Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1897-1920 de 2770
  • Col·lapse i indignació per les cues a la Policia Nacional - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    13'

    Col·lapse i indignació per les cues a la Policia Nacional

    Situació Crítica a la Comissaria de Tarragona L'episodi descriu una jornada de caos i llargues esperes davant la seu de la Policia Nacional a la plaça d'Orleans. Des d'un quart de set del matí, desenes de persones s'acumulen a l'exterior sota el sol per realitzar diversos tràmits administratius. Principals Tràmits i Problemes Les gestions que provoquen aquest col·lapse inclouen: - Renovació del DNI i del passaport per a adults i infants. - Tràmits de documentació per a immigrants i regularització. - Recollida de documents ja tramitats. Els testimonis coincideixen a descriure el sistema com a "prehistòric" i critiquen la manca d'organització: "Això és el segle XXI i aquesta cua és una vergonya, estem aquí com a clandestins sota el sol." Testimonis de la Indignació Joan i Isabel: Denuncien haver perdut dies de feina o vacances per gestions que triguen dies a completar-se. Hadisha: Destaca la duresa d'esperar des de les 5 del matí amb un nen de 6 anys sense cap mena de servei o ombra. Manel: Expressa la seva frustració en ser la tercera vegada que ve només per recollir el carnet. Mesures de Millora Com a solució parcial, s'anuncia que a partir de dilluns vinent s'instal·larà una furgoneta de la Policia Nacional a l'exterior per agilitzar exclusivament la recollida de documents ja enllestits, amb l'objectiu de reduir les aglomeracions a l'entrada principal.

  • Innovació de Pirogestió en el Concurs de Focs de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    20'

    Innovació de Pirogestió en el Concurs de Focs de Tarragona

    Preparatius i Innovació Tecnològica En aquesta edició del certamen Campió de Campions de Tarragona, la pirotècnia Pirogestió (Grup Igual) presenta una proposta revolucionària. Pere Casals explica que la principal novetat és el llançament des del mar mitjançant 11 catamarans i plataformes flotants, cosa que permet ampliar l'escenari visual i oferir una coreografia més oberta. Detalls del muntatge Sistema de dispar: S'utilitza una combinació mixta analògica i digital (sistema FireOne). Logística nàutica: Les barques estan unides per cablejat d'acer, fixades amb boies i ancoratges ("morts") al fons marí. Durada i calibre: L'espectacle durarà entre 18 i 20 minuts amb un calibre màxim de 35 mm. El repte de la meteorologia Un dels temes centrals de la conversa és l'impacte del vent i el fum en les jornades prèvies. Els experts i el jurat coincideixen en diversos punts: * La manca de vent ha penalitzat participants anteriors (com La Rosa o Ricardo Caballé), ja que el fum no es dissipava i impedia veure el material. * > "Si es manté aquesta mica de brisa, tindrem un foc net i podreu fruir d'un bon espectacle." * Es valora la dificultat afegida de treballar sobre l'aigua, qualificant-ho com un "repte emocional i tècnic". Perspectives del Jurat i Experts Guillermo Rodríguez i Miquel Pagola (Piroar) analitzen la qualitat del certamen, destacant que Tarragona és actualment un dels millors espais del món per a la pirotècnia. Malgrat l'homogeneïtzació global, encara es valoren els materials artesanals, especialment els de procedència italiana.

  • Rafael Luna analitza el panorama polític i electoral - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    22'

    Rafael Luna analitza el panorama polític i electoral

    L'actualitat política i el post-referèndum El diputat per Tarragona i secretari general del Partit Popular de Catalunya (PPC), Rafael Luna, analitza els resultats del referèndum de l'Estatut i la proximitat de les eleccions al Parlament. Luna destaca que a Tarragona el vots negatius van fregar el 30%, reflectint la fidelitat de l'electorat popular davant la "incapacitat" de mobilització del PSC i ERC. "El no ha estat realment del Partit Popular... la nostra militància i el nostre electorat ha tingut un comportament realment amb el manteniment del no." Estratègia per a les eleccions autonòmiques Amb l'horitzó electoral fixat a l'octubre, Luna exposa la clau de la victòria des d'una perspectiva de suma de forces per evitar la reedició del tripartit. Els punts principals de la seva intervenció inclouen: El tripartit com a fracàs: Considera que el model de govern actual ha paralitzat Catalunya amb escàndols i falta de gestió. Pactes futurs: Luna és contundent en afirmar que el PPC només donarà suport a Artur Mas (CiU) si la formació popular entra directament al Govern de la Generalitat. Crítica a CiU: Retreu a Convergència i Unió la seva falta d'agraïment pel suport extern prestat en legislatures anteriors. Perspectives territorials i llistes electorals Pel que fa a la configuració de les llistes per a les properes cites electorals, el secretari general detalla: Candidatura per Tarragona: Luna expressa la seva voluntat de repetir com a cap de llista per Tarragona, mostrant el seu rebuig a encapçalar la llista de Barcelona. Canvi de pes sociològic: Destaca que el "buc insígnia" del PPC a la demarcació ha passat de les Terres de l'Ebre al Camp de Tarragona, fet que influirà en la selecció dels candidats. Municipals 2007: El procés de designació per a les alcaldies, inclosa la incògnita de Francesc Ricomà a Tarragona ciutat, es posposarà fins a després de les autonòmiques per evitar conflictes interns.

