitat que representa que una ciutat pugui produir un projecte d'aquesta envergadura amb músics i entitats locals en col·laboració amb institucions nacionals. El concert comptarà amb solistes destacats com Marta Mateu, Anna Tovella, Pep Benet i Jordi Ricard sota la direcció musical de Josep Prat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
39'
Vida quotidiana i reptes de les persones amb discapacitat visual
Normalització i reptes de la discapacitat visual L'episodi se centra en una taula rodona amb diversos membres i professionals de l'ONCE a Tarragona, on s'explora com les persones amb ceguesa o deficiència visual integren la seva condició en la vida diària. El tema central és la recerca de la normalitat: tenir feina, amics i oci com qualsevol altre ciutadà, malgrat les barreres que encara persisteixen. Venda de cupons i serveis socials • El pilar econòmic de l'organització és la venda del cupó, que permet finançar tots els serveis socials i d'autonomia. • S'estan modernitzant els quioscos amb plafons electrònics i nous productes de joc per mantenir aquesta tasca. • La feina de venedor es descriu com a dura pel gran nombre d'hores i l'exposició a la intempèrie. Cultura, Oci i Accessibilitat • Teatre Adaptat: La Rafaela explica com el teatre ajuda a guanyar seguretat i orientació espacial. Es destaca l'ús del sistema Audesc (audiodescripció) per a espectadors. • Escacs: L'equip de Tarragona és referent estatal, demostrant que la visió no és un obstacle per a l'alta competició intel·lectual. • Accessibilitat Digital: Es denuncia que moltes pàgines web oficials no estan adaptades, sent un reflex de les barreres que troben al carrer. Mobilitat: El Gos Guia vs. El Bastó • El Javier descriu el canvi radical que suposa el gos guia (Yoko) en comparació amb el bastó: de la soledat i inseguretat a una comunicació fluida amb l'entorn. • Els gossos són entrenats en centres específics de l'ONCE i tenen accés legal garantit a tot arreu, tot i que encara cal fer pedagogia en alguns establiments. "Quan vas amb el bastó vas sol, no et comuniques amb res. Amb el gos, tornes a comunicar-te amb la ciutat." Percepció Social i Discriminació • Existeix una gran incomprensió cap als deficients visuals (persones amb resta visual). Sovint la gent no entén que algú pugui caminar bé però no pugui llegir una carta d'un restaurant o el preu d'una etiqueta. • El bastó s'utilitza de vegades com a senya d'identitat per evitar conflictes o males interpretacions (com ser confosos amb gent beguda) quan xoquen amb algú. Accés a la Lectura i Educació • L'adaptació de llibres prioritza els materials educatius per a estudiants. • Existeixen sistemes sonors moderns (com el Daisy) que conviuen amb el Braille. • El Braille segueix sent essencial, però moltes persones grans prefereixen formats sonors per la pèrdua de tacte o dificultat d'aprenentatge.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Impacte del TGV a Lleida i Tarragona: Balanç i Reptes
Anàlisi de l'arribada del TGV a les comarques de Tarragona L'entrevista amb Jordi Martí, professor de la Universitat de Lleida, ofereix una comparativa detallada entre l'experiència consolidada de Lleida amb l'alta velocitat i les expectatives davant la imminent inauguració de l'estació del Camp de Tarragona (La Secuita - Perafort). El perfil del viatger i la mobilitat Basant-se en l'experiència de Lleida, s'ha definit un perfil d'usuari molt concret: * Perfil sociodemogràfic: Persona de mitja edat (uns 40 anys) amb un nivell adquisitiu mitjà-alt. * Motiu del viatge: Principalment per raons laborals i de forma esporàdica, ja que la manca d'abonaments limita l'ús diari o de commuters. * Substitució de transports: El TGV ha substituït principalment el cotxe particular. L'avió només serà un competidor directe quan la línia Madrid-Barcelona estigui completada i el trajecte duri unes 3 hores. Ubicació de les estacions: Centre urbà vs. Perifèria L'entrevista destaca una diferència fonamental en la geografia humana i urbana: 1. Lleida-Pirineus: Ubicada al centre urbà, aprofitant l'estació històrica i facilitant l'accés a peu o en transport públic. 