Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1921-1944 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
22'
Àvila: Ciutat amurallada i Patrimoni de la Humanitat
Descobrint Àvila a Tarragona Ràdio L'episodi d'avui del magazín de Tarragona Ràdio enceta una setmana dedicada a Àvila, una de les ciutats espanyoles més emblemàtiques per la seva conservació medieval. El programa combina una secció de concurs dinàmic amb una entrevista especialitzada per apropar la riquesa cultural i monumental d'aquesta destinació als oients. El Concurs i la Muralla A través de la participació telefònica dels oients, s'han revelat dades clau sobre la icona més important de la ciutat, la seva muralla: Longitud: Té una extensió total de 2.516 metres. Alçada: Les parets assoleixen una mitjana de 12 metres d'alçada. Gruix: La fortificació té aproximadament 3 metres de gruix. Les concursants Maria Pilar Bote, Neus Sales i Raquel Maset han estat les primeres a classificar-se per al sorteig d'un cap de setmana d'allotjament en un hotel de 4 o 5 estrelles a la ciutat castellana. Patrimoni i Espiritualitat L'entrevista amb Jesús Sánchez Blázquez, president de l'Associació de Guías Abulenses, destaca els punts d'interès imprescindibles: Turisme religiós: Àvila és la cuna de Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu, figures cabdals de la mística que atrauen visitants d'arreu del món. Arquitectura única: Es destaca la Catedral de San Salvador, que va actuar tant de temple com de fortalesa, i la basílica de San Vicente. Accessibilitat: Un dels grans atractius actuals és la possibilitat de recórrer prop de mil metres pel pas de ronda damunt de la muralla. "Ávila es la ciudad amurallada por antonomasia, una ciudad medieval donde la muralla es el esqueleto que articula toda la ciudad." Clima i Entorn Malgrat tenir un clima d'extrems —molt fred a l'hivern i calorós a l'estiu—, se'l descriu com un clima sec i saludable, amb una gran lluminositat que convida a passejar pel seu nucli històric, actualment en procés de peatonització.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
2006-07-03 ANTONIO CARRIL
Balanç del primer any dels jutjats de violència de gènere L'entrevista amb Antonio Carril, president de l'Audiència de Tarragona, analitza el primer aniversari de la posada en marxa dels jutjats especialitzats en violència de gènere. La valoració general és d'un èxit molt limitat, marcat principalment per la manca de mitjans i una planificació deficient a la província. Problemàtica de recursos a Tarragona El president destaca que la implementació no ha estat prou "generosa" en termes de dotació. Els punts clau de la situació a la demarcació són: Absència de jutjats exclusius: A diferència d'altres zones, a Tarragona no s'ha creat cap jutjat únic per a aquesta matèria; s'utilitzen jutjats d'instrucció o mixtos que ja estan saturats. Saturació administrativa: A ciutats com Reus i el Vendrell, la situació és crítica perquè els jutjats han de compaginar la violència de gènere amb matèries civils i penals ordinàries. Complexitat dels casos: Tot i que les xifres (uns 500 casos en sis mesos) no semblin espectaculars, el 100% requereixen actuacions complexes amb acusats identificats, a diferència dels jutjats ordinaris on molts expedients s'arxiven ràpidament. El factor humà i social Un dels aspectes més rellevants de l'entrevista és l'anàlisi de la mentalitat social i la pressió sobre el personal judicial: "L'acusat de violència domèstica sovint no es considera un delinqüent, sinó algú que ha tingut un incident familiar privat." Aquesta falta de percepció de la gravetat del delicte dificulta la tasca judicial i genera tensions i inseguretats en el personal dels jutjats. Existeix una forta pressió mediàtica i social que recau sobre els jutges, molts dels quals assumeixen aquestes competències per obligació i no per voluntat pròpia. Perspectives de futur i educació Carril sosté que la solució no passa només per crear lleis, sinó per dotar-les d'òrgans adequats i, sobretot, per una educació i sensibilització profunda de la societat. Adverteix que la tendència de casos no s'ha frenat i que fenòmens com la immigració afegeixen noves capes de complexitat sociocultural que cal abordar per evitar un col·lapse en el sistema de protecció a les víctimes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
28'
20 anys de Tarragona Ràdio i reobertura de Casa Canals
Celebració del 20è Aniversari de Tarragona Ràdio L'emissora municipal commemora dues dècades d'història amb una exposició retrospectiva titulada "20 anys de ràdio i de ciutat". Aquesta mostra, ubicada al Museu Casa Canals, proposa un recorregut cronològic dividit en tres etapes fonamentals: • L'etapa inicial (1986-1994): El naixement com a Radio Fòrum a la Part Alta, destacant la cobertura de l'atemptat d'ETA al polígon petroquímic (1987) i les primeres fites castelleres de la ciutat. • L'expansió (1995-2001): La unificació de les emissores municipals i la cobertura de fets rellevants com l'accident de bus a la Móra o l'expedició tarragonina a l'Everest. • La consolidació (2002-actualitat): El trasllat a l'Avinguda Roma, la ràdio digital i els èxits esportius del Nàstic. Continguts de l'Exposició La mostra no només ofereix imatges, sinó que se centra en el patrimoni sonor: • Més d'un centenar de documents sonors històrics. • Objectes de col·leccionista com cintes Revox i micròfons antics. • Un DVD amb l'evolució gràfica de l'emissora. Reobertura de Casa Canals Coincidint amb l'exposició, es produeix la reobertura d'aquest palauet noble situat sobre la muralla romana. Segons la tinent d'alcalde de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, l'edifici és una síntesi de la història de la ciutat: "Aquesta casa representa, com cap altre monument, les quatre èpoques emblemàtiques de Tarragona: la romana, la medieval, la moderna i la contemporània." Elements destacats de la restauració • El color blau original de la façana, recuperat mitjançant estudis cromàtics i testimonis històrics. • L'oratori circular i el jardí a nivell de primer pis. • La terrassa que fa de pas de ronda de la muralla, des d'on s'oferiran vistes privilegiades per al concurs de focs artificials.