  • Campanya Mullat: Solidaritat per l'Esclerosi Múltiple - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    16'

    Campanya Mullat: Solidaritat per l'Esclerosi Múltiple

    La Campanya Mullat i la Fundació Esclerosi Múltiple L'entrevista amb Sefa Bové, coordinadora de la campanya a Tarragona, destaca la consolidació de la iniciativa Mullat per l'Esclerosi Múltiple com un referent de suport social a Catalunya. En aquesta edició, un gran nombre de municipis s'hi han sumat per recaptar fons i sensibilitzar la població sobre aquesta malaltia. Objectius i Gestió de Recursos Recaptació de fons: Els diners es destinen a millorar la qualitat de vida dels pacients i a la investigació de nous tractaments. Atenció especialitzada: Es finança l'equipament de centres com l'Hospital de Dia Mas Sabater a Reus, que ofereix serveis de fisioteràpia, logopèdia, psicologia i suport social. Sensibilització: Donar visibilitat a una malaltia que afecta sovint persones joves (entre 18 i 25 anys) i que té una simptomatologia molt diversa segons cada cas. Novetats de l'Edició i Participació Material promocional: S'ha renovat el disseny de samarretes, tovalloles i ventalls, amb motius colorits que simbolitzen explosions d'aigua. Canals de donació: A més de la participació física a les piscines (amb 169 centres a la demarcació de Tarragona), s'ha habilitat la col·laboració via SMS enviant la paraula Mullat al 4004. Projectes d'infraestructura: Enguany el focus se centra en l'adequació de la primera planta de l'hospital de dia, incloent sales que simulen la llar d'un malalt per treballar l'autonomia diària. "Cada tipus d'esclerosi és diferent. La nostra tasca és intentar que la gent que no pot estar en actiu estigui el millor possible." El Valor del Voluntariat i la Xarxa Local La campanya mobilitza prop de 1.600 voluntaris i compta amb el suport d'ajuntaments, entitats privades i mitjans de comunicació. Tot i ser una campanya repetitiva, la resposta ciutadana continua sent massiva, demostrant una gran confiança en la tasca de la Fundació.

  • Formació per al consum responsable d'alcohol a Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    9'

    Formació per al consum responsable d'alcohol a Tarragona

    Col·laboració per a un oci nocturn segur i responsable L'Ajuntament de Tarragona i la Fundació Alcohol i Societat han formalitzat un conveni estratègic per promoure el consum responsable a la ciutat. Aquesta iniciativa ha donat lloc a unes jornades de formació especialitzades adreçades a propietaris de locals d'oci nocturn, cambrers i personal de seguretat. Eixos principals de la formació Jacob Peña, responsable del programa, destaca tres pilars fonamentals en la capacitació dels professionals: Coneixement del producte: Entendre què és l'alcohol, els seus efectes reals i desmuntar mites falsos (com els mètodes per evitar donar positiu en un control d'alcoholèmia). Marc legal i normativa: Aprofundir en la legislació autonòmica i els drets de l'hostaler, com la potestat de demanar la documentació per verificar l'edat dels clients. Habilitats de gestió de clients: Tècniques de comunicació i resolució de conflictes quan el consumidor perd el control. La filosofia del negoci hostaler La formació subratlla que l'èxit d'un local no depèn de la quantitat de beguda venuda, sinó de la fidelització i la seguretat: "L'hostaler no viu de la consumició, viu del client." Aquesta visió aposta per la qualitat per sobre de la quantitat, evitant problemes associats a l'excés d'alcohol que acaben perjudicant la reputació i l'operativitat del negoci. Estratègies pràctiques i futur del programa Durant les sessions es realitzen rol-plays on els professionals practiquen com gestionar situacions tenses sense elevar el conflicte, utilitzant el control de l'espai personal i la calma. Els locals participants rebran un títol de formació i una etiqueta distintiva per a les seves portes, garantint als ciutadans que l'establiment està compromès amb un servei responsable. Les properes sessions de formació es reprendran durant la tardor.

  • Visita a la botiga @Roba: Moda masculina a la Rambla - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    11'

    Visita a la botiga @Roba: Moda masculina a la Rambla

    El Concurs de la Via T L'espai de Tarragona Ràdio connecta amb la unitat mòbil de Josep Sonyer, situada a la Rambla Nova, davant del monument a la Sardana. El concurs convida els oients a endevinar el nom de l'establiment visitat mitjançant pistes geogràfiques i descriptives. L'establiment: @Roba L'oient Marc Oso encerta el nom de la botiga, coneguda tant com @Roba com per la seva marca principal, Antonio Miró. Com a premi, s'emporta una samarreta de l'establiment. Oferta de moda i tendències La Sònia, responsable de la botiga, detalla la varietat de productes i marques que ofereixen per a l'home modern: Marques de prestigi: Treballen amb dissenyadors com Antonio Miró, Amaya Arzuaga, Josep Abril i la marca italiana Rare. Productes estrella: Samarretes i polos amb estampats originals (com el plànol del Metro de Londres o raquetes de ping-pong). Tratges a mida: Especialització en sastreria juvenil i entallada amb marca pròpia. Complements sostenibles: Bosses fetes amb banderoles reciclades (BAU) i abarques artesanes de Menorca. "És una botiga on entres i és impossible sortir-ne sense comprar res, pel seu estil modern i elegant a la vegada." Estètica i ambientació L'establiment destaca pel seu mural de Rosselló al sostre, que proporciona una gran lluminositat, i una decoració que aposta pel colorit i el risc en les peces de vestir, ideal per a l'època de casaments i l'estiu.