2. Camp de Tarragona: Situada a 10 km dels nuclis urbans (Reus i Tarragona). Aquesta ubicació perifèrica fa que la intermodalitat i els serveis de pàrquing siguin crítics per al seu èxit. Impacte econòmic i turístic Tot i que no s'ha detectat un augment demogràfic espectacular, el tren actua com un revulsiu d'innovació: * Permet que empreses i consultores ubicades fora de l'àrea metropolitana estiguin connectades amb els centres de decisió. * Al Camp de Tarragona, el potencial turístic (Port Aventura i la costa) podria elevar el percentatge de viatgers d'oci per sobre del 15% registrat a Lleida. Reptes de futur i infraestructures "L'estació ha de ser un centre on s'agrupin serveis de transport que permetin desplaçar-se ràpidament del punt de sortida al de destinació." Perquè el sistema sigui plenament eficaç, el professor Martí insisteix en: * La necessitat de millorar les llicències de taxi i les línies d'autobusos regulars. * L'impuls del tramvia del Camp de Tarragona per connectar l'aeroport de Reus, la costa i l'estació d'alta velocitat. * La comprensió de les tarifes: el TGV és ideal per a distàncies d'entre 150 i 600 km, però per a trajectes curts com Tarragona-Barcelona, el tren convencional continua sent més competitiu pel seu preu.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
I Setmana Cultural del barri de Torreforta
L'entrevista a l'Andrea Sunyer, tècnica del Pla Comunitari de Torreforta, detalla la posada en marxa de la primera edició de la Setmana Cultural d'aquest barri tarragoní. Aquesta iniciativa sorgeix de la necessitat de coordinar i enfortir el teixit associatiu local, ja que, tot i la gran quantitat d'entitats existents, sovint treballaven de manera aïllada. Característiques de la Setmana Cultural Dates: Del dissabte 16 al dissabte 23 de desembre. Objectiu: Fomentar la xarxa associativa i donar visibilitat a les entitats del barri. Activitats destacades: Cant de nadales i xerrades sobre el Nadal (Club Siurana). Esport solidari: Partit de bàsquet de l'ADT amb recollida d'aliments per al banc d'aliments. Formació i salut: Tallers sobre drogues i sexualitat per a joves (Actua-Salut). Integració cultural: Degustació de productes marroquins organitzada per l'Associació Cultural Islàmica. Cultura popular: Cercavila de nanos i gegants, exposició de pessebres i el tradicional cagatió. El paper del Pla Comunitari Andrea Sunyer explica que el Pla Comunitari és una eina clau per ajudar en la gestió administrativa de les associacions i per impulsar projectes transversals que millorin la qualitat de vida a la zona de Ponent. Entre les seves funcions destaquen: 1. Assessorament en subvencions: Donar suport a entitats amb pocs recursos de temps o coneixements tècnics. 2. Projectes de suport familiar: Espais com la Bebeteca o Creixen en Família per a l'orientació psicopedagògica de pares i mares. 3. Difusió: L'ampliació de la revista Tribuna de Ponent fins a 4.000 exemplars per informar sobre els serveis i el comerç del barri. "El positiu seria també englobar tot Ponent; el problema és que abarcar tots els barris és quasi impossible per la gran quantitat d'entitats que hi ha."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
2006-12-15 PETITA HISTORIA DE TARRAGONA
Celebració i Memòria Històrica de Tarragona Ràdio En aquest programa especial des de Casa Canals, es commemoren els 20 anys d'història de l'emissora municipal, repasosant des dels seus orígens precaris fins a la seva consolidació com a servei públic de referència a la ciutat. Els inicis: Precarietat i Entusiasme Mitjans tècnics: L'emissora va començar amb un equipament molt bàsic: dos plats, una platina simple i pocs micròfons. Localització: Les primeres instal·lacions eren a la planta superior del Mercat Central, un espai compartit amb l'assistència social on nens i veïns interrompien sovint les emissions. Anècdotes de carrer: S'evoca l'època en què les retransmissions d'esdeveniments com la Cavalcada de Reis es feien des de cabines telefòniques públiques, utilitzant monedes per mantenir la connexió amb l'estudi. Evolució i