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
1h 2min
Inauguració de Casa Canals i Actualitat de Tarragona
Títols del dia i Esdeveniments Culturals L'informatiu del vespre de Tarragona Ràdio destaca la presentació dels espectacles de les festes de Sant Magí i Santa Tecla, amb la participació de La Fura dels Baus i Lluís Llach. També s'inaugura oficialment la Casa Canals, un palauet del segle XVIII recuperat per la ciutat. Commemoració dels 20 anys de Tarragona Ràdio Coincidint amb l'obertura de Casa Canals, s'estrena una exposició amb més de 100 documents sonors que repassen les darreres dues dècades de la ciutat. "L'important era lligar la ràdio de la ciutat amb els esdeveniments que han passat a Tarragona en aquestes dues dècades." Conflictivitat Laboral i Societat • Hospital Joan XXIII: Els treballadors es concentren per reclamar un increment de la plantilla i amenacen amb una tancada si no hi ha acord amb la direcció. • Neteja pública: El sindicat CCOO critica els serveis mínims per considerar-los abusius i contraris al dret a vaga. • Habitatge: El preu de la nova construcció ha pujat un 8,1% a la ciutat, amb Llevant com la zona més cara i la Canonja com la més assequible. Economia i Infraestructures • IKEA: La multinacional sueca confirma que instal·larà un centre a Tarragona abans del 2015, amb una inversió d'entre 150 i 200 milions d'euros. • Turisme: Les previsions per al juliol a la Costa Daurada situen l'ocupació en un 88%. • Platges: L'Ajuntament ha invertit 200.000 euros en millores i s'ha issat la bandera blava a la Rebassada i la Móra. Actualitat Esportiva i Motor El Nàstic de Tarragona ha confirmat el fitxatge del porter argentí Albano Bizarri, procedent del Valladolid. D'altra banda, el pilot Albert Cabestany buscarà millorar resultats al mundial de trial a Itàlia.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
4'
Primera Festa de la Salut a la plaça Corsini de Tarragona
Celebració i prevenció a Tarragona Demà dissabte, la plaça Corsini (plaça del Mercat) es convertirà en el centre del benestar amb la celebració de la primera Festa de la Salut. Aquesta iniciativa, impulsada per Agrupació Mútua, té com a objectiu principal fomentar estils de vida saludables entre tota la ciutadania de Tarragona, aprofitant la forta implantació de l'entitat a la demarcació amb més de 17.000 afiliats. Activitats i benestar per a tothom L'esdeveniment ofereix una programació variada des de les 10:00 h fins a les 20:00 h, amb un breu parèntesi al migdia. Entre les propostes destaquen: Disciplines orientals: Classes de tai-txi per a la relaxació i hua qi kung (descrit com a aeròbic oriental) per millorar la condició física. Serveis de benestar: Sessions de massatges gratuïts realitzades per professionals. Material educatiu: Lliurament de consells pràctics i documentació per mantenir una vida sana. Una festa oberta i participativa Josep Anton Castet, delegat de l'entitat, subratlla que la festa no és exclusiva per als socis, sinó que està oberta a tot el públic. A més de les activitats, els assistents podran: Participar en el sorteig de dos vehicles Smart al final de la temporada. Gaudir d'una jornada social que busca revertir part dels beneficis de l'entitat en accions puntuals per a la comunitat. "El que volem és fomentar la vida saludable a la ciutat de Tarragona i apropar la nostra entitat als ciutadans."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Inici de la campanya de rebaixes d'estiu a Tarragona
L'entrevista a Tarragona Ràdio amb Esther Fernández, presidenta de la FUB (Federació d'Unió de Botiguers de Tarragona), analitza l'inici de la temporada de rebaixes d'estiu, que arrenca l'1 de juliol. Perspectives econòmiques i calendari Es preveu un increment de vendes del 6% respecte a l'any anterior. El fet que l'inici coincideixi amb un cap de setmana (dissabte 1 i diumenge 2 obert) genera moltes esperances, ja que històricament aquesta coincidència ha arribat a suposar augments de fins al 50% en els primers dies. Els descomptes inicials se situaran entre el 30% i el 40%, podent augmentar a mesura que avanci la campanya. Sectors i comportament del consumidor Tot i que la moda i el calçat lideren les vendes, el sector del parament de la llar i els electrodomèstics tenen cada cop més pes. S'observa una aturada de les vendes les setmanes prèvies, ja que els clients prefereixen esperar als preus reduïts. Projectes de futur i reivindicacions La FUB vol institucionalitzar la Fira de liquidació d'estocs al finalitzar la campanya (principis de setembre). Existeix una reivindicació històrica de l'ús de la Rambla com a espai motor econòmic, tot i les reticències municipals. Es debat sobre si la durada de dos mesos és excessiva, suggerint que una reducció del període permetria avançar les col·leccions de la nova temporada. "Som un motor econòmic i social molt important i pensem que el comerç dóna molta vida a la ciutat."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