  • La Gastronomia d'Àvila: Entre la Tradició i l'Avantguarda - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    19'

    La Gastronomia d'Àvila: Entre la Tradició i l'Avantguarda

    Exploració Gastronòmica de la Ciutat d'Àvila L'episodi d'avui en Tarragona Ràdio ens trasllada a Àvila, ciutat Patrimoni de la Humanitat, per descobrir els seus secrets culinaris més destacats. A través d'un concurs interactiu i una entrevista amb un expert del sector, es repassen els plats que han donat fama internacional a aquesta regió castellana. Concurs d'Identitat Gastronòmica El programa proposa una sèrie de preguntes als oients sobre productes típics de la zona per sortejar una estada a l'hotel Àvila Golf. S'han destacat els següents elements: Plats principals: S'han esmentat les famoses judiones d'El Barco i la truita del Tormes com a elements autòctons, descartant les gatxes manxegues. Rebosteria: Les Yemes de Santa Teresa s'identifiquen com el dolç més emblemàtic, elaborades principalment amb rovell d'ou, sucre, canyella i llimona. Viticultura: S'ha parlat de la importància de la varietat garnatxa a les zones vinícoles de Cebreros i El Tiemblo. Entrevista amb Miguel Ángel Blázquez (Restaurant Barbacana) L'expert convidat, propietari d'un establiment referent a Àvila, ha explicat com evolucionen les receptes clàssiques cap a la cuina d'autor: Patates revolcones: Presentades en versió moderna amb escuma de iogurt, rovell cru i clara fregida, incorporant foie. Carn d'Àvila: Es destaca el reconegut chuletón i el solomillo d'avilenya, posant èmfasi en la qualitat de la carn gràcies a la transhumància i les pastures de la zona. Cultura de la tapa: Àvila manté una tradició molt forta de tapes, exemplificada en la tapa guanyadora de l'any passat del restaurant: una broqueta de vedella amb formatge de Monte Enebro. "Ávila puja fort per la cuina avantguardista, intentant progressar cada dia sense quedar-se enrere, però respectant les arrels de productes com les judies o la vedella."

  • Agraïments i Cortesia Professional - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    2'

    Agraïments i Cortesia Professional

    Resum de la Sessió Aquesta breu intervenció es caracteritza per una sèrie de manifestacions de gratitud reiterades pel ponent. L'objectiu principal sembla ser l'establiment d'un clima de cortesia i reconeixement mutu entre els assistents. Punts Destacats Reiteració de l'agraïment: Es repeteix la fórmula de cortesia en diversos intervals. To professional: Manté una actitud educada i pausada durant tota la seqüència. Estructura temporal: Les expressions es distribueixen de manera periòdica cada 30 segons. "Gràcies." Aquesta cita resumeix la totalitat del contingut expressat en els diferents segments temporals, emfatitzant la importància del reconeixement en la comunicació interprofessional.

  • Concurs de Focs a Tarragona: Entrevista a La Rosa Fireworks - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    19'

    Concurs de Focs a Tarragona: Entrevista a La Rosa Fireworks

    Preparatius del Concurs de Focs Artificials de Tarragona Josep Sunyès connecta des de la Platja del Miracle per explicar l'ambient previ a la tercera nit del Concurs Internacional de Focs Artificials. Milers de persones es desplacen cada vespre a Tarragona per gaudir de l'espectacle pirotècnic. Entrevista amb Lorenzo La Rosa (La Rosa Fireworks) L'empresa siciliana La Rosa Fireworks, guanyadora l'any 2001, torna a Tarragona per participar en l'edició de Campió de Campions. Lorenzo destaca diversos aspectes: Sentimentalitat: Guanyar a Tarragona va ser el seu primer èxit internacional i per això disparen "amb el cor". Innovació tècnica: Presenten carcasses de 40 cm de diàmetre i un sistema de dispar seqüencial controlat per ordinador. Estil: Prometen un espectacle purament italià amb molt de ritme, so i color. Seguretat i Protecció Civil Lluís Mangrané, de Protecció Civil, detalla el dispositiu de seguretat format per 24 voluntaris diaris, Creu Roja, Guàrdia Urbana i Bombers. Les principals recomanacions són: Arribar amb temps i evitar aparcar en zones de pas d'emergències. Tenir cura a les zones de roques per evitar caigudes. Protegir els ulls de l'eventual caiguda de cendra (brossa) si el vent bufa cap al públic. "Esperem que el vent ens acompanyi aquesta nit, ja que les dues primeres jornades la visibilitat s'ha vist perjudicada per la fumera." Puntuacions i properes jornades S'han fet públiques les notes del jurat per a les primeres actuacions: 8,40 per a Ricardo Caballer i 8,19 per a Tamaya. Finalment, s'anuncia que demà l'empresa Igual dispararà des del mar mitjançant plataformes aquàtiques, una de les grans novetats d'enguany.

  • Cicle de música a la Ruta del Cister 2023 - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    13'

    Cicle de música a la Ruta del Cister 2023

    La Ruta del Cister: Patrimoni i Cultura m En aquesta entrevista, Mods Corbella, membre de l'oficina de la Ruta del Cister, presenta la programaci de l'emblemtic cicle de música que tindr lloc entre el 15 de juliol i el 26 d'agost. L'objectiu principal d'aquest esdeveniment s vincular el ric patrimoni arquitectnic de la zona amb activitats culturals vives que impliquin tant els visitants com els habitants del territori. Novetats i Espais El projecte s'eixampla incorporant nous escenaris ms enll dels tres grans monestirs (Poblet, Santes Creus i Vallbona): * Convent de Sant Bartomeu: Nou espai que clour el cicle. * Territorialitat: Es reivindica la ruta com una unitat de 65 municipis i tres comarques (l'Alt Camp, la Conca de Barber i l'Urgell) amb vincles histrics de gaireb mil anys. * Turisme integral: Es fomenta la interacci entre el patrimoni, la gastronomia de l'oli, el vi i el blat, el senderisme (GR 175) i l'artesania. Programaci Musical El cicle aposta per l'heterogene tat de gneres per arribar a tot tipus de pblic: 1. Msica Clssica: Concert inaugural a Poblet sota el lema de la pau i homenatges a Mozart i Schumann. 2. Gospel: Actuaci destacada del London Community Gospel Choir. 3. Msica Tradicional: Les Violines actuaran a Vallbona el dia de Sant Bernat. 4. Msiques del Mn: Tancament amb l'Orquestrina i sons eslaus/orientals. "Volem que els monestirs siguin un lloc on passen coses i on hi ha activitat cultural, ms enll de les pedres." L’entrevista conclou destacant la importncia de la collaboraci entre el sector pblic i privat per consolidar la marca turística i generar riquesa econmica a la regi.