Identitat de l'Emissora Transformació tecnològica: El pas de les monedes a les unitats mòbils i el control digital marca el canvi més significatiu de les dues dècades. Eclecticisme musical: En els primers anys no hi havia una línia editorial clara; es podia passar de la música clàssica al heavy metal en només una hora. Valor humà: Per sobre de la tècnica, els protagonistes destaquen l'amistat i la xarxa de col·laboradors que han format part de la ràdio. Moments Clau de la Ciutat L'emissora ha estat testimoni directe de la història tarragonina, destacant fites com: 1. L'atemptat d'ETA a la Petroquímica (1987). 2. El canvi d'alcaldia el 1989 amb Joan Miquel Nadal. 3. Les inundacions del Francolí (1994). 4. La declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat (2000). 5. L'ascens del Nàstic a Primera Divisió (2006). "Tarragona Ràdio s'ha convertit en la ràdio de la ciutat, en la ràdio de referència, i així ho entenen els tarragonins."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
El clàssic pessebre dels Xiquets de Tarragona
El Pessebre dels Xiquets: Una tradició de 15 anys El pessebre de la Colla Castellera Xiquets de Tarragona, ubicat al carrer Santana número 1, s'ha consolidat com una fita indispensable del Nadal tarragoní. Amb una esperança de visita de prop de 15.000 persones, aquesta edició celebra el seu quinzè aniversari. Característiques i elaboració Es tracta d'un pessebre popular artístic de 38 metres quadrats que destaca per la seva qualitat i detallisme: * Originalitat: Cada any es crea una composició totalment nova des de zero; mai es repeteix el disseny de l'any anterior. * Materials: S'utilitzen elements naturals com molsa, pedres (més de 3.500 quilos) i suro per recrear paisatges mediterranis. * Artesania: Compta amb figures de pessebristes de renom com Martí Castells, Carlos Delgado i peces d'Olot. Inclou mecanismes de moviment i efectes d'aigua. * Equip: Un grup de 10 persones treballa intensament durant més de dos mesos per al muntatge. Horaris i obertura El pessebre es pot visitar fins al 7 de gener en els següents horaris: * Feiners: De 18:00 a 21:00 h. * Dissabtes i diumenges: De 12:00 a 14:00 h i de 18:00 a 21:00 h. * Dia de Nadal: Obertura especial a les 19:30 h per permetre les sobretaules familiars. "Aquest pessebre té una cosa: és un pessebre popular... l'important és la il·lusió amb què ho fem, i aquesta il·lusió es transmet." Sorteig i col·laboració L'entrada és gratuïta, però s'ofereix la possibilitat de col·laborar mitjançant la compra d'uns calendaris (1€). Amb aquests es participa en el sorteig d'una composició de figures de Nadal de palillo (fetes a mà, no de motlle) d'alt valor artístic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
25'
Expulsió del PP i futur del Grup Mixt a l'Ajuntament
Context de l'expulsió i tràmit administratiu L'episodi aborda la situació política a l'Ajuntament de Tarragona després que els regidors Maria Mercè Martorell i Esteve Ortiz hagin estat expulsats del grup municipal del Partit Popular (PP). Els protagonistes expliquen que la seva decisió de donar-se de baixa de l'afiliació del partit va ser un acte de lleialtat personal cap a Francesc Ricomà i una tornada a la seva condició original d'independents. La creació del Grup Mixt • El tràmit formal d'expulsió es realitzarà el dilluns següent a la seu del grup municipal del PP. • En ser una expulsió i no un abandonament voluntari, passaran a formar el Grup Mixt en lloc de quedar com a regidors no adscrits. • Martorell exercirà com a portaveu i Ortiz com a portaveu adjunt. Impacte en l'organització municipal Tot i el canvi de grup, els regidors asseguren que la governabilitat de la ciutat no perilla: • Mantindran el seu suport a l'equip de govern actual (CiU i PP) fins al final del mandat al maig. • Les seves competències en Patrimoni i Relacions Ciutadanes no variaran. • A nivell tècnic, l'Ajuntament haurà de reorganitzar la presència de portaveus a les comissions informatives i la Junta de Portaveus, passant de cinc a sis grups representats. Relacions personals i futur polític Els interlocutors