Presentació del 17è Concurs de Castells de Focs de Tarragona
Detalls de la 17a edició del certamen pirotècnic El regidor de festes de l'Ajuntament de Tarragona, Carles Sala, presenta la nova edició del concurs que tindrà lloc del 3 al 8 de juliol. Enguany se celebra la segona edició del format Campió de Campions, reunint les sis pirotècnies guanyadores dels darrers sis anys per oferir un espectacle de màxim nivell. Impacte internacional i novetats tècniques L'esdeveniment ha assolit un gran ressò internacional, amb la participació de professionals i mitjans de països com el Japó, la Xina, Dinamarca o Itàlia. Entre les novetats més destacades d'aquest any trobem: Plataformes marítimes: L'empresa Pirogestió llançarà coets des de plataformes instal·lades al mar per ampliar la perspectiva visual. Grans càrregues explosives: S'esperen bombes de gran calibre i exhibicions que superen els 2.500 kg de massa explosiva. Transparència en el veredicte: Per primera vegada, les puntuacions del jurat es faran públiques l'endemà de cada tret. Organització i assistència de públic Tot i que el regidor evita donar xifres exactes per prudència, es calcula una assistència d'entre 35.000 i 40.000 persones cada nit. Es recomanen diversos punts de visió a causa de les obres a la Via Augusta: La platja del Miracle (amb accés pel passeig marítim). El Balcó del Mediterrani i el Far. La terrassa de Casa Canals, que s'estrena com a espai per veure els focs amb invitació. "El millor espectacle pirotècnic que creiem es pot veure en molts anys a Tarragona." Finalment, el regidor ha avançat alguns noms per a les properes festes de Sant Magí i Santa Tecla, destacant la presència de La Fura dels Baus, La Cubana i Lluís Llach.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
24'
Primera pedra del Teatre Tarragona: Cap a la capitalitat cultural
Acte oficial a la Rambla Nova L'acte de col·locació de la primera pedra del nou Teatre Tarragona marca l'inici d'un projecte emblemàtic situat al número 11 de la Rambla Nova. L'esdeveniment ha comptat amb la presència de l'alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, simbolitzant la col·laboració entre l'Ajuntament i la Generalitat. Detalls Tècnics i Projecte El nou equipament neix amb la voluntat de superar les limitacions de l'actual Teatre Metropol: • Capacitat: El nou teatre podrà acollir fins a 700 persones, davant les 511 del Metropol. • Infraestructura: Inclourà un fossat per a orquestra que permetrà representar òperes, i un vestíbul polivalent amb un gran vitrall. • Logística: S'ha dissenyat un accés posterior que permetrà l'entrada de camions directament a la caixa escènica sense col·lapsar la Rambla. • Pressupost i Terminis: Les obres, adjudicades a l'empresa Imaga, tenen un cost de 4 milions d'euros i un termini d'execució de 16 mesos. Signat d'Actes i Simbologia Durant el protocol, s'ha dipositat un cilindre de metacrilat dins de la pedra que contenia: 1. El document oficial de l'acte signat per les autoritats. 2. Monedes de curs legal (un element tradicional en aquest tipus d'inauguracions). Visions Polítiques i Futur Cultural El conseller Mascarell ha destacat que aquest projecte s'emmarca en un pla d'equipaments culturals a nivell català, mentre que l'alcalde ha vinculat l'obra amb l'aspiració de la ciutat a ser Capital Europea de la Cultura. "Tarragona no podia pretendre ser capital europea de la cultura si no tenia més que el Metropol... aquest equipament era necessari." Altres Temes Pendents En el torn de preguntes, s'han abordat altres necessitats urgents per a la ciutat de Tarragona: • La creació d'un Centre d'Art Contemporani per als creadors locals. • La solució definitiva per a l'ubicació de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Inauguració de l'Escola Taller de Sant Salvador
Inauguració i Context de l'Escola Taller S'ha celebrat la inauguració oficial de l'Escola Taller de Sant Salvador, un projecte que ja fa sis mesos que es va posar en marxa amb la participació de 24 alumnes i un equip de 6 responsables. Aquesta iniciativa, impulsada originalment per l'Associació de Veïns de Sant Salvador, neix amb la voluntat de donar una alternativa de formació i ocupació als joves del barri i de la ciutat que es troben fora del sistema educatiu tradicional. Estructura Formativa i Fases El programa té una durada total de dos anys i es divideix en dues etapes clarament diferenciades: Primera fase (Formació): Durant els primers sis mesos, els alumnes s'han centrat en l'aprenentatge teòric i les primeres pràctiques controlades. Segona fase (Treball real): A partir del setè mes, el pes recau en el treball pràctic en entorns reals, aplicant els coneixements adquirits en benefici de la comunitat. Especialitzacions i Objectius L'escola s'organitza al voltant de dues branques professionals principals: Manteniment d'entorns urbans: On 16 joves aprenen nocions bàsiques de paleta, fusteria, pintura, electricitat, fontaneria i jardineria. El seu primer gran repte és el manteniment del Centre Cívic de Sant