  • La Ruta del Cister: Paisatge, Turisme i Cultura - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    4'

    La Ruta del Cister: Paisatge, Turisme i Cultura

    La Ruta del Cister: Un Paisatge Cultural Viu La Ruta del Cister no és només una destinació de monuments històrics; es defineix com un paisatge cultural on la natura i la intervenció humana han coexistit durant més de 900 anys. Els visitants hi busquen una experiència completa que combina aprenentatge, descoberta i consum local. Elements Clau de l'Experiència Els tres paisatges: Identificats pel blat, l'oli i el vi, que marquen la identitat del territori. Turisme actiu: Un recorregut GR de 107 quilòmetres que connecta els tres monestirs per gaudir-ne a peu o en bicicleta. Consum de proximitat: Valorització de la gastronomia, l'artesania i l'allotjament local com a motors econòmics. Col·laboració Público-Privada El creixement de la ruta depèn de la implicació tant d'administracions com del sector privat. S'emfatitza que el turisme és una font de generació de llocs de treball i moviment econòmic per a les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Urgell. Dinamització Cultural Per tal que els monestirs no siguin només "pedres", s'ha impulsat un cicle de concerts d'estiu. Aquest festival es caracteritza per: * La seva heterogeneïtat: No es limita a la música religiosa o clàssica. * L'obertura a nous públics: Pensat tant per a turistes com per als habitants del territori. "Volem que els monestirs siguin un lloc on passen coses i on hi ha activitat cultural."

  • Entrevista a Xavier Jou, nou Fiscal en Cap de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    16'

    Entrevista a Xavier Jou, nou Fiscal en Cap de Tarragona

    Presentació del Repte i Nous Objectius L'entrevista se centra en la figura de Xavier Jou, qui assumeix el càrrec de Fiscal en Cap de l'Audiència de Tarragona després de més de 20 anys de mandat de José María Parra. Jou destaca que la fiscalia ha crescut significativament fins a arribar als 34 fiscals, deixant enrere l'estructura petita de dècades anteriors. Les mancances del sistema judicial Les principals preocupacions expressades pel nou fiscal inclouen: - Manca de personal: L'increment d'òrgans judicials no va acompanyat d'un augment immediat de places de fiscalia, generant desfasaments en el temps. - Infraestructures: Es denuncia la dispersió d'edificis i la falta d'espai als despatxos, situació que només es resoldrà definitivament amb el futur Palau de Justícia de Tarragona. Especialització i Resposta Judicial El fiscal aposta per una especialització més profunda en matèries complexes per millorar l'eficiència del Ministeri Públic: - Medi ambient i ordenació del territori. - Sinistralitat laboral (higiene i seguretat en el treball). - Seccions especialitzades en menors. Anàlisi del primer any de la Llei de Violència de Gènere Jou es mostra escèptic respecte a l'efectivitat dels jutjats exclusius de violència de gènere. Considera que: "Potser no feia tanta falta la creació d'aquests òrgans especialitzats; qualsevol jutjat d'instrucció de guàrdia podia donar sortida a aquests casos." Afirma que el problema és més social i humà que no pas jurídic, i que la creació d'aquests jutjats ha provocat disfuncions horàries i acumulacions de feina que es podrien haver gestionat millor amb més jutjats d'instrucció genèrics. Seguretat Ciutadana i Actualitat Finalment, s'aborden temes d'alarma social com les onades de robatoris i casos judicialitzats com el de Terrescavades: - Mesures Cautelars: Explica que la presó provisional és una mesura excepcional que només s'aplica sota quatre supòsits: risc de fuga, reiteració delictiva, destrucció de proves o protecció de la víctima. - Transparència: Defensa el paper de la fase d'instrucció com un procés per contrastar la versemblança dels fets sota el principi de presumpció d'innocència.

  • Cossetània Edicions: Deu anys d'èxit editorial des de Valls - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    12'

    Cossetània Edicions: Deu anys d'èxit editorial des de Valls

    Deu anys de trajectòria i creixement L'entrevista a Jordi Ferrer, director de Cossetània Edicions, commemora el desè aniversari de l'editorial vallenca. El que va començar com un projecte humil que publicava deu llibres l'any, s'ha convertit en una potència editorial que actualment treu al mercat uns 100 títols anuals. D'editorial local a referent nacional Ferrer destaca l'evolució de l'empresa, que ha aconseguit trencar l'etiqueta d'"editorial local" per esdevenir un segell amb projecció nacional: Visió de país: Tot i mantenir la seu a Valls, l'editorial publica per a tot el territori català. Especialització: S'han consolidat com a líders en àmbits com l'excursionisme (col·lecció Azimut) i la cuina (col·lecció El Cullerot). Confiança: L'èxit es basa en la complicitat amb autors, lectors i institucions que aposten per les seves coedicions. Nous reptes: El salt al castellà Coincidint amb l'aniversari, l'editorial llança el segell Lectio Ediciones. Aquesta nova aposta té com a objectiu publicar en castellà, traslladant el saber fer de Cossetània a un mercat més ampli per seguir creixent de forma estratègica. Filosofia de treball "Les batalles es guanyen dia a dia; el passat ja és passat i hem d'encarar el futur amb la mateixa humilitat que el primer dia." Ferrer subratlla la importància d'aprendre dels errors i mantenir la concentració per afrontar els futurs obstacles en un sector tan competitiu com el del llibre.