expressen la seva sorpresa per la repercussió mediàtica i la reacció del partit: "No hi ha hagut transfuguisme, no ens hem passat a cap grup, sinó que la nostra baixa d'afiliació ens retorna a la independència." Perspectives per a les eleccions de maig • Esteve Ortiz: Manifesta la seva ferma intenció de deixar la política municipal per centrar-se en el seu projecte professional a la Confraria de Pescadors. • Maria Mercè Martorell: No tanca cap porta. Malgrat la rumorologia que l'ubica en diverses llistes, afirma que no ha rebut trucades formals, tot i que no descarta la possibilitat d'una candidatura independent i marcadament tarragonina si detecta un espai buit en l'oferta electoral actual.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Activitats de l'Escola de Música de Tarragona per Nadal
L'Escola Municipal de Música celebra el Nadal a tota la ciutat L'entrevista a Tarragona Ràdio amb la regidora d'Ensenyament, Carme Duc, i la responsable de música, Àngels Torres, desgrana l'extens programa d'activitats musicals previstes per a les festes nadalenques. Es destaca la consolidació de l'Escola de Música com un projecte d'abast ciutadà que va més enllà del centre històric. Principals activitats i audicions El calendari és ple de cites en viu per mostrar el treball dels alumnes: Concerts de l'escola del carrer Armanyà: Després del tradicional concert al Teatre Metropol, continuen les audicions individuals i de grup del 18 al 21 de desembre a partir de les 18:00h. Audicions als barris: Per potenciar la descentralització, s'han programat concerts als centres cívics de Sant Salvador, Sant Pere i Sant Pau, Torreforta i Bonavista durant tota la setmana a les 18:30h. Cantada de Nadales amb Espimsa: El dimecres dia 20, la Plaça de la Corsini (Mercat Central) acollirà una gran cantada escolar. Pessebres municipals: El dissabte 23 s'oferiran cantades al Passeig de les Palmeres (12:00h) i a Torreforta (13:00h). Expansió educativa i nous projectes Les responsables han subratllat que la música s'entén com un bé social i un dret per a tothom. En aquest sentit, s'han presentat novetats importants: Projecte Picantarols: Introducció de la música a vuit llars d'infants municipals per treballar el ritme en edats primerenques. Educació Especial: S'amplia la col·laboració amb centres com La Muntanyeta, Sant Rafael i L'Estela. Nous instruments als barris: A l'oferta de saxo, guitarra i violí, s'hi suma la bateria/percussió i la previsió d'incorporar el violoncel el curs vinent. Homenatge a l'esforç familiar Es fa un especial reconeixement a la denominada "síndrome de Nadal", que afecta mestres, alumnes i, sobretot, a les famílies. "Jo faria un homenatge als pares, perquè han de fer mans i màniques per complir la il·lusió del seu fill i assistir a tots els actes." Finalment, s'ha felicitat la coral de l'Escola La Salle de Torreforta, seleccionada finalista per actuar al Monestir de Montserrat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Construcció del Pessebre de Torreforta
Preparatius del Pessebre de la Brigada a Torreforta Entrevista realitzada a l'Enric Roca, cap de magatzem de la brigada municipal de Tarragona, sobre les tasques de construcció d'un dels dos pessebres monumentals de la ciutat. Enguany, el pessebre se situa al barri de Torreforta, concretament al costat de l'Institut Municipal de Serveis Socials, en un recinte que busca integrar-se amb l'entorn de la masia històrica. Espais i Elements Destacats El projecte destaca per la seva gran envergadura i varietat d'ambients: El medi aquàtic: Un llac de gairebé 100 metres quadrats amb un sistema de recirculació d'aigua. Presentarà dos espais: una zona d'alta muntanya amb cascades i una zona de ribera amb canyissos. Animals vius: S'instal·larà un corral amb animals de granja com cabres i possiblement un ruc, elements que solen ser el gran atractiu per als infants. El Naixement: A diferència dels pessebres tradicionals, enguany es recrearà un rafal (cobert) de fusta amb teules per no desentonar amb l'arquitectura de la masia de Torreforta. Vegetació autòctona: Es plantaran arbres reals