Salvador. Sistemes microinformàtics: 8 alumnes s'especialitzen en el muntatge de programari (software) i maquinari (hardware), aprenent a programar i mantenir equips informàtics des de zero. Impacte Social i Valoració L'escola compleix una funció pedagògica doble: d'una banda, ofereix un futur professional a joves amb problemàtiques socials o poc interès pel sistema acadèmic convencional i, de l'altra, fomenta el respecte pel mobiliari públic, ja que els mateixos joves s'encarreguen de reparar el que a vegades s'havia deteriorat per actes de vandalisme. "L'esperança final és que tots aquests joves puguin trobar una feina més o menys estable un cop acabat aquest període de dos anys." L'Ajuntament de Tarragona ha valorat molt positivament el funcionament d'aquesta edició, destacant la direcció pedagògica com un factor clau per a la bona convivència i l'aprenentatge dels estudiants, qui a més reben una petita remuneració mensual que incentiva la seva dedicació.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Balanç de la llei antitabac amb el Gremi d'Estanquers
Balanç de la Llei Antitabac a Tarragona L'entrevista realitzada a Josep Cervera, president del gremi d'estanquers de la província de Tarragona, analitza l'impacte dels primers sis mesos de la normativa antitabac. Tot i ser una llei restrictiva, el sector destaca una adaptació més normal de l'esperada per part de la ciutadania. Impacte econòmic i vendes S'ha registrat una davallada del 6% en les vendes a la demarcació de Tarragona. Aquesta disminució no s'atribueix a persones que han deixat de fumar, sinó a la prohibició de fumar als llocs de treball, cosa que redueix el consum diari per habit. Cervera afirma que, malgrat el descens de beneficis, cap estanc ha hagut de tancar directament per aquesta causa. "No hi ha cap guerra que no tingui ferits... en aquests moments la incidència està al voltant d'un 6% de menys vendes." La situació del mercat i preus Es comenta la recent guerra de preus entre les tabaqueres, qualificada com una estratègia comercial insostenible que ja s'està estabilitzant. Es preveu una pujada progressiva dels preus impulsada per tres factors: Decisions comercials de les mateixes tabaqueres. Increment d'impostos per part del Ministeri de Sanitat. Pressions de la Comunitat Europea per equiparar els preus amb la resta de països, ja que Espanya actualment té preus que són, com a mínim, un 50% més barats que a França o Alemanya. Perspectives de futur El sector es manté a l'expectativa de tancar l'any per fer un balanç definitiu, especialment després de la temporada d'estiu, que és quan el consum es dispara de forma incalculable. Es preveu que la reducció de vendes es mantingui estable al voltant del 6%.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
8'
2006-06-29 ENVELAT FLORESTA _ ICOMAR
Celebració i convivència als barris de Ponent Amb l'arribada del solstici d'estiu, els barris tarragonins de La Floresta i Icomar inicien les seves festes majors. Aquestes celebracions, que s'allarguen durant tot el cap de setmana, serveixen com a punt de trobada per als veïns i veïnes, fomentant la cohesió social i la participació activa de les entitats locals. Programació de divendres: L'inici de la festa La Floresta: Comença amb una cercavila per animar el barri, seguida del discurs d'obertura a càrrec d'Antoni Peco. La nit es dedica a grups musicals de joves de la ciutat. Icomar: Se centra en els més petits amb una xocolatada, llançada de globus i cucanyes. La nit es transforma en una discoteca mòbil pensada per a la joventut. Dissabte: Tradició i germanor Les activitats de dissabte busquen l'equilibri entre generacions: * Homenatges: Ambdós barris dediquen la tarda a la gent gran amb berenars i actuacions especials. * Esport i tallers: A La Floresta destaquen els partits de futbol de "solters contra casats", mentre que a Icomar s'organitzen tallers de papiroflèxia. * Música: La jornada clou amb balls i orquestres, destacant l'actuació de grups de ball cubà a Icomar. Diumenge: Gastronomia i cloenda El diumenge és el dia dels actes multitudinaris: * Àpats populars: La paella popular és l'eix central a ambdós barris, reunint centenars de persones al carrer per dinar juntes. * Cultura i foc: La Floresta ofereix una exhibició de circ, mentre que Icomar gaudeix d'un vermut amb la Banda Ciutat de Tarragona. * Final de festa: La celebració acaba amb un correfoc i un petit castell de focs artificials, evitant competir amb el futur Concurs Internacional de Focs Artificials. "Entenem que una festa d'un barri ha de servir per alguna cosa més que fer simplement una festa... és l'inici de l'estiu per estar al carrer i fer convivència."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Motos Esports Busquets: El motor de Tarragona