  • Gestió de la diversitat religiosa i l'expansió de l'Islam - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    18'

    Gestió de la diversitat religiosa i l'expansió de l'Islam

    Gestió i Realitat de l'Islam a Catalunya L'entrevista al professor de sociologia Ángel Belzunegui detalla les conclusions d'un estudi encarregat per la Secretaria de Fets Religiosos de la Generalitat. L'objectiu principal és analitzar la implantació de l'Islam i oferir una guia d'actuació per a les administracions locals davant la proliferació de llocs de culte. Creixement i Heterogeneïtat dels Oratoris El fenomen ha experimentat un creixement exponencial en les darreres dècades, passant de només 4 oratoris als anys 70 a prop de 150 en l'actualitat. Belzunegui destaca que: No existeix un únic Islam català; la realitat és molt heterogènia segons l'origen nacional (marroquins, algerians, turcs, etc.). La visibilitat social de la fe és el que acostuma a generar conflictes en certs municipis, més que la pràctica privada. Molts oratoris actuen com a eines de cohesió social i fomenten bones pràctiques de ciutadania entre els joves. Reptes de l'Administració i la Societat L'expert assenyala que les institucions encara no estan completament preparades per gestionar aquesta novetat, no per falta de voluntat, sinó per falta de tradició i recursos. Les principals recomanacions inclouen: Formació de tècnics especialitzats en gestió de la diversitat per als ajuntaments. Dotació de recursos econòmics per als municipis petits amb alta densitat de població immigrant. Foment de la pedagogia activa per part de les associacions de veïns per reduir la por a allò desconegut. "L'expansió de l'Islam a Catalunya no és una expansió homogènia. No hi ha un islam català, sinó que hi ha molts islams catalans." Perspectives de Futur De cara al futur, s'espera un creixement continuat de la població musulmana. L'estudi aposta pel model d'oratori de proximitat (de barri) en lloc de grans mesquites, ja que facilita la integració i el contacte directe amb la població autòctona. També es preveu un procés de normalització i regularització dels centres de culte que actualment es troben en condicions precàries.

  • Ruta per Àvila: Patrimoni, Història i Cristòfol Colom - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    19'

    Ruta per Àvila: Patrimoni, Història i Cristòfol Colom

    Explorant Àvila: Ciutat Patrimoni de la Humanitat El programa de Tarragona Ràdio dedica aquest espai a la ciutat d'Àvila, dins de la seva ruta estiuenca per les ciutats espanyoles que són Patrimoni de la Humanitat. A través d'un concurs radiofònic, els oients participen per guanyar una estada de cap de setmana en un hotel de luxe. Concurs i Participació dels Oients L'espai s'estructura al voltant de diverses preguntes sobre la geografia i la història de la regió: * Geografia política: S'aclareix que Àvila pertany a la comunitat de Castella i Lleó, i no a Castella-la Manxa com un dels participants ha suggerit erròniament. * Religió i tradició: Es destaca que el patró d'Àvila és Sant Segundo, el trasllat del qual se celebra el 2 de maig. * Història Naval: S'introdueix la figura de Cristòfol Colom com a eix central de l'actualitat cultural de la ciutat. L'Exposició "Les dos orilles" L'entrevista central amb Antonio Meléndez, comissari de l'exposició, detalla la mostra commemorativa pel cinquè centenari de la mort de Colom al Monestir de Sant Tomàs: * Objectiu: Commemorar la trobada entre les cultures europea i americana i reflexionar sobre l'ús del castellà com a nexe d'unió. * Contingut: La col·lecció inclou unes 130-150 peces de gran valor, des d'objectes etnogràfics (vestits, armes i utensilis natius) fins a obres d'art d'autors com Pedro Berruguete i Juan de Flandes. * Espai: L'exposició s'ubica al Claustre del Silenci, un espai emblemàtic de l'estil gòtic final. "L'exposició està concebuda com un viatge de la mà de Colom... per mostrar una terra tan distinta amb una flora i una fauna tan diverses de la nostra."

  • Segona jornada del Concurs de Focs de Tarragona 2006 - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    22'