com garrofers i oliveres velles en testos, a més de crear un petit hort educatiu amb els noms de les plantes. El Treball de la Brigada Un equip d'unes 30 persones, que inclou fusters, serrallers, paletes i xofers, treballa intensament per tenir-ho tot a punt. "Cada matí fem una fotografia per veure l'evolució; al final, sembla una animació de dibuixos animats de com l'espai es transforma completament." Les figures utilitzades són de l'antiga empresa El Arte Cristiano d'Olot, reconegudes per la seva gran qualitat i mida considerable. Com a tradició, la figura del Caganer estarà amagada entre els detalls del paisatge perquè els visitants la busquin.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
L'arribada de l'Alta Velocitat al Camp de Tarragona
El repte de la nova Estació del Camp de Tarragona L'entrevista a Tarragona Ràdio amb els alcaldes de La Secuita (Eudal Roca) i Perafort (Joan Martí Pla) desgrana els detalls de la imminent posada en marxa de l'estació d'alta velocitat. El focus principal recau en la signatura d'un conveni amb Adif després de quatre anys de tenses negociacions per garantir serveis bàsics que encara estaven pendents. Punts clau del conveni amb Adif El conveni aborda mancances estructurals crítiques que l'estació patia poc abans de la seva obertura: Subministrament d'aigua: Es garanteix l'aigua potable els 12 mesos de l'any mitjançant una nova canonada connectada al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i als pous municipals. Gestió de residus: Es regula el tractament d'aigües residuals i la seva canalització fins a un punt d'abocament autoritzat, evitant problemes ambientals en terrenys veïns. Seguretat i Autoprotecció: S'estableix un protocol d'actuació en cas d'alarma química (per la proximitat a la indústria) o d'incendi forestal. Comissió de seguiment: Es crea un òrgan paritari i rotatiu per supervisar el conveni i futures ampliacions de l'estació. Deficiències en accessos i mobilitat Malgrat la satisfacció pel conveni, els alcaldes expressen una vinyeta crítica sobre la gestió de la Generalitat en matèria d'infraestructures: "Comencem una estació del segle XXI amb els mateixos accessos del segle XIX." Els representants municipals denuncien que: 1. Les carreteres estan col·lapsades i no s'han executat els desdoblaments ni les autovies promeses (com l'A-27 o la de Sant Ramon). 2. El transport públic (autobusos) a pocs dies de la inauguració encara no està adjudicat i deixa pobles veïns sense parade. 3. Hi ha un conflicte obert per les llicències de taxi, ja que el municipi de la Secuita només en té dues, xifra totalment insuficient per als milers de passatgers previstos. Impacte territorial i urbanístic L'arribada de l'AVE ja ha provocat una forta pressió urbanística i un augment considerable del preu del sòl. Els alcaldes miren de gestionar aquest creixement mantenint la identitat dels seus municipis davant l'atractiu de viure a pocs minuts de Barcelona o Madrid.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3'
Dansa i música russa tradicional a Tarragona
L'espectacle de la dansa i música russa El contingut descriu l'arribada d'una destacada formació artística que presenta un repertori basat en la dansa i música tradicional d'estil rus i d'Europa de l'est. L'espectacle destaca per la seva espectacularitat i la inclusió de peces clàssiques molt conegudes. Característiques de l'espectacle Repertori variat: Inclou peces emblemàtiques com Kalinka, Ulls Negres, i danses temàtiques com la del soldat o els mariners. Composició del grup: Tot i la confusió habitual, la formació no és exclusivament masculina; compta amb dones tant al ballet com a l'orquestra, mostrant una evolució de la tradició. Acrobàcies: Un dels punts més forts són les impressionants habilitats físiques dels ballarins. Gira i presentació a Catalunya L'espectacle és apte per a tots els públics i es troba en plena gira internacional: Estrena a Tarragona: El divendres es presenta un programa totalment renovat amb números que encara no s'han vist a la zona. Continuïtat: Després de Tarragona, la companyia actuarà a Barcelona i continuarà la seva ruta per l'estat espanyol i Itàlia. Sorpreses: Segons fonts de la producció, la gira inclou moltes sorpreses respecte a visites anteriors. "És un espectacle molt amé, molt divertit i és per a tota la família."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