Visita a l'emblemàtic establiment Motos Esports Busquets En aquesta edició del concurs de la Via T a Tarragona Ràdio, la unitat mòbil s'ha desplaçat fins al carrer Prat de la Riba per visitar un referent històric del sector del motor a la ciutat: Motos Esports Busquets. L'espai, dirigit per l'Àlex Busquets, celebra més de 40 anys d'història des que el seu pare va fundar el negoci. Novetats i tendències del mercat Durant l'entrevista, s'han destacat diversos punts clau sobre l'estat actual del món de la motocicleta: L'auge de les 125cc: Arran del canvi normatiu que permet conduir motos de fins a 15 cavalls amb el carnet de cotxe, les vendes s'han disparat com a solució als problemes de trànsit i aparcament urbà. Models destacats: S'ha presentat la nova Derbi Mulhacén 650, un disseny avantguardista premiat internacionalment, i la renovada Suzuki Burgman 400. Seguretat i accessoris: L'evolució dels cascos ha estat total, passant del plàstic a la fibra de vidre, oferint molta més resistència i confort acústic. Reivindicacions del sector L'Àlex Busquets ha aprofitat l'espai per fer una petició a l'administració local: "Demano a l'Ajuntament que ens faciliti una mica la cerca de llocs d'aparcament per a motos i no ser tan rígids amb les normes, perquè la moto és la solució al tràfic a Tarragona." Varietat i servei postvenda L'establiment ofereix una gamma amplíssima que va des de models assequibles de marques coreanes com Daelim fins a potents màquines esportives com la Suzuki 1000 de 170 cavalls. S'ha subratllat la importància del servei postvenda i manteniment per garantir la durabilitat i seguretat dels vehicles.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
25'
Alcalá de Henares: Història, Patrimoni i Modernitat
Introducció i Concurs de Ciutats Patrimoni En aquest episodi de Tarragona Ràdio, s'explora la riquesa històrica i cultural de Alcalá de Henares, en el marc d'un concurs sobre les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat. El programa fomenta la participació dels oients mitjançant preguntes sobre el passat de la ciutat, oferint com a premi una estada de cap de setmana. El Passat Medieval i la Convivència de Cultures Un dels eixos centrals és el llegat medieval d'Alcalá, destacant-ne la seva singularitat històrica: • La convivència modèlica de les tres cultures: la cristiana, la jueva i la musulmana. • La importància de la Catedral Magistral, anomenada així perquè els seus canonges havien de ser magister (professors de la universitat). • L'origen del nom actual, derivat de l'àrab Al-Qul'at (castell), que va substituir el nom romà Complutum. Transformació Industrial i Demogràfica L'entrevista amb Francisco Javier García, cronista oficial de la ciutat, revela com Alcalá ha passat d'una economia tradicional a un potent eix industrial. El creixement ha estat espectacular, passant de poc més de 20.000 habitants a mitjans del segle XX a gairebé 200.000 en l'actualitat, gràcies a la seva ubicació estratègica en la via cap a Barcelona. Reptes de la Integració i el Patrimoni El cronista destaca que el principal desafiament per a les ciutats patrimoni és conjugar el manteniment de les essències històriques amb el progrés modern: • Immigració: La ciutat ha acollit onades migratòries nacionals i, més recentment, de països com Romania i Polònia, impulsant l'agermanament amb ciutats com Alba Iulia. • Vincle amb Barcelona: Es menciona la curiositat històrica de la relació entre els Sants Just i Pastor i la primera catedral de Barcelona. "Si no ens recolzem en aquest passat, no serem res ni en el present ni en el futur."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
5'
Concurs musical dels 80: 'Amante Bandido' de Miguel Bosé
Resum del concurs 'Qui Canta' En aquesta edició del programa de Tarragona Ràdio, se celebra un concurs musical centrat en els èxits dels anys 80 per commemorar el 20è aniversari de l'emissora. El repte consisteix a identificar una cançó icònica a partir de la recitació de les seves estrofes, sense revelar la tornada inicialment. Dinàmica i participació La presentadora recita fragments de la lletra d'una cançó de Miguel Bosé. L'Enric Garriga, un col·laborador habitual en un rol diferent, truca per participar com a concursant. Malgrat admetre que el cantant era un dels que més odiava, l'Enric identifica correctament el tema: "Amante Bandido". Premis i anècdotes "No m'hagués pensat mai que un home com tu renunciaria als seus principis per una tovallola de platja." El guanyador s'emporta una tovallola de platja i una bosseta de transport. L'Enric confessa que ho fa per necessitat pràctica, ja que actualment va amb crosses degut a una lesió a la cama i la bossa li serà de gran utilitat. L'episodi finalitza amb un to humorístic sobre com la ràdio enregistra aquests moments per al futur.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Patricia Adams i la resistència no violenta contra l'ocupació de l'Iraq
Entrevista a Patricia Adams: Accionisme i Pau L'activista nord-americana Patricia Adams visita Tarragona per promoure la Convocatòria Mundial a accions de resistència civil no violenta. Amb una àmplia trajectòria en la cooperació internacional, especialment a El Salvador, Adams advoca per una resposta global coordinada per posar fi a l'ocupació militar de l'Iraq i criticar el model de militarització vinculat a la globalització corporativa. Punts clau de la campanya Resistència activa: Es proposa anar més enllà de les manifestacions tradicionals, optant per l'acció directa estratègica. Objectiu corporatiu: La campanya posa el focus en les empreses que es beneficien de la guerra, especialment durant les dates del 6 i 9 d'agost (aniversaris d'Hiroshima i Nagasaki). Impacte social: Adams destaca com els recursos destinats a la guerra suposen retallades en educació, salut i serveis socials. Formació i xarxa: Existeix una tasca de capacitació en universitats i esglésies per ensenyar tàctiques de no violència, una tradició molt arrelada als Estats Units. La realitat als Estats Units L'activista explica que, malgrat el control dels mitjans de comunicació, el moviment de contra-reclutament està creixent. Molts joves s'allisten a l'exèrcit no per patriotisme, sinó per falta d'oportunitats laborals o promeses de beques que sovint resulten en tragèdia. "Moltes vegades sentim que el moviment global no existeix, però hi ha molta gent en molts llocs contribuint a una cosa molt més gran."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Gastronomia d'Alcalá: de Cervantes a la Cuina Romana
