Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1969-1992 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
19'
Celebració del Dia Internacional de la Música a Tarragona
Tarragona celebra el Dia Internacional de la Música L'episodi d'avui se centra en la gran varietat d'actes organitzats a la ciutat de Tarragona per commemorar el Dia Internacional de la Música. Amb la participació de Carme Du (regidora d'ensenyament), Àngels Torres (responsable d'ensenyaments musicals municipals) i Teresa Valls (de l'Estudio de Música), es repassa l'evolució de l'educació musical a la ciutat i la programació especial d'enguany. Punts clau de la celebració Gran participació: Es preveu la implicació de més de 800 persones directament en els actes, superant amb escreix les xifres d'anys anteriors. Inclusió i accessibilitat: Com a novetat destacada, algunes presentacions es faran en llenguatge de signes a càrrec de la professional Erika Gras. Música des de la infància: S'ha posat èmfasi en el programa Bressol (per a infants d'1 a 3 anys), destacant la importància d'introduir el ritme i les cantarelles des de ben petits. Escenaris repartits per la ciutat: La festa s'estén a llocs emblemàtics com el Pla de la Seu, la Rambla, el Mercat i diversos centres cívics com el de Sant Salvador. L'evolució de l'ensenyament musical Les convidades recorden com Tarragona va ser pionera fa més de 25 anys en introduir especialistes de música a les escoles públiques gràcies a l'impuls de l'ajuntament. "Qui vol música, la pot tenir a Tarragona; s'ha creat una necessitat i una cultura musical assequible per a tothom." Programació de tarda Petits Músics al carrer: Sessió oberta a la Plaça de la Fona per a nens i adults. Tallers creatius: Maquillatge musical i racons sonors a la Rambla. Concerts diversos: Des de música moderna fins a la tradicional Banda Unió Musical a la Plaça de l'Escorxador.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
14'
Programació i seguretat de la Revetlla de Sant Joan a Tarragona
Celebració de la Revetlla de Sant Joan a Tarragona L'entrevista amb Carles Sala, regidor de festes de l'Ajuntament de Tarragona, detalla l'organització de la nit de Sant Joan, destacant la combinació de tradició, elements de foc i música per donar la benvinguda a l'estiu. Els eixos de la festa: Foc i Música La celebració s'articula al voltant de diversos actes oficials, tot i que es reconeix que és una festa que la ciutadania viu de forma molt espontània: Arribada de la Flama del Canigó: El foc arriba al Serrallo i es trasllada en una Cercavila de Foc (diferenciada clarament del Correfoc de Santa Tecla) fins a la plaça del Mercat per encendre la foguera. Revetlla a la Plaça Corsini: A partir de les dotze de la nit, amb l'actuació de l'orquestra La Notche. Fi de festa a la platja del Miracle: Des de les tres de la matinada fins a la sortida del sol, amb tres escenaris diferenciats: Música electrònica (amb col·laboració de col·lectius locals). Música reggae i ska. Versions i covers. Seguretat, Civisme i Neteja El regidor posa un èmfasi especial en la necessitat que la festa transccorri sense incidències remarcables: Crida a la prudència: Es demana responsabilitat en la manipulació de pirotècnia i un consum moderat d'alcohol, especialment si s'ha de conduir. Dispositiu de neteja: Malgrat les polèmiques d'anys anteriors, es garanteix que a les sis del matí començarà la neteja de les platges perquè els banyistes les trobin en perfecte estat. "La notícia de la festa ha de ser que no hi ha notícia; que ningú ha pres mal i que la gent s'ho ha passat bé." Previsió del Concurs de Castells de Focs Com a tancament, s'anuncia la proximitat del Concurs de Focs Artificials, que enguany serà una edició de Campions de Campions amb les millors pirotècnies de les darreres sis edicions, prometent innovacions i sorpreses mai vistes a la ciutat.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Inici de les PAU a la URV de Tarragona
Inici de les Proves d'Accés a la Universitat Més de 2.000 estudiants de la demarcació de Tarragona han començat avui els exàmens de la selectivitat (PAU). La jornada s'ha iniciat a les 9 del matí a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la prova de Llengua i Literatura Castellana. Desenvolupament de la jornada i exàmens Assignatures del dia: Després del primer examen de castellà, els alumnes continuen amb Llengua i Literatura Catalana i finalitzen el dia amb la Llengua Estrangera (anglès, alemany o francès). Continguts destacats: En l'examen de castellà han aparegut textos de Jaime Sabines (Me encanta Dios) i Nelsa Curbelo (sobre violència i colles). Les proves inclouen comprensió lectora, sintaxi i redacció. Pròximes jornades: Dimecres i dijous es realitzaran les proves de les assignatures d'especialitat segons la modalitat escollida (ciències, lletres, etc.). El sentiment dels estudiants "Nervis fins que ens han donat l'examen. Un cop ja l'has vist, ja t'has relaxat i comences a fer-ho i ja està." En les entrevistes realitzades als passadissos, els alumnes han expressat opinions diverses: 1. Gestió dels nervis: Molts coincideixen que el moment de màxima tensió és abans d'entrar, però es relaxen un cop veuen les preguntes. 2. Crítica al sistema: Alguns estudiants consideren injust jugar-se tot el futur en només tres dies, especialment aquells que compaginen estudis i feina. 3. Expectatives futures: Entre els entrevistats han aparegut vocacions com arquitectura, enginyeria naval o aeronàutica, amb notes de tall exigents.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
15'
Obertura de la llibreria de la Generalitat a Tarragona