    Segona jornada del Concurs de Focs de Tarragona 2006

    Preparatius per a la Pirotècnia Ricardo Caballé El programa es desplaça a la platja del Miracle per conèixer els detalls de la segona jornada del Concurs Internacional de Castells de Focs Artificials Ciutat de Tarragona. Josep Sunyé entrevista Ricardo Caballé Júnior, el responsable de la pirotècnia valenciana que actua aquesta nit. Caballé destaca que el muntatge d'enguany és especialment ambiciós: Es dispararan més de 200 carcasses especials (inicialment se'n preveien 43). L'espectacle compta amb més de 4.000 ordres de dispar, gestionades per set ordinadors sincronitzats. S'utilitzarà un sistema de tecnologia pirodigital per crear seqüències horitzontals de gran velocitat. "Hem fet un espectacle que jo crec que abruma... hem passat un poquet i ara el que he de fer és acompanyar el temps i la sort." Valoracions del jurat: La influència del clima Els membres del jurat, Marcus Clark (amb la traducció de Núria Casas) i Jaume Ullé, analitzen l'actuació de la jornada anterior a càrrec dels japonesos Tamaya. Tot i que el nivell artístic va ser elevat, la manca de vent va provocar un excés de fum que va dificultar la visibilitat. Per a l'actuació de Caballé, s'espera un estil més valencià, caracteritzat per l'ús de material propi, carcasses italianes de repetició i un final atronador. Seguretat i recomanacions per al públic Es fa una crida a la prudència i a la planificació dels desplaçaments. Atès que la Via Augusta pateix talls parcials, es recomana als assistents: Arribar amb prou temps d'antelació a la zona. Respectar estrictament les senyalitzacions de seguretat de Protecció Civil i Creu Roja. Evitar les aglomeracions d'última hora per garantir una evacuació fluida si fos necessari.

  • Refugiats: Vides en trànsit i el dia a dia a Ruanda - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    21'

    Refugiats: Vides en trànsit i el dia a dia a Ruanda

    Exposició sobre la realitat dels refugiats a Ruanda El Centre Social i Cultural de la Fundació La Caixa presenta la mostra "Refugiats, vides en trànsit", una col·lecció que reflecteix la quotidianitat i la resiliència en els camps d'Aquibuller i Biumba. L'exhibició, disponible fins al 20 d'agost, utilitza la fotografia de Sergi Càmarà i documentals de Marc Benèria per apropar-nos a una crisi humanitària que ja dura més d'una dècada. Una vida marcada pel confinament i l'ajuda humanitària L'exposició posa de manifest les condicions de vida de milers de persones, moltes de les quals han nascut al camp i no coneixen cap altra realitat. Alguns punts clau són: L'educació com a esperança: Malgrat les limitacions, l'escola és un espai vital per preparar els joves i oferir-los una teràpia ocupacional i mental. Precarietat i reaprofitament: La vida es basa en el racionament alimentari i en l'enginy per reciclar materials (llaunes, fusta, soles de sabata) per crear des de transports de llenya fins a joguines. Connexió universal: Malgrat l'aïllament, els joves segueixen el món exterior a través de la música i el futbol, compartint les mateixes passions que els joves occidentals. El paper de la dona i els reptes de futur La mostra conclou amb una reflexió sobre els traumes de la guerra i la fatiga dels conflictes ètnics entre tutsis i utus. Es destaca especialment la figura de la dona, que sovint és el motor de la família en situacions de viduïtat i extrema precària. "Aquesta terra no és la meva terra i això em manté en vida." L'objectiu principal és humanitzar les xifres i recordar que, tot i estar a dotze hores d'avió, aquestes persones tenen els mateixos anhels de pau, dignitat i llibertat que qualsevol de nosaltres.

  • Programació i protagonistes del Festival d'Estiu de Tarragona - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    44'

    Programació i protagonistes del Festival d'Estiu de Tarragona

    Balanç i novetats del Festival d'Estiu L'episodi comença amb un balanç molt positiu de l'actuació de Cristina Hoyos, destacant la creixent acceptació de la dansa espanyola i el flamenc a Tarragona, un gènere que ha sabut renovar-se i atraure un públic més contemporani i ampli. La residència creativa de Sol Picó La coreògrafa Sol Picó detalla els preparatius de l'espectacle 'La prima de Chita', una coproducció de gran format amb el Festival Grec i Temporada Alta. • L'obra explora la recerca de l'essència interior i la necessitat humana de fugir (simbolitzat amb un viatge a la Lluna) per acabar trobant els mateixos conflictes. • Es destaca la importància de la precisió en el moviment i la integració de música en directe. • La seva estada al Teatre Auditori del Camp de Mart ha servit com a residència artística, permetent un intercanvi directe amb el sector local de la dansa. 6è Festival Internacional de Música de Tarragona Marta Bou presenta l'edició d'enguany, que combina la vessant pedagògica amb l'espectacular. • Formació: S'han assolit unes 170 inscripcions d'arreu del món (incloent Jordània i Veneçuela) per a classes magistrals. • Inauguració: Un acte al carrer a la Part Alta que busca dinamitzar espais degradats mitjançant la barreja d'arts plàstiques, teatre i música. • Concerts destacats: Actuacions d'Àlex Garrové, el quintet de metall Vienabrass, i el tancament amb el grup de percussió Drumming i el seu projecte 'Rock Metamorfosi'. Festival de Músiques del Món (QS) Jordi Freixas desgrana la programació del festival QS, que aposta per la qualitat i la diversitat davant la Catedral: • Vocal: El quartet de veus búlgares Angelite com a proposta mística i sorprenent. • Tango: El grup 34 Puñaladas, que recupera el tango dels anys 30 amb una visió irònica i actual. • Grans noms: La presència de la mítica Cesária Évora presentant el disc 'Rogamar' i el tancament de luxe amb el duo Michel Camilo i Tomatito. "El viatge real és cap a l'interior d'un mateix per canviar les coses; el món no canviarà si no ens treballem primer a nosaltres mateixos."