La Guerra Civil a la Canonja: Memòria i Rereguarda
Presentació de l'obra 'Una guerra a les nostres vides' El programa de Tarragona Ràdio presenta el nou llibre de Juan Borràs, titulat 'Una guerra a les nostres vides, biografia d'un poble a la Catalunya rural'. Es tracta del primer volum d'una trilogia editada pel Centre d'Estudis Canongins Pons de Castellbí, que busca documentar la Guerra Civil i la postguerra des d'una perspectiva local i humana. Estructura del projecte històric El projecte global es divideix en tres etapes clau: * Primer volum (actual): Centrat en la rereguarda (1936-1939), tractant temes com els refugiats, els bombardejos i el paper crucial de les dones i els nens. * Segon volum: Dedicat als fronts de l'Ebre i del Segre (previst per al 2007). * Tercer volum: Enfocat en la postguerra. Metodologia i valor testimonial L'autor ha dedicat tres anys a una recerca intensa que combina l'arxiu documental amb la memòria oral: * S'han realitzat 110 entrevistes a testimonis directes, capturant vivències que d'una altra manera s'haurien perdut amb el pas del temps. * L'obra aposta per la microhistòria, posant noms i cognoms a les situacions viscudes a la Canonja per reflectir una realitat aplicable a tot el món rural català. * El llibre manté un caràcter bilingüe, respectant la llengua original de l'autor (castellà) i dels entrevistats (català/castellà) per garantir la màxima fidelitat i naturalitat. Objectius del llibre "Cap política pot justificar una guerra, però cap guerra pot justificar a qualsevol preu una pau." L'obra no busca la neutralitat asèptica, sinó un equilibri històric que fuig de l'apassionament ideològic per oferir un relat coherent. Es posa un èmfasi especial en com la guerra es va perdre a la rereguarda i en la duresa de la vida quotidiana per a aquells que no estaven al front.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Visita a la sabateria Pass a Pass del carrer August
Concurs i proximitat a Tarragona Ràdio En aquesta edició del concurs de l'Aviatí, la unitat mòbil de Tarragona Ràdio es desplaça al cèntric carrer August. L'objectiu és que els oients endevinin quin establiment de confiança estan visitant a partir de pistes sonores i descripcions de l'entorn, que actualment es troba en la fase final d'unes llargues obres de peatonalització. Les pistes del dia Ubicació castigada: El carrer ha patit mesos d'obres que han afectat el comerç local. Producte especialitzat: Calçat resistent per a infants (canalla estrelera) amb soles cosides i reforçades. Relació directa: El nom del negoci defineix perfectament l'acció que es fa amb el producte que venen. Productes del Nàstic: L'establiment disposa de marxandatge oficial del Club Gimnàstic de Tarragona. Resolució del concurs i atenció al client Després de diversos intents fallits per part de l'audiència, l'oient Montse Leandro ha identificat correctament la sabateria Pass a Pass, situada al carrer August número 18. Durant la conversa, s'ha destacat l'amabilitat de la Rosa i la Sònia, les responsables de la botiga, subratllant que el tracte personalitzat és el valor afegit del comerç de proximitat. "L'important és que el client marxi content; a vegades el calçat no és només una peça necessària, sinó també un bon regal de Nadal." Tendències en calçat La Rosa ha explicat que actualment la moda és molt versàtil, permetent tant puntes rodones com quadrades o talons de diverses altures. Tot i que l'establiment se centra en calçat femení i infantil, ofereixen una àmplia gamma de dissenys que s'adapten a totes les edats, des d'adolescents fins a gent gran.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
20 anys de Ràdio Sant Pere i Sant Pau i els Premis Micro