Inauguració i nova seu al carrer Major El programa de Tarragona Ràdio connecta amb la nova llibreria de la Generalitat, que ha obert avui les seves portes al carrer Major, 37. Aquest espai, llargament esperat, es va inaugurar oficialment ahir a la tarda i ofereix una àmplia gamma de publicacions oficials i material especialitzat. Continguts i material disponible La llibreria destaca per oferir productes que sovint són difícils de trobar en comerços convencionals: Cartografia i mapes: Disposen de material de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, incloent mapes en relleu, mapes a escala 1:1.000 personalitzats per zones i mapes digitals en DVD. Cultura i Tradicions: Hi ha una gran varietat de llibres i multimèdia sobre festes locals com Santa Tecla, música d'artistes catalans, l'himne dels Segadors i costumaris. Publicacions Institucionals: Recull obres editades pel govern català, l'Ajuntament de Tarragona, la Diputació i fins i tot organismes de la Unió Europea. Educació i Oposicions: Un dels serveis més sol·licitats és el dels temaris per a oposicions (bombers, Mossos d'Esquadra, administratius) que fins ara molts usuaris havien d'anar a buscar a Barcelona o Lleida. Art i Patrimoni: Grans llibres de fotografia i il·lustració sobre figures com Gaudí, Miró, Dalí o l'arqueologia de Tàrraco. Espai i Experiència del Visitant L'espai de 150 metres quadrats ha estat rehabilitat combinant la modernitat amb elements històrics de l'edifici: "Es combina el rebossat convencional amb la recuperació d'unes voltes d'arc de pedra que s'han conservat i es poden contemplar." El perfil de visitant és molt variat, des de turistes que busquen llibres de regal de gran qualitat, fins a professionals (arquitectes, historiadors) i ciutadans interessats en la cultura i la història de Catalunya.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
L'Escola El Miracle apadrina l'Amfiteatre de Tarragona
L'Escola Adopta un Monument El programa L'Escola Adopta un Monument, impulsat per les àrees de Patrimoni i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona, celebra una nova jornada a l'Amfiteatre romà. En aquesta ocasió, els protagonistes són els 250 alumnes de l'escola El Miracle, un centre situat a tocar del monument, que han participat en un acte simbòlic d'apadrinament. Protagonisme dels infants Els nens i nenes, d'edats compreses entre els 3 i els 12 anys, han estat treballant de forma intensa durant mesos per conèixer la història i l'arquitectura de l'edifici. Durant l'acte, representants de cada classe han llegit parlaments i han rebut un diploma de padrinament. Alguns conceptes que els alumnes han destacat són: Les lluites de gladiadors i el combat contra les feres. L'estructura ovulada i la grandesa de l'edifici. La proximitat amb el mar Mediterrani i l'ús de l'arena per a espectacles. Un projecte amb projecció exterior La regidora de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, ha destacat que aquest model local s'està exportant amb èxit a altres localitats a través del Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat: "Aquest projecte serà com una taca d'oli que s'anirà estenent per tot el sistema educatiu de l'Estat." Ciutats com Segòvia o Alcalá de Henares ja han començat a aplicar iniciatives similars, fomentant l'arrelament dels joves amb el seu llegat històric i cultural.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
23'
Activitats d'Estiu i el Patinatge a Tarragona
Oferta Esportiva d'Estiu del Patronat Municipal d'Esports El Patronat Municipal d'Esports de Tarragona presenta una àmplia gamma d'activitats per a la temporada estival, centrades en la natació i les estades poliesportives. Les inscripcions ja estan obertes, i s'utilitza un sistema de sorteig per garantir l'equitat en l'assignació de places. Cursets de Natació i Estades • Natació: Adreçada a totes les edats, des de nadons (un any) fins a adults, amb cursets quinzenals durant el juliol i l'agost. • Estiu Poliesportiu a Camp Clar: Destinat a infants de 4 a 14 anys, ofereix cinc setmanes d'activitats variades que eviten la monotonia i fomenten esports no convencionals com el futbol flac. • Servei d'autobús: Es facilita el transport gratuït des de la Plaça Imperial Tarraco fins a les instal·lacions de Camp Clar. Esports a la Platja L'espai de la Platja de l'Arrabassada es consolida amb instal·lacions gratuïtes per a futbol platja, vòlei i pales, permetent la convivència entre banyistes i esportistes. Tarracopatina: Nova Entitat a la Ciutat L'episodi compta amb la participació de l'Agustí i la Lluïsa, fundadors de l'associació Tarracopatina, una entitat nascuda per fomentar el patinatge inline com a activitat física i mitjà de transport alternatiu a la ciutat. Cultura del Patinatge • Trobades per a novells: Cada dissabte a les 19:00h organitzen quedades per ajudar a qui comença de zero. • Visió urbana: Defensen que Tarragona és una ciutat apta per patinar si es té la tècnica adequada per gestionar els pendents, com la ruta cap al Balcó del Mediterrani. • Salut: Es destaca com un esport de baix impacte articular, ideal per a persones amb lesions prèvies o adults que busquen una alternativa al footing. "Quan aprens una miqueta i tens aquesta sensació de lliscar sense caure, el patinatge enganxa moltíssim." Repte Internacional: Les 24 Hores de Le Mans L'associació representarà Tarragona en la mítica prova de resistència 24 hores de Le Mans Roller a França (1 i 2 de juliol). Un equip de nou patidors populars participarà en aquesta exigent competició que aplega més de 5.000 participants de tot el món.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Balanç de Càritas Tarragona: Acció Social i Cooperació