  • La nova ludoteca de Creu Roja Joventut a la Platja Llarga - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    13'

    La nova ludoteca de Creu Roja Joventut a la Platja Llarga

    Iniciativa d'estiu a la Platja Llarga Núria Martorell, responsable de Creu Roja Joventut, presenta la nova ludoteca instal·lada a la Platja Llarga de Tarragona. Aquesta iniciativa sorgeix de la voluntat de donar continuïtat a la tasca social realitzada durant el curs escolar al Centre de Mediació Social de l'escola del Serrallo, traslladant l'activitat a un entorn natural i obert durant l'estiu. Detalls del servei de ludoteca Ubicació i horari: Es troba al costat del punt central de socors i funciona de dilluns a divendres, de 16:00 a 19:00 hores. Edats: Està destinada a nens i nenes d'entre 3 i 8 anys. Capacitat: Té un límit de 20 places simultànies i el temps d'estada depèn de la demanda (habitualment entre 1 hora i 1 hora i mitja). Temàtica: L'eix central d'aquest any és l'educació mediambiental, aprofitant l'entorn de la platja per fer tallers i activitats lúdiques. "No estem parlant d'un servei de guarderia, estem parlant d'una ludoteca... els pares han d'estar localitzables." El paper crucial del voluntariat jove L'activitat és gestionada per monitors professionals amb el suport indispensable de voluntaris. Martorell destaca el funcionament del voluntariat a l'entitat: Edats: Es pot començar a partir dels 14 anys (com a "pedrera" o grup de joves) i el compromís augmenta a partir dels 18. Rotació: El voluntariat jove sol ser transitori, lligat sovint a l'etapa universitària, a diferència del voluntariat adult o jubilat, que és més constant. Captació: Qualsevol persona amb ganes d'ajudar pot contactar amb l'oficina tècnica per trobar un projecte que s'adapti a les seves aptituds.

  • Ruta per Àvila: Patrimoni, mística i vida local - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    21'

    Ruta per Àvila: Patrimoni, mística i vida local

    L'episodi de Tarragona Ràdio s'endinsa en la riquesa cultural i històrica d'Àvila, destacant la seva condició de ciutat Patrimoni de la Humanitat. El programa combina un concurs d'interacció amb l'audiència i una entrevista institucional per oferir una visió completa de la vila. Concurs mística i tradició S'han plantejat tres preguntes clau sobre la identitat d'Àvila que han permès als oients guanyar la participació en el sorteig d'un cap de setmana a la ciutat: - Identitat de Santa Teresa: Es confirma que el seu nom real era Teresa de Cepeda. - Ordre religiós: La fundació de l'ordre de les Carmelites Descalces. - Devoció popular: La identificació de la Marededéu de Sonsoles com el santuari medieval de referència a la zona. Entrevista amb l'alcalde Miguel Ángel García Nieto L'alcalde d'Àvila destaca la ciutat com un espai acollidor i d'escala humana, on el millor patrimoni són els seus veïns. Durant la conversa es tracten temes fonamentals: - Ciutat de les tres cultures: La convivència històrica entre cristians, jueus i musulmans com a base de la generositat local. - La Muralla: Icona mundial de la ciutat. L'alcalde explica la curiositat històrica que es va conservar gràcies a la manca de pressupost per enderrocar-la al segle XIX. Actualment, no és un obstacle, sinó l'eix de la seva identitat urbanística. - Qualitat de vida: Es posa en valor la tranquil·litat, el costum del passeig i el valor gastronòmic de la taja inclosa amb la beguda. Promoció cultural Es convida els oients a visitar l'exposició antològica sobre l'Almirall Colom al Reial Monestir de Sant Tomàs, oberta fins al desembre, reforçant Àvila com una destinació turística de primer ordre.

  • Estratègia de CiU per a les eleccions al Parlament i municipals - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    21'

    Estratègia de CiU per a les eleccions al Parlament i municipals

    Actualitat política i preparació electoral de CiU El president de la Federació Intercomarcal de Convergència Democràtica a Tarragona, Joaquim Nin, analitza el panorama polític davant la proximitat de les eleccions al Parlament i les municipals de 2007. La formació descarta fer vacances aquest estiu per centrar-se en la confecció de les llistes i el desplegament de la seva estratègia territorial. Confecció de llistes i noms propis Nin detalla el procés intern de selecció mitjançant ternes (grups de tres candidats per comarca) per configurar una llista que combini experiència i renovació: Candidats destacats: S'esmenten noms com Joan Miquel Nadal, Josep Poblet, Dolors Batalla i Carles Pellicer. Participació interna: S'integren propostes de la JNC (Joventut Nacionalista de Catalunya), dones del partit i sectors específics com cultura o immigració. Relació amb Unió: La federació amb Unió Democràtica es manté estable i sense conflictes en l'ordre de les llistes. Programa de Govern vs. Programa Electoral Joaquim Nin subratlla que CiU no presentarà un simple recull de promeses, sinó un programa de govern real enfocat als primers 100 dies d'acció per evitar la "frivolitat" que, segons ell, ha marcat l'etapa del tripartit. "Nosaltres no presentarem un programa electoral, sinó que presentarem un programa de govern." Pactes i escenaris post-electorals L'objectiu principal és guanyar amb una distància suficient per governar en solitari o amb suports puntuals. Respecte als possibles pactes: Rebuig al PP: Nin descarta totalment un pacte amb el Partit Popular a causa de la seva oposició a l'Estatut. Crítica a l'equidistància d'ERC: Considera que Esquerra Republicana ja ha triat el bàndol socialista i que la tria real de la ciutadania és entre Artur Mas o José Montilla. Horitzó Municipal 2007 Pel que fa a les municipals, destaca el relleu a Tarragona amb la candidatura de Joan Aregio, a qui defineix com el garant de la continuïtat del progrés i l'obertura de la ciutat enfront de models "asfixiants" d'esquerres.