Exploració Gastronòmica a Alcalá de Henares L'entrevista amb José Valdearcos, director de La Hostería del Estudiante, ens submergeix en la riquesa culinària d'Alcalá de Henares, una ciutat on la història i el paladar s'entrellacen a través de tres pilars fonamentals: 1. Tradició i Literatura: La Cuina Cervantina La influència de Miguel de Cervantes i el Quixot és omnipresent. La gastronomia de la zona està fortament marcada per la cuina manxega i castellana, destacant plats ressenyats en l'obra literària com: * Duelos y quebrantes. * Migas de pastor. * Sopa boba i guisats tradicionals. 2. Dolços Emblemàtics Es destaca la fama de les atmetlles garrapinyades, especialment aquelles elaborades de forma artesanal i "angelical" al convent de les Clarisses, una referència ineludible per als visitants. 3. Projecte Complutum: Retorn a la Cuina Romana L'eix central de l'actualitat culinària és la celebració de Complutum, 2.000 anys d'història. Diversos restaurants han dissenyat menús basats en el segle I, adaptant receptes històriques als gustos actuals: * L'ús del Garum: Tot i que l'original (vísceres de peix macerades al sol) pot resultar fort, s'han creat versions modernes amb fons d'anxoves. * Menú Degustació (Gustateos): Inclou plats com lentícula de castaneis (llenties amb castanyes) i panis in fundis in lacte meli (similar a la torrija). * Maridatges Històrics: S'ofereix el mulsum (vi blanc amb mel), tot i que se serveixen vins actuals per a la comoditat del client. "Hem convertit el restaurant en un ambient genuïnament romà, amb música i escenografia que et transporten al segle I." Aquesta iniciativa, que inclou visites teatralitzades, estarà disponible fins a finals de setembre, unint cultura i gastronomia en una experiència única.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
2006-06-28 VALDEARCOS
Alcalá de Henares: Un viatge culinari a través del temps En aquesta entrevista, José Valdearcos, director de l'Hostería del Estudiante, ens descobreix la riquesa gastronòmica d'Alcalá de Henares, una ciutat on la història i la cuina es donen la mà per oferir experiències úniques. Tradició i Literatura: La Cuina Cervantina La identitat de la ciutat està estretament lligada a la figura de Miguel de Cervantes. Durant el mes d'octubre, se celebra la Setmana Gastronòmica Cervantina, on els restaurants locals ofereixen menús inspirats en l'obra d'El Quixot. Plats emblemàtics: El tasajo de vaca, formatges manxecs, migas alcalaïnes, duelos y quebrantos i el guisat de les bodas de Camacho. Dolços típics: Les famoses ametlles garrapinyades elaborades de forma artesanal al convent de les Clarisses, pestiños i flors. Projecte Complutum 2.000: El retorn a l'època romana Valdearcos destaca una iniciativa innovadora que recrea la gastronomia del segle I. Mitjançant menús històrics actualitzats, els visitants poden tastar receptes de l'antiga Roma: Gustatio (aperitius): Llenties amb castanyes (lenticulas de castaneis) i pasta d'oliva negra. Prima Mensa: Plats de mar i muntanya amb tonyina i pollastre. Secunda Mensa (postres): Dàtils farcits de nous i un precursor de la torratxa (panis infundis). "Hem convertit el restaurant en un ambient genuïnament romà per oferir plats de sabors agradables i productes originals basats en receptes històriques." La recepta: Sopa Boba Alcalaïna Per tancar, es comparteixen els detalls d'aquest plat tradicional a base de gallina de corral, vedella, pernil i verdures, lligat amb una picada d'ametlles, fetges de pollastre i rovells d'ou, servit amb pa fregit.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
13'
Expectatives i tendències de la temporada turística a Tarragona
Anàlisi de la Temporada Turística a la Costa Daurada L'entrevista amb Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, descriu un escenari optimista per a l'estiu del 2006. Després d'un període de contenció entre 2002 i 2004, la tendència positiva iniciada el 2005 es consolida amb xifres que superen l'activitat de l'exercici anterior. Indicadors i Mercats Clau Setmana Santa: Va ser el primer gran indicador amb un increment de 17 punts en l'activitat en comparació amb l'any anterior. Mercats emissors: El mercat català i espanyol suposa més de la meitat dels visitants. També es preveuen bons resultats en els mercats britànic, irlandès, francès i rus. Noves oportunitats: Destaca la consolidació del mercat nòrdic (Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca) gràcies a nous enllaços aeris. Canvis en els Hàbits de Consum S'observa una tendència clara cap a estades més curtes, la qual cosa obliga el sector a atreure un volum superior de visitants per mantenir el mateix nivell de pernoctacions. "Hem de ser capaços d'evolucionar perquè els hàbits han canviat; Internet i el baix cost han transformat la tipologia del viatge." L'Impacte del 'Low Cost' i de l'Esport Aeroport de Reus: L'impacte de les companyies de baix cost és molt positiu, generant un impacte econòmic de prop de 96 milions d'euros i una alta taxa de pernoctació a la zona (56%). Efecte Nàstic: L'ascens del club a Primera Divisió es veu com un motor clau pel seu impacte mediàtic i la seva capacitat de situar Tarragona en el mapa promocional de forma permanent.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