Balanç Econòmic i Social de Càritas Diocesana L'entitat ha presentat l'estat de comptes corresponent a l'exercici 2005, destacant una inversió superior al milió 300.000 euros destinada a programes d'ajuda social. Aquesta activitat es vertebra en dos eixos fonamentals: Acció social de proximitat: Atenció directa a les necessitats de l'arxidiócesi. Cooperació internacional: Gestió d'emergències, com la campanya extraordinària pel tsunami de finals de 2004, que va recaptar més de 180.000 euros. El Fenomen del "Sense Sostre" Un dels punts més crítics de l'informe és l'augment de la vulnerabilitat en persones sense llar. Carme Borbonés subratlla canvis significatius en el perfil d'aquest col·lectiu: Feminització: Increment notable de dones i famílies monoparentals que cerquen refugi. Formació acadèmica: Aparició de persones amb estudis que, per desestructuració personal o familiar, acaben al carrer. Complexitat de la reinserció: La directora recalca que la recuperació és un procés lent que requereix "curar les ferides de l'ànima" abans d'iniciar la formació laboral. Immigració i Suport Jurídic El 40% de les persones ateses a les cases de transeünts són d'origen estranger. Per fer front a aquesta realitat, Càritas ofereix: Acolliment i sostre tutelat per facilitar l'estabilització. Assessoria jurídica per a la regularització administrativa. Programes d'orientació per a la integració en l'entorn social. "Hem de posar rostre a aquells que no en tenen; els mitjans ens ajuden a visibilitzar una realitat que sovint és invisible per a la societat." Finançament i Futur La sostenibilitat de l'entitat depèn principalment dels donatius de particulars que confien en la institució, complementats amb ajuts puntuals d'administracions públiques per a programes de formació específica.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
37'
Anàlisi dels resultats del referèndum de l'Estatut
Balanç General de la Jornada Electoral L'episodi se centra en l'anàlisi dels resultats del referèndum de l'Estatut de Catalunya, celebrat el diumenge 18 de juny. Els periodistes convidats coincideixen a definir la jornada amb tres xifres clau: • Una victòria rotunda del SÍ amb el 73,9% dels vots. • Una derrota del NO que se situa al voltant del 20%. • Una dada controvertida de participació, que no va arribar al 50%. "Qui en calla otorga... l'abstenció no és interpretable en cap sentit polític concret." La Qüestió de l'Abstenció i la Legimitat Interpretacions Diverses Els analistes debaten si la baixa participació respon a un cansament polític després de dos anys de procés farragós o a un sentiment de desconnexió ciutadana. Es descarta que cap partit pugui apropiar-se de l'abstenció, tot i que formacions com el PP i ERC han intentat qüestionar la legitimitat del resultat basant-se en aquesta dada. Comparativa Històrica Es recorda que el referèndum de 1979 va tenir una participació només sis punts superior, tot i celebrar-se en un context de postdictadura i ser un dia laborable amb permisos retribuïts per anar a votar. Anàlisi per Partits i Territori • Convergència i Unió (CiU): Apareix com la gran guanyadora política. El seu missatge ha estat nítid i ha aconseguit mobilitzar el seu electorat tradicional, especialment a les zones de l'interior. • Esquerra Republicana (ERC): S'enfronta a un xoc amb la realitat. Els resultats suggereixen que molts dels seus votants no han seguit la consigna del NO, dividint-se entre el sí, el no i l'abstenció. • PSC: Es detecta un possible problema estructural. Malgrat la implicació de Zapatero en la campanya, el partit ha tingut dificultats per mobilitzar el seu votant a l'àrea metropolitana. La Singularitat de Tarragona Es destaca que Tarragona és la ciutat on el NO ha estat més fort (29%), nou punts per sobre de la mitjana catalana. Els periodistes ho atribueixen a la forta implantació del PP a la ciutat i a un vot conservador molt consolidat en poblacions veïnes com Salou (on el NO va arribar al 33%). Perspectives de Futur L'anàlisi conclou que el referèndum marca l'inici de la precampanya per a les eleccions al Parlament de la tardor. Es posa en dubte el lideratge futur de Pasqual Maragall davant la figura de José Montilla i es preveu que el PP continuï el seu camí cap al Tribunal Constitucional per mantenir la controvèrsia política.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
2h 26min
40 anys de Sant Salvador: Història, identitat i futur
Una celebració de la identitat de barri Tarragona Ràdio ha realitzat una edició especial del seu programa matinal des del Centre Cívic de Sant Salvador per commemorar el 40è aniversari de la creació d'aquest barri tarragoní. L'episodi reuneix pioners, entitats culturals, esportives i responsables de serveis públics per traçar un recorregut des dels orígens fins als reptes actuals. Els orígens: de la barraca al bloc de pisos • L'habitatge social: El barri va néixer a finals dels anys 60 fruit de la necessitat de reallotjar persones que vivien en barraques al centre de la ciutat i per acollir els treballadors de la creixent indústria química. • Dades històriques: Tot i que la data oficial apunta al 1966, els primers veïns recorden haver-hi arribat cap al 1969 o 1970, quan es van obrir els primers blocs i comerços bàsics (com la lletaria de la Rosita o la botiga de l'Aurora). • L'ambient de comunitat: Els pioners descriuen una època de gran solidaritat on "el barri era nostre" i gairebé no es baixava a Tarragona per la falta d'autobusos i la distància de 5 quilòmetres. Teixit associatiu i cultura Sant Salvador destaca per un teixit associatiu extremadament ric on la dansa i el carnaval són els eixos vertebradors: • Entitats referents: El grup 10-45 (amb 26 anys d'història), l'Associació Cultural Andalusa, People, Aerodans i la Valdufa