  • Concurs de Focs de Tarragona: Edició Campió de Campions - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    19'

    Concurs de Focs de Tarragona: Edició Campió de Campions

    El Concurs Internacional de Castells de Focs de Tarragona L'edició d'enguany se celebra amb una modalitat especial anomenada Campió de Campions, on participen les millors pirotècnies que han resultat guanyadores en els darrers anys. L'episodi recull les impressions des de la punta del Miracle, punt logístic i de llançament de l'espectacle. La Pirotècnia Tamaya Kitahara (Japó) Com a guanyadors de l'edició anterior, l'empresa japonesa Tamaya Kitahara és l'encarregada d'inaugurar el certamen. Els seus responsables detallen les claus del seu muntatge: Sistema Pirodigital: Utilitzen tecnologia avançada per al control del disparament. Singularitat japonesa: Es caracteritzen per carcasses que s'obren a diferents altures, omplint l'espai de forma àmplia i ordenada. Nivell de competició: Tot i haver guanyat l'any passat, reconeixen que el nivell d'aquesta edició és excepcionalment alt. "Hem vingut per guanyar, però sabem que aquest any, en ser el campionat de campions, tots els participants són molt experts." Perspectiva del Jurat i l'Organització L'entrevista inclou a Paco Cruz, membre del jurat, i Jordi Bertran, de l'organització, qui aporten detalls tècnics i logístics: Criteris de puntuació: Es valora la sonoritat, la lluminositat, la varietat cromàtica i la interacció amb l'entorn natural de la punta del Miracle. Innovacions: Com a novetat, algunes empreses dispararan des de plataformes marítimes (barcasses) per oferir noves perspectives al públic. Expectació internacional: El concurs s'ha convertit en un referent mundial, amb presència de mitjans de comunicació i professionals de Corea, Dinamarca, Alemanya i Holanda.

  • Prevenció de riscos i seguretat contra incendis a la llar - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    17'

    Prevenció de riscos i seguretat contra incendis a la llar

    Prevenció i Seguretat Domèstica En aquesta nova secció realitzada en col·laboració amb la Direcció General d'Emergències, l'oficial del cos de Bombers de Tarragona, Josep Sabat, analitza els riscos més comuns a les llars i ofereix consells clau per a l'autoprotecció. La Paradoxa de la Seguretat El lloc on ens sentim més segurs és, sovint, on es produeixen més accidents. Una de les principals preocupacions actuals és el risc derivat de les mesures contra robatoris: Reixes a les finestres: S'estan instal·lant massivament per seguretat, però en cas d'incendi es converteixen en una trampa que impideix la sortida. Prioritats errònies: La societat té més por als robatoris d'objectes materials que no pas a morir en un incendi o patir un curtcircuit. Principals Riscos a la Llar Riscos elèctrics: Sobrecàrrega de línies amb lladres, instal·lacions antigues, cables pelats o mal manteniment de les connexions. Infants: L'accés fàcil a mistos i encenedors és una causa freqüent de focs accidentals. Estacionalitat: A l'estiu, els incendis són més destructius perquè les finestres obertes alimenten el foc amb oxigen. A l'hivern, el risc prové de les estufes i teles properes (cortines, sofàs). Mesures de Protecció Recomanades L'expert destaca la importància de crear una cultura de la prevenció: Detectors de fum: Són essencials per detectar el foc mentre dormim, però estan molt poc estesos en comparació amb les alarmes antirrobatori. Extintors: Tenir-ne a casa o a les comunitats de veïns. Manteniment: Revisar les instal·lacions de gas i elèctriques periòdicament. Com actuar en cas d'incendi "Si obres la porta de l'escala i veus que hi ha fum, tanca't a dintre de casa; estàs molt més segur." Ofegar el foc: En cas de paella cremada o incendi inicial, cal tancar portes i finestres per evitar que l'oxigen alimenti les flames. Confinament: Si no es pot sortir de forma segura, cal tancar-se en una habitació, avisar els bombers de la ubicació exacta i esperar el rescat sense deixar-se portar pel pànic.

  • Estratègia d'ERC davant les eleccions al Parlament - episode art
    Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
    21'

    Estratègia d'ERC davant les eleccions al Parlament

    ERC defineix el seu rumb polític post-Estatut L'entrevista amb Lluís Aragonès, president de la Federació Regional d'ERC al Camp de Tarragona i senador, analitza el nou escenari electoral després del referèndum de l'Estatut. El partit busca recuperar el votant que es va distanciar de la consigna oficial i es prepara per a les properes eleccions de la tardor. Claus de l'estratègia electoral Tàndem Carod-Puigcercós: Es ratifica l'aposta per una direcció unida per projectar fortalesa i cohesió interna davant la percepció de divisió. Rendibilització de valors: El partit vol aprofitar l'experiència institucional de figures com Ernest Benach, Marta Cid o Josep Bargalló. Perfil propi: ERC es presenta com l'única esquerra nacional i independent, sense lligams amb partits estatals ni grups de pressió econòmica. Pactes i escenari a Madrid Aragonès subratlla que el partit té les mans lliures i no garanteix reeditar el Pacte del Tinell a causa dels incompliments del PSC. Pel que fa al Congrés dels Diputats: 1. Preveuen un possible avançament electoral a l'Estat espanyol per al 2007, condicionat pel procés de pau al País Basc. 2. ERC mantindrà un suport selectiu basat en polítiques progressistes, evitant el seguidisme al PSOE. Prioritats municipals a Tarragona De cara a les eleccions de 2007, la ciutat de Tarragona es considera una prioritat estratègica màxima. "Sense Esquerra Republicana no hi haurà govern a la ciutat de Tarragona." Organitzativament, el partit confia en el valor de Sergi de los Rios i Rosa Rosell per ser decisius en el futur govern municipal.