6'
20 anys del Moll de Costa: Programació d'estiu al Port de Tarragona
Celebració del 20è Aniversari del Moll de Costa El Port de Tarragona commemora dues dècades des de l'obertura del Moll de Costa a la ciutadania. Per aquest motiu, s'ha dissenyat una programació cultural i lúdica especialment intensa que referma l'espai com un referent social i cultural de la demarcació. Les Havaneres: El gran reclam de l'estiu L'activitat estrella continua sent la tradicional cantada d'havaneres, que té lloc els dissabtes de juliol a les 22:30 hores. Enguany, el calendari compta amb cinc dissabtes i la participació dels grups més prestigiosos del panorama musical: Veus dels Pescadors (dissabte 1 de juliol). Altres grups destacats com Portbó, Marendins, Habana Xica i Bergantí. L'espectacle és d'entrada lliure i gratuïta, consolidant-se com un espai de trobada ideal a la fresca del port. Oferta cultural d'exposicions i activitats El Moll de Costa bull d'activitat artística amb diverses propostes simultànies en els seus tinglados: Pintura: Interpretacions lliures d'obres clàssiques per l'artista Pombo i una mostra col·lectiva del Sindicat d'Iniciativa i Turisme. Art local i joieria: Exposicions de l'Escola Taller de la Diputació, obres de Maite Vieta i temàtiques portuàries de Lluïsa Foguet. Altres activitats: Un torneig internacional d'escacs, passejades amb la Golondrina i visites guiades al Museu del Port. Balanç de dues dècades de transformació Durant l'entrevista, Josep Lluís Navarro destaca la impressionant trajectòria de l'espai amb dades significatives: "En aquests 20 anys s'han realitzat un total de 239 exposicions, 72 concerts i més de 800 activitats socials." També s'anuncien futures millores urbanístiques a la zona de la Marina, el Serrallo i l'edifici del Rem, que continuaran integrant el port amb la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Festa Major de Sant Pere a Perafort
Celebració de la Festa Major de Perafort Perafort celebra la seva Festa Major en honor a Sant Pere amb un programa extens que combina tradició, cultura popular i activitats familiars. L’alcalde, Joan Martí Pla, destaca la implicació de tota la comunitat i la participació de veïns de pobles del voltant com Puigdelfí, els Pallaresos o el Morell. Actes Tradicionals i Novetats El Llumanot: Enguany destaca l'estrena del Llumanot, una nova figura del bestiari festiu (una cuca de llum gegant) que se suma a la Llumaneta. Diada de Sant Pere (29 de juny): És el dia central amb les Vespres Solemnes, el pregó a càrrec d'Antoni Coll, el Correfoc i el tradicional sopar popular a la pista poliesportiva. Cultura i Religió: Diumenge se celebra la Missa Solemne cantada per l'Orfeó Reusenc, seguida d'una processó i un concert de la Coral Gregal. Espais de Convivència i Gastronomia Activitats infantils: La canalla gaudeix de la festa de l'escuma, xocolatades, inflables i espectacles com Històries d'Aigua. Balls i Concerts: Les vetllades estan amenitzades per formacions com l'Orquestra Cimarrón i l'Orquestra Costa Brava. L'aspecte culinari: És imprescindible tastar la coca tradicional de Perafort. "És una festa que realment és de tot el poble; sempre parlem de Perafort i Puigdelfí conjuntament." La celebració clou amb un gran castell de focs artificials la nit de diumenge, posant fi a uns dies de germanor i tradició a la comarca.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Concurs de música dels 80 a Tarragona Ràdio
Entreteniment i records musicals El programa matinal de Tarragona Ràdio tanca la seva emissió amb un concurs musical dedicat a celebrar el seu 20è aniversari. La dinàmica consisteix a endevinar l'intèrpret i el títol d'un gran èxit de la dècada dels 80 a partir de la recitació de la seva lletra. Dinàmica i Premis Els oients poden participar trucant al programa i opten a diversos obsequis segons el seu nivell d'encert: * Endevinar títol i intèrpret: Guanyen una bossa per al mòbil o unes xancletes de platja. * Cantar la cançó: Permet obtenir premis més grossos com el parasol o la tovallola oficial de l'emissora. El Repte del Dia: La Movida Madrileña En aquesta edició, la cançó triada ha estat l'emblemàtic tema de l'any 1981 de la banda Alaska y los Pegamoides. Tot i que l'autor, Carlos Berlanga, va morir l'any 2002, el tema continua sent un estendard del pop espanyol. "Terror en el hipermercado, horror en el ultramarinos. Mi chica ha desaparecido y nadie sabe cómo ha sido." Resolució del Concurs Després d'un intent fallit per part d'una oient anomenada Imma, la Montse Leandro ha aconseguit endur-se la tovallola. Tot i no recordar inicialment el nom del grup ni el títol exacte (confonent-ho amb artistes com Ariel Rot de Tequila), la Montse s'ha atrevit a cantar en directe, fet que li ha servit per guanyar el premi i tancar el programa de manera distesa.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Inversions i millores als centres educatius de Tarragona