competeixen i col·laboren alhora, especialment en el Carnaval de Tarragona. • Labor social: El Col·lectiu de Dones ha estat clau per a l'autoestima i la formació d'una generació de dones que ara miren cap al futur. Reivindicacions pendents i reptes Malgrat els 40 anys, el barri continua utilitzant la reivindicació com a eina principal: • Infraestructures educatives: La falta d'un Institut d'Educació Secundària (IES) propi obliga l'escola d'infantil i primària a cedir espais, provocant l'ús de barracons. • Salut i gent gran: Es reclama la construcció d'un nou Centre d'Atenció Primària (CAP) més ampli i s'anuncia amb entusiasme la inauguració de la nova Llar de Jubilats. • Seguretat: El Centre de Minusvàlids i els veïns alerten sobre el risc d'incendis degut a la proximitat de boscos sense manteniment en el perímetre del barri. "Sant Salvador està de moda i hem d'aconseguir que ho continuï estant, malgrat els 5 quilòmetres que ens separen del centre." Nous veïns i integració L'episodi aborda la nova realitat migratòria d'un barri on el 20% de la població ja és d'origen estranger. El Pla Educatiu d'Entorn i la Taula Interdisciplinar treballen per coordinar escoles, sanitat i serveis socials per facilitar la integració a través de la llengua catalana i el coneixement dels serveis.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3h 15min
Festa de l'ascens del Nàstic a Primera
La Gran Celebració al Nou Estadi Aquest episodi de Tarragona Ràdio retransmet en directe la festa commemorativa per l'històric ascens del Gimnàstic de Tarragona a la Primera Divisió. Malgrat les dificultats meteorològiques inicials, l'esperit de la ciutat i de l'afició es manté intacte per homenatjar els herois de la temporada. Desafiaments Logístics i Meteorològics • La pluja i el fort vent han obligat a endarrerir el timing previst de la festa aproximadament una mitja hora. • Més de 90 professionals han treballat en el muntatge tècnic, que inclou 150.000 watts de llum i estructures de so repartides per tot el camp. • El president Josep Maria Andreu i el directiu Carles Armengol destaquen la il·lusió del club i la fe de l'afició per tirar endavant l'espectacle malgrat els elements. Actuacions Musicals i Homenatges • Lírica i Tradició: La festa s'obre amb una versió lírica de l'himne del Nàstic interpretada per la soprano Alba Rosa Foraster i el tenor Agustí Mallol. • Rock i Pop Català: Diversos grups han passat per l'escenari quadrat situat al mig de la gespa: • Lax'n'Busto: Han animat el públic amb èxits com Llença't i La meva terra és el mar. • Macedònia: Han aportat l'energia juvenil amb temes com Que arribi el divendres. • Baetúria: Han fusionat folk i rock, tancant la seva actuació amb el popular Suc de magrana. • Back Door Men: Formació tarragonina que ha presentat el seu estil de rock progressiu. Protagonistes de l'Ascens • L'entrenador Luis César Sampedro ha rebut una ovació sonora després de confirmar la seva renovació per a la propera temporada a la màxima categoria. • S'ha comptat amb la presència de veterans històrics de la lleva del 47, com Juanete, connectant el passat gloriós amb el present. "Som de primera, però de primera, autènticament de primera. Això és una festa de celebració i la gent ho entén perfectament." — Josep Maria Andreu, President del Nàstic.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
20 anys de l'Estiu Jove a Tarragona: El Programa de 2004
Celebració de les dues dècades de l'Estiu Jove L'edició d'enguany de l'Estiu Jove a Tarragona és especialment rellevant, ja que celebra el seu 20è aniversari. Per commemorar-ho, s'ha organitzat una gran festa inaugural l'1 de juliol a la Rambla Nova (19:30h) que inclourà exhibicions de capoeira, breakdance, grafits i un safari fotogràfic. Evolució i Filosofia del Projecte Els tècnics d'oventut, Sisko Aguirre i Toni Martí, expliquen com el programa ha passat d'unes poques activitats nàutiques a una oferta desbordant de més de 70 activitats. La filosofia actual busca: Que el jove no sigui només un participant, sinó creador i executor. L'obertura a totes les edats, amb activitats per a adolescents (12-14 anys) i d'altres per a majors de 18 anys. Preus assequibles i més de 700 places gratuïtes per garantir l'accessibilitat. Novetats i Eixos Temàtics Cultura de carrer: Espectacles gratuïts a la Plaça dels Sedassos amb titelles, clowns i poesia. Esports d'aventura: Sortides d'escalada, caiac al Miracle, barranquisme i ràfting al Pirineu. Camp de treball a Prades: Una proposta per recuperar camins històrics de l'etapa medieval, fomentant la convivència entre joves de tot Catalunya. Tastos gastronòmics: Sessions amb cuiners mediàtics com l'Àvia Remei (cuina afrodisíaca) o David Soler (Cuiners de TV3). Habilitats Socials: El taller de la "Supernani" de Tarragona (Cristina Cusials) per a la millora de la convivència familiar en edats primerenques (3-6 anys). "L'Estiu Jove és un nom, una campanya que acull activitats per a gran part de la població; tothom hi pot participar."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Entrevista a Joan Miquel Nadal sobre el Referèndum de l'Estatut