Commemoració de les dues dècades de l'emissora de barri L'entrevista a l'Eduard García Castells, director de Ràdio Sant Pere i Sant Pau, se centra en la celebració del 20è aniversari de l'emissora i el lliurament dels tradicionals Premis Micro. Durant la conversa, es fa un repàs a la història de l'estació, des dels seus inicis precaris fins a consolidar-se com una escola de ràdio de referència a Tarragona. Una filosofia basada en el voluntariat i la formació L'emissora destaca per la seva labor social i formativa al barri: - Escola de ràdio: Han passat més de 1.500 col·laboradors per les seves instal·lacions, molts dels quals han fet el salt a mitjans nacionals. - Projecte comunitari: Malgrat les limitacions de material inicials, han mantingut el compromís d'implicar totes les entitats de la zona. - Requisits de participació: Els col·laboradors han de realitzar un curset tècnic i presentar un guió estructural abans de sortir a l'aire. Guardonats dels Premis Micro 2006 Aquest dissabte se celebra el sopar de lliurament dels premis, que enguany reconeixen diversos àmbits: 1. Mitjans de comunicació: El programa matinal de Tarragona Ràdio, el Diari de Tarragona i la revista local El Diablet. 2. Entitats i serveis: Protecció Civil, pel seu servei abnegat, i el col·legi La Salle, en el seu centenari. 3. Esport: El Nàstic de Tarragona per l'ascens a Primera Divisió i un reconeixement especial al mític Cinto López. "Han passat més de 1.500 persones. Nosaltres continuem defensant que hem de ser, i ho som, escola de ràdio." Reptes de futur García Castells reconeix que l'assignatura pendent és la creació d'un informatiu diari del barri, tasca difícil pel caràcter totalment voluntari de la plantilla. Tot i això, el balanç de 20 anys és altament satisfactori, havent aconseguit "fer barri" i ser un punt de trobada per a prop de 150 persones en la seva celebració anual.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Visita a la botiga de joguines Dishes de Tarragona
Exploració de les tendències en joguines En una visita a l'emblemàtica botiga Dishes del carrer Ramon i Cajal de Tarragona, repassem amb la seva responsable, Vida Rivera, quins són els productes més demanats per aquestes festes de Nadal i Reis. L'establiment, dividit en dues plantes, ofereix un ventall immens de possibilitats que van des dels clàssics de tota la vida fins a les darreres novetats tecnològiques. Els protagonistes de la temporada Entre la gran varietat de productes exposats, destaquen diverses línies que marquen la pauta aquest any: Joguines musicals i sorolloses: Pianos, ràdio-CDs i consoles musicals com la de Les Lunis. Tot i que encanten a la canalla, Rivera fa broma sobre el "mal de cap" que poden causar a pares i veïns. Barbie i nines modernes: La línia de la Barbie i les 12 princeses es perfila com el regal estrella. També destaquen les nines Bratz (citades pel seu estil modern i faccions exagerades) i els clàssics com el Nenuco o el Baby Born. Superherois i acció: L'Spiderman interactiu que mou la boca i el Batman de col·lecció són peces molt buscades, així com els personatges de Los Caballeros del Zodíaco i la Guerra de les Galàxies. Tecnologia educativa: Creix la demanda de joguines en català, especialment en ordinadors portàtils bilingües o trilingües i jocs interactius com la bola del món Smart Globe, que es pot actualitzar via Internet. Clàssics que mai moren Malgrat les novetats, els productes tradicionals mantenen la seva vigència: Jocs de taula: El Monopoly, l'Scrabble, el Trivial i l'Hotel segueixen essent vendes constants durant tot l'any. Vehicles i circuits: Des de l'Scalextric digital i els cotxes teledirigits que s'enfilen per les parets fins a motos elèctriques per a nens més grans de 10 anys. Primera infància: Sonalls, peluixos interactius com el Fimble i jocs d'encaixos per als més petits de la casa. "Ara comencen a sol·licitar bastants ordinadors en català o bilingües... els pares s'interessen perquè no sigui tot ninos i hagi alguna cosa més educativa."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Programació de concerts de Nadal i activitats corals a Tarragona
Agenda Musical de Nadal a Tarragona El programa recull un ampli ventall d'activitats musicals que tindran lloc a la ciutat de Tarragona durant les festes. La conversa amb Teresa Valls, de l'Estudio de Música, detalla les cites més rellevants organitzades per diverses entitats corals i escoles. Vuitè Concert de Corals Infantils Demà a les 19:00 h, l'església del Col·legi del Sagrat Cor acollirà una trobada coral de gran tradició organitzada per l'Associació d'Exalumnes. Entre els participants destaquen: * El Petit Cor del Col·legi Mare de Déu del Carme, dirigit per la mítica germana Guadalupe. * L'Estudio de Música, amb una formació de joves entre 13 i 17 anys. * La Coral Infantil dels Amics de la Catedral i el Cor de la Sàbia de Torreforta. El repertori inclourà versions modernes de cançons tradicionals com El desembre congelat i Adeste Fideles, a més de peces de música moderna com Quan somrius. El concert tancarà amb una interpretació conjunta d'El Noi de la Mare. Activitats de l'Estudio de Música L'escola manté una agenda molt activa amb propostes per a tots els públics: * Concert de Nadal (22 de desembre): Tindrà lloc a l'Església de la Mare de Déu del Carme amb alumnes des dels 4 anys fins a adults. Interpretaran peces del Cançoner d'Upsala. * Cants a l'Hospital Joan XXIII (24 de desembre): Com a acte de voluntariat, els alumnes cantaran a les plantes de l'hospital a partir de les 18:00 h per acompanyar els malalts. * Espectacle Infantil: Representació del conte Nadals i Nadales al Magatzem (matí) i a l'hospital (tarda). Altres cites destacades "Són concerts oberts absolutament a tothom; es tracta de compartir la música en moments de distensió." També es recorda el concert de l'Associació Cor Ciutat de Tarragona, que se celebrarà el dissabte 16 de desembre a l'església de Sant Miquel del Pla, amb la participació de Coradagio, el Jove Cor i els Rossinyols.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
20'
Balanç del 2006 i projectes de futur del Port de Tarragona
Entrevista amb Josep Anton Burgassé, president del Port de Tarragona El president de l'Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Anton Burgassé, analitza el tancament de l'any 2006 i detalla els eixos estratègics per a la propera dècada. L'entrevista posa èmfasi en la necessitat de diversificar el tràfic de mercaderies per no dependre exclusivament del petroli i els productes agroalimentaris. Creixement Econòmic i Diversificació El port preveu superar les xifres del 2005, amb un objectiu proper als 32 milions de tones. S'està realitzant una aposta forta pels productes siderúrgics (provinents de la Xina) i, especialment, pels contenidors, amb una previsió d'arribar a les 60.000-100.000 TEUs l'any 2007. La intenció és millorar el nivell de negoci mitjançant tràfics amb major valor afegit. "No vull ser esclau de les xifres; pot ser més important tenir 31 milions de tones diversificades que 32 només de petroli." Projectes d'Infraestructura i Futur Litoral Prolongació del dic de llevant: Una obra emblemàtica que funcionarà com a passeig marítim i que s'espera acabar abans de l'estiu vinent. Molls de Galícia i Catalunya: Treballs per ampliar les esplanades de càrrega i millorar la capacitat operativa interior. Pla Estratègic a 15 anys: Un document participatiu amb la comunitat portuària que planteja una gran ampliació cap a l'exterior (mar endins) a causa de les limitacions geogràfiques de les platges de la Pineda i el Miracle. Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) a Vila-seca: Projecte clau de 100 hectàrees per atraure inversió asiàtica i esdevenir la porta d'entrada de la Xina a Europa. Relació amb la Ciutat i el Territori El Serrallo: Les obres de remodelació de la façana marítima avancen a bon ritme després de superar la retirada de materials contaminants (uralita). Es preveu la inauguració abans de l'estiu. Aparcament del Moll de Costa: S'ha notat una millora en l'ús gràcies a la col·laboració amb els restauradors del barri mariner. Llegada de l'AVE: Tot i que no afecta directament les mercaderies, Burgassé ho veu com una magnífica oportunitat per atraure noves inversions i dinamitzar l'economia del Camp de Tarragona.