Gestió d'infraestructures i nous equipaments educatius L'entrevista amb Carme Duc, tinent d'alcalde d'Ensenyament, destaca el pla d'actuació per a l'estiu del 2006 i les previsions per al curs vinent. Es subratlla la importància de la col·laboració entre l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya mitjançant la Taula Mixta. Obres de manteniment i millora d'estiu Durant els mesos de juliol i agost, s'executaran actuacions clau en diversos centres: * Pintura i enrejolat: Projectes de gran abast als col·legis Pau Delclòs i Marcel·lí Domingo, amb un pressupost de més de 250.000 euros per centre. * Intervencions estructurals: Obres a les teulades del Serrallo i el Mediterrani, a més de la reforma dels lavabos al col·legi Pràctiques. * Contracte integral: S'està tramitant un nou sistema de contractació per a un manteniment preventiu i normatiu més eficient de tots els edificis municipals. "No fan vacances juliol i agost; els mestres treballen al juliol per requadrar horaris i preparar el curs." Nous projectes: CEIP i IES Es confirmen avenços en la creació de nous centres per donar resposta al creixement urbà: * CEIP zona Joan XXIII: Segregació d'un terreny de 9.000 metres quadrats. Mentre es construeix l'edifici definitiu, l'activitat començarà amb mòduls prefabricats al costat del Cèsar August. * IES Sant Salvador: Desbloquejada la cessió de terrenys després de coordinar l'espai amb el Departament de Sanitat. S'espera que les obres siguin imminents. Expansió de les Llars d'Infants Municipals L'Ajuntament aposta fortament per la conciliació familiar: * Llar d'infants de Bonavista: Obertura prevista per al setembre amb 74 places i aula de nadons (0-1 any). * Noves adjudicacions: Projectes en marxa a la zona del Cèsar August i al carrer Ramon i Cajal amb Francesc Bastos.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Suport a famílies amb fills amb discapacitat psíquica
Presentació del Programa Pare a Pare L'entitat Estefania, amb més de 40 anys de trajectòria, presenta a Tarragona el programa Pare a Pare. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal oferir acompanyament emocional a pares i mares que acaben de rebre el diagnòstic de discapacitat psíquica dels seus fills. El valor de l'experiència compartida El programa es basa en la premissa que ningú pot entendre millor a uns pares primerencs que aquells que ja han passat per la mateixa situació. L'enfocament se centra en: Suport emocional: Facilitar la transició des de la fase inicial de negació i por fins a l'acceptació. Acompanyament personal: Trencar l'aïllament i demostrar que hi ha un camí i un futur possible. Grup de teràpia: Reunions mensuals per compartir dubtes, reculades en el diagnòstic i sentiments. Testimoni i realitat quotidiana L'episodi compta amb el testimoni de la Maribel Peñarrubia, mare d'una noia de 18 anys amb síndrome de Down. En el seu relat destaca: La integració acadèmica: La seva filla cursa quart d'ESO amb un currículum adaptat. L'evolució dels sentiments: Des de la incertesa inicial i la "compassió malentesa" del carrer fins a veure la situació com una experiència vital positiva. L'esperança en el futur: Els desitjos de la jove de treballar i la seva passió per l'escriptura i el ball. "A vegades els sentiments és el que està més poc cobert... el programa vol explicar-te que hi ha un futur, que hi ha una solució i un camí." Informació de contacte L'associació convida a les famílies interessades a apropar-se a la seva seu al carrer de les Coques número 1 de Tarragona o a assistir a la presentació oficial a la Diputació.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
16'
Acollida de nens saharauis al Camp de Tarragona
Projecte de Colònies d'Estiu amb l'Associació Hamada Rosa Maria López, coordinadora de l'Associació Hamada, explica els detalls del programa d'acollida de nens i nenes provinents dels camps de refugiats de Tinduf a les Terres de Tarragona. Enguany, el territori acull prop d'un mig centenar d'infants que conviuran amb famílies catalanes durant els mesos de juliol i agost. Objectius Fonamentals del Programa L'estada d'aquests infants, d'edats compreses entre els 7 i 12 anys, té tres finalitats principals: Benestar Climàtic: Allunyar-los de les temperatures extremes del desert, que poden superar els 50 graus a l'estiu. Salut i Revisions Mèdiques: Es realitza una revisió completa a cada nen. Si es detecta una patologia que requereix tractament o intervenció, l'infant roman al país fins que està completament curat. Nutrició i Afecte: Compensar les mancances alimentàries severes dels campaments i oferir un entorn familiar estable. El Vincle amb les Famílies d'Acollida L'experiència crea el que s'anomena famílies extensives. L'infant no perd la seva identitat, sinó que guanya uns "segons pares" a Espanya amb qui sovint manté el contacte durant tota la vida. "No he acollit un nen, he acollit tota una família saharaui; et fan sentir una part important d'ells." Activitats i Integració Local Durant l'estiu, l'organització i els ajuntaments preparen una agenda activa per afavorir la integració: * Participació en esplais d'estiu municipals per fomentar la convivència amb nens locals. * Visites lúdiques a llocs com PortAventura. * Trobades territorials, com la gran festa a Vilafranca del Penedès el 16 de juliol, per enfortir la xarxa entre famílies acollidores. L'entitat destaca que la demanda de famílies està equilibrada i sovint hi ha llista d'espera, fet que demostra la solidaritat de la societat catalana envers el poble saharaui.