Arguments a favor del 'Sí' al Referèndum de l'Estatut L'alcalde de Tarragona i diputat de Convergència i Unió (CiU), Joan Miquel Nadal, defensa la necessitat d'aprovar el nou Estatut de 2006 com un pas natural de progrés. Mitjançant una analogia automobilística, Nadal explica que l'Estatut de 1979 ha quedat obsolet (com un Seat 600) i que Catalunya necessita una estructura adaptada als nous temps per continuar avançant. Punts clau de la defensa de l'Estatut: Necessitat de progrés: L'actualització normativa és essencial per adaptar-se a les noves realitats socials i econòmiques. Finançament i inversions: Tot i que els recursos sempre són limitats, el nou text permet una relació bilateral amb l'Estat i una millor gestió dels ingressos basat en el pes econòmic de Catalunya. Reconeixement nacional: Es destaquen avenços en conceptes com la definició de nació i el principi de bilateralitat. Crítiques a l'oposició i context polític Nadal es mostra molt crític amb les postures que defensen el 'No', especialment la d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i la del Partit Popular (PP): Incoherència d'ERC: Qualifica de "estrambòtica" la trajectòria d'ERC, que ha passat del suport inicial al vot nul i finalment al 'No', coincidint en el resultat amb el PP. Estratègia del PP: Acusa el PP d'utilitzar el conflicte a Catalunya per guanyar vots a la resta d'Espanya. Canvi d'època: Nadal vaticina que l'aprovació de l'Estatut marcarà un relleu generacional i el final de la carrera política de diversos líders actuals. "El camí de la vida és habitualment cap endavant... el 'No' el practiquen normalment la gent que té l'àncora posada i que no avança." Impacte a Tarragona Pel que fa a l'àmbit local, destaca que el nou marc econòmic ha de beneficiar Tarragona com a motor econòmic del país. Reclama que les inversions de la Generalitat siguin proporcionals a l'aportació que la demarcació fa al PIB de Catalunya.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
2006-06-15 UM SELECTIVITAT PREVIA
Ambient previ a les PAU a la Universitat Rovira i Virgili L'activitat a la Facultat de Ciències Jurídiques de Tarragona s'intensifica a mesura que s'acosten les proves d'accés a la universitat (PAU). Els estudiants de batxillerat han convertit la biblioteca en el seu centre d'operacions per afrontar un dels reptes acadèmics més importants de la seva trajectòria. Metodologia i rutines d'estudi Els joves entrevistats descriuen jornades d'estudi maratonianes que reflecteixen la pressió del moment: Horaris intensius: La majoria d'estudiants comencen a les 9:00h i s'allarguen fins al vespre, sovint incloent-hi els caps de setmana. Priorització d'assignatures: Es focalitzen en aquelles matèries que tenen un major pes en la ponderació per a la seva nota de tall. Gestió del descans: Tot i l'estrès, els estudiants subratllen la importància de desconnectar i dormir bé per mantenir el rendiment. Els reptes i pors dels aspirants Cada estudiant té les seves pròpies dificultats segons la carrera que volen cursar (Magisteri, Turisme, Enginyeria Electrònica o Arquitectura): Les matèries més temudes són el llatí (per la complexitat de la sintaxi), la física, la química i les matemàtiques. Existeix un neguit compartit pel que fa a la gestió dels nervis i l'ansietat en els minuts previs als exàmens. Es comenta de forma anecdòtica l'ús de mètodes poc ortodoxos com les xuletes, tot i que molts reconeixen l'alt risc que suposa en unes proves tan vigilades. "És complicat perquè tens moltes assignatures i no saps per quines començar, però suposo que t'estudies més les que més compten." Dades clau de la Selectivitat Participació: Un total de 2.304 alumnes de les comarques tarragonines es presenten a les proves. Calendari: Els exàmens es realitzen durant tres dies consecutius, començant per les llengües i seguint amb les matèries de modalitat. Resultats: Estaran disponibles a partir del 7 de juliol, amb una consulta prèvia al web oficial del Consell Interuniversitari.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
21'
Lluís Miquel Pérez defensa el 'Sí' a l'Estatut 2006
Entrevista a Lluís Miquel Pérez sobre el Referèndum de l'Estatut En el marc de la campanya pel referèndum de l'Estatut de Catalunya, el diputat del PSC i alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, exposa els arguments fonamentals per demanar el vot afirmatiu el proper diumenge. Actualització del marc legal i social L'Estatut del 2006 es presenta com una eina per actualitzar la carta magna catalana a la realitat del segle XXI, superant el marc de l'any 1979. Els punts clau de canvi social inclouen: - La regulació de la immigració i la inspecció de treball. - La gestió de la globalització econòmica per evitar deslocalitzacions. - Noves sensibilitats com el medi ambient, la conciliació laboral i la igualtat de gènere. Un nou model de finançament Pérez destaca que el nou text canvia substancialment les regles del joc, fixant un principi d'ordinalitat per garantir que Catalunya no perdi posicions en el rànquing de renda per càpita després de ser solidària. "Es posen paràmetres limitatius a les transferències a altres comunitats; aquests diners els tindrem nosaltres i aquesta és la mare dels ous de la fórmula." Competències i autogovern L'entrevistat subratlla el blindatge de competències per evitar la constant interpretació del Tribunal Constitucional. Com a exemples pràctics esmenta: 1. La seguretat, amb el President de la Generalitat liderant la Junta de Seguretat. 2. La gestió de les Rodalies de Renfe per apropar el transport al territori. 3. La intervenció en grans infraestructures portuàries i aeroportuàries. Expectatives de participació El diputat socialista preveu una participació d'entre el 55% i el 60%, afirmant que un sí ampli donarà la força política necessària per gestionar i defensar el nou autogovern davant de l'Estat. Finalment, critica les postures del PP i ERC, qualificant les primeres d'agressives i les segones de desorientades.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
La selectivitat a Tarragona: 2.305 alumnes es preparen
Proves d'Accés a la Universitat (PAU) a Tarragona Entrevista a Glòria Barberà, directora de l'Escola de Pregrau de la Universitat Rovira i Virgili (URV), sobre l'organització i les expectatives de les properes proves d'accés, conegudes com a PAU o selectivitat. Dades i logística de les proves Participació: Un total de 2.305 alumnes de les comarques tarragonines s'examinen aquest any. Absència de novetats: El sistema manté els mateixos procediments, exàmens i criteris que en edicions anteriors. Estructura del calendari: Primer dia: Dedicat a les matèries comunes (Llengua Catalana, Llengua Castellana i Llengua Estrangera). Segon i tercer dia: Proves específiques segons la via escollida per l'estudiant. Avaluació i preparació La nota final d'accés es calcula seguint una proporció consolidada: 1. 60%: Prové de la nota mitjana del Batxillerat. 2. 40%: Correspon a la nota obtinguda a la fase general de la selectivitat. "Els estudiants tenen força pressió, no només pel canvi d'escenari cap a la universitat, sinó per obtenir la qualificació necessària per als estudis desitjats." Elaboració i publicació de resultats Creació dels exàmens: La responsabilitat recau en un coordinador universitari per matèria, que treballa amb un equip de subcoordinadors (universitaris i de secundària) des del mes de setembre. Dates clau: 5 de juliol: Publicació de resultats a Internet. 7 de juliol: Lliurament físic de les actes i notes oficials.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
10'
Concert de l'Escolania de Montserrat a Tarragona
Detalls de l'actuació a Tarragona L'Escolania de Montserrat oferirà un concert extraordinari al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. L'acte, dirigit per Joaquim Piqué i Calvo, s'emmarca en la celebració del 25è aniversari del Col·legi César August, amb la col·laboració de l'Ajuntament. Funcionament i vida a l'Escolania El pare Manel Gas, director general de l'Escolania, explica els aspectes clau de la institució: * Composició: Actualment formada per 35 nois d'entre 9 i 14 anys. * Règim de vida: Tot i que tradicionalment residien al monestir, ara s'ha flexibilitzat el model per permetre més convivència familiar els caps de setmana i vacances. * Exigència: Els escolans segueixen el currículum escolar ordinari i hi sumen entre 10 i 15 hores setmanals de música. * Perfil d'entrada: No calen grans estudis previs de música, sinó una veu sana, talent musical i, sobretot, molta motivació personal. Futur i tradició Sobre la possibilitat d'incloure noies, Manel Gas comenta: "Davant de la demanda de la societat, nosaltres hi pensem, intentem buscar quines solucions podria haver-hi per no perdre la tradició de l'Escolania que té vuit segles." El repertori del concert El programa de Tarragona inclourà: * Obres de l'Escola Montserratina i compositors vinculats com Pau Casals. * Un homenatge especial al pare Ireneu Segarra, director de l'Escolania durant 40 anys, traspassat recentment.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Visita a la Joieria Zaida de Tarragona amb la Via T
Concurs de la Via T a la Rambla Nova L'episodi comença amb la unitat mòbil desplaçada a un comerç emblemàtic de la Via T de Tarragona, descrita com el gran centre comercial a cel obert de la ciutat. A través d'un concurs de pistes, els oients han d'endevinar l'establiment exacte on es troben els reporters. Després de diverses referències a objectes brillants i la ubicació a prop del Balcó del Mediterrani, una oient anomenada Neus identifica correctament la Joieria Zaida. Trajectòria i espai de l'establiment La responsable de la botiga, Maria Teresa Pinilla, explica la història del comerç, que ja suma 41 anys d'experiència a la Rambla Nova 35. Durant l'entrevista destaca: Evolució del local: La botiga ha crescut amb el temps, ocupant l'espai d'un antic bar (el bar La Penya), i s'ha reformat periòdicament per oferir millor qualitat. L'aparador: És un dels grans reclams de la botiga, així com l'emblemàtic rellotge Rolex exterior que és un punt de referència per als tarragonins. Especialització en joieria i serveis Encara que disposen de rellotgeria de luxe, la Maria Teresa afirma que es consideren, sobretot, joiers. Destaquen per: Perles australianes: Producte exclusiu i complex d'elaborar, molt demandat en els darrers anys. Taller propi: Realitzen reparacions de joieria i rellotgeria d'alt nivell (Rolex, Cartier) sense que les peces surtin de l'establiment, garantint màxima seguretat i confiança. Garantia total: L'establiment es fa responsable de qualsevol desperfecte posterior a la venda, com la caiguda d'un brillant. "És bàsic que una botiga es faci sempre responsable de tot el que fa i diu; això és el que dóna confiança a la gent." Varietat de productes A més de les peces d'alta gamma, la joieria ofereix col·leccions modernes en plata i onis a preus assequibles, així com objectes de regal en cristall i plata, adaptant-se a les necessitats de cada client.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
Presentació de la 22a edició del Campus d'estiu de l'ADT
El Campus de l'ADT: 22 Anys d'Història i Esport Robert Hernández, president de l'ADT, i Miquel Mallafré, director del campus, han presentat les novetats d'aquesta 22a edició. El que va començar als anys 80 com una petita activitat per a 60 nens, s'ha convertit en un referent a Tarragona que enguany espera acollir uns 500 participants. Una oferta poliesportiva completa Tot i que l'ADT s'associa tradicionalment al bàsquet, el campus ha evolucionat cap a un model multiesportiu que inclou: * Futbol-7 i Vòlei. * Handbol i activitats d'introducció per als més petits. * Grups diferenciats des d'iniciació fins a perfeccionament. Logística i Instal·lacions L'activitat es trasllada al Complex Educatiu de Tarragona (l'Antiga Universitat Laboral), gràcies a la millora de les instal·lacions disponibles. Per facilitar l'assistència, l'organització disposa de: * Una flota de 10 autocars que recullen nens a poblacions com Reus, Salou, Cambrils, Torredembarra o la Pobla de Mafomet. * Un equip de 115 monitors que gestionen tant l'esport com el suport logístic. * Horari complet de 9:00h a 18:00h, incloent el dinar. Valors i Accessibilitat Amb un preu de 150 euros per 10 dies (15€/dia), el campus destaca per ser una opció assequible que manté un alt nivell gràcies al suport de patrocinadors com Repsol, la Diputació de Tarragona, el Port i La Caixa. "El campus és com el torró de Nadal; si no hi ha el campus de l'ADT a l'estiu, sembla que falti alguna cosa."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
2006-06-14 UM CIRCUIT ART
Presentació de la nova ruta artística S'ha presentat una nova guia de butxaca que recull un itinerari cultural per nou espais d'art contemporani situats a la Part Alta de Tarragona. Aquesta iniciativa, impulsada per la Casa de la Cultura de la Generalitat amb la col·laboració de l'Ajuntament, busca oferir una alternativa al turisme monumental clàssic, posant el focus en el patrimoni viu i els creadors actuals. L'exposició a l'Antic Ajuntament El tècnic de cultura Jordi Abelló explica la mostra actual que serveix d'epicentre a la ruta, una contraposició fotogràfica sobre la idiosincràsia del barri: Col·lectiu Fòrum (Anys 80): Una mirada històrica a la gent i els carrers de l'època. Joves fotògrafs actuals: Una nova visió de la Part Alta realitzada per artistes sorgits de l'escola d'art. L'objectiu és destacar que el gran valor del barri no són només les pedres, sinó les històries humanes. Un projecte obert i estratègic La guia és un document viu i obert a noves incorporacions de locals i artistes. Aquest esforç de coordinació entre centres públics i privats s'emmarca en la voluntat de: Consolidar la candidatura de Tarragona com a Capital Cultural Europea 2016. Crear un circuit unitari que faciliti la promoció exterior de la ciutat. Reivindicar la necessitat d'un futur centre de creació contemporània que serveixi d'emblema per al sector. "Una ciutat amb tant de patrimoni també ha de fer una aposta pel patrimoni viu, que són els artistes que actualment estan treballant a la nostra ciutat." Espais que integren la ruta El circuit inclou indrets diversos com la Universitat Rovira i Virgili, el Col·legi d'Arquitectes, l'estudi de Pep Escoda, el Museu d'Art Modern i diversos espais polivalents on l'art conviu amb l'oci diari.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
3'
Nou Pla Local de Seguretat Viària a Tarragona
Signatura del Pla Local de Seguretat Viària S'ha formalitzat un manual guia entre la Conselleria d'Interior i l'Ajuntament de Tarragona per implementar el Pla Local de Seguretat Viària. Aquesta eina permetrà al municipi adaptar la normativa general de Catalunya a les seves singularitats i característiques específiques. Objectius fonamentals del Pla L'eix central del conveni és la reducció de l'accidentabilitat en l'àmbit urbà. Els punts clau inclouen: - Disminució del nombre d'accidents i, especialment, de víctimes mortals. - Protecció especial per a col·lectius vulnerables com vianants i vehicles de dues rodes (motocicletes). - Millora de la seguretat en els trajectes curts i quotidians. "Morir a la cantonada de sota casa és una cosa molt freqüent... la gent diu que per dues cantonades per què m'he de posar el cinturó." Implementació i Diagnosi Es crearà una comissió conjunta formada per membres del Servei Català de Trànsit, la Policia Local i responsables polítics per realitzar una diagnosi de la ciutat i identificar els punts de major risc. Nova comissaria dels Mossos d'Esquadra S'ha anunciat la possible ubicació de la nova comissaria dels Mossos d'Esquadra a la zona dels Quatre Garrofers. L'objectiu és que els tràmits urbanístics estiguin resolts el 2007 per a la seva entrada en funcionament el 2008.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
11'
La Passió de Sant Fructuós: drama sacre i rigor a Tàrraco
La representació històrica de la Passió de Sant Fructuós Andreu Muñoz, president de l'Associació Cultural Sant Fructuós, detalla el retorn de la representació teatral de la Passió de Sant Fructuós a l'amfiteatre de Tarragona. Aquest esdeveniment, de caràcter bianual, destaca per la seva voluntat de creixement i pel seu compromís innegociable amb la rigorositat històrica des dels seus inicis l'any 1990. Fonaments i adaptació del text L'obra no és només una peça de ficció, sinó una reconstrucció basada en un document literari real del segle III: les actes de martiri. Originàriament, aquest era un text litúrgic que es llegia en les comunitats cristianes antigues durant el natalici (el moment del martiri). Teatre sacre del segle XXI: El repte ha estat transformar un document de fe en un instrument pedagògic per apropar el patrimoni al gran públic. Marc incomparable: La representació té lloc exactament en el mateix espai on es van produir els fets fa més de 1.700 anys: l'arena de l'amfiteatre de Tàrraco. Novetats i espectacle de gran format L'edició d'enguany presenta una renovació total del vestuari civil i militar, allunyant-se del concepte clàssic de peplum per adaptar-se a la realitat històrica del segle III: Fidelitat arqueològica: Desaparició d'armadures brillants per teixits i equipaments policials més realistes (com els de la guàrdia del governador). Gran desplegament: L'espectacle compta amb unes 300 persones, incloent-hi orquestra en viu (Schola Cantorum), actors i personal tècnic. "L'espectador es converteix en actor perquè torna a estar assegut en l'espai on fa més de 1700 anys uns altres espectadors van presenciar el martiri." Informació pràctica Les representacions tindran lloc de dijous a dissabte a les 22:00 hores. Les entrades es poden adquirir en diversos punts de la ciutat com el Palau Arquebisbal, el Teatre Metropol o la Floristeria Romeu.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
9'
Quatre Potes: L'aplicació de Tarragona per a animals perduts
Presentació de l'aplicació Quatre Potes Manel Cuesta, coordinador de la xarxa municipal de telecentres de l'Ajuntament de Tarragona, presenta la nova eina digital Quatre Potes. Aquesta aplicació neix amb l'objectiu de centralitzar serveis i informació rellevant per als propietaris d'animals de companyia, especialment gossos i gats. Funcionalitats principals L'aplicació ofereix diversos serveis per facilitar la gestió i el benestar dels animals a la ciutat: Recerca d'animals perduts: Un punt de referència on els ciutadans poden publicar anuncis si han perdut la seva mascota o si n'han trobat una. Adopció i acollida: Posa en contacte directe els interessats amb la Gossera Municipal i la Protectora d'Animals. Informació i normativa: Accés a tota la legislació municipal vigent sobre el cens d'animals, xips identificatius i obligacions dels propietaris. Sistema d'alertes: Els usuaris poden subscriure's per rebre per correu electrònic novetats sobre normatives o avisos urgents. L'apartat d'Agència Matrimonial Una de les seccions que més ha cridat l'atenció mediàtica és l'anomenada Agència Matrimonial. Tot i que no és l'objectiu principal del projecte, permet als propietaris de races concretes trobar parelles per als seus animals amb finalitats de cria no comercial, oferint fitxes detallades amb el caràcter, el microxip i les característiques físiques de cada exemplar. Conscienciació i participació El projecte és fruit d'un treball transversal entre els departaments de Medi Ambient i Informàtica. A més de ser un aparador per a entitats d'altres localitats (com la gossera de Granollers), inclou un fòrum de discussió per a amics dels animals on es poden compartir consells sobre educació i alimentació. "És una eina molt útil per a qualsevol persona que té l'angúnia d'haver perdut el seu animal de companyia, que a vegades és quelcom familiar."
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
18'
Arguments d'ERC pel No a l'Estatut de 2006
Raons d'Esquerra Republicana pel vot negatiu En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, el diputat Sergi de los Rios exposa els motius pels quals ERC demana el vot negatiu en el referèndum de l'Estatut de 2006. El partit considera que el text resultant de la negociació a Madrid és insuficient i no compleix amb les expectatives generades pel Parlament de Catalunya. 1. El model de finançament: La clau del desacord L'argument central per al rebuig és l'absència d'un canvi real en el model de finançament. Segons ERC: * Es manté el mateix sistema amb petits retocs que no eliminen el dèficit fiscal. * L'increment nominal de l'IRPF i l'IVA (50%) queda neutralitzat per mecanismes com el fons de suficiència, que Catalunya haurà de pagar en lloc de rebre. * Les noves competències podrien generar un dèficit estructural si no van acompanyades de recursos reals, com ja va passar amb la sanitat. 2. Identitat nacional i el "cepillado" Un altre punt crític és el reconeixement de Catalunya com a nació: * ERC denuncia que el terme va ser eliminat de l'article primer i desplaçat al preàmbul d'una manera poc respectuosa. * > "Sembla que les coses no les podem dir pel seu nom... ja han passat suficients anys per dir-li les coses pel seu nom." 3. Possibles escenaris post-referèndum Sergi de los Rios analitza el futur polític segons el resultat de diumenge: * Si guanya el No: ERC proposa recuperar l'Estatut del 30 de setembre (aprovat inicialment pel Parlament) i tornar a negociar amb l'Estat des d'una posició de força. * Si guanya el Sí: El partit acceptaria el resultat democràtic i es comprometria a aplicar l'Estatut al 100% des del Govern per esprémer-ne el potencial, malgrat el seu desacord. * Abstenció i desafecció: Es preveu una alta abstenció a causa de la pèrdua de la il·lusió original provocada per les retallades a Madrid.
Arxiu Sonor 2006 Entrevistes
7 de març del 2006
12'
La importància de la donació habitual de sang
En motiu del Dia Mundial del Donant de Sang, el doctor Enric Contreras, responsable del banc de sang de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, analitza la situació actual de les reserves de sang i la necessitat d'augmentar el nombre de donants habituals. Situació a la demarcació de Tarragona L'increment de les donacions al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha estat d'un 8% l'any 2005. Malgrat aquesta tendència positiva, les xifres encara es troben per sota de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS): Objectiu òptim: 45 donacions per cada 1.000 habitants/any. Situació actual: 36 donacions per cada 1.000 habitants/any. Requisits i procediment per ser donant L'acte de donar sang és voluntari, solidari i senzill. Les condicions bàsiques inclouen: Tenir entre 18 i 70 anys (entre 65 i 70 sota criteri mèdic). Pesar més de 50 quilos. No estar embarassada. No acudir en dejú, però tampoc després d'un àpat molt copiós. "Les agulles fan el mateix mal que pot fer una agulla quan et fas una anàlisi de sang. És a dir, res." Gestió i freqüència La sang extreta es gestiona de forma centralitzada pel Banc de Sang i Teixits a Barcelona, on es fracciona i s'analitza abans de ser redistribuïda segons les necessitats dels hospitals. Pel que fa a la freqüència de donació: Els homes poden donar fins a 4 vegades a l'any. Les dones poden donar fins a 3 vegades a l'any. Sempre s'ha de respectar un interval mínim de dos